Via Puigarnau Espunyes a la Roca del Corb.

 

Ens ha agradat molt, menys la primera tirada que és un xic ajaguda i rostollet a la resta de l'itinerari gaudirem d'una bona escalada de fissures i xemeneies molt guapes. Malgrat que la via es repeteix amb certa freqüència, la roca a l'inici del segon llarg demana una mica de tacte. En aquest tram compte si anem amb lliure ja que moltes cordades ho fan amb Ae i pràcticament no toquen la pedra. En el seu dia l'accés a la base de la via es feia rapelant per la mateixa via i per això el corriol que enllaçava el peu de via amb el Camí de les Aigües era pràcticament inexistent. Per fer aquest accés calia emprar un passamà que unia el cim amb la quarta reunió, en algun moment aquest passamà es va trencar i les cordades varen començar a accedir a peu de via caminant. Per això mica en mica es va fressant la traça que porta a l'inici de l'escalada i a dia d'avui podem fer l'accés per sota sense embardissar-nos massa,això si, cal anar cercant el pas entre la vegetació. Nosaltres hem escalat l'itinerari amb dues tirades d'uns cinquanta metres, sense problemes de fregament malgrat dur corda simple i cintes curtes.

Accés: Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes a federats.

Aproximació:  Des del Monestir prenem el camí que va cap a la Santa Cova. El seguim fins abans d’una corba força tancada. Ens desviem per un corriol (camí de l’aigua GR-96). Baixem pel camí fins tenir la Roca del Corb a la nostra dreta. Ens desviem per un corriol poc definit i l'anirem seguint amb intuició fins al peu de via. El company començant l'escalada:

Material: Nosaltres només hem fet anar unes setze cintes exprés,desxapant alguna cosa.En cas de no enllaçar només en calen dotze.Si voleu contribuir a la causa pot resultar interessant dur unes tisores de podar per l'aproximació.

Grau obligat: V+/A0.

Orientació: Est.

Horaris: Aproximació des del Monestir 30',via 2 hores i mitja.Del cim al cotxe 25 minuts.

Descens: De la darrera reunió acabar de grimpar amb cura al cim on no hi ha reunió i pot costar muntar-ne una ja que tot són matolls. Anem a la dreta on trobem una gran explanada,trenquem a l'esquerra per rastres de pas fins que trobem amb un petit espadat. Localitzem un corriol a la dreta que ens retorna al Camí de les Aigües per on hem aproximat.

Ressenyes: Escalatroncs i Luichy.

El Primer Díedre de l'Any al Cap del Gat.

Ens va agradar força, les cotacions en lliure ens van semblar molt dures però això del friclimb tampoc és lo nostre. Acabada la via vàrem combinar amb la Puigarnau-Espunyes al Serrat del Corb i ens va quedar una bona activitat. També seria una bona combinació fer la Serrat Torras o fins i tot la Travesia de los Dioses però caminant més.

 

Aproximació: Des del Monestir prenem el camí que va cap a la Santa Cova. El seguim fins abans d’una corba força tancada. Ens desviem per un corriol (camí de l’aigua GR-96). Continuem baixant,arribem a una cruïlla senyalitzada i prenem el camí de la dreta.Les escales desemboquen en una pista que ve de Monistrol a l'alçada d'una edificació ( estació elevadora d'aigües ). Seguim la pista a la dreta uns metres fins a una pronunciat revolt de 90 graus a l'esquerra.En aquest punt deixem la pista i agafem una traça que va per sota del Cap del Gat així com per sota del Serrat de Mullapans. Passem els característics sostres de la Iglesias Torres i veiem el nostre inici uns deu metres a l'esquerra de l'esmentada via. Aquí sota penjo una foto escalant la primera tirada.

Grau obligat: 6a/A1.

Orientació: Sud est.

Horaris: Aproximació des del Monestir 25',via 2'5 hores i del cim al Monestir 45'.

 

 

Restriccions: Prohibit escalar entre el 15 de Febrer i el 31 de Març al Serrat de Mullapans que hi ha just a l'esquerra del Cap del Gat. No em queda clar si el Cap del Gat està inclòs en aquesta restricció.

