divendres, 20 de juliol de 2018

Zepelin Circus a la Falconera.



 Aquesta no és de les que ens ha agradat més de la paret. Hi ha una mica massa d'herba pel nostre gust,suposo que som uns llepafils de collons perquè la gent la deixa força bé.No hem enllaçat llargs i hem deixat llaçat el gran pont de roca a la sortida de la terçera reunió.La roca força bona,una mica més justeta al terçer llarg. Precisament en aquesta terçera tirada crec que hi havia unes pintades d'espray verdes que a més d'un se l'hi poden indigestar.
Accés: Cal aparcar al port del poble del Garraf,al final de tot a les envistes de la paret hi ha un descampat i una zona blava on no hem pagat cap de les moltes tardes d'entresetmana que hem escalat a la paret. L'aparcament sembla segur,si més no no hi havia vidres al terra i està just davant del Club Nàutic.
Aproximació: Creuem un descampat per un bon camí amb el mar i el port a l'esquerra fins que ens topem amb la paret.La via comparteix les dues primeres tirades amb la SAME,el primer seguro és un químic que protegeix un pas descendent del flanqueig i costa de veure des de peu pla.
Restriccions: Prohibida l'escalada entre el 15 de Gener i el 30 de Maig.
Material: Algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3.El del 4 el dúiem però no el vàrem possar,si es va just portar el 4 i repetir alguna peça ja que entra molt de ferro.
Grau obligat: V/A1
Descens:  Diria que la via acaba a la feixa. Aquí tenim tres opcions:
1) Sortir per on marca la ressenya,ressalts herbosos desequipats però amb bona roca i autoprotecció fàcil.
2) Flanquejar a la dreta i trobarem dues vies equipades amb material antic. La de l'esquerra te espits ( V+) i la de la dreta te burins: Brazos de Hierro (6a). En les dues opcions la roca ofereix la possibilitat de reforçar les degradades assegurançes fixes.
3) Flanquejar més a la dreta i crec que baixant una mica trincarem un passamà que ens deixa en una instal.lació de ràpel.COMPTE AMB EL RÀPEL fa 50 metres i es ben desplomat sense possibilitat de fraccionar.Aquest ràpel ens deixarà ben bé a peu de via.

Si hem optat per les opcions 1) i 2) acabarem a la carena cimera,cal crestejar a la dreta.Hi ha una desgrimpada amb una corda fixe d'un parell de metres de moment en bon estat. Després creuem una zona de vegetació per acabar espategant al carrer on hem aparcat.


dimecres, 18 de juliol de 2018

La Esbiaixada al Puig de Millà.


 Diuen que per fer una peli que agradi a al públic el més important és que tingui un bon començament i un bon final.Amb el bon començament s'aconsegueix que la predisposició del públic sigui la correcta i el final pesa més en la valoració que fem del film ja que és el record més recent que en tenim.Bé,doncs si aquesta via fos una peli i això que he dit no m'ho hagués inventat podriem dir que La Esbiaixada és una bona peli: ens dona la benvinguada amb un magnífic llarg de fissura i s'acomiada amb una espectacular tirada de díedre- xemeneia.Amb aquests dos punts vàrem estar d'acord amb el col.lega ara amb el que va anar passant pel mig no tant.Si bé no em va poder negar que les tirades de sisè grau eren bones ,l'hi vàren sobrar les dues feixes,els llargs de V l'hi vàren semblar de transició i la roca la va trobar dolenta.Personalment tirades de cinquè m'han agradat i la roca no m'ha semblat dolenta. Si que hi ha trams on és més justeta però es passa bé. Les feixes no te les treu ningú...en conjunt m'ha agradat molt.

És la número 8.

Accés: Nosaltres l'hem fet pel Port d'Àger amb 8 quilómetres de pista.Amb la C-15 hem pogut fer pràcticament tota la pista,si anem amb un turisme no tant valent com el nostre potser haurem de caminar dos quilometres extres.L'inici de la pista el trobarem a ma esquerra al Port d'Àger venint des de Balaguer,ben bé al costat d'uns contenidors.Circularem seguint la pista principal i obviant diversos trencants(1 dreta i 2 esquerra).A uns 3 quilometres del Port d'Àger la pista fa forma de Y,nosaltres seguirem el braç de la dreta.Seguidament trobarem un cartell verd que indica Pla de les Bruixes cap a l'esquerra,seguir-lo.Més endavant trobarem una segona indicació de Pla de les Bruixes que ens fa anar a la dreta.Una mica més endavant començarà la part més delicada de l'accés,just abans d'una pujada cal prendre una pista força desdibuixada a ma dreta amb una estaca a l'iniçi.Passem una bassa que ens queda a ma esquerra i més endavant la pista fa una altre Y marcada amb una fita.Aquí hem agafat la branca de l'esquerra i hem aparcat quan n'hem tingut prou.Per aparcar no hi ha problema perque la pista són dues roderes al mig d'un prat,quan en tens prou apartes el cotxe i llestos.


