Chiricahua Roc al Roc de Comiols, Benavent de la Conca.

Bonica i sostinguda via esportiva de placa conglomerada. L'escalada és més aviat fineta amb algún pas un pèl més físic. La roca està sanejada.
-Orientació: Oest, te ombra fins cap allà les dues-tres.
-Accés: Cal anar a Benavent de la Conca. Un cop aquí agafem la pista que porta al cementiri i en comptes d'anar al cementiri seguim rectes per la pista de sota, sempre recte. La pista mor en uns camps, nosaltres hem aparcat uns cinc cents metres abans, més ampli i si baixem caminant anirem a parar directament al cotxe.
 -Aproximació: Seguim la pista fins als camps on acaba. Aquí pujem als camps de sobre i ens encarem cap a la via. Per acabar d'arribar del camp a peu de via no hem estat capaços de trobar cap traça digne i ens hem embardissat una mica.

-Material: Via totalment equipada amb parabolts, amb quinze cintes ja farem. Nosaltres anàvem amb cord simple, no hem enllaçat llargs i hem utilitzat alguna cinta ben llarga pel fregament. Els catxarros no calen però a part diria que difícilment podrem possar alguna peça. Igual un estrep pot anar bé per trampejar.
-Dificultat obligada: 6a/A0.
-Descens: La via està equipada per rapelar, una anella i cordino per reunió. Si volem rapelar pot anar bé dur cordinos de recanvi. Nosaltres hem baixat caminant. Carenem a la dreta, primer per camps/prats i després per pista. Arribarem a un coll força ampli i evident. Aquí hi ha una canal força evident, als primers metres hi ha una mica de deixalles i dues fites. A la part final, quan la cosa es possa més dreta trobarem unes cordes fixes en prou bon estat. A la part final baixarem pel bosc, cal anar buscant la traça.
-Ressenyes: Edunz i Joan Asín. Merçi!!!!

Placa Base a la Roca Viella. Abella de la Conca.

Via de placa força guapa i sostinguda, malgrat creuar l'inevitable feixa i amb algunes herbes que no emprenyen massa per escalar. La roca és ben ferma i abrasiva. Jo crec que és una via recomanable pels que vulguin practicar l'autoprotecció en plaques. Les peces acaben quedant bé i se'n poden posar suficients com per no passar por però cal una mica de traça i paciència. Estic totalment d'acord amb el que he llegit en algun bloc de que no és una via recomanable pels que s'iniciïn posant catxarros, millor estar habituats a posar trastos per escalar-la amb una mica de seguretat. De bon combinar amb altres vies properes, nosaltres aquest cop vàrem repetir la Gutiérrez lo puto amo, per variar i fer-ne una amb més ferro.

-Accés: Arribant Abella agafar un trencant a l'esquerra per carretera asfaltada. Al cap d'un quilòmetre l'asfalt desapareix i es torna pista. Seguim la pista de la dreta fins a sota la Roca Viella. Aquí hi ha uns petits aparcament a ama Esquerra. Nos hem seguit una mica més enllà i hem aparcat davant d'un tancat amb cartell de prohibit escalar.
-Aproximació: Sota la roca Viella hi ha una traça amb alguna fita que porta a peu de via. Sageta gravada, no es veu el pitó queda damunt d'un ressalt.
-Orientació: Sud.

-Material: Joc de tascons i de friends de l'Alien verd al Camalot del 2.El del 3 el vàrem posar a la darrera tirada però suposo que és prescindible. Al primer llarg ens vàrem assegurar bé amb aquest material però poden entrar pitons, jo crec que més aviat curts i no massa gruixuts. Si us sobren un parell de cordinos i els voleu deixar a la segona tirada la via quedarà molt clara, suposo que això i lo dels pitons caldria demanar-ho als aperturistes.
-Dificultat obligada: V+ mantingut.
-Descens: Ràpel de 50 metres pel vessant oposat muntat en una sabina més un bolt. Voregem la paret per darrera i passem de nou per peu de via. Motxilla.
-Ressenyes: Romanticguerrer i Luichy, merçi!!!!.

Abella de la Conca.

Dissabte esquivant la pluja com podem anem a parar a aquesta tranquil.la raconada amb l'Albert. Sense estressar-nos massa i començant cap a les 11 fem tres vies.
 -Accés: Amb l'explicació de l'Escalatroncs segur que ho trobeu bé, afegir que la pista que hem de prendre en deixar la carretera es troba asfaltada al principi. 

Compte a on aparqueu. Nosaltres vàrem aparcar en un camp d'ametllers que fotia pinta d'abandonat i a més vàrem aparcar de manera que pogués passar el tractor. A l'amo del camp no l'hi va semblar el mateix i en comptes d'avissar-nos i haguessim baixat a apartar el cotxe, ens va deixar una nota al cotxe. Vigileu doncs quan aparqueu!.
-Aproximació: Ràpida, hi ha una traça fitada que va de la pista a les parets.
-Orientació: Diria que Sud.