Descens: Anem a la dreta i baixem per una canal que acaba sent un túnel de vegetació. Quan els arítjols esdevenen impenetrables grimpem un roc a ma esquerra i per un segona sanglanera de bardisses anem a espetegar a les escales de l'aproximació.

Ressenyes: Rocacalenta,gràcies per tota la feinada!!!

Via Iglesias Torres al Cap del Gat.

En els temps que corren de prevalença de l'escalada lliure, el trad , els itineraris lògics i el non expansion aquestes burilades probablement estiguin força desmodades però sempre queda alguna cordada d'arreplegats amb ganes de passar una bona estona penjats de burins atrotinats. Aires de discretíssima per aquest itinerari amb segell Iglesias on els buriladors anaven a tot tall per aconseguir la linia que hagués fet una gota d'aigua davallant per la paret. Malgrat la presència de parabolts tant a les reunions com a les tirades ens tocarà penjar-nos de forces antiqualles així com fer alguns trams en lliure que faran que la progressió no sigui tant monòtona.Es troba parcialment reequipada amb parabolts del 10,del 8 i algun espit. Totes les reunions tenen dos parabolts del deu igual que el sostre del quart llarg.Hem entrat per la Variant Picazo, l'entrada original es veia força herbosa i terrosa. Al cim no hem trobat reunió i hem llaçat dos grans blocs amb la corda. Hi ha cordades que enllacen les dues primeres tirades.Ideal per combinar en acabar amb alguna del Serrat del Corb,de menys caminar a més: Serrat Torres,Puigarnau Espunyes o La travesia de los dioses.

Aproximació: Des del Monestir prenem el camí que va cap a la Santa Cova. El seguim fins abans d’una corba força tancada. Ens desviem per un corriol (camí de l’aigua GR-96). Continuem baixant,arribem a una cruïlla senyalitzada i prenem el camí de la dreta.Les escales desemboquen en una pista que ve de Monistrol a l'alçada d'una edificació ( estació elevadora d'aigües ). Seguim la pista a la dreta uns metres fins a una pronunciat revolt de 90 graus a l'esquerra.En aquest punt deixem la pista i agafem una traça que va per sota del Cap del Gat així com per sota del Serrat de Mullapans. De seguida localitzem la nostre via gràcies als vistosos sostres que la culminen. Nosaltres hem entrat per la Variant Picazo, parabolt visible en un díedre. 

 

Grau obligat: V+/A1.

Horari: Aproximació des del Monestir 25',via 5 hores i del cim al Monestir 45'.

Material: Una vintena de cintes exprés, dos estreps, tres plaquetes recuperables, dos tascons mitjans, un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot de l'1 i un escanya burins o cordino finet per escanyar un burí sense xapa a la tercera tirada. Poden anar bé unes tisores de podar per la canal de baixada.

Restriccions: Prohibit escalar entre el 15 de Febrer i el 31 de Març al Serrat de Mullapans que hi ha just a l'esquerra del Cap del Gat. No em queda clar si el Cap del Gat està inclòs en aquesta restricció.

Orientació: Sud est,diria que va restar al sol fins als volts de les dues.

Descens: Baixem per la canal que hi ha a ma dreta, acaba sent un túnel de vegetació. Quan els arítjols acaben sent impenetrables grimpem un roc a ma esquerra i per un segona sanglanera de vegetació anem a espetegar a les escales de l'aproximació.

Ressenyes: La d'en Jose Valero que penjo és molt ben parida. Moltes gràcies!.

Joli Garçon al Merlet del Pas dels Francesos.

Una sola tirada on rematar el dia baixant de Gorros o de Sant Benet, recomanable una gorra o similar per que els turistes que pugen per les escales dels pobres ens fagin un donatiu. Rampa de II/III amb un parell de trams més drets,compte amb el fregament perque la reunió es fa a posteriori de la desgrinpada. Malgrat el grau assequible no m'ha semblat una via idonea per a novells hi ha que hi ha trams de III+ on no val a badar.

Accés: Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes presentant una targeta federativa de l'any en curs sense DNI. Les furgonetes paguen més.

