dijous, 13 de març del 2014

Aresta G.E.R. al Roc de Ponent.


-Accés: A la N-240 que va de Montblnac a Lleida hem de sortir i anar cap al poble de l'Espluga de Francolí. Aquí hem d'agafar la T-7000 que va de Prades a Poblet, direcció Vimbodí. La seguim aproximadament uns 6 quilómetres fins que veiem a ma esquerra una pista asfaltada que s'enfila per una vall, a l'entrada d'aquesta pista hi ha una gran creu i un cartell que diu Vall de Castellfollit. Seguim aquesta pista uns dos quilómetres i just passar una cabana oberta peró en bon estat per vivaquejar aparquem a ma esquerra. Des d'aquest punt ja veiem l'Aresta amb la creu al cim.


-Aproximació: Pujem per la pista uns doscents metres i a ma esquerra agafem una pista que baixa cap al riu, davant d'una tartera. Hem de remontar aquesta tartera i després entrar al bosca a la dreta a buscar la tarterta que hi ha a peu de via. Pugem per aquesta tartera fins a la base de l'aresta on hi ha el nom picat.


-Orientació: Sudoest, la via està a l'ombra fins les 11 aproximadament. Compte amb el vent!.
-Ressenyes: Jo he fet anar la d'en Parce que he penjat aquí sobre i que m'ha anat molt bé. Penjo també la de l'Escalatroncs més que res per que és sobre foto i pot anar bé per ubicar la via.


-Material: Només he utilitzat vagues per arbres i ponts de roca. Si es va just de grau es podem possar més peçes, les grans també entren. Hi ha un casquillo d'espit a un pas de placa ( IV ) de la tercera tirada que si portem un cargol del 8 el podrem aprofitar.


-Via: És una cresta pirinenca situada a les muntanyes de Prades. Les dues primeres tirades són les més sostingudes, després la cosa ja és més fàcil tot i que ens podem complicar el recorregut tant com volguem. Bona roca, no està pul.lida. Entorn tranquil.


Jo anava sol i l'he fet en tres tirades: Terra-R2 ( 60 ), R2- segona reunió de bolts ( 60 ) i d'aquí amb 50 metres a uns arbres que hi ha sota el cim.
-Dificultat obligada: IV+/A0 o IV/A1.


-Descens: Acabar d'arribar al cim. Un cop aquí seguir la carena en direcció N. ( deixant la via a l'esquena ), quan hem carenat uns dos cents metres hem de prendre una mena de canal a la dreta que ens baixa a la tartera per la que hem aproximat, passant per peu de via. Compte en el moment de deixar la carena perquè hi ha fites que segueixen per la carena.

5 comentaris:

  1. Marc!
    Avisa'm la pròxima vegada que vinguis per aquí, i més si fas una escalada plausible com aquesta!
    A veure quan quedem. Salut!!

    ResponElimina
  2. Ei Nil!
    És veritat!, a més vaig veure la vostre piada al llibre de registre del cim.
    Vàrem estar uns dies fent senderisme i turisme per Tarragona i Masmut i el dia de pujar cap a casa em vaig escapar un moment a fer l'Aresta, una mica improvitzat el mateix dia. Per aixó no et vaig dir res...
    No havia estat mai en aquesta vall i em va agradar molt, controles les altres vies de l'agulla? i d'una agulla que és diu nosequè del moro?.
    Per setmana santa i/o pont de l'1 de Maig segur que coincidim...si no estas molt liat amb la Sele podriem mirar de fer quelcom.
    Salut i granit!

    ResponElimina
  3. Algu sab que ha passat amb la creu?
    ja i es

    ResponElimina
  4. La única iglesia que ilumina es la que arde!.
    Ateo Mateo

    ResponElimina