Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat Albardes.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat Albardes.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de setembre del 2024

Unglanegre al Contrapuntal.

 

Recorregut aventurer amb equipament minimalista, rovell, algun tram herbós i d'altres de roca a controlar malgrat que a la majoria de l'itinerari la pedra hi és excel·lent.Nosaltres hem combinat la via amb l'Aresta Brucs a la Inclinada.
Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
Aproximació: Del Monestir agafem les Escales dels pobres. Un cop al Pla dels Ocells ( trencant per anar a St. Benet a la dreta ) continuem recte, passem per sota la Panxa del Bisbe i després d'una bona pujada arribem al camí de St.Jeroni a St. Joan. El seguim a l'esquerra, veurem la via i poc després agafem un corriol que baixa cap al vessant sud. Aquest camí ens porta a la base de la cara est del Puntal de l'Albarda, tot passant pels peus de via de la Reina Villar, Mas Guasch i Aresta Ribes. A sota del Puntal hi trobarem l'Aresta Brucs a la Inclinada, peu de via evident amb les xapes visibles en plena aresta sud. Fem la volta a l'Inclinada, passem un totxo amb alguna via esportiva i arribem a la cara Oest del Contrapuntal. Es veuen les assegurances rovellades de la primera tirada.
Material: Vuit cintes exprés, els tricamps blau i vermell, els Aliens del mateix color així com un Camalot de l'1.
Grau obligat: V/A0. La xemeneia i la placa final totalment obligades i exposades en el IV grau.
Orientació: Oest.
Horaris: Aproximació 1.5 hores des del Monestir, via 2 hores i del cim al Monestir 1.5 hores.
Descens:  Des del cim carenar cap al nord fins a un coll boscós. Aquí desgrimpem per un torrent que ens deixa al camí de St. Jeroni a St. Joan.
Ressenyes: Escalesrodones. Gràcies! 

dilluns, 27 de maig del 2024

Vía Agullòlegs al Xumet.


L'inici i el final de la via són ben interessants mentre que la resta de l'escalada és una rampa que permet gaudir del paisatge sense massa complicacions.De bon combinar amb la veïna Francesc Rubio i Palau. , del mateix estil i autors. L'alzina que serveix per abastar la primera expansió de la tercera tirada està castigada per la sequera, aviat caldrà pensar en dur una antena d’uns tres metres o un espitador, a no ser que alguna ànima caritativa abandoni un cordino en aquest espit. 
 

 
Aproximació: Del Monestir de Montserrat agafem les escales dels pobres fins al pla de Santa Anna, d'allà continuem amunt fins al Pla dels ocells passant per la base de la Panxa del Bisbe, entronquem amb el camí que puja a Sant Jeroni, passat el Cap de Mort i baixem en direcció Sant Joan, a l'altura del Cigronet anem buscant a ma dreta un corriol per assolir el peu de via, les plaques es veuen ben evidents,espits amb cabota d'allem visibles i hi ha una sageta molt discreta visible.
 

 
Orientació: Diria que sudest,sol fins cap allà les 3.
Horaris: Aproximació 1 hora,via 1'5 hores i del final de la via al Monestir 1 hora.



Material: Una dotzena de cintes exprés i un Alien  groc per la darrera tirada.Si no fem el 6c en lliure anirà bé dur un pedal. Estaria bé deixar un cordino d’uns cinc metres al primer espit de l’últim llarg per que les alzines per abastar-lo estan a les últimes.
 

Grau obligat: IV/A1e, trams de III/IV exposats.
Descens: Sense cap traça definida avançar pel bosc en direcció Nord-Est fins a una torrentera. En aquest punt hi ha qui baixa per la torrentera fins al camí de Sant Jeroni a Sant Joan,nosaltres hem creuat la torrentera i ens hem enfilat a un roc des d'on s'arriba còmodament al camí de Sant Jeroni a Sant Joan.
Ressenyes: Del col.leccionista de vies,dels Germans Massó i d'en Joan Asín. Moltes gràcies!.
 

