Via del Quatre a la Roca dels Arcs.

 

Escalada clàssica oberta per baix de manera que va serpentejant en busca del pas més fàcil per guanyar el cim .La roca ben nova i adherent delata que malgrat tenir més de 40 anys no és un itinerari dels de trobar cua,a nosaltres ens ha agradat per lògica,mantinguda i variada. Probablement la clau de l'ascensió romangui a la cinquena tirada,on cal fer un bon cop de gas per anar del cap de burí fins a la reunió,malgrat que hi ha la possibilitat d'obviar aquest passatge pels parabolts de La chica del Martini. Arribats a la sisena reunió hem optat per la sortida més assequible: llarg flanqueig a la dreta fins a trobar els bolts de La chica del Martini.

Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí prendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passat un pont i a les envistes de la Roca dels Arcs estacionar a les vores de la carretera,aparcaments petits.
Aproximació: Un cop aparcats caçem unes traces que baixen al riu,el creuen i pugen al vessant de sota la Roca dels Arcs.Seguirem un corriol que flanqueja per aquest vessant fins a quedar sota del nostre objectiu.Hi ha una traça que du del corriol a peu de via. S'inicia a l'esquerra de La chica del Martini i Musical Expres,fissura que marxa en diagonal a esquerres amb parabolt visible.

Orientació: Sud.

Grau obligat: 6a/A1. Per passar amb V+ jo agafaria ganxo,tramposa i algun clau. Trams de V+ exposats o de mal caure com n'hi vulgueu dir.

Material: Nosaltres hem fet servir un estrep,unes catorze cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot de l'1.Hagués anat bé dur un del 2.

 

 

Horaris: Aproximació 20', via 5 hores i baixada fins al cotxe 30'.

Descens: Seguir la feixa on acaba la via en sentit descendent fins que desapareix. Agafem alguna de les traces que hi ha al vessant Nord i que ens retorna a la carretera on hem estacionat. Aquesta baixada és ben incòmode i sol estar molla i/o gelada. Hi ha la opció de recórrer tota la Roca dels Arcs per dalt i baixar per l'altre costat, més llarg però més còmode. 

Ressenyes: El primer dibuix és de l'Edu, la fotografia del Visas i l'altre dibuix del SAME. Gràcies!.

Migranya Profunda a la Roca dels Arcs.

 

Fins passat l'inici de la quarta tirada ens trobem amb un espectacular festival de gotes d'aigua i franges horitzontals, després ja es tracta de buscar la millor manera d'assolir el cim a través d'un pany de paret poc agraït.No se si és de les bones de la paret però si que deu ser de les més assequibles ja que l'equipament és prou abundant.A mi no m'ha semblat que patinés gaire.

Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí pendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passat un pont i a les envistes de la Roca dels Arcs estacionar a les vores de la carretera,aparcaments petits.
Aproximació: Un cop aparcats caçem unes traçes que baixen al riu,el creuen i pujen al vessant de sota la Roca dels Arcs.Seguirem un corriol que flanqueja per aquest vessant fins a l'esquerra de la paret.La via comença uns deu metres a l'esquerra de la clàssica Lleida. Hi ha una tènue inscripció que diu MP.Nosaltres hem xapat els dos primers bolts de la Plaerdemavida,després espits i a mig llarg tornen a ser parabolts ja tota la via.

Horaris: Aproximació 25',via 3'5 hores i 40' del cim al cotxe.

Orientació: Sud.

Grau obligat: V+/6a.

Material: Nosaltres hem fet servir una plaqueta recuperable,dos estreps, unes divuit cintes exprés i l'Alien vermell. La plaqueta recuperable l'hem possat en un cargol d'espit del 8 que pot mancar,la ressenya marca un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 0.75 i va bé dur cintes desplegables així com doble corda per poder-ho xapar tot sense fraccionar a la primera tirada.

