divendres, 31 de maig de 2019

Via Normal al Penyal de Sant Llorenç.



Típica via rampell que tot el dia la veus fins que un dia encarta enfilar-s'hi.A l'agulla hi ha tres itineraris de dificultat similar: Lagartija Nick,Normal i Tako Loco.
El més complicat ha set arribar al peu de via,una mica embardissat.M'imagino que no ho hem fet bé.L'escalada és disfrutona,d'aquelles que es fan curtes cosa que a Sant Llorenç no és un problema degut a la multitud de vies curtes per combinar.
Accés: Prenem la carretera de Sant Llorenç de Montgai a Camarasa.Passat el km 10 trobem un pont sobre el barranc Salat o Congost dels Ullals de Sant Llorenç. Aparquem abans de creuar-lo.
Aproximació: Passem el pont i agafem un corriol que hi ha a mà esquerra. Aviat baixem al barranc que travessem. Tirem uns metres a l'esquerra i trobem un nou corriol que s'enfila amunt fins al peu del Penyal. Anem per una carena penjada sobre dues barrancades.Bolts visibles.
Material: 5 cintes exprés,totalment equipada amb bolts i un pitó.S'observen un parell de caps de burí així com escletxes que podrien ajudar en cas d'anar just de grau.
Grau obligat: V/A0.Potser amb tramposa,pedal i/o catxarros ho podem baixar a IV...
Horari: Aproximació 10',via+ràpel 30' i retorn al cotxe 10'.
Orientació: Sud,segons diuen és la darrera paret de Sant Llorenç que te sol.
Roca: Calcari igual que el de la paret de l'Os.
Descens: La reunió somital és un arbret amb una cadena i una sirga,amb un sol ràpel de 25 tornem a ser al collet on comença la via.

dimecres, 29 de maig de 2019

Ressenyes del sector Psiquiàtric,la Moretona.



Situat entre el sector principal i la Placa Sol Naixent les vies d'aquest subsector són tallades amb el mateix patró de tota la Moretona.Ja sabeu,vies rabioses amb ganes.Canto petit i amb un pas de bloc rera l'altre.
Si us mogueu en el sisè grau entre aquest subsector,la Placa Sol Naixent i un grapadet de vies al Sector Principial podeu fer una molt bona jornada d'escalada.
Si us mogueu per sota del sisè grau millor buscar algun altre sector del Moianès com per exemple el Revolt de l'Aliga,Montbrú o Can Fàcil.
El peu de via sense ser la ostia és prou ampli com per tenir-hi nens.Compte amb els escurçons.
Per accedir-hi podem estacionar a l'aparcament del sector principal o a l'aparcament de Sol Naixent. Diria que és millor accedir-hi a partir del Sector Principal.
Accés: Circulant per la N-141c entre les poblacions de Calders i Moià cal estar atents al punt quilomètric 24.Si venim des de Moià just passat aquest punt quilomètric ens hem de desviar a ma esquerra per una pista,a la dreta de la carretera hi ha una pista amb la indicació de Busanya.Seguirem per aquesta pista en lleugera baixada uns 800 metres: camps,ignorar trencant a la dreta,bosc i estacionem al segon aparcament que trobem a ma dreta,el primer és de la Placa Sol Naixent.
Aproximació: Hi ha una traça que puja des de l'aparcament al sector.De totes maneres el corriol més marcat és el que porta al sector principal i si és el primer cop que visitem la Moretona pot ser que acabem arribant al sector principal i ens toqui flanquear cap a la dreta,una mica embardissat.
Orientació: Est.
Escalada: Técnica i de força de dits.Vies curtes,força rabioses i homogènies.Demanen força explosiva alhora que certa continuïtat.

dilluns, 27 de maig de 2019

Via Èlia a La Vinya,Serra de Queralt.


La que te menys graduació de les tres vies que hi ha actualment a la Vinya.Recorregut d'aresta amb ressalts però amb trams que tenen cert ambient.La roca és gres i ha estat sanejada però hi ha alguns blocs així com regletes a la primera tirada esperant l'hora de caure o trencar-se.
No ho hem fet però sembla factible enllaçar el segón i tercer llargs.


