dimecres, 23 de setembre de 2020

Via Mailly al Midi.


 


Probablement sigui la via més ràpida i assequible de la Muralla de Pombie.És habitual escalar-la quan es disposa de poc temps o es va a pendre mides.
Te bona roca,no patina i està poc equipada amb pitons i algun bec de roca.La segona i tercera tirada m'han semblat especialment maques amb trams mantinguts de bones fissures i díedres 
Atenció als lletraferits i altres amants de la historia de l'escalada ja que fou oberta ni més ni menys que l'any 1935.



Accés: Coll del Portalet,aparcament en territori francès.
Aproximació: Pujar al Refugi de Pombie,senyalitzat.Des d'aquí la via es veu perfectament.Seguir la Normal del Midi,que es desenvolupa en lleuger ascens per un pedregar.Un pèl abans de ser a la base de la paret deixem el corriol principal i enfilem a ma esquerra per unes pendents mig herboses.
Atac darrera d'un gran esperó/gendarme amb un pitó visible.



Material: Nosaltres hem utilitzat algún tascó així com un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3 repetint entre el 0.75 i el 2.Hi ha moltes cordades que no repeteixen cap friend.
Recanvi de cordino de 1.5 metres pel ràpel final de descens de les Viretes a la tartera
Horaris: De l'aparcament al Refugi de Pombie 1 hora,del refugi a peu de via 35 minuts,per fer la via 3-4 hores i descens per les Viretes fins a peu de via 40 minuts.

Grau obligat: V+/A1
Descens: Es fa per les Viretes,no te la mala llet de les Vires però tampoc convé fer-lo a les fosques o amb pluja la primera vegada.
Seguir les Vieretes en desgrimpada a l'esquerra uns vuitanta metres fins a una isntal.lació de ràpel formada per 4 pitons.
Aquí es pot fer un ràpel de 40 metres o seguir desgrimpant (només un pas de III,exposat).

dilluns, 21 de setembre de 2020

El dia de la Mona a la Paret de l'Altar,Malanyeu.




Itinerari amb un traçat aeri i espectacular on si no portem el 6b/c al dia tocarem més ferro que pedra.A la part inferior la roca és escamosa i les preses sovint tenen sorra,a partir de la gran travessa el panorama canvia i ens toparem amb un rocam de primera que ens farà gaudir de valent a les dues darreres tirades.
La Paret de l'Altar és una bona opció per escalar a Malanyeu sense les aglomeracions que podem trobar a la Paret del Devessó.


Accés: pujant a Malanyeu trobarem una pista a mà esquerra que indica a La Caseta. Al començament és asfaltada, però ràpidament es converteix en una pista de terra. Al primer trencant anem a l'esquerra i el camí baixa un xic fins que passem la riera, després anem pujant i passarem per tres cases. Un cop passada la darrera seguirem pujant fins que veurem que estem en front mateix de la paret, uns metres més endavant podem aparcar el cotxe.
Aproximació: Hi ha una traça fitada que mena a peu de via,una mica abans d,'on hem aparcat.Primer la situem a l'esquerra d'una zona de bardisses i després va a buscar les alzines a la dreta.
Orientació: Sudoest.El sol hi ha començat a tocar a les 10.


Material: Nosaltres hem fet anar unes 13 cintes exprés i el parxís d'Aliens.Estreps útils i doble corda de 60 per rapelar.
Preveure recanvis per les instal.lacions de ràpel,jo portaria una clau per canviar els mallons que estan ben rovellats així com cordinos.
Grau obligat: V+/6a i A1.
Horari: Aproximació 15',via i rapelar-la 3 hores i baixada al cotxe 10'.
Descens: Nosaltres hem rapelat per la mateixa via R5-R4 ( 15 metres ) i R4-terra ( 60 metres ).

dijous, 17 de setembre de 2020

Esperó del Refugi.


 

La via m'ha acabat fent prou patxoca.Els primers quinze metres són un pèl desencoratjadors per la qualitat del rocam que sense arribar a ser pèssima demana una mica de tacte.L'itinerari,com a bon esperó,de seguida agafa ambient i la roca paulatinament va millorant de qualitat de manera que hem acabat l'activitat amb un bon regust.
Es tracta d'una via curta i ràpida,ideal pels dies en que disposem de poc temps.També és una bona opció per posar una mica més de pebre a la clàssica Pany o com hem fet nosaltres utitzar-la d'accés a laVia del Tronc.



