diumenge, 22 de novembre de 2020

Integral Bacarrà a la Salamandra

Guapa via de plaques que va enllaçant diferents agulles adossades a la cara est de la Salamandra. Està equipada amb parabolts que allunyen en els trams més fàcils. Als passos difícils les assegurances no allunyen, però ens caldrà escalar entre xapes. La roca en general és de molt bona qualitat, excepte el tram final del primer llarg on caldrà anar amb compte. És una via de l'estil de la Integral Freekópata, però una mica més curta.

Accés: Aparcament del monestir de Santa Cecília.

Aproximació: Agafem el Camí de l'Arrel ( G.R. ) en direcció a Can Massana. Arribem al trencall de la Canal de la Font de la Llum  (cartell) i la seguim de pujada fins al Coll del Migdia. Baixem cap a la cara Sud per la Canal del Migdia. Deixem un primer trencant a la dreta en direcció als Ecos (cartell) i seguim baixant canal avall, atents a prendre el camí a la dreta que puja al Montgrós (5-10 minuts des de el Coll del Migdia). Seguint aquest camí de seguida passem entre una llastra i un contrafort de la Salamandra. Seguim una mica més amunt i a mà dreta localitzarem la via, al costat d'un díedre. El primer parabolt està una mica alt.

Orientació: Est. 
Horari: 3 hores.
Material: Cintes exprés i un Alien blau per treure un aleje del quart llarg. És difícil posar res més a la resta de la via.
Grau obligat:  6a+ 



Descens: Fa uns anys vam rapelar per l'aresta sud amb dos ràpels llargs, però aquest cop ens hem trobat que la reunió de l'Aresta Brucs no està equipada per rapelar. Hem fet servir un ràpel equipat a la cara oest. Al lloro quan anem a buscar aquesta instal·lació de ràpel perquè cal desgrimpar una mica. Fem un ràpel volat de 30 metres fins a un coll. Aquí hi ha alzina amb uns cordinos des d'on fem un altre ràpel per una xemeneia força incòmode. Després continuem baixant per la canal fins arribar al camí que puja al Montgrós.


Ressenya: Nosaltres hem anat amb la ressenya del llibre de l'Hita d'Ecos. També la trobareu a la guia d'en Luichy de la cara sud de Montserrat.

dilluns, 16 de novembre de 2020

Paradigma a les Garrigoses.


Una via per escaladors tot terreny,de l'esgarrinxada i la roca esmicolada a la pedra esputnik en un mateix itinerari.La dificultat no la marca tant el grau com el saber cercar el camí idoni,localitzar el poc ferro que hi ha així com saber-se assegurar sovint amb els pitons i passar amb cura pels trams de roca discreta.La setena i novena tirades són guapes.Si es repetís,es neteges i s'hi deixes algún clau la cosa canviaria.M'ha semblat del mateix estil que la seva veïna Pirates però un punt més exigent.



Orientació: Sud
Accés: Collbató,cal estacionar a l'àrea recreativa de la Salut.
Aproximació: Pugem per la carretera que va a les coves fins al primer revolt.Aquí cal agafar un corriol més o menys fressat per peu de paret. Seguim per l'esmentat corriol uns doscents metres fins a localitzar el peu de via en un evident díedre a la dreta de la xemeneia de la Non Regresed Band,útil la foto que penjo a sota.



Material: 15 cintes exprés amb alguna llarga,un joc de tascons,un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3 ( potser aquest deixar-lo i repetir algún mitjà ),un estrep i 5 pitons mitjans: 2 uves, 1 u, 1 universal i 1 extraplà.Per passar del primer al segón pitó de l'A1 hem fet anar un ganxo,sinó pas de V+ o friend mig artesanal en un forat.Recanvis pels ràpels i dos metres de corda per canviar el passamà de la baixada que està a les últimes.

Grau obligat: V+/A1 amb algún tram de IV/V una mica exposat.

Primer llarg.

Horaris: Aproximació 30',via 7 hores i descens de R9 al cotxe 1 hora 30'.

Restriccions: Ll1 i 2 prohibits de l'1 de Gener al 31 de Juny,la resta de la via prohibida de l'1 de Març al 31 de Juliol.


Ll3,arrencant de sobre el camí.

