divendres, 17 d’agost de 2018

Projecte Robin Hood a la Pastereta.



Ens posem en aquesta via sense tenir massa informació, només una ressenya que fa temps vam veure per internet i que ara no hem trobat. Segons aquella topo es tractava d'un projecte antic i que finalment s'havia acabat fins a la vira característica de la part alta d'aquesta paret. No havien obert el darrer llarg (que arribaria fins al cim) perquè semblava que no sortia en lliure. En qualsevol cas ens va semblar que era una via que es podia fer sense massa complicacions...
El primer llarg és compartit amb la Stargate. El segon és el llarg de la via, continu i molt guapo, amb les assegurances justetes. I el tercer comença bé però a la part de dalt passa per una zona de petites llastres que fan una mica d'angúnia. Un cop a la vira podem continuar fins al cim pel Kraken o per la  Viatge Apatxe. La Stargate em va semblar que no quedava tan a mà...


-Accés: Esplanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.
-Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves (Camí del Clot de la Mònica). Seguim aquest camí fins que arribem a la vertical de la cara oest de la Pastereta. Aquí trobarem un corriol que s'enfila cap a la paret. L'anem seguint cap a l'esquerra (passant un tram de cordes fixes) fins a peu de paret.


-Orientació: Oest.
-Grau obligat: V+
-Material: Cintes exprés.
-Equipament: Diria que long lifes i parabolts.


-Descens: A la vira travessem fins a la reunió de la Viatge Apatxe. Per aquesta via podem rapelar fins a peu de via,amb 2 ràpels diria que fraccionable el primer:60 i 30.
-Ressenya: Nosaltres hem anat sense. Si en trobem una ja penjarem l'enllaç...

dimecres, 15 d’agost de 2018

Via de les Cabres a Gitarriu.


 La pionera de Gitarriu.Alguns diran que es tracta d'una via de díedres Ordesians o Montrebeians.D'altres quan anem a Ordesa o a Montrebei diem:Cagun Déu è ben igual que els díedres de Gitarriu!.Hi ha algúns blocs a la segona tirada que carden mitja basarda però encara no han baixat.El reequipament fet als 90 a base d'espits que trobarem a les dues tirades inicials està un pel envellit però l'hi podrem afegir peçes al gust.Al terçer llarg hi trobarem parabolts.Resulta del tot recomanable arribar a la via escalant la primer feixa per la Pruneta Ensucrada i en acabar la Via de les Cabres continuar escalant la terçera feixa de per la Sabina Mosquitera concluïnt d'aquesta manera l'anomenada Integral de Gitarriu: 300 metres,6c (V+/6a mantingut,obligat).


Accés: Hostal de Sadernes accesible per carretera des del municipi de Montagut.Segons els interesos dels cacics de la zona blanquejats de temes ambientals pel Consorci de l'Alta Garrotxa caldrà estacionar i/o pagar al mateix hostal.
Aproximació: Depèn d'on ens deixin estacionar caldrà caminar més o menys. Es tracta de seguir la pista direcció al Bassegoda,uns 100 metres més amunt del darrer aparcament oficial ( sectors Iniciació i Celler de les Monjes ) ens hem de fixar amb una grimpada a ma dreta que ens condueix a una tartera.Remontant l'esmentada tartera passarem la base de l'ampli sector de Can Pixa,l'iniçi de la Petit Relleig ( gran sostre ),més vies esportives i finalment arribem a l'iniçi de les vies.És la darrera via de la feixa
Orientació: Oest,l'hi arriba el sol cap allà les 3.
Material: Els locals sovint la escalen només amb cintes exprés però si no coneixem la via i/o anem justos de grau porteu catxarros(màxim #1?).
Grau obligat: V+/6a.
Descens: La via no està equipada per rapelar però sembla prou recte com per que es pugui rapelar abandonant material.
Per baixar caminant cal grimpar a l'esquerra on segons el dia hi podem trobar una corda fixe.Superat aquest tram anem seguint cap a l'esquerra.Passem per dins del Quer Foradat i anem resseguint la base de la Terçera Feixa de Gitarriu.Passem per sota dels bolts de la  Sabina Mosquitera i a l'alçada dels espits de la Recaderia Vertical baixem a l'esquerra a buscar el Pas del Cabró.

dilluns, 13 d’agost de 2018

Xemeneia del Pingüí.




La mítica cordada Cerdà-Riera també ens va deixar alguna via assequible com la que aquí presentem. Es tracta d'una evidentíssima canal-xemeneia que guanya el cim del Pingüí d'una manera totalment lógica. L'escalda és força disfrutona per aquells que no s'esgarrifin en xapar o passar pel costat d'un parabolt lluent en una via que es debia obrir sense burilar.Bona roca,sense pulir,parabolts que donen vidilla i sense estretors.