Roca: Gres,sanejat però amb trams a controlar.
Accés: A Berga convé pendre la carretera que duu a Sant Llorenç de Morunys.Al punt quilomètric 2.1 localitzarem una pista que s'enfila muntanya amunt ( dreta ) així com una esplanadeta a ma esquerra on estacionar.La via es veu des de la carretera.
Aproximació: Seguim la pista que he esmentat i que mor en unes ruïnes.Aquí la pista es difumina,continuem pujant fins que assolim un bon camí transversal.Avançem per aquest camí cap a l'esquerra a trobar l'iniçi d'una tartera,fita.Remontem la tartera fins al sector esportiu La Vinya.El passem de llarg i arribem a la paret.Aquí anem seguint el camí cap a la dreta fins a trobar el peu de via.Cartellet de fusta i pitons casolans en un díedre que marxa a esquerres.
Material: 12 cintes exprés.Si anem justos de grau és la típica via on pot anar bé una tramposa+pedal.A la darrera tirada es podria col.locar algún friend gran (#1-3?).
Grau obligat: V+/A1e.
Descens: Des del final de les dificultats seguim un passamà que ens porta fins. a la darrera reunió de la via Xavi de Borredà des d'on podem fer un sol ràpel de 60 al terra o fraccionar-lo cada 20/25 metres a les reunions de la via esmentada.

divendres, 24 de maig de 2019

Via Pepe el Chino al Bolet.


Curta,ràpida i resultona.La veritat és que a tots tres ens ha agradat molt.La graduació és molt benèvola,l'escalada variada,la roca bona,l'equipament generós i la caminada curta...pinta a sobada en dos dies!.Bon ambient a les dues primeres tirades.Possats a buscar pegues la fressa del riu i de la carretera.


Accés: La via es troba situada a la carretera que va de Camarasa a Tremp,just abans del primer tunel.Segons la ressenya convé estacionar a la pressa,passats els túnels.
M'ha semblat que si aparquem a l'aparcament del Sócol del Montroig caminem el mateix i ens estalviem de creuar els tunels.


Aproximació: Peu de via evident des de la mateixa carretera. Bavaressa sota el sostre.
Orientació: Sudest.
Horari: Aproximació 15',via 1hora 30' i retorn al vehicle 20'.



Material: 11 cintes exprés,friends 0.75,1 i 2 facultatius per la primera tirada.Triangle de senyalització per assegurar des de la cuneta el primer llarg.


Grau obligat: V/A1.
Descens: La via finalitza al camí que du a la Cova de l'Escaleta i el Solarium,sectors esportius.
Només caldrà seguir el camí cap a la dreta i en 2' som a la carretera.

dimecres, 22 de maig de 2019

Anys i panys al Serrat Alt.



De totes les que hem fet al Serrat Alt aquesta és la que hem gaudit menys,tot i tenir molts trams bons d'escalar hi hem trobat força terra.Val a dir que l'hem escalat a principis de Març quan la via era molt recent i que potser a mida que passi el temps i les plujes el recorregut quedarà ben net.També demana precaució amb la roca en diversos punts malgrat la gran feina de neteja que s'endevina per part dels obridors,gràcies!.


 Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets del Cap del Ras i segueix cap a la Font Freda.Passats la Xurulla i també el Trident trobarem un gran prat a ma dreta on estacionar.
Aproximació: Des del prat la via és perfectament visible.Nosaltres no hem trobat cap traça que dugués a peu de via i hem anat buscant el pas més net.Arribats a la base de la paret iniciarem l'escalada en una mena de díedre ajagut amb dos ponts de roca visibles.

Escalant el primer llarg.

