Via Extraplomos al Veleta.

Intel.ligent i sinuosa via que resol un pany de paret a priori inexpugnable per una via de V+/A1. L'escalada és sostinguda i compte amb un bon ambient des de el primer metre. A nosaltres ens ha agradat molt i ens ha semblat bastant més dura que la seva veïna El vuelo del Aguila,que ens ha anat molt bé per aclimatar-nos a la roca que és una mica especial. A la ressenya que he fet he intentat marcar les possibles escapatòries encara que caldria confirmar-les.

-Accés: Carretera que puja a l'Albergue Universitario punt on estacionem.
-Aproximació: Podem agafar un bus a l'Albergue que ens estalviarà aproximadament una hora de pujada fins a un revolt conegut amb el nom de Las Posiciones del Veleta. El bus val 5€ anar o 9€ anar i tornar, el primers surten de l'Albergue a les 9,10 i 11 del matí, el bitllet es compra a l'Albergue mateix. Nosaltres no havíem reservat i tot i ser temporada alta no vàrem tenir cap problema amb el bus però ens vàren dir que calia reservar plaça trucant al 671 564 407.

Un cop a Las Posiciones del Veleta només cal prendre un evident camí que ens acosta a un coll a tocar de la paret, baixem a peu de paret i de seguida estem a peu de via en un díedre evident.
-Orientació: A mitjans d'Agost la via tenia sol fins la una aproximadament.
-Material: Hem fet servir un parell d'estreps, un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. Potser si es va just de grau algun pitó pot servir.

-Grau obligat: V+/A1.
-Descens: Del final de la via baixar unes tarteres sense massa dificultat fins a la carretera per la que hem aproximat.
-Ressenyes: La dibuixada és pròpia i la fotografia és del Nevasport. Merçi!.

El vuelo del Aguila al Veleta.

Diria que és la clàssica fàcil de la paret. Ens va semblar la típica alpinada que va buscant el punt feble de la paret i que aprofita totes les debilitats que ofereix la tàpia per acabar desembocant a l'evident díedre de sortida. Això fa que creuem algunes feixes separades per murs on s'escala de manera puntual. Tot i així te trams guapos com el díedre final. La roca és una mica peculiar, acaba aguantant però l'hi has de donar un vot de confiança, nosaltres anàvem amb compte pensant que si és una clàssica ja deu haver baixat tot el que havia de baixar, tot i així compte que alguna cosa vàrem trancar.

A nosaltres ens va anar bé per agafar-li el punt a l'entorn i el tipus d'escalda abans d'anar a fer la Extraplomos. Si busqueu aventura i tal penseu que aquí la trobareu una mica mitigada, ja que a part d'alguns parabolts hi ha marques de pintura groga al llarg de la via. Les reunions tenen anelles, no se si queden molt rectes per rapelar amén de les nombroses feixes amb roca solta. Ah! entorn lunar que ens va encantar.

-Accés: Carretera que puja a l'Albergue Universitario punt on estacionem.
-Aproximació: Podem agafar un bus a l'Albergue que ens estalviarà aproximadament una hora de pujada fins a un revolt conegut amb el nom de Las Posiciones del Veleta. Des d'aquest punt prenem un evident camí que ens acosta a un coll a tocar de la paret. Del coll baixem fins a peu de paret, l'inici de la via queda força a l'esquerra, cal anar grimpant per arribar a la base de la via on hi trobem les inicials VA i una sageta groga. A les grimpades de l'aproximació també trobarem alguna fletxa groga.

-Orientació: A mitjans d'Agost la via tenia sol fins les dues aproximadament
-Material: Hem fet servir un joc de friends de l'Alien groc al Camalot del 3. El díedre de la sisena tirada l'hem fet a pèl, sembla que l'únic que entrava era el Camalot del 4.
-Dificultat obligada:  V/A0.
-Descens: Del final de la via baixar unes tateres sense massa dificultat fins a la carrtera per la que hem aproximat.
-Ressenyes: Quan pugui penjo una amb fotografia i una dibuixada.

Diedro Blanco a los Vados ( Granada ).

