dimecres, 28 de setembre de 2016

Capricho de Primavera a Peña Foratata



Quan es va obrir aquesta via es va produir un gran enrenou i molta gent va criticar l'estil utilitzat en l'obertura d'un l'itinerari en alta muntanya: llargs completament equipats amb abundants parabolts (independentment de si es podia autoprotegir o no) i fins i tot reunions amb argolles per rapelar. Més tard els propis oberturistes van treure una vintena de parabolts però així i tot ha quedat una via equipada per no patir massa. Polèmiques a banda, ha quedat una línia atractiva en un entorn amb molt bones vistes (llàstima de l'estació d'esquí de Formigal). I si tenim molta tírria als parabolts sempre podem jugar a veure quants parabolts ens saltem en un llarg.


-Cordada: Busquets i Macau.
-Accés: Des de Sallent de Gállego pugem fins a la urbanització Formigal. Aparquem el cotxe al costat de l'Hotel HG Alto Aragón, que està a la part superior esquerra de la urbanització.
-Aproximació: Des de l'aparcament de l'hotel pugem en direcció a la muntanya vorejant unes cases per la dreta. Darrera les cases trobem una pista forestal, la seguim amunt travessant una barrera pel bestiar. Aquesta pista es converteix en un camí que puja al cim per la via normal. L'anem seguint fins que ens desviem a mà dreta per pujar cap a la paret. Nosaltres ens hem desviat molt avall i hem pujat per uns prats sense camí. Sembla que, si seguim el camí de la via normal fins superar una bona pujada, trobarem un camí amb fites que porta a peu de paret, L'inici de via és molt evident, comença a l'esquerra d'un gran bloc que es veu durant l'aproximació. Inscripció i xapes visibles des del peu de via.


-Orientació: Sud-oest.
-Material: La via està equipada amb parabolts, només calen unes 20 cintes exprés. Si volem xapar tots els parabolts en algun llarg (per exemple el primer) ens caldran 26 ó 27 cintes, però és força fàcil saltar-se assegurances.
-Grau obligat: 
V+


-Descens: La via arriba al un dels dos cims de la Peña Foratata (inferior). Baixem cap al coll que separa els dos cims de la Foratata (trobarem algunes fites durant la baixada). En aquest tram hi ha alguna petita desgrimpada. Un cop al coll, seguim el camí de la via normal a la Peña Foratata cap a l'oest. Aquest camí, després d'una volta, ens tornarà al camí de l'aproximació.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la topo dels oberturistes. La veritat és que la via es segueix sense massa problemes. Atenció amb la longitud dels llargs, podeu afegir 5 metres a cada un.


dilluns, 26 de setembre de 2016

Veintegenarios a la sud del Pedraforca.



La combinació de bona roca,equipament generós i dificultats moderades homogeniament repartides segurament faran d'aquesta linea una altre clàssica de la paret de l'estil de The Passenger.La Veintegenarios és més curta però també ens ha semblat més difícil i segurament sigui un pèl més obligada.Tots els llargs ens han semblat bons menys l'últim que és una grimpada,per algun lloc s'ha de sortir. L'escalada a vegades és fineta i de peus i d'altres és més atlètica.


Accés: Dues possibilitats depenent de per on aproximem. Si hi volem anar pel refugi Lluís Estassen hem d'aparcar al Mirador del Gresolet. Si volem anar per les mines i pel Roget caldrà agafar una pista a ma esquerra que hi ha abans de les barbacoes . A l'entrada d'aquesta pista, que crec que porta a unes mines, hi ha una gran esplanada com d'una cantera. La pista de seguida fa una forta pujada, compte a no perdre gas. Nosaltres vàrem pujar amb la C15 i cap problema, a dalt hi havia algún turisme i no precisament alt. Passem un primer aparcament amb una bassa i seguim per la pista ( esquerra ). Aparquem a la següent entrada que fa la pista a la dreta,al costat d'una pedra amb una placa commemorativa i a la vertical de la paret del Roget.