 

dimecres, 22 de maig del 2024

Francesc Rubio i Palau a la Talaia de la Sardana.


Bonica proposta masoniana ubicada a la part alta de Montserrat. Escalada plaquera de dificultat moderada amb un parell d'entrebancs més complicats i una entrada prou rabiosa per abastar el primer parabolt. Nosaltres l'hem combinat sense massa estrès amb la veïna Agullòlegs al Xumet. 
 

 
Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte presentant targeta federativa (4€).
Aproximació: Del Monestir de Montserrat agafem les escales dels pobres fins al pla de Santa Anna, d'allà continuem amunt fins al Pla dels ocells passant per la base de la Panxa del Bisbe, entronquem amb el camí que puja a Sant Jeroni, passat el Cap de Mort i baixem en direcció Sant Joan, a l'altura del Cigronet anem buscant a ma dreta un corriol per assolir el peu de via, les plaques es veuen ben evidents.Parabolts del 8 visibles, la primera fotografia correspon a l'inici de la via.
 


Orientació: Diria que sudest,sol fins cap allà les 3.
Horaris: Aproximació 1 hora,via 1'5 hores i del final de la via al Monestir 1 hora.
Material: Només hem fet anar una desena de cintes exprés.


 
Grau obligat: V+/A0.
Descens: Sense cap traça definida avançar pel bosc en direcció Nord-Est fins a una torrentera. En aquest punt hi ha qui baixa per la torrentera fins al camí de Sant Jeroni a Sant Joan,nosaltres hem creuat la torrentera i ens hem enfilat a un roc des d'on s'arriba còmodament al camí de Sant Jeroni a Sant Joan.
Ressenyes: El dibuix i la foto desenfocada d'en Joan Prunera, la fotografia amb dues vies d'en Joan Asín mentre que el darrer dibuix és dels propis Germans Massó. Gràcies a tothom per la feina.

dilluns, 30 d’octubre del 2023

Blanc Masia Mialet 2011 al Braguer..

 

Ens hi vàrem acostar atrets per les bones crítiques que te la via. La veritat és que l'hem trobat ben guapa i distreta. Com ja s'ha dit en alguna altre banda : escalada fina, acrobàtica i lògica que a més resta situada en una autèntica talaia monserratina. Totalment recomanable pel nostre parer, suposo que acabarà esdevenint una clàssica. 



Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte a federats (4€).
Aproximació: Agafem les escales dels Pobres fins al Pla de Santa Anna. Aquí surten tres camins: Sant Benet, Sant Joan i Sant Jeroni pel Pla dels Ocells. Prenem aquest darrer, passem per sota la Panxa del Bisbe, creuem un torrent al Pla dels Ocells i anem remuntant paral·lels al torrent. Arribem a un trencant: dreta Sant Jeroni i esquerra Sant Joan. Anem a l'esquerra fins que trobem a la nostre dreta una torrentera amb una mena de banyeres. Pugem a ma dreta per la torrentera i a la que ho veiem factible sortim del torrent a ma esquerra per anar a buscar un coll per dins del bosc. Un cop al coll baixem a la cara sud i anem amb tendència dreta per trobar el peu de via. Cúrrua de bolts del 8 visibles, els primers cinc metres els fem a través d'una alzina de moment ben ferma.
Horaris: Aproximació des del Monestir 1 hora, via i ràpel 3'5 hores. Per baixar al Monestir una hora i quart.
Material: Unes catorze cintes exprés i els estreps. Al coll entre la Desgraciada i el Braguer hem fet servir un Alien groc per assegurar-nos. Un cordino de recanvi pel ràpel del Braguer i si som molt fans de la seguretat deu metres de corda per canviar la de la Desgraciada.



Grau obligat: 6a/A1e,potser amb un ganxo passem amb V+/A2.
Orientació: Sud est. Compte amb el vent que estem alts.
Descens: Ràpel de 25 metres des del cim al coll amb l'Albarda.Després anem a retrobar el camí de Sant Jeroni buscant el millor pas per dins del bosc.

dilluns, 27 de febrer del 2023

Aresta Brucs a la Inclinada.


