divendres, 16 de febrer de 2018

Mil.lenium al Serrat dels Monjos.


Segons els entesos és de les vies més rodones dels Monjos.La veritat és que en general ens ha agradat força amb un penúltim llarg boníssim.L'escalada és sostinguda malgrat algún tram més fàcil però sense arribar mai al punt d'haver de caminar.La roca bona i a trams concrets sanejada.


-Accés: Aparcament de la Salut a Collbató.
-Aproximació: Des de l'aparcament de les Coves del Salnitre pugem les escales i just abans de la Cova deixem les escales a l'esquerra i prenem un camí que baixa fins la base del Serrat de les Garrigoses. Seguim per sota d'aquesta paret i arribem a sota del Serrat dels Monjos. Seguim el camí creuant la paret. La via està al començament de la paret,a uns cent metres del torrent que separa les Garrigoses dels Monjos. Amb la fotografia del croquis es distingeix la via des del camí.


-Orientació: Sud.
-Grau obligat: 6a.
-Material: Un joc de tascons i un de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2.

-Descens: Hem de seguir pujant uns metres i després flanquejar per la carena cap a l’est fins que trobem una instal·lació de ràpel. Fem aquest ràpel (45 metres) i prenem un corriol més definit que ens deixarà a una segona instal·lació, des d’on farem un segon ràpel (45 metres) que ens deixa al camí.
-Restriccions: Escalada prohibida entre l'1 de Març i l'1 de Juliol.

dimecres, 14 de febrer de 2018

Prohibició d'escalada al Pas de la Mala Dona ( Garraf ).



Al Facebook he vist aquesta informació. No n'estic segur però diria que estan fent obres a la teulada del túnel,al que seria la base de la via.
No se si durant el cap de setmana hi ha gent treballant i/o es permet l'accés per fer-hi escalada.
Tampoc se fins quan duren les obres.
Estaria bé si algú te més informació que ho fes saber.

dilluns, 12 de febrer de 2018

Díedre Raspinell.



A nosaltres no ens ha acabat de fer el pes,sobretot perquè la roca no acaba de desempallegar-se del tot d'una capa de sorreta que et fan estar alerta a no patinar durant tota la via. Els llargs més rostolls són els dos primers,especialment el segón. El que si que te la via és bon ambient i encara que no alliberem els llargs tota l'estona anem trobant sortides en lliure que fan que no ens aborrim. Suposo que no som gaire lócals i per aixó hem anat trencant códols i en tensió per la roca tota la via. M'imagino que cal estar avessat a Canalda i a la seva peculiar escalada per gaudir-la ja que tant als blogs de la gent de la contrada com a la guia del Solsonès la marquen com a recomanable.
Com a vies assequibles de la paret he trobat més boniques: Dinastia,Amanita, Víctimes del 92 i Fills del Vent.


 Accés: Solsona prendre la carretera que puja a Port del Compte per Coll de Jou ( arribant de Manresa recte ). A coll de Jou girar a l'esquerra direcció Cambrils. Seguim la carretera fins a la part final de la paret, on hi ha un aparcament força ampli a ma esquerra ( 4/5 cotxes ).
Aproximació: La via es veu perfectament des de la carretera que no des de l'aparcament,cal anar una mica més endavant per la carretera i la veurem perfectament. Avançant per la carretera uns 300 metres trobem una pista amb una cadena a l'entrada, pujem per aquesta pista fins a la base de la paret a l'alçada de Ca la Rita. Un cop aquí anem a l'esquerra fins a localitzar el peu de via,espits daurats fixe visibles en una evident díedre canal. Crec que és la via més a l'esquerra de la paret.


Orientació: Sud. Diria que aquesta part de la paret te sol tot el dia.
Material: Nosaltres hem fet servir un parell d'estreps per persona i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. El del 3 només l'hem possat a la quarta tirada per solventar amb A1 una sortida de V+,hi quedava millor un 4.


Grau obligat: V+/6a i A1.
Horari: 5 hores.
Descens: Des del final de la via acabar de grimpar per la boixeda fins a ser a peu pla trobem una bona traça que si la seguim cap a l'esquerra ens retorna a peu de paret.
Ressenyes: Parce i Joanjover.Gràcies!.

divendres, 9 de febrer de 2018

Punta d'en Clerc a la Roca de les Onze hores.



Malgrat la fama de mala roca que te Santllors a nosaltres aquest fet no ens va fer patir gens,m'imagino que és una de les vies clàssiques del lloc i que el que havia de caure ja ha caigut. Anàvem una mica acollonits amb el tema de la roca i sobretot hem mirat de no sortir-nos massa de la linea. Al final ens ha semblat una bona via per sostinguda i homogènia amb cap tram de transició que han fet que tot i tenir només 70 metres ens haguem quedat amb sensació d'haver escalat.
Accés/Aproximació:  Des de Matadepera prenem el carrer de les Belles Roques i hi aparquem al final, a les envistes de la paret. Des del vehicle l’aproximació és evident (5 minuts).Un cop a peu de via es veuen els parabolts.