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
-Aproximació: Nosaltres hi vàrem anar baixant de la l'Esquelet,on entre d'altres podem escalar la Mae West, lRegira Rocs. o la Torres-Homet.
Per accedir-hi a peu hem de remuntar la canal de les Bessones fins passat l'Esquelet, després girem a l'esquerra pujant per dins del bosc. Primer passarem per la base de la Vespa i després arribarem al peu del Pingüí.


-Orientació: Sudest.
-Material: Vagues per abres i unes 8 cintes exprés.
Descens: Ràpel d'uns 15 metres per la cara nord-est(dreta?). Després baixem a peu per una canal estreta entre la Vespa i el Pingüí, fins que retrobem el camí de l'aproximació.

divendres, 10 d’agost de 2018

Little Big Horn a la Roca Gris.


Malgrat algun tram herbós a la primera tirada i sobretot al segon llarg la resta és prou lluida.Nosaltres hem sortit pel darrer llarg de la Tarantel.la,si tenim ganes de variar una miqueta de tanta fissura pot ser sigui millor opció sortir per la Mickey Mouse. La terçera tirada és molt bona per vertical i mantinguda.




-Restriccions: Prohibida l'escalada entre l'1 de Gener i el 31 de Juny.
-Orientació: Sudest,nosaltres hi vàrem anar a quarts de cinc i començava a tenir ombra.
-Accés: Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.
-Aproximació: Pugem per la pista forestal fins que trobem un camí a mà dreta (marques blanques). El camí ens baixa al torrent del Pont, el seguim de pujada i de seguida trobem unes fites que ens indiquen que cal deixar torrent i pujar al vessant de la dreta.Situats a la base de la paret aquesta dira que és la primera via que comença de la mateixa canal.Si ens hi fixem molt veurem el pitó i els dos primers ponts de roca, a la dreta hi ha una placa amb xapes de la Koyaniskatsi.
-Material: 18 cintes i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot 0.75,en algunes ressenyes marca fins al 2.Doble corda pels ràpels.


-Grau obligat: 6a/A0,no se si es passa amb V+/A1.
-Descens: Des del final de la via caminem en direcció nord per anar a buscar el sistema de ràpels de la via Urquiza-Olmo.
-Ressenyes: Romànticguerrer i Príncepdelesmaduixes.

dimecres, 8 d’agost de 2018

El Pirata Solitario.



 En general ens va agradar,la paret que recorre la via és ben guapa i la terçera tirada és xula.La resta te trams bons però ara mateix no recordo cap tirada orgàsmica. La via és força variada.
Accés: L'aparcament de la ferrada Regina està prohibit.Si som de respectar-ho una possible solució serà estacionar a l'embarcador.Per fer-ho si venim de Ponts cal agafar una carretera uns cinccents metres abans a ma dreta que baixa a un embarcadero i aparcar al mateix. Després caminem paral.lels a la carretera fins que som davant de l'aparcament i creuem la carretera,uns cinc minuts més.



Aproximació: Cal anar direcció al torrent,primer el vorejem per la dreta,caminem un tramet per dins del torrent i de seguida agafem un camí a l'esquerra del torrent que fent una mica de marrada ens portarà a la base de la Paret de la Cascada. Durant l'aproximació cal vigilar dues coses:
1. No seguir el torrent,hi ha traça però acabes tallat.
2.No agafar una traça que marxa a la dreta del torrent cap a la ferrada.
Un cop a la base de la Paret de la Cascada la seguim cap a la dreta. Passem de llarg la traça que ve de baixada i seguim flanquejant per una traça a vegades poc fressada crec recordar que hi havia trams de cordes fixes. Diria també que a l'iniçi de la via hi ha una corda fixe.



Orientació: Sud.
Material: Estrep, joc de tascons i de friends des de l'Alien blau al #4.Sinó portem el 4 pas de 6a amb la xapa al genoll,terçer llarg.
Grau obligat: V+/A1.
Descens: Del final de la via sortir cap a l'esquerra a buscar la baixada de la ferrada que es troba marcada amb punts vermells i que ens retornarà a la base de la Paret de la Cascada. Aquesta baixada es troba equipada amb cables i graons, fa anys que no s'en fa cap manteniment i cal anar alerta. 



dilluns, 6 d’agost de 2018

Maricel al Pic del Martell.



L'havia fet fa una desena d'anys i no recordava res, al blog hi vaig anotar que no ens va acabar d'agradar per ser poc mantinguda. L'altre dia la vaig repetir i em va agradar, la via és la mateixa per tant suposo que el meus criteris hauran canviat. També és veritat que aquest cop hem fet el primer llarg per la variant de l'esquerra que pinta més guapa que el díedre de la dreta. En tot cas,a dia d'avui crec que és una bonica escalada amb plaques i díedres de naturalessa ben atlètica. Aquest caràcter atlètic només es veu alterat per la placa fina de la segona tirada assegurada amb dos burins amb gairebé 40 anys de solera...quasi res!. Ens hem saltat la primera role de dos ponts de roca i hem tingut un fregament quasi inadmisible,millor parar a R1. Com que amb aixó no en teniem prou hem enllaçat les dues següents tirades amb més èxit en quant a fregament. Roca abrasiva,amb cantell i de fàcil autoprotecció que fan que l'escalada resulti súper agraïda. Els dos punts foscos de la via hi continuen siguent: les feixes i la vegetació per una banda i les interferències amb les xapes de l'Àcid Làctic.