Accés: Estacionar al Mirador del Gresolet,al municipi de Saldes.
Aproximació: Des del mirador pujar al Refugi Lluís Estassen on prendrem a ma esquerra un camí amb algunes marques blanques mig esborrades que puja entre els pins.La  via comença a la Cornisa on hi ha el cable i per accedir-hi tenim tres opcions,d'esquerra a dreta:
1) Per la Pany:  a les desviacions del camí convé anar sempre a l'esquerra ( Pany,El Gat,Homedes ).Situats a la Pany (gran pintada a peu de via) cal escalar les tres primeres tirades d'aquesta via (IV,IV+,III ) i sortir a la dreta per un esperó ajagut (II/III) ple de pins després d'haver fet una canal en diagonal a la dreta.Així entrarem a la Cornisa ( pintada mig esborrada ).
2) Pels 3 primers llargs del Gran Díedre:
Aquí també caldrà arribar a pràcticament a l'inici de la Homedes i la Pany.Just abans d'arribar-hi marxar cap a la dreta per unes cornises evidents que es van estrenyent fins arribar a un punt on s'acaben. Allà hi ha una placa collada a la paret en recordatori d'uns escaladors vigatans.Nosaltres aquí hem montat R0.Llavors només cal seguir en diagonal ascendent per un itinerari força evident en direcció a la base del Gran Diedre, amb alguns trams de III i IVº intercalats entre grimpades.En total 3 llargs:40,40 i 50;roles als arbres.Amb aquestes tres tirades arribem a una cornisa amb un cable seguir-la a l'esquerra i escalar al final un tram vertical de III de 20 metres amb una instal.lació de ràpel a dalt.
3) Per la Vergés+Joan Martí:
En aquest cas haurem de deixar abans el camí de les marques blanques.Un cop creuat el segón torrent deixem el cami de les marques blanques que continua flanquejant.Cal pujar per l'esquerra del torrent i quan trobem una paret que no ens deixa passar.En aquest punt creuem el torrent i amb l'ajuda d'una corda fixe superem el ressalt.Amb alguna grimpada aillada asolim el peu de via.La R1 es fa en una coveta característica a uns 10 metres del terra i perfectament visible des de la base.

La via finalitza en una cornissa amb un cable seguir-la a l'esquerra i escalar al final un tram vertical de III de 20 metres amb una instal.lació de ràpel a dalt.
A peu de via hi ha un parabolt diria que força vell i veurem el primer més nou i platejat uns quatre metres per sobre el relleig.
Material: La via està equipada amb bolts i pitons de manera que la ressenya demana només 9 cintes exprés.Nosaltres hem afegit un Camalot 0.5 al primer llarg ( a un pam del parabolt ) i un Alien groc a la segona tirada.La veritat és que costa afegir peces i per molt fanàtic que es sigui de les cosides no se si val gaire la pena portar ferro extra.



Grau obligat: V+/A0.
Horaris: Aproximació contant el tram de la Pany 1 hora 30',via 1 hora 30' i descens no ho se perque nosaltres hem seguit per la Via del Tronc.Entre enllaçar,fer la Via del Tronc i baixar pel Collet de la Cova hem trigat 3 hores 30'.
Orientació: Nord,hi toca el sol fins cap allà quarts d'onze.
Descens: Nosaltres hem enllaçat amb la Via del Tronc,per fer-ho hem ensamblat uns 70/80 metres de II/III.
Si es vol rapelar per la mateixa via la R1 tenia dos bolts del 12 ( típics de la cara nord del Pedraforca ) amb anella i si no em falla la memória la segona role també.Un cop a la Pany hi ha d'haver una linea de ràpels però ho desconec.Jo portaria algun cordino per abandonar.
També hi ha la opció de seguir escalant per la Pany ja sigui fins al Collet de la Cova o bé fins al mateix cim del Calderer.






dilluns, 14 de setembre de 2020

Les Pandores al Pic de l'Estanyol.




Les tirades de 6a,que sumen 80 metres,m'han semblat guapes.La resta de la via és tombada i amb força trams de caminar.És més interessant per passar un dia a la muntanya que per l'escalada en si.
La roca és bona però hi ha algún bloc que fot mala pinta i algun líquen.


Accés: Coll de Pi Morens,a l'estació d'esquí de Porta/Pi Morens.Si disposem d'un tot terreny i no tenim escrúpols ( cartell de prohibit ) podem seguir la pista fins a un remontador retallant una mitja hora l'aproximació i la baixada.
Aproximació: Seguim amunt per les pistes.Agafem una pista que puja per sota dels remontadors fins al punt més alt de l'estació.Aquí anirem cap a l'esquerra,buscant el llom d'herba que eviti el pedregar i sovint seguint un corriol amb alguna fita.Quan siguem més o menys a la vertical de la via pujarem tartera amunt fins al seu inici.
Comença en una placa amb un sostre a la dreta.Pitó i bolt visibles,veure la primera foto.
Orientació: Oest.


Grau obligat: V+/6a.Hi ha un tram d'encastament al segón 6a que per trampejar-lo no se ni si amb un del 6.
Via semiequipada amb pitons i parabolts.
Material: Unes dotze cintes exprés i un joc de friends des l'Alien blau al Camalot del 3.