Aproximació: Un xollo,només dura deu minuts. Des del Monestir agafar les escales dels pobres com si pujessim a St. Benet o elz Gorros. Arribarem a un estretament on el camí fa poc més d'un metre d'amplada,es tracta de les escales anomenades El Pas del Francesos. La via va per la rampa de la dreta es veu el primer espit a uns deu metres del terra.

Orientació: Est,peró s'inicia en un encaixonament del camí que deu ser a l'ombra pràcticament tot el dia.

Horaris: Aproximació 10 minuts,via 45' i retorn al Monestir 20'.

Material: Sis cintes exprés, Aliens verd i groc. La ressenya demana també l'Alien vermell peró no l'hem possat. La baixada està prou neta peró si voleu cardar quatre tissorades tampoc passarà res. Si convingués collar espits són d'allem.

Grau obligat: V/A1e.

Descens: Del final de la via anar seguint traça quan sigui possible i quan no grimpar per la roca,sempre amb tendència esquerra. Nosaltres fent aixó hem anat a espeteguar al camí que va de Santa Anna a Sant Benet, anant a l'esquerra retrobarem les Escales dels Pobres.

Lucky Jom al Balcó de la Lluna.

Escalada ideal per si volem fer metres sense caminar massa ja que tant l'aproximació com el retorn els fem en baixada i duren poc més de vint minuts respectivament. La via en si alterna trams bons ( 60% ) amb trams de rostoll ( 40 % ), menció especial a la magnífica placa de la segona tirada que per alguns ja justifica la visita. Molt d'acord amb el que comenta en Luichy a la seva ressenya, hi ha un parell de canals que si s'esquivessin l'itinerari milloraria molt. Malgrat l'assequible graduació jo no la recomanaria com a escalada d'escola donat que hi ha trams per sota del V+ amb alguna nata destacable. Els parabolts ja tenen 30 anys i comencen a tenir força rovell. Hem enllaçat les dues darreres tirades.

 

 

Accés: Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes a federats.

Aproximació: Agafem el Camí de la Santa Cova i el seguim de baixada un quart d'hora. Un pèl abans de la Santa Cova agafarem un corriol que discorre paral·lel al camí, de seguida distingirem la silueta característica de l'esperó pel qual discorre la Lucky-Jom.

Orientació: est diria que te sol fins a les 3.

Horaris: Aproximació 20',via 4 hores i baixada 20'. 

 

 

Material: Nosaltres hem passat amb el semàfor d'Aliens,una xapa i femella per un parabolt del 10 a la sortida de R3,24 cintes exprés així com dos pedals. A la topo d'en Luichy deman un friend del 2.5 que no hem posat i abans es posava un 0.75 a l'alçada de la segona xapa que algú ha posat al segon llarg. Es passa bé però si algú vol cardar quatre cops de xerrac tampoc passaria res així com canviar un pingo de 2 metres de corda per entrar a R5 o reposar quatre sabines llaçades.

Grau obligat: V/A1e.

Descens:Pugem un pèl amb tendència esquerra a buscar el camí de Sant Miquel i seguint aquest camí a la dreta en baixada atenyem el Monestir.

Ressenyes: Luichy,Ballart y Desventurasymilagros. Gràcies!!!

 

 

El Camí de l'Alzina.

Una escalada ben senzilla però que fa prou patxoca,amb unes plaques finals de traca i mocador en el seu grau.Ideal per agafar-li el punt a la placa montserratina ( molt equipada i fàcil ) o bé per estalviar-se les escales per pujar a Sant Benet.
La primera tirada la podem fer per un díedre de V o per una placa de 6a,més guapo.

Accés: Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes a federats.
Aproximació: Un xollo,només dura cinc/deu minuts. Des del Monestir agafar les escales dels pobres com si pujessim a St. Benet,Gorros...
Passat un pont de fusta,a 5/10' del monestir baixem al torrent que hi ha a la dreta,mentre escalem el primer llarg serem l'espectacle dels turistes.