Descens: La via acaba en una feixa. Nosaltres hem anat a la dreta (E) fins que hem trobat un lloc adient per assolir el cim,grimpada de III d'uns 10 metres on pot ser aconsellable encordar-se.Aquí anem a l'esquerra (O) seguint un corriol entre boixos que ens deixa al coll entre la Roca dels Arcs i la Roca Alta. Aquí baixarem per un camí que primer te unes senzilles desgrimpades i després baixa ben empipat fins a la base de l'espedat on retrobem el camí de l'aproximació. 

Ressenyes:  Jose Walero i Neskas. Moltes gràcies eta eskerrik asko!.

El Somni de Quim Fer.

N'hem sortit ben cofois!.Esplèndids murs vilanovins amanits amb algun bombo i el típic pas finet. Assegurada per no passar por però amb un punt d'obligat. Sembla ser que patina menys que la Rampes Invertides. Els entessos diuen que va encabida amb calçador entre la Montse Pueyo i la Passatgers del Vent. De fet en alguns trams comparteix itinerari amb la Montse Pueyo i com que aquesta no te xapes ja tenim la polèmica servida!.

Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí pendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passat un pont i a les envistes de la Roca dels Arcs estacionar a les vores de la carretera,aparcaments petits.

Aproximació: Un cop aparcats caçem unes traçes que baixen al riu,el creuen i pujen al vessant de sota la Roca dels Arcs.Seguirem un corriol que flanqueja per aquest vessant fins a superar la part central de la paret. Hi ha un corriol un xic abans de la vertical de l'itinerari que ens mena a peu de via.Entre unes alzines veurem la placa inicial: parabolts daurats visibles en una placa fissurada. Ben a prop del peu de via de la Montse Pueyo i força abans de la Lleida.

Horaris: Aproximació 25',via 2'5 hores i 40' del cim al cotxe.

Orientació: Sud.

Material: Nosaltres hem utilitzat setze cintes exprés.Hi ha qui du un joc d'Aliens i/o friends mitjans per reduir distanciaments.

Grau obligat: 6a/A0. En algun blog em sembla que l'hi donen V+, si es va amb aquesta intenció millor proveir-se de l'estrep i una bona tramposa.

Descens: La via acaba en una feixa. Nosaltres hem anat a la dreta (E) fins que hem trobat un lloc adient per assolir el cim,grimpada de III d'uns 10 metres on pot ser aconsellable encordar-se.Aquí anem a l'esquerra (O) seguint un corriol entre boixos que ens deixa al coll entre la Roca dels Arcs i la Roca Alta. Aquí baixarem per un camí que primer te unes senzilles desgrimpades i després baixa ben empipat fins a la base de l'espedat on retrobem el camí de l'aproximació. 

Ressenyes: De l'Escalatroncs i el Silenciomineral. Moltes gràcies!

SAME a la Roca dels Arcs.

Ja se sap que en aquest pany de paret no hi trobem les vies més agraïdes de Vilanova i aquesta no n'és pas l'excepció: trams verticals seguits del corresponent rostoll. No ens ha acabat de fer el pes però hem estat una estona entretinguts, resolent els passos de bloc i mirant de no fotre'ns cap roc pel cap.De l'últim parabolt no he vist clar sortir cap a l'esquerra o recta i me n'he anat a la dreta, potser m'he ficat a la Pasatge a l'Eden o a la Dança de Gris.

 

 

Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí prendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passat un pont i a les envistes de la Roca dels Arcs estacionar a les vores de la carretera,aparcaments petits.
Aproximació: Un cop aparcats cacem unes traces que baixen al riu,el creuen i pugen al vessant de sota la Roca dels Arcs.Seguirem un corriol que flanqueja per aquest vessant fins a quedar sota del nostre objectiu.La via es veu des del corriol,sostret característic a uns cinc metres del terra. Hem de deixar el camí que va per sota les parets i buscar un dels corriols que menen al peu de les vies. Hi ha un petit contrafort que nosaltres hem esquivat per la dreta. Inici sota un sostret característic amb el nom picat i parabolts visibles. A la dreta s'hi veu un buril amb un cordino i la via està reequipada amb parabolts Kop de gas.

