Li Maye Laya a la Tête Blanche.

Amb els seus 19 llargs aquesta és la via més llarga de la Tête Maye,malgrat que resta tallada per dues grans feixes.Nosaltres tant sols n'hem fet un tast amb les deu primeres tirades.Hi ha una mica de tot,abunden els llargs guapos i els dos llargs per sobre de la primera feixa m'han semblat excel.lents.

La via te trams d'aderencia pura,placa tècnica,alguna fissura i trams atlètics més puntuals.No he escalat gaire per la Berarde però crec que si es va a escalar vies d'aderencia i no es va gaire rodat és més fàcil la Camox.

Accés: Cal anar fins al poble de la Berarde.
Aproximació: Just abans d'entrar al poble trobem un pont.Ben bé abans del pont hi ha un camí indicat a ma esquerra cap a Châtelleret.El remontem en forta pendent durant un quart d"hora.Sguidament el deixarem per anar a l'esquerra primer planejant (camí indicat?)i després fent zetes per arribar a la base de la paret.En total uns 30 minuts.

Orientació: Sud.
Material: Crec que només vaig possar algún Alien per treure pèndol al segon de corda al primer llarg.
Grau obligat: V+/6a.
Descens: Des de la R10 remontar les pendents herboses de la feixa i sortir a la dreta per enganxar el camí normal de la Tête Blanche.Molt transitat,senyalitzat i sense pèrdua.

Sector Le Torrent de la Bérarde.

Sector de vies curtes, crec que força concorregut. La roca és granet del bo i l'escalada és tècnica i física alhora, no són vies d'aderència. Les vies no són cap marevella i hi ha el soroll del torrent,bon lloc per pràcticar amb la col.locació de flotants ja que la roca dona força joc i hi ha vies de díedre i fissura. Alguna via comença a estar pul.lida. La resta de la informació està a la ressenya.

Visite obligatoire a la Dibona.

 Molt bona via: sostinguda,llarga,homogènia,amb gran varietat de passatges, amb una roca boníssima i en un entorn magnífic. Tot i ser variada abunda l'escalada de placa tècnica de peus. Convé portar alternatives sinó volem fer cua ja que la via és molt concorreguda, crec que una via força similar i guapa és la Martina in the rocks.
Cordada: Edu Cuscó,Berta i Busquets.
Orientació: Sud,el sol l'hi entra cap a les 9.
Accés: Poble de les Hauges,uns cinc quilómetres abans de La Berarde.Aparcament amb lavabos i cartell indicatiu del Refugi Soreiller.
Aproximació: Cal pujar al Refugi Soreiller, perfectament indicat i sense pèrdua. La pujada són uns 1.100 de desnivell i dura entre 2 i 3 hores. Al voltant del refugi es permet tant acampar com vivaquejar, segons la neu que hi hagi ho podrem fer amb més o menys comoditat, de vivacs amb sostre crec que n'hi ha pocs. La via es veu perfectament des de el refugi,cal fer una petita grimpada de II/III per atànyer R0 ( dos bolts amb material per rapelar ). Després seguir els bolts de l'esquerra,via reequipada amb bolts.
Material: Una dotzena de cintes exprés, eventualment algún friend ens pot ajudar en trams molt concrets.
Dificultat obligada: 6a, mola portar aquest grau ben consolidat per gaudir la via ja que les asseguraçes allunyen.
Descens: Fins a R6 la via es pot rapelar, portar recanvis. Nosaltres hem baixat del cim per la Via Normal: desgrimpar per l'aresta fins a un ràpel, tirar un ràpel de 50 que crec que és fraccionable i que ens deixa en un coll,amb tendència a l'esquerra. Flanquejar grimpant pel vessant esquerra ( III ) fins que acaben les dificultats i seguir per pendents d'herba i roca fins a la morrena de sobre el refugi. Nosaltres hem trobat aquestes pendents nevades, hi hem baixat al migdia amb una bona traça i no hem necessitat grampons, hem quedat amb els peus xops.

Sud clàssica a la Dibona.

