Via Àfrica al Gerro.

Via esportiva que nosaltres hem fet d'un sol llarg d'uns 50 metres.La segona tirada es carda a a sobre de la Normal de la qual veurem les dues assegurançes ( espit i pitó curiós ).Escalada variada,un inici finet dona pas a una segona part més trempada alhora que més generosa en agafadors.

Accés: Estacionem en un aparcament habilitat al municipi del Bruc, just al costat de l'escola. 

Aproximació: Caminem pels carrers de la urbanització en direcció Oest, l'asfalt passa a ser pista i seguim avançant en la mateixa direcció. Al cap d'uns deu minuts trobem uns olivars a ma dreta i un camí que va en direcció Nord. Agafem aquest sender i quan veiem les parets prenem un corriol a ma esquerra per arribar al peu del Gerro.Anem a l'esquerra de l'agulla,concrerament a sota la cara sud on veurem diverses línies. L'Àfrica és la primera,a la foto de dalt mesie Salip començant la via.

Horaris: Aproximació 25',via i rapelar-la 1 hora. De peu de via al cotxe 20'.

Material: Cintes exprés.

Grau obligat: V/A0.

Orientació: Sud.

Descens: Un sol ràpel de 50 metres per la mateixa via,fraccionable.

Ressenyes: Escaladaperatontos,moltes gràcies!!!

Via Ivan al Timbaler del Bruc.

 

L'hem trobat ben interessant, va alternant placa i fissura tota l'estona. Tota en lliure amb una tirada final d'artificial que l'hi dóna una mica de varietat a l'activitat. L'equipament de la via també és variat: tacs de fusta, claus, espits i bolts...per sort prou abundant per no patir massa. Es tracta d'una proposta ben soleia i ràpida que fàcilment podrem combinar amb les veïnes Aresta Brucs o Francesc Sardans.

Accés: Estacionem en un aparcament habilitat al municipi del Bruc, just al costat de l'escola. 

Aproximació: Caminem pels carrers de l'urbanització en direcció Oest, l'asfalt passa a ser pista i seguim avançant en la mateixa direcció. Al cap d'uns deu minuts trobem uns olivars a ma dreta i un camí que va en direcció Nord, quan veiem les parets agafem un corriol a ma esquerra per arribar a peu de via. 

Material: 12 expresos, Camalots del 0.5 al 2 i una femella i xapa del 10 per la darrera expansió de la via.

Grau obligat: 6a, amb tramposa potser es passi amb V+.

Orientació: Sud est.

Descens: Del final de la via anar a l'esquerra i cercar una traça que va a parar a un corriol que ens retorna al peu de via.

Ressenyes: De la malaguanyada web de l'escalatroncs.

Aresta Brucs a la Roca del Tambor Gran.

 

A nosaltres ens va agradar ja que la vàrem trobar mantinguda i sobre bona roca. A la part final teníem ganes de apretar més i hem obviat l'espit de la dreta per agafar tres parabolts a ma esquerra ( 6a o Ae? ). No se si aquests parabolts pertanyen a una via que ve de baix. Ideal per combinar amb alguna altre de la zona: Timbaler del Bruc ( Aresta Brucs, Ivan, Estorach, Francesc Sardans...) o el Gerro ( Àfrica, Normal, Pam a pam...)

 

Accés: Estacionem en un aparcament habilitat al municipi del Bruc, just a sota de l'escola. 

Aproximació: Caminem pels carrers de la urbanització en direcció Oest, l'asfalt passa a ser pista i seguim avançant en la mateixa direcció. Al cap d'uns deu minuts trobem uns olivars a ma dreta i un camí que va en direcció Nord. Agafem aquest sender i quan veiem les parets agafem un corriol a ma esquerra fins a peu de via. La primera assegurança és un pitó.

Material: Nosaltres hem passat amb un grapat de cintes exprés. Semblava difícil posar alguna cosa però si es va just de grau es pot provar sort, a la guia de la cara sud recomana dur algun ferro.

 

 

Grau Obligat: IV+/A0.

Horaris: Aproximació 20',via i rapelar 1 hora. Retorn al cotxe 20'. 

Orientació: Sud.

Descens: Diria que hi ha qui baixa caminant. Nosaltres hem anat a buscar una reunió que queda uns deu metres a la dreta del darrer espit. Aquesta role consta de dos parabolts amb maillons i hem fet un ràpel de 35 metres fins al peu de la cara est de l'agulla.

Ressenyes: Elcol.leccionistadevies i Joan Asín.Moltes gràcies!

Pam a Pam adictes al Gerro.