Horaris: Aproximació 1 hora,via 3 hores i descens 1 hora.
Descens: Nosaltres hem pujat una mica per de seguida baixar cap als remontadors ben visibles des del final de la via,a l'esquerra de la via.
Un cop aquí hem començat a baixar enganxats a la carena buscant el coll que ens permetés baixar a la vall per la que hem aproximat.

dijous, 10 de setembre de 2020

Anglada Cerdà a l'Ordiguer.




A l'Ordiguer probablement hi ha les dues vies més clàssiques i recorregudes del Cadí: Anglada Cerdà i la Cerdà Pokorski.L'Anglada sota el meu punt de vista constitueix un objectiu més abordable que la Pokorski,que resulta més treballosa i sostinguda. No per aixó m'ha semblat menys recomanable,ans al contrari.He trobat que es tracta d'un itinerari ben guapo,variat,amb un recorregut del tot lógic i amb passatges realment bonics d'escalar.Si d'alguna cosa te fama el Cadí és de roca insegura i de descensos complicats.
Com que estem parlant d'una de les vies més repetides de l'indret ens trobarem amb roca sanejada i només en un parell de trams fàcils més trencada,de totes maneres val la pena escalar amb una mica de cura.
El tema de la baixada simplement és encertar a pujar a la vira superior on trobarem un bolt al final,si seguim la vira de sota és per cardar-se molt de mal.Sense conèixer el descens jo no m'hi foteria ni de nit ni amb mal temps.


Accés: Hem d'anar al municipi de Martinet, a la carretera entre La Seu i Puigcerdà. Un cop a Martinet agafem la carretera que puja al poble d'Estana. Creuem el poble, fem un petit tram de pista i aparquem al Coll de Pallers.
Aproximació: Hem de pujar a Prat de Cadí, des de el mateix aparcament en surt el camí i diría que està senyalitzat. Un cop som al Prat de Cadí cal creuar-lo i agafar el P.R. que mena a la Canal del Cristall per on baixarem,el camí passa per la tartera que hi ha a peu de via.En aquest punt deixem el P.R. i enfilem cap a peu de via.Evident,amb la fotografia es veu perfectament la via.



Horaris: Aproximació 1 hora i mitja,via 4hores i baixada 2 hores.
Material: Doble corda i unes 14 cintes llargues pel fregament.Algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3.Aquest darrer segurament prescindible.


Grau obligat: V+/A1.
Orientació: Nord,en algún punt la via te sol a les primeres hores del matí.



Descens: A la R11 ens hem desencordat,aquí anem a buscar la gran feixa superant una aresta de 10 metres amb un pas de III.Seguim aquesta feixa més o menys uns 100 metres i llavors arriba el moment de pujar a la feixa que tenim a sobre.Hi ha 3 canals per pujar a la vira de sobre de similar dificultat.Un cop a la feixa de sobre la seguim fims a la Canal ddl Cristall.L'entrada a la Canal del Cristall te una mica de mala llet,rampa amb grava hi ha un bolt a l'inici

dilluns, 7 de setembre de 2020

Cotaca al Barricó,el Baell.




La via te molt bona roca però amb força vegetació.Escalada de placa farcida de bons cantells llevat del tram de 6b que són tres o quatre metres.El mur de l'últim llarg és molt guapo,tant que  sembla recomanable establir-se a la vira de sota aquesta tirada i anar fent les tirades del costat en plan esportiu.Hi ha qui diu que la darrera tirada és el millor llarg de V de tot el Ripollès.
Ens hem saltat la R1 i la R3.

A la dreta de la 20.

Accés: Cal estacionar a l'alçada del km 126 de la N260.Si venim del sud l'aparcament queda a ma esquerra,al costat d'un antic pont i del sector de Les Coves de Ribes.
Aproximació: Seguirem a peu per sota del sector en direcció sud.Agafarem la pista de la dreta tot saltant una cadena, creuarem una antiga cantera i seguirem  per la pista en pujada.Ignorarem una pista a la dreta al cap de pocs minuts,trobarem una porta i seguint la pista arribarem a uns prats on hi ha les runes de Cal Barricó.
Aquí buscarem unes fites a ma esquerra (Est) que condueixen a una pista abandonada i posteriorment entren al bosc per apropar-nos a la paret.
Arribem a peu de via de la Usel,la nostre via queda uns vint metres a la dreta.
Placa metàlica amb el nom a l'inici.
Material: Nosaltres només hem fet anar unes setze cintes exprés,les xapes són a prop però si es va just de grau la roca admet catxarros i vagues a mansalva.
Si es vol fer un favor a la comunitat es pot dur un xerrac plegable i cadar quatre arreglos a la via i/o al final de l'aproximació.
Grau obligat: V/A1
Horaris: Aproximació:35,via+ràpel 2 hores i retorn al cotxe 30'.
Orientació: Nosaltres hi hem escalat un dia de núbol però diria que és SE amb sol fins les 3.
Descens: Rapelant per la via. Hem fet la darrera tirada en plan esportiu,despenjant el primer a la R4 un cop acabat el llarg i assegurant des d'aquí al segón de cordada.
Després hem fet dos ràpels: R4 a R2 35 metres i R2 a terra 55 metres.No calen recanvis.

dimecres, 2 de setembre de 2020

Nordmagnum al Calderer.




