Via Secció de Geografia i Ciències Naturals del Centre Muntanyenc i de recerques d'Olesa a la Talaia de les Espases

Si no tenim en compte l'entorn ni la curiositat geològica i reduïm l'exercici escalatori a una mera ràtio de metres escalats o dificultat /estona caminada probablement aquesta via de nom més llarg que ella mateixa en si no ens surti massa a compte. Ara bé si ens motiva escalar en un indret sense més escaladors ni camins fressats, escalar sobre una roca intrigant així com exòtica i cloure l'escalada en una masia esgavellada ubicada en un autèntic niu d'àligues no ho dubteu ni un moment i aneu-la a fer. L'itinerari es troba bastant equipat amb parabolts, tot el que passa de IV es pot fer tibant de cinta o bé en lliure on costa molt confiar en aquest peculiar conglomerat de pedra foguera. Nosaltres no hem vist el cap de burí que hi ha per arribar a la primera role.

Accés: Estacionem just a l'inici de la pista que du al balneari abandonat de La Puda, entre Esparreguera i Monistrol de Montserrat. Fot mala pinta, jo no deixaria coses a l'auto.

Aproximació: Avancem uns metres per la pista i agafem un camí a ma dreta que duu a Sant Salvador d'Espases. Aquest sender es troba arranjat amb troncs i te un rètol indicatiu. No se si abans o després de creuar per sobre les vies del tren hem d'ignorar un trencall a ma dreta que puja per unes escales i que duu a Olesa. Més endavant passem per sota de les Espasses, segons la ressenya cal remuntar per l'esquerra de les mateixes a través de terreny molt embardissat. Crec que és més aconsellable avançar uns metres més, ignorar un trencall fitat que baixa a l'esquerra i més endavant agafar un corriol a ma dreta ( fita ) amb rastres d'haver estat desbrossat. Aquest corriol ens mena fins la característica base el Ciri ( agulleta d'uns 5m amb vagues al cim ). Una mica per sobre del Ciri desgrimpem al vessant oposat i atenyem el peu de via. Parabolt visible.

Material: Cintes exprés ( 9? ) i un pedal sinó ens interessa apurar 6a de pedra follera, ai volia dir foguera!. Aconsellable un petit xerrac i/o tisores de podar per l'aproximació.

Orientació: Sud Oest.

Horaris: Aproximació 30', via 1 hora i descens 40'. Conteu amb una estona extra per possibles pèrdues en l'aproximació i baixada.

Grau obligat: IV+/A1e.

Descens: Seguint rastres de pas amb alguna desgrimpada i per terreny molt embardissat tornem a assolir la base del Ciri.

Via Píxel al Tossal Rodó.

 

Te una primera tirada ben reeixida mentre que la resta discorre per ressalts que a criteri d'algun entès estan mal aprofitats, de manera que escalarem alguns trams herbosos. La roca ha estat sanejada però a la primera tirada vàrem trencar un invertit prou gros, suposo que a la llarg aniran baixant més coses i pot ser que el grau proposat a la ressenya augmenti. Als llargs hi trobem bolts del 8 mentre que a les roles són del 10.

Accés: Molt ben explicat al croquis que va fer en Joan Asín en el seu dia, moltes gràcies. Afegir que hi ha una errada ja que en lloc de la C-17 la carretera de sota és la C-55. La nostre visita data de l'Abril 22 i en aquella data l'estat de la pista feia del tot recomanable sinó imprescindible accedir a l'aparcament amb un tot terreny, en cas de no disposar d'un 4x4 jo aparcaria al balneari abandonat de La Puda i contaria amb una hora llarga d'aproximació. En cas de fer l'accés amb cotxe sobretot no anar-hi pels masos de sota la paret, es camina menys però hi ha perill de mal rollo amb els masovers.

