divendres, 18 de gener de 2019

Ulu Apa a la Magdalena.



Ens hi hem possat a la desesperada un matí en plena onada de calor quan tot Gorros semblava estar a ple sol.La via ens ha agradat per les dues darreres tirades ben dretes i de códols generosos. Abstenir-se escaladors amants del risc ja que la via està cosida a parabolts grocs.Com que anàvem amb el xip d'esquivar la calor hem seguit la següent estratègia: primer llarg desencordats i amb quecs,després hem enllaçat segón i tercer llarg.


 -Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel camí de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta,fins que quedem a sota de la via perfectament visble des del camí.Hi ha un corriol que puja cap a peu de via.Iniçi comú amb la Cerdà,el primer bolt groc està força amunt i costa de veure.
-Grau obligat: V/A1e.



-Material: Unes quinze cintes exprés.
-Orientació: Nord oest.La major part de la via deu restar a l'ombra fins cap allà les 3.
-Descens: Un cop al cim anar a la dreta on localitzem una instal.lació de ràpel compoata de tres parabolts amb cadena i una anella.Podem tirar un ràpel de 15 metres o bé desgrimpar (III).
Ressenyes: Coleccionistadevies i Lanochedelloro.Gràcies!.

dimecres, 16 de gener de 2019

SAME a la Nana.



Diria que en orígen aquesta era una via d'aventura amb una bona galeta per arribar a sota de l'A2.Actualment s'han afegit bolts a la primera tirada mentre que al segón llarg hi roman l'equipament original. El primer llarg ara es pot fer tot en Ae mentre que al segón llarg malgrat que la dificultat baixa cal anar concentrat degut a la manca de ferro.La reunió del cim no ens ha acabat de molar ( sabina + buril ).


Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
Aproximació: Des de l'aparcament seguim les indicacions per arribar al refugi Vicenç Barbé.Un cop al refugi seguim avançant en la direcció que portem fins a la base de la Canal Ample,diria que indicada.Caldrà remontar aquesta canal fins gairebé el Portell Estret. La darrera agulla abans del coll diria que és la Sensenom a l'alçada de la qual més o menys cal girar a la dreta (est?).Després de passar pel vessant oest de la Mamelluda arribem a un coll/esplanada amb la Nana a l'Oest i el Morro Pla a l'est.Per arribar al peu de via cal baixar un pèl,bolts visibles.


Material: 16 expresos,un cordino fi per xapar el primer burí de L2 i 2 plaquetes recuperables.
Grau obligat: V/A1e.
Descens: Des de la darrera reunió creuem tota l'agulla cap al Nord on localitzem una instal.lació de ràpel formada per dos espits amb cadena i anellla que te els seus dies.Fem un ràpel de 25 fins al peu de via mateix.

dimarts, 15 de gener de 2019

Recuperada Jaqueta al Vermell.

Un col.lega s'ha trobat un anorac aquest cap de setmana al Vermell del Xincarró.Si el propietari vol recuperar-lo ja dirà.

dilluns, 14 de gener de 2019

Ressenyes del Totxo de l'Estel.

Les vies ens han agradat ja que són llargues i sostingudes.L'equipament que si no em falla la memória eren bolts força distanciat.Aquest distanciament s'accentua pel contrast amb el sector veí,el Pell Roja,on les xapes estan molt juntes.Malgrat tenir els seus dies la roca no es nota gastada.
L'accés el farem des de el municipi de Collbató, cal anar a la part alta del poble a la cantonada dels carrers Graus i Dreçera. Aparcar a Collbató en caps de setmana pot costar: o matinem o ens tocarà aparcar a la part baixa del poble i sumar uns cinc minuts a l'aproximació.
L'aproximació és ben cómode i planera.A l'esmentada confluència de carrers pugem a munt fins una pista, ens queden uns dipòsits d'aigua i una paret amb presses artificials a la dreta. Nosaltres anem a l'esquerra per la pista que va plana. Un cop a sota del sector hi ha una bona traça que puja a peu de via.
Ressenyes del blog natura 100%...merçi!
L'orientació podria ser Sud Est.

 

divendres, 11 de gener de 2019

Gran Díedre al Calderer.



La via més assequible de la nord del Calderer i juntament amb la Homedes al Gat i La Civis Genís a Cabirols conforma el trio de clàssiques fàcils a la nord del Pedra.Superat el sócol inicial recorreremun evident i rectilini díedre que dóna nom a la ruta. Malgrat ser una via bastant repetida no l'he trobat pul.lida però si ben sanejada.Escalada més aviat atlètica des de l'encastament de mans a l'espegat.Un cop situats dins del díedre propiament dit o sigui per sobre el cable,sembla factible enllaçar L1+L2 ( petit ensamble?) i L4+L5.



