dilluns, 29 de maig de 2017

Cutreclub a l'Esquena del Ninet.



Via que va resseguint un conjunt d'esperons que porten a la base del Ninet. La majoria de llargs són molt semblants, comencen verticals i a la part de dalt tomben fins que arriben a la base del següent mur on es munta la reunió. La via està equipada amb esptis vells, però bàsicament es concentren als trams difícils. Els trams fàcils (al voltant del III/IV) són bastant exposats perquè no hi ha res i tampoc es pot afegir res més. S'ha d'anar molt al lloro en aquestes zones tombades perquè a més a més la roca no és de bona qualitat. Ens ha semblat especialment exposada la travessa del cinquè llarg, però potser no l'hem fet ben bé per on tocava... La via Cutreclub acaba a la base de la via Normal del Ninet. Si es té temps val la pena enfilar-se damunt d'aquesta agulleta.


-Cordada: Busquets i Macau.
-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat).Al Coll de Guirló, en comptes de seguir el camí cap a les Portelles, agafem un caminet que surt a mà esquerra i que puja cap a la paret oest d'Agulles. Està bastant fresat i hi ha fites. Seguint aquest camí arribarem al peu de la Cerdà-Riera de la Bandereta. Per arribar a peu de via hem de resseguir la paret cap a l'esquerra. La via comença a l'extrem esquerra de la paret, just on canvia d'orientació. El peu de via està al costat d'un pi i hi ha un espit per fer R0.


-Orientació: Nord-oest.
-Material: La via està equipada amb espits, només calen cintes exprés i bagues. Moltes reunions es fan en arbres. Per protegir el llarg de la Normal al Ninet pot anar bé algun alien i bagues.
-Grau obligat: 6a


-Descens: Si pugem al Ninet per la seva via Normal haurem de despenjar-nos o rapelar des d'unes sabines que hi ha al cim (preveure cordinos). Des de la base de la Normal hem de flanquejar per la cara nord del Ninet fins a una bretxa. Des d'aquesta bretxa desgrimpem uns metres per la cara sud per un díedre (corda fixa) i després pugem per un díedre tombat amb arbres. Un cop al pla baixem pel bosc (cap a l'est) fins arribar al camí que porta cap a les Portelles (marques vermelles). 
-Ressenya: Nosaltres hem utilitzat la topo del blog de l'Escalatroncs:


divendres, 26 de maig de 2017

Via Garcia a l'Elefant.

Via que ens pot servir per completar alguna escalada de la part alta de Sant Benet, sobretot si estem per la zona de l'Elefant i la Prenyada. Potser és una mica massa curta per justificar l'aproximació fins allà dalt. De totes maneres, la travessa del primer llarg és prou guapa i el mur del segon llarg també. Els altres dos llargs són l'excusa per arribar fins al cim. Està equipada amb parabolts, però a la sortida de la primera reunió haurem d'escalar amb calma fins a xapar la primera assegurança.



-Cordada: Busquets i Macau

-Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte a federats (4€).

-Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Aquí hem d'agafar un camí a mà dreta que, passant per unes escales, porta fins al refugi de Sant Benet. Des del refugi seguim el camí que puja primer cap a Sant Salvador i després al cim de l'Elefant. Abans de començar la grimpada d'una placa tombada, hem de localitzar una canal amb vegetació que cau a la cara oest de l'Elefant. Baixem per aquesta canal fins a localitzar l'inici de la via. El trobarem a la part alta d'aquesta canal, just a la dreta d'un desplom. Si ens estirem veurem el primer parabolt.



-Orientació: Oest.

-Material: Només calen cintes exprés i alguna baga per l'últim llarg. Equipada amb parabolts de color gris.

-Dificultat obligada: V/V+.



-Descens: Baixem per la Via Normal de l'Elefant fins a trobar el camí de l'aproximació. Atenció amb les degrimpades de l'inici de la baixada, són fàcils però tenen molt de pati.

-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la topo de la guia de Sant Benet. Aquí penjo la de la webb kpujo,amb la vies del cantó per ubicar.

37 S.A.M.E.
38 El muro.
39 Directa Juliette.
40 Del Javi.
41 Del Jan.
42 Harold Lloyd.
43 García. 


dimecres, 24 de maig de 2017

Peus Negres a Busa.







Bona via esportiva, una primera fissura a autoprotegir dona pas a un seguit de plaques equipades i arreglades per no passar gens de por. Segurament la trobareu un pèl curta però és ben homogènia i sostinguda,tot i que a mi em va semblar més sostinguda la seva veïna El Trabucaire,amb qui comparteix estil pel que fa a equipament i dificutat.