Diria que deixant de banda la Via Normal i la Via dels nans és la manera més fàcil d'assolir el cim d'aquesta emblemàtica agulla. La ruta busca en tot moment el punt feble de la paret,sobre bona roca,sense pul.lir i amb una escalada preferentment de fissures,díedres i també una xemeneia-tunel gens agònica i força curiosa. Posats a buscar-li pegues s'escalen cent metres de terrases a mitja via,cosa que evitarem si passem per la Directa Madier.M'imagino que més bona via però també més difícil.
L'altre punt negre de la via són els embusos...freqüent trobar-hi moltes cordades i com que els més lents són els que més matinen l'espera està garantida. El punt on segurament es formin més embusos és a la part alta de la via, perquè moltes vies conflueixen a l'aresta cimera.
Accés: Cal estacionar al nucli de les Etages,uns 3km. abans de la Berarde,hi ha un aparcament habilitat amb un lavabo.Per dormir amb la furgo fa baixada,millor pujar a la Berarde.
Aproximació: Des de el poble surt un camí senyalitzat amb un cartell que ens porta sense pèrdua al refugi Soreiller. Hi ha uns 1.000 mètres de desnivell i anant tranquils i/o carregats nosaltres hem trigat unes tres hores.Un cop al refugi en cinc minuts estem al peu de via,un evident díedre tombat on també comença la Visite obligatoire i la Fissura Maidier.

Orientació: Sud,l'hi comença a tocar el sol a parrir de les 9.
Grau obligat: V+.
Material: Alguns fissurers i un joc de friens des de l'Alien verd al Camalot del 3.

Descens: Del cim cal fer un parell de ràpels de 25 fins a un collet.Un cop aquí hi ha qui rapela a les terrasses de l'esquerra.Nosaltres hem desgrimpat per terreny fàcil ( 60m,II/III) fins arribar a peu pla.Despres si hi ha neu es baixa molt cómode pel vessant,sinó diria que és més fàcil anar per l'aresta tot desgrimpant ressaltsfins a un coll a les envistes del refugi.Entre una i dues hores del cim al refugi segons hi hagi o no neu.
Ressenya: Penjo aquesta del blog Apretarlojusto.Està molt bé i a més hi surten altres vies de la paret,pel tema embusos.

Camox a la Tête Blanche.

És variada,te tirades força interessants però també te herba i feixes.El primer llarg per sobre de la feixa sol estar moll però està cosit per passar amb A0.Les tirades fan 35/40 metres,només hem enllaçat els canvis de reunió.
Accés: La Bérarde,aparquem davant del càmping.
Aproximació: Agafem un camí bosc amunt amb alguna fita.Arribats al sector Tetaille,el vorejem.Nosaltres l'hem vorejat per l'esquerra,seguim pujant fins la base de la paret.L'iniçi de la via es troba a l'esquerra d'una canal,bolts visibles.

Orientació: Sud.
Material: Via totalment equipada amb parabolts del 8.Portar unes deu cintes exprés i doble corda de 60 pels ràpels.

 Dificultat obligada: V/A0.
Descens: Linea de ràpels a la dreta de la via,no es passa per peu de via. De la darrera reunió flanquejar a la dreta fins a un pi on fem el primer ràpel.
Ràpel 1: 30,Ràpel 2: 45,Ràpel 3: 60  ( crec fraccionable 35+25),caminar feixa ,Ràpel 4: 45 i caminar per una feixa amb alguna fita.Diria que baixant creues la via a l'alçada de la feixa i que mola portar algun recanvi.

Massacre à la Débroussailleuse a l'Ardech. Orpierre.

Final de la via: placa d'adherència!.

-Cordada: Pablo, Dani i Busquets.
-Accés: Orpierre queda uns 150 quilometres a l'Oest d'Orange. Un cop al poble hem d'estacionar a l'aparcament senyalitzat de l'Ardech. La paret és perfectament visible des d'aquest punt.
-Aproximació: A l'aparcament hi ha un camí, diría que senyalitzat, que porta a la paret. Nom a peu de via.

Aproximació cómode!.

-Orientació: Sud est.
-Ressenya: Ja se que no està bé, però penjo la de la guia. Tinc pendent de fer i penjar la meva...

De seguida penjo la meva!.

-Material: Cintes exprés, totalment equipada amb químics.
-Via: Te un primer llarg de placa de franjes i forats molt guapo, després s'ajeu molt. Molt bona roca,sense pulir.Activitat ideal per dies de mal temps. Perfectament combinable amb altres vies o esportiva de la zona.

Bonic primer llarg.

