divendres, 19 de juliol de 2019

SAME a l'Agulla del Senglar.


Audaç itinerari que troba el camí lógic en una imponent agulla.
Totes les tirades tenen la seva gràcia: la primera és una pencada,la segona te pasos ben picants i és ben mantinguda,a la tercera cal fer un acte de fe tot confiant en que apareixerà el burí salvador i a la quarta cal mirar bé la roca.


Accés: Aparcament habilitat a sota de les escoles del Bruc.
Aproximació: Prenem una pista en direcció Oest creuant una urbanització i a posteriori camps d'oliveres. Al cap d'uns 20' caldrà prendre una pista a la dreta ( antic aparcament del Vermell de Xincarró ) i seguidament en una zona de pins agafar un corriol a la dreta ( direcció sector Desdentegada ). Assolir la carena i baixar al torrent. Remontar el torrent i l'alçada d'un sector esportiu abandonar-lo a la dreta. Peu de via en un sector esportiu,entosta característica ben visible. 
Material: 25 cintes exprés,dos estreps,3 pitons ( universal gruixut i curt,uve mitjana i U llarga ),joc de tascons i dos joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2.M'ha semblat que triplicant un 0.75 i un 1 hagués a més de repetir tascons hagués pogut passar sense pitonar.
Orientació: Sud.


Horari: Aproximació 1 hora,30' per fer els ràpels i 45' per tornar des de peu de via.A l'escalada hi hem estat unes 5 hores,tenint en compte que 2 hores i mitja han estat per escalar L1.
Grau obligat: V+/A1+.
Descens: Al cim hem fet la reunió a la sabina de la qual després hem rapelat.Cal creuar el cim cap a l'esquerra on hi trobem dues sabines,separades per un o dos metres a la mateixa alçada.Si hi torno m'enduré un troç de corda d'uns quatre metres per montar un bon tinglado.El cas és que de les sabines fem un ràpel de 40 metes fins la feixa de R2 i d'aquí un altre de 50 metres a peu de via.Aquest es fa sobre 2 químics o químic+sabina.

dimecres, 17 de juliol de 2019

Ramonage a trois a l'Agullola de Rupit.




Bona i fresca escalada,pels amics dels ofwitchs amb una fissura final per variar.La roca és bona però si no aneu gaire fins amb els ofwitchs segurament furgareu més del compte a les entranyes de la xemeneia i fareu baixar petites llastres.La segona reunió no l'hem vist i hem pujat fins la creu del cim,fent un tinclado amb la corda per fer una role homologada amb el darrer dels químics que soms trobats a l'aresta.Les expansions són espits i bolts del 8 ( 1 del 10 a R1 ).


Accés: Al poble de Rupit hem de prendre la pista que du al Salt de Sallent.Estacionarem com un quilómetre abans del Salt.La pista fa un revolt marcat a esquerres i en aquest punt hi neix una pista que transita pel Pla de Fàbregues.Aquesta pista l'hem trobat tancada amb una cadena,sinó amb un turisme una mica alt recordo haver circulat per la pista uns 500m. 


Aproximació: Seguim aquesta pista fins que veiem la característica Agullola Xica. Hem d'anar en direcció a aquesta agulla, girant a la dreta i deixant la pista que va recte. A sota de l'agulla hi trobarem l'entrada del Grau de Saltabocs. Desgrimpem per aquest pas i arribem al peu del cingle,actualment l'iniçi del grau disposa de corda fixe,pot no ser-hi. El seguim cap a l'esquerra passant pel bolts que marquen l'inici de la Casal,els bolts de la Dones i estreps així com les terrases de la Via Normal.Passada aquesta zona continuem bordejant la base de la paret fins arribar a un coll d'on es veu el Salt de Sallent i on comença la Ecolight.Passem el coll i saltem a la cara nord.Uns vuitanta metres més enllà localitzarem el peu de via en una evident xemeneia.Placa amb el nom,pont de roca i expansions visibles.
Grau obligat: 6a/A1.


Material: Unes dotze cinte exprés,un estrep si no passem en lliure i un joc de friends des del Camalot del 0.5 al 5.El del 6 l'hem possat però només entra en un punt concret de la primera tirada,no serveix per trampejar cap tram difícil ni expossat,si repetís a via no el portaria.
Orientació: Nord.
Horaris: Aproximació 40',del cim al cotxe 45' i via 2 hores.
Descens: Nosaltres hem baixat amb un sol ràpel per la Via Normal ( 60 metres,fraccionable?)

dilluns, 15 de juliol de 2019

Les escletxes de l'Ogre al Dispensari.