Orientació: Sud.
Material: 12 cintes exprés.
Grau obligat: V+
Ressenyes: Escalatroncs,Funkclimb i Santllors. Moltes gràcies!.
Descens:  Anem a buscar un corriol cap a l’oest ( dreta ) que en uns 30 minuts ens deixa on hem estacionat el vehicle.




dimecres, 7 de febrer de 2018

Akupuntura sortint per la Erizon wall al Turbón




Llarga escalada-alpinada. És una paret semblant a la cara sud de Narieda, tombada, amb vegetació i algunes repises. La diferència és que part d'aquesta vegetació punxa i molt!! La via va a buscar un marcat díedre, tot i que casi sempre escalarem per la placa de l'esquerra del díedre. Hi ha llargs bons (sobretot al tram de díedre) i altres més cutres, fins i tot en algun llarg haurem de caminar. I a la part de dalt ens hem desencordat fins arribar a l'últim llarg de l'Erizon wall.

Des del final de la via Akupuntura es podria rapelar però nosaltres hem continuat per l'Erizon wall fins al cim. Sembla molt millor opció que rapelar una paret poc vertical i amb vegetació. Emoció assegurada...



-Accés: Des de Campo (accessible per la N-260) hem d'agafar la carretera que porta cap a las Villas del Turbón (HU-V-9601). Agafem el trencant cap a Egea, creuem aquest poble, i aproximadament 1 km després de sortir d'Egea trobem un trencant a mà esquerra direcció Serrate. Prenem aquesta carretera i abans d'arribar a Serrate tornem a agafar un trencant a mà esquerra (direcció Pueyo). Aproximadament 500 metres més endavant trobem una pista de terra que surt a la nostra esquerra. La seguim fins a un dipòsit d'aigua. Si no anem en 4x4 millor que deixem el cotxe aquí. Si anem en tot terreny podem continuar una estona més, passades 5 paelles trobarem una petita esplanada on deixar el cotxe. Al blog d'en Luichy hi ha un bon mapa que serà útil per seguir l'aproximació i el descens.
-Aproximació: Des dels dipòsits d'aigua seguim la pista a peu uns 20 minuts fins arribar a una petita esplanada. Aquí surt un corriol a mà dreta (fites). L'anem seguint, pujant primer entre la vegetació i després per una tartera. A la part de dalt el camí té una clara tendència a la dreta, anant a buscar el peu de paret. El gran díedre per on va la via pot servir de referència, la via comença aproximadament a la seva vertical. Primer trobarem el peu de via de la via Erizon wall (fletxa + crodino). L'Akupuntura comença uns metres més a la dreta, al segon esperó (fletxa picada a la roca). Calcular uns 45 minuts des dels dipòsits d'aigua.


-Orientació: Sud-oest. Atenció als mesos calorosos, ens ha semblat que en aquesta paret hi pot fer molta calor...
-Material: Cintes exprés, joc de friends (del Semàfor d'Aliens al Camalot #3) i bagues per a savines.
-Grau obligat: V+.


-Descens: Del final de la via continuem pujant amb alguna petita grimpada fins a un pic secundari del Turbón (Picón de las Ocho). Baixem fins a una collada molt suau i d'aquí continuem baixant per la canal oest. A mitja baixada hem de flanquejar cap a la dreta per evitar les parets que queden sota nostra. Després continuem baixant per pendents suaus i tarteres fins a una pista forestal de terra. Aquesta és la pista que hem seguit durant l'aproximació. Anem baixant per la pista fins als dipòsits d'aigua. Compteu que des del final de la via fins al cotxe es tarden unes dues hores.
-Ressenya: Molt bona ressenya al blog d'en Luichy. Si voleu seguir fins al cim porteu també la ressenya de la part superior de la via Erizon wall:



dilluns, 5 de febrer de 2018

Escalada a Portugal.