Escalada molt lògica que amb uns bona axerrencada guanya el cim del Gerro. El pas de gegant en si és poc obligat, no us deixeu intimidar que des d'abaix el tema sembla que desplomi i un cop arrapats a la paret la cosa s'ajau.L'espit es veu abans de fer la trascamada: just xapats els merlets mirant al Gerro dos metres a l'esquerra.

 

Accés: Estacionem en un aparcament habilitat al municipi del Bruc, just al costat de l'escola. 

Aproximació: Caminem pels carrers de la urbanització en direcció Oest, l'asfalt passa a ser pista i seguim avançant en la mateixa direcció. Al cap d'uns deu minuts trobem uns olivars a ma dreta i un camí que va en direcció Nord. Agafem aquest sender i quan veiem les parets agafem un corriol a ma esquerra per arribar al peu del Gerro.Anem a la dreta de l'agulla,concretament a la xemeneïa que forma el Gerro i la Veïna del Gerro.

Orientació: Nord.

Horaris: Aproximació 30', via i ràpelar 1'5 hores. Per tornar a l'aparcament del Bruc 25 minuts.

Grau obligat: IV+/A0.

Material: Nosaltres hem fet anar un Alien negre a l'arrencada del coll, dues vagues merletres i un Camalot del 3 per protegir el possible pèndol del segon a la sortida de l'espit. Altres piades recomanen: microtascons, tricams, friends fins el 0.75 així com un Universal curt.

Descens: Un sol ràpel de 50 metres per la via Àfrica, amb possibilitat de fraccionar-lo i que baixa per l'aresta sud, deixant-nos a vint metres del peu de via.

 

Aresta Brucs al Timbaler del Bruc.

 

Escalada de ressalts on anirem fent sifons entre agulla i agulla. Hi ha tres trams de V: un de físic, un de fi i un de continuïtat. Com a bona Brucs te trams de III-IV on si caus t'encens com un misto, la roca diuen una mica atrotinada a l'Agulla dels Cartutxos i excel·lent a la resta. Hem enllaçat les dues darreres tirades. A la via hi trobarem diversitat d'expansions tant en reunions com en tirades: burins, espits, bolts del 8 i bolts del 10. Activitat ràpida de bon combinar amb alguna de les seves veïnes com la Ivan, Francesc Sardans o Estorach. 

Accés: Estacionem en un aparcament habilitat al municipi del Bruc, just al costat de l'escola. 

Aproximació: Caminem pels carrers de l'urbanització en direcció Oest, l'asfalt passa a ser pista i seguim avançant en la mateixa direcció. Al cap d'uns deu minuts trobem uns olivars a ma dreta i un camí que va en direcció Nord, quan veiem les parets agafem un corriol a ma esquerra per arribar a peu de via. Veurem els parabolts que asseguren l'escalada de l'Agulla dels Cartutxos, el primer d'ell ben amunt, damunt una bauma.

Material: Unes vuit cintes exprés amb alguna de llarga i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 0.5.

Grau obligat: V/A0.

Horaris: Aproximació 25', via 1 hora i mitja. Del cim al cotxe 45'.

Orientació: Sud.

Descens: Del final de la via anar a l'esquerra i cercar una traça que va a parar a un corriol que ens retorna al peu de via, passant previament per la base del sector Veïna del Gerro.

Sector veïna del Gerro.

Sector format per 9 vies d'uns quinze mètres,en general de dificultat força concentrada.Són vies de placa montserratina,més físiques que tècniques en general.
L'accés el fem des de el Bruc,agafem la pista que porta al Vermell,pot costar aparvar en cap de ssetmana. L'aproximació la farem igual que per anar al Vermell,en una explanada a ma dreta agaftem.un camí amb marques blaves ique ens deixa sota del Gerro.Uns miqueta abans d'arribar-hi agafem.un corriol.prou fitat que ens deixa al mig del sector.L'orientació del sector és Est,va quedar a l'ombra sobre les quatre.
Ressenyes del blog Surgrimpi

Francesc Sardans Fàbregas al Timbaler del Bruc.

Aproximant amb el Timbaler al fons.

-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Orientació: Diria que sud, hi vàrem anar un dia que feia núbol.
-Ressenya: Aquesta d'Escalatroncs que està molt bé, merci!.

