dimecres, 13 de març del 2024

Anglada Cerdà a la Paret de la Pedrera d'Aiguafreda.

 

Com no podia ser d'una altre manera en Cerdà i l'Anglada tenien tota la paret per desvirgar i gràcies al seu bon ull varen triar la linea més lógica de la paret.Potser per aquest motiu una quinzena d'anys més tard una colla de Garriguencs vàren tornar a enfilar-s'hi i pensant que obrien via l'hi vàren plantar ni més ni menys que una desena de burins allà on els de Barcelona havien passat sense deixar-hi ni un trist ferro.Per aquest motiu la via també es coneix com a Xemeneia dels Garriguencs.
Incomprensiblement fins fa uns mesos ningú s'havia dignat a arranjar aquesta aberrant heretgia. Finalment algun grimpaire altruista, del qual s'en desconeix la identitat, ha tret totes les expansions de la via i actualment aquest itinerari no te cap tipus d'equipament. 
Per tal de deixar rastre a la paret han picat una sageta i un punt verd, dues coses molt útils. La primera ens serveix per saber que realment per allà hi va una via per si de cas dubtàvem mirant la ressenya o plegant el clatell sota una linea tant lógica. La segona,si sabem interperetar el codi cromàtic adient ,ens és d'utilitat per saber que no hi haurà cap assegurança no fos cas que tinguéssim miopia i arribessim a veure que a dos metres del terra no hi ha els burins.Una altre cosa que és d'agraïr als restauradors de la via és que de moment no hagin tapat amb massilla les expansions tretes ja que així sabem que just després de cada foradet amb el pertinent rovell ve un pas, quina manera de matar l'aventura. Finalment em sembla bé que no s'hagi divulgat el desequipament ja que així he tingut una dossi d'aventura inesperada, cosa cada dia més difícil en aquest mon de xapes i cleques de magnesi.Així doncs si us agrada escalar les vies en el seu estat original ja podeu començar a pencar per arreglar l'empastifada.
Els que sigueu de respectar la fauna sembla ser que hi ha un niu de córbids a la via,millor no anar-hi de Gener a Juliol.
 A nosaltres,que no tenim cap tipus de criteri,ni ètica,ni res similar ens ha agradat molt.Com uns podeu imaginar,hi ha algun bloc sospitós i alguna herba peró en general la roca és bona. Hi trobarem encastaments, alguna estretor i també alguna axarrencada interessant. Hom també anomena la paret com a la paret de la Leiro ja que a sota de la paret s'hi ha instal.lat aquesta empresa. 
 
 Accés: Circulant per la C-17 en sentit Nord/Vic entre Tagamanent i Aiguafreda,sortim després de Tagamanent per estacionar a la benzinera Petrocat. Enllaç amb la ubicació. A la foto de sota Granollers a la dreta i Vic a l'esquerra.

 
Aproximació: Pujar per la segona pista fins a una linea de llum,després arribem a la part de baix de l'antiga pedrera on trobem una caseta i acte seguit un gran bloc. Justament des d'aquest bloc està feta la foto de la ressenya,mirant entre dos pins. Ben bé a darrera del bloc hi arrenca un corriol netejat a cop de podall que cal seguir fins quedar a uns vint metres de la vertical de la via.Aquí pujar per una zona de blocs i tarteres fins a un relleig. Seguir aquesta cornisa a l'esquerra que acaba just al peu de via.
Aquest corriol és ben xulo,te unes escales i tot, peró no és gaire evident i costa de seguir.En comptes de pujar a la paret baixa i hi ha un tram on un pi caigut l'ha tapat.
Molt recomanable dur xerrac i tissores per si ens perdem.
 