Orientació: Sud.

Grau obligat: Actualment 6a/A1,si manca el clau amb cordino que hi ha sortint de la tercera role suposo que 6a+/b o tirar de ganxo.

 

 

Horaris: Aproximació 15',via 3'5 hores i baixada 40'.

Material: Una desena de cintes exprés millor llargues, un tascó i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot 0.75.

Descens: Del final de la via carenar a l'esquerra fins que arribem a una cresta. Aquí trobem una traça que davalla pel vessant nord(esquerra) fins la carretera Aquesta baixada sol estar humida i/o gelada,relliscades freqüents.No és per matar-se ja que no és aeri però dóna per rebregar bé algun turmell.
Hi ha la opció més llarga però més còmode de un cop acabada la via anar a l'esquerra i baixar per la banda esquerra de la paret,d'aquesta manera també passaríem ben a prop del peu de via.

Ressenyes: Dels Galls i del SAME, gràcies per les ressenyes i per reequipar la via. Gràcies també a l'Edu de rocaineu per reposar el clau del tercer llarg.

El Rey del Kanto a la Roca dels Arcs.

Un nom ben escaient per a qualsevol via de la Roca dels Arcs, hi trobarem tres trams on hi regnen els bons agafadors però també hi ha lloc per les Repúbliques Rostollaires.Tirades curtes,nosaltres només hem gosat enllaçar les dues darreres.Crec que aquest itinerari s'està posant de mode,supooso que el nom de l'oberturista, la presència de ferro així com la bona fama d'aquesta paret de Vilanova hi ajuden.

Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí prendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passat un pont i a les envistes de la Roca dels Arcs estacionar a les vores de la carretera,aparcaments petits.

Aproximació: Un cop aparcats cacem unes traces que baixen al riu,el creuen i pugen al vessant de sota la Roca dels Arcs.Seguirem un corriol que flanqueja per aquest vessant fins a quedar sota del nostre objectiu.La via es veu des del corriol,sostret característic a uns cinc metres del terra. Hem de deixar el camí que va per sota les parets i buscar un dels corriols que menen al peu de les vies. Hi ha un petit contrafort que nosaltres hem esquivat per la dreta. Inici a la dreta del sostret de la SAME. Es veu el primer parabolt a uns set metres del terra i crec que hi havia el nom picat.

Material: Una desena de cintes exprés,dues plaquetes recuperables,aliens gris i vermell així com els Camalots 0.5 i 0.75.

Grau obligat: V+/A1e,útil una tramposa i estrep per passar amb aquest estil.

Horaris: Aproximació 15',via 2'5 hores i baixada 40'.

Descens: Del final de la via carenar a l'esquerra fins que arribem a una cresta. Aquí trobem una traça que davalla pel vessant nord(dreta) fins la carretera. Aquesta baixada sol estar humida i/o gelada,relliscades freqüents.No és per matar-se ja que no és aeri però dóna per rebregar bé algun turmell.

Ressenyes: Parce,Armand Ballart i Galls.Moltes gràcies!.

Nostàlgics a la Roca dels Arcs.

La darrera proposta a la Roca dels Arcs que ha sabut escolar-se fins el cim esquivant la Tàrrega,la Buenas Vibraciones i potser alguna més. Si ens decantem per escalar aquesta via ens hi trobarem roca a estrenar en murs prou sostinguts entretellats dels inevitables horts que hi ha en aquest pany de paret. 

Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí pendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passat un pont i a les envistes de la Roca dels Arcs estacionar a les vores de la carretera,aparcaments petits.
Aproximació: Un cop aparcats caçem unes traçes que baixen al riu,el creuen i pujen al vessant de sota la Roca dels Arcs.Seguirem un corriol que flanqueja per aquest vessant fins a quedar sota del nostre objectiu.Hi ha una traça que du del corriol a peu de via.Inici en una placa tombada de gres ocre,amb el pont de roca de sota marcant l'inici.