Díedres i fissures guapos intercalats de rostoll genuí de cara nord ( escombreres,herbes i companyia )
M'imagino que amb els anys i les repeticions es pot acabar convertint en una clàssica com les de tota la vida.
La via és força mantinguda de manera qu tots els llargs ens han fet pencar.
La R2 no hem tingut collons a saltar-la pel fregament,la R3 l'hem improvitzat a la canal de la dreta per evitar el tiratge i després hem fet canvi de role.La R4 de la topo d'en Kimgil està a la dreta de la cornisa no a l'esquerra com marca la ressenya.


Accés: Aparquem al Mirador del Gresolet,municipi de Saldes.
Aproximació: Des de l'aparcament agafar el corriol que puja al Refugi Lluís Estassen.Un cop aquí prendre el camí que voreja la cara nord en direcció oest (marques grogues), fins a trobar una primera gran canal. Aleshores, seguint en forta pujada unes marques de color blanc, arribar a un gran bloc a on hi pintades dues direccions: Homedes (esquerra) i Estasen (dreta). Seguir per la segona, que de moment segueix pujant. Més endavant, baixar a creuar un torrent i passar pel peu de La Piràmide. El camí segueix flanquejant fins a la base d’un marcat diedre polit (IV) on s'inicia la Estasen.





Cal escalar aquesta primera tirada de l'Estasen.Passat aquest primer llarg, seguir fins al peu d’un petit grup de pins que hi ha un tros abans de la Canal del Dit. Des d’aquí, pujant pel punt més franc, anar a buscar un altre pi robust, una quarantena de metres més amunt.



Horaris: Aproximació 1 hora,via 8 hores i descens 1h 15'.Aquests horaris són acabant la via al Collet de la Cova.
Grau obligat: Es podria passar amb V+/A1,molt sostingut i podria ajudar dur algún pitó,estreps i tramposa.Nosaltreshem passat amb el material indicat amb 6a/A0.


Material: Doble corda i cintes llargues pel fregament.Un joc de tascons i un de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3,aquest darrer no imprescindible.
Orientació: Nord,fins cap allà a les deu en algún punt hi toca el sol.


Descens: Nosaltres hem donat per acabada la via a l'alçada del Collet de la Cova,no se si a un o dos llargs del cim.
Des d'aquest punt només cal flanquejar a l'esquerra per atènyer el Collet de la Cova d'on anem a baixar per sota del Gat cap a la tartera,dreta.
Tot perfectament senyalitzat amb marques de pintura,sinó em falla la memória taronges.
Ressenyes: Armand Ballart i Quim Gil.Gràcies!!!

dilluns, 31 d’agost de 2020

Il.lusió Compartida a la Trona





Segurament aquest sigui l'itinerari multillargs de lliure més assequible de tota la Trona.
Escalada marca de la casa de moviments atlètics i ambient vertical. El gres que trobarem al llarg de tot el recorregut és de la qualitat habitual a la zona,havent de traccionar amb delicadessa d'alguna presa.
Accés: Carretera de St.Feliu Codines a Centelles, a uns 5km. de Centelles agafar un trencant a ma esquerra fins la casa de colónies de Can Miqueló ( cartell ). A la casa de colónies seguim recte,passem l'ermita de St.Miquel Sesperxes,on s'acaba l'asfalt. Ignorem un trencant a la dreta i un a l'esquerra.Arribem a una mena de coll on hi ha una cruïlla de 5 pistes.Agafem la de l'esquerra i de seguida girem a la dreta,seguim aquesta pista,passant per sota d'una linea elèctrica.Al final la pista fa una bifurcació: a la dreta pujariem a Mas Rajadell ( cartell de camí privat prohibit circular ) i a l'esquerra baixem a un camp on aparquem.
Aproximació: Anem en direcció sud,cap arran de cingle i cap a la dreta.Trobarem un camí amb cartells de la ruta dels Cingles de Bertí marcat com a PR. Cal seguir aquest camí que porta a un grau i que ens permet baixar cap a la base de la cinglera. La paret no es veu, però s'intueix el cim de la Trona. Quan portem uns quatre o cinc revolts baixats estarem a l'alçada del peu de paret,hi ha una porta. Deixem el camí i seguim a la dreta pel peu de paret.
La via en qüestió és la última de la paret i està
 equipada amb espits visibles des de la base.
Orientació: Oest,ombra fins les 12.
Material: Nosaltres hem utilitzat una dotzena de cintes exprés i un Multirang taronja (0.5-1) per reforçar i treure factor a R1.
Es veu que pot mancar el primer espit,preveure alguna peça a tal efecte.
La via està molt equipda però es poden afegir coses ja que discorre per terreny fissurat.
Descens: Hem fet un ràpel de 40 metres des de la darrera reunió,fraccionable parant a la primera reunió.

dilluns, 24 d’agost de 2020

Little Traguet a la Cova del Tabac.