Les vies que hem fet d'esquerra a dreta de la paret i també de menys a més guapes són les següents:

1. Un gran dia:  A la segona tirada ens hem embolicat per una via que va per la dreta i que tenia molt bona pinta, algú sap quina via és???, després hem tornat a la via. Suposo que al haver-nos embolicat potser no hem fet exactament el que tocava i per això la via no ens ha agradat. El tram que hem escalat és herbós i  no te ambient, escales a dos metres d'una canal per la que podries pujar grimpant. La roca és boníssima però hi ha molts blocs, els pots esquivar més o menys bé però pateixes per si la corda els fa baixar. Nosaltres hem fet una bona neteja. Si us animeu a fer-la porteu algún tascó i un joc de friends fins al 2. IV+/A1 obligat.

2.Gutíerrez lo Puto Amo: Aquesta ja és una altre cosa. Te trams que estan força bé, són ressalts peró n'hi ha algún de força interessant. La via ha estat molt sanejada i la roca és boníssima. Te una placa amb el nom a peu de via. Hem fet la R1 al peu del díedre de la tercera tirada ( pont de roca + C 0.75 ) i ens hem saltat la R3. La R4 l'hem reforçat amb un C 3 i d'aquí al cim amb una sola tirada. V/A0 obligat.

3. Lo Gall Pinto: Agafa unes plaques primer tipus Vilanova i a dalt més tipus Pic de Sant Cugat molt ben parides, també és una via de ressalts peró aquestes plaques valen molt la pena. Reunions equipades per rapelar. Hem fet R1,R3,R5 i cim. Porteu alguna cinta llarga i doble corda per saltar-se les reunions. V/A0 obligat.

-Descensos: De la primera hem fet un ràpel d'uns 50 metres pel vessant opossat. No està preparat per fer-se amb simple peró probablement podriem desgrimpar els darrers metres. D'on acabem el rapel hem de seguir una traça a l'esquerra que de seguida ens deixa al coll de la canal que hi ha a l'esquerra de la paret, baixem per aquesta canal. De les dues darreres vies hem baixat amb una facil desgrimpada pel vessant oposat i d'aquí a trobar la canal que hem comentat abans.

Bon Pas a Sant Corneli.

-Cordada: Salip, Berta i Busquets.
-Ressenya: http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_scorneli.html# 
-Accés: Nosaltres vàrem arribar a Basturs de nit i no vàrem saber trobar la pista. L'endemà al matí amb la paret a la vista va ser molt fàcil seguir les indicacions de la ressenya i amb una furgoneta tipus California vàrem arribar sense massa problemes al Corral d'en Torres.

 -Aproximació: De darrera del corral en surt una traça molt dèbil que creua el vessant de la muntanya cap a l'esquerra, buscant els trams més rocosos que són els més nets. Mola fer-ho a certa alçada perquè més ensota hi ha una torrentera escarpada i no la podríem creuar. Un cop a l'altre cantó del vessant baixem a un altre corral arruïnat. Per uns prats atenyem a la pineda repoblada i seguim una estona paral.lels a un torrent, més o menys quan el torrent acaba pugem a la dreta, al cap d'una estona tallem amb una traça més marcada i la seguim cap a l'esquerra. Nosaltres hem pensat que aquesta traça se n'anava molt a l'esquerra i l'hem deixada per pujar cap a la paret, pel dret...potser l'havíem d'haver seguit més estona. El peu de via no està en una fissura evident del sócol sinó més a l'esquerra. Hi ha una fita gran a uns deu metres de la paret i es veuen una miqueta els parabolts de la primera tirada.

-Material: La via està pràcticament equipada però hem posat alguna peça ( Alien vermell, gris, dos tascons i Camalots 1,2 i 3 ).

-Via: Hem empalmat les tirades 2 + 3 i 5+6, de fet sortint de la xemeneia hem tirat recte per lo més evident i anem a parar a la darrera reunió ( 55-60 metres ). La primer tirada i la darrera ( almenys per on l'hem feta nosaltres ) es fan una miqueta per que estan allà però rostollegen força, la resta ( 100 metres ) són bons. Per tant si la voleu anar a fer ja sabeu: 2 hores i escaitx de caminadeta ( anar i tornar ) per escalar aixó. A nosaltres ens va compensar l'activitat però això és molt personal. La roca és bona i la dificultat obligada entre el V+ i el 6a.

-Descens: Sembla que la via es podria rapelar,millor no fer la darrera tirada i portar material d'abandono perquè la via no està preparada per rapelar. Nosaltres hem baixat caminant peró ho hem fet una miqueta diferent de com ho marca la ressenya d'en Luichy. En comptes d'acabar de pujar al cim, hem pujat un pèl i de seguida hem tirat a la dreta. No hem anat cap a la carena on en Luichy hi marca pista i bon camí, hem baixat directes al segon corral. Hem anat trobant alguna traça de bestiar ( seguiu la llana enganxada als matolls! ).