Orientació: Sud.

Material: Una desena de cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot de l'1. Si anem justos de grau podem afegir-hi un pedal i una tramposa. A la topo recomanen doblar els micros i dur un 2,el col·lega deia de doblar el 0.75.

Grau obligat: Dubto entre el 6a i el 6a+.

Horaris: Aproximació 20',via 3 hores i baixada 45'.

Descens: Agafem una traça que davalla pel vessant nord fins la carretera. Aquesta baixada sol estar humida i/o gelada,relliscades freqüents en les petites desgrimpades que anem trobant.No és per matar-se ja que no és aeri però dóna per rebregar bé algun turmell.

Hi ha la opció més llarga però més còmode de un cop acabada la via anar a l'esquerra i baixar per la banda esquerra de la paret,d'aquesta manera també passaríem ben a prop del peu de via.

Ressenyes: Del Vèrtex i dels aperturistes. Moltes gràcies!

 

 

Bukanan a la Roca dels Arcs.

A aquest pany de paret convé anar-hi avisats: hi ha el mateix tram de rostoll que de vertical.Dit això fins a R3 la via ens ha agradat molt:dues tirades amb ambient i on l'autoprotecció fa que l'escalada sigui ben entretinguda ens menen a una placa friqui ben agraïda de grimpar.Hi ha alguns trams on m'ha semblat que hi ha blocs esperant que algú els hi pagui el seu primer curset de salt sense paracaigudes...compte!!!.

Orientació: Sud.
Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí pendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passat un pont i a les envistes de la Roca dels Arcs estacionar a les vores de la carretera,aparcaments petits.
Aproximació: Un cop aparcats caçem unes traçes que baixen al riu,el creuen i pujen al vessant de sota la Roca dels Arcs.Seguirem un corriol que flanqueja per aquest vessant fins a quedar sota del nostre objectiu.Hi ha una traça que du del corriol a peu de via.Inici en una placa tombada de gres ocre.

Material: Nosaltres hem fet amb un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2
Important reservar l'Alien blau i el verd per l'entrada al díedre del primer llarg.Si no es domina l'autoprotecció o es va just de grau en aquest tram pot anar bé clavar,hi havia hagut un clau.
Grau obligat: V/A1.
Horari: 2 hores,aproximació 15' i baixada 40' o 1 hora depenent de la opció.

Descens: Del final de la via carenar a la dreta fins que trobem una traça que devalla pel vessant nord(esquerra) fins la carretera Aquesta baixada sol estar humida i/o gelada,relliscades freqüents.No és per matar-se ja que no és aeri però dóna per rebregar bé algún tormell.
Hi ha la opció més llarga peró més cómode de un cop acabada la via anar a l'esquerra i baixar per la banda esquerra de la paret,d'aquesta manera també passariem ben a prop del peu de via.
Ressenyes: Joan Asín,Edu i Romànticguerrer.Gràcies!

Rosa del Sud a la Roca dels Arcs.

Guapa via força variada amb les típiques franjes de Vilanova i alguns trams més fins. Els llargs són força mantinugts i pel pany de paret que creua encara te força ambient. La roca bona o sanejada, encara que en alguns trams molt puntuals encara te una mica de sorreta,suposo que s'acabarà convertint en clàssica i quedara tant neta que al final estarà pul.lida i tot. Menys a la quarta tirada nosaltres hem catxarrejat a tots els llargs.

Accés: Municipi de Vilanova de Meià,creuar el poble i seguir una carretera de pujada i amb revolts cap a la ben visible roca dels Arcs. Quan arribem a la seva base ja veurem petits aparcament a dreta i a esquerra de la carretera. Pot ser complicat aparcar-hi si hi ha molta gent.

