dilluns, 20 de febrer de 2017

Ressenyes del sector Can Xamaio (Mediona).



Primera visita a Mediona i per tant no podem comparar amb la resta dorientació de la paret és Sud Est, el sol aguanta una mica més a les primeres vies del sector dreta i a les del sector esquerra,a les cinc tot el sector estava a l'ombra. La roca no està gens pul.lida i a la majoria de vies no hi ha taques de magnesi.Per l'accés/aproximació consulteu el croquis de dalt.

e sectors.A nosaltres sens han agradat prou les vies. Val a dir que hi hem anat un dia núbol,fred i ventós fet que combinat amb el tipus d'escalada de dits ha fet que no acabessim de gaudir del sector. La


divendres, 17 de febrer de 2017

Sirene Liotard+Super Sirene a la Calanque d'en Vau.







Escalem aquesta combinació de vies proposada al llibre Escalades de plaisir: Ll1 i Ll2 de la Sirene Liotard ( bolts i algún pitó ),fem un canvi de reunió a la dreta i escalem tres tirades més de la Super Sirene ( químics, enllaçem les dues darreres tirades ). Placa fissurada una mica patinosa a la part baixa i esperó ben aeri amb excel.lents vistes sobre al mar a la part final. Una clàssica que malgrat la sobamenta cal fer, pels enamorats de les Calanques i de les seves cales.



Accés: Podem anar des de el coll de la Gardiole o des de Cassis. Diria que el més fàcil i curt és aproximar pel coll de la Gardiole. Copio l'aprox:  A l'estiu l'aparcament del Col de la Gardiole diria que està tancat o regulat.
Aproximació: " Au départ du parking du col de la Gardiole, prendre le chemin balisé en Rouge. Celui-ci commence par une portion goudronnée puis se transforme en une large piste qui contourne la maison forestière de la Gardiole. Après avoir contourné la maison forestière le chemin s'éloigne vers la droite et quelques minutes après la piste s'enfonce dans un vallon. Continuer sur cette voie qui reste au fond du vallon jusqu'à la calanque d'En vau."Uns cent metres abans d'arribar a la platja veurem l'agulla per on va la via a la nostre esquerra. Hi ha una traça que porta a l'iniçi de la via, a l'esquerra de l'esperó. Bolts visibles.


Orientació: Crec recordar que Sud Oest, però la primera tirada i un tram de la segona podria ser que fossin Oest i restesin més estona a l'ombra.
Material:  Es pot fer tranquilament amb expresos però hi ha força fissura per reforçar.
Grau Obligat: V+.
Descens: Du sommet on rejoint facilement le plateau (5 m de désescalade dans la petite faille éventuellement à assurer au départ car on est au dessus du vide…).
un rappel tout neuf à été placé sur la première combe en sortant à droite de la voie à flanc de falaise. prendre ce rappel, suivre la sente sur une centaine de mètre puis récupérer à gauche la deuxième combe. cela évite le passage délicat et exposé du départ de la deuxième combe indiqué sur les topos…

Ressenyes: I més info del camptocamp i benvinguts al paradís,moltes gràcies!.




dimecres, 15 de febrer de 2017

Via desconeguda+variant Pedraforca a la Trona.



Una tarda del mes de Desembre ens acostem a la Trona per intentar fer la Via Pedraforca però un cop a peu de paret no ens quadren la ressenya d'Osona Vertical. Total que l'hi fotem per lo que sembla més fàcil:a l'esquerra de les via Llevantina per un díedre cec amb tres bolts que ens porten a una fissura lleugerament desplomada. Seguint l'esmentada fissura ens plantem a R1 amb les últimes llums de la tarda. Amb l'ajuda del frontal sortim de la paret pel més evident: la xemeneia de la Variant Pedraforca. Aquesta combinació a mi m'ha agradat molt, un primer llarg de fissura d'artifo treballós però mai exposat i una xemeneia de sortida
ben atlètica i sostinguda. Com a punts negres de l'ascensió el tram d'arribada a R1 que és un pèl herbós,cosa que te fàcil solució si alguna cordada amb més llum que nosaltres és tant amable de fer-hi un xic de neteja. Ah!, si algun coneixedor de la paret és capaç de deduir quina via hem fet estaria bé saber-ho.
Accés: Carretera de St.Feliu Codines a Centelles, a uns 5km. de Centelles agafar un trencant a ma esquerra fins la casa de colónies de Can Miqueló ( cartell ). A la casa de colónies seguim recte,passem l'ermita de St.Miquel Sesperxes. Arribem a una mena de coll on hi ha una cruïlla de5 pistes.Agafem la de l'esquerra i de seguida girem a la dreta,seguim aquesta pista,passant per sota d'una linea elèctrica,fins que acaba en un camp sota d'un mas molt proper a una torre de guaita.
Aproximació: Anem en direcció sud,cap arran de cingle. Trobarem un camí amb cartells de la ruta dels Cingles de Bertí crec que marcat com a PR. Cal seguir aquest camí que porta a un grau i que ens permet baixar cap a la base de la cinglera. La paret no es veu, però s'intueix el cim de la Trona. Quan portem uns quatre o cinc revolts baixats estarem a l'alçada del peu de paret,hi ha una porta. Deixem el camí i seguim a la dreta pel peu de paret, passem per unes primeres vies que semblen d'esportiva/clean amb algún nom, després passem el doble buril on s'inicia la Cerdà Riera i llavors ve la zona on hi ha la Pedraforca i Llevantina. Tres bolts en un díedre cec que menen a una fissura lleugerament desplomada.
Material: Nosaltres hem cossit la fissura del primer llarg. Per fer-ho hem gastat un joc de tascons i un altre de Camalots fins al número 4,repetint del 0.5 al 2. Hem clavat un extraplà curt al final del primer llarg,després hem vist que hi havia alternatives tot i que no erem els primers de clavar en aquest punt.
Descens: Del final de la via seguim una traça fins al camí que hem seguit a l'aproximació.