-Grau Obligat: V/V+ i A0.
-Descens: Podem baixar a peu pel coll de l'Ascle o bé anant a l'esquerra ( cable ) i fer un ràpel: amb simple de 60 no arriba i el final desploma, comprovat. La via diría que estaba equipada per rapelar, peró compte que està força concorreguda.

Impossible perdre's!.

Voie de les 3P al Rocher Saint Julien

-Cordada: Niss i Busquets.
-Accés: Hem d'anar al pobles de Buis-Les Baronnies, uns 100 quilómetres a l'Oest d'Orange. Un cop al poble ja trobarem les inidicacions de " Falise Rocher St. Julien ". Creuem un riu i agafem una carretera de revolts que s'enfila muntanya amunt. Aparcament als dos costats de la carretera a les envistes de la paret a uns 5 quilometres del poble i just abans d'un pont. Queda uns 50 km. a l'Oest d'Orpierre.
-Aproximació: Evident i ràpida ( 20-30 minuts ). A davant mateix de l'aparcament hi ha un cartell i després ja anem trobant fites que tallen una pista i que ens deixen a peu de paret. La via queda a la dreta de la paret, hi ha el nom a peu de via encara que està bastant desdibuixat. Totes les vies ténen el nom escrit a l'inici. La de l'esquerra es diu Dalles Grises i a la dreta i te Le Bastion, aquesta comença en un mena de coll característic.
-Ressenya:

-Orientació: Sud, les parets es troben a uns 500 metres d'altitud, bon lloc per dies freds.
-Material: Via totalment equipada amb químics, si anem justos de grau entren coses més aviat petites.
-Via: Guapa via de placa farcida de canto i amb una roca de pel.licula, sense pulir. Antiga clàssica actualment equipada amb químics. Activitat ràpida per un dia en que s'han de fer quilometres i que facilment podrem combinar amb alguna de les seves veïnes, per exemple amb Le Bastion que és per on raplarem, encara que no es veia tant guapa. Les tirades fan: 40,30 i 35 aproximadament. Més informació al Camp to camp

-Descens: En dos ràpels. Del cim a la repissa ( 40 ) i d'aquí a baix ( 60 ). Si anem amb simple el primer podriem desgrimpar per la repissa peró al segon l'instal.lació queda a 40 metres, o anem amb una 70-80 o bé haurem de rapelar d'un sol químic.

Voyage al Quiquillon d'Orpierre.

-Cordada: Niss i Busquets.
-Accés: Orpierre queda uns 150 quilometres a l'Oest d'Orange.
-Aproximació: Evident i ràpida ( 25-30 min. ). De l'aparcament anem al fons de la vall i quan som a sobre d'una gravera anem a la dreta, quan estem situats a la base de la cara Oest pujem a peu de via. Nom escrit a peu de via i químics visibles.
-Ressenya:

-Material: Via totalment equipada amb segellaments químics. Si anem justos de grau pot anar bé algún ferro pel primer llarg.
-Orientació: Sud Oest, te Sol a partir de la una.
-Via: A mi no m'ha acabat de fer el pes, al col.lega si. A la primera tirada i en algún altre tram he trobat que és més evident i fàcil anar pel díedre canal de la dreta, mentre que els químics t'obligen a anar per la palaca de l'esquerra. Si anem justos de grau aquí ens pot anar bé algún ferro ( no molt gran diria màxim fins 0.75-1 o tascons ) per que a vegades resulta un xic incómode sortir a xapar els químics. D'altra banda m'ha semblat que la roca estava pulida, quan més amunt menys. Al company no l'hi ha pas semblat sobada. El díedre final és guapo peró són deu metres. Les tirades fan aproximadament: 40,25,40 i 35. Escalada de placa més aviat tècnica, amb el díedre final que l'hi dón el toc físic a l'assumpte. Més informació al Camp to camp.

-Dificultat obligada: V/A0
-Descens: Fem un primer ràpel d'uns 40 metres a la vira. Aquí a les guies recomanen seguir per aquesta vira i anar a la cara Est, bona opció si volem fer alguna via en aquesta cara com per exemple la Brazil. Si volem tornar al poble crec que és més ràpid el que hem fet nosaltres que és rapelar per la mateixa via. Un cop a la vira fem una petita desgrimpadeta ( III ) fins a la tercera reunió de la via. Hem baixat amb dos ràpels: R3-R1 ( 60 metres justos, compte ) i d'aquí a terra amb 35 metres més.

Feu Sacree a Tour Termier.