Accés: A Solsona hem d'agafar la carretera C-26 en direcció a Berga i seguir-la aproximadament fins al km. 114 on trobem una desviació a ma esquerra que indica Busa i Bessora. Agafem aquesta carretera i anem seguint els indicadors de Busa. Uns 12 km després hem d'estar atents a agafar una pista que baixa a la dreta, si anéssim seguint la carretera que portem pujaríem al Pla de Busa. Així doncs agafem una pista que baixa a la dreta, al principi està asfaltada i després és de terra,compte si anem amb un turisme baix i/o ha plogut.Al cap d'un parell de quilómetres d'haver-se acabat l'asfalt veurem una bassa a ma esquerra,cal aparcar en aquest punt. Amb la foto de la via ja s'intueix que aquesta escala el pany esquerra de la clàssica Costo de Agosto amb el seu inconfusible sostre.


Aproximació: Nosaltres hem seguit la pista que puja una estona fins que hem vist una traça fitada i netejada a l'esquerra que s'enfilava a peu de paret. L'hem seguit i hem anat a parar a peu de paret a l'alçada de la Costo de Agosto,seguint per la base de la paret arribem al díedre amb sostre caracterísitc de la primera tirada.
Orientació: Podria ser sud est.


Material: Nosaltres hem passat amb els Camalots del 0.75 al 2. A la fissura iniçial no hagués anat malament repetir algún d'aquests potser millor 1 i 2.
Grau obligat: V+/A0.
Descens: Del final de la via carenem a l'esquerra fins que trobem una ample coma que desemboca en una canal a ma esquerra per la que baixarem. A la part final d'aquesta canal hi ha una desgrimpada de III+ i un passamà que ens deixa en un ràpel d'uns 15 metres. Fet aquest ràpel anem seguint per la base de la paret passant pel peu de via.

dilluns, 22 de maig de 2017

Via Nano a la Dent d'en Rossell.


Molt ben trobada,enllaça bones plaques i fissures de manera que només te n'adones de les feixes a les reunions.La via està equipada als trams més complicats d'assegurar deixant marge per l'autoprotecció quan el terreny és fisurat.La roca és bona i no te líquens,es debia netejar a consciència i la via es deu repetir.Sostinguda,homogènia i amb graus de continuïtat Si hem anat ràpids i en tenim ganes de baixada passem molt a prop del peu de via de la Adictes al disolvent..El que explico a continuació és per aproximar a la via per baix,crec que en aquest cas és la millor opció ja que la via s'inicia just al camí que puja a Núria.
Accés: Queralbs,prendre la carretera que puja a Fontalba.Només la seguirem un parell de quilómetres aparcant a ma esquerra quan ens creuem amb el camí que puja cap a Núria.
Aproximació: Cal seguir el camí que puja a Núria.Aquest camí ofereix dues variants,a nosaltres ens interessa el camí dels Duis que passa per sota mateix de la Dent d'en Rossell o Roc dels Duis.
Orientació: Diria que Sudest,podria ser que a les dues aproximadament queda a l'ombra.
Material: Nosaltres hem fet servir tres tascons petits/mitjans i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2. A la topo recomanen el del 3 i no portar fissurers.
Grau obligat: A la primera tirada hi ha algún tram entre xapes que sense ser exposat diria que pot ser obligat. Aïllsant el pas crec que surt un grau obligat de 6a o 6a+,segurament un estrep ajudi.
Descens: Del final de la via pujar cap a l'esquerra fins enganxar la carena ( fites ). Un cop a la carena la seguirem de baixada amb alguna desgrimpada i una corda fixe fins a un evident coll. En aquest punt cal devallar fins la base de la paret.Just en arribar en aquest punt cal seguir baixant: primer per campes d'herba,després desgrimpant per unes lloses i finalmet per tarteres arribem al camí l'aproximació.

divendres, 19 de maig de 2017

Jordi Jutglar al Peladet.


El més famos d'aquesta via és la súper bavaresa de 40 metres que hi ha al terçer llarg.A banda d'aixó la cinquena tirada també ens ha semblat guapa,el primer i el darrer llarg també els hem trobat xulos.El segón és rostoll i el quart,suposo que vens de la bavaresa i ni fu ni fa. No hem enllaçat les dues primeres tirades. L'equipament de la via és a base de burins i claus,antics però aparentement en bon estat. Les reunions crec que sempre es podien reforçar, la segona és una bona alzina.