dilluns, 13 de febrer de 2017

Sector Le Torrent de la Bérarde.


Sector de vies curtes, crec que força concorregut. La roca és granet del bo i l'escalada és tècnica i física alhora, no són vies d'aderència. Les vies no són cap marevella i hi ha el soroll del torrent,bon lloc per pràcticar amb la col.locació de flotants ja que la roca dona força joc i hi ha vies de díedre i fissura. Alguna via comença a estar pul.lida. La resta de la informació està a la ressenya.

divendres, 10 de febrer de 2017

Via dels Gallines a Roc Galliner.


La idea era fer la veïna T'hauré d'aplicar un correctiu serio, que sobre el paper pintava més guapa però vàrem trobar neu a la pista i s'ens va fer tard,així que vàrem atacar el pla B teóricament més ràpida.La via te alguns trams macos com la primeta i la penúltima tirada,d'altres de regulars i una feixa pel mig...si l'hi sumem l'entorn solitari i tranquil jo crec que queda una activitat prou xula.


Horari: 4 hores.
Orientació: Sud,podria ser Sudoest,hem arribat a la paret cap a les 12 i ha estat al sol fins la posta.
Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2,algún fissurer.
Accés: He fet un croquis aproximat del tema, afegir que nosaltres vàrem trobar neu just a l'iniçi de la pista i la vàrem haver de fer tota caminant, vàrem trigar una hora ben bona fins al cartell que indica el Puig Galliner i la font que és on crec que s'aparca si està tot ok.


Aproximació: Explicada al croquis de dalt.
Dificultat obligada: V.
Descens: Més que descens seria ascens...Des del punt on acaba la via grimpem per una cresta fins a uns prats. Creuem aquests prats i després un tram de bosc amb rastres de pas fins a la pista.


dimecres, 8 de febrer de 2017

Visite obligatoire a la Dibona.


 Molt bona via: sostinguda,llarga,homogènia,amb gran varietat de passatges, amb una roca boníssima i en un entorn magnífic. Tot i ser variada abunda l'escalada de placa tècnica de peus. Convé portar alternatives sinó volem fer cua ja que la via és molt concorreguda, crec que una via força similar i guapa és la Martina in the rocks.
Cordada: Edu Cuscó,Berta i Busquets.
Orientació: Sud,el sol l'hi entra cap a les 9.
Accés: Poble de les Hauges,uns cinc quilómetres abans de La Berarde.Aparcament amb lavabos i cartell indicatiu del Refugi Soreiller.
Aproximació: Cal pujar al Refugi Soreiller, perfectament indicat i sense pèrdua. La pujada són uns 1.100 de desnivell i dura entre 2 i 3 hores. Al voltant del refugi es permet tant acampar com vivaquejar, segons la neu que hi hagi ho podrem fer amb més o menys comoditat, de vivacs amb sostre crec que n'hi ha pocs. La via es veu perfectament des de el refugi,cal fer una petita grimpada de II/III per atànyer R0 ( dos bolts amb material per rapelar ). Després seguir els bolts de l'esquerra,via reequipada amb bolts.
Material: Una dotzena de cintes exprés, eventualment algún friend ens pot ajudar en trams molt concrets.
Dificultat obligada: 6a, mola portar aquest grau ben consolidat per gaudir la via ja que les asseguraçes allunyen.
Descens: Fins a R6 la via es pot rapelar, portar recanvis. Nosaltres hem baixat del cim per la Via Normal: desgrimpar per l'aresta fins a un ràpel, tirar un ràpel de 50 que crec que és fraccionable i que ens deixa en un coll,amb tendència a l'esquerra. Flanquejar grimpant pel vessant esquerra ( III ) fins que acaben les dificultats i seguir per pendents d'herba i roca fins a la morrena de sobre el refugi. Nosaltres hem trobat aquestes pendents nevades, hi hem baixat al migdia amb una bona traça i no hem necessitat grampons, hem quedat amb els peus xops.