Aproximació: Nosaltres hem estacionat en un aparcament que hi ha a sobre dels masos, una mica més enllà del dipòsit d'aigua. Aquí hem agafat un corriol que planeja en direcció Est fins a una canal/torrent amb alguna fita. Mig per la canal mig embardissant-nos hem arribat a les dues cordes fixes que permeten superar el ressalt de l'entrada. Superades les cordes fixes anem a l'esquerra i ja veiem les xapes del primer llarg.

Material: 14 cintes exprés, un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot de l'1 i recanvis si volem rapelar per la mateixa via.

Grau obligat: V+/A1.

Horaris: Aproximació 30', via i rapelar-la 2 hores i mitja, retorn a l'aparcament 20'.

Orientació: Sud.

Descens: Nosaltres hem acabat la via a la R4 i hem baixat en dos ràpels: R4-R1 ( 55 ) i R1-terra ( 25 ). Només la primera reunió te dues anelles, la 2 i la 3 una sola anella sense vincular mentre que la quarta l'hem trobat només amb dos parabolts i hi hem deixat un maillón i un cordino. 

Esparreguera al Tossal Rodó.

La clàssica d'aquesta paret que a jutjar per les piades a la xarxa rep poques visites. Especulant sobre els motius d'aquest oblit em venen al cap l'incòmode pista d'accés, la mala fama del seu rocam i la proximitat a l'omnipresent massís de Montserrat. Probablement la poca longitud de l'espadat combinat amb la pujada de vora els tres quarts d'hora tampoc acaba d'atreure els escaladors cap aquestes parets. Jo era el primer cop que visitava el Tossal Rodó i n'he marxat amb moltes ganes de repetir. Tornant a la Via Esparreguera es tracta d'un itinerari amb dues parts ben diferenciades: la part inferior  serpenteja per plaques a la recerca del pas més assequible per abastar la xemeneia que s'escala a la segona meitat del recorregut. La roca a la part de baix demana una mica de tacte però res dramàtic i l'equipament és a base de parabolts ja que la via fou restaurada fa poc. Aquesta part es pot escalar en escalada combinada  ( V/Ae ) o totalment en lliure ( 6b ). Pel que fa a la xemeneia superior n'havíem sentit histories de por i la veritat és que s'escala prou bé, hi ha alguns parabolts i de tant en tant podem encabir ferro en algun forat.

Accés i Aproximació: Molt ben explicat al croquis que va fer en Joan Asín en el seu dia, moltes gràcies. Afegir que hi ha una errada ja que en lloc de la C-17 la carretera de sota és la C-55. La nostre visita data del Gener del 22 i en aquella data l'estat de la pista feia del tot recomanable sinó imprescindible accedir a l'aparcament amb un tot terreny, en cas de no disposar d'un 4x4 jo aparcaria al balnearia abandonat de La Puda i contaria amb una hora llarga d'aproximació. En cas de fer l'accés amb cotxe sobretot no anar-hi pels masos de sota la paret, es camina menys però hi ha perill de mal rollo amb els masovers. Si hi anem a peu jo crec que no passa res. L'inici de la via és just a la dreta d'una senyera prou desdibuixada.

Horaris: Aproximació 40',via i rapelar-la 2 hores i mitja. Retorn al vehicle 30'.

Orientació: Sud però la xemeneia de dalt està a l'ombra pràcticament tot el dia.

Material: Unes dotze cintes exprés, un pedal i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.

Grau obligat: V+/6a i Ae.

Descens: Nosaltres hem baixat amb dos ràpels: 30 metres de R4-R3 i 50 metres de R3 a terra.

Ressenyes: Joan Asín,merci!

2 ràpes: 35+50

El Camí del Sàmper al Turó del Duc.

 Tenia moltes ganes d'escalar en aquest indret, potser per això o potser per que n'esperava poc n'hem sortit ben satisfets. No deixa de ser un recorregut de ressalts, amb alguns trams de feixa al límit de l'esgarrinxada però la majoria d'aquests bonys m'han semblat prou sostinguts com per que l'escalada resulti si més no entretinguda. La qualitat de la roca m'ha semblat bona als trams difícils i no tant bona a les parts més senzilles. L'equipament, a base de parabolts i un pitó, tirant a paternalista. Les tirades són curtes, nosaltres hem enllaçat Ll2+Ll3 i Ll4+Ll5.

