Sobaos Pasiegos a la Paret d'Escales.

 

Ens ha fet gaudir molt,escalada plaquera on sempre hi ha canto,més gran o més petit però mai et deixa tirat!. Homogènia en el seu grau,sostinguda i amb algun tram de fissura esporàdic que l'hi dona el toc de varietat.La roca és boníssima i no patina gens.

 

 

 

Accés: Depenen de per on vulguem fer la curta aproximació haurem d'aparcar en un lloc o en un altre. Si volem anar a les vies per baix hem d'anar al poble de Sopeira, creuar-lo i anar cap a la central elèctrica a les proximitats de la qual aparcarem.Nosaltres hem fet l'aproximació per dalt, per fer-ho així de Sopeira cal continuar en direcció Viella i aparcar a dalt de la pressa. 

Aproximació: Creuem per la pressa, saltem la barana a la dreta i a través d'un passamà enganxem les escales picades a la paret. A mida que anem baixant veiem vies, crec recordar que aquesta estava pràcticament a baix de tot. Amb la foto es troba bé.  

Orientació: Sud-oest, sol a partir del migdia.  

 

Horaris: Aproximació 10',via 1 hora i mitja i retorn al vehicle 10'.

Material: Nosaltres només hem emprat una dotzena de cintes exprés però la ressenya demana dur algún friend per reduir distàncies entre parabolts ( del 10 amb xapa Jom 2001) ja que en algun punt estan prou separats.

Grau obligat: V+/A0.

Descens: Seguim la feixa on acaba la via cap a l'esquerra, entrem al túnel i quan es bifurca seguim la boca de la dreta. Agafem una vira que ens acaba baixant al camí de ronda de la pressa, el seguim a l'esquerra.

La Norte de Escales.

 

Una via amb segell d'autor: ferro per no patir gens, recorregut ben trobat i feina, molta feina per tal que els repetidors ens ho trobem tot ben arreglat. Bonica, variada, atlètica, ràpida, còmoda...per si volem quedar bé sense complicar-nos gens la vida. Hem enllaçat les tirades 1+2 i 3+4,amb cintes llargues, desxapant, amb doble corda i un pèl de fregament.

Accés: Si venim del sud hem d'arribar-nos al municipi de Sopeira i seguir la carretera de Viella. Despres del túnel número ????? aparquem a ma dreta, just a dalt de l'embassament.

Aproximació: Creuem la pressa i el túnel de després. Uns cinquanta metres després de la sortida del túnel localitzem la via a ma dreta, just passada la baixa de les vies de la Paret d'Escales. Parabolts visibles.

Orientació: Nord, podria ser que estigués tot el dia a l'ombra.

Horaris: Aproximació 5',via 1 hora 30' i baixada 45'.

Material: Nosaltres hem passat amb 14 expressos, saltan-nos xapes per enllaçar sinó ens n'haurien calgut una vintena. Per enllaçar és recomanable dur doble corda i que algunes de les cintes siguin desplegables. A la ressenya s'aconsella un joc de friends del 0.5 al 3.

Grau obligat: V/V+.

Descens: Hem fet dos ràpels de 55 i 50 pel vessant oposat fins arribar a la feixa on acaben les altres vies d'Escales. La seguim a l'esquerra i entrem al tunel, prenem la branca dreta i anem a sortir a una cornisa. Seguint aquest petit relleig arribarem a peu de via.

Esperó dels Elfos a la Paret d'Escales.

 

Si no m'equivoco es tracta de la via que va encetar l'historia escaladora d'aquesta curiosa paret. Potser per això m'ha semblat la més lògica i bonica de totes les que hi he escalat. Generalment ens enfilarem per plaques que no arriben a ser ben bé verticals amb molta ganda en una escalada ben divertida. A mitja ascensió ens toparem amb una bonica bavaresa, també farcida de cantells i amb una fissura sempre apunt per engolir tot el que ferro que desitgem. Per cert, la roca no patina i diria que fou oberta sense cap expansió a les tirades.