No està pas malament del tot,hi ha trams de placa fissurada ben xulos alternats amb trams on s'ha de ser delicat amb la roca i hàbil possant catxarros.


Accés/Aproximació: Nosaltres hi hem anat després de fer una via al Sócol.
Per anar-hi des de la carretera m'imagino que cal estaçionar com per anar a la Cova del Tabac.Des de Camarasa en direcció Tremp passem el túnel i just després de creuar totes les instal.lacions de la presa hi ha un bon aparacament a ma esquerra. Aquest aparcament ultimament està força freqüentat ja que per la zona de la Cova del Tabac s'ha equipat el Sector Solarium i està molt de moda.

La via debuta uns 50 metres abans de la Cova del Tabac. Sostre característic i parabolt visible.
Material: Algún tascó i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.
Grau obligat: V+/6a i A1.


Horaris: Des de la carretera a peu de via hi deu haver una hora ben bona si fem una via al Sócol de Montroig conteu mitja hora per fer el canvi.Per fer la via 2 hores i mitja i per baixar fins a l'aparcament del Sócol del Montroig 1 hora.
Orientació: Probablement Sud Est.
Descens: Del final de la via carenem a la dreta fins a un ampli i evident coll,en aquest punt cal baixar a l'esquerra on trobem un bon camí que sense pèrdua ens baixarà fins al fnal de l'embassament. Llavors ens tocarà seguir la carretera a la dreta creuant els túnels fins a l'aparcament. Més o menys ens tocarà caminar un quilómetre per la carretera. Si ens fa pal podem fer la logísitica de portar dos cotxes i aparcar-ne un l'aparcament de la Cova del Tabac.

dimecres, 19 d’agost de 2020

Zaratustra al Contrafort de la Dent.





La informació que donem d'aquesta ruta només és referent a les tres primeres tirades.Arribats a R3 la cosa pintava a tombarral i hem preferit gastar el temps en una altre via.
Fins aquí ens ha semblat una proposta amb regust clàssic: recorregut lógic i absència d'expansions de progressió.Podria ser que aquesta via com tota la paret hagués caigut en l'oblit i recentment s'ha potenciat el sector amb l'aparició de noves i un rentat de cara a les ja exitents.Així han estat equipats els relleus amb dos parabolts i es deu haver netejat la ruta.De totes maneres la segona part de la primera tirada ens ha resultat un pèl desagradable per la presència de líquens i blocs,res extrem per algú amb un mínim rodatge en aquests terrenys.Per sota de R3 ens ha caigut un bloc tamany rentadora,compte.
Seguramnet sigui bona idea enllaçar el segón llarg ja que és molt curt.Escalada atlètica.


Accés: A Queralbs agafem la carretera que puja a Fontalba.Només la seguirem un parell de quilómetres aparcant a ma esquerra quan ens creuem amb el camí que puja cap a Núria.
Aproximació: Cal seguir el camí que puja a Núria.Aquest camí ofereix dues variants,a nosaltres ens interessa el camí dels Duis ( esquerra,cartell) que passa per sota mateix de la Dent d'en Rossell o Roc dels Duis.

Tenim dues opcions:
1) Per la tartera que hi ha a la base del Contrafort: Potser es camina menys però és més incómode. Just després d'una bauma amb un banc deixem el camí de Núria i pugem per l'esmentada tartera,alguna fita.
2) Per la baixada de la Dent: Passem l'esmentada bauma,un oratori i una petita font.Just després de la fon localitzem una tartera a ma esquerra.Seguirem una traça fitada que firteja amb el bosc i la tartera.Més amunt trobarem fites que van a dreta i a esquerra,a les envistes del recordatori d'un esquiador mort.
Aquí convé seguir les fites que van a l'esquerra fins a sota del Contrafort de la Dent,que més que un contrafort és una paret que hi ha a la dreta de la Dent.
La Zaratrusta s'ubica a la dreta de la paret,en un díedre amb un universal i un burí/espit arran de terra.
Horaris: Aproximació 45',via i ràpel 1 hora i mitja.De peu de via al cotxe 40'
Material: Nosaltres hem gastat 8 cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 4.Aquest darrer assegura només la sortida de R2 fins a caçar un providencial hexèntric,potser aconseguim que s'ens hi aguanti el 3 i ens estalviem el pes.
Orientació: Probablement Sudest,amb sol fins cap allà les 4.
Grau obligat: V+/A1.Si aquesta és la modalitat en que escaleu la via jo no prescindiria del 4.En cas de voler anar cómode escalant en aquest grau pot anar bé repetir el 4,portar estreps i/o tramposa.
Descens: De R3 hem baixat amb un sol ràpel de 50 metres.Diria que si continuem la via cal baixar caminant.

