dimecres, 25 de maig de 2016

El Gafe de Canelles.


La via en general ens ha agradat força. Comença amb dos tirades prou potens per escalfar. El primer llarg arrenca amb un bloc que ens ha semblat fectible, i continua surcant, una placa amb roca a controlar. El segon llarg, és el més espatarrant de la via, tot i així creiem que val a dir que també l'hem trobat una mica expo, doncs si caus sense "xapar" el segon "volt" pots picar a la repissa de la reunió amb un parell de pedestals tan grans com els d'un toro brau.
Només és una opinió, si no vols pols, no vagis a l'era que en diuen, ja se sap...
El tercer i quart llargs són prou bonics també, una fisura ample prou continua ens fa disfrutar de bon canto on podem disfrutar del joc de la creativitat d'equipar.
5è llarg de placa curiosa. Des de baix es veu molt fina, tot i així es deixa escalar però per contra costa més trobar el lloc on posar les peçes flotants.
6è llarg, tramit de sortida però que tampoc et deixa amb mal gust de boca un cop arribats al cim.
A estonetes es troba herba en alguns llargs i en ocasions sembla que la via es torni discontinua, sobretot al arrivar a la feixa, però tot i així ens ha semblat una bona via. Molt recomenable.



Cordada: Aniol Coma, Marc Busquets i Pol Guinart.
Accés: Estopinyà, aquí hem d'anar en direcció a l'embassament de Canelles. Arribant a l'embassament hem d'agafar el trencall que puja a l'esquerra. Si agafessim el que baixa a la dreta aniriem a l'aparcament de la Si quieres llegar a viejo no hagas vias del Marmolejo. Continuem fins a un tunel, el millor és aparcar a ma dreta just abans del túnel

Aproximació:  Entrem al túnel i en sortim a la primera porta que hi ha ma dreta, havent de saltar la tanca.La 
Material: nosaltres vam portar dos jocs d'aliens (només 1 vermell i un 0.5 de la camalot per complementar)
0.75, 1, 2, 3, 4 x2 de camalot. En general vam fer servir tots els friends però cal remarcar que no tots en tots els llargs. Un exemple és el primer llarg on pots repetir els dos 4 i en canvi al 2n llarg no els utilitzes per a res.
Vam portar també un joc de tascons, en vam posar algun al 5é llarg, però no són imprescindibles.
Cal remarcar que en el 3r llarg, es podria col.locar el friend del 5. Tot i que amb els del 4 es passa bé.
Descens: Carenar a la dreta, mirant a la paret, a vegades arran de cingle i altres més allunyats. Hi ha força fites i en més o menys un quart estem a la última reunió de la No Entaleguis, dos bolts amb mosquetó i cadena, a sota d'una pilona. Hem fet dos ràpels, guiant una mica l'últim per trincar la brana. Els ràpels ens deixen a l'altre banda del túnel on hem aparcat.
Ressenya: Aquesta que penjo és del blog de l'aperturista: Prespectiva Vertical. També hi ha la de 


4 comentaris:

  1. Ei bones! molt guapo el teu bloc, he creat un grup d'escalada al facebook i et volia preguntar si puc publicar algunes de les ressenyes que apareixen al teu bloc, salutacions!

    ResponElimina
  2. Guai!,cap problema.
    Em puc afegir al grup o és rollo privat?
    Salut i roca!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. per descomptat et pots afegir, no he trobat el teu nom, per aixo no t'he enviat la petició!! el grup es diu escalada Vallès Or./ Osona/ Moianès! salut crack!!

      Elimina
  3. Ok,em dic Marc Busquets, miro si ho trobo i m'apunto.
    Salut i metros!!!!

    ResponElimina