divendres, 21 de setembre de 2018

Aresta Brucs a la Bola de la Partió.



Més enllà de lo plaent de la primera tirada i la sortida aeria per la segona tirada de la Sidharta m'ha cridat l'atenció la historia de l'obertura esdevinguda el 1.945.Resulta que el cim de l'agulla ja havia set trepitjat el 1.940 però vàren volguer redreçar-la passant ben bé per l'aresta...sort que faltàven dues dècades pel naixement de les directíssimes!.Per aixó la via propiament dita no asoleix el cim,només els interessava redreçar la linea fins a sota de la Bola!.
És habitual arribar-hi havent escalat abans l'Aresta Brucs a la Bitlla i fer la segona tirada per la Sidharta,nosaltres hem fet ambdues coses.



-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
-Aproximació: Des de l'aparcament seguir per camí senyalitzat fins al Refugi Vicenç Barbé.Un cop aquí agafem un corriol en direcció nord.Continuem pel camí i al cap de poc trobarem un corriol que s'enfila directe fins la base de la Bitlla.Vorejem aquesta agulla pel vessant est fins al coll que formen la Bitlla i la Bola de la Partió remuntantlo fins al punt més alt,on comença la via.
Material: 10 cintes per L2.La primera tirada es troba equipada amb la algún buril/espit on no hem afegit res i hem vist poques possibilitats d'afegir-ne.
Orientació: Sud(?).
Grau obligat: V/A1e.
Descens: Rapel des de la darrera reunió,2 bolts amb anelles.Amb dues 60's hem baixat fins la canal,si les cordes són més curtes millor guiar-les cap al coll amb la Bitlla.

dimecres, 19 de setembre de 2018

Lafayette al Pic del Martell.


Aquest cop poc que vàrem pas acabar la via.Com és habitual al Pic del Martell no vàrem sortir per on tocava a partir de R2,comuna amb Àcid Làctic i Maricel. A la ressenya nova d'en Luichy la marca sense massa detall a la dreta d'aquesta role mentre que a l'antiga marca un flanqueig ascendent per una vira.El cas és que el pany de paret per on deuen anar la Lafayette i l'Angel Rock es veia molt embardissat.Sortint de la segona reunió faig un acte de fe i m'esforço per escalar les plaques a la dreta de la Maricel però arriba un punt en que hi ha més vegatació que motivació i acabo sortint per la Maricel o l'Àcid Làctic,ara no ho recordo.
Si la via va per on hem provat nosaltres millor dur material per desembardissar.Per acabar-ho d'arreglar la segona tirada ha estat totalment absorbida per l'Àcid Làctic.
Accés: Des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en direcció Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a l'urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim rectes per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilómetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell ".
Aproximació: Tot i no durar més de vint minuts és una mica incómode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pujem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell i baixem pel vessant oposat en forta baixada seguint una de les múltiples traçes que hi ha. L'iniçi de la via està uns deu mètres abans de l'esperó amb sostre caracterísitic de l'Espolón Bomberos.
El peu te el nom,díedre força evident.
Orientació: Ombra a partir de les 4.
Material: Algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.Si hi afegim dues talles més a la segona tirada,comuna amb l'Àcid Làctic no haurem de confiar en els espits vells que hi ha.
Grau obligat: V+/A1.
Descens: Del final de la via acabar de grimpar ressalts i anar amb tendència a l'esquerra ( direcció a l'aparcament ) fins a trobar una bona traça que s'ajunta amb la traça per la que hem aproximat.

divendres, 14 de setembre de 2018

La tardor d'en Nepjeperura a la Dent d'en Rosell.


Ens ha semblat una via molt guapa: passatges variats tant de placa com de díedre quasi sempre de caràcter atlètic,dificultats homogènies i bonic entorn de muntanya.La ruta es troba semiequipada amb pitons i parabolts en aquells punts en els quals resulta més complicat autoprotegir-se. Es tracta d'una de les grans clàssiques de la Dent,segurament fou la via més repetida abans de la irrupció dels recorreguts generosament parabolats del Komando Ripollès.Si us agraden les escalades semiequipades i voleu visitar la paret  no us perdeu ni aquesta ni la una mica més exigent Nano,ambdues prou concorregudes com per no trobar-hi massa líquens.
Traçat ben encertat buscant els passatges més atractius,tot i així trobarem algún pas herbós i una feixa que poden ser de mal païr als paladars més fins.




Accés: Queralbs. Aquest cop hem fet l'aproximació per dalt i per fer aquesta via crec que és la opció més rápida. 45' d'aproximació en  baixada i 45' de retorn en pujada. Per aquesta opció, des de Queralbs, prenem la pista que porta a Fontalba. Hem d'aparcar a l'últim revolt a esquerres abans del coll,a l'alçada d'un bosc cremat i a uns 8 km. del final de l'asfalt.La pista és accesible a qualsevol tipus de turisme.



-Aproximació: Des de el cotxe baixem cap al bosc cremat, descendim fins al seu final i seguim a l'esquerra a buscar la carena cimera de la Dent. La seguim de baixada fins al segon coll,el que hi ha just després de la corda fixe no,el següent.Situats en aquest segón coll prenem l'ample canal/vira herbosa que baixa a peu de paret. Des del coll veurem la via,una bona referència és el gran xusco que forma la xemeneia del primer llarg.Al peu de via hi ha una escarpia amb anella que havia set groga i que te un tros de corda estàtica.
-Orientació: Est.
-Horari: 3 hores i mitja.
-Material: Joc de tascons i de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3,si es va just de grau repetir del 0.5 al 2.Molen cintes llargues i doble corda.