Accés: Depenen de per on vulguem fer la curta aproximació haurem d'aparcar en un lloc o en un altre. Si volem anar a les vies per baix hem d'anar al poble de Sopeira, creuar-lo i anar cap a la central elèctrica a les proximitats de la qual aparcarem.
Nosaltres hem fet l'aproximació per dalt, per fer-ho així de Sopeira cal continuar en direcció Viella i aparcar a dalt de la pressa..
Aproximació:  Nosaltres hi hem accedit per dalt. Creuem per la pressa, saltem la barana a la dreta i a través d'un passamà enganxem les escales picades a la paret. Baixem tot el camí fins pràcticament a baix de tot, i la via comença abans del darrer revolt. Parabolts visibles. 

Orientació: Sud-oest, sol a partir del migdia.

Horaris: Aproximació 10',via 1 hora i mitja i retorn al vehicle 10'.

Grau obligat: V/A0.

Material: Un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot 0.75.

Descens: Seguim la feixa on acaba la via cap a l'esquerra, entrem al túnel i quan es bifurca seguim la boca de la dreta. Agafem una vira que ens acaba baixant al camí de ronda de la pressa, el seguim a l'esquerra.

Calçotets al Pic de Sant Cugat.

 

Ens ha semblat una molt bona via, totes les tirades són guapes menys el rostollet del segón llarg. En general ens trobarem amb una escalada plaquera amb trams de bon cantell i altres més finots, hi ha també una fissura prou llarga i ben parida que dóna varietat a l'activitat.

Accés: Municipi de Sopeira, estacionar en una explanada a ma dreta baixant al riu.

Aproximació: Des de l'aparcament anem a unes visibles instal·lacions elèctriques. Aquí creuem el riu per un pont de pedra, voregem aquestes instal·lacions, pugem unes escaletes i per un corriol amb algunes marques vermelles. Teòricament aquestes marques vermelles ens haurien de deixar al mateix peu de via però nosaltres les hem acabat perdent i hem arribat per rastres de pas fins al peu de via. La via és perfectament visible des de l'aparcament així com durant tota l'aproximació. La bola de sota de la R1 és una bona referència.

Horaris: Aproximació 30',via i rapelar-la 3 hores 45',retorn al vehicle 25'.

Grau obligat: Segons la ressenya V+, jo que sóc bastant patata amb les plaques l'hi donaria 6a.

Orientació: Sud.

Material: Nosaltres només hem possat un parell d'Aliens ( verd i groc ) però diria que en alguns llocs recomanen dur més friends.

Descens: Rapelant per la mateixa via tal i com indica la ressenya. Les roles de les quals hem de rapelar tenen dos bolts amb anelles, les altres no tenen anelles.

Via Ramona al Pic de Sant Cugat.

Bones plaques de canto i una bavaressa final molt xula, hi ha rostoll pel mig però la via mola. El 6b és realment un pas,si vas un metre a la dreta és 6a.
Accés: Sopeira, aparquem a les inmediacions de la central elèctrica que hi ha just passat elpont.
Aproximació: Seguim un camí ben fressat paral.lel al riu a la riba oposada de la central. Creuem el riu per un pont imitació d'estil romànic,després de la central hem de deixar el camí prinçipal i agafar-ne un de menys marcat que s'enfila vessant amunt fins arribar a una ample torrentera,seguim torrentera amunt.Al final de la torrentera hi ha un ressalt que caldrà grimpar.Damunt del ressalt hem d'anar a l'esquerra seguint rastres de pas fins a peu de via.Fletxa picada i parabolts visibles.

Orientació: Sud.
Material: Un joc de tascons i un de friends ded de l'Alien groc al Cslot del 2.
Descens: Seguim la vira on acaba la via a l'esquerra fins que enllaçarem amb la sortida que vàrem fer el dia de l'Antikrestas.