Aproximació: Aquest cop l'hem fet per les mines com explico a dalt. De l'aparcament surt un camí que puja en direcció al Roget. Un cop a l'alçada de la base del Roget compte a no prendre la traça a la dreta que porta a la base de l'esmentada paret. Seguim pujant, deixant el Roget a la dreta, trobem una paret. El camí l'esquiva per l'esquerra i arribem a Prat de Reo, anant a la dreta arribem a la base de la cara sud. Anem per peu de paret cap a la dreta fins que localitzem el peu de via. Cal pujar per una pendent herbosa,una llosa i finalment un altre tram herbós.Es veuen els bolts de la via ben nous i a l'esquerra les xapes més velles de la Delirium tremens. Compte que les primeres assegurançes que marca en Parce no quadren són dos ponts de roca i un bolt.Fletxa a l'iniçi.
Orientació: Sud,crec que el sol hi toca fins les cinc.
Material: Nosaltres hem passat amb 14 cintes exprés i corda simple. Si anem justos de grau potser un pedal ens ajudi, la cordada de darrera ha fet anar un semàfor i crec que el Camalot de l'1.

Dificultat obligada: Amb els companys de l'altre cordada hem comentat que l'hem vist de 6a obligat. Igual amb el ganxo i pedal el tema es pot convertir en V+/A1.
Descens: Des de el final de la via carenar a la dreta fins que trobem una primera canal estreta a ma dreta,la desgrimpem amb un parell de ressalts més complicats ( III i II ).Arribem així a la base de la paret.
Hi ha dues possibilitats més de descens,consustents en anar a buscar la tartera,continuant per la carena tot seguint marques verdes.Un cop a la tartera podem anar al recugi o bé cao a l'aparcament del Roget.

divendres, 23 de setembre de 2016

Via Estenalles a la Falconera.



Escalada combinada d'Ae i lliure.Em.sembla haver sentit que els trams d'Ae són apurables en lliure de setè grau,suposo que d'aquesta manera l'escalada és menys monótona,sinó crec que preval l'Ae per sobre el lliure....bon ambient i bona roca .Hi havia una llastra sospitosa al pas de V de la quarta tirada que vàrem fer baixar,el niu d'abelles de Ll1 tampoc hi és.
Cordada: Aniol,Dani i Busquets.
Accés:
Aproximació: Seguim un corriol en direcció Nord,primer per la carena i despres per dins el bosc,arribem a un coll.En aquest punt cal baixar per una ample canal arbrada a ma dreta( rètol restriccions).Al final de la canal cal desgrimpar un parell de trams rocosos,el darrer te una corda fixe. Un cop a peu de paret ens enfilem a una repissa i la seguim uns cinc metres a l'esquerra fins a peu de via. L'iniçi de la ruta queda entre les vies      Integral... i Festa del Paca.La primera assegurança és un parabolt i després són espits.Hi ha el nom escrit però és il.legible,el primer llarg va per un díedre.

Orientació: Est.
Material: 16 cintes exprés i un estrep,hem enllaçat la segona i terçera tirada saltant-nos alguna xapa.
Grau obligat: V/V+ i Ae.
Descens: Crec que des de la penúltima reunió es pot sortir de la paret anant a l'esquerra. Si arribem al cim cal desgrimpar pel vessant oposat fins la carena ( II+,algun pas aeri ).Un cop a la carena l'anem seguint a l'esquerra sense pèrdua fins l'aparcament.
Ressenyes

dimecres, 21 de setembre de 2016

Escalada esportiva al lac de Mesces.


 Vies de granit, alguna linea bona i d'altres només per sumar metres.Les rutes són variades, algunes atlètiques i d'altres més tècniques, díedres, sostrets, plaques... Peu de via súper cómode i proper a l'embassament on està prohibit banyar-nos però tothom ho feia. Segons el dia podem trobar empreses d'aventura monoplitzant algunes vies. Equipades amb químics. Orientació sud però amb l'alçada a la que es troba i el vent que hi sol bufar vàrem estar molt bé a ple Agost.L'accés el farem anant al Lac de Mesces ( embassament ),on hi arribarem des de  Saint Dalmas de Tende. Un cop arribats a l'embassament aparquem just passada la central elèctrica. Aproximació pràcticament nul.la, baixar per un corriol i creuar el riu per un pont.


dilluns, 19 de setembre de 2016

Les crestes del Corb.Guilleries.