Orientació: Sud.
Material: Unes dotze cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 4.Si es va just de grau millor portar les repeticions que recomana la ressenya original: 0.75 i 1.
Horari: Aproximació 25',via 3 hores i baixada 40'
Grau obligat: V+/A1,si no es fa 6b en lliure pot ser útil un estrep.
Descens: Arribats a la feixa podem baixar per la mateixa cap a l'esquerra o bé escalar una darrera tirada que puja a la carena.Aquest llarg es troba a l'esquerra,amb l'accés senyalitzat per fites i ponts de roca visibles des de la feixa.Es tracta de 40 metres de 6a ( V+ obligat ) on hi caldrà dur un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3. Feta aquesta tirada el més ràpid és rapelar-la i un cop a la feixa baixar cap a la pista.Sinó volem rapelar ( 2 bolts amb anelles ) podem carenar a l'esquerra fins a una canal que te una fita a l'entrada.

dilluns, 20 de maig de 2019

Nit de Perles al Roc d'en Solà.


Escalada ben recomanable tant per la varietat dels passatges com pel seu caràcter sostingut.La roca sol ser boníssima llevat d'algun tram puntual així com al final de la via,amb una mica de ganes hem pogut cardar avall un parell de microones.D'altra banda hi ha algún punt amb sorra i molseta que amb el temps s'anirà netejant.La primera tirada ens ha semblat un bon filtre,totalment mantinguda i on cal traça per poder-se autoasegurar.La resta de la via és més de díedres que permeten un autoasegurament més senzill.


Accés: Aparcament uns cinquanta metres abans del poble venint de Coll de Nargó a ma dreta. 
Aproximació: Creuem la carretera i agafem.un camí de carro que va en direcció a la paret que és ben visible.Abans d'arribar a sota d'un coll deixem el camí que portem i agagem un corriol a l'esquerra. Aquets corriol porta a la base de la paret. Al principi el camí està ben definit però al final és més incòmode de seguir. Passem les runes d'un corral, on comença la Fragua de Vulcano i uns cinquanta metres més enllà localitzem el peu de via,just a la dreta de la canal amb la corda fixe de la Pareimare i a l'esquerra dels parabolts de la Morsa Chuan.La primera assegurança és un pont de roca vermell i una sabina llaçada.
Orientació: Sud.


Material: Unes catorze cintes exprés ( 4 desplegables ),doble corda,algún tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3.
Grau obligat: 6a/A0 a la primera tirada.La resta segurament més trampejable.
Horaris: Aproximació 40',via 3 hores i retorn al vehicle 50' per la cresta sense rapelar.

divendres, 17 de maig de 2019

Via Campions a la Codolosa.



Ara que s'acosta la fred i els dies curts va sent hora d'anar a fer el dropo de nou a la Codolosa.Aquesta a nosaltres ens va agradar força,com la majoria que hem fet en aquesta paret,potser aquest és el problema de la Codolosa: que la paret està tant atapeïda de vies i són tant similars entre elles que feta una fetes totes.
En comptes de fer el darrer llarg de 20 metres hem allargat l'escalada anat a l'esquerra pel díedre de la Rampa que et permet enllaçar amb la Via del Pí sense haver de baixar.D'aquesta manera hem canviat una tirada de IV que no pintava massa xulo per un bonic díedre i una tirada un pèl més picant de 6a.
Accés: Aparcament de la Salut,area recreativa al municipi de Collbató.
Aproximació: Des de l'explanada de dalt de les barbacoes agafem un corriol en direcció al torrent.Creuem el torrent per un pont de formigó i despres remontem torrent amunt.Quan la vegetació de l'esquerra desapareix és el moment d'enfilar cap a la base de la paret.Abans hi ha alguna traça més directa però està molt brut. Un cop a la base de la paret la via queda a la part central esquerra. Amb aquesta foto d'en Joan Asín podem ubicar l'iniçi de la via:

 
Orientació:Sud,l'ombra va entrant a la paret per l'esquerra i aquesta a les 4 ja te ombra.
Material: Nosaltres només hem fet servir cintes exprés.
Grau obligat:V/A0.
Descens:Rapelant la via.Amb la combinació que hem fet nosaltres hem acabat en una feixa des d'aquest punt tenim dues opcions.Sortir caminant a buscar la dreçera del Fra Garí (esquerra) o rapelar per la via (25+50 recanvis).

dimecres, 15 de maig de 2019

Ressenyes de la Falsia Fàcil.



