dimecres, 19 de març del 2014

Aresta Sudoest al Pic de Sant Cugat.


-Cordada: Berta i Busquets.
-Orientació: L'aresta en si és Sud total però la part de baix, que nosaltres hem fet per la Xicoia, triga a estar al Sol ( entre 9 i 10 ) i a més hi fa molt de vent. Per tot aixó costa començar d'hora sense passar fred.
-Accés: Igual que la Xicoia. Pendent de piar...






-Aproximació: La via original entra per un díedre-canal herbós a la dreta d'una característica barra de ferro. Nosaltres hem entrat per la Xicoia. La idea era fer la Xicoia i després l'Aresta, peró hem començat a escalar a quarts d'onze i ens ha fet por jugar-nos-la i hem fet l'activitat en dos dies abandonant a la bretxa del pont de roca i al dia següent hem reprès l'activiat en aquest punt.
-Horari aproximat: Via Xicoia fins al Coll del Pont de Roca: 5 hores  i d'aquí al cim 4 hores.


-Escapatories: A part de les dues que hi ha a la part baixa, per la cara N ( mireu descensos de la Xicoia ) més endavant es creuen roles d'algunes vies de la cara S que crec que estaven preparades per rapelar, molaria mirar el llibre d'en Luichy per controlar aquest tema.
-Ressenyes: La que penjo d'en Joan Jover . També està molt bé la de la guia d'en Luichy d'Escales.


-Material: Només hem fet servir les peçes petites: de l'Alien blau al Camalot 0.5.
-Via: Aresta ben llarga amb trams de tot: escalar,grimpar, caminar, bona roca, mala roca...És una alpinada de secà, no és una via sostinguda sinó de ressalts. La tònica és la de grimpar amb trams esporàdics més complicats on si que escalem i molts altres trossos on caminem. Te alguns passatges d'aresta fina i esmolada amb molt d'ambient. Com sovint es diu: " una escalada per excursionistes i una caminada per escaladors ". A mi m'ha agradat.






He fet una explicació rollo Bellefon per completar la ressenya:

Començant per la Xicoia arribem a l'aresta una miqueta abans de per on hi arriba la via original. Seguim el cordal de l'aresta uns 80 metres fins a una instal.lació de ràpel a la cara N ( dos bolts amb anella ). III i algun pas de IV.

Seguim la mateixa tónica uns 70 metres fins a la reunió de la Romel i La Cosa. Al cap d'uns 40 metres arribem a un ampli coll on hi ha el característic forat a la roca.



Caminem uns 70 metres fins a una xemeneia a l'esquerra del forat. Continuem pel fil de l'aresta, passant per sobre el forat i seguim per l'aresta fins a un collet amb un bloc caigut a la cara Sud. Podem montar reunió aquí ( 60 metres des del coll ) o seguir per la placa de la cara Sud ( 3 pitons, V/V+ ) fins assolir de nou l'aresta on trobem un pitó per fer reunió. 20 metres.

Sortim per la fissura que domina la reunió i seguim per la cara Sud uns 30 metres ( dos claus ) fins a una bona alzina on fem reunió.  (IV/V )


Damunt la reunió el terreny és cada cop menys vertical i arribem pràcticament a les inmediacions d'una punta. Convé quedar-se uns vint metres per sota del cim d'aquesta punta per arribar flanquejant a un gran coll. 100 metres.


En aquest coll s'hi aixeca una paret desplomada vermellosa, ratllada per una fissura. Hem de flanquejar a la cara N (IV/V,pont de roca al final ) i guanyar una petita repissa herbosa. Damunt d'aquesta repissa hi ha un mur amb un universal, escalem aquest mur ( V+, difícil d'assegurar ) i arribem a una xemeneia. La seguim fins al final en un coll a la cara S.60 metres des de el coll.



Seguim el fil de l'aresta fins a un mur més vertical ratllat per una fissura. Agafem una terrassa que marxa vers el S. 40 metres, pont de roca. II-III.

Contimuem per la terrassa fins a una mena d'embut, escalem en placa en clar flanqueig ascendent a la dreta fins assolir una bona sabina ( IV+). Des de la sabina carenar a l'esquerra a buscar el cim d'una agulla on podem assegurar-nos en una sabina seca.40 metres.




Seguim pel fil de l'aresta,aeri,(III) i arribem a una feixa que va per la cara S on hi ha una reunió de bolts. Per una canal herbosa retrobem el cordal que seguim uns pocs metres fins el peu d'un mur vertical. 200 metres.

Escalem el mur ( IV/IV+) i ens assegurem en una sabina. 10 metres.

Pel fil de l'aresta arribem a les proximitats d'una agulla, no hi pujem, ens mantenim uns 30 metres per sota i flanquejem a un coll, baixem algun metre al vessant N per una tartera i ens plantem al peu d'un díedre fissura descompost. II-III.80 metres .

Escalem el díedre (III/IV) i damunt d'aquest ja acaben les dificultats.30 metres.



-Descens: Continuem carenant en la direcció que portàvem. Quan ho veiem clar hem de desgrimpar a l'esquerra cap a un prat molt evident. Seguim el prat en direcció O ( direcció Sopeira,oposat al que fèiem quan escalàvem l'aresta ), fins al final en un coll, vora d'un gran pi solitari. Ara hem de baixar per la tartera que va per sota la cara N amb rastres de traça. Al final de la tartera hi ha dos ràpels: 35 ( sabina ) + 25 ( dos espits amb anella ) . El primer suposo que la gent el desgrimpa, no és difícil ( III ? ) peró va per la típica torrentera pul.lida. Millor portar algún cordino per reforçar la primera instal.lació. Acabats els ràpels fem un petit tram més de tartera i arribem al sostre de la central elèctrica, l'hem de desgrimpar fins a la carretera.

2 comentaris:

  1. Molt interessant la via, no sabia que n'hi hagués una, s'haurà de fer perquè és molt atractiva la línia. L'explicació rollo Bellefon encertada. Salut Marc!!

    ResponElimina
  2. Nil!com va?, la linea mola molt,jo sempre m'hi fixava pujant per la carretera de Viella i em feia gràcia.
    Salut i metres!

    ResponElimina