Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Madrid. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Madrid. Mostrar tots els missatges

dimecres, 2 de novembre del 2011

Fulgencio al Hueso.


-Cordada: Roger Valimañas i Busquets.
-Ressenya:  Duiem la de las 100 Classicas de España.



-Aproximació: Aparquem a Canto Cochino. Creuem el riu i anem pujant per un camí molt fressat
 ( Autopista de la Pedriza ). Sempre amb el riu a la dreta. Al cap d'una estoneta creuem el riu per un pont i arribem al Refugio Giner. Aquí tombem a l'esquerra,passem per una font i al cap de poc arribem a un prat on hi ha un gran bloc amb vies, és el Tolmo. Aquí ja es veu el nostre objctiu. Anem pujant pel camí que entra en una vall i quan estem més o menys en la vertical del Hueso deixem el camí que duiem per agafar-ne un de més petit a l'esquerra que primer baixa i de seguida s'enfila pel bosc ( fites ) i que ens deixa al nostre objectiu. Peu de via inconfusible.




-Material: Joc de tascons, Camalots fins al número 3 i aliens ( semàfor + blau ). A la primera tirada va bé dur el mínim: tascons i aliens.
-Via: Ens ha semblat una via magnífica, sobretot per les formes que fa la roca. A part de que tots els llargs són guapíssims i la roca de pel.licula. Tothom parla de la xemeneia de la primera tirada. El que hi ha: una falsa reunió ( espit i burí ) a uns 15 metres del terra. Abans d'això podem posar un tascó o alien gris a uns tres metres del terra i més amunt un parell d'Aliens ( groc i verd ). Vàrem veure molt difícil aprofitar les expansions de l'Espolón Lunàtico. Fins a aquesta falsa reunió la tirada és de IV+ i per acabar d'arribar a la veritable reunió un pel més difícil V-V+. La veritat és que és difícil caure, ens va semblar més penosa que difícil. La sortida de la xemeneia no és difícil. Dúiem els Camalots del 4 i del 5 però la xemeneia és més gran. La resta de la via és d'adherència assequible,si més no equipada. Amb V-V+/A0 es solventa el tema. Hi ha també algun altre tram de fissura díedre.




-Descens: De l'última reunió hem sortit a l'esquerra i després a la dreta,grimpant per una placa primer i per blocs després ( III ). Anem a sortir a un coll a dins del bosc. D'aquí hem anat a buscar la canal de l'esquerra( a l'esquerra mirant a la paret que hem escalat )ben enganxats a la paret de l'agulla contrària al Hueso. Amb alguna desgrimpadeta ( II-III ) anem a parar a una canal més ample que seguim avall, anant amb compte de no saltar-nos el peu de via si hi hem deixat alguna cosa.

Esteban Altieri al Pico de la Miel ( La Cabrera ).



-Cordada: Tomas, Roger Valimañas i Busquets.
-Ressenya: La de las 100 clássicas de España, suposo que a Internet n'hi ha més peró amb aquesta es troba bé.
-Material: Semàfor d'Aliens, joc de tascons i Camalots fins al número 4. Si anem justos de grau ens pot anar bé repetir l i el 2.




-Aproximació: Com he explicat al post anterior sobre la Manolín. Un cop a peu de paret anar flanqueijant a l'esquerra i pujar grimpant a la dreta ( III ) fins al damunt d'una cómode repissa on es veuen dos bolts.
-Via:  Guapa peró ens ha agradat la Manolín. L'Altieri és més dificil i sostinguda peró menys vairada i més curta. Les fisures són guapes, a la segona tirada hi ha una mica de merder de xapes, nosaltres hem flanqueijat a l'esquerra per situar-nos damunt d'unes llastres. Un cop aquí hem d'escollir entre dues línies de xapes. M'imagino que l'Altieri deuen ser les xapes de més a la dreta peró ens ha semblat més fàcil trincar les de l'esquerra. Totes dues porten allà mateix.
-Descèns: Mireu la piada del Manolín.

Espolón Manolín al Pico de la Miel ( La Cabrera ).




-Cordada: Tomas, Roger Valimañas i Busquets.
-Ressenya: Nosaltres duiem la de las 100 clássicas de España peró a Internet en podem trobar moltes. La de lanochedelloro.com com sempre molt bona.



-Aproximació: Tot i el que diu la guia nosalres hi hem anat des de la gasolinera, era el que feien els locals. D'aquí pugem a un prat i l'atrevessem a l'esquerra,agafem un camí i el seguim uns metres. Més endavant n'agafem un altre a la dreta que puja clarament cap a la paret. A peu de via es veuen les xapes de La Salamandra, la via original entra per una canal díedre a la seva esquerra.





-Material: Algúns tascons,semàfor d'Aliens i joc de Camalots fins al 2 o el 3,no ho recordo.
-Via: Molt guapa,no te cap llarg lleig. Bona roca i de bon protegir. Variada amb placa,díedre,fissura,bavaressa...si no estem massa acostumats a l'aderència és una bona opció perquè la tirada de placa és vertical i amb bona presa. Tingueu en compte que és una via molt concorreguda i si no volem fer cua millor matinar.Hem enllaçat les tirades: 2+3 i 4+5. Obligat V/A1.
-Descèns: Es veu que es pot baixar per la canal de la dreta o per la de l'esquerra. Nosaltres ho hem fet per la de la dreta ( mirant a la paret ), hi ha una desgrimpada un xic malparida ( III ) peró és molt curta. No se com serà per l'altre cantó.