Material: Cintes exprés ( diria que una desena ) i algún friend si entrem pel díedre.
Grau obligat: V/A0 si entrem pel díedre o V+/A0 si entrem per la placa.
Orientació: Sud est (?).

Descens: Al cim no hi ha reunió.Del final de la via acabar de pujar uns metres i agafar el camí a l'esquerra que ens deixa a les escales dels Pobres per les que retornem al Monestir.
Ressenyes: Lanochedelloro.com.Moltes gràcies!.

El cargolet.

Aquesta petita via coincideix amb el ràpel de baixada de l'Alta Tensión,per tant és una bona opció per escalar 60 metres de bonus en acabat de l'Alta Tensió La veritat és que quan la vaig mirar des d'abaix vaig pensar:"Quin rostollaco...millor que anem al bar!".Per sort el col.lega l'havia fet i l'hi vaig cardar cas.Vaig trobar que era una bonica via de placa tombada amb algún tram més dret.Encara que no ho sembli la roca és bona,només calen cintes,V/V+ obligat i l'hem fet en dues tirades.

La baixada consisteix en un sol ràpel de 60 metres.
Si algú es vol currar l'explicació de com anar-hi directe des del Monestir,orientació....s'agraeix!.

Colorantes Permitidos a l'Elefantet.

Bona proposta esportiva plenament vuitantera,equipada per dalt amb un punt de mala llet i assegurançes justes en trams concrets.Escalada 100% plaquera però variada en aquest estil: finura,trams físics,pasos de bloc,trams de pila...
Crec que és un punt més obligada que les seves veïnes Chachi Piruli i La Broma de Satan.
Malgrat un terçer llarg de transició la resta és ben mantingut i sobre un rocam excel.lent,a excepció d'un sol pas a la part final.Reequipada amb bolts platejats de la FEEC,segons els entesos obligada però no exposada.Jo crec que als trams per sota el V la distància entre les xapes és prou gran com per que només un expert en grans vols pugui salvar els tormells.
Accés: Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes a federats.
Aproximació: Un xollo,només dura cinc/deu minuts. Des del Monestir agafar les escales dels pobres com si pujessim a St. Benet,Gorros...Creuem el torrent i pujem la primera tongada d'escales. Arribem a un planer amb alzines,de totes les vies que començen en aquesta zona és la de més a la dreta.Podem pujar directes des del pla o bé pujar a la paret per l'evident traça de la Chachi Piruli ( ponts de roca ) i anar uns cinquanta metres a la dreta fins que acaba la traça.Si no som miops veurem la primera xapa a una 15 metres del terra,abans hi ha un burí amb xapa però des del terra no l'hem vist.
-Orientació: Sud est.Les plaques dels dos primers llargs ténen sol fins a quarts de cinc mentre que els llargs de sobre la feixa estan a l'ombra a partir de les tres.
-Material: La totalitat de les cordades que he vist a la xarxa només fan servir una dotzena de cintes.Jo que sóc un covard de mena he fet anar un joc d'Aliens i algun cordino ultraprim.
-Grau obligat: Segons la font consultada oscil.la entre el V+ i el 6a+.Jo votaria pel 6a/A0.Una tramposa pot solucionar molt la papeleta,potser llavors si que es pasaria amb V+/A1.
-Descens: Les reunions de la via no estan equipades per rapelar,però m'ha semblat que abandonant material s'ha de rapelar amb facilitat.Des del cim tirem un ràpel de cinc metres fins a un evident coll ( cordino de recanvi ).Aquest ràpel també es pot desgrimpar (III+).Un cop al collet grimpem amb facilitat una placa tombada de II i arribem a una traça que seguim a l'esquerra,passem per sota el Totxo Macana i anem a sortir al camí que puja a Sant Benet,el seguirem a l'esquerra de baixada fins al Pla de Sta.Anna on retrobem les Escales dels Pobres per les quals baixem al Monestir,45'.

Wounded Knee als Mullapans.