La Falsia consta de dos subsectors fàcil i difícil o dreta i esquerra respectivament. Aquests dos sectors es troben separats per un centenar de metres.Nosaltres tant sols hem pogut catar el fàcil,el primer que trobem quan arribem des de Moià i és el que hem ressenyat.Mentre que al sector difícil hi trobem vies de 7a en amunt,al sector fàcil hi ha vies entre el V i el 7a+.Ambdos sectors tenen com a característica comuna la manca d'aproximació de manera que pràcticament s'asegura des del cotxe.Estacioneu de manera respectuosa. Entre setmana és fàcil que hi escalem tot sols però els caps de setmana la cosa s'emplena i convé aparcar en una explanada un centenar de metres abans d'arribar a les parets.


La orientació diria que és Sud Est de manera que a la tarda acaba quedant tot el sector a l'ombra.
L'accés més senzill si és la nostre primera visita al sector és la següent: aneu al cementiri de Moià ( costat del pavelló ) davant del cementiri veureu dues pistes en forma de Y,preneu la de l'esquerra amb un cartell de Vall de Marfà.Seguiu aquesta pista de baixada fins que va a parar a una nova pista que seguirem a la dreta fins a sota les vies mateix.


 Hi ha un altre accés que és una mica més ràpid però costar de trobar. Des de Moià es fa seguint la C-58 direcció Bcn/Castellterçol.Un cop acabem de sortir del nucli urbà convé estar atents ja que cal agafar una pista a ma dreta.Aquesta entrada queda just davant depuradores,a les envistes d'un radar i entre dues senyals: una d'estratement i una de bestiar suelto.Seguim aquests pista uns 900 metres fins a sota les vies.L'iniçi de la pista pot estar malament,sobretot després de plujes, en aquest cas diria que és més recomanable accedir al sector a partir del cementiri de Moià com he explicat abans.

dilluns, 13 de maig de 2019

CADE a les Bagasses.






Et mires la paret des d'abaix i flipes de com una via de V es pot xulejar aquest llamp de tàpia.La CADE de les Bagasses és la gran clàssica de la paret i un dels itineraris més repetits de tot el Montsec.En aquest itinerari gaudirem de l'ambient i longitud d'una gran paret però amb un grau ben cómode.A més la Feixa i la Falsa Feixa permeten una sortida fàcil de la paret en cas de necessitat.Tot aixó més l'equipament força correcte la converteixen amb una bona opció per iniciar-se en les vies llargues.

Nosaltres l'hem escalat amb 12 llargs amb dos ensambles terra a R3 (5 m) i en el segon de sobre al feixa empalmat 3 ( 10 m).L'única pega que sóc capaç de trobar és la pul.limenta de la part de baix.Part superior la millor: més sostinguda i amb més ambient.


Accés/Aproximació: Deixem el vehicle a la zona de lleure de la Font de les Bagasses i creuem el riu pel pont romà. Remuntem fins la via i creuem el túnel de la dreta, quan sortim remuntem per sobre del túnel i arribem al peu de via sota el dau característic d’aquest sector de la paret.
Material: Semàfor aliens i Camalots 0.75 i 1.Si es va just de grau es pot posar més ferro i portar un pedal per l'artifo( 3 pasos d'A1e o 6b+).


Horari: Diria que els que fan el Rallie la fan en una hora i poc.Llegint per internet he vist que la gent habituals del Montsec la fan en 5 hores.Nosaltres dúiem tabac i entrepans a les motxilles,hem aconseguit passar 7 hores a la paret.


