divendres, 16 de novembre de 2018

Vilmanbar a la Pasterta.



Molt bona via esportiva de placa montserratina: roca de puta mare i escalada sostinguda.Llàstima de la feixa que hi ha a la terçera role on caldrà fer un canvi de reunió a l'esquerra.Hem enllaçat les dues primeres tirades,queda un llarg molt guapo i pilós.
Accés: Esplanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.
Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves (Camí del Clot de la Mònica). Seguim aquest camí sobrepassant el Serrat Inferior d'en Muntaner amb la característica agulla del Frare de Baix.Superat aquest punt arribem a una carena rocosa,després d'avançar uns metres per aquest cordal cal deixar el corriol de les marques blaves per agafar una traça fitada a la dreta.Més endavant aquesta traça es bifurca i convé seguir el braç esquerra,a través del qual atenyem el peu de la cara Oest de la Pastereta.L'iniçi de la via el situem just a l'esquerra d'una marcada fissura en arc,pont de roca a mode de R0 i bolt del 8 visible.



Horari: 30 minuts a peu de via i 2 hores per fer la via i rapelar-la.
Material: Cintes exprés,20 si volem enllaçar les dues primeres tirades sense saltar-nos res.Per baixar per la mateixa via cal doble corda de 50,potser amb simple de 80 ens arribaria per rapelar el terçer llarg.
Grau obligat: V+/A0.
Descens: Rapelant per la mateixa via,de R2 es baixa a terra amb un sol ràpel d'uns 45 metres.

dilluns, 12 de novembre de 2018

Desiree al Cavall Bernat.




Bona alternativa als embusos de la Punsola menys sobada però un pèl més dura...igual de guapa!.Molt bon ambient que ens farà gaudir d'una escalada ben sostinguda i amb més lliure del que sembla mirant la ressenya. Reequipada de fa dies amb Longlives i bolts del 8 intercalats al quart llarg.



-Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.
-Aproximació: Creuem la carretera i prenem el camí de l'Arrel (GR) cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem un grapat de parets de la Cara Nord: Serrat del Moro,Aeri,Patriarques,Diables i al cap d'uns 30' arribem a l'alçada del Cavall Bernat. Ara caldrà abandonar el Camí de l'Arrel per pujar per la Canal del Cavall que ens queda a ma dreta. A l'iniçi de la canal hi ha un arboç que ha crescut horitzontal. De seguida trobem les cordes fixes i quan som a l'alçada del peu de via trobem un cable que flanqueja a la dreta i ens porta a l'iniçi de la ruta. Longlives visibles.
Grau obligat: Algunes ressenyes diuen 6a i d'altres V+. Nosaltres optem més pel 6a, potser es passi amb V+ però molt apurat i no deixant xapa per trincar.L'artificial pot ser A1 o Ae en funció de si trobem el merlet llaçat o no.



Orientació: Est,a les tres comença a estar a l'ombra.
Material: Nosaltres hem anat en plan friqui amb corda simple i cintes curtes,no hem tingut problemes de fregament.Si ho volem xapar tot a la quarta tirada ens caldran 25 cintes.En aquesta tirada hi ha el famós pas on cal llaçar un merlet,nosaltres l'hem trobat encintat sinó caldrà preveure un cordino fi.Hem possat un friend Camalot 0.4 a la fissureta de la cinquena tirada.Hem passat sense l'estrep...mal plan!.
Descens: Totes les reunions ténen dues anelles i a més la via va força recte.A més sembla que totes les tirades fan màxim 35 mètres,de totes maneres millor assegurar el tiro i m mínim una 80.
Nosaltres hem rapelat per la Normal.Des del cim desgrimpem (I/II) o rapelem des de la verge fins primera instal.lació de dos pitons ben grans i expansionats.Ràpel de 20 fins damunt del díedre de la Normal.Aquí trobarem una instal.lació de dos bolts amb cadena i anella d'on farem un ràpel de 30 fraccionable fins al coll.Des d'aquí podem desgrimpar fins a peu pla (III,expo) o bé montar un ràpel a l'alzina abandonant material. Un cop aquí ja veiem l'evident entrada a la Canal del Cavall, per la que baixarem.

divendres, 9 de novembre de 2018

Esperonet Utopia al Cingle de la To.