Aproximació: Seguim la pista/camí d'on hem aparcat que es va encaixant en una vall/torrent,crec que s'anomena Barranc del Rei. En el moment en que s'acaba la pista/camí hem de sortir de la vall i pujar al vessant de la nostre dreta,atents a aquest punt,hi ha fites. Una dèbil traça ens encara cap a la carena,algunes fites. Guanyem la carena a l'alçada d'una petita franja rocosa. Seguim la carena a l'esquerra, bones vistes de Montrebei,fins a un coll.Bon lloc per deixar motxilles. Aquí cal baixar a peu de paret per la Canal de la pedra trabada.Recentment s'hi han instal.lat cordes fixes que fan més ràpida la baixada fins a la base de la paret en aquest punt cal anar resseguint la paret cap a l'esquerra ( mirant la paret).La via queda just a l'esquerra d'una marcadíssima canal.
Grau obligat: 6a/A1.El 6a obligat es concentra a la sisena tirada,en un parell de trams de placa on els tricamns ens han anat de conya però igualment queda entre una mica expo i obligat.



Material: Nosaltres hem fet servir unes 16 cintes exprés,algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 5,repetint de l'1 al 4. A la placa de la sisena tirada hem possat els tricams.
Orientació: Sudoest,hem estat a l'ombra fins a quarts de dues.
Horaris: Pel tram de pista que hi ha entre el Port d'Àger i el punt on hem aparcat hi hem esmerçat una hora,una hora més d'aproximació,sis per la via i una hora i mitja de tornada fins al cotxe.
Descens: Des del final de la via carenem a la dreta fins a retrobar el coll on s'inicia la Canal de la pedra trabada.


dilluns, 16 de juliol de 2018

Orgull Maputxe al Serrat d'en Muntaner.



Discrepem amb les dues opinions que haviem llegit a la xarxa. En primer lloc ens recomanàvem fer el primer llarg i nosaltres l'hem fet i en cas de repetir la via entraria per la feixa caminant i dedicaria el temps estalviat en fer qualsevol de les altres vies esportives arrencant des de la mateixa feixa.L'altre comentari que em sonava d'una recent repetició a la via afirmava que era " vieta comercial sense pretensions amb només un parell d'apretadetes per fer despertar els braços". Nosaltres estem d'acord que és una vieta comercial si entenem com a tal que està equipada amb generositat i que la roca hi és bona. Lo del parell d'apretadetes dependrà molt del nivell de l'escalador.Nosaltres vàrem enllaçar L2 i L3 i el parell d'apretedetes les vàrem trobar com un parell de blocs al mig de continuïtat. A més et queda una tirada de 50 mètres amb passatges ben diferents: díedre cec,díedre amb canto,placa fina i placa goril.lera...vaja que ens ha molat molt aquesta tirada.
Reequipada amb parabolts menys la primera tirada,la de sota la feixa.


Accés:Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova. 
Aproximació:Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves ( Camí del Clot de la Mònica ). Seguim aquest camí fins a localitzar un corriol que surt a la nostra esquerra (fita) a l'alçada d'un gran pi.Si volem fer el primer llarg caldrà buscar una placa amb un espit (aquest llarg no està reequipat) a uns deu metres del terra.Iniçi del segón llarg a la zona del blog caigut,cal escalar un díedre cec on hi ha dues lineas de bolts molt juntes.


Orientació: Sudest,sol fins les 4.
Material: La via fou oberta amb spits i en l'actualitat està reequipada amb bolts.En les ressenyes prèvies a aquest reequipament marca dos claus amb l'ull petit a l'entrada del díedre.Amb el reequipament els claus han desaparegut i no se si s'han canviat per bolts,nosaltres en aquest punt hem possat dos Aliens (vermell i groc).D'altra banda hi ha els casquillos dels espits entre els bolts,igual si es va just de grau podem roscar-ne algún.Per enllaçar les dues tirades hem fet servir la doble corda i unes 16 cintes llargues saltant-nos algún bolt.
Grau obligat: V+
Descens: Totes les reunions ténen dues anelles.Nosaltres hem baixat de la darrera reunió amb un sol ràpel de 50 mètres.

divendres, 13 de juliol de 2018

Pasión por la Birra a les Moles del Don.




Com les altres que hem anat fent a les Moles: sostinguda,equipada i amb bona roca.Escalada més aviat fina amb un parell de panxes més físiques.


Accés: Sortint de l’Horta de Sant Joan desemboquem a la carretera que va d’Arnes a Prat de Compte, tombem cap a Arnes i de seguida hi ha un desviament a mà esquerra direcció als Estrets. Prenem aquesta pista fins al kilòmetre 7,5 on hi ha un desviament molt pronunciat a mà dreta.
Aproximació: A l'aparcament diria que hi ha indicacions per anar als  Estrets d'Arnes (evident). Seguim caminant pel costat dret del riu fins que arribem a l’alçada de la via (hem de trobar el millor lloc per creuar):la via comença a l'esquerra del gran pi de la Ítaca,en una sabina podada i amb el nom ratllat a la roca que podria no ser-hi.