Accés: Des de Santa Coloma de Farners dirigir-se a Castanyet i continuar per la pista del Subirà (accessible a turismes sense problemes) fins al trencant (esquerra) de l'Albó. Seguir-lo fins a la bifurcació "El Rosell"-"La Fradera", on agafem la direcció d'"El Rosell" (esquerra), en uns 800m i uns quants revolts arribem a una curva de paella a la dreta d’on surt una pista secundaria a l’esquerra. Aparquem aprop d’aqui vigilant de no entorpir la circulació de vehicles. A uns 20' de Castenyet.

Aproximació: Agafem aquesta pista a l'esquerra en baixada,trobem una,nova pista i anem a la dreta. Arribant a un revolt en un torrent,agafem un corriol a la dreta paral.lel al torrent fins que la vegetació acaba tancant el corriol.Llavors travessem a l'esquerra pujant pel vessant i seguint rastres de pas.Creuem dues pistes i arribem a l'inici visible de la cresta. Nosaltres hem fet l'aproximació amb el bosc ple de llenya tallada i ha sigut una mica penós. Uns 45'.Pitons visibles.
Descèns,material...: Explicars a la topo!.

divendres, 16 de setembre de 2016

Días de Furia a la Roca Gris.


Guapa via de placa on destaquen els dos llargs centrals per la seva continuïtat i qualitat. L'últim llarg ens sorprendrà amb un desplom poc habitual a Montserrat, llàstima que a la sortida d'aquest trobem un llastra que té força mala pinta... En teoria hauríem de sortir en bavaresa agafant-nos d'aquesta llastra, però la reunió queda just a la vertical. El llarg més cutre és el primer, amb una mica de vegetació i roca a controlar, sobretot durant la primera meitat, després la cosa ja millora.


-Cordada: McCateur.
-Accés: Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.
-Aproximació: Pugem per la pista forestal fins que trobem un camí a mà dreta (marques blanques)El camí ens baixa al torrent del Pont, el seguim de pujada. Al cap d'uns cent metres agafem un camí a la dreta del torrent. Pugem per aquest camí i un cop superada la Roca de Ponent pugem per la canal del Pollegons (entre la Roca de Ponent i la Roca Gris). L'inici de la via és poc clar, comença en un mur amb una mica de vegetació a la vertical de la fissura de la Logos. Atenció a no confondre's amb els parabolts que surten cap a la dreta, que són de la via Stress.



-Orientació: Sud-est.
-Material: La via està equipada amb parabolts, només calen 16 cintes exprés.
-Grau obligat: 
6b

-Descens:. Nosaltres hem rapelat per la mateixa via (les reunions tenen argolles) amb una corda simple de 80 m. Potser no és la millor opció perquè cal guiar el guiar el primer ràpel (que és desplomat i en diagonal) per arribar a la tercera reunió. I el segon ràpel també va bé guiar-lo una mica. Ens ha semblat que és molt millor rapelar per la Urquiza-Olmo, però llavors cal portar doble corda.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la ressenya del llibre d'en Luichy de la cara sud, ens servirà per localitzar la via. També pot anar bé la ressenya dels oberturistes:




dimarts, 13 de setembre de 2016

Sector Rouziet a Cierp-Gaud.



Un altre sectoret a prop de Banyeres de Luxón.La orientació és variada i a més com que el peu de via te ombra hi vàrem poder escalar tot el dia en plena onada de calor.No tinc ressenyes però si les següents dades:
No hi ha aproximació, s'aparca a peu de via. Sembla ser que hi ha 50 vies entre el 3b i el 8a,la roca és gneis, hi ha vies atlètiques i també els típics slabs.L'accésnomés consisteix en estacionar a l'aparcament del parc d'aventura de Cierp-Gaud.
Ah!,sembla que ho ha una via llarga de 100 m i 6a.