Però per què t'agafes a la roca????!!! Això li va preguntar el tercer de la cordada al segon quan aquest va arrancar un còdol intentant passar en lliure al final del primer llarg. Crec que aquesta pregunta resumeix perfectament el que ens trobarem en aquesta via. És cert que hi ha algun tram del segon llarg i l'inici del tercer amb bona roca, però en general trobarem molts trams d'artificial equipat, mala roca i herba. Els tres de la cordada vam estar d'acord en que era una de les pitjors vies que havíem fet últimament.

-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.

-Aproximació: Des del Monestir prenem el camí que va cap a la Santa Cova. El seguim fins abans d’una corba força tancada. Ens desviem per un corriol (camí de l’aigua GR-96). Baixem pel camí fins tenir la Roca del Corb a la nostra dreta. Ens desviem per un camí que surt a mà dreta i el seguim creuant tota la paret fins a localitzar un gran bloc que queda per sota el camí. Aquest bloc ens ha de servir de referència per sortir del camí i començar a baixar cap al cingle. Hi ha un corriol amb rastres de pas, però no és fàcil de localitzar. Aquest corriol ens porta fins al cim de la paret dels Mullapans, a l'alçada e la Woundeed Knee. La reunió del cim queda una mica amagada, són 3 parabolts del 8, un d'ells amb anella i units amb cordinos cutres. Des d'aquesta reunió fem dos ràpels: 30 m i 60 m fins al terra. Preveure cordinos recanvi.

-Orientació: Sud-est.
-Restriccions: Prohibit escalar entre el 15 de Febrer i el 31 de Març.
-Material: Moltes cintes exprés i cordinos per canviar-los als ràpels.
-Grau obligat: 6a.

-Descens: Des de l'última reunió tornem pel mateix camí de l'aproximació. A gaudir de les esgarrinxades!!
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la guia de la cara nord d'en Luichy. Però a la web de Lanochedelloro hem trobat la topo de l'oberturista:

Via Alta Tensió al Càmping.

Malgrat que curta homogènia i sostinguda.Compte amb alguna llastra,equipament divers: espits, burils, algun pitó i parabolts a les reunions. Flanqueig per sota del sostre finet en lliure,força espectacular. S'ha de dir que la via és generalment de placa,amb un tram de placa a la primera tirada per donar varietat al tema.
-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.

-Aproximació: Des del Monestir prenem el camí en direcció a Sant Joan. Després de seguir el camí poca estona trobarem un rètol que diu “Mirador de Fra Gari”, ens desviem i prenem aquest corriol, que seguim fins poc abans d’arribar a la canal de la Granota. trobarem un corriol que ens mena directament a peu de via. 
-Orientació: Est.

-Material: 12 cintes exprés.
-Grau obligat: Diuen V+,a mi en algún punt em va semblar 6a.
-Descens: Crec que en cas de necessitat,deixant material,es pot baixar bé de totes les reunions. Nosaltres en finalitzar la via  hem acabat d’arribar al cim. Des d’aquest punt marxem cap a l’oest ( dreta) desgrimpant un metre fins una petita vira que ens deixa al ràpel de la via Cargolet (50 metres). En aquest tram hi ha una corda fixe d'uns deu metres que està força tocada. En acabar la via hem escalat la recomanable via Cargolet.

 
 

Serrat Torras a la Roca del corb.

La veritat és que ens ha agradat més del que esperàvem, l'hem trobat una via súper guapa. La primera tirada si fem 6a/b la podrem escalar integrament en lliure, es tracta d'un llarg molt variat amb finura, trams atlètics,díedre i placa. El segón llarg és un mur mantingut de cinquè amb una roca de pel.licula que farà caura la baba als amants de la placa montserratina.I encara ens quedarà una terçera tirada amb una primera part atlètica d'essències rigleres seguida d'un artificial fàcil però espectacular i placa xula per acabar de sortir. La putada de la via és l'aproximació molt selvàtica que cal fer per arribar a la base de la paret. Nosaltres hi hem anat després de fer Els Maldecaps de la Lourdes als Mullapans que queda a sota del Serrat del Corb i ens ha sortit una activitat amb força metres i ben a prop del cotxe.