La típica Aresta Brucs, escalada fineta i on un servidor sempre veu les assegurançes més lluny que a prop. Sort que mentre pujes per aquests quarts de Déu et pots anar repetint el mantra de" tranqui que hi ha xapes i els sonats/valents que hi varen pujar el primer cop ho vàren fer a pèl". Si us agrada optimitzar la ràtio escalar/caminar busqueu-vos alguna cosa per combinar, nosaltres ho hem fet per l' Unglanegre al Contrapuntal.



Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
Aproximació: Del Monestir agafem les Escales dels pobres. Un cop al Pla dels Ocells ( trencant per anar a St. Benet a la dreta ) continuem recte, passem per sota la Panxa del Bisbe i després d'una bona pujada arribem al camí de St.Jeroni a St. Joan. El seguim a l'esquerra, veurem la via i poc després agafem un corriol que baixa cap al vessant sud. Aquest camí ens porta a la base de la cara est del Puntal de l'Albarda, tot passant pels peus de via de la Reina Villar, Mas Guasch i Aresta Ribes. A sota del Puntal hi trobarem la Inclinada, peu de via evident amb les xapes visibles en plena aresta sud.



Material: Molaria deixar un pont de roca muntat en un llavi que hi ha al primer llarg. A part d'això nosaltres hem possat els Camalots 0.75,1 i 2. Porteu unes vuit cintes exprés.
Grau obligat: IV+.
Orientació: Sud.
Horaris: Aproximació des del Monestir 1 hora, via i rapelar 2 hores. De peu de via al Monestir una altre hora.



Descens: Nosaltres hem rapelat des de la darrera reunió en direcció a l'esquerra ( Oest ) hem fet un ràpel de 60 amb desgrimpada de III que no hem vist fraccionable. Compte que si us passeu de frenada us mateu. Amb aquest ràpel hem acabat aterrant a una canal per on hem retornat al peu de via.
Ressenyes: Desventurasymilagros,Col·leccionistadevies i Manel&Ita. Moltes gràcies a tothom!!.

dilluns, 10 de juny del 2019

Mas Guasch al Puntal de l'Albarda.


Gran clàssica i millor via!.Recorregut on gaudirem d'una escalada a vegades de díedre i altres de placa.Totes les tirades m'han semblat boniques peró hi ha qui afirma que el tercer llarg és un dels millors de Montserrat.Tampoc falta qui pensa que aquest itinerari te mala roca i està mancat d'ambient,a nosaltres ens ha semblat tot lo contrari.Si que en un parell de punts concrets el rocam demana atenció però a la major part de la via les repeticions s'han encarregat de sanejar-lo. Nosaltres hem gaudit de l'ambient des del primer metre!.


Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€. Si volem accedir per la cara sud estacionarem a l'aparcament del Restaurant de la Vinya Nova.
Aproximació: Hi ha tres opcions: caminant des del Monestir ( 1 hora 15'),amb el Funicular de Sant Joan ( 35') o caminant des de la Vinya Nova ( 1 hora 30').Aquesta darrera opció si bé un pèl més llarga ens estalvia tot el rebombori del Monestir,especialment els caps de setmana.
 Del Monestir agafem les Escales dels pobres. Un cop al Pla dels Ocells ( trencant per anar a St. Benet a la dreta ) continuem recte, passem per sota la Panxa del Bisbe i després d'una bona pujada arribem al camí de St.Jeroni a St. Joan. El seguim a l'esquerra, veurem el perfil del Puntal de l'Albarda i al cap de poc veurem un corriol que baixa cap a la cara sud. Després d'embardissar-nos una mica assolirem el peu de via. Abans passarem per sota dels bolts de la Reina Villar . Al peu de via podem entrar pel parabolt o per unes assegurançes més velles a la dreta, crec que per aquí és menys obligat.
Orientació: Est,sol fins les 3.