Anticrestas al Pic de Sant Cugat.

Via de plaques guapes però discontinues. Hi ha tirades amb algun matollot inevitable i d'altres amb algunes plaques impecables sobre roca d'adherència apostuflant.
La via està tota equipada i cap llarg ens ha semblat extremadament obligat. La tunyina arriba en els últims llargs, on una placa de 6a+ amb una roca impepinable, seguidament d'un llarg de 6c estratosfèric, plaquero a més no poguer i amb un ambient immillorable i ja per acabar dos llargs de 6a i 6a+ respectivament fan que arribis al cim del pic de sant cugat amb un bon regust de boca després d'un 4rt i un II.

Cordada: Aniol Coma, Pol Guinart, Marc Busquets.
Orientació: Sud
Aproximació: Ull! Val estar atents. Ja arribats a Sopeira, aparquem el cotxe al pont de la central hidroelèctrica passat el poble. Des d'aquí al peu de via són 5 minuts.
Un cop estàs a la carretera després del pont anar cap a la dreta. Trobarem dos canals; la primera comença on hi ha una tanca rovellada i la segona comença just després d'aquesta que és on comença la via. Nosaltres no teniem gens clara l'aproximació i ens hem colat per la primera canal (la de la tanca rovellada) hem arribat a dalt de tot de la cresta i em començat la via des de la R2. Per tan, sobretot, entreu per la segona canal. No podem explicar bé el peu de via perquè això, ens l'hem saltat.

Material: Hem portat joc d'aliens, 0.5, 0,75, 1 de camalot. Hem utilitzat alguns aliens al 9è llarg i el 0,75 al 8è.
Grau obligat: 6a+/A0.
Descens:Un cop arribats a la reunió de l'ultim llarg de II (molt curt) i just a sota del cim, tirant per la dreta es pot desgrimpar (amb carinyo). Un cop a la base de la paret, buscarem un camí marcat i amb fites que ens portarà al cap d'una cresta on hi ha una instalació de cordes fixes. Baixarem per la vessant sud. En acabades les cordes fixes, veurem que arribem a una canal on veiem el peu de via del 6c. Seguirem baixant per aquesta canal fins que trobem unes cordes que venen de la feixa de pas del llarg de 6a+ al llarg de 6c.
Aquestes s'empalmen amb una instal.lació amb cables d'acer.
Un cop això ès qüestió d'anar seguint aquesta "ferrata" fins arribar on s'acava l'instal.lació. A partir d'aqui tirarem a l'esquerra estant de cara a la paret i baixarem per una canal fins a buscar una altre canal de calcari. "Camí marcadet".
Anem seguint fins que el camí ja és més marcat i veurem que passem per el peu de via (que nosaltres no em fet). Arribem a la carretera i caminem fins al cotxe. Temps de baixada: 45 minuts ben llargs.

García Gutierrez a la Paret d'Escales.

Una altre bona opció per aprofitar l'ombra dels matins en aquesta cómode paret. La via l'hem trobat força variada, amb un parell de llargs a l'inici d'aderència técnica i un tercer llarg més atlètic i espectacular. Hem enllaçat les dues darreres tirades amb un petit ensamble. La darrera reunió queda estràtegicament situada per rematar l'escalada amb el darrer llarg de la Miña Terra Galega.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Accés: Depenen de per on volguem fer la curta aproximació haurem d'aparcar en un lloc o en un altre. Si volem anar a les vies per baix hem d'anar al poble de Sopeira, creuar-lo i anar cap a la central elèctrica a les proximitats de la qual aparcarem.
Nosaltres hem fet l'aproximació per dalt, per fer-ho així de Sopeira cal continuar en direcció Viella i aparcar a dalt de la pressa..
-Aproximació:  Nosaltres hi hem accedit per dalt. Creuem per la pressa, saltem la brana a la dreta i a través d'un passamà enganxem les escales picades a la paret. La via comença a baix de tot,acabades les escales i a l'esquerra de l'evident díedre de la Miña terra galega. Xapes Fixe platejades,és la segona línea de xapes a l'esquerra del díedre.A l'esquerra hi te les xapes de la Xin Xan.
-Orientació: Sud, el sol hi toca des de vora les 11 fins cap a les quatre, que s'amaga darrera una muntanya.