dilluns, 17 d’agost de 2020

Sabina Mosquitera a Gitarriu.




L'anomenada Integral de Gitarriu consisteix en enllaçar les tres feixes de Gitarriu aconseguint així un recorregut ben reeixit i variat on només caldrà caminar uns metres per enllaçar alguna de les vies.
El més habitual és escalar la via més clàssica de cada feixa: Pruneta Ensucrada,Via de les Cabres i Sabina Mosquitera.
La Sabina Mosquitera ens ha semblat una bonica via esportiva,amb ambient,varietat de pasatges i roca excel.lent.Menció especial al sostingut terçer llarg,a nosaltres ens ha semblat la millor tirada de tota la Integral de Gitarriu.
Hi ha 3 possibles maneres d'arribar a la via: 
1) Aproximant per sota.
2) Aproximant per dalt.
3) Escalant alguna de les vies a les dues feixes inferiors. Nosaltres hem fet això, de manera que previament hem realitzat les vies  Pruneta Ensucrada  i Via de les Cabres a la primera i segona feixa de Gitariu respectivament.
Accés/Aproximació: Per a les tres opcions cal anar fins l'Hostal de Sadernes accesible per carretera des del municipi de Montagut.Si volem accedir per dalt a la via cal seguir el mapa que penjo a sota i avançar per la pista que hi ha damunt de l'Hostal.
Per a les altres dues opcions caldrà prendre la pista que hi ha sota de l'Hostal. Ens podem trobar que la pista estigui tancada al mateix Hostal o que poguem seguir avançant en direcció Sant Aniol-Can Gustí de Riu-Bassegoda.
Sigui com sigui es segueix la pista esmentada fins a creuar-nos amb la segona cruïlla senyalitzada que mena a Sant Aniol. Aquí és on aparcarem si tenim sort o no ens fa por pagar una multa.En aquest punt abandonem la pista principal i pujem a la dreta muntanya amunt. Per anar a fer la Integral de Gitarriu abandonem el corriol de pujada a ma dreta per una tartera que ens deixarà a la base de la Primera Feixa.
Si anem només a fer la Sabina Mosquitera seguirem pujant per aquest corriol fins quedar més o menys a l'esquerra i part més baixa de la Segona Feixa on cercarem un corriol que duu al Pas del Cabró ( grimpada amb cordes fixes, a vegades les treuen ). A través d'aquest pas assolirem la base de la Tercera Feixa de Gitarriu on caldrà anar a la dreta fins a localitzar l'inici. Bolts una mica vells uns cinquanta metres abans del Pas del Quer Foradat ( forat a la roca que pot tenir cordes fixes ).




Material: Si anem justos de grau pot anar bé algún friend petit mitjà( Alien groc a Camalot # 0.75?) per alguns distanciaments de la tercera tirada on hi ha fissura.
Grau obligat: 6a/A0.Potser amb pericia i un pedal passariem amb V+/A1.
Orientació: Sud Oest,crec que te sol a partir de les 3.
Horaris: Aproximació des de l'Hostal de Sadernes 1 hora,via 2 hores i retorn al vehicle 1 hora 30 minuts.
Descens: Les reunions estan equipades per rapelar.Nosaltres ja en teniem prou d'estar enfilats i hem optat per baixar caminant.
Si hem estacionat a dalt seguirem el mapa.
Si hem aparcat a baix anirem flanqueigant a la dreta mirant de no perdre de vista la cinglera arribarem a una desgrimpada que pot tenir una corda fixe.Desgrimpem i ens plantem al final de la Via de les Cabres,aquí caldrà baixar per sobre la Segona Feixa.Creuarem el Quer Foradat,que com el seu nom indica és un orifici a la roca.Passsrem per la base de diferents itineraris i quan veiem que la feixa s'obre molt serà el moment de trencar a l'esquerra a caçar el Pas del Cabró.Es tracta d'una desgrimpada on sovint hi ha cordes fixades.Superat aquest tram seguim baixant per un camí ben fressat cap a la pista principal.
Ressenyes: Tot el material gràfic pertany al blog Komandoripollès.Moltes gràcies!.

dijous, 13 d’agost de 2020

Solstici d'estiu al Pollegó Inferior.