 
Horaris: Aproximació 25' sinó ens perdem,via i rapelar 2 hores. Per tornar 20'.
Material: Una dotzena de cintes exprés, un martell,un tascó petit,un universal mitjà, un parell d'Aliens ( groc i vermell ) així com els Camalots del 0.5 al 4.Enlloc del pitó repetiria el 4 i potser agafaria un 5. Recanvis pel ràpel així com xerrac i tisores de podar per l'aproximació. Al ràpel hi ha un llastrot tamany tele moderna on es poden enganxar les cordes,amb la ma no he estat capaç de fotre'l avall però fent palanca amb el martell potser el podem cardar avall.
Grau obligat: V+/A1. Algun pas de V exposat.
Orientació: Oest.
Descens: Diria que no gaire lluny del final de la via hi ha un camí per baixar a peu. Com que no n'estàvem segurs hem rapelat. Deu metres a la dreta del final de la via hi ha un parell de pins amb branques xerracades dels que hem fet un ràpel d'uns 40 metres. 
Ressenyes: D'en Jordi Ceballos ( Roca Calenta ) i en Quim Gil ( Kim Gil ), moltes gràcies per les topos i la resta d'informació que he aprofitat pel blog. Les fotos són d'en Sergi Villar ( Les Altres vies ), també moltes gràcies.

dilluns, 11 de març del 2024

Aresta Brucs al Dumbo.


Deu ser la via més senzilla per pujar a la Miranda del Setrill,nom amb el que també es coneix el Dumbo. Si ens atansem a aquest itinerari ens trobarem amb la típica Aresta Brucs: bona roca, algun tram finot i equipament...bé el que sol passar: que els bons del moment la devien obrir sense burinar i mica en mica l'hi han anat sortint xapes a tort i a dret. Malgrat aquestes xapes ( velles i/o del 8 ) i els merlets que podem afegir m'ha semblat que hi ha trams de IV on millor no fallar. Crec que l'opció més segura és fer la R1 i d'aquí arribar a la reunió que hi ha a l'avant cim d'una sola tirada, la resta de reunions m'han semblat justetes. Nosaltres l'hem trobat molt guapa i l'hem combinat amb la Iroquesos a la Manolito Garcia on també podem ferla Yucatan o la Shar-Strep.
 

 
 
Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.
Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi i agafem la Canal Ampla fins a localitzar la cara est del Dumbo,diria que és la tercera agulla que hi ha a ma esquerra. Just abans d'un escorranc seguim una traça que ens deixa en aquesta cara. Anem  l'esquerra i pugem per l'ample canal que separa el Dumbo del Setrill. La via comença uns metres abans del coll.



Orientació: Sud. 
Horaris: Aproximació 45',via i desgrimpar 1 hora i mitja. Del coll a Can Massana 45 minuts.
Material: Nosaltres només hem fet anar una desena de cintes exprés. Hi havia un munt de merlets per llaçar i alguns hi fan anar el friends des de l'Alien verd al Camalot del 0.75.
Grau obligat: V/A0. Molta xapa afegida i molt de merlet per reforçar peró diria que als IV no caiguis.
Descens: Desgrimpem per l'aresta nord (II/III) on probablement podem utilitzar una alzina per rapelar. Un cop acabada la desgrimpada anem a buscar la Canal Ample.
Ressenyes: El Col.leccionistadevies i Escalatroncs.Merci!.

dilluns, 4 de març del 2024

SAME a la Roca dels Arcs.


Ja se sap que en aquest pany de paret no hi trobem les vies més agraïdes de Vilanova i aquesta no n'és pas l'excepció: trams verticals seguits del corresponent rostoll. No ens ha acabat de fer el pes però hem estat una estona entretinguts, resolent els passos de bloc i mirant de no fotre'ns cap roc pel cap.De l'últim parabolt no he vist clar sortir cap a l'esquerra o recta i me n'he anat a la dreta, potser m'he ficat a la Pasatge a l'Eden o a la Dança de Gris.
 

