dimecres, 22 de març de 2017

Esperó dels Bombers al Pic del Martell.



A jutjar per les piulades a les xarxes socials i la quantitat de magnesi a la via aquesta és la via de moda a la paret.Suposo que els que som asidus de la paret i al.lergics al rovell tenim fetes i refetes les vies amb l'equipament més modern i a la que es reequipa una via hi anem de pet. A mi m'ha agradat per divesos motius:bona roca,passatges atlètics i aeris ben espectaculars.Ah!i com les bones pel.licules conserva l'emoció fins el final.El company que va fer tots els A0's en lliure comentava que estarien sobre el 6a+/b.Combinant les dues ressenyes la via es troba i es segueix molt bé.
Accés: Des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en direcció Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a l'urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim rectes per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilómetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell ".
Aproximació: Tot i no durar més de vint minuts és una mica incómode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pujem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell i baixem pel vessant oposat en forta baixada seguint una de les múltiples traçes que hi ha. La està situada a l'esperó on la paret canvia d'orientació. Crec recordar que hi havia el nom escrit,no hem trobat el tascó encastat que indica la ressenya.


Orientació: Sud Est.
Material: La via es  troba pràcticament equipada,majoritariament amb prabolts del 10 a les tirades i del 8 en algunes reunions,a la terçera reunió els dos bolts són del 8. Els trams per sobre del V+ estan equipats per fer amb A0,per sota d'aquest grau cal autoprotegir-se,nosaltres ho hem fet amb tres empotradors i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.L'últim passatge de L2,que m'ha semblat més aviat V+,és de fissura ample i no he sabut assegurar-lo amb el del 3.Potser un 4 m'hagués anat bé,sinò fas el pas amb un pont de roca i un número 1 als peus.
Grau obligat: Segurament es passi amb V/A1 o V+/A0.
Descens: Em sembla recordar que les reunions de la via tenien alguna anella i/o cordino,suposo que deixant vagues es deu poder rapelar. Nosaltres hem baixat caminant,del final de la via acabem de grimpar uns blocs i carenem a l'esquerra seguint rastres de pas fins a trobar una traça més o menys bona.

dilluns, 20 de març de 2017

Escalada a Bañaderos.


Escola d'interès merament local:11 vies d'uns cinc metres,equipament una mica envellit i entorn urbà. L'aventatge és que no hi ha aproximació,s'assegura des de el mateix cotxe,la via de més a l'esquerra ésun IV cosit idoni per iniciació. De graus 4+,6a+,V+,V,7a+(químics),6c+(químics rovellats),6b+,4+(químics no reunió),6a+(químics,bolts,sicat),6b i 6b+ ( picat); de les que no posso res són bolts alguns més rovellats que d'altres.S'ha de dir que sembla que s'hi està fent un reequipament,la paret te possibilitats i potser que quedés un sector prou interessant.L'accés el fem des de el poble de Bañaderos,creuem el poble en direcció a El Cardonal.Quan passem el cartell que indica l'entrada de El Cardonal agagem una pista en baixada a ma dreta passant pel costat d'una depuradora i després per unes plantacions de plàtans. Al cap d'uns cinc cents metres arribem al sector.Hi ha un petit aparcament a dwu metres del oeu de via,nosaltres no ens hem.molestat ni en apartar el cotxe,en les tees gores quw hi hem estat no ha oassat ni un xotxe.No vaig anotar la orientació
,crec que hi vam anar al matí i vàrem tenir ombra.

divendres, 17 de març de 2017

Pilar Central al Doll.



A nosaltres tres ens ha agradat molt, fissures de tots els tamanys per quedar-se ben a gust catxarrejant i alguna placa per variar. La roca força sanejada però hem fotut força coses avall, pel mig hi ha una feixa i escalant també en trobem algunes. Alguna cordada comenta per la xarxa que ha trobat la via discontinua,per gustos els colors. La part de dalt troba de manera astuta el punt feble a un arrogant esperó. Hem enllaçat però amb molt de fregament les tirades 7 i 8,no se si val gaire la pena. A la terçera tirada hem passat per l'esquerra (6a) i a la cinquena i sisena per la dreta ( díedre ordesià i xemeneia,guapo!). Malgrat que la ressenya és en fotografia entre que la via és lógica i que hi ha algunes assegurançes estratègicament col.locades la via es troba molt bé. Potser l'únic punt on hem dubtat ha estat a la xemeneia de la sisena tirada que no cal pujar al gran pont de roca que hi ha a dalt de tot de la xemeneia, flanquejem uns dos metres per sota cap a dins/esquerra.
En conjunt m'ha semblat molt més fàcil que la Manowar i la Statos Quo. En canvi està molt menys equipada que la Ok pana que segurament sigui la via més assequible de la paret.
Accés: Si venim des de Camarasa just després del cartell de la Fontllonga hi ha una pista a ma esquerra de baixada, la seguim aproximadament un quilómetre i aparquem sota la segona linea elèctrica que trobem,em sembla que amb un tot terreny es pot apurar una mica més.
Aproximació: Seguim la pista i després un camí fitat i estassat que ens porta a les Escales del Doll que passant per sota el sector esportiu del Clot de Miqui ens deixa al peu de la paret i l'anem seguint a l'esquerra. L'iniçi de la via queda uns cinquanta metres més enllà del canvi d'orientació que fa la paret molt abans de la clàssica Manowar.
Material: Joc tascons i de friends des de l'Alien Blau al Camalot del 4. Cintes llargues i doble corda.
Orientació: Sud,diria que te sol tot el dia.
Grau Obligat: V+/A1.
Descens: Hi ha una traça cap a l'esquerra fitada, nosaltres al final ens hem cansat de buscar-la i seguir-la i hem fet el senglar. Hem acabat seguint rastres de pas per l'alzinar i hem anat a espategar al costat del cotxe.

dimecres, 15 de març de 2017

Josep Rigol Romeu a la Monja


Bonica i agradable escalada situada al cor de Frares. Val la pena completar aquesta escalada amb alguna via propera perquè l'aproximació és bastant llarga, i fàcilment ens podem trobar que hem passat més estona caminant que escalant. Ens ha sortit el tercer llarg en lliure, no és massa difícil, al voltant de 6a. L'artificial de l'últim llarg es fa bastant bé, tot i que a l'inici va bé posar un friend de la mida del Camalot 0.75 per protegir el primer pas d'artifo.


