Esclaus del temps al Frare de baix.

A tots dos ens ha agradat força, a part de la segona tirada que és la guapa, la resta de llargs també ténen la seva gràcia.M'ha atansat a la via amb la idea preconçebuda de que es tractava d'un itinerari poc recorregut,després xerrant-ne amb els coneguts resulta que qui més qui menys l'havia escalat. Potser per aquest motiu la roca de la segona tirada no l'hem trobat tant trencada com pregonava la ressenya.

imera assegurança no és el pitó que marca la topo sinó un espit mentre que el segón pitó es troba després de l'Ae i no abans,a l'Ae hi ha quatre espits i no 3.La primera role coincideix amb la Petit Nil i són dos parabolts a la lleixa que hi ha a la base de la cara Est del Serrat d'en Muntaner per on podem baixar caminant. La roca a la segona tirada no és per tirar coets però res dramàtic. 

Accés: Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.  

Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves ( Camí del Clot de la Mònica ). Seguim aquest camí fins a localitzar un corriol que surt a la nostra esquerra (fita). Aquest corriol porta fins al peu del Frare de Baix, la via es troba a la cara est d'aquesta agulla. Comença en un slab vermellós sota d'un sostre,es veu un primer espit i els de l'Ae que flanquejen el sostre. A l'esquerra veurem els espits,claus i cordinos de la Sygiriya mentre que a la dreta hi ha els parabolts de la Petit Nil.

Orientació: Est.

Grau obligat: V+/6a i A2.

Material: Una dotzena de cintes amb algunes desplegables,dos estreps i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 3.Hagués fet servei repetir el 0.75 a la segona tirada.

Horari: Aproximació 20',via 2 hores.Ràpel i retorn al cotxe 35'.

Descens: La darrera reunió l'hem fet a l'arbre on acaba la Via Normal.D'aquí hem fet un ràpel de 30 metres fins al relleig que hi ha a la base de la cara est del Serrat d'en Muntaner per on podem baixar amb alguna grimpada al camí de l'aproximació o al peu de via segons convingui.

Ressenya: Em sembla que és la original dels aperturistes però no se pas d'on ha sortit.

Normal a l'Agulla Gran del Pas del Príncep.

Ens ha semblat molt bona via: variada,amb ambient,atrevida i carregada de lógica.La primera tirada ja et fa escalar més del que sembla des d'abaix peró on es talla el bacallà és a la segona tirada. Aquest llarg comença amb una burinada que podem fer en lliure de 6a o en V/A0,acabada la qual cové pujar força rectes fins a una evident fissura amb una escarpia. Assegurada aquesta fissura baixem uns metres i començem a flanquejar a esquerres fins als merletes on antigament es feia reunió a pèl (!). Seguim flanquejant uns cinc metres més fins que la cosa s'ajau i escapem de l'abisme en vertical.

A la guia de Frares es proposa el nom de Quimet Llopis per la via. Aquest nom fa referència a un escalador del CADE que perdé la vida a la Margalida als anys cinquanta i que escalà aquesta via just abans de patir l'accident mortal.

Accés: Dues opcions en funció de per on aproximem: Can Massana o el Cassot.

Aproximació per Can Massana: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi,creuem la Canal Ample on comença Frares. Anem seguint el mateix camí on anem trobant marques de P.R. Passarem per sota de l'Agulla Gran del Pas del Príncep amb la clàssica GEDE i uns metres més enllà trobem una canal arbrada que remontem fins que arribem al primer ressalt de roca.

Aproximació pel Cassot: Creuem la carretera i agafem un camí amb molts trencalls que ens deixa al Coll de Port. Saltem al vessant Sud i passem la Font de l'Esllavissada. Just abans d'arribar al vessant Sud de l'Agulla Gran del Pas del Príncep,on hi ha la clàssica GEDE trobem una canal arbrada que remontem fins que arribem al primer ressalt de roca.

Horaris: Aproximació 50',via i rapel 2'5 hores. De peu de via al cotxe 40'.

Grau obligat: V/A0. El segon de cordada cal que domini el IV ja que la segona tirada te un bon flanqueig.

Material: Quatre plaquetes recuperables,un parell de tascons,un joc de friends des del Totem blau al taronja i un grapat de vagues merleteres. Hi ha qui empra els tricams així com un parell de pitons. Va bé dur un cordino prim (7?) per deixar en el ràpel ja que el mosquetó està ben rovellat. El ràpel és de 50 metres i si el volem fraccionar caldrà abandonar material en algun arbre del primer llarg.

Orientació: A la primera tirada li toca ben poc el sol, el coll amb el Rei on fem la primera role és Nord i la segona tirada Est.

Descens: Des de la darrera reunió desgrimpar els últims metres de la via fins quedar a l'alçada d'una savina. Aquí hem de seguir una vira cap a l'Oest fins assolir la instal·lació de ràpel. Aquesta està formada per tres espits encadenats i un mosquetó soldat al punt central. L'esmentat mosquetó està força rovellat i no és mala idea abandonar-hi un cordino fi passat per les baules de la cadena.

Ressenya: Rocacalenta,merci!