Horari: Per fer la via 3/4 hores,aproximant amb el funicular 35',pujant a peu des del Monestir 1 hora 15' i pujant desde la Vinya Nova 1 hora 30'.
Grau obligat: V+/A1e.
Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2,ho hem possat tot però només un cop.Els bons fan anar només 16 expressos,si sou d'afegir peçes jo en duria unes 18.Si entrem a la via pels parabolts nous podem aprofitar dos espàrregs de bolt de mètrica 8.
Descens: Des del cim hem de fer un ràpel curt cap al collet que hi ha entre el Puntal i en Contrapuntal ( desgrimpable IV ). Des d'aquest collet encara haurem de fer una curta grimpada-desgrimpada fins arribar a l'aresta sud del Contrapuntal. Escalem un llarg de III (sense assegurances) per l'aresta sud del Contraputal. Des del cim carenar cap al nord fins a un coll boscós. Aquí desgrimpem per un torrent que ens deixa al camí de St. Jeroni a St. Joan.

dilluns, 18 de setembre del 2017

Reina-Villar al Puntal de l'Albarda.


Antiga via d'artificial equipat que s'ha reequipat recentment amb parabolts. Si anem amb mentalitat d'artifo ens passarem la via penjant dels estreps. Però amb un grau de 6a+ s'escala bastant i es toca poc ferro. A la majoria de llargs els trams difícils són puntuals. Però l'excepció és el tercer llarg, bastant continu i difícil en lliure. Fins al final no podrem sortir en lliure. Sembla que la via s'ha fet poc perquè se'ns ha trencat alguna llastreta. La primera reunió (en una balmeta) no està reequipada. 


-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafem les Escales dels pobres. Un cop al Pla dels Ocells ( trencant per anar a St. Benet a la dreta ) continuem recte, passem per sota la Panxa del Bisbe i després d'una bona pujada arribem al camí de St.Jeroni a St. Joan. El seguim a l'esquerra, veurem la via i poc després agafem un corriol que baixa cap al vessant sud. Aquest camí ens porta a la base de la cara est del Puntal de l'Albarda. La Reina-Villar comença en una placa tombada a la part dreta de la paret (parabolts visibles).


-Orientació: Est.
-Material: Unes 17 cintes exprés i estreps.
-Grau obligat: V+.


-Descens: Des del cim hem de fer un ràpel curt cap al collet que hi ha entre el Puntal i en Contrapuntal. Des d'aquest collet encara haurem de fer una curta grimpada-desgrimpada fins arribar a l'aresta sud del Contrapuntal. Escalem un llarg de III (sense assegurances) per l'aresta sud del Contraputal. Des del cim carenar cap al nord fins a un coll boscós. Aquí desgrimpem per un torrent que ens deixa al camí de St. Jeroni a St. Joan.
-Ressenya: Hem anat amb la guia nova d'en Luichy de Gorros. Les tirades són més curtes del que diu la guia. Per internet només he sabut trobar aquesta original del blog Escales Rodones,gràcies!.



dimecres, 8 de juliol del 2015

Tapia Jover al Contrapuntal de l'Albarda.




Típica via dels Rumbateam: ben trobada, resolta minimitzant les expansions però sense arribar a ser exposada. Tot i la placa del tercer llarg la via en general és de díedres més tècnics que físics i escalada sostinguda, una via guapa!. S'ha repetit només vuit vegades i per aixó cal parar compte a la roca, sobretot al primer llarg. Nosaltres ens vàrem entretenir una mica a netejar aquest llarg i si es va fent la cosa quedarà bé, la roca de sota la crosta és bona!. També molaria pujar unes tissores de podar lleugers i tallar algún esbarzer que emprenya un xic en aquest primer llarg.



-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Accés: Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes a federats.
-Aproximació: Del Monestir agafem les Escales dels pobres. Un cop al Pla dels Ocells ( trencant per anar a St. Benet a la dreta ) continuem recte, passem per sota la Panxa del Bisbe i després d'una bona pujada arribem al camí de St.Jeroni a St. Joan. El seguim a l'esquerra, veurem la via i poc després agafem un corriol que baixa cap al vessant sud. Caldrà afinar la intuïció per trobar la traça que ens porta a la base del díedre on s'inicia la via, creuant un parell de rampes rocosses. Parabolt fixe daurat visible.