Accés: Des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en direcció Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a l'urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim rectes per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilómetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell ".


Aproximació: Tot i no durar més de vint minuts és una mica incómode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pujem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell i baixem pel vessant oposat en forta baixada seguint una de les múltiples traçes que hi ha. L'iniçi de la via està uns deu mètres abans de l'esperó amb sostre caracterísitic de l'Espolón Bomberos.
El peu de via es situa a la base d'un sócol on hi ha el nom guixat amb espray i mig esborrat,just passat l'iniçi amb el nom de la Lafayette.

En Joan Asín a L1,útil per localitzar l'iniçi.

Orientació: Ombra a partir de les 4.
Material: Unes catorze cintes exprés amb algunes de desplegables,cinc vaguetes fines per ponts de roca,un joc de tascons i un de friends des de l'Alien blau al Camalot de l'1. Si es va just de grau potser ens pot anar bé repetir alguna peça com ara el semàfor.


Grau obligat: V/A1.
Descens: Des del final de la via caldrà acabar de grimpar una sèrie de ressalts pel millor lloc possible, nosaltres hem fet algún pas de III+. Quan no quedin més ressalts per grimpar acabar de pujar una mica amb tendència a l'esquerra fins a trobar una traça que ens reconduirà a la traça d'aproximació si la seguim a l'esquerra.

divendres, 3 d’agost de 2018

Divorci Inminent.



No ens ha acabat de fer el pes,ens ha agradat molt més la veïna Orgull Mapuche. De fet si la tornés a fer només faria els llargs 2 i 3 en un de sol en plan esportiu,ràpel i a acabar d'aprofitar la jornada en alguna altre via.La primera tirada ens deixa en una feixa per la que es pot transitar tranquilament i cal anar a buscar la continuació de la via.Aquesta es troba a l'alçada d'un gran bloc caigut a l'esquerra de l'evident díedre de la Orgull Maputxe que acabarem creuant quan escalem L2. Per trobar aquesta continuació en el garbuix de vies de la paret hem de tenir en compte que aquesta via és la única de la paret que te espits.Però hem trobat que al segón llarg hi falten uns quants espits,nosaltres hem escalat la linea de bolts que hi ha un metre a la dreta dels casquillos d'espits. No se el nom de la via esportiva que és però la seva dificultat ens ha semblat que està a l'entorn del 6a,superada una primera placa més fineta cal anar a la dreta a xapar un espit just a la base del díedre de la Orgull Maputxe i seguir flanquejant a la dreta a buscar la R2 de dos espits. Si fem un us correcte de la doble corda ens podrem saltar aquesta reunió i acabar de pujar fins la R3 sense massa fregament. Aquesta darrera reunió és millor acabar de flanquejar a la dreta a buscar la reunió de l'Artengo ( 6c ) que queda un parell o tres de metres a la dreta.La darrera tirada no val massa la pena: placa de IV de 5 mètres i la resta rostollam a discreció,si tornés a fer la via rapelaria d'aquí per fer alguna altre cosa.



Accés:Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.  
Aproximació:Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves ( Camí del Clot de la Mònica ). Seguim aquest camí fins a localitzar el segón corriol que surt a la nostra esquerra marcat amb una fita,el primer ens deixaria al sector Clean is Good. Hi ha alguna traça que puja cap a la paret, la bona és la que passa per sota d'un gran pi. L'iniçi de la via el situem a l'esquerra del tot de la paret,espits visibles en una placa a l'esquerra de les vies que pujen al Frare de Baix. 
Si es vol començar la via pel segón llarg cal anar a la dreta a buscar l'entrada de la feixa i anar a buscar els casquillos d'espit que explico a dalt.


Orientació: Est,ombra a partir de les 3 aproximadament.
Material: Si enllaçem el segón i el terçer llarg unes 14 cintes exprés. Mola alguna peça petita/mitjana per assegurar l'entrada a R3 ja que hi ha una sabina/arrel que està a les últimes.
Grau obligat: V/V+.
Descens: Si acabem a la terçera reunió el millor és xapar la reunió i flanquejar dos metres a la dreta a caçar la reunió de l'Aretngo (6c) que queda dos metres a la dreta i que està formada de dos bolts amb anella. D'aquí amb un sol ràpel de 25 ens plantem a la feixa.
En el cas que decidim fer el quart llarg,crestejar a la dreta a buscar la darrera reunió de la Orgull Maputxe de la qual baixarem amb un sol ràpel de 50 fins la feixa tot i que diria que aquest és fraccionable ja que totes les reunions d'aquesta via tenen anelles.
Ressenyes: Joan Asín i Fuertescarbasa. Gràcies!