dimecres, 18 de gener de 2017

Via del Salla als Puntals d'Àger.






Bona via esportiva, homogènia de grau, prou variada i sobre roca molt bona. Tres primeres tirades amb ambient, després començen les feixes però estan ben solucionades de manera que escalem fins a l'últim metre. He copiat l'explicació del blog Escalador en practicas i hi he afegit les longituds de les tirades. Ho he fet una mica a ull i si algú la repeteix i vol confirmar-les estaria bé afinar el tema.
 "L1:6b+,25m.Primer tramo de salida a bloque de 6a+,luego un tramo de placa de un par de pasos de 6b+ y al final 6a con canto hasta la R.La R són dos burils i una instal.lació de rapel de dos espits amb cadena i anella. Crec que correspon a un projecte inacabat.
L2: 6a+ ,30m.Se va por la izquierda evitando el techo y luego flanquear hacia la derecha y ascendente (técnico) hasta encontrarte con un desplome de 6a+, después viene un tramo de V+ con canto.
Per sortir de la primera xapa hi ha un tram de 6a+ obligat pel segón ja que va totalment de cantó,solventable amb un pedal  i un allargo.


L3: V+/Ae (En libre 7b+),30mPrimer tramo de placa tumbada en adherencia y 5 pasos de Ae para sobrepasar el techo, en libre dicen que el techo es 7b+ (yo ni pensé en graduarlo…jejeje)
L4: V,30m.Largo disfrutón con canto.
L5: IV 50m.Pasar el gran bloque por la izquierda hasta encontrarte una placa tumbada con un parabolt,luego hay que seguir recto hasta dos grandes encinas,en la pared esta la R.
L6: 6a,25m. Salida recta hasta encarar el desplome, después una placa tumbada en adherencia. A l'esquerra de la cinquena role hi ha la placa/díedre de la Memoria Zero.
L7: 6c+,30.Los tres primeros seguros es donde está el 6c+ (bloque con microregletas) no lo encadenamos, al llegar arriba del muro, nos ayudamos de una cuerda fija para no tirar piedras al compañero y llegamos a otro muro con tres seguros de 6a+, por ultimo,otro muro con ligero desplome y canto de 6b+. De la setena reunió els bolts de la Memoria zero van per la dreta.
L8: 7a,25. Concentrado en los tres primeros seguros con tendencia a izquierdas, nosotros lo vimos muy fino (no lo encadenamos). Luego escalada con canto de 6a/6a+ hasta arriba donde hacemos cima en una encina."



Orientació: Sud.
Horari: Quatre hores.
Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets, aparquem més o menys a la vertical de la via.
Aproximació: Amb la foto de la ressenya veurem la via perfectament des de la pista, agafem una traça bastant definida que arrenca des d'una tartera i que en uns 15' ens deixa a la base de la paret. Un cop aquí grimpem una feixa i anem a l'esquerra a buscar el peu de via. Parabolts visibles, nom picat, queda enganxat a l'esquerra del peu de via de la clàssica Redrum. A l'esquerra hi ha un projecte de burins i més a l'esquerra,en una zona més ombrívola, hi ha l'iniçi de l'Alkaid.
Material: Nosaltres hem utilitzat els Aliens gris i verd a la primera tirada i el verd per entrar a R2. El 7b+ l'hem fet en Ae utilitzant un pedal per tota la cordada. Em sona que algú posa un friend mitjà per trincar el primer bolt del darrer resalt de la penúltima tirada on cal fer un pas una mica trenca tormells.
Grau obligat: 6a/A1 o 6a+/A0.
Descens:  Des de la darrera reunió pugem caminant fins al cim. Un cop a la carena seguim cap a la dreta (est) fins que unes fites ens marquen la feixa a través de la qual s'accedeix a la canal de baixada que sense pèrdua ens retorna a la pista.
Ressenya: Treta del blog d'Escalador en practicas,així com l'explicació. Merçi!

dilluns, 16 de gener de 2017

Ressenyes de la Soleia.St.Martí de Centelles.


Sector ideal per comemçar a escalar de primer ja que hi ha una vintena de vies entre el III i el V amb les assegurançes molt juntes. Malgrat que cap de les vies supera els 20 metres moltes ténen una reunió intermitja i la segona part d'aquestes vies conté blocs d'entre el 6b i el 6c,de manera que els novells poden fer la varsió V amb tota seguretay i els més tibaners tampoc s'aburreixen.

La orientació del sector és Sud Est,quedant completament a l'ombra cap a les quatre.De totes maneres el peu de via te arbres i força ombra. L'accés el fem des de Sant Martí de Centelles d'on pujem per una pista en bon estat fins a l'ermita de Vall de Neu. L'aproximació és molt senzilla i dura uns deu minuts en baixada
Respecte a les ressenyes que he penjat hi ha novetats:6b entre les vies,la via ha estat allargada i l'extensió seria un bloc de 6c.
Ho dic de memoria,segurament hi tornarem en breu i miraré d'actualitzar-les.Ah! gràcies a la gent del blog grpamt em els cingles per les topos i pel sector.

divendres, 13 de gener de 2017

Via de l'Aranya a les Garrigoses.