-Orientació: Est, a quarts de cinc estava a l'ombra. Segurament a partir de les 12 ja no hi toca el sol.
-Material: Un joc de friends des de l'Alien Vermell al Camalot del 3. Nosaltres dúiem el del 4 i el vàrem possar un cop però suposo que és prescindible.



-Dificultat obligada: 6a/A0. El primer llarg tot i que fa díedre en algun tram és bastant obligat ja que el díedre és cec. A la placa de la tercera tirada hi ha parabolts però cal escalar per caçar-los.
-Descens: Del final de la via carenar a la dreta fins a una mena de coll boscos. Aquí desgrimpar per un torrent que ens deixa al camí de St. Joan a St. Jeroni.
-Ressenya: Dibuix dels Rumbateam i fotografía de l'Escalatroncs.

dimecres, 28 de desembre del 2011

Aresta Ribes al Puntal de l'Albarda.


-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya: Hem fet un combinat de'n Jover, Bullaroles i Pelake.
-Material: Una vintena de cintes exprés si ho volem xapar tot a la primera tirada
-Aproximació: Monestir-Escales dels Pobres- Pla de Santa Anna-Camí de St. Jeroni a St.Joan. Un cop al camí el seguim cap a la dreta,direcció St. Jeroni. Passem per sota les Magdalenes, el Gorro, deixem un trencant a l'esquerra que va al Centinell, el mirador, un trencant a l'esquerra que baixa a la Vinya Nova i arribem a una roca a l'esquerra en forma de mogró. Passada aquesta roca ( el Cigronet ) localitzem una traça que baixa cap a la paret ( visible des de fa estona ). Quan el camí s'embardissa més del compte el deixem i anem a la dreta cap a peu de paret. Més o menys a l'alçada de l'evident díedre per on va la Mas-Guasch. D'aquí baixem uns deu o vint metres més i arribem a peu de via. Hi ha un arbre llaçat a la base i es veuen les expansions de la primera tirada ( parabolts amb xapa tipus burí ).



-Via: Guapíssima escalada de placa monserratina, xapó pel Sr Ribes. Roca excel.lent, dificultat obligada V. Recentment reequipada, ens ha semblat de menys navegació del que esperàvem. Aixó és el que hem fet:

Ll 1:  Sense complciacions per trobar l'itinerari, Ae o lliure a gust del consumidor. Arribem a la reunió penjada de dos bolts i tirem una miqueta més cap a la dreta ( pitó ) per assolir una bauma on hi ha ubicada la reunió.
Ll 2: Sembla ser que la via surt recte amunt. Nosaltres en lloc d'aixó hem falnqueijat a la dreta a caçar un burí damunt del qual trobem tres burins més ( dos sense xapa porteu tasconets no entra plaqueta ) i una renió de tres burins. De la reunió tronem a l'esquerra, ignorant un buril que tira recte amunt ( Via de l'Esperó ? ). Passem la vertical de la reunió i trobem un bolt ( queda baix d'on venim ) un burí, pont de roca i bolt. Reunió.
Ll 3: Sense complicacions seguint les xapes. 
Ll4:  Per arribar a la primera expansió hem falnqueijat uns tres metres a la dreta i llavors pugem. Un cop xapat el bolt pujem més o menys recte fins a un burí. A sobre hi ha una reunió ( Via de l'Esperó ? ),l'aprofitem i anem a l'esquerra. Pujem cap a un parabolt visible. Un cop aquí el primer de corda ha passat per l'esquerra i el segon recte. Al cim hi ha una reunió de dos bolts.


-Descèns: Un cop al cim fem un ràpel curt fins a un coll. Grimpem un primer resalt i guanyem un altre coll amb una alzina. Pujem un resalt un altre resalt ( III ),damunt del qual hi ha un parabolt per asegurar. Seguim carenant i entrem al bosc, mirant de passar per la roca per evitar la vegetació sortim de nou al camí de St. Joan.