Descens: Primer hem fet tres ràpels per la veïna Non Regresed Band que queda a la dreta i amb la qual comparteix la darrera tirada:30,45 i 50,hem deixat cordinos i maillon,compte amb el primer ràpel ja que la corda es pot enganxar en una llastra.Aques tres ràpels ens deixen a la feixa per la que hem passat previament.Seguim la feixa en direcció a les Coves/Aparcament amb alguna desgrimpada (III),apareix alguna fita i entrem en una canal per la que desgrimpem uns metres.Al final d'aquesta canal podem fer un ràpel o ver seguir creuant i agafar una feixeta.Hi ha un pas amb una corda que està a les últimes,aquesta feixeta ens deixa molt a prop de les Coves del Salnitre de les que baixem,primer per escales i després per la carretera fins a l'Àrea recreativa de la Salut.

Ressenyes: Tot el material gràfic pertany al blog Escales Rodones i la Cordada Centenaria.Gràcies!

Començant després de la feixa,Ll6.





dilluns, 9 de novembre de 2020

Via Queraltina.

 


M'ha semblat una via molt guapa en el seu grau,amb moviments ben xulos i oberta amb l'encert de deixar els trams de fissura desequipats de manera que l'escalada esdevé prou entretinguda.Un altre cosa que m'ha agradat és que,malgrat una petita transició sortint de la primera reunió no hi ha ni un metre on no s'hi escali.Hem enllaçat la segona i la tercera tirada,amb doble corda ben gestionada no hem tingut gens de fregament.Hi ha la possibiltat d'escalar previament la via Arnau Oleguer quedant així una integral prou llarga,variada,amb un garu ben assumible i amb poca caminada.



Accés: Santuari de Queralt,damunt de Berga.

Aproximació: Des de l'aparcament del Santuari pujar unes escales i pendre el camí de ronda del Santuari que anant bé deu ser el Via Crucis,passar un mirador i localitzar el peu de via (Q vermella i bolts visibles ) en un sector esportiu.



Horaris: Aproximació 10',via 1 hora 30' i retorn al vehicle 30'. 

Material: Unes 14 cintes si enllaçem i un joc de friends des de l'Alien gris al Camalot del 1.Hi ha qui utilitza els tascons així com les talles més grans de friends (#2 i 3?).

Orientació: Sudest,sol fins cap allà les 5.

Descens: Nosaltres hem baixat caminant però diria que és força habitual rapelar ja que totes les reunions són equipades a tal efecte. 

De final de la via hem crestejat a l'esquerra,a estones per dins el bosc a estones pel fil d'una esmolada aresta (I/II epxosat ) fins que hem pogut baixar pel vessant contrari al que hem escalat assolint el camí de ronda que hem seguit a l'esquerra fins al peu de via.



dilluns, 2 de novembre de 2020

Ressenyes de Torremoratxa.Montgrí/Estartit.





         1) 6b+  5) 6a+    9) 6c+    13) 6a
         2) 6a+  6) 6c     10) 6b     14) 6b
         3) V+    7) 7a     11) 6a+   15) 6b
         4) V+    8) 6b     12) 6a     16) 6a

Sector que bé mereix la visita del sisègradistes que vulguin gaudir de la roca abarassiva i punxant típica del Montgrí.Sector probablement menys freqüentat que el seu veí Roca Maura Esquerra i Roca Maura Dreta.
Nosaltres hi vàrem passar una estoneta i com que ens vàrem baixar les ressenyes aprofito per penjar-les.Pertanyen al bloc Ai Piedra!,moltes gràcies.Hi ha més vies,si algú s'anima a passar informació estaria molt bé.
Les vies es desenvolupen per plaques i fissures verticals sense cap desplom massa pronunciat,escalada tècnica i de dits.
L'equipament majoritari és el parabolt i algún espit,una mica rovellat però a simple vista prou ferm.
L'accés és el mateix que per escalar a Roca Maura Esquerra,Roca Maura Dreta i Les Antenes,tot i que l'aproximació és diferent. De manera que podem escalar en aquests tres sectors sense haver de moure el cotxe.


Per arribar a l'aparcament ho fem per l'urbanització Roca Maura de l'Estartit. Venint de Torroella entrem a ma esquerra a l'alçada del minigolf. Primera a l'esquerra i anem seguint sempre el carrer principal en forta pujada fins un punt on ja no podem anar rectes i trenquem a l'esquerra fins a un cul de sac,aparquem en aquest punt a sota de la paret.
L'aproximació l'enllestirem en poc més de cinc minuts.Des de l'aparcament agafem un corriol a ma esquerra mirant a les parets que ens durà a peu de via.
Sector amb orientació Sudest amb sol fins cap allà les 5.

dilluns, 26 d’octubre de 2020

Via dels Jordis al Gresolet.