Aproximació: Arran de carretera localitzem un corriol que baixa al riu,el creua i després enfila cap a la base de la paret. Seguim per sota la paret cap a l'esquerra,amb la fotografia ja veurem la via. La via s'inicia a la zona de la clàssica Tàrrega,concretament a la seva dreta. Hi ha una petita R gravada i es veuen dos bolts, sinó m'equivoco del vuit seguits d'un tascó groc.
Orientació: Sud,diria que està al sol des de primera hora fins cap a les cinc.
Material: Un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot de l'1.

Grau obligat: Hi ha un tram ben fi a la quarta tirada que de segón m'ha semblat de 6a+ obligat.
Descens: Sinó recordo malament fins la reunió quatre les reunions tenien algún vagueto i maillón per rapelar. Si arribem fins al cim carenem a la dreta per una de les diverses traçes que trobem i que en aproximadament mitja hora ens retornen a la carretera a pocs metres de l'aparcament.

Montse Pueyo a la Roca dels Arcs.

-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Orientació: Sud.
-Ressenyes: Tenim la d'en Joan Asín , l'aperturista que acaba de reequipar la via i la d'en Parce que és la que feiem anar nosaltres i ens va anar de conya. Merci a tots dos!.

-Aproximació: La via va per l'evident díedre que hi ha cap a l'esquerra de la paret. L'inici és per una curta placa d'uns dos o tres metres un pèl bruta i que dóna peu a un díedre al mig del qual hi ha un pitó visible des de el terra.
-Material: La via està pràcticament equipada peró hem possat algunes peçes puntuals. A la primera tirada un tascó i l'ALien groc, a la penúltima l'ALien gris i el Camalot de l'1 i a la última el Camalot del 3.

 -Via: Combina alguns trams de díedre interessants i també una placa molt xula a la penúltima tirada amb trams herbosos. En alguns punts la roca te una miqueta de líquens i hi ha alguns trams on cal anar amb compte amb la roca. Bon ambient per la dificultat que te.
-Dificultat obligada: V+/6a i A0.
-Descens: Evident, cap a l'esquerra a caçar el coll que hi ha a sota la Roca Alta, aquí trenquem a la dreta i prenem una traça que ens porta a peu de la Roca dels Arcs. Compte que hi ha un punt en que hi ha una traça que en comptes d'anar per sota la paret baixa directament a la Font de la Figuera. La via és ràpida i com que és del pany esquerra de la paret queda molt bé per combinar amb alguna de la Roca Alta, nosaltres ens hem decantat per la Porno Star.

Pastelina a la Roca dels Arcs.

-Cordada: Pere Bosc, Manel i Busquets.
-Ressenyes: La d`Escalatroncs i la d'en Joan Asín. Aquí penjo la d'en Lluís de romanticguerrer que ens va anar molt bé,merci!.

-Orientació: Sud, a la Roca dels Arcs l'hi comença a tocar el sol per la dreta i també és aquest el primer pany de paret que queda a l'ombra.
-Aproximació: La via queda a la dreta de la paret, al pany de més cap a la carretera. Hi ha diverses traçes que s'enfilen a la paret des d'aquella banda. Si arribem a la via per l'esquerra ja veruem una pintada ben gran que possa PASTELINA i si arribem per la dreta veurem una P picada.

-Material: Alien groc i un parell de Camalots ( .75 i 1 ).
-Via:Fins a la placa de l'inici del segon llarg és molt guapa, després la paret és el que és i la cosa afluixa. De totes maneres a la part alta surt per una placa força bonica. La roca és bona als trams més difícils però a les zones més fàcils cal anar amb compte. A la tercera tirada ens hem perdut per no mirar bé la ressenya: xapat el tercer bolt no anar més a la dreta que també hi ha un díedre, pujar pel díedre que hi ha just al damunt d'aquest bolt. El grau obligat deu ser de V/A1.Hem enllaçat les dues darreres tirades.

-Descens: Doncs el de sempre, si anem per la baixada de la dreta en farem més via i si anem per l'esquerra serà una baixada més llarga però més còmode.

Via de les Nenes a la Roca dels Arcs.