A nosaltres ens va agradar força, malgrat el nom la via es tota de placa excepte els darrers quinze metres que efectivament van pel diedre. Les plaques son ben xules, amb la típica roca de la cara nord que no sembla massa aderent pero que fa molt de canto. Com que diuen que una imatge val mes que mil paraules he intentat resumir tota la informacio a la ressenya. Per afegir alguna cosa:

-Acces: Des de Granada agafar l'A-44 en direccio Motril. Deixar aquesta carretera a l'alçada de Velez de Benaudalla i prendre la N-323 que passa per l'espectacular engorjat dels Vados. Cal estar atents a l'aparcament, aquest es trova a ma Esquerra si venim des de Granada. Està just a l'alçada del p.k. 184 en ple revolt. Hi ha una caseta, eucaliptus i un cartell informant de les restriccions. Molt de compte amb el sot que fa per entrar, es per deixar-s'hi els baixos si anem ràpid.
-Aproximacio: Es molt evident ja que es veu perfectament la via des de el cotxe. Segons en quina èpcoa hi anem podem tenir problemas per creauar el riu.
-Restriccions: Per tot arreu hi ha cartells que informen de les prohibicions, parlo de memoria pero crec que era de Gener a Juny.

-Altres vies: Nosaltres vàrem fer la Espeluznante, molt guapa i mes difícil. Altres que em sonen: Saez Linares, Halcones, Pandemónium,Alfa Centauro,Orion,Koala i Ecografía.
-Altres informacions: A Velez hi ha dues fonts i botigues. A motril hi ha platja ( 9 km ) i tambe hi ha botigues pero no varem saber trovar cap Font. Per dormir hi ha una área de picnic un xic complicada d'entrar seguint la Nacional cap a Granada passat el trencant de Velez, mes silencios que al aparcament de la Nacional.

La Espeluznante a los Vados de Motril.

Darrera d'aquest nom tant suggestiu s'hi amaga una bona via esportiva oberta per baix a l'estil clàssic i posteriorment equipada amb parabolts. La via va cercant sempre el punt dèbil d'un seguit de plaques fins que acaba desembocant a un evident díedre. Així doncs, l'escalada és desenvolupa majoritàriament per plaques més tècniques que físiques ( regletes i forats, no aderencia ) i un parell de bones tirades de díedre. La roca és boníssima, gens pul.lida i sense l'herba i sorreta que ens vàrem trobar al Díedro Blanco. Bon ambient.
-Ressenya: Penjo aquesta de Merloclimbing, més que res per veure-la des de la carretera i a tenir en compte que a la R1 cal seguir els bolts de l'esquerra, ja que els de la dreta corresponen a la Ecografia.

-Accés:  Des de Granada agafar l'A-44 en direcció Motril. Deixar aquesta carretera a l'alçada de Velez de Benaudalla i prendre la N-323 que passa per l'espectacular engorjat dels Vados. Cal estar atents a l'aparcament, aquest es troba a ma esquerra si venim des de Granada. Està just a l'alçada del p.k. 184 en ple revolt. Hi ha una caseta, eucaliptus i un cartell informant de les restriccions. Molt de compte amb el sot que fa per entrar, es per deixar-s'hi els baixos si anem ràpid.
-Aproximació: Creuem la carretera, baixem el riu i el creuem. Nosaltres hi hem escalat durant l'estiu i quan l'hem creuat era molt petit, segons l'època de l'any podem tenir problemes per travessar-lo. A la riba oposada veiem un cartell informatiu de les restriccions, a sota d'aquest cartell hi ha el camí,anem seguint les marques blaves que ens deixaran al mateix peu de via, situat uns cinquanta metres a l'esquerra de l'inici del Diedro Blanco. Parabolts visibles i fletxa blava. Just a l'esquerra hi ha les xapes de la Ecografia. Amb la foto la via es veu perfectament des de l'aparcament.
-Orientació: Nord Est, a les dues està a l'ombra.

-Material: Si anem amb plan esportiu passarem amb les cintes exprés i potser algun ferro mitjà. Nosaltres la hem fet en estil clàssic, desplegant tots els nostres recursos per poder trincar els bolts i hem acabat fent servir mooolt de ferro: un estrep, un joc de tascons i un de friends de l'Alien blau al Camalot del 2.
-Dificultat obligada: Novament dependrà de la modalitat escollida, no deixant xapa viva i amb tot el ferro abans indicat es pot passar amb V+/A1. Si anem en plan friqui potser es fagi amb 6a+/A0. Les dues primeres tirades ens han semblat clarament 6a+ i 6b. Res a veure amb la graduació dels llargs superiors ( s'ens donen millor els díedres ? ) ni amb el cinquens del Diedro blanco ( teníem millor dia?).
-Descens: Crec recordar que la via tenia les reunions equipades per rapelar menys la del cim. Nosaltres hem baixat caminant. Del final de la via sortir al vessant per l'esquerra i començar a baixar. Hi ha traça i algunes fites, així com alguns punts vermells que en algun punt costen de veure. Nosaltres cap a la part final els hem perdut i hem anat cap a la carena de l'esquerra, hem baixat un troç i els hem retrobat.

