dilluns, 18 de gener de 2021

Via d'en Pitu als Graus,Collbató.



Més que una via llarga són dos totxos que enllacem amb una petita caminada. La roca és boníssima,sense pul.lir  i l'equipament a base de parabolts,abundant. Nosaltres l'hem escalat en dues tirades,la segona reunió és ben incómode. Sense ambient de via llarga. Si rapel.lem la via podem acabar de fer metres al sector Placa de la Poma ja que la via s'inicia en aquest sector.


Accés el farem des de el municipi de Collbató, cal anar a la part alta del poble a la cantonada dels carrers Graus i Dreçera. Aparcar a Collbató en caps de setmana pot costar: o matinem o ens tocarà aparcar a la part baixa del poble i sumar uns cinc minuts a l'aproximació.
Aproximació és ben cómode i planera.A l'esmentada confluència de carrers pugem a munt fins una pista, ens queden uns dipòsits d'aigua i una paret amb presses artificials a la dreta. Nosaltres anem a l'esquerra per la pista que va plana.Després de deixar enrrera alguna casa arribem a una esplanadeta on la pista fa un marcat revolt a esquerres i comença a baixar.Aquí la deixarem per pujar pel vessant de la muntanya.Cal anar a la segona vall amb agulles que veiem.Transitem per la base del sector Placa de la Poma i arribem a una corda fixe.A la meitat de la corda la deixem i ja veurem a la nostre esquerra el peu de via.

Les assegurances de la via són parabolts daurats amb sica al cargol,a la dreta hi ha una via amb parabolts vermells.
Material: Nosaltres hem utilitzat 12 cintes exprés per fer-la amb dues tirades,sinó s'enllacen llargs diria que amb 8 n'hi ha prou. 


Grau obligat: V.
Horaris: Aproximació 15 minuts,via i rapelar 1hora 30 minuts i retorn al cotxe 15 minuts.
Orientació: Podria ser Sud,diria que el peu de via queda a l'ombra cap allà les cinc.
Descens: Hi ha qui baixa caminant,nosaltres ho hem fet rapelant. Hem fet dos ràpels: 30 ( R4-feixa ) i 25 ( R2-terra ). Les reunions senars no estaven equipades per rapelar. 
Ressenyes: Joan Asín i Col.lecionistadevies. Gràcies!

dimecres, 13 de gener de 2021

Aguanta a la Rentisclera de la Massana.



La tirada de la bavaresa és espectacular,res a envejar a la Elèctric Ladyland.A la resta de la via hi ha trams bons alternats amb d'altres de bruts i herbosos.A nosaltres l'activitat ens ha fet patxoca però això és molt personal.La paret també s'anomena Paret del Tamok.


Accés: Un cop passat del darrer túnel de la presa de Camarasa (direcció Tremp) aparquem el cotxe a ma esquerra just on comença un carril de vehicles lents o per estacionar en una pujada (parking Cova del Tabac). La paret la tenim al davant i es veu perferctament amb la fotografia.


Aproximació: Reculem uns metres per la carretera fins un punt on el mur de contenció és més baix.Creuem la carretera i passem el mur,agafem un corriol fitat que sense pèrdua ens deixarà a peu de paret.La seguim a l'esquerra.Inici en un balmat amb dues vies esportives a l'esquerra equipades amb parabolts.Una sabina podada ens ajuda a abastar el primer parabolt.



Orientació: Sudest,te sol des de primera hora.
Material: Nosaltres hem fet anar una quinzena de cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 4. El del #4 només l'hem possat a on marca el croquis,sembla que hi queda millor un 5 i és per trampejar o per no caure un metre més en cas de fallar.Les repeticions que marca la ressenya poden anar bé a la tirada de la bavaresa,nosaltres hem anat arrosegant les peçes.



Horaris: Aproximació 20',via 6 hores i descens 40'.
Grau obligat: 6a/A1.



Descens: Un cop al cim anem cap a l’est per un corriol fins a trobar una pista, la seguim a la dreta fins a un coll on hi han uns cartells. Agafem el camí què surt a la dreta i què baixa en direcció a les passarel·les del estret de Mu. Un cop hem baixat dues terceres parts trobarem un corriol a ma dreta amb fites què agafem, flanquejant per sobre de la central elèctrica i sortirem a l’aparcament on hem deixat el cotxe.

dilluns, 11 de gener de 2021

Via Tamara al Pic del Martell.