Una hora menys que a Espanya.
La gasolina és més cara,les benzineres més barates són les de l'Intermarche.
Hi ha calcari i granit.
Hi ha una guia de tot Portugal que nosaltres no ens hem comprat:Portugal Sport Onsight Bouldering.
A molts aparcaments de les platjes hi ha infinitat de furgos i autocaravanes.Hi solen haver lavabos i a vegades també dutxes.
Sectors on hem escalat:
Sesimbra,sector Portugal dos Pequeninos.
Montejunto.
Reguengo do Fetal.
Farol da Guia.
Sagres,Foz do Fornos.
Rocha da Pena.
Sectors on hem intentat escalar:
Ursa:Vies a la mateixa platja requipades amb químics ok.Millor aparcar a la carretera,la pista són 300 mètres i es monten sidrals.L'aproximació són 20 minuts de baixada que després haurem de pujar.Granit desplomat.
Sintra: Aquí si pretenem anar-hi amb el nostre vehicle pot ser un drama,es formen embusos que duren hores i no es pot aparcar.Millor amb transport públic o bé aparcar al matí ben d'hora i no moure el cotxe fins la nit.
Valongo: Es tracta del sector més proper a,la ciutat de Porto.Podria ser que la roca fos gneis i que tingués totes les orientacions.Hem anat fins al Paseo Ecológico ( els cotxes hi passen) de Valongo però no hem sigut capaços de trobar les vies.
Sectors que voliem visitar:
Meadinha: Crec que està al Nord i que és via llarga sobre granit.
Serra da Estela: També via llarga i granit.
Penha da Portalegre: 
 1 - mandíbula - 6c ? (tope)
2 - jimmy o caixeiro - 6a ? (tope)
3 - ela - 6a
4 - massa fresca - 6a
5 - pinheirinho bonsai - Vº
6 - camaleão - Vº
7 - derrocada numa noite de S. João - Vº+
8 - quatrocêmais - IVº+
9 - bilito casca d’ovo - 6b
10 - aldir - 6b
11 - big bang - 6a+
12 - mr. baggins - 6c+
13 - gandalf - ? (tope)
14 - legolas - 6c
15 - ácido sulfúrico - 6a+
16 - tiques no pipi - 6b+
17 - tremeliques no sobrolho - 6a
18 - chaminé - 6a+
19 - escorrência branca - ? (tope)
20 - teletubi - Vº-
21 - la.cucaracha - IVº

COMO CHEGAR:
De Lisboa pela A6 até Estremoz e depois pela IP2.
Do Porto pela A1 até Torres Novas, depois pela A23 e IP2.
Em Portalegre sair em direcção a Castelo Branco EN18,
50 metros à direita após passar sobre a IP2 está a escadaria que conduz à capela da Srª. da Penha. De carro pode-se seguir mais 500 metros até encontar à direita a palca “Srª. da Penha”. Seguir pelo caminho que sobe por trás da capela da Srª. da Penha até à base das vias (10 minutos).

ROCHA:
quartzito aderente, muito fracturado, há que prestar atenção
à queda de alguma pedra.

TIPO DE ESCALADA:
predominam as vias verticais, existindo vias desplomadas e tombadas, máx. 20 metros. Escalada técnica em regletes e aplates.

EQUIPAMENTO:
predominantemente parabolt de 70 X 10mm.

ÁGUA:
Ao pé da capela, descer 1 lanço de escadaria, a fonte fica à direita.

DORMIR:
parque de campismo

ORIENTAÇÃO:
SW - Sombra pela tarde.

A zona de escalada é num terreno privado, numa zona ambiental sensível. De forma a manter a integridade do local, a acessibilidade e a boa reputação dos escaladores,


Platjes on fer bloc: 
Praia de Malhão: Hi ha una paret a sobre la platja on si no hi ha vies s'en deuen poder obrir. A la mateixa platja hi ha un parell de blocs marcats i s'en poden obrir més.
Praia de Moreria: Es pot fer bloc,no marcats amb un sostre prou xulo.
Praia de Beliche: Una desena de blocs marcats i una travesa dins d'una cova rotllo boveda del Parc Güell.

divendres, 2 de febrer de 2018

Mariola Motors.



De les clàssiques i més repetides de l'indret.El motiu podria ser la varietat dels passatges,el bon ambient o l'agraida autoprotecció o tot plegat.La roca sanejada encara que hem aconseguit fer baixar coses,cagades de voltor a la terçera tirada una mica desagradables..Hem enllaçat sense problemes de fregament el segón i tercer llarg, potser resulti millor idea enllaçar els llargs terçer i quart ja que la terçera reunió són unes sabines una mica incómodes.


 Accés: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció a l'ermita de Montalegre, alguns cartells. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Hi ha un revolt a l'esquerra per aparcar si anem a la Pala dels Pelats o si no ens veiem amb cor de continuar circulant per la pista,recentment arregalda però amb un curt tram on cal parar atenció quan ja fa estona que la pista planeja per sota de les parets. Si hem decidit seguir amb el vehicle podrem aparcar al Coll de porta on trobarem una tanca.
Aproximació: La via es veu perfectament des de la pista. Si hem aparcat al Coll de Porta,recularem uns metres per la pista fins a trobar-la. Inscripció MM a l'iniçi.
Orientació: Sud.

Material: Joc de tascons i de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4.Si sou de cosir llargs porteu repetits el 4 per la segona tirada i 0.75 i 1 per l'últim llarg.
Grau obligat: V+/A1.
Descens: Caminant cap a la dreta fins a trobar el Coll de Porta.