Sector las Encantadas, el Chorro.

Sector molt concorregut ,sembla que als sectors on cal caminar una miqueta més no hi va tanta gent.
Les vies més curtes de l'esquerra estan força pul.lides. L'accés molt ràpid i evident, el sector està a cent metres de la carretera just abans de que la començi a baixar amb força.
Penjo dos ressenyes una amb dibuix del blog Menosloboscaperuzita i una altre amb fotografía de la web d'en Bernabé Fernandez. Moltes gràcies!.

El Chorro via Valentins Day.Sector Austria-Frontales Media.

A nosaltres ens va agradar força, variada, de bona roca i amb algún tram ben sostingut. La via i el sector i em sembla que són força concorreguts. Si s'ens queda curta l'activitat podem rematar-ho amb esportiva al mateix sector o fer la veïna Bombay Sapphiere. He fet una ressenya en dibuix i penjo aquesta en fotografía d'en Bernabé Fernández. amb fotografía on surt la Valentin's Day (18 ) i la Bombay Saphire ( 17 ).

Cogollos de la Vega sector Sismografo.

-Accés: A l'A-92, l'autovia que porta a Granada, agafem la sortida que va a Alfacar i Jun. Diria que a la sortida també possa Cogollos. Quan arribem a Cogollos hem d'agafar un carrer a l'esquerra que s'enfila muntanya amunt, el " Camino de los Plantaos " ( cartell ). Seguim aquest carrer estret i amb força pujada fins a sota les parets on aparquem ( aparcament petit ). Amb la furgo es puja bé però amb una autocaravana jo no m'hi foteria.
-Aproximació: Des de l'aparcament ens enfilem cap a l'esquerra per un corriol, seguir sempre el de l'esquerra. S'acaba la pujada i pujem de planer cap a l'esquerra fins a un coll, darrera del qual hi ha el sector i el caracterísitic sismograf.

-Orinetació: Sud.
-Tipus de roca: Calcari.
-Equipament: Parabolts. Les dues vies de la dreta la reunió te dos bolts però sense res per baixar. Es pot desmontar la reunió des de la via de l'esquerra.
-Tipus de vies: Curtes i bloqueres, les de l'esquerra les més difícils desplomades, les fàcils verticals. Tot i que hi ha un 7C+ vertical.
-Informació extreta de: Centro Óptico Gran Via. Gracias!

Nº	Nombre	Nivel	Equipador/res
1	La chapa dictadora	7c	Manuel Contreras y Adrien Boulon
2	La puerta oscura	7c+	Adrien Boulon
3	Jacky el perro	8b+	Adrien Boulon
4	Marco el guarro	8c?	Adrien Boulon
5	Señor Nilsson	¿?	Enrique Gallardo
6	Invitus	¿?	Pablo Gómez
7	Rollito pasta extension extra queso	8b	Adrien Boulon
8	Blittzkrieg	8a+/b	Adrien Boulon
9	Rollito acrobático	8a	Adrien Boulon y Pablo Gómez
10	Acrobacia vertical	7c+	Pablo Gómez
11	Behemoth	8a	Adrien Boulon
12	Bien de amores	8a	Felipe Guarderas
13	Cocaina	7c	Adrien Boulon
14	Max la menace	7b+/c	Adrien Boulon
15	Bali-balo	7c	Adrien Boulon
16	Bali	7b+	Adrien Boulon
17	Huevos con chorizo	6c+	Adrien Boulon
18	El estafador	6c	Felipe Guarderas
19	Los ruidos del abuelito	7a+	Adrien Boulon
20	Adiós Kock Albert	7a/a+	Adrien Boulon
21	La compact attitude	7c	Adrien Boulon
22	La Mi palo attitude	6a	Adrien Boulon
23	Daniela	V+	David Fernández
24	Martina	V	David Fernández
25	La chunga1	V	David Fernández
26	La chunga	IV+	David Fernández
27	Anika	V	David Fernández

Diedro CAM a la Solana del Maimón. Almeria.