Grau obligat: A priori V+/A1e.Potser amb paciència i ferro ho podriem rebaixar a V/A1.
Descens: Caminem cap a la dreta i amb alguna desgrimpada arribem a una instal.lació de ràpel ( 2 bolts ).Nosaltres aquí hem fet un sol ràpel de 60 metres però hi ha una instal.lació per fraccionar-lo.Després de rapelar acabem de caminar una estona més fins la carretera.




dimecres, 8 de maig de 2019

Maneras de Vivir al Pic del Martell.



Quan vàrem repetir la Diagonal Pasatiempo ens vàrem fixar amb una impressionant placa a la nostre esquerra on s'hi veien parabolts. Mirant la guia de Barcelona y alrededores vàrem deduir que aquella placa pertanyia a la Maneras de Vivir.Segons la guia era V+ i els parabolts que veiem indicaven que havia estat reequipada. Al final la via ens va agradar molt:la placa boníssima i la sortida per les fissures de la Diagonal Pasatiempo també molt xula. Dies després de fer la via en Luichy va penjar un post sobre la inèdita Via Altimira que és per on vàrem entrar nosaltres.
Segons la guia la placa de la segona tirada podria ser dels millors llargs del Pic del Martell.
Accés: Des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en direcció Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a l'urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim rectes per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilómetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell ".
Aproximació: Tot i no durar més de vint minuts és una mica incómode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pujem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell i baixem pel vessant oposat en forta baixada seguint una de les múltiples traçes que hi ha. La està situada a l'esperó on la paret canvia d'orientació i ppdria ser que tingués el nom a l'inici.
Nosaltres hem entrat per error per la Altimira i si que tenia el nom.
 Material: Algún tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3.
Grau Obligat: V+/6a i A1.
Descens: Del final de la via acabar de grimpar ressalts i anar amb tendència a l'esquerra ( direcció a l'aparcament ) fins a trobar una bona traça que s'ajunta amb la traça per la que hem aproximat.

dilluns, 6 de maig de 2019

Ressenyes de Banyadores.Sector Clàssic.

Banyadores és una escola d'escalada situada a la població de Cabrera de Mar,sota el Castell de Burriac.
L'orientació és Sud Est,a partir de les quatre hi entra l'ombra.El peu de via és mig ombrejat.
L'alçada de les vies oscil.la entre els 8 i els 30 metrea.És tracta de vies tombades ( la majoria ) i verticals ( les més difícils ) amb pasos d'aderència però també de regletes i esporadicament alguna escletxa.
La roca és granítica,podria ser sauló amb bona consistència i aderencia.
L'accés es fa a partir de Cabrera de Mar on cal pujar per una pista en bon estat fins al Restaurant de la Font Picant.En aquest punt cal remontar la forta pujada que trobarem a ma dreta,damunt de la qual hi ha l'aparcament.L'aproximació són 15' de pujada i és ben evident: seguim la pista que hi ha a la dreta de l'aparcament tancada amb una cadena.Quan estem a sota del sector localitzem un corriol una mica incómode que acaba de pujar al peu de les parets.
Tot i no ser un sector ideal per mainada podem adecentar algún raconet a peu de via o un xic més enllà per que s'hi estiguin.

divendres, 3 de maig de 2019

Díedre Farreny a la Roca Alta.



El díedre més cridaner de tot el Montsec!. Un cop ficats a la via ens hem topat amb una escalada més feréstega que farrenya.Hi ha trams de roca a controlar,sabines groses que cal travessar i poc equipament fix.Evidentment tot això podria variar si hom emprés parperina,xerrac i/o trepant. Així doncs aquesta escalada no se la poden perdre els escaladors/aventurers que es moguin en el V grau. Bon ambient.


