Cassiopea.

Aproximant a l'espectacular Circ de les Almasseres.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Accés: Des de Polop hem d'agafar la carretera que puja a Guadalest ( interior ). Hem d'estar atents perquè al quilòmetre 37 aproximadament ( a uns deu minuts de Polop ) hem de prendre una pista emporlanada a l'esquerra on hi ha  un cartell que possa "Camí de l'Almassera" . Seguim aquesta pista uns  2.6 quilòmetres i aparquem en aquest punt. Aquí hi ha una altre  pista emporlanada  que surt en direcció contrària a la que portem amb tres pilars i una cadena. A la web Senderos de la Roca hi ha més informació i una ressenya sobre fotografia.

Arribada a la primera reunió.

-Aproximació: Seguim la pista emporlanada que hi ha darrera la cadena fins a prop de la casa on prenem un camí a la dreta. El seguim de pujada fins que arriba a un trencall en planer, anem a l'esquerra. Seguim per aquest camí que és un P.R. fins a sota del circ de les ALmasseres, aquí hem de pujar a la base de la paret i resseguir-la fins a peu de via. Amb la foto de la via ja es veu per on va, comença en un esperó evident ( és l'únic que no desploma ! ) a l'esquerra d'un corral. A peu de via hi hauria d'haver una inscripció que nosaltres no hem sapigut veure, el primer pitó tampoc es veu des de terra. Nosaltres hem començat un parell de metres a l'esquerra d'un bloc caigut , hem grimpat un parell de metres i hem flanquejat a la dreta fins a sota d'una llastra, damunt de la qual hi ha el pitó.
-Ressenya: Aquesta del bloc El Campo 4 està molt bé, merci!

Bona Topo!!

-Orientació: Est, hem tingut sol fins cap a la 1.
-Material: Estrep, algun tascó i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Si anem justos de grau ens pot anar bé repetir algún friend ( entre el 0.75 i el 2 ? ) per la darrera tirada ja que encara que te ferro és ben sostinguda i cal equipar força trams.

Quarta tirada.

-Via: És ben sostinguda i malgrat la feixa de la penúltima tirada te molt d'ambient. Variada i amb bona roca en general, menys a l'entrada. No hem enllaçat tirades però la R2 és ben incómode i pot ser una bona saltar-se-la, per metres dona i a la segona tirada gairebé no es possa ferro. En alguna guia marca que s'enllaçen els dos primers llargs, nosaltres ho hem intentat peró teniem molt fregament i a més et menjes igual l'incómode R2.
-Dificultat obligada: V+/6a i A1.

Sortint de R4,al fons del coll de la baixada.

-Descens: Hem de tornar a passar pel peu de via, passant pel coll que hi ha l'esquerra del circ. Mentre escalem la via ja veurem la traça que baixa per aquest coll. Un cop al final de la ruta, primer pujem a l'esquerra i després baixem en direcció a l'esmentat coll. Hi ha força traça peró no hem vist cap fita. Un cop al coll amb alguna  desgrimpada tornem a la base del circ que resseguim fins al peu de via.

Benito Romerales a Penya Roc.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Sudest, te sol des la sortida fins cap allà les tres.
-Ressenya: 

-Accés: Des de Polop hem d'agafar la carretera que puja a Guadalest ( interior ). Hem d'estar atents perquè al quilòmetre 37 aproximadament ( a uns deu minuts de Polop ) hem de prendre una pista emporlanada a l'esquerra on hi ha  un cartell que possa "Camí de l'Almassera" . Seguim aquesta pista uns  2.6 quilòmetres i aparquem en aquest punt. Aquí hi ha una pista que surt en direcció contrària a la que portem amb tres pilars i una cadena. A la pàgina de Senderos de la Roca  no hi ha la topo d'aquesta via peró hi ha informació de l'accés i l'aproximació.

-Aproximació: Seguim la pista fins ben bé sota d'una casa. Aquí agafem un camí que surt a la dreta per uns olivars i després puja en direcció a les parets. Arribem a un encreuamnet i seguim   camí de l'esquerra que primer planeja i en acabat puja novament cap a les parets. Per una tartera arribem al peu de via en un petit replanet amb una BR i una sageta picades,parabolt visible. Compte perquè uns tres metres més amunt hi ha una R picada i una altre via o una variant d'entrada.

-Material: Joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. Si ens volem assegurar a fondo la xemeneia de la tercera tirada ens caldran peçes més grans tipus Camalot del 4, tingueu en compte que aquesta xemeneia és de IV i amb bona roca, es fa tranquilament a pèl i al mig es pot possar un Camalot del 0.75.
-Via: Ens ha agradat moltíssim, és variada, amb bona roca i ambient.
-Grau obligat: V+ sostingut a la primera tirada, la resta més fàcil.

-Descens: Podem baixar tant per la canal de la dreta com per la de l'esquerra, mirant a la paret. Nosaltres hem baixat per la de l'esquerra, hem anat molt bé i te l'avantatge que passem per peu de via. Per aquesta opció del cim baixem al vessant oposat i per terreny evident anem cap a l'esquerra, hem fet un parell de fites a l'entrada de la canal. Hi ha dos ràpels de 30 instal.lats ( bolts amb anelles ), el primer costa de veure. Queda com per sobre de la canal a l'esquerra, aquest primer ràpel és un xic herbós i potser sigui millor desgrimpar-lo. El terreny és herbós per tant millor no enllaçar ràpels.

Esperó Rod.

 -Cordada: Berta i Busquets.
-Ressenyes i accés: Per ubicar la via i per accedir a l'aparcament va molt bé el PDF de Senderos de la Roca.

-Material: Joc de tascons i joc complert de friends des de l'Alien verd al Camalot del 4, nosaltres vàrem repetir el 3 per la fissura ample de la sortida 11 M i ens va anar bé. Un 5 entraria peró no cal massa.

-Aproximació: De l'aparcament seguim la pista que està tancada amb una cadena i de seguida ja veien la paret. Un xic abans d'arribar a una cas agafem un camí a la dreta. De seguida trobem una bifurcació de camins, enganxem el de la dreta. Una mica abans de la vertical de la paret agafem una traça que puja en direccio a la base de la tàpia. Arribem a peu de via per una tartera i localitzem una fletxa picada, lleugerament a l'esquerra del fil de l'esperó.

-Via: La ruta te aventurilla i l'entorn és guapíssim peró la via en si no és cap maravella, és bastant herbosa i amb força blocs que hem d'anar esquivant. 6a obligat. Ara el lloc m'ha semblat més tranquil i salvatge que el coneixiem de la zona ( Ponoig, Campana i Penyal) i segur que hi ha vies bones.

-Descens: Una miqueta complicat d'explicar...hem d'acabar arribant al peu de via baixant per l'esquerra de l'esperó mirant a la paret. El que hem de fer un cop al cim és vorejar la muntanya per l'esquerra mirant la paret. Primer baixem en direcció a la pista i uns metres abans d'arribar-hi trobarem una traça que marxa cap a l'esquerra i guanya un coll ( Coll del Contador? ) on hi ha la Paret de les Fissures. Baixem pel vessant oposat fins que localitzem una instal.lació per fer un ràpel de 50 metres que ens deixa ben a prop del peu de via.