La clàssica del Serrat i una de les més repetetides del vessant sud.El secret del seu èxit segurament rau en la varietat de passatges i una dificultat més aviat modesta però ben homogènia.Inevitablement la via resta tallada pel camí de les Feixades i per una feixa,treient empenta al tema.L'altre pega que hi poden trobar els més sibarites són els embusos,ja que a més de ser una via molt freqüentada també és una linea de ràpels molt utilitzada.
Hem escalat els dos primers llargs que moltes cordades obvien,no se si són massa recomanables.El primer em va agradar però el segón massa terra i verd pel meu gust.
Accés: Collbató,cal estacionar a l'àrea recreativa de la Salut.
Aproximació: Pujem per la carretera que va a les coves fins al primer revolt.Aquí cal agafar un corriol més o menys fressat per peu de paret. Al cap d'uns deu minuts i despres de passar una bauma ben característica amb una cable que baixa de la paret arribem a peu de via. Aques és comú amb la Via del Xavi i queda just a l'esquerra del sostre característic de la Don Cipote. Hi ha el nom escrit en vermell.
Orientació: Sud.
Material: Algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2, a la primera tirada crec que hi vaig enxufar un tres però diria que és prescindible. Duiem pitons perquè a la ressenya d'en Luichy deia que potser calien a la primera tirada. No els hem utilitzat.
Grau obligat: V+.
Descens: Un cop acabada la via tenim dues opcions: sortir a la carena i anar a buscar la canal de l'esquerra o rapelar per la mateixa via,crec que aixó darrer és el més recomanable. Amb dos ràpels de 60 i una desgrimpada som a la feixa. Arribats en aquest punt hi torna a haver dues opcions: desgrimpar un tram de feixa i seguir rapelant per la via o bé anar a buscar la canal. Nosaltres hem anat a buscar la canal i l'hem desgrimpat uns doscents metres. Novament tenim dues opcions: seguir la canal fins al final on caldrà fer un ràpel d'uns 20 metres sobre un sol bolt amb maillón que ens deixarà al Camí de la Santa Cova. L'altre opció és deixar la canal i anar a ma dreta ( en el sentit de la marxa,d'esquenes a la paret ), enganxem un tram de corda fixe i unes escales per acabar anant a espategar al camí de la Santa Cova molt a prop de les Coves del Salnitre.
Ressenya: 

dilluns, 9 de gener de 2017

El Xampú de la discordia.



En general és una bonica via d'autoprotecció, m'imagino que s'ha repetit ben poc i per aixó te alguns trams un pèl bruts i amb la roca per sanejar...malgrat que curta una mica salvatge!.
Accés: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció a l'ermita de Montalegre, alguns cartells. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Arribem a un revolt a l'esquerra just abans de que la pista fagi una forta pujada. Aparquem en una explanada a ma dreta.
Aproximació: Anem a buscar una evident tartera que hi ha a la base de la paret i anem pujant per una traça més o menys definida. A la fissura de l'iniçi hi ha una sabina seca podada i amb un cordino ennegrit que costa força de veure.
Orientació: Sud.
Material: joc de tascons i de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Aquest darrer friend mola posar-lo a l'iniçi del flanqueig del primer llarg.
Dificultat obligada: V+.
Descens: Des de el final de la via cal desgrimpar i pujar a la carena. Un cop a la carena seguim un corriol a l'esquerra fins a un coll evident. En aquest punt agafem una traça canal avall que ens retorna al peu de via.

divendres, 6 de gener de 2017

Sud clàssica a la Dibona.




Diria que deixant de banda la Via Normal i la Via dels nans és la manera més fàcil d'assolir el cim d'aquesta emblemàtica agulla. La ruta busca en tot moment el punt feble de la paret,sobre bona roca,sense pul.lir i amb una escalada preferentment de fissures,díedres i també una xemeneia-tunel gens agònica i força curiosa. Posats a buscar-li pegues s'escalen cent metres de terrases a mitja via,cosa que evitarem si passem per la Directa Madier.M'imagino que més bona via però també més difícil.
L'altre punt negre de la via són els embusos...freqüent trobar-hi moltes cordades i com que els més lents són els que més matinen l'espera està garantida. El punt on segurament es formin més embusos és a la part alta de la via, perquè moltes vies conflueixen a l'aresta cimera.
Accés: Cal estacionar al nucli de les Etages,uns 3km. abans de la Berarde,hi ha un aparcament habilitat amb un lavabo.Per dormir amb la furgo fa baixada,millor pujar a la Berarde.
Aproximació: Des de el poble surt un camí senyalitzat amb un cartell que ens porta sense pèrdua al refugi Soreiller. Hi ha uns 1.000 mètres de desnivell i anant tranquils i/o carregats nosaltres hem trigat unes tres hores.Un cop al refugi en cinc minuts estem al peu de via,un evident díedre tombat on també comença la Visite obligatoire i la Fissura Maidier.


Orientació: Sud,l'hi comença a tocar el sol a parrir de les 9.
Grau obligat: V+.
Material: Alguns fissurers i un joc de friens des de l'Alien verd al Camalot del 3.


Descens: Del cim cal fer un parell de ràpels de 25 fins a un collet.Un cop aquí hi ha qui rapela a les terrasses de l'esquerra.Nosaltres hem desgrimpat per terreny fàcil ( 60m,II/III) fins arribar a peu pla.Despres si hi ha neu es baixa molt cómode pel vessant,sinó diria que és més fàcil anar per l'aresta tot desgrimpant ressaltsfins a un coll a les envistes del refugi.Entre una i dues hores del cim al refugi segons hi hagi o no neu.
Ressenya: Penjo aquesta del blog Apretarlojusto.Està molt bé i a més hi surten altres vies de la paret,pel tema embusos.