Amanita a Canalda.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Sud,diria que la via ha estat tot el dia al Sol.
-Accés: Solsona i agafar la carretera que va a Port del Compte per Coll de Jou. Arribem fins aquest coll a uns 25 km. de Solsona i trenquem a l esquerra en direcció a Cambrils. Aparquem a sota la paret,al tercer aparcament que trobem,sota d'un mur.

-Aproximació: El diedre per on va la via es perfectament visible des de l'aparcament. Per enganxar la traça que va a peu de paret hem de pujar a sobre del mur. La traça ens portarà a Ca la Rita, la via comença uns cinquanta metres a la dreta. Nosaltres l'hem iniciat per on ens ha semblat més lògic, en una mena de collet. No hem vist la primera expansió, un parell de panxetas fàcils i seguir l'evident viara a l'esquerra.
-Ressenyes: Nosaltres anàvem amb la de l'Edu i en general ens va anar molt bé, la d'Escalatroncs ens anirà molt bé per ubicar la via. A part a internet en trobem un parell de més austeres però també útils: Romàntic Guerrer i Joan Jover.

-Roca: Conglomerat de gra gros. El ciment te mala pinta però acaba aguantant. Hi ha algun tram aïllat en que els còdols tenen una mena de sorreta gris que emprenya un xic. També hi ha uns trams coralins a la segona i tercera tirada molt guapos d'escalar.
-Material: Nosaltres hem utilitzat un parell de tascons i el joc de friends compresos entre l'Alien negre i el Camalot del 2. Amb menys ferro segur que també es fa però amb tota aquesta artilleria podem treure molts pèndols al segon de cordada. Doble corda i cintes llargues, escalada sinuosa.

-Via: A nosaltres ens ha agradat molt, lògica, variada i amb bon ambient a la part de dalt, a la guia del Solsonès diuen que és un pèl selvàtica, a nosaltres no ens ho ha pas semblat, tot i que te alguns trams herbosos. D'una dificultat similar a la paret i que hagi fet últimament serien la Fills del Vent i la Víctimes del 92. La Fills del Vent la recordo un xic més fàcil ( no recordo cap pas com el del cinquè llarg!) i no em va agradar tant. En canvi la Víctimes del 92 és potser una miqueta més sostinguda.

-Dificultat obligada: El tram més obligat és un tram concret a l'inici de la cinquena tirada. A la topo posa que és V/A1, hi ha un pont de roca i en teoria trampejant amb un pedal deus arribar a un forat on sembla ser que el Camalot de l'1 hi queda a caldo. Nosaltres aquí hem tirat metres i no se com està el tema de trampejar, però semblava més aviat obligat V+ i amb caiguda a repissa . La resta de la via si que deu ser V obligat.

-Descens: Al pi on fem la darrera reunió ja podem guardar les eines, es surt caminant amb una petita grimpadeta ( II ). Des de l'esmentat pi anem a la dreta fins a una alzina on tornem a anar a l'esquerra i pugem per continuar sempre a l'esquerra, per traces que ens acaben deixant en una pista on hem de trobar la draçera que ens torna a peu de paret.