Guapa escalada majoritariament en terreny fissurat malgrat algún tram de placa per variar.La roca és bona menys al segón i a l'últim llarg,comú amb la Muntant World,on està pul.lida.Bon ambient al tram d'esperó.A la quarta tirada hem esquivat el sostre per l'esquerra,feia pinta a quatre passos i que sortia sense clavar.
No hem enllaçat cap tirada. 



Accés: Des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en direcció Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a l'urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim rectes per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilómetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell".
Aproximació: Tot i no durar més de vint minuts és una mica incómode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pujem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell i baixem pel vesant oposat en forta baixada seguint una de les múltiples traçes que hi ha. El sostre sota el qual montem la primera reunió és ben visble des del terra. 



Fissura amb pitons i ponts de roca al debut,nom escrit i primera tirada comuna amb l'Almendariz.

Orientació: Sudest.
Horaris: Aproximació 20',via 2 hores i descens 40'.
Material: 10 cintes exprés amb alguna de llarga,un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot de l'1 i un parell de vaguetes fines (6?) pels parabolts amb el forat petit que hi ha sortint de R2.A la ressenya que dúiem hi diu de portar un joc fins al #3,nosaltres el 2 no l'hem possat i el del 3 només per reforçar la R2 on hi havia molt de ferro,diria que comuna amb l'Esperó dels bombers.
Grau obligat: V+/A1.
Descens: A l'esquerra de la via hi ha una linea de ràpels que amb dos ràpels llargs ens deixa a terra.Per aquesta opció preveure un cordino llarg per abandonar a la cinquena reunió o baixar des de la quarta.
El més habitual deu ser baixar caminant;del final de la via acabem de grimpar uns blocs i carenem a l'esquerra seguint rastres de pas fins a trobar una traça més o menys bona. 

dilluns, 4 de gener de 2021

Aresta Brucs a la Salamandra.



Oberta als anys 30 amb els materials rudimentaris de l'època semblaria que els seus aperturistes no anàven mancats de valor ni de moral.Amb els anys m'imagino que es deuria anar omplint de ferro fins a esdevenir una Via Blava,això és passos clau equipats,alguna expansió de tant en tant i reunions amb dos parabolts i anella.
A principis del nou segle algú ha decidit que calia tornar la via seu caràcter original en la mesura del possible i ha tret la majoria d'expansions llevat de tres reunions i un parabolt als ressalts superiors on la roca no acaba de donar confiança.
Si ens animem a fer aquest itinerari ens trobarem amb la típica Aresta Brucs,fineta i amb bona roca.No podem possar gaire ferro però el que possem queda a caldo.
L'accés i aproximació que explico a continuació són per la cara sud malgrat que hi ha qui s'hi acosta per la cara nord.
Hem escalat la via en dues tirades: de l'alzina a R2 65metres i d'aquí al cim 50 metres.


Accés:Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova. 
Aproximació: Des la Vinya nova prendre lanpista que va cap a Can Jorba ( esquerra ,oest ). Al cap d'uns cinc minuts trobarem a la nostre dreta el Camí dels Francesos ( P.R.,panell indicatiu ).El seguirem de pujada fins al Coll del Musset,en aquest punt caldrà deixar-lo i agafar un corriol que baixa fins la mateixa Canal del Migdia.Remontarem aquesta canal fins a trobar el P.R de nou,el seguirem a l'esquerra en direcció al cin del Montgros.Quan estiguem remontant la darrera canal abans del cim veurem l'evient Aresta Brucs de la Salamandra a la nostre dreta.
Nosaltres hem grimpat els primers vint metres dessencordats ( II ) fins a una alzina.Marca blava picada.
Orientació: Sud.
Restriccions: Escalada prohibida del 15 de Febrer al 31 de Maig.
Material: Nosaltres hem fet servir una plaqueta recuperable,8 cintes llargues i un joc de friends petits,de l'Alien blau al vermell.
Grau obligat: IV,pel meu gust expossat.
Horaris: Aproximació 1 hora 30',via 1 hora i del cim al cotxe 2 hores.
Descens: Hi ha qui rapela per la mateixa via,compte que les reunions no estan equipades a tal efecte i caldrà deixar material.
Nosaltres hem rapelat per la cara Oest.De la darrera reunió anar a trincar una instal.lació de ràpel una mica penjada a l'esquerra ( 2 bolts amb anella).D'aquí fem un primer ràpel de 35 fins a un teix a dins de la canal.D'aquest teix hem fet un segón ràpel de 20 per la canal ( recanvis ),aquest segón ràpel és ben incómode i cal parar compte a la caiguda de pedres.
Acabat el ràpel acabem de baixar per la canal i anem a caçar el PR que ens retornarà a la Canal del Migdia per la que hem aproximat.