Nosaltres hem fet la via en 4 tirades de la següent manera:
Ll1,50 metres entrant per l'Amadeus.Ens hem saltat una primera role de bolts de l'Amadeus i una segona amb tres casquillos d'espit M8.Hem montat la reunió en una gran sabina ben visible des de la base.A la sabina hi ha una repisa però haurem d'escollir entre assegurar al colega ajupits o penjats.Una altre opció que permet assegurar de manera més cómode seria aprpfitar la fissura de l'iniçi del Ll2 amb Camalots 0.75 i 1 (?),aquests dos no els hem possat ni al Ll1 ni al Ll2.
Ll2,45 metres.A la part final del llarg ens hem apartat de l'eix del díedre a l'esquerra seguint una evident ramificació en forma de díedre/canal.Aquesta segona reunió te un burí,un pitó i un gran bloc encastat llaçat.
Ll3,50 metresHem fet reunió uns 10 metres abans del gran tronc sec que marca el final del díedre,damunt d'una altre sabina gran i seca.Reunió d'un espit i bolt.
Ll4,20 metres.Sortim per la dreta ja que la sortida recta l'hem vist plena de vegetació.Reunió de dos bolts a la feixa de sortida.



Accés: Hem d'agafar la pista que porta a l'ermita de Meià. Al cap de dos quilometres trobem una pista a la dreta que no hem d'agafar. Seguim 2.5 quilómetres més i aquí si que hem d'agafar una pista a la dreta que hi ha just pasada una casa. La seguim fins a una mena de collet amb uns bucs d'abelles. Aquí la pista puja a l'esquerra i , està en més mal estat. Nosaltres hem aparcat aquí.
Aproximació: Des de l'aparcament hi surt un corriol que puja força dret cap a la paret i que està senyalitzat amb algunes fites i amb punts roses. Al final veurem un altre corriol que baixa de l'esquerra i que deu ser la traça de baixada,nosaltres seguim un troç més fins a situar-nos a la base de l'evident díedre.Parabolts visibles si entrem per l'Amadeus.
Orientació: Sud.
Grau obligat: V.
Material: Nosaltres hem emprat doble corda,cintes desplegables,una plaqueta recuperable,un parell de tascons i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3.Hi ha qui utilitza el quatre diria que al terçer llarg,qui repeteix el 2 i el 3 a l'iniçi de la segona tirada i qui porta 3 bolts de mètrica 10 per aprofitar els espàrregs.No seria mala idea canviar els dos metres de corda que hi ha al bloc encastat de R2.
Horari: 3 hores i mitja.
Descens: Un cop a la carena seguir-la a l'esquerra fins a trobar un camí que baixa cap a la base de la paret.Passem molt a prop del peu de via.
Hi ha una feixa per la qual es fa dreçera ( fites que en marquen l'entrada des de la carena )

dimecres, 1 de maig de 2019

Via Vèrtic a la Pastereta Est.


Degut a la seva baixa dificultat,bona roca,possibilitat de retirada a cada role i equipament poc espaiat pot ser una bona via per a la iniciació.Nosaltres l'hem escalat amb una sola tirada de 60 metres i l'hem gaudit molt.Abans hem escalat a la mateixa paret les vies Petit Four i Barcelonets.



Accés: Esplanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.
Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves (Camí del Clot de la Mònica). Seguim aquest camí sobrepassant el Serrat Inferior d'en Muntaner amb la característica agulla del Frare de Baix.Superat aquest punt arribem a una carena rocosa,després d'avançar uns metres per aquest cordal cal deixar el corriol de les marques blaves per agafar una traça fitada a la dreta.Més endavant aquesta traça es bifurca i convé seguir el braç dret.Un curt tram de corda fixe ens permet assolir la base de la cara Est. Anem uns metres a l'esquerra fins a l'inici de l'Aresta Sud on hi trobem diverses lineas de bolts diferenciades cromaticament. Les xapes de la Vèrtic són les úniques que no estan pintades,les del costat són blaves i grogues.

 
Orientació: Est
Horari: 40' aproximació, 45' via i ràpel i 30' retorn a l'aparcament.
Material: Cintes exprés.


Grau obligat: IV+/A0.
Descens: Un ràpel de 55 amb tendència a la dreta.Si ho fem així compte que desploma i no hi ha possibilitat de fraccionar.
Si es vol evitar el desplom o fraccionar convé guiar la corda per l'aresta on trobarem diverses reunions equipades per rapelar