Accés: Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes a federats.
Aproximació:  Des del Monestir prenem el camí que va cap a la Santa Cova. El seguim fins abans d’una corba força tancada. Ens desviem per un corriol (camí de l’aigua GR-96). Baixem pel camí fins tenir la Roca del Corb a la nostra dreta. Ens desviem, localitzem la via i prenem un corriol poc definit que ens deixa a peu de via.Per estalviar-se l'esgarrinxada per anar a peu de via hi ha qui rapela la via.Cal cercar l'accés al capdamunt de la paret poc despres d'agafar el trencall a ma dreta i seguir les indicacions del descens fins a trobar una corda fixe d'uns cinc metres que molaria canviar i trincada d'un bolt.
Orientació: Sud Oest. Nosaltres hi vàrem anar a finals de Juny i a les dues començava a estar a l'ombra. He llegit alguna piada d'algú que hi va estar a l'hivern i a les onze ja estava a l'ombra.
Material: Nosaltres hem fet servir catorze cintes exprés i un estrep. A la primera tirada hi ha un tram de díedre assegurat però hi entren coses.
Longitud: 100 mètres.
Grau obligat: V/A1e.
Descens: Carenar a l'esquerra per terreny herbós/rocós.De seguida veurem una torre elèctrica,caminem en direcció a aquesta torre però no cal arribar-hi.Creuem una explanada i al tram final sembla que calgui desgrimpar un petit cingle però buscant una mica a la dreta trobem un pas entre la vegetació que comodament ens retorna al camí de l'aproximació.

Els Maldecaps de la Lourdes al Serrat de Mullapans.

Bona roca,dificultats homogènies,tirades sostingudes i equipament correcte tirant a generós.Hauria de repetir-se molt però si cerquem informació per la xarxa veurem que la via s'ha fet en comptades ocasions.El fet de no sortir a cap guia i la fama d'aproximació selvàtica segurament expliquin aquesta poca freqüentació.Crec que és una via 100% recomanable i on l'embardissada per arribar a peu de via és només de  30 metres. Acabada la via quedem a la base de la Roca del Corb on podem aprofitar per fer una altre via,crec que la que queda més a ma és La travesia de los dioses. Nosaltres,com que aquesta ja l'haviem fet hem anat més a la dreta i hem fet la Serrat-Torras. L'Accés i aproximació que explico a continuació són per accedir a la via pel Monestir,hi ha qui accedeix a la paret des de Monistrol.
Accés: Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes a federats ( 4/6 euros ).
Aproximació:  Des de el Monestir baixem en direcció La nostre intenció era rapelar per la mateixa via però hem estat incapaços de localitzar la darrera reunió i sense saber-ho hem rapelat per la Wounded Knee. Preveure recanvis,3 ràpels de 30 factibles en dos peró compte que hi ha sabines i llastres on es pot enganxar la corda.
Orientació: Est,te ombra a partir de les dues.
Material: Una desena de cintes exprés. Hem fet servir també un Camalot 0.5 a la segona tirada i un del 2 a la sortida,crec que ens hem colat.
Grau Obligat: Teóricament és 6a. Nosaltres anàvem en lliure però em va semblar que amb V+ es passa.
Descens: Del final de la via per terreny bastant embardissat anar cap a la dreta, cada cop anirem trobant més traça i acabem sortint al Camí de les Aigües.

Directa Americana al Dru.

Guapa via esportiva ideal pels amants de la placa monserratina,doncs aquest és l'estil de tota l'escalada. Pel mig ens trobarem amb el desplom de presses de rocódrom per donar varietat a l'activitat. Homogènia,sostinguda i amb una roca de pel.licula...vaja que no us la podeu perdre!. Ideal per dies de mal temps perquè la via és rapelable. De fet la jugada bona,si es va bé de temps i de forçes, és rapelar i fer la veïna Gastón va bufat. Els bolts començen a estar rovellats però suposo que aguanten.
Accés:  Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes a federats.
Aproximació: Des de el Monestir i segons la prespectiva de la foto que portem la via es veu perfectament.Hem d'agafar el camí que hi ha sobre de l'estació del cremallera a l'esquerra,passem de llarg el càmping i arribem a una porta. La creuem i al cap d'uns mètres trobem un corriol que puja a la dreta cap a peu de via. Hi ha un ressalt que sembla que s'ha de poder grimpar,per l'esquerra hi ha camí. Ens ha semblat que la via no en te cap d'equipada a prop,la primera assegurança és un bolt rovellat i la segona una escàrpia.