-Material: Quinze cintes exprés. Si voleu enllaçar les dues darreres tirades de la Garcia Gutiérrez porteu un parell de cintes més, alguna de llarga i doble corda. Per fer la darrera tirada de la  Miña terra galega hem possat un Omega mitjà, equivalent més o menys a un Camalot 0.75.
-Grau obligat: V+/A0 per la Garcia Gutiérrez i V+/A1 per la darrera tirada de la Miña terra galega.

-Descens: Totes les reunions de la Garcia Gutiérrez tenen dues anelles per rapelar ( doble corda !?) menys la darrera que està emplaçada a la feixa on acaben les vies. Si optem per fer l'últim llarg de la Miña terra galega haurem de fer un ràpel de 45 fins la feixa ( dos bolts amb cadena i anella ).
Per baixar caminant des de la feixa la seguim cap a l'esquerra, entrem al tunel i quan es bifurca seguim la boca de la dreta. Agafem una vira que ens acaba baixant al camí de ronda de la pressa, el seguim a l'esquerra.
-Ressenyes: Les dues que penjo són dels Gallsdeponent i també hi ha les de lanochedelloro.com .Merçi!.

Saca Molla a la Paret d'Escales.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Orientació: Sud, el sol hi toca des de vora les 11 fins cap a les quatre, que s'amaga darrera una muntanya.
-Ressenya: Aquesta dels ressenya.net està molt bé, gràcies!

-Accés: Depenen de per on volguem fer la curta aproximació haurem d'aparcar en un lloc o en un altre. Si volem anar a les vies per baix hem d'anar al poble de Sopeira, creuar-lo i anar cap a la central elèctrica a les proximitats de la qual aparcarem.
Nosaltres hem fet l'aproximació per dalt, per fer-ho així de Sopeira cal continuar en direcció Viella i aparcar a dalt de la pressa.

-Aproximació: Nosaltres hi hem accedit per dalt. Creuem per la pressa, saltem la brana a la dreta i enganxem les escales picades a la paret. La via comença al quart revolt a la dreta, al costat d'una pilona mig esgavellada i amb una pintada blanca a sota.
-Material: La via està totalment equipada amb parabolts. De totes maneres com que gairebé tota l'estona va per fissura si anem justos de grau podem possar alguna peça. Nosaltres hem utilitzat una corda simple de setanta per enllaçar llargs, diria que amb seixantes també arriba. Vàrem possar alguna cinta llarga i ens vàrem saltar alguna xapa, encara que no cal massa perquè la via va força recte.

-Via: Bona roca, força equipada, sostinguda, vertical i amb pressa generosa...una disfrutada!. Diria que algunes roles tenien anelles peró crec que no totes.
-Dificultat obligada: V/A0.

-Descens: Seguim la vira on acaba la via cap a l'esquerra, entrem al tunel i diria que quan es bifurca seguim la boca de la dreta. Agafem una vira que ens acaba baixant al camí de ronda de la pressa, el seguim a l'esquerra.

Xicoia.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Orientació: Sud, però a la base de la paret hi costa una miqueta que hi arribi el sol i hi toca el vent, cosa que fa que costi entrar-hi d'hora.
-Ressenya: Anàvem amb un retrato que no molava massa i n'hem fet una.

-Accés/Aproximació: Des de Sopeira hem d'anar en direcció a la Central Elèctrica. Aparquem a la dreta, just abans de creuar el pont. Creuem el pont i anem cap a l'esquerra. El primer llarg arrenca directamen des de la carretera i és o ha estat parasitat per una via d'esportiva del sector El Pont.És el segon díedre començant per l'esquerra, hi falta el primer bolt però s'arriba sense problemes al segon.
-Material: Nosaltres hem posat un 0.75, un tascó petit i un Alien groc.