 
Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí prendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passat un pont i a les envistes de la Roca dels Arcs estacionar a les vores de la carretera,aparcaments petits.
Aproximació: Un cop aparcats cacem unes traces que baixen al riu,el creuen i pugen al vessant de sota la Roca dels Arcs.Seguirem un corriol que flanqueja per aquest vessant fins a quedar sota del nostre objectiu.La via es veu des del corriol,sostret característic a uns cinc metres del terra. Hem de deixar el camí que va per sota les parets i buscar un dels corriols que menen al peu de les vies. Hi ha un petit contrafort que nosaltres hem esquivat per la dreta. Inici sota un sostret característic amb el nom picat i parabolts visibles. A la dreta s'hi veu un buril amb un cordino i la via està reequipada amb parabolts Kop de gas.



Orientació: Sud.
Grau obligat: Actualment 6a/A1,si manca el clau amb cordino que hi ha sortint de la tercera role suposo que 6a+/b o tirar de ganxo.
 

 
Horaris: Aproximació 15',via 3'5 hores i baixada 40'.
Material: Una desena de cintes exprés millor llargues, un tascó i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot 0.75.
Descens: Del final de la via carenar a l'esquerra fins que arribem a una cresta. Aquí trobem una traça que davalla pel vessant nord(esquerra) fins la carretera Aquesta baixada sol estar humida i/o gelada,relliscades freqüents.No és per matar-se ja que no és aeri però dóna per rebregar bé algun turmell.
Hi ha la opció més llarga però més còmode de un cop acabada la via anar a l'esquerra i baixar per la banda esquerra de la paret,d'aquesta manera també passaríem ben a prop del peu de via.
Ressenyes: Dels Galls i del SAME, gràcies per les ressenyes i per reequipar la via. Gràcies també a l'Edu de rocaineu per reposar el clau del tercer llarg.

dilluns, 26 de febrer del 2024

El Rey del Kanto a la Roca dels Arcs.


Un nom ben escaient per a qualsevol via de la Roca dels Arcs, hi trobarem tres trams on hi regnen els bons agafadors però també hi ha lloc per les Repúbliques Rostollaires.Tirades curtes,nosaltres només hem gosat enllaçar les dues darreres.Crec que aquest itinerari s'està posant de mode,supooso que el nom de l'oberturista, la presència de ferro així com la bona fama d'aquesta paret de Vilanova hi ajuden.



Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí prendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passat un pont i a les envistes de la Roca dels Arcs estacionar a les vores de la carretera,aparcaments petits.
Aproximació: Un cop aparcats cacem unes traces que baixen al riu,el creuen i pugen al vessant de sota la Roca dels Arcs.Seguirem un corriol que flanqueja per aquest vessant fins a quedar sota del nostre objectiu.La via es veu des del corriol,sostret característic a uns cinc metres del terra. Hem de deixar el camí que va per sota les parets i buscar un dels corriols que menen al peu de les vies. Hi ha un petit contrafort que nosaltres hem esquivat per la dreta. Inici a la dreta del sostret de la SAME. Es veu el primer parabolt a uns set metres del terra i crec que hi havia el nom picat.



Material: Una desena de cintes exprés,dues plaquetes recuperables,aliens gris i vermell així com els Camalots 0.5 i 0.75.
Grau obligat: V+/A1e,útil una tramposa i estrep per passar amb aquest estil.
Horaris: Aproximació 15',via 2'5 hores i baixada 40'.
Descens: Del final de la via carenar a l'esquerra fins que arribem a una cresta. Aquí trobem una traça que davalla pel vessant nord(dreta) fins la carretera. Aquesta baixada sol estar humida i/o gelada,relliscades freqüents.No és per matar-se ja que no és aeri però dóna per rebregar bé algun turmell.
Ressenyes: Parce,Armand Ballart i Galls.Moltes gràcies!.

dilluns, 19 de febrer del 2024

Aresta del Violí a la Miranda de Sant Benet.