Accés: Cal estacionar al Restaurant Can Mimó de Vacarisses que actualment està tancat. En cas de tenir un vehicle 4x4 una mica abans agafem una pista a ma esquerra amb curtes però empinades rampes que ens deixarà ben a prop del Pla Fideuer on una tanca metàl.lica impedeix la circulació rodada.

Aproximació: Des del Pla Fideuer diria que l'esperó discontinu pel que va la via es veu perfectament. Agafar un camí que s'hi apropa i un cop a peu de via cal abandonar el camí per pujar a sac entre els garrics i romanís ( rastres de pas ).

Horaris: Aproximació 20/50' depenent de si tenim o no tot terreny, 2 hores per fer la via i 20/60' pel retorn també en funció del tipus de vehicle del qual disposem.

Orientació: O Sud o Oest ja que hi vàrem ser una tarda i vàrem estar tota la via al sol.

Grau obligat: V+/A0.

Descens: La via acaba al cim del Turó del Duc,on carenem per un camí obert a la vegetació a ma dreta fins a un coll. En aquest coll localitzem un altre corriol que baixa directa al Pla Fideuer, punt on retrobem el camí de l'aproximació.

Ressenyes: Luichy i Josep Estruch, gràcies!

Ressenyes de Vallirana.Sector Cascada.

Ressenyes de Vallirana.

Anem a parar a aquesta escola de rebot,pensant que seran quatre vies malparides a darrera d'un polígon,pul.lides i a petar de penya...en algunes coses ens equivocavem,en d'altres no.Tot el que dic és de visitar el sector un parell d'hores.L'entorn evidentment és urbà i el dia que hi vàrem anar,diumenge a la tarda,estava ple de gent.Dit això,les vies que vàrem fer em vàren agradar molt:prou llargues(25),de roca entre lleugerament abrassiva i un pèl pulida i de continuïtat amb algún pas més punyetero.

L'accés nosaltres l'hem fet des de Barcelona. Arribem al muncipi de Vallirana,el creuem i arribem fins al nucli de les Casetes d'en Muntaner. Al cap de poc de passar el cartell que indica l'entrada al poble hem de girar a la dreta,just abans del bar Cal Doctor. Tenim dues opcions d'aparcament. La primera és girar a ma dreta abans de creuar el riu i trobarem un ampli aparcament, amb l'aventatge de que escalant des de el sector tindrem el cotxe controlat. L'altre opció és creuar el pont i seguir amb el cotxe fins que el camí mor al costat d'uns edificis d'electricitat. En aquest punt hi ha un petit aparcament per uns quatre cotxes. L'aproximació dura uns quinze minuts. Cal vorejar l'edifici abans esmentat i seguir de pujada una pista cimentada fins a una cantera. A la cantera anar a la dreta i seguir un camí per sota de les parets. A l'alçada d'una linea elèctrica deixem aquest camí i prenem un corriol a ma esquerra que puja fins a la base de la paret. Arribant a la paret trobem el sector Die-Dron i una mica més a l'esquerra el Paovich. La orientació exacte del sector no la se però a les quatre de la tarda quan vàrem arribar els ector tenia sol i va durar fins a la posta.Les ressenyes no les he trobat a la xarxa i només vàrem fer cinc vies, la intenció és tornar-hi i fer unes bones ressenyes, o si algú sap on trobar-les per penjar-les m'estalviaré la feina. Les vies ténen el nom i vàrem fer les següents d'esquerra a dreta: Korra ( V+),Jumanji ( V+), Clàssica (  no provada sembla semiequipada amb espits,ponts de roca i un friend abandonat ),Fandango ( 6a+),BB Kinb ( 6b) i  Moby Dick( 6b+). Totes amb parabolts,menys la Clàssica.
Ah!, la panóramica de Deep Catalunya