-Via: La quarta tirada és molt guapa, la primera ( via esportiva ) i la tercera també molen, la resta un pèl més fluix. Nosaltres la vàrem fer servir per entrar a l'Aresta Sudoest.
-Dificultat obligada: V+/A1.

-Descens: Algunes roles de la via tenien un maillon i cordino, suposo que deu ser rapelable ( porteu recanvis ). Sinó un cop acabada la via seguim per l'Aresta S.O., en 75 metres arribem a una primera bretxa i si seguim crestejant arribem a una segona bretxa on es baixa si vens de la . Nosaltres hem baixat per aquí: rapel opcional sinó desgrimpada (III+), si es va amb simple i es vol rapelar millor portar algún cordino per abandonar als boixos.

Aresta Sudoest al Pic de Sant Cugat.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Orientació: L'aresta en si és Sud total però la part de baix, que nosaltres hem fet per la Xicoia, triga a estar al Sol ( entre 9 i 10 ) i a més hi fa molt de vent. Per tot aixó costa començar d'hora sense passar fred.
-Accés: Igual que la Xicoia. Pendent de piar...

-Aproximació: La via original entra per un díedre-canal herbós a la dreta d'una característica barra de ferro. Nosaltres hem entrat per la Xicoia. La idea era fer la Xicoia i després l'Aresta, peró hem començat a escalar a quarts d'onze i ens ha fet por jugar-nos-la i hem fet l'activitat en dos dies abandonant a la bretxa del pont de roca i al dia següent hem reprès l'activiat en aquest punt.
-Horari aproximat: Via Xicoia fins al Coll del Pont de Roca: 5 hores  i d'aquí al cim 4 hores.

-Escapatories: A part de les dues que hi ha a la part baixa, per la cara N ( mireu descensos de la Xicoia ) més endavant es creuen roles d'algunes vies de la cara S que crec que estaven preparades per rapelar, molaria mirar el llibre d'en Luichy per controlar aquest tema.
-Ressenyes: La que penjo d'en Joan Jover . També està molt bé la de la guia d'en Luichy d'Escales.

-Material: Només hem fet servir les peçes petites: de l'Alien blau al Camalot 0.5.
-Via: Aresta ben llarga amb trams de tot: escalar,grimpar, caminar, bona roca, mala roca...És una alpinada de secà, no és una via sostinguda sinó de ressalts. La tònica és la de grimpar amb trams esporàdics més complicats on si que escalem i molts altres trossos on caminem. Te alguns passatges d'aresta fina i esmolada amb molt d'ambient. Com sovint es diu: " una escalada per excursionistes i una caminada per escaladors ". A mi m'ha agradat.

He fet una explicació rollo Bellefon per completar la ressenya:

Començant per la Xicoia arribem a l'aresta una miqueta abans de per on hi arriba la via original. Seguim el cordal de l'aresta uns 80 metres fins a una instal.lació de ràpel a la cara N ( dos bolts amb anella ). III i algun pas de IV.

Seguim la mateixa tónica uns 70 metres fins a la reunió de la Romel i La Cosa. Al cap d'uns 40 metres arribem a un ampli coll on hi ha el característic forat a la roca.

Caminem uns 70 metres fins a una xemeneia a l'esquerra del forat. Continuem pel fil de l'aresta, passant per sobre el forat i seguim per l'aresta fins a un collet amb un bloc caigut a la cara Sud. Podem montar reunió aquí ( 60 metres des del coll ) o seguir per la placa de la cara Sud ( 3 pitons, V/V+ ) fins assolir de nou l'aresta on trobem un pitó per fer reunió. 20 metres.

