Voyage al Quiquillon d'Orpierre.

-Cordada: Niss i Busquets.
-Accés: Orpierre queda uns 150 quilometres a l'Oest d'Orange.
-Aproximació: Evident i ràpida ( 25-30 min. ). De l'aparcament anem al fons de la vall i quan som a sobre d'una gravera anem a la dreta, quan estem situats a la base de la cara Oest pujem a peu de via. Nom escrit a peu de via i químics visibles.
-Ressenya:

-Material: Via totalment equipada amb segellaments químics. Si anem justos de grau pot anar bé algún ferro pel primer llarg.
-Orientació: Sud Oest, te Sol a partir de la una.
-Via: A mi no m'ha acabat de fer el pes, al col.lega si. A la primera tirada i en algún altre tram he trobat que és més evident i fàcil anar pel díedre canal de la dreta, mentre que els químics t'obligen a anar per la palaca de l'esquerra. Si anem justos de grau aquí ens pot anar bé algún ferro ( no molt gran diria màxim fins 0.75-1 o tascons ) per que a vegades resulta un xic incómode sortir a xapar els químics. D'altra banda m'ha semblat que la roca estava pulida, quan més amunt menys. Al company no l'hi ha pas semblat sobada. El díedre final és guapo peró són deu metres. Les tirades fan aproximadament: 40,25,40 i 35. Escalada de placa més aviat tècnica, amb el díedre final que l'hi dón el toc físic a l'assumpte. Més informació al Camp to camp.

-Dificultat obligada: V/A0
-Descens: Fem un primer ràpel d'uns 40 metres a la vira. Aquí a les guies recomanen seguir per aquesta vira i anar a la cara Est, bona opció si volem fer alguna via en aquesta cara com per exemple la Brazil. Si volem tornar al poble crec que és més ràpid el que hem fet nosaltres que és rapelar per la mateixa via. Un cop a la vira fem una petita desgrimpadeta ( III ) fins a la tercera reunió de la via. Hem baixat amb dos ràpels: R3-R1 ( 60 metres justos, compte ) i d'aquí a terra amb 35 metres més.