Esperó del Vent a la Proa.

Bona via de placa montserratina, farcida de bons còdols i amb unes vistes espectaculars. L'itinerari més asequible i repetit de la Proa. Els que tinguin ètica i coses d'aquestes l'hi poden recriminar que és menja l'Aresta Brucs a baix i  la Torras Nubiola a la part superior, quna polseguera debia aixecar en el seu dia!.

Els més fanàtics la poden combinar amb la veïna Tropicana o fent una mica més de cames la SAME a l'Agulla del Senglar així com amb la Normal a l'Agulla Fina dels Naps de baix. Els amics del rovell aviat la trobaran interessant ja que els espits tenen prop de mig segle de vida, encara que de moment foten bona cara.

 

Accés: Aparcament habilitat al municipi del Bruc,darrera de l'escola. Enllaç.

Aproximació:Pugem a la urbanització de sobre i trenquem a l'esquerra pel carrer Camí de Can Salses. Quan s'acaba l'asfalt agafem el primer trencant a ma dreta, passem pel costat de Can Salses i baixem a un olivar. Aquí agafem un corriol a ma esquerra i en comptes d'entrar al torrent trenquem a ma dreta. Arribem a una petita bassa on el camí es bifurca, agafem el corriol de ma esquerra. Ens enfilem a una carena on tenim unes vistes privilegiades. arribem a la base de la Tonsura i just abans d'un sector esportiu ens hem d'enfilar per la Canal Nubiola. Aquesta canal es troba equipada amb graons metàl·lics així com amb cordes fixes. Aquesta canal ens deixa a la base de la Proa i la primera via que veurem és l'Esperó del Vent,placa amb el nom i espits grocs visibles.

 

 

Horaris: Aproximació 50', via i rapelar-la 1'5 hores. Retorn al Bruc 45 minuts.

Grau obligat: V+/A0.

Material: Catorze cintes exprés i cordino de recanvi pels ràpels.Si es va just de grau podem llaçar algun merlet a la primera tirada.

Orientació: Sud.Compte amb el vent,el nom no el te perque si!.

Descens: Dos ràpels de 40/45 per la mateixa via. 

Ressenyes: El dibuix és d'en Joan Prunera ( Col.leccionistadevies ) i la foto d'en Cesc Rosell ( Escalesrodones ), moltes gràcies!!!.

Laberinto Hueco al Pic del Martell.

Si sou assidus del Pic del Martell us pot passar com a un servidor que havia fet totes les tirades menys la tercera en fer les veïnes: Tamara, Almendariz i Mutant World. La via en si te trams guapos però m'han semblat més bones qualsevol de les altres tres. S'ha de dir que aquestes vies són posteriors per tant l'original i probablement la lògica sigui la Laberinto Hueco. 

  Accés: Des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral·lels a l'autovia en direcció Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a la urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim rectes per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilòmetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell".

Aproximació: Tot i no durar més de vint minuts és una mica incòmode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pugem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell i baixem pel vesant oposat en forta baixada seguint una de les múltiples traces que hi ha. L'inici és comú amb la Tamara, està situat dos metres a la dreta de l'Esperó Bombers. Fissura amb nom desdibuixat i dos ponts de roca blaus.

Material: Un joc de friends entre l'Alien groc i el Camalot del 3. Si voleu aprofitar els pitons de la tercera tirada cal una navalla per canviar-ne els cordinos.

Grau obligat: V+/A0.

Orientació: Crec que sud est.

Horaris: Aproximació 20',via 1'5 hores i retorn al cotxe 20'. 

Descens: Del final de la via acabem de grimpar uns blocs i carenem a l'esquerra seguint rastres de pas fins a trobar una traça més o menys bona que a través d'una canal ens permet retrobar la traça d'aproximació.

Ressenyes: He penjat la que han fet recentment en Manel&Ita i també la original que he trobat al blog lesaltresvies. Gràcies a tothom!.

 

Via del Diluvi al Sócol del Montroig.

 

El penúltim llarg és molt ben parit i la primera tirada també és bona, a la resta de la via s'alternen trams xulos amb els rostolls i caminades de rigor. De molt bon combinar amb la Ui la que t'espera ja que és per on rapel.lem. Es coneix que els obridors han fotut una bona pencada tant de treure runa com de verd. Per a maniàtics de la matèria dur un xerrac per acabar de podar la savina de la segona role. No hem enllaçat llargs, la segona part de la via comença just després de la malla de protecció.

 

 

Accés: Si venim del sud un cop passat el poble de Camarasa direcció Tremp creuem el Segre i trobem dues esplanades a ma dreta on aparcar. 

Aproximació: Seguim la carretera en direcció Nord/Tremp uns 300 metres i a ma esquerra veurem un petit circ amb un pal elèctric. Fem una petita grimpada per assolir aquest circ. Sageta gravada a l'inici i assegurances visibles. Aquesta foto mostra el que es veu des de la mateixa carretera: 

 

Orientació: No n'estic segur però diria que sud est.  