-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi i agafem la Canal Ampla fins a l'alçada de l'Agulla Sense Nom, on surt el camí de Frares (marques blaves). Aquest camí va fent pujades i baixades. Quan arribem a l'alçada de la Nina agafem una canal de baixada que rodeja el contrafort de la Monja. La via comença a l'aresta sud d'aquest contrafort, espit visible a pocs metres del terra.
-Orientació: Sud.


-Material: Moltes cintes exprés (per l'últim llarg), estrep i Camalot del 0.75 (opcional).
-Grau obligat: V.
-Descens: Ràpel per la cara nord d'uns 40 metres. Aquí trobarem el camí de marques blaves, el seguin cap a l'oest i en poca estona arribem a la Nina i el camí que hem fet a l'aproximació.



-Ressenya: La dels aperturistes (germans Masó) està molt bé:


dilluns, 13 de març de 2017

Via Iona i Via Nil a l'Esperó de la Salut.La Codolosa.



Dues bones vies esportives,potser és millor la Iona ja que a la Nil la segona tirada desmereix una mica,mentre que la Iona és més homogènia.Les dues ténen una darrera tirada més difícil que descompensa l'assumpte o l'hi dóna el toc,segons com es miri.
Accés: Aparcament de la Salut,area recreativa al municipi de Collbató.
Aproximació: Des de l'explanada de dalt de les barbacoes agafem un corriol en direcció al torrent.Creuem el torrent per un pont de formigó i despres remontem torrent amunt.Quan la vegetació de l'esquerra desaoareix és el moment d'enfilar cap a la base de la paret.Abans hi ha alguna traça més directa però està molt bruta .La primera via que trobem a l'esperó es la Via Nil:dos bolts i la terçera assegurança és un pitó casolà vetmell que costa de veure.Uns deu metres més a l'esquerra s'iniçia la Via Iona,que la reconeixerem per tenir un espàrreg recargolat arran de terra.
Orientació: Sud est,podria ser que cap a les quatre les dues vies estiguin a l'ombra.
Material: Cintes exprés,8 per la Iona i 10 per la  Nil.
Grau Obligat: V+ per la Iona. A la Nil diuen 6a, tot i que em sembla haver llegit que alguns que feien el darrer llarg en Ae utilitzaven una antena. Nosaltres ho hem fet en lliure i no ens hi hem fixat massa, hi havia fissura a la dreta ( 0.5-2?) que igual serveix per trampejar.
 Descens: Ràpels equipats amb dues anelles per la Iona: 30+60 ( fraccionable a 30 ). La primera reunió de la Nil te maillón més cordino.

divendres, 10 de març de 2017

Falten xapes a la Lluita per plaer.



En Pol m'envia la següent informació referent a aquesta via:

"Diumenge vam repetir la via Lluita per plaer a la cinglera d'esplovins a Oliana, concretament a la paret dels sostres.
Només dir que en el 5è llarg falta la última xapa just abans d'arribar a la reunió.
Hi ha l'esparrec sortit, però no la xapa. Amb un camalot 1# es protegeix molt bé el pas.
L'Ae del 6è llarg també falta la última xapa. Aquesta és de més mal fer, ja que el sostre desploma. Nosaltres vam escanyar un tascó i vam passar bé. Tot i així el sostre al desplomar bastant el tascó es desplaçava avall, a punt de sortir. A part d'això, en aquell punt s'ha d'apretar fort fins no caçar el següent pitó. Sense xapa fa iuiu.
No vam fixar-nos si era paravol de 8 o de 10. Vam passar sense mirar massa cosa, la via té material divers.
Per les properes repeticions ja ho saben.
Una delícia de via! Ens ha semblat molt bonica!
Berni i Pol"


dimecres, 8 de març de 2017

Ressenyes de Roca Maura dreta.


Observant la paret de Roca Maura des de l'aparcament veiem dues fissures molt cantones i súper estètiques són la Entre boires (6a+) i la Mandràgora (6a+).A part d'aquestes dues magnífiques fissures al sector dret hi trobem l'espectacular placa per on va la Somnis Inmortals (7b/+) i un bon grapat de vies força llargues amb una roca hiper aderent,moviments variats i ben sostingudes. Moltes d'aquestes vies restaven semiequipades i s'escalaven amb flotants. El sector te orientació sud. L'accés el fem per l'urbanització Roca Maura de l'Estartit. Venint de Torroella entrem a ma esquerra a l'alçada del minigolf. Primera a l'esquerra i anem seguint sempre el carrer principal en forta pujada fins un punt on ja no podem anar rectes i trenquem a l'esquerra fins a un cul de sac,aparquem en aquest punt a sota de la paret. L'aproximació és força ràpida (10') però te un tram de cordes fixes al final que la fan poc recomanable per passar-hi amb nens o gossos. Hem de pujar a l'esquerra de les cases per una pineda i esquivant unes grans tanques metàliques fins que arribem a la base del sector de Roca Maura Esquerra, el de tota la vida. Seguim fins al final del sector,baixem uns metres i ja trobem les cordes fixes que ens ajuden a superar una llosa tombada i ens deixen a l'iniçi del sector.