-Accés: Hem d'anar al Bruc i fer el mateix accés i aproximació que per anar al sector esportiu del Vermell del Xincarró.Des del Bruc agafem  el camí de Can Salses ( costat de l'escola)  fins que arribem a un revolt a mà dreta on hi ha un trencant; prenem el trencall (nord) i continuem per una zona amb camps d’oliveres fins que a mà dreta trobem un eixamplament on podem aparcar (parking del Vermell, sol haver-hi cotxes ).
-Aproximació: Des d’allí continuem a peu cap al nord; de seguida trobem un trencant  a la dreta (marques blaves, sector Desdentegada) que no prenem, seguim cap al nord en lleugera pujada fins que veiem la paret. Continuem fins a peu de via. Es veuen les primeres xapes, un pitó i les inicials 6Q picades.
.

Primers metres de la via.

-Material: Unes quatorze cintes exprés i doble corda per enllaçar tirades.
-Via: Ben trobada i prou variada, un curt tram de díedre i placa tombada a baix i més dreta després. L'hem fet en dues tirades, fent la R2 i la del cim. Aquí no hem sabut veure cap instal.lació i hem encintat un bloc tamany cotxe que hi ha al cim. La via no està equipada per rapelar però abandonant material es veia bé per baixar.  Parabolts del 8 i algun pitó.

La meva reunió del cim.

-Dificultat obligada: V/Ae.
-Descens:  Del cim anar cap a l'esquerra, en dirección al caracterísitic Gerro peró sense acabar-hi d'arribar. Hem de baixar, doncs, pel vessant que hi ha entre el Gerro i el Timbaler fins a trobar traçes i alguna fita que ens retornen al camí de l'aproximació.

EstorachTorras Nubiola al Timbaler del Bruc.

Recato de les piades del CAC aquesta via de la zona del Vermell, feta amb l'Albert Macau diria que una tarda de principis de tardor:
"Epa!.Ahir a la tarda amb l'Albert de ressenya vàrem anar a fer la via Estorach-Torres-Nubiola al Timbaler del Bruc.
-Aproximació: El punt de partida és conegut per tots els qui practiquen escalada esportiva a Montserrat:cal anar al pàrquing del Vermell de Xincarró.Pels qui no poden veure-ho a la ressenya de'n Luichy de la cara Sud,a l'Anna del Bruc en ténen un exemplar de consulta.Més o menys seria anar al Bruc,trencar a la dreta a l'escola,baixar i tornar a pujar,girar a l'esquerra i anar paral.lels a la Cara Sud com si anessim cap a Can Massana ( cartells que marquen cap al refugi d'Agulles ? ).Al cap d'uns cinc minuts més o menys aparcar a l'alçada d'uns olivars amb una fita gran esgavellada.Agafar aquest camí de la dreta i seguir-lo.Passat el característic Gerro,arribem a sota del Timbaler,una traça ben marcada a l'esquerra puja fins al peu mateix de la xemeneia.

-Via: La via deu fer una vuitantena de metres i la vàrem fer amb dos llargs de corda.La primera tirada guanya el Coll de la Dama,situat entre el Timbal i el Timbaler.Tot aquest llarg discorre per una xemeneia totalment desequipada peró que es deixa anar assegurant,un començament amb roca un xic terrossa i després el tema ja millora.La seva dificultat deu rondar el V grau.Al coll trobem dos espits per fer la primera reunió.El segon llarg és el mític,nosaltres el vàrem trobar treballós peró no expossat:sortim de la reunió en X o si podem en oposició (nosaltres mirant al Timbaler),trobem un cargol d'espit força avall,un forat on entra un C2 i finalment arribem a la fissura on nosaltres hem possat dos V per fer el canvi de paret i enganxar-nos a la paret del Timbaler.Seguint la fissura trobem una escarpia i una V antiga.Quan deixen d'haver-hi emplaçaments per les assegurançes sortim en lliure no massa complicat ( V ),evitem el sostre per la dreta assegurats per un buril i un petit resalt un pel descompost ens deixa al cim.Aquí trobem un pi força petit per fer reunió,un deu metres a l'esquerra hi ha un parabolt.El que vàrem fer nosaltres va ser assegurar des de el pi per més comoditats peró amb la corda fixada al parabolt per si de cas.Penjo una ressenya dels Dalton, crec que a l'Anna del Bruc n'hi ha una de dibuixada prou ben parida.

De material hem fet servir:estrep,una plaqueta recuperable,joc de tascons,joc d'aliens,els camalots fins al 2,quatre V ( tres mitjanes i una petita ) i una U llarga.La dificultat obligada creiem que és V/A1 i la roca bona amb el típic tram molt puntual que demana més atenció.
Duiem la ressenya de'n Luichy ( ni cas amb els claus ),peró molt millor la de'n Picazo que està a ressenya.net.L'Albert quan pugui penjarà la ressenya a la seva webb.Informacions vagues al blogg dels Dalton.
Molt recomanble via per als amants de les clàssiques montserratines"