Aproximació: Des de l'aparcament pujar fins al Refugi Lluís Estasen.Aquí caldrà arribar a pràcticament a l'inici de la Homedes i la Pany,camí fitat i amb algunes pintades.Just abans d'arribar-hi marxar cap a la dreta per unes cornises evidents que es van estrenyent fins arribar a un punt on s'acaben. Allà hi ha una placa collada a la paret en recordatori d'uns escaladors vigatans.Nosaltres aquí hem montat R0.Llavors només cal seguir en diagonal ascendent per un itinerari força evident en direcció a la base del Gran Diedre, amb alguns trams de III i IVº intercalats entre grimpades.En total 3 llargs:40,40 i 50;roles als arbres.
L'altre opció seria entrar per la Cerdà Vergés.


Material: Joc de friends des de l'Alien vermell al Camalot 2( 3 opcional ).
Orientació: Nord,només reb el sol un parell d'hores de bon matí.
Grau obligat: V/A1.


Descens: Diria que tenim 3 opcions:

1) Rapelar la via: Per aquesta opció arribats a la feixa amb el cable jo rapelaria per l'entrada original: preveure recanvis per abandonar als pins i compte amb la roca suelta a l'iniçi.Recordo fa anys que arribats a la vira amb el cable vàrem anar a rapelar per la Cerdà Vergés i em sembla que no vàrema anar gairebé.

2) Seguir la feixa a l'esquerra a buscar una instal.lació de ràpels.Aquesta opció no la conec però s'agraïria tenir-ne informació.

3) Seguir escalant per sortir pel coll amb el Gat,és el que hem fet nosaltres.Primer escalarem una placa fissurada a dalt a la dreta marcada amb un punt vermell en flanqueig ascendent(30m,V,Reu 2 bolts).Seguir pràcticament caminant per una diagonal herbosa a la dreta fins que queda tallada per un ressalt ( 60 m o més ?,II,Reu a montar).Fer un flanqueig aeri a la dreta protegit amb un pitó i montar reunió en un bloc encastat llaçat,30m IV+.Resten 100 metres de plaques tombades i campes herboses a la nostre esquerra fins arribar a una gran pintada.D'aquest punt seguir cap a l'esquerra primer flanquejant i després en baixada fins assolir el Coll del Gat.D'aquí seguir baixant per tarteres fins anar a parar a la tartera que baixa de l'Enforcadura.Seguirem aquesta tartera fins a conectar amb la tartera que baixa de l'Enforcadura.Descendim per aquesta tartera fins més o menys l'alçada d'un gran bloc i localitzem un camí a l'esquerra que de planer ens retorna al Refugi Lluís Estasen.

dimecres, 9 de gener de 2019

Via Empotraments a la Falconera.



Aquesta no ens ha acabat de fer el pes,massa herba i un parell de trams de mala roca no ens han permés gaudir plenament de la via.Arribats a la feixa cal anar a la dreta i tenim dues opcions per acabar de sortir a la carena:Vertical (V+espits,esquerra) o per la Dama de Piedra ( 6a,burils,dreta).Són dues possibilitats que es fan amb una sola tirada i en les quals la roca dóna joc per reforçar l'envellit equipament amb flotants.Aquestes dues vies són 5 estrelles.
Accés: Cal aparcar al port del poble del Garraf,al final de
 tot a les envistes de la paret hi ha un descampat i una zona blava on no hem pagat cap de les moltes tardes d'entresetmana que hem escalat a la paret. L'aparcament sembla segur,si més no no hi havia vidres al terra.
Aproximació: Creuem un descampat per un bon camí amb el mar i el port a l'esquerra.
Orientació: Sud est,sol fins les 4.
Grau obligat: V+.
Material: Algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3.
Descens: Des de la darrera reunió pujem a la carena on hi ha un bon camí que seguirem a la dreta. La carena es va tornant cresta i anem seguint fites. Hi ha una desgrimpada amb una corda fixe d'un parell de metres de moment en bon estat. Després creuem una zona de vegetació per acabar espategant al carrer on hem aparcat.

dilluns, 7 de gener de 2019

CADE a l'Agulla 92.




Interesant recorregut de fissures i díedres de totes les mides: de la bavaressa a l'encastament.No hi trobareu pas escalada de finura i plaquera sinó més aviat baturrada.El final de via costa una mica de protegir.La roca en general sanejada llevat d'un parell de trams de mala roca al primer i últim llarg.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
Aproximació: Prenem el GR 192 en direcció al Monestir.Una mica abans de la Cadireta caldrà agafar una traça que puja ben empipada a la nostre dreta i que disposa de cordes fixes.Seguint aquest corriol anem a parar a la base de la muralla nord que flanquejarem a la dreta fins a l'iniçi de la via. Al punt on comença la via hi ha una soca seca i es veuen els bolts amb les inicials de CADE gravades.



Material: 20 cintes exprés,una plaqueta recuperable,un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.Útil el del 4 pel final del primer llarg.
Orientació: Sol a partir de les 4.


Grau obligat: V+/A1.
Descens: Des de la darrera reunió anem a trobar el collet de l'est.Baixem per la canal fins que anant cap a l'est anem a parar a la canal de baixada de l'Agulla de l'Arbret on hi ha un camí senyalitzat que sense pèrdua ens retorna a Can Masana.