Vàrem anar a espetagar en aquest cingle rebotits d'una altre paret. Un ràpid cop d'ull a la xarxa ens va donar a entendre que aquesta era la via més repetida de la paret,cosa que volia dir o que era la més equipada,la més maca o la de més bon fer de la paret. No hem estudiat els altres itineraris però aquest ens ha semblat un bon primer contacte amb el Cingle de la Tor.Recorregut força variat malgrat que curt,equipament molt correcte deixant marge per l'autoprotecció i arreglant roca i matolls pensant en els repetidors...gràcies Kutres!.Més bon ambient del que semblaria,la roca i alguns passatges atlètics m'han fet pensar en Ordesa.
Orientació: Podria ser Sud.
Material: Joc de friends des de l'Alien vermell a Camalot del 2.
Accés: Nosaltres hem accedit a l'aparcament amb la C-15 i cap problema,millor amb un turisme una mica alt i valent.Cal anar fins al municipi de la Nou de Berguedà.Creuem el poble en direcció Malanyeu. Deixem un trencant a l'esquerra que porta a Malanyeu i seguidament creuem una casa. Després l'asfalt desapareix i passem a circular per pista.Passem per davant d'una formatgeria.Al cap d'una estona hem de trencar a l'esquerra seguint una pista a ma esquerra amb un cartell que diu La Tor. A uns 400 metres d'aquest trencall la pista fa un tomb a la dreta,si anem rectes quedem morts en un prat,a 300 metres d'aquest tomb trobem la masia de la Tor.A partir d'aquest mas nosaltres hem fet 500 metres més de pista,fins una cruïlla de pistes de desemboscar força perdudes. De la formatgeria en amunt cal anar obrint vailets.
Aproximació: Apurant el cotxe fins on ho hem fet nosaltres no hi esmerçarem més de vint minuts. Seguim la pista que portàvem ( marques vermelles) i en 30 metres agafem una pista de desemboscar a l'esquerra amb alguna marca blava.Aquesta pista força perduda ens permet arribar a un prat amb una bona panoràmica de la paret.Des d'aquest prat anem a flanc cap al peu de via per terreny poc embardissat encara que un pèl incómode.
A l'iniçi de la via hi ha dues grans soques escapçades i es veu la primera xapa a uns vuit metres del terra.
Grau obligat: V.
Descens: Cal carenar cap a l'est ( dreta).Des de la darrera reunió baixar al vessant oposat per evitar una bretxa i tornar a guanyar el cordal,embardissat. Seguim carenant en direcció a un coll que de seguida ens és visible. Assolit l'esmentat coll hi trobarem,a ma dreta,el corriol de marques vermelles que baixa força empipat i que ens deixarà al cotxe.
Horaris:Aproximació 20',via 1 hora 30' i baixada 30'.

dimecres, 7 de novembre de 2018

Arrencat parabolt a la Galí Molero.



Sembla ser que aquest cap de setmana a una cordada que escalava la Galí Molero els hi va saltar un parabolt amb llastra incorporada.És a dir es va arrencar la roca on hi havia al parabolt.Això va passar a la setena tirada,la primera que hi ha damunt la feixa,en un tram d'Ae.La cordada va abandonar però vàren dir"que es veia difícil i exposat en lliure".
Si algú te més dades s'agraeix informació al respecte.

dilluns, 5 de novembre de 2018

Good Joint a la Falconera.



Redreçament de la part superior de la SAME que val molt la pena.Si ens decidim per aquest recorregut gaudirem d'una escalada poc equipada,amb ambient i bona roca.Abans caldrà escalar les 4 primeres tirades de la SAME que tampoc estan malament.