Orientació: Est, nosaltres hi hem anat a les quatre,quarts de cinc i la via estava totalment a l'ombra.
Material: Cintes exprés i un estrep si anem justos de grau ens serà d'ajuda. A l'escàrpia del primer llarg molaria deixar-hi un cordino perquè el forat per mosquetonejar és molt petit. Recanvis pels ràpels.
Dificultat obligada: 6a/A0, la primera tirada m'ha semblat que fa una mica de filtre.
Descens: Hem rapelat per la via fent dos ràpels de 60: R4-R2 i R2-terra. Aquest darrer ràpel potser és millor fraccionar-lo perquè baixant recte es passa per unes sabines i una zona de códols sueltos una mica perillosa.

Chachi Piruli a l'Elefantet.

Placa,placa...molt recomanable pels amants de les plaques montserratines i pels que es vulguin estalviar les escales dels pobres per pujar a escalara a St.Benet. Clàssica de la paret juntament amb la Colorantes Permitidos,més exigent.Hem enllaçat les dues primeres tirades per estalviar-nos una reunió incómode però hem tingut força fregament,segurament ha sigut pitjor el remei que la malaltia. També amb força fregament hem enllaçat la quarta i la cinquena.

Accés: Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes a federats.
Aproximació: Un xollo,només dura cinc/deu minuts. Des del Monestir agafar les escales dels pobres com si pujessim a St. Benet,Gorros...Creuem el torrent i pujem la primera tongada d'escales. Arribem a un planer amb alzines,cal allunyar-se del camí uns cinquanta metres per arribar a la paret. Ponts de roca visibles.

Orientació: Est.

Horaris: Aproximació 10',via 2 hores i baixada 20'.
Material: Una desena de cintes exprés,llargues i doble corda per poder enllaçar.
Grau obligat: V+/A0.
Descens: Del final de la via seguim un corriol a l'esquerra que ens deixa al camí que puja a St.Benet,el seguirem de baixada a l'esquerra per trobar les Escales dels Pobres per on retornarem al Monestir.

Via Pique Longue a la Granota.

La clàssica del Càmping!: dificultat suau però homogènia,equipament generós,aproximació i baixada ben cómodes....vaja que és estrany que no estigui més sobada!. Ens ha costat una mica de trobar la continuació de la via a l'alçada de R2 quan creuem el camí.Cal anar a l'esquerra i quan tornem a trobar la paret grimpem un parell de metres amb l'ajuda d'una alzina fins a un bon replà.Aquí reprenem l'escalada per la primera linea d'expansions que trobem,escalant un Evident fissura.
Accés: Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes a federats.

Y

Aproximació: Hem d'agafar el camí que hi ha sobre de l'estació del cremallera a l'esquerra fins que veiem un cartell que diu " Mirador de fra Garí" a ma dreta.Seguim aquest camí fins a peu de via. Espits verds en un díedre,a la dreta del sector hi ha un gran bloc subjectat amb un cable que és una bona referència.
Orientació: Est,ombra a partir de les dues.

Material: Totalment equipada amb espits i parabolts. 16 cintes si ho volem xapar tot,enllaçant:L1+L2 i L3+L4.Recanvis pel ràpel de R5.
Descens: Rapelem el darrer llarg,caminant un tram i fent una petita desgrimpada atenyem la R5.Des d'aquest punt farem un ràpel de 60 metres fins al camí on hem fet R2 bis. Un xop al camí el seguim a la dreta sense pèrdua fins al monestir.
Ressenyes: La primera que penjo és en dibuix i mostra la via començant de R2,obviant els dos primers llargs.La segona foto mostra la via des del monestir,útil per ubicar-la.La darrera ressenya és de la via tal i com l'hem fet nosaltres.Són gentilesa d'Esgarraoacrestes i Escalatroncs: Moltes gràcies!!!