-Grau obligat: V+/A0,la roca dona molt de joc i potser amb paciència i un pedal passem amb V/A1.
-Descens: En aquest cas seria ascens. A la darrera reunió hem recollit trastos i hem acabat de grimpar 20 metres de II per retrobar la carena de l'aproximació.
-Ressenyes: La foto és de l'Escalatroncs i el dibuix d'en Luichy.Molt útils!Mil gràcies!.


dimecres, 12 de setembre de 2018

Es lloga pis a 20 minuts de Montserrat.

Pis de lloguer a San Vicenç de Castellet,a 20 minuts de Montserrat.3 habitacions, calefacció de gas nova, moblat, amb rentadora, forn , nevera. Traster i balcó per estendre roba. És un tercer pis sense ascensor. S'aparca facilment al carrer. Contracte 3 anys prorrogables.
525€.
Contacte: 649 24 79 58 Daniela.










dilluns, 10 de setembre de 2018

Escurçó al Peladet.


A tots nosaltres ens va agradar molt:variada,ambient i roca prou correcte com per no passar por pel tema.De les plaques de franjes sobre roca gris impecable de les dues primeres tiradades a les atlètiques fissures del quart llarg.El terçer llarg i el darrer una mica de transició però com el grau està collat i hi ha ambient a nosaltres també ens ha fet anar alerta.

Accés: Cal estacionar a la Font de les Bagases a la carretera C-13,entre Balaguer i Tremp.
Aproximació: Pujem per la carretera en direcció Tremp. La paret ens queda a ma dreta, per pujar a la base de la paret cal utilitzar unes cordes fixes que queden just darrera d'una senyal de tràfic. Anem seguint per la base de la paret uns vint minuts fins que localitzem el peu de via. E picada,pont de roca i pitons visibles.


Orientació: Sud oest,el sol hi entra a la 1.
Material: Unes 16 cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot de l'1.En un punt ja fàcil de L2 hem possat el 3 per gastar-lo.
Si es va just en el 6a/+ pot anar bé dur els tricams o Aliens híbrids per les franjes del primer llarg.


Grau Obligat: 6a/A1, potser es passa amb V+ utilitzant un ganxo.
Horari: 5 hores,1 per rapelar la via i 40' tant d'aproximació com de peu de via al cotxe.

Descens: Nosaltres hem rapelat per la mateixa via,per aquesta opció mola portar uns cinc metres de cordino per reforçar la instal.lació del cim. Hem rapelat de la següent manera: R5-R4 ( 30 ),R4-R3,grimpada fins R3 bis,R3 bis-R2,R2-R1 i R1-terra.

divendres, 7 de setembre de 2018

Amagatall de Fantasia al Doll.

Interessant ruta de tall aventurer majoritàriament d'escalada interior malgrat una primera tirada amb força ambient.Sembla ser que la via ja compta amb una desena de repeticions però encara hi ha força blocs sospitosos,nosaltres hem aportat el nostre granet de sorra.Ja se sap que en aquesta paret costa que una via tingui la pedra perfecte.


Accés: Si venim des de Camarasa just després del cartell de la Fontllonga hi ha una pista a ma esquerra.Entrem en aquesta pista i de seguida en prenem una altre a l'esquerra.La seguim aproximadament un quilómetre i aparquem sota la segona linea elèctrica que trobem havent deixat enrrera una bassa antiincendis.Em sembla que amb un tot terreny es pot apurar una mica més.



Aproximació: Seguim la pista i després un camí fitat i estassat que ens porta a les Escales del Doll.Superades aquestes escales ens situem a  sota el sector esportiu del Clot de Miqui.Baixem una mica més i seguidament prenem una traça molt menys marcada que s'enfila cap a la base de la paret a la nostre esquerra.Aquest tram pot costar de veure i estar una mica embardissat.Amb la foto de l'Asín es veu molt bé,cal prendre el Bisbe de referència i anar a la seva esquerra.Pitó llaçat visible des del terra.



Material: Unes 16 cintes exprés,estrep,algún tascó,una uve mitjana i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 4.La uve mitjana l'hem possat per passar la primera expansió de la penúltima tirada,al mateix lloc on hem possat un tascó,que no acabavem de veure clar si quedava ferm o no. A sobre d'on hem col.locat el fissurer/pitó semblava que hi entrava un Camalot del 5 o del 6. A la primera tirada hem repetit els Aliens negre i blau al tram final de IV.
Grau obligat: 6a/A0.Com molt bé va dir el col.lega per passar amb V+ cal molta puteria...i potser algún clau!.


Orientació: Diria que nordoest.La placa del darrer llarg te sol cap a les dues igual que la primera tirada.
Descens: Des del final de la via pujar una desena de metres fins a una clariana prou amplia.Des d'aquesta clariana si pujem un pèl amb tendència a l'esquerra i seguint rastres de pas ens acabarem trobant amb una traça tranaversal. Aquí hem discrepat sobre que fer.Jo penso que si seguim aquesta traça a l'esquerra anem a espetagar a la traça de baixada,segurament a sobre de les Escales del Doll.Enlloc d'això hem seguit la traça a la dreta fins que n'hem tingeut prou i després per on hem vist menys embardissat,a través del bosc fins a trobar un corriol amb força fites que hem seguit a l'esquerra.