Croquis del Monte Otoio, Lekeitio.

 Aquesta petita escola consta de dos sectors: Zirin i Untza, amb 16 i 5 rutes respectivament. Nosaltres hem visitat Zirin i les vies ens han semblat guapes i variades:plaques i díedres.La seva alçada està entre els 10 i els 30 metres i és un sector ideal per l'estiu perquè te orientació Nord. La majoria de vies están equipades amb parabolts ( algún una mica rovellat però en general bé ) i algunes amb químics.

 L'entorn és molt bonic i el sector està situat en un balcó sobre el mar. Hi ha restriccions a l'escalada de finals de Gener a principis de Juliol. L'accés es fa des de el poble de Lekeitio, cal buscar un aparcament que hi ha a l'entrada/sortida del poble en dirección Ispaster. Aquí caldrà enganxar la carrtera vella que va a Ispaster i aparcar a l'inici d'una pista encimentada,tencada al tràfic amb un cartell d'escalada i amb marques de G.R. que porten a la Talaia. Si no ho trobeu el més fácil es preguntar al poble pel camí que va a la Talaia.

L'aproximació  és una bonica excursió damunt la costa amb visita a la torre de la Talaia que nosaltres vàrem fer durar una hora. Així doncs seguim el G.R. fins a la Talaia ( corriol que surt de la pista ). A sota de la torre cal deixar el G.R. i  prendre un camí que va per sobre de la costa i que ens deixa a un camí transversal. Seguim aquest camí a la dreta, passem una plantació i localitzem un corriol que baixa a la costa ( difícil de veure, hi havia una fita ).
Hi ha dues vies noves que no surten a la ressenya i que ténen el nom a peu de via: Polikitto (6c) i Txiron Okerpa (6b), totes dues crec recordar que estaven amb químics.
Les Topos les he agafat del blog Otisgorricroquis. Eskeriik asko!!!.

Esperó de Ziordia.

-Company: Marc Sureda.
-Accés: Des de el poble de Ciordia hem de pujar a la cantera. En cas de que la carretera que hi puja estigui tallada podem agafar una pista dins del poble que hi acaba portant. Sembla ser que es pot aparcar a l'entrada de la pedrera,arraconant el cotxe una miqueta a la carretera. En tot cas preguntar-ho a la caseta d'administració que hi ha l'entrada,és interessant dir-lis que anem a fer la via perquè quan baixem poden estar fent voladures.
-Ressenya: Nosaltres dueim la de " 100 classicas de España ".
-Material: Cintes exprés,alguna de llarga. Cordes de seixanta. Si es va justet de grau un estrep potser ens ajudarà a l'inici del segon tram que és on hi ha el pas més obligat de la via.
-Via: Molt guapa on tots els llargs són bonics i amb ambient. Deu obligar a V+/6a.
-Descèns: La via està preparada per rapelar, tot i que a les reunions només un parabolt te anella. Nosaltres hem baixat caminant. De la via crenem a la dreta cap a la pedrera,baixem a un cràter enorme i per aquí una pista ens deixa a la part baixa de la pedrera.

Via de la Virgen a la Hermana Menor d'Irurutzun.

ATENCIÓ!!!!!!!: HI HA UN NIU DE VOLTORS A LA TERCERA REUNIÓ. Informeu-vos abans de fer la via.

-Company: Marc Sureda.
-Ressenya: Nosaltres duiem la de " 100 classicas de España ", en general es tracta d'anar seguint les xapes negres,peró en algún punt convé saber a on hem d'anar ( feixa i creuament de vies ).
-Material: Cintes exprés. Si es va just de grau potser un friend gros pot anar bé a la darrera tirada.
-Accés: Evident des de el poble, una carretera passa just entre les dues germanes. Passat el segon tunel trobem un aparcament a ma dreta.
-Aproximació: De l'aparcament creuem el segon tunel. Entre els dos tunels hi ha una canal a ma esquerra amb una corda fixe. Travessem una mena de cova a l'esquerra i anem flanqueijant a l'esquerra per unes lloses i terreny herbós ( baixant lleugerament ) fins que trobem una sirga,la seguim i ens deixa a peu de via amb 10 minuts mal contats. Crec que hi ha una altre aproximació.
-Via: La via està bé. Clàssica equipada a posteriori amb parabolts,combina una primera part ramposa de finura amb una part superior més aeria,amb plaques i díedres. Una tirada atlètica amb bona pressa i una travessia amb ambient acaben de fer que sigui una via ben variada per lo curta que és. Aixó si l'autovia li treu ambient a l'aventurilla. Queda a ma si es va de camí a Picos de Europa.
-Descèns: Acabem d'arribar al cim i en seguim la carena fins a un coll aquí anem al vessant de l'esquerra seguint rastres de pas que ens condueixen a una tartera que entra a dins del bosc. Pel bosc baixem a l'aparcament.