Sortim per la fissura que domina la reunió i seguim per la cara Sud uns 30 metres ( dos claus ) fins a una bona alzina on fem reunió.  (IV/V )

Damunt la reunió el terreny és cada cop menys vertical i arribem pràcticament a les inmediacions d'una punta. Convé quedar-se uns vint metres per sota del cim d'aquesta punta per arribar flanquejant a un gran coll. 100 metres.

En aquest coll s'hi aixeca una paret desplomada vermellosa, ratllada per una fissura. Hem de flanquejar a la cara N (IV/V,pont de roca al final ) i guanyar una petita repissa herbosa. Damunt d'aquesta repissa hi ha un mur amb un universal, escalem aquest mur ( V+, difícil d'assegurar ) i arribem a una xemeneia. La seguim fins al final en un coll a la cara S.60 metres des de el coll.

Seguim el fil de l'aresta fins a un mur més vertical ratllat per una fissura. Agafem una terrassa que marxa vers el S. 40 metres, pont de roca. II-III.

Contimuem per la terrassa fins a una mena d'embut, escalem en placa en clar flanqueig ascendent a la dreta fins assolir una bona sabina ( IV+). Des de la sabina carenar a l'esquerra a buscar el cim d'una agulla on podem assegurar-nos en una sabina seca.40 metres.

Seguim pel fil de l'aresta,aeri,(III) i arribem a una feixa que va per la cara S on hi ha una reunió de bolts. Per una canal herbosa retrobem el cordal que seguim uns pocs metres fins el peu d'un mur vertical. 200 metres.

Escalem el mur ( IV/IV+) i ens assegurem en una sabina. 10 metres.

Pel fil de l'aresta arribem a les proximitats d'una agulla, no hi pujem, ens mantenim uns 30 metres per sota i flanquejem a un coll, baixem algun metre al vessant N per una tartera i ens plantem al peu d'un díedre fissura descompost. II-III.80 metres .

Escalem el díedre (III/IV) i damunt d'aquest ja acaben les dificultats.30 metres.

-Descens: Continuem carenant en la direcció que portàvem. Quan ho veiem clar hem de desgrimpar a l'esquerra cap a un prat molt evident. Seguim el prat en direcció O ( direcció Sopeira,oposat al que fèiem quan escalàvem l'aresta ), fins al final en un coll, vora d'un gran pi solitari. Ara hem de baixar per la tartera que va per sota la cara N amb rastres de traça. Al final de la tartera hi ha dos ràpels: 35 ( sabina ) + 25 ( dos espits amb anella ) . El primer suposo que la gent el desgrimpa, no és difícil ( III ? ) peró va per la típica torrentera pul.lida. Millor portar algún cordino per reforçar la primera instal.lació. Acabats els ràpels fem un petit tram més de tartera i arribem al sostre de la central elèctrica, l'hem de desgrimpar fins a la carretera.

Romel al Pic de Sant Cugat.

-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya: La del llibre d'en Luichy.
-Aproximació: Aparquem just creuar el pont a la dreta. Arribarem a peu de via en dos minuts. La primera tirada va per una placa força vertical amb una fissura que te un arbret. De la carretera grimpem per unes petites feixes amb un parell de químics que ens deixen al peu de via. Hi ha una via d'esportiva amb parabolts a l'esquerra.

-Material: Camalot de l'1 i 0.5, un parell d'Aliens per la part de l'aresta.
-Via: Les plaques de dalt són molt guapes ( 70 metres ), l'aresta també és curiosa ( 40 meteres ) i la primera tirada no mata. La part intermitja són 150 metres de grimpada. Nosaltres hem fet la R1 a 65 metres de terra en un arbre i un espit a l'esquerra. Després dos llargs de tràmit per resoldre la part intermitja ( 60 i 40 ). Grau obligat 6a.
-Descèns: Fem el tram d'aresta i arribem a un collet, a la cara N hi ha l'instal.lació de ràpel. Fem un ràpel de 50 metres que ens deixa en unes tarteres, seguim les traçes que baixen per aquestes tarteres fins a la carretera.