dilluns, 28 de desembre de 2020

Paranoia Nocturna a la Torre del Moro.




Te un segón llarg molt bo,m'ha agradat molt més que qualsevol de les tirades de l'Alicantropia que algú diu que és més bona.La paret és la que és i les repisses hi són però ja dic que la segona tirada ens ha deixat bon regust.
Hem enllaçat segón i tercer llarg.
L'escalada és vertical i et fa moure per que els cantos es fagin bons,demana força i tècnica sense ser la típica placa tombada d'aderència.



Accés: Des del municipi de l'Espluga de Francolí hem d'anar direcció Prades per la T-700. Creuarem dos ponts i agafem una carretereta a ma esquerra,com a 8 km. de l'Espluga.Aquest trencant el reconeixarem per tenir una creu i un cartell indicatiu de "Vall de Castellfollit".
 Passem per una zona de Pic-Nic i seguim fins a veure la Torre del Moro,aparquem una mica més enllà en uns aparcaments habilitats a ma esquerra.
Aproximació: una mica més endavant d'on hem vist la Torre del Moro,abans d’un revol, hi ha un camí ampla/pista abandonada què baixa al torrent. Creuem el torrent i seguim un camí coincidint algun tram amb la torrentera fins arribar a sota de la vessant oest/sud on el deixem i pugem directament fins a peu de paret, alguna fita.
A la paret sud hi ha 3 vies esportives amb parabolts d'esquerra a dreta: Alicantropia (6c),Despedida de solter (7a ) i Paranoia Nocturna (6a).
Orientació: Sud.
Material: unes 16 cintes exprés per enllacar i catxarros per trampejar,si anem bé de grau i ho fem en lliure jo diria que no calen.Nosaltres que ni anem bé de grau ni ho hem fet en lliure hem fet servir els Aliens negre i groc i els Camalots del 0.5 al 2.
Grau obligat: V+/A1.
Horari: Aproximació 20 minuts,via fent cim i baixant pel coll 2 hores.Retorn de peu de via al vehicle 15 minuts.
Descens: Algunes cordades rapelen per la mateixa via abandonant material.
Nosaltres hem preferit fer cim i baixar per l'aresta.
De la darrera role acabar d'assolir la creu III ( 25 ) i d'aquí la cresta a l'esquerra 60 metres de II/III fins una petita alzina amb cordino d'on rapelem (25) o desgrimpem IV.
Seria bona idea portar un tros de corda de 2 metres per vincular a una alzina més gran de darrera.

dilluns, 21 de desembre de 2020

GEDE a l'Elefant.




Bonica via clàssica i bastant repetida que en realitat és una variant de la més lógica Cerdà Pokorski que segueix tota la cicatriu esquerra de la Trompa de l'Elefant.
Bona combinació de plaques i escletxes,en aquest sentit resulta més variada que la seva veïna totalment recomanable Boy Roca.
La roca és bona però al tercer llarg es troba una mica pul.lida i hi ha una llastreta bastant clau que sembla que saltarà.
A la tercera tirada hi ha expansions al costat de la fissura que potser correran la mateixa sort que les de la Gómez Xalmet.
Hem enllaçat les dues primeres tirades,pot ser bona idea saltar-se també la R3 ja que és ben penjada i amb les expansions ( 1 bolt + espit ) bastant separades.



Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte a federats (4€).
Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Aquí hem d'agafar un camí a mà dreta que, passant per unes escales, porta fins al refugi de Sant Benet. Deixem el refugi a ma esquerra i tombem a la dreta tot passant per una porta metal.lica.Obviem un trencant que baixa a la dreta i seguim pujant fent esses.Al coll amb la Mómia haurem de trencar a l'esquerra i anar ascendit fent revolts per sota la paret de l'Elefant.El peu de via és evident ja que es veu perfectament el díedre per on discorre la via.Podem iniciar l'escalada en dos punts,nosaltres ho hem fet des del de més amunt.
Material: Unes setze cintes exprés,una plaqueta recuperable i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.
Horari: Aproximació 40',via 3 hores i baixada 1 hora.


Grau obligat: V/A1.
Orientació: Sud.

Descens: Crec recordar que a totes les roles hi havia un mallón.No se si és gaire bona idea rapelar.Nosaltres hem baixat a peu per la Normal de l'Elefant.
Arribats al cim cal desgrimpar cap al coll que fromen el cap i la Trompa de l'Elefant. Compte amb el pas final (III+),hi ha un peu bo però costa molt de veure,possibilitat d'abandonar un maillón a un espit amb xapa de burí que hi ha al cim.Un cop al coll desgrimpem una incómode xemeneia i arribem a una zona de plaques tombades que cal devallar. Si ens enganxem a la paret trobarem corriol i arbres encara que és factible desgrimpar directament les plaques. Un díedre final més dret (II+) ens deixa a un coll bastant marcat. Baixem per dins del bosc cap a l'esquerra i sota la paret de l'elefant fins arribar a l'Ermita de Sant Salvador,uns trenta metres més avall hi ha el peu de via.
Ressenyes: Funkiclimbs i Elvisas.Gràcies!.

divendres, 18 de desembre de 2020

Negra Cornella al Faraó

Aquesta via aprofita un vistós díedre que hi ha a dalt de tot de la cara est del Faraó. És força curta, només té dos llargs. Pot servir per completar el dia tot baixant del Faraó. A l'inici de la via hi ha un tram de roca de mala qualitat, sobretot a la part interior del díedre. Cal anar en compte, a nosaltres se'ns han trencat alguns cantos. De totes maneres, si posem les mans i els peus a la part exterior del díedre trobarem la roca de més bona qualitat. A la ressenya suggereix de sortir del darrer llarg de Hussein el Lluna. Potser si sortim pel darrer llarg de la Zoe del Mecanoscrit la dificultat serà més homogènia amb la resta de la via.

Accés: Aparcament habilitat entre el Bruc Residencial i la Vinya Nova.

Aproximació: Des d'aquest aparcament agafem el camí que porta a Can Jorba. Quan arribem a la masia  de Can Jorba seguim la pista cap a l'oest direcció el Castell. Al cap de pocs minuts de caminar aquesta pista desemboca ens uns olivars. Poc abans surt un camí a mà dreta (poc visible) assenyalat amb marques de color vermell. És el camí de la Palomera. El seguim en una forta pujada. Passarem pel peu d'uns sectors d'esportiva. Continuem amunt fins al coll del Mosset. D'aquí ja es veu el Faraó. Baixem per l'altre costat i ràpidament arribem a la canal que accedeix a la cara est del Faraó. Pugem per la penosa canal fins a peu de la cara est. La via comença a l'extrem dret de la paret, en un marcat díedre (parabolts visibles). Compteu 1 hora i quart des del cotxe. De totes maneres, la millor manera d'aproximar a aquesta via és baixant de fer-ne una altra, per completar el dia.


Material: Està equipada amb parabolts i pitons, només calen cintes exprés. 
Orientació: Est
Horari: 1 hora
Grau obligat: V+/6a


Descens: Nosaltres hem rapelat per la mateixa via, des del cim a la R2 en un ràpel curt. I de la R2 al terra en un ràpel d'uns 50 metres.
Ressenya: Hem fet servir aquesta ressenya de l'aperturista. Al lloro, que si sortiu per la Hussein el lluna el grau obligat puja a 6a+/6b.