-Cordada: Pablo i Busquets.
-Ressenya:
http://lanochedelloro.com/resenfrance/alp_zzz.html#

-Material: La via està totalment equipada, crec que només vèrm possar un Camalot de l'1 al tercer llarg per treure una miqueta de pèndol al segon de cordada.

-Aproximació: Hem d'aparcar en una corba a l'esquerra una miqueta abans del Coll de Galibier ( venint de Lauteret ). A l'altre banda de la carretera surt un camí amb marques de pintura que va planejant fins a sota la paret i d'aquí puja per la tartera a peu de paret. Seguim una miqueta a l'esquerra la paret i localitzem el peu de via ( parabolts visibles, el primer amb un cordino blanc ). Queda just a l'esquerra de la clàssica i concorreguda Ponant Neuf.

-Via:  A nosaltres ens va agradar molt: bona roca, vertical, sostinguda i prou variada. L'entorn val molt la pena. La via obliga a 6a segons les guies locals i 6a+ la ressenya d'en Luichy, jo voto per la segona. No hem enllaçat tirades i a la tirada a la novena tirada en comptes d'anar a la reunió de la dreta que és el que tocava ens hem liat i hem anat a l'esquerra,on hi ha la reunió de la Ponant Neuf i hem acabat sortint per aquí. Respecte a la ressenya d'en Luichy comentar que a les plaques on sembla que diu que les assegurançes no es veuen nosaltres si que les veiem ( i jo sóc miop!!! ).

-Descèns: Nosaltres un cop més hem optat per baixar caminant, de la darrera reunió hem pujat al cim i d'aquí hem desgrimpat per darrera fins a enganxar un camí ( fites ), aquest està marcat amb pintures i enllaça amb el camí que hem seguit a l'aproximació.

Sirius a Freissinieres

-Cordada: Pablo i Busquets.
-Ressenya, Accés i aproximació:

http://lanochedelloro.com/resenfrance/alp_chaigsuite.html#

Afegir dues coses a l'aproximació: una és que hi ha el nom escrit al peu peró molt esborrat ( cal grimpar una miqueta ) i l'altre és que en el dibuix sembla que estigui al final de la paret i en realitat quan ets a la via queda molta més tàpia.
-Material: Només cintes exprés.
-Via: A nosaltres ens va agradar molt, molt varaida i amb molt bon ambient per lo curta que és. Totes les tirades són guapes, no n'hem enllaçat cap. 6a obligat i roca perfecte. Si ens volem estalviar la part final, que és més difícil que la resta sembla que ens podem escapar per la canal de l'esquerra.
-Descèns: Per lo poc fressat del tema sembla ser que els locals baixen rapelant, nosaltres ho hem fet caminant: ràpid i cómode. De la darrera reunió ( pi ) sortim a la dreta per esquivar un ressalt i pel bosc arribem a un camí ben fressat que el seguim a l'esquerra i que ens deixarà a l'aparcament.

Crosses en l'air ( Paravalanche, la Berarde ).

-Cordada: Pablo i Busquets.
-Ressenya: http://lanochedelloro.com/resenfrance/alp_araberbre.html#
-Material: En principi la via està totalment equipada, nosaltres hem fet servir el semàfor per rematar algún tram puntual.

-Accés/Aproximació: Hem d'agafar la carretera que puja de Bourg en Oissans ( prop de Grenoble ) a la Berarde. Entre Chamforet i la Berarde hi ha un para allaus ( paravalanche ). Podem aparcar abans o després del mateix, sinó el creuem a l'anada el creuarem a la tornada. Passat el paravalanche hi ha una escala que hi puja al damunt. Caminem uns metres i ja veiem les xapes ( parabolts ).
-Via: Aquesta ja pica una miqueta més que les que haviem fet a Ailefroide, i les xapes ja no estan juntes. Tot i així no és una via exposada, peró s'ha d'escalar més: 6a obligat. La roca excel.lent. A les dues darreres tirades ens hem perdut i hem passat per una via de més a l'esquerra: 6a molt guapo!!!!.

-Descèns: Rapelant, hi ha reunions per tot arreu i també molta gent fent les vies. Un cop a la feixa anem a la dreta ( d'esquenes a la paret ) i fem un darrer rapel, penseu que aquí tothom rapela per allà mateix!.

Ailefroide: Marche au Supplice i Les Montagnards sont las.