Clàssica recent,mantinguda i generalment de fissura.La via resta parcialment equipada i de bon reforçar;resulta una escalada lliure prou potent per aquells que rasquem el 6a però poc obligada sempre que controlem una mica l'artifo.
Hom afirma que la darrera tirada és compta entre les millors del Pedraforca,realment m'ha semblat un llarg cinc estrelles.


Accés: Estacionar al Mirador del Gresolet,al municipi de Saldes.
Aproximació: Pujem fins al Refugi Lluís Estassen.Aquí prendrem el camí que mena a la Tartera,a sota del refugi.Un cop a la tartera caldrà remontar-la,ho podem fer pel PR o bé per la vora esquerra enganxats a la paret nord del Pollegó Inferior.La via s'inicia sota el relleig de la clàssica Via Font.Fissura ample amb un espit i petita placa metal.lica amb el nom.



Material: 15 cintes exprés,un joc de tascons i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 4,repetint 2 i 3.Nosaltres ens hem equivocat alhora de fer el material i enlloc del 4 hem agafat el 5,també hem fet.
Si sortiu de la penúltima reunió amb la intenció d'encadenar la darrera tirada us pot anar bé saber que nosaltres hi hem possat els Aliens verd i groc així com els Camalots 0.5,0.75 i 2.
Horaris: Aproximació 1 hora,via 4 hores i baixada 2 hores.


Grau obligat: V+/A1.Si es porta el 6a una mica bé es pot fer bona part de la darrera tirada en lliure.
Descens: Tenim dues opcions en funció de si volem passar per peu de via o no.Passar per peu de via implica 15' de baixada i fer un ràpel.
Si no passem pel peu de via: de l'última reunió baixem oer la pendent de l'esquerra,les Costes d'en Dou.Arribarem a un coll anomenat el Balcó de la Quimeta on trencarem a l'esquerra per una nova pendent que ens deixarà a la part baixa de la tartera per on hem aproximat.
Si volem passar pel peu de via: de l'última reunió grimpar a la dreta fins al cim.Del cim carenar/crestejar a la dreta.Localitzem una instal.lació de rapel ( bolt anella + buril ) d'aquí tirem un ràpel de 50 fraccionable ( espit anella + burils ).Acabem de desgrimpar fins a un coll,remontem l'aresta uns cinquanta metres i localitzem una bretxa a ma dreta amb una canal a través de la qual baixem a la tartera i al peu de via.

dilluns, 10 d’agost de 2020

Superamics a Queralt.




Interessant via esportiva, a mi personalment m'ha agradat més que les seves veïnes Elia i Xavi de Borredà.
Llevat dels primers metres, la resta de l'itinerari és sostingut en el V+/6a amb un pas de bloc força més difícil a totes les tirades.
Com que és una activiat ràpida fa de bon combinar amb l'Èlia,La Xavi de Borredà o amb els sectors esportius de La Vinya o La Muralla.Passarem pel peu de via del primer durant l'aproximació i el segon queda seguint el camí de peu de via fins al final.


Roca: Gres.
Accés: A Berga convé pendre la carretera que duu a Sant Llorenç de Morunys.Al punt quilomètric 2.1 localitzarem una pista que s'enfila muntanya amunt ( dreta ) així com una esplanadeta a ma esquerra on estacionar.La via es veu des de la carretera.
Aproximació: Seguim la pista que he esmentat i que mor en unes ruïnes.Aquí la pista es difumina,continuem pujant fins que assolim un bon camí transversal.Avançem per aquest camí cap a l'esquerra a trobar l'iniçi d'una tartera,fita.Remontem la tartera fins al sector esportiu La Vinya.El passem de llarg i arribem a la paret.La segona de les vies que trobem és la Superamics.Discret cartellet amb el nom a l'inici.




Orientació: Probablement sud.
Horari: Aproximació 20',via 1hora i ràpel+retorn al cotxe 1 hora.

Material: Nosaltres hem utilitzat una dotzena de cintes exprés.No cal en absolut però si es vol hi ha força trams fissurats on podem afegir peçes.
Grau obligat: V+/A0.
Descens: Nosaltres hem baixat amb 3 ràpels per la veïna Xavi de Borredà.Hem fet 3 ràpels amb corda simple de 70 i semblava que amb una simple de 60 arribava.
Una altre vegada vàrem baixar amb un sol ràpel de 60 metres.

dimecres, 5 d’agost de 2020

Gran díedre a la Valleta.