Horaris: Aproximació 5',via 2'5 hores mentre que del cim al cotxe conteu 45'. 

Grau obligat: V/V+. 

Material: Un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 3 que només hem fet servir per reforçar la penúltima reunió,una desena de cintes i algun tascó. Hi ha qui recomana doblar el semàfor d'Aliens així com els Tricams pel primer llarg. No és mala idea dur cordinos per canviar els molts que hi ha la via i els dels ràpels de la Ui la que t'espera. 

 

 

Descens: Des de la darrera reunió desgrimpem amb compte fins a una reunió que queda arran de cingle. Aquesta role és la tercera de la Ui la que t'espera n. Nosaltres d'aquí hem fet un sol ràpel de 60 fins la feixa,compte que cal encertar el punt d'aterratge sinó ens tocarà nedar entre bardisses. Possibilitat de fraccionar el ràpel. Dos bolts amb cordino i una anella. Acabat el ràpel anem a l'esquerra passant per sota de les vies: Tonet-Alegret,En traspàs i el sector Escaleta. Seguim avançant passant per sota del sector Solàrium i aquí comencem a davallar cap a la carretera on hem estacionat.

Ressenyes: Sinó m'erro són dels aperturistes ( DKP ) i d'en Joan Asín. Moltes gràcies a tothom!

Gómez Xalmet a la Prenyada.

La gran clàssica de Sant Benet,hauria jurat que juntament amb la Boy Roca de l'Elefant de lo més repetit de la regió. L'any 2018 es van retirar uns parabolts afegits al segon i tercer llarg de manera que actualment en aquestes tirades només hi queda el bon rovell montserratí acompanyat de les habituals xones de clavadors. Concretament la cosa l'hem trobat així: 

A la segona tirada hi ha una flor de dos claus per treure factor,dues savines seques, un grapat de ponts de roca i un burí.

Al tercer llarg hi trobem una falsa reunió de burins a un metre de la R2 acompanyat  d'un pont de roca juntament amb una savina al final de les dificultats. 

D'aquesta manera hi ha hagut trams de IV que no hem tingut prou traça per assegurar i hem emplaçat alguns aliens en antics clavadors que no semblaven massa valents.Nosaltres hem enllaçat aquestes dues tirades amb un llamp de llarg de 57 metres sense problemes de fregament.Itinerari molt bonic,totalment lògic i amb varietat de moviments, llàstima que la roca estigui polida en força trams.

 

 

Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte presentant targeta federativa (4€).
Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Aquí hem d'agafar un camí a mà dreta que, passant per unes escales, porta fins al refugi de Sant Benet. Anem a darrera del refugi i seguim un corriol que de seguida es bifurca: nosaltres anem cap amunt, si anem a baix de seguida trobarem un gran pi. Arribats a la base del Gat el corriol desapareix, fem una diagonal ascendent per la rampa de la seva base ( II ) i retrobem el corriol que ens deixa en una canal. Pugem uns metres a la dreta i assolim el peu de paret de La Prenyada. Anem a l'esquerra i localitzem el peu de via. Alzina amb grans arrels que permet assolir un petit replà on podem fer R0 i des d'on veurem el primer bolt.

Material: Unes setze cintes exprés,una plaqueta recuperable,un tascó així com un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2 doblant 0.75 i 1. Les repeticions ens les podem estalviar a base de tascons, sinó enllacem la segona i tercera tirada i/o sinó reforcem l'alzina de la tercera reunió ( #1 ). Amb friends més gran ( #3 o #4?) potser podem assegurar millor la sortida del primer bolt de la via i/o l'arribada a tercera reunió,nosaltres ho hem fet a pèl.

Orientació: Sud.

Horaris: Aproximació 35',via 2'5 hores i del cim al Monestir 1 hora.

 Descens: Fem un ràpel de 25 m per la cara nord fins una canal, dos bolts amb cadena i anella. Des de allà baixem la canal fins un collet entre la Prenyada i la Roca d'en Barberà. Aquí fem un xic de pujada a l'esquerra per assolir el coll i baixem per una canal fins la base de la Prenyada on hem iniciat l'escalada.

Ressenya: Pertany a la malaguanyada web de l'Escalatroncs, compte que a la segona i tercera tirada no hi ha cap bolt dels que marca la topo. D'altre banda aquestes dues tirades mesuren uns 28 metres cadascuna.

L' avi trepador a la Codolosa.