Orientació: Sud o Sudoest.Nosaltres hi vàrem escalar a les 5 de la tarda i vàrem tenir sol.
Material: 10 cintes exprés si ho xapem tot i no enllaçem llargs.Via reequipada amb parabolts del 10 platejats.
Grau obligat: V+.
Descens: 2 ràpels:60(R3-R1,molt just lloro!) R2-terra 35.Crec que fent un llarg més podem baixar caminant cap a la dreta.


dimecres, 11 de juliol de 2018

Antón Ribas al Pic del Martell.



 Ens ha semblat una via ben rodona on totes les tirades són xules d'escalar.Recorregut generalment de fissures i díedres amb un parell de trams de placa.La roca és boníssima i abrassiva,tot i que si ens hi esforçem podre cardar algún bloc d'altabaix.L'equipament fixe és redueix als trams on sembla impossible autoassegurar-se.Recentment en Luichy ha reequipat aquesta via  amb parabolts i a més ha actualitzat el llibre de ressenyes de la paret,aquests dos fets estan afavorint que la via es repeteixi més. La via te dos trams herbosos al final de la primera i de la darrera tirada,aquests trams m'imagino que amb les repeticions aniran millorant. Hem enllaçat el segón i el tercer llarg.


-Accés: des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en dirección Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a l'urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilómetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma Esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell ".
-Aproximació: tot i no durar més de deu minuts és una mica incómode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pujem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell. Baixem pel vessant oposat,uns cinquanta metres després de deixar enrrera el sectror de la Cova dels Bombers ja podem començar a mirar la fotografia de la topo per ubicar la via.Localitzada la linea de la via ja podem anar cap a peu de via mirant de no quedar massa esgarrinxats,rastres de pas. A l'iniçi hi ha el nom escrit i un burí.


-Orientació: Est,ombra a partir de les 4.
-Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien vermell al Camalot del 3 i un parell de tascons. Doble corda i cintes llargues per enllaçar.
-Grau Obligat: V+
-Descens: del final de la via acabar de grimpar ressalts i anar amb tendència a l'esquerra ( direcció a l'aparcament ) fins a trobar una bona traça que s'ajunta amb la traça per la que hem aproximat.
-Ressenyes: Totes dues són del blog desventuras y milagros...gràcies!.

dilluns, 9 de juliol de 2018

Carall trempat a Rúbies.



Malgrat ser una via pràcticament equipada amb parabolts, ens ha semblat una via de terreny d'aventura i de buscar-te una mica la vida. Sobretot perquè en alguns punts la roca no és de massa bona qualitat, de fet el segon llarg sembla un puzle, allà encara se'ns ha trencat alguna cosa. L'entrada de la R4 també és una mica cutre, amb mala roca i terra. Està gairebé equipada amb parabolts, però en algun punt cal escalar entre xapes. El llarg més bo és el tercer, amb bona roca i una placa guapa. Potser és que veníem d'una altra via que ens ha agradat molt (Bomber cuiner), però ens ha semblat una via amb un tarannà diferent a la resta de vies d'aquest pany de paret.


-Accés: Des de Vilanova de Meià cal anar al poble abandonat de Rúbies. Pugem per la carretera que va a la Roca dels Arcs. Més o menys un quilòmetre abans de la Font de la Figuera prenem una pista a l'esquerra en direcció a l'Ermita de Rúbies. Hem d'anar seguint sempre la pista principal i per la dreta, al cap de dotze quilometres arribem a Rúbies on aparquem. La pista es fa bé amb un turisme però compte amb el tram final si ha plogut molt.
-Aproximació: Agafem el G.R. que va cap a la Portella Blanca i a l'alçada de la base de la paret prenem una traça a l'esquerra que va per peu de paret. Hem de travessar la paret fins a l'extrem esquerra (passat l'Esperit Mohicà). La via comença en un petit díedre (fita a peu de via).



-Orientació: Sud-oest.
-Grau obligat: V+/A0
-Material: Cintes exprés, semàfor d'Aliens i Camalot fins al #1.



-Equipament: Parabolts i algun pitó.
-1ª ascensió: R. Brescó, J. Santasusana i J. Asín; 04/2017


-Descens: Evident. Del final de la via carenar a la dreta fins assolir la Portella Blanca, aquí baixem a Rúbies per un camí molt fressat.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la del blog d'en Joan Asín:


dissabte, 7 de juliol de 2018

Accés tancat al Refugi de Cortalets.


A partir del mes de juny de 2018 els vehicles a motor hauran d’aturar-se al lloc anomenat Esquena d’Ase (1386 metres d’altitud).
Per acabar d'arribar fins al refugi caldrà caminar 1hora 30 minuts per superar uns 800 metres de desnivell.
L'altre opció és pujar amb els taxis habilitats.En aquest cas caldrà reserva prèvia.
Si algú té més informació al respecte s'agraeix.