La via conté bones fissures i díedres però segurament els escaladors més escrupolosos patiran una miqueta a la segona tirada ja que és un bon rostoll.A més ens ha semblat que a la resta de llargs sempre hi ha el puntet de rostollisme per no perdre la essència a més d'un parell de blocs que algún dia aniran a baix,compte. A mi m'ha compensat però per gustos els colors.Ruta d'autoprotecció amb les roles montades i dos assegurançes de progressió. A la darrera tirada nosaltres hem sortit pel díedre que hi ha un pam a la dreta de la role.
Accés: Carretera C-13 entre Balaguer i Tremp, cal anar al municipi de Camarassa. Si venim des de Balaguer hem de creuar el poble ( font al costat de la carretera ) i abans de pasar un pont girar a la dreta en driecció a l'embassament de Camarasa, deixant la C-13. Ara seguim una carretera més petita i que mor a l'embassament. Podem estacionar a l'embassament o una miqueta abans, a l'alçada del corriol que puja al Puro. No tapeu l'entrada del camí.
Aproximació: Hi ha un corriol que puja directe des de la carretera de l'embassament. A l'inici d'aquest camí hi ha un poste de fusta que hi diu " al Puro",escrit amb retol.lador ( pot no ser-hi ). Arribats a la base del Puro anem a la dreta on trobem el díedre desequipat de la següent foto,uns cinc metres abans de la canal per on baixen els ràpels.


Orientació: Oest,ombra fins les 3.
Material: Unes dotze cintes exprés,algun fissurer i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4.Si es va just de grau repetir friends entre el 0.5 i el 4 ens ajudarà.
Grau obligat: Hi ha un tram de V+ al tercer llarg que semblava de mal trampejar.Potser V/A1+.
Descens: Des de la darrera reunió seguim un corriol a la dreta per després pujar i anar tendència esquerra per rastres de pas fins a trobar un bon camí que seguint-lo a l'esquerra ens retornarà a l'aparcament. ( 30').

divendres, 12 de juliol de 2019

Díedre Primavera a la Dent d'en Rossell.


Malgrat trams herbosos puntuals he trobat que és una bona via.Es tracta d'una successió lógica de fissures i díedres de diversos tamanys i formes rematats amb una interessant tirada de placa a la sortida.Escalada de tall atlètic,trobarem reequipades les expansions de progressió ( bolts platejats FEEC ) però no les reunions,on trobarem els forats fets per possar-hi els parabolts.Si algú es disposa a fer la via i vol col.locar els bolts a les reunions cal posar-se en contacte amb labochedelloro.com i l'hi seran facilitats els parabolts.

 Accés: Queralbs. Aquest cop hem fet l'aproximació per dalt i per fer aquesta via crec que és la opció més rápida. 45' d'aproximació en  baixada i 45' de retorn en pujada. Per aquesta opció, des de Queralbs, prenem la pista que porta a Fontalba. Hem d'aparcar a l'últim revolt a esquerres abans del coll,a l'alçada d'un bosc cremat i a uns 8 km. del final de l'asfalt.La pista és accesible a qualsevol tipus de turisme. Crec que aquesta aproximació es pot millorar aparcant un o dos revolts abans i anant a flanc al coll,estalviant-nos així el tram de cresta.

Aproximació: Des de el cotxe baixem cap al bosc cremat, descendim fins al seu final i seguim a l'esquerra a buscar la carena cimera de la Dent. La seguim de baixada fins al segon coll,el que hi ha just després de la corda fixe no,el següent.Situats en aquest segón coll prenem l'ample canal/vira herbosa que baixa a peu de paret. Des del coll veurem la via,una bona referència és el xusco de la Via dels Duis,la nostre comença just a la dreta per una placa tombada a l'esquerra d'un sostret en forma d'L,no es veuen assegurançes.
Horari: Aproximació 45, via 3 hores i retorn al vehicle 45'.

Material: Nosaltres hem passat amb un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4.Potser és millor enlloc del 4 repetir alguna/es peça/es entre el 0.75 i el 3.Si sou fanàtics de la seguretat agafeu entre 1 i 4 recuperables per evitar fer les roles només de dos espits rovellats.
Grau obligat: V/A1.
Orientació: Sudest
Descens: Les reunions no estan equipades per rapelar però m'ha semblat que les reunions van prou rectes com per poder rapelar-la abandonant material.
Ressenyes: Luichy i Silenciomineral.Gràcies!!!

dimecres, 10 de juliol de 2019

Territori SEAM al Serrat Alt.


Via de petit format,estratègicament situada per acabar de sumar 80 metres quan baixem del sector.Com no podia ser d'una altre manera la via busca les debilitats de la paret en tot moment.
Hem escalat la via en dues tirades obviant la R2 però amb força fregament.


 Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets del Cap del Ras i segueix cap a la Font Freda.Passats la Xurulla i també el Trident trobarem un gran prat a ma dreta on estacionar.
Aproximació: Des del prat la via és perfectament visible.Nosaltres no hem trobat cap traça que dugués a peu de via i hem anat buscant el pas més net.Arribats a la base de la paret cal seguir pujant uns vuitanta metres més fins l'entrada de la feixa.El millor és aprofitar i fer-la baixant d'una altre via ja que la baixada passa pràcticament pel costat de la feixa on s'inicia la via.Peu de via en un díedre evident,deu metres abans del Díedre de la Llibertat.

Material: Si volem assegurar a ful el primer tram de V ens anirà de conya el Camalot del 4.Nosaltres l'anàvem guardant per més amunt i al final no l'hem possat.Així que hem passat amb unes setze cintes exprés ben llargues per enllaçar ( imprescindible doble corda ) i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.

Grau obligat: V+/A0.
Horari: 1 hora.
Orientació: Sud
Descens: Arribats a la feixa podem baixar per la mateixa cap a l'esquerra o bé escalar una darrera tirada que puja a la carena.Aquest llarg es troba a l'esquerra,amb l'accés senyalitzat per fites i ponts de roca visibles des de la feixa.Es tracta de 40 metres de 6a ( V+ obligat ) on hi caldrà dur un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3. Feta aquesta tirada el més ràpid és rapelar-la i un cop a la feixa baixar cap a la pista.Sinó volem rapelar ( 2 bolts amb anelles ) podem carenar a l'esquerra fins a una canal que te una fita a l'entrada.

dilluns, 8 de juliol de 2019

Via Arnau Oleguer a la Solana de Queralt.



Es tracta d'una via de ressalts, a mi m'han agradat però tingueu en compte que és això un recorregut de bonys. Les tirades són xules però pel mig  amb bona roca, a trams sembla conglomerat a trams calcari i a trams gresos. Arribats al camí de ronda del Santuari de Queralt voliem seguir escalant per la via Queraltina i enllestir així amb la Integral del Castell de Queralt però hi havia cua i ens hagut de conformar amb escalar tres vies esportives del costat.


Accés: A Berga convé pendre la carretera que duu a Sant Llorenç de Morunys.Al punt quilomètric 2.1 localitzarem una pista que s'enfila muntanya amunt ( dreta ) així com una esplanadeta a ma esquerra on estacionar.La via es veu des de la carretera.
Aproximació: Seguim la pista que he esmentat i que mor en unes ruïnes.Aquí la pista es difumina,continuem pujant fins que assolim un bon camí transversal.Avançem per aquest camí cap a l'esquerra a trobar l'iniçi d'una tartera,fita.Remontem la tartera i deixem a la nostre dreta el sector esportiu de La Vinya.Contiuem pujant una mica més fins que trobem el peu de via,corda fixe i cartell.
Grau obligat: V/A0
Material: Unes setze cintes exprés,si es va just de grau podem afegir peçes.
Orientació: Podria ser Sud.
Descens: Des de la darrera reunió cal remontar fins al Camí de Ronda del Santuari de Queralt. Nosaltres l'hem seguit a la dreta fins arribar a la carretera. Després per la carretera hem retornat al punt on haviem estacionat. Crec que hi ha alguna drecera,si algú la coneix i ho vol explicar...

divendres, 5 de juliol de 2019

Via Laponia a la Portella Gran




Aquesta via s'ha anat convertint en una classica: dificultat assequible,equipament generós, tirades xules i l'exotisme de l'entrada per l'avenc en tenen la culpa. Preveure un pla B ja que es tracta d'un itinerari ben concorregut.

 
Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat). 
Aproximació: prenem el camí direcció al refugi Vicenç  Barbé. Abans d’arribar al coll de la Portella, prenem un corriol a mà dreta i bordegem la Portella Gran pel vessant oest.La via s'inicia a l'Avenc de la Portella i és de les més repetides de l'indret,la traça hi porta.Parabolts del 8 visibles.
Orientació: A dins l'avenc de la primera tirada segurament no hi entra mai el sol.La resta de la via te orientació Oest,crec que l'hi toca el sol a partir de les 3.
Grau obligat: V+/A1e.
Material: 16 cintes exprés,estreps útils.
Horari: Aproximació 40',via 1 hora 30' i retorn al cotxe 50'.
Descens: Creuem el cim i anem a cercar una instal.lació de ràpel,bolt rovellat vinculat a una sabina ( recanvis útils ). Nosaltres hem baixat amb un sol ràpel de 60 metres però es pot fraccionar.