Accés: Cal aparcar al Port Esportiu del poble del Garraf,al final de tot a les envistes de la paret hi ha un descampat i una zona blava on no hem pagat cap de les moltes tardes d'entresetmana que hem escalat a la paret. L'aparcament sembla segur,si més no no hi havia vidres al terra i està just davant del Club Nàutic.
Aproximació: Creuem un descampat per un bon camí amb el mar i el port a l'esquerra.El primer seguro és un químic que assegura un pas descendent del flanqueig i costa de veure des de peu pla.
Orientació: El flanqueig de la SAME no queda a l'ombra fins a les 3,la resta de la via potser un pèl abans.
Grau obligat: V+.
Material: Cintes desplegables,doble corda,joc de tascons i de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3.Aquest darrer només l'hem posat per muntar la penúltima reunió al buril on hagués quedat més bé alguna peça entre el #.75 i el #2.
Descens: Des de la darrera reunió pujem a la carena on hi ha un bon camí que seguirem a la dreta. La carena es va tornant cresta i anem seguint fites. Hi ha una desgrimpada amb una corda fixe d'un parell de metres de moment en bon estat. Després creuem una zona de vegetació per acabar espategant al carrer on hem aparcat.

divendres, 2 de novembre de 2018

Díedre CEB a la Paret Gran de Rocacorba.


 Via disfrutona de díedres i fissures on sempre tobarem un bon cantell així com possibilitat d'autoassegurar-nos. Final ben elegant amb ambient i donant el toc variat amb un tramet de placa curt però que demana col.locació. L'escalada es fa curta però com que amb un sol ràpel ja tornem a ser a peu de via ràpidament ens podem possar a qualsevol de les seves veïnes i amortitzar el viatje si vinguessim de lluny. La roca són gresos que a vegades pot fer angunia als escaladors que no hi són avessats com un servidor, fa pinta que els aperturistes han pencat arrenjant el tema i no s'ens ha trencat res. Moltíssimes gràcies!. La via està formada per tres tirades de 20 mètres aproximadament: les dues primeres de fissura i una darrera molt aeria de placa/esperó encara que als primers mètres d'aquesta darrera tirada ens podem ajudar del díedre de l'esquerra. A les fissures només hi trobarem un pitó a la segona tirada mentre que l'esperó del darrer llarg es troba full equip amb químics.La longitud de les tirades és de 20/25 metres i la seva dificultat va in crescendo:V,V+ i 6a.


-Accés: Monestir de Rocacorba.El darrer tram són uns cincmetres de pista en lleugera baixada amb un tram una mica del.licat si anem amb un turisme baix. Estacionarem en una esplanada sota d'una gran creu.
-Aproximació: No dura més de deu minuts en baixada. Des de l'aparcament deixem la creu a la dreta i baixem per un camí que va per dins de l'alzinar. Abans d'un marcat revolt a l'esquerra convé deixar el camí principal per seguir un petit corriol que ens deixa a la base de la paret. La via és la última linea d'aquesta paret pel sistema de fissures més evident. A la primera tirada no hi ha material emplaçat però es veu la primera reunió.
-Orientació: Est,ombra a partir de les 11-12.Aquesta via és la primera de la paret en perdre el sol.


-Material: Una desena de cintes exprés,un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4. Si s'anès molt just de grau potser es podria repetir el Camalot del 3 ( L1 ) i els Aliens ( L2).
-Grau obligat: Les dues tirades de fissura no són gens obligades però en sortir a la placa de dalt he trobat que el pas per arribar a la reunió final potser era de 6a obligat.
-Descens: Un sol ràpel de 55 mètres fins al terra fraccionable a R1 però no se si amb una corda de 80 hi arribariem. Tampoc m'hi he fixat si es podia acabar de fer el pas per sortir de l'espedat i assolir el cim per on baixariem caminant.