-Cordada: Pablo i Busquets.
-Material: Cintes exprés.
-Ressenya:

http://lanochedelloro.com/resenfrance/alp_ailefroide.html#

-Accés: Arribem al poble d'Ailefroide a través de Briançon i Argentiere. Travessem el poble i just creuar un pont aparquem.
-Aproximació: Tornem a creuar el pont i seguim un camí paral.lel al riu ( amunt, dreta ). La Marche està abans, a la paret del Travers de Pelvoux. Em sembla que la via no en te cap altre més a prop i per tant no ens podem confondre, la via s'incia a la dreta d'un desplom i es veuen els primers parabolts.
La Les Montagnards... està a la següent paret: La Poire. A l'esquerra te la clàssica La Cocarde ( nom pintat ) , la via comença en una fissura atlètica on veiem dos parabolts.

-Vies: Les dues vies es poden realitzar amb un grau obligat de V+, són predominantment d'aderència peró sobretot la Marche és una miqueta més variada amb trams més atlètics. La roca és bona. A la Marche hem enllaçat les tirades 2 i 3, 4 i 5 ( millor amb doble corda i cintes llargues ), d'aquesta més o menys es pot abandonar des de qualsevol punt, a nosaltres ens va ploure un dia a R5 i vàrem rapelar sense entrebancs ( abandonant material ).  A nosaltres ens va agradar més la Marche, més homogenia i amb més ambient. Les dues són bones per anar agafant el punt al tema de l'aderència. A la Les Montagnards... pot anar bé dur alguna peça mitjana per rematar l'equipament en algún tram de fissura.

-Descèns:

-Marche...: En comptes d'acabar l'últim llarg hem anat a l'esquerra a trincar el primer ràpel. Amb dos ràpels hem baixat a la feixa, hem desgrimpat per la mateixa fins a un nou ràpel que ens deixa a peu de paret.

-Les Montagnards...: De l'última reunió hem tirat ràpels cap a la canal de l'esquerra ( mirant la paret ), compte perquè aquests creuen la concorregurda via Ecrins Total i a la canal hi ha roques sueltes.

Orpierre.

Amb en Pablo visitem aquesta escola el dia que fem el viatge fins Ailefroide.
És una zona de calcari, nosaltres començem la via Brazil peró ens colem i anem massa a l'esquerra. Acabem fent un desplom de canto molt guapo.
El cas és que és una zona que queda a tiro per fer una paradeta de camí als Ecrins, les vies són ràpides i a aprop del cotxe: ideal per estirar les cames una estona!!!!.
Típica paret a la francesa: vies equipades que es poden rapelar.

La Princesse de feu al Pic de l'Aigle.

-Cordada: Isaac Ferres i Roger Canals.
-Ressenya: La que surt al llibre : " Itinéraires d'un grimpeur gâté " de Philippe Mussatto.
-Material: La via està totalment equipada amb parabolts, si anem justos de grau com és el cas ens anirà bé dur un semàfor i algún friend ( nosaltres duiem l'Omega vermell ). Potser també un tascó petit.
-Accés: Hem d'anar a la pista que porta al Plan Lachat,entre el Coll del Galibier i la Valloire. Seguim la pista que porta a unes instal.lacions militars. Al cap d'un tros trobarem una tenca, si està tencada ens tocarà caminar 45 minuts fins les instal.lacions militars. Un cop aquí veiem la paret davant nostre i amb uns deu minuts arribem a peu de via.
-Via: La via ens va agradar,discorre per unes plaques de roca hiperaderent,fins i tot talla. Tot i aixó ens va donar la sensació que la via tota l'estona va a buscar les plaques. Està clar que és una via del segle XXI no una clàssica de fa cinquanta anys que va a buscar els punts febles de la paret. He vist per internet que li donen 6b obligat,jo potser estaria més d'acord amb aquesta cotació que amb el 6a+ de la guia,peró per aquí ronda el tema.
-Descèns: Evident cap a l'esquerra primer i després a la dreta. Mirant a la paret hem de baixar per la seva dreta

Via de l'Etoile a l'Aiguillete du Lauzet.