Bon díedre!.

Quina descoberta la d'aquest racó!, aquesta via en teoría és la clàssica de la paret però no sembla molt freqüentada. Com a bona primera dels setantes escala el punt débil de la paret, aixó fa que l'escalda sigui una mica discontinua i herbosa, en cas de netejar-se una miqueta la via guanyaria molt. El díedre final, tot i que un pèl herbós, a mi em va molar: vertical i sostingut. Podeu trobar més informació de la zona la bona webb Toskajara.com. Merci!.

-Accés: Sortida 108 de l'A-91 al poble de Vélez Rubio. Creuar aquest municipi en direcció a Vélez Blanco ( A 317 ) i al cap de 3.5 quilometres aproximadament trobarem un cartell que indica "Cueva de los Letreros ". Cal agafar una pista a l'esquerra en aquesta direcció, seguir-la sense pujar a la cova, es veu la tenca. Continuem per aquesta pista i caldrà girar a la dreta quan la pista comença a baixar ( cartell de restaurant ). Anem trobant pals de senderisme, la pista va pujant per unes pinedes, hi ha un cartell metàlic interpretatiu, després d'un revolt tencat a l'esquerra. Més o menys a partir d'aquí cal aparcar mirant de no molestar ja que els eixamplaments de la pista són força petits. Des de la pista es veu perfectament la paret i la via.

Acabant el tercer llarg.

-Aproximació: Nosaltres no hem sapigut trobar cap camí, hem pujat pel dret per la pineda que hi ha a la base, que no te sotabosc. L'inici de la via és ben evident: es troba a l'esquerra d'un caracterísitic desconxat blanc en una petita placa amb una xapa amb el nom.
-Orientació: Sud.

És la via 8, fotografia de Toskajara.com

-Material: Un joc de tascons i un de friends de l'Alien groc al Camalot del 3, el del 4 només l'hem possat en un tram de IV+. Mola portar cordinos fins ja que hi ha molts ponts de roca.
-Dificultat Obligada: V+/A1.

Part més fàcil de la primera tirada.

-Descens: La via està equipada per raplear ( IMPRESCINDIBLE CORDA DOBLE DE 60 ?? ) i de fet la majoria de cordades que fan la via deuen baixar rapelant. Nosaltres vàrem veure molta sabina i molt de bloc i ens va donar per baixar a peu. Explico com ho vàrem fer nosaltres. De la última reunió acabar d'escalar uns cinc metres de IV i montar reunió. Desencordats grimpem a fins la carena ( algún pas de II aïllat ). Un cop a la carena seguir a la dreta fins que acaba la paret i per unes tarteres baixem en direcció a la pista, amb tendència a la dreta mirant a la vall. No hem trobat traça ni fites.

Quina paret més ben parida!.

Peña Cabrera- El Naranjito, Diezma.

S'escala a les dues penyes de més a l'esquerra.

Visitem aquesta tranquil.la escola esportiva a una mitja hora llarga de la ciutat de Granada. Anem sense ressenyes, no les trobem a internet i tampoc n'hem fet. Hem fet una desena mal contada de vies, entre el V+ i el 6b, Segons la guia hi ha unes seixanta vies, la majoria de sisè grau. Hi ha un sector principal a l'extrem esquerra amb el gruix més important de vies i després cap a la dreta tot està força més disgregat. Sembla que hi ha molta paret ( alguna de vora els 60 metres ! ) i poques vies. Escalada plaquera.

L'Accés es fa des de la població de Diezma. Sortint de l'A-92, creuen el pont de l'autovia i agafem la via de servei ( esquerra ). Al cap d'uns tres quilometres aparquem, a les envistes de les parets.

El sector te molt bones vistes de Sierra Nevada.

Per fer l'Aproximació hem de pujar a una gran casa en runes que hi ha la dreta de la carretera, primer per una pista i després per un corriol arribem a la base de les parets. Tingeu en compte que les vies són a la part esquerra de les parets.

Orientació sud, encara que al sector principal costa una miqueta que entri el sol, cap allà a les 11.