No se si és perque em va salvar una tarda d'escalada que no contava fer res o perque les espectatives no eren massa altes peró el cas és que aquest itinerari em va agradar força.No hi ha massa feixa i la roca és bona malgrat que en al algun pas puntual està gastada.Hi ha un parell de trams més drets farcits de canto que són un goig d'escalar i un parell de murs on la presa escaseja un xic més i demanen col·locació.Tot aixó moguent-nos en el V grau.Espits a les tirades i bolts a les reunions,pel meu humil criteri prou separats com per no ser recomanable com a iniciació.

 

 

Accés: Aparcament de la Salut,àrea recreativa al municipi de Collbató. 

Aproximació: Des de l'explanada de dalt de les barbacoes agafem un corriol en direcció al torrent.Creuem el torrent per un pont de formigó i després remuntem torrent amunt.Quan la vegetació de l'esquerra desapareix és el moment d'enfilar cap a la base de la paret.La via és la segona a l'esquerra de l'Esperó de la Salut Aquí a sota penjo la fotografia d'en Manel&Ita iniciant la via, es veu un espit com a deu metres del terra.

 

Material: Si confiem en els espits que tenen vora els 30 anys en farem prou duent unes vuit cintes exprés. Si volem completar l'equipament jo crec que en farem prou amb un petit joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 0.75.

Horaris: Aproximació 15',via i rapelar-la 2'5 hores mentre que per tornar a l'aparcament hi he estat uns 15 minuts. S'ha de dir que anava sol i suposo que anant en cordada se'n fa mes via.

 

 

Orientació: Sud.

Grau obligat: V/A0.

Descens: Tres ràpels de 35 metres per la mateixa via, compte que n'hi ha algun que arriba molt just.

Ressenyes: Col·leccionistadevies,Manel&Ita i K-pujo.Moltes gràcies a tothom!.

Via Canaletes a la Panxa del Bisbe.

Via plaqueara per flipar com hi anàven els pioners amb valor pericia i quatre ferros s'enfilaven per on avui un mediocre s'ho ha d'anar mirant. A jutjar per la data es debia obrir sense expansius i avui en dia n'hi ha un grapat peró tampoc són a tocar. Hi ha qui creu que la roca està pol.lida a mi no m'ho ha pas semblat.

Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€. 

Aproximació: Del Monestir prendre les escales dels pobres, al Pla de Sta. Anna el trencant de la dreta que passa per la base de la Panxa del Bisbe. La via queda cap a l'esquerra de la paret,hi ha un burí a pocs metres del terra i es veu el primer parabolt a uns cinc metres. Penjo una foto d'un blog marcant el peu de via i una que vaig fer jo del burí.

Orientació: Oest.

Horaris: Aproximació 25',via i retorn a peu de via 2'5 hores.De peu de via al cotxe 20'.

Material: Una desena de cintes exprés, friends de l'Alien blau al vermell,un parell d'espits del 8 i una plaqueta recuperable.No és mala idea dur alguna cinta disipadora i sis mosquetons de seguro ja que les expansions de la a partir de la primera role freguen la cinquantena.

Grau obligat: V/A0.

Descens: Ràpel d'uns 30-35 metres cap al coll nord. Després baixem per la canal de la cara oest, primer entre la vegetació i després pel despreniment, fins al camí de les escales dels pobres,passem per peu de via.

Via Ponent a la Paret del Pont de Roca.

Te una segona tirada de placa i fissura molt guapa, la resta no ens ha acabat de fer el pes. Si la tornéssim a fer o ho haguéssim sabut hauríem escalat només el primer llarg rapelant de la segona reunió per escalar alguna de les vies del costat. La placa de la segona tirada te trams on cal encertar el camí entre assegurances i en algun punt ens ha sigut difícil protegir-nos. 

Accés: Des de Corça hem d’anar direcció a la Pertusa, aparcar en un gran aparcament. Tenim la paret al davant, aproximació evident per corriol i intuïció.

Aproximació: La via és perfectament visible des de l'aparcament. Només cal seguir la pista cap a l'esquerra una vintena de metres. Agafar un corriol que la gent utilitza per cagar a ma dreta. Després d'esquivar algunes merdes la traça esdevé més definida i apareixen fites que sense esgarrinxar-nos ens deixarà de pet al peu de via. Es veuen els bolts de la primera tirada, el primer d'ells en un esperó que podriem superar grimpant per l'esquerra.

Orientació: Sud Oest, te sol a partir de les 11.

Material: Nosaltres hem fet amb 10 cintes exprés, un tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4. Pot anar bé canviar el del 4 i/o repetir el 2-3 per la fissura a l'inici de la segona tirada segons el nostre nivell.

Grau obligat: V+/A1. El V+ obligat és sostingut i en algun moment ens ha costat d'assegurar.

Descens: Nosaltres hem rapelat per la ????? que queda just a la dreta i amb la que comparteix R3. Hem baixat amb dos ràpels:60+35. No se com està per fraccionar.

Ressenyes: Roger Rocs i Joan Baraldes,moltes gràcies companys!.