-Cordada: Grau i Busquets.
-Ressenya: Lanochedelloro.com
-Aproximació i descèns: Nosaltres vàrem fer exactament el que surt a lanochedellor.com sense saber-ho,per tant no cal explicar res més.
-Material: Algunes peçes per assegurar el díedre del llarg 9. Potser entre 0.75 i 2 i algun tascó.
-Via: Dues parts ben diferenciades,un sócol rostollos i una segona part ben vertical i amb ambient. Són com dues vies diferents. Ens vàrem saltar: R4 ( poc recomanble pedres ),ensamble de R5 a R7, R10,R13 i R15.
-Descèns: També molt ben explicat al croquis,molt fressat.

Vol et Volupté a les Tenailles.

-Cordada: Grau i Busquets.
-Ressenya:  Lanochedelloro.com
-Aproximació: Perfectament explicada a lanochedelloro.com. Nom al peu.
-Material:  Cintes expres,via equipada. A la bavaresa del darrer llarg pot anar bé algún friens mitjà-gran ( entre 0.75 i 3 ) per assegurar algún pas.
-Via: Guapa via,força variada i amb ambient. Obliga a 6a-6a+. Bona roca en conjunt. Ens hem saltat R4,R7,la R11 no l'hem trobada i l'hem feta en un pont de roca ( poc aconsellable millor acabar de fer la bavaresa i fer R12,60-65 metres).
-Descèns:  Rapel de 25-30 a un coll,desgrimpem una miqueta i anem travessant a l'esquerra. Fressat a buscar una tartera i el camí de pujada.

Combinació Ranxerox,Rouge Hebdo i Kelle a la Tête d'Aval.

-Cordada: Isaac Ferrés, Roger Canals i Busquets.
-Ressenya: lanochedelloro.com
-Aproximació: Perfectament explicada a la nochedelloro.com
-Material: Duiem un Omega mitjà i el semàfor,ho vàrem anar possant en algún moment. Recomanble alguna cinta llarga.
-Via: Excel.lent via, on tots els llargs són bons. La roca impecable ( algún tram puntual més dolenta ),un bon ambient i molts metres. Ens hem saltat: R6,R8 i R15.Obligat 6a-6a+.
-Descèns: El més habitual és agafar una linea de ràpels,nosaltres anàvem d'alpinistes i hem volgut fer cim. Hem seguit l'aresta fins a una zona de campes,hem grimpat a una mena de coll on hi hem deixat una fita i on hi trobem una instal.lació de ràpel. Hem desgrimpat a una vira,l'hem seguit i hem pujat a la dreta a enganxar un corredor pel que hem sortit a un coll que hi ha entre la Tête d'Aval i la Tête d'Amont i hem agafat un camí molt fressat que acaba baixant molt dret fins al poble que hi ha al cantó de les Vigneaux,una hora més fins al poble i una altre hora fins a l'aparcament. Més o menys quatre hores,tot i que l'útlima ens l'hem estalviada perquè un guia que viu a les Vigneaux s'ha enrotllat i ens ha pujat a buscar el cotxe. Moltíssimes gràcies!!!!

Ponant Neuf a Tour Termier ( Cerces ).

-Cordada: Roger Canals,Isaac Ferrés i Busquets.
-Ressenya: Lanochedelloro.com.
-Material: Via totalment equipada amb parabolts.
-Aproximació: L'aparcament es troba uns tres o quatre revolts abans d'arribar al Coll del Galibier pujant des de Briançon ( esquerra ). Creuem la carretera i anem seguint un camí molt ben fressat,passem per sota d'una linia elèctrica i canviem de vessant. El camí està marcat amb senyals flourescents, quan veiem la paret i hem de pujar a la base directament ( abandonar el camí ) per una tartera. Parabolts visibles a peu de via.
-Via: Està bastant bé,la roca és molt curiosa ( vetes ) i bona. A l'entrada ens hem liat i hem entrat pel projecte que marca en Luichy a l'esquerra de la via,la primera tirada l'hem fet desencordats ( R1 cómode per equipar-se ). La via ens ha semblat un pèl més fàcil del que marca la ressenya,obligat V+/A0. Mirant a la ressenya d'en Luichy ens hem saltat: R7,R9 i R12.
-Descèns: Hem baixat caminant i a part de ser bonic,deu ser més ràpid perquè uns francesos que han arribat al cim abans que nosaltres han rapelat i han trigat més a arribar a peu de via. Per baixar a peu hem d'anar seguint fites i rastres de pas fins a un coll molt evident ( a la dreta de la paret ), aquí enganxem el camí amb marques flourescents que ens tornarà al cotxe.