M'ha semblat el típic recorregut de ressalts,amb molts trams de transició i on costa agafar ambient.Les tres darreres tirades si que ténen un caràcter més aeri i hi ha alguns bonys prou ben parits.
És d'agrair la gran pencada dels primers ascensionistes però calen més repeticions perque perdi el toc herbós que de moment desprèn l'escalada.El mateix passa amb la roca,malgrat haver cardat lo gros avall encara caldrà anar amb compte amb el que trinquem.


Accés: Estacionar al darrer revolt que hi ha just sota del Gresolet.Ampli cul de sac.
Aproximació: Des de l'esplanada on aparquem prenem el sender dels Cavalls del Vent senyalitzat amb marques taronges.El seguim durant un minut i mig fins que trobem un corriol amb una fita que ens mena a una tartera.Pujarem per aquesta tartera,una mica incómode,fins a ser a l'alçada del primer ressalt de la via.En aquest punt hi ha una traça xarracada i amb dues fites a l'inici que ens deixarà a l'inici de la via.Placa metàlica i assegurançes visibles.


Horaris: Aproximació 20 minuts,via 4'15 hores i descens 1'5 hores.
Grau obligat: La tercera tirada l'he trobat més obligada que la resta del recorregut.Anava de segón i m'ha semblat de 6a/A1 per anar a trincar un boix.La resta trampejable amb V+/A1.


Orientació: Sud,sol a partir de les 9.
Material: Un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2 i algún empotrador.


Descens: Ens hem perdut però diria que convé iniciar-lo baixant i flanquejant per les boixedes fins assolir un coll.
Arribats a aquest coll diria que cal remontar el vessant fins a una pista.Nosaltres enlloc d'aixó hem seguit flanquejant i al cap d'una estona hem remontat fins la pista.
Sigui com sigui.Un cop a la pista la seguirem de baixada fins al Refugi del Gresolet.A la part final de la pista les marques de color carbassa ens guiaran per una drecera molt guapa a través d'una fageda.
Ressenyes: Tot el material gràfic és gentilessa d'en Josep Santasusana de la Lacordadacentenraia.Moltes gràcies!!!

dimecres, 21 d’octubre de 2020

Es ven casc Petzl Meteor.

 


El company en vol 25€.L'ha fet servir unes deu vegades i no te cap rascada.El ven per error en la talla.

Contacte:  665 53 67 45/ sergivillars@gmail.com




dilluns, 19 d’octubre de 2020

La Perla Negre al Sócol del Montroig.




Bona escalada d'autoprotecció on només s'ha sucumbit a la temptació d'expansionar per fer més cómodes alguns relleus.El recorregut és ben variat ja que transita per díedres i plaques seguint la lógica però creuant les inevitables feixes que li resten ambient a l'activitat.
Hem enllaçat sense problemes de fregament el segón i tercer llarg.
La placa de la quarta tirada es troba pelada i cal navegar,els escrostonaments fets durant el sanejament són un bon indicador de que estem en el camí correcte.
Darrer llarg francament bonic.
Finalitzada la via podem enllaçar amb algún dels recorreguts de la Cova del Tabac


Accés: Un cop passat el poble de Camarasa direcció Tremp creuem el Segre i trobem dues esplanades a ma dreta on aparcar.
Aproximació:  Amb la fotografia la via es veu perfectament des de l'aparcament.Seguim per la carretera en direcció a Tremp i la creuem. A l'alçada d'un petit torrent pujem pel vessant,seguint una traça prou fressada amb alguna fita que ens durà a peu de via en uns deu minuts. Dos parabolts visibles.




Orientació: Podria ser SE.
Material: Un joc de fissurers i un altre de friends des de l'Alien groc al Camalot del 6 repetint el #4.
Si es va rodat segurament es pugui prescindir de la repetició i dels friends extragrans.De fet,si no vaig equivocat,en la primera repetició només es varen fer servir els friends fins al número 3.
Horari: Aproximació 10 minuts,via 3 hores i descens al cotxe 45'.



Descens: Des de la darrera reunió de la via cal pujar una mica per agafar un corriol que va de planer a l'esquerra.Aquest corriol el seguirem uns 300 metres a l'esquerra fins a una canal.Desgrimparem per aquesta canal uns 80 metres fins arribar a una instal.lació de ràpel formada per tres espits amb dues anelles i cordino.Ràpel de 60 metres,si es vol fraccionar caldrà abandonar material en algun arbre. 
Nosaltres hem fet una via a la Cova del Tabac.