Accés: Cal estacionar a la Font de les Bagases a la carretera C-13,entre Balaguer i Tremp.
Aproximació: Pujem per la carretera en direcció Tremp. La paret ens queda a ma dreta, per pujar a la base de la paret cal utilitzar unes cordes fixes que queden just darrera d'una senyal de tràfic. Un cop a la base de la paret anem pujant fins que localitzem la via,just abans de que la paret perdi alçada bruscament. Hi ha el nom a la base però una mica alt, la bavaresa de la terçera tirada només es veu si es passa de llarg el peu de via i queda a una mitja hora/tres quarts de l'aparcament.
Orientació: Sudest,sol a partir de la una.

Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 5,repetint 3 i 4.Si hagués tingut el 5 repetit l'hauria possat,em vaig dossificar malament el material.
Grau obligat: V+/A1 amb ferro i paciència.



Descens: Nosaltres hem baixat caminant i ho hem trobat bastant incómode i força llarg ( 1 hora fins a peu de via ).Per poc que pugueu jo baixaria rapelant per alguna via,crec que per l'Avi de la mel es baixa amb dos ràpels.Per baixar a peu crestejar cap a la dreta,bastant embardissat,fins que arribem al Pas del llop ( fita,repissa sota una bauma). Un cop aquí cal desgrimpar per una canal fins a la tartera i seguir aquesta tartera de baixada fins al peu de via. Hi ha trams força embardissats,d'altres amb blocs malparits i molt pocs on baixar corrents,un xollo vaja. A la part final hi ha un gran bloc que parteix la tartera en dos braços,podem anar pel cantó que passem.Des de baix sembla que sigui un contrafort de la paret i no és així.

dimecres, 17 de maig de 2017

Via dels Dijous a l'Agulla Alta de la Miranda

La via dels Dijous puja de forma bastant directa i en lliure per l'aresta sud de l'Agulla Alta de la Miranda. Als primers metres ens ajudarem d'una alzina per superar un tram vertical. A la meitat del segon llarg també hi ha un tram molt vertical, però hi trobarem preses grans i cantelludes que ens permeten pujar amb una escalada disfrutona. La via està equipada amb espits, alguns d'ells sicats. Nosaltres l'hem fet envun sola tirada, controlant el xapatge de la doble corda i utilitzant cintes llargues. Hem muntat reunió a la instal·lació de ràpel, al cim no hem trobat res més.


-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi i agafem la Canal Ampla fins al Portell Estret. D'aquí el camí de la Travessa d'Agulles cap a l'oest (marques vermelles). En poca estona arribem a la Triroca. En aquest punt ens hem de desviar a l'esquerra vorejant l'Agulla Alta de la Miranda per la cara est fins arribar a la canal que formen l'Agulla Alta de la Miranda i l'Agulla Manolito García. Baixem uns metres per aquesta canal fins a localitzar una alzina al costat d'una balma (espits visibles). 


-Orientació: Sud.
-Material: Cintes exprés. Nosaltres hem posat un Alien groc a la fissura del segon llarg, però és prescindible.
-Grau Obligat: V+.

-Descens: Ràpel d'uns 20 metres pel costat nord de l'Agulla. Des del peu del ràpel caminem uns metres cap al nord i de seguida trobem el camí de la travessa d'Agulles que hem seguit durant l'aproximació.
-Ressenya: Nosaltres hem fet servir la topo del blog de l'Escalatroncs:


dilluns, 15 de maig de 2017

TBO al Frare de baix.


Via encabida en el poc espai lliure que quedava a la paret. A la meitat del primer llarg passes molt a prop d'una assegurança de la via Estudiosos del massís, de fet no costaria massa xapar-la. I el final del segon llarg correspon a la Saelicke-Mir. A l'inici de la via cal anar en compte amb la roca, a nosaltres encara se'ns ha trencat alguna cosa. El tram més bo el trobarem al segon llarg, una vegada superada la secció d'artificial segueix un mur de forats molt bo. Llàstima que s'acaba ràpid...


-Cordada: Busquets i Macau
-Accés: Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.
-Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves ( Camí del Clot de la Mònica ). Seguim aquest camí fins a localitzar un corriol que surt a la nostra esquerra (fita). Aquest corriol porta fins al peu del Frare de baix. Li donem la volta fins la cara oest. La via comença a l'esquerra d'un díedre (xapes visibles).


-Orientació: Oest.
-Material: Cintes exprés i un Alien vermell o Camalot 0.5/0.75 pel díedre final. Estrep opcional.
-Dificultat obligada: 6a/6a+


-Descens: Ràpel d'uns 45 metres des de la reunió del cim.
-Ressenya: Nosaltres hem utilitzat la topo que surt a la guia nova de la cara sud d'en Luichy. Els graus d'aquesta són més realistes que els que surten a la guia vella, que estaven molt collats.