Al Pic de la Valleta hi ha dues lineas clàssiques i repetides per desenes de cordades cada estiu: l'Esperó Nord Est i el Gran Díedre.La via del Gran Díedre resulta més senzilla,menys variada i no te tant d'ambient.Ressegueix un evident canal de dalt a baix,els passos més complicats són per superar ressalts i restem tota l'estona encaixonats.
Seguint la ressenya d'en Parce hi podem fer els següents retocs:
En general hi ha menys claus dels que marca la ressenya llevat de la placa de la primera tirada on hi ha 3 pitons.
R2 l'hem fet en un bon relleig a 40/50 metres amb un sol pitó a la dreta que hem reforçat amb un alien verd.
R3 en un altre bon relleig a 40 metres,un sol pitó i d'aquí 60 fins al final de les dificultats.




Accés: Coll de Pi Morens,a l'estació d'esquí de Porta/Pi Morens.Si disposem d'un tot terreny i no tenim escrúpols ( cartell de prohibit ) podem seguir la pista fins a un remontador retallant una mitja hora l'aproximació i la baixada.
Aproximació: Seguim amunt per les pistes.Agafem una pista que puja per sota dels remontadors sempre amb la intenció de vorejar la vall de sota la via per la dreta.Quan la pista fa un revolt a la dreta nosaltres anirem cap a l'esquerra per un llom on trobarem algunes fites.Seguint aquest corriol arribem a la tartera de peu de via.
Material: A nosaltres ens han calgut 12 cintes exprés millor llargues,algún tascó així com un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2.Algunes cordades hi afegeixen el Camalot del 3 i/o algún friend mitjà repetit.També hi ha qui aconsella dur un martell per repicar els claus.
Horaris: Aproximació 2 hores,escalada 3.5 hores i baixada 1 hora 45'.
Orientació: Segons el nom Nord Est,la via te sol fins cap allà la una. 
Descens: Des del cim baixar a la dreta a un gran i evident coll.Baixem per la primera canal que trobem,no hi ha desgrimpades.
Ressenya: Romanticguerrer,gràcies!.

dilluns, 3 d’agost de 2020

La Delgada linea de la vida.





En general ens ha agaradat,suposo que és d'aquestes que s'acabarà convertint en clàssica.Sense tenir cap tirada espectacular tampoc en te cap que sigui lletga.La roca és bona però aprofitant que estàvem sols vàrem fer força neteja principalment al comencament i al final de la quarta tirada.Enllaçem el cinquè i sisè llarg.


Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets, aparquem més o menys a la vertical de la via.Penjo la foto de la seva veïna Esperando el parche de morfina,la nostre s'inicia uns vint metres a la dreta.
Aproximació: Més o menys a la vertical de la via hi ha una traça fitada que ens deixerà a l'esquerra del nostre peu de via.Caldrà flanquejar per sota la paret passant pels peus de via de les clàssiques Fanal Nocturn i Alba Artigues amb sengles inicials piacades als seus inicis.
La via comença uns vint metres a la dreta d'Esperando el parche de morfina bolts daurats visibles en un esperonet.


Orientació: Sud.
Material: Algún tascó,16 cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2.El del 3 l'hem possat un parell de cops però m'ha semblat que potser t'el pots estalviar i el del 2 ha anat bé repetir-lo.
Grau obligat: 6a/A1e.Amb la tramposa potser es passa amb V+ a la segona tirada que a mi m'ha semblat la més obligada.
Horari: Aproximació 20',via 4 hores i baixada 30'.




dilluns, 27 de juliol de 2020

Via TEJ a la Codolosa.


Via d'una sola tirada que arrenca de la primera reunió de l'Esperó Blocaire d'on sortim a caçar un pont de roca blau per després anar xapant algun pitó i bolts grisos fixe. Una sola tirada que va fent com graons amb petits relleixos,una proposta més per fer metres a la Codolosa.
Accés: Aparcament de la Salut,area recreativa al municipi de Collbató.
Aproximació: Des de l'explanada de dalt de les barbacoes agafem un corriol en direcció al torrent.Creuem el torrent per un pont de formigó i despres remontem torrent amunt.Quan la vegetació de l'esquerra desapareix és el moment d'enfilar cap a la base de la paret.Abans hi ha alguna traça però està molt brut.

Orientació: Podria ser que sudest. 

Horaris: Aproximació 15',via contant el  primer llarg de l'Esperó Blocaire i rapelar 45'.Retorn al cotxe 10'.
Grau obligat: V/A0.

Material: Nosaltres només hem fet anar cintes exprés peró hi ha algunes escletxes per possar coses ( Alien groc a Camalot #1?)
Descens: Si no em falla la memória vàrem baixar amb un sol ràpel de 60 fraccionable a 30,compte amb els rocs!

dimecres, 22 de juliol de 2020

Noves Vies a l'Agulla del Vidre.


Nova pencada de l'incansable Joan Boter que tantes vies i sectors esportius ens ha regalat.Aquest cop a la bucólica i recomanable Agulla del Vidre,sinó m'equivoco al Sot de la Guillota.
A gaudir-les!!!