Molt guapa via en el seu grau, amb una pedra de primera divisió i un traçat súper xulo. Fins l'any 2013 es trobava equipada amb parabolts i és considerava una escalada de plaer en tota regla. Al dos mil tretze a algú se l'hi va encendre la llumeta i va retirar la majoria de les expansions deixant només les que apareixen a la ressenya de sota de manera que ara ha quedat un itinerari on fer treballar els catxarros...i els nervis.El pitó que marca a la primera tirada no el som vist, semblava que amb una mica d'ensamble es podien enllaçar les dues primeres tirades. 
 


Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
Aproximació: Del Monestir prendre les escales dels pobres, al Pla de Sta. Anna el trencant de la dreta en direcció a la Panxa del Bisbe. Uns seixanta metres d'arribar a la cara est de la Panxa del Bisbe cal buscar una traça a ma dreta que va a Sant Benet i que passa pel peu de via. La via es veu des del camí principal i a l'inici es veu la linea de bolts de la Stradivarius.
Horaris: Aproximació 45',via i rapelar 1'5 hores. Retorn al Monestir 40'.
Material: Unes vuit cintes exprés, els Aliens del blau al vermell, el Camalot de l'1 i bagues per merlets.
Grau obligat: V+/A0,trams de IV/V que nosaltres no hem sabut protegir.
Orientació: Segons la ressenya és Nordest peró a quarts de tres encara tenia sol.
Descens: Suposo que el més habitual és baixar caminant,si algú ho pot explicar s'agraeix!. Nosaltres anàvem a tall de boig i hem rapelat per la mateixa via: R3-R2 (30) i R2-terra (55). Per fer-ho hem abandonat cordinos a les reunions ja que no n'hi havien.
Ressenya: Lanochedelloro.com. Mil gràcies!

dimecres, 14 de febrer del 2024

Integral Draster al Sereno.

 

 A jutjar per les piades a la xarxa aquesta no és una via massa popular a dia d'avui, tot i així a nosaltres ens ha agradat força. Si l'itinerari es repetís amb certa freqüència es netejarien els trams bruts de la primera tirada que son l'únic que aigualeix una mica la festa. El segon llarg és una aresta molt estètica encara que fàcil.El pitó de la primera tirada està per sobre i no per sota del burí,possibilitat de clavar abans del burí.Al segon llarg només hem trobat el primer burí i els dos de sota el ressalt final.
Per assolir el primer burí hem aprofitat el primer parabolt de la Belladona, més difícil però més segur.Un cop acabada l'escalada, el ràpel ens deixa al peu del Pebrot i si volem allargar l'activitat el més lògic seria seguir pel Pebrot on sembla ser que l'itinerari més freqüentat és la seva Via Normal. Nosaltres no ho sabíem i en un quart d'hora ens hem plantat a l'inici de la Trinxats a la Trumfa, una via molt recomanable de dificultat similar encara que molt més equipada.

 

Accés: Nosaltres hem deixat el cotxe a l'aparcament que hi ha abans de la tanca del monestir, una zona amb bancs.
Aproximació: Creuem la carretera i pugem unes escales que ens deixen a la base de la Canal del Pou del Gat ( rètol ). Pugem per l'esmentada canal fins que enllacem amb el Camí de l'Arrel ( G.R. ), el seguim a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem per sota la Cadireta í continuem pel G.R. de seguida el deixem per agafar un corriol a l'esquerra que ens porta a l'Ermita de Trinitat. Passem l'Ermita, les vies de la Quarta de Trinitat i arribem a sota del Sereno. Hi ha un corriol  que duu a la base de la cara Sud,veurem el burí rovellat a uns set metres del terra.Fotografia del company a la primera tirada:



Orientació: La primera tirada és Sud mentre que la segona és Est.
Horaris: Aproximació 45',via 1'5 hores mentre que per rapelar i tornar a l'aparcament hi hem esmerçat una hora.
Material: Unes vuit cintes exprés,un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot 0.75 i una plaqueta recuperable. En alguna banda demana crec que demanava tres plaquetes. Hi ha la possibilitat de clavar abans del primer burí, potser una U o una V.
Per arreglar muntatge de ràpel: una recuperable,un maillón i tres cordinos.
Grau obligat: V/A0. És recomanable anar amb aquest grau montserratí consolidat ja que en alguns moment no s'hi val a caure.
Descens: Un ràpel d'uns deu metres per l'aresta nord oest fins al coll amb el Pebrot. Un cop aquí podem baixar per la canal que més ràbia ens faci. Nosaltres hem baixat per la que queda més cap a l'ermita de Trinitat i hem anat bé. La canal ens ha deixat a l'esmentada ermita.
La instal.lació de ràpel està formada per un cap de burí sense plaqueta, un burí amb plaqueta i un espit amb anella. Nosaltres vàrem deixar dos crodinos triangulant l'espit amb el burí.
Ressenya: Crec que d'en Luichy,moltes gràcies!.


dilluns, 12 de febrer del 2024

Via Normal i Flanagan al Cilindre o Cabrit.


Hem intentat escalar la Normal però hem estat tant sapastres que a la segona tirada ens hem enredat i en comptes de seguir el flanqueig a la dreta, hem pujat pels dos parabolts de la Flanagan. Si no voleu fer el mateix al segon llarg xapeu el primer clau i flanquegeu a la dreta i arribareu a un espit antic restaurat amb un bolt de la Flanagan.En aquest punt la Flanagan va recte amunt a caçar un segon burí/bolt mentre que la Normal segueix flanquejant a la dreta fins a un burí en una baumeta on puja recte.



Accés: Esplanada del Miracle (Creu d'en Regató) situada a uns 5 km de Can Maçana i a 2 km. de Santa Cecilia. Hi ha lloc per uns quatre cotxes a l'ombra d'un bon noguer.



Aproximació: Pugem per les escales de ciment que surten de la carretera fins a un camí que seguim cap a l'esquerra. En deu minuts arribem al GR que seguim cap a la dreta. Arribarem a unes escales de pedra, superades les quals farem un tram de corriol fins a un replà. En aquest punt hi ha un cartell que ens indica que per pujar a la Canal del Miracle hem de trencar a l'esquerra i deixar el GR. Així ho farem tot seguint marques blaves i pel camí principal assolirem l'inici de la Canal del Miracle que remuntarem fins al capdamunt, guanyant així el Coll del Miracle. Un cop al coll seguirem el PR a l'esquerra, passant per la Bauma de les Pruneres i per sota la Vella, acte seguit apareixerà el nostre objectiu. Fent una mica de puja i baixa el PR topa amb una paret. Aquí deixarem de seguir el PR i anirem per flanquejant per sota la paret fins a la canal que separa el Cilindre de la seva Miranda. Remuntarem aquesta canal ( tram final de III ) fins al coll entre les esmentades agulles. Aquí davallarem una desena de metres mal contats per una rampa rocosa fins quedar a la vertical del punt feble del mur. Fissura horitzontal amb un petit arbre llaçat visibles des del terra.



Grau obligat: V+/A0.
Horaris: Aproximació 1 hora i quart. Per fer la via i el ràpel hi hem estat 2'5 hores mentre que per tornar a l'aparcament hem trigat una hora i escaig.
Material: Sis cintes exprés i els friends del 0.5 al 2.



Orientació: Inici per la cara Oest, primers 5 metres. Després sud i la segona reunió així com la darrera tirada resten encarats a l'est.
Descens: Ràpel de 25 metres per la cara oest que ens deixarà ben bé a peu de via tot passant per la primera reunió. Muntar la darrera reunió a la dreta sobre dos bolts, no anar directes al ràpel que apedregareu al col·lega. Del cim baixar cap al sud, localitzem amb esgarrifança l'antiga sabina del ràpel i just a sota veurem una instal·lació menys atrotinada: tres espits vells, dos d'ells amb cadena i mosquetó. Cim no massa freqüentat, és interessant dur un cordino per arreglar-ho.
Ressenyes: Desventurasimilagros i viedificilssite.Moltes gràcies!!!.