-Cordada: Èric, Laia i Busquets.
-Material: Nosaltres hem fet servir semàfor d'Aliens, Camalots  del 0.75 al 3 ( aquest només l'hem possat a la segona tirada ). La tercera tirada, la d'A2, l'hem trobada pitonada i no hem possat cap peça. El que si hem fet ha estat reforçar R3 amb un parell d'universals ( haguessin quedat millor dos plans gruixuts ). Estrep i unes 20 cintes si ho volem xapar tot al tercer llarg, una plaqueta recuperable i cintes llargues.
-Aproximació: Com sempre...si porteu la foto de la guia d'en Luichy la via es veu perfectament des de peu de paret ( sostre vermell característic ) . Al peu de via hi ha un díedre i es veuen els burins de la primera tirada ( dos de seguits a la paret de la dreta del díedre amb cordinos blancs ).
-Ressenya:
Nosaltres anàvem combinant aquesta amb la que hi ha al Cirera. A veure si em motivo i en faig una...
Penjo la de Romàntic Guerrer:

-Via: A tots tres ens va agradar molt. Sobretot per l'ambient que hi ha a la part de baix, la roca en general bona peró algún tram més discret hi ha. La tercera tirada l'hem trobada clavada i no hem possat cap peça, la tercera reunió es podria fer a la reunió de la Última Alternativa ( més cómode i segura ), per longitud arribem a R4, tindriem fregament peró suposo que seria a la part final del llarg ( IV+ ). La quarta reunió l'hem fet a l'esquerra d'on tocava ( espits ). Al cinquè llarg hi ha una falsa reunió ( dos burins i un espit ) uns cinc o deu metres abans de la bona. La sisena millor fer-la a la Última Alternativa, menys fregament al següent llarg i més segura. La darrera tirada ens n'hem anat molt a l'esquerra i hem pujat per un díedre que es veia més fàcil ( IV ). Grau obligat V+.

-Descèns: Acabada la via anem a l'esquerra a buscar el coll que hi ha entre la Roca Alta i la Roca dels Arcs, a les inmediacions d'aquest coll trobem una desgrimpada d'una alzina que ens deixa en una canal. Baixem per la canal i per les lloses de la dreta i acabem de baixar fins a la base de la paret.

Rampes invertides a la Roca dels arcs

-Cordada: Jordi i Manel.
-Ressenya: ara mateix no sé quina portàvem, hem sembla que era la del ressenya, en tot la via es segueix fàcilment.  http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=180

-Material: cintes exprés pels 4 primers llargs i un petit joc de tascons o friends per als 2 últims llargs. La via està equipada, l'últim llarg és comú amb la Lleida i éstà pelat i el penúltim també està pelat, tot i que aquests dos són fàcils.

- Via: els primers llargs són els millors, tot i que ens ha agradat no és la millor via de Vilanova. Per nosaltres el més difícil de la via són els dos primers seguros, el primer s'arriba a txapar prou bé, però per arribar al segon s'ha de fer una apretada. Menys els dos últims llargs la roca és molt bona, bones plaques "made in Vilanova", els dos llargs de 6a es fan bé, per encadenar s'ha d'apretar un xic però sinó fent A0 es passa.El segon llarg tira un xic a la dreta i després del sostret anem cap a l'esquerra. la reunió està entre una sabina i una alzina hem sembla.
El grau no sé què dir.Per nosaltres els 6a es fan millor que el primer V+, però això del grau ja se sap....
obligat  sobre el V+/6a. Roca polida en alguns passos.

-Aproximació: la típica de la roca dels arcs. Hem de deixar el cotxe a la carretera, baixem al riu i pugem pel camí que passa per sota de la roca dels arcs.La via es troba a l'esquerra de la paret. Quan arribem cap alfinal de la paret pugem fins al peu de via. La nostra comença a l'esquerra de la Lleida, el primer seguro està un xic alt. (20 min)

-Descens: del final de la via tirem per un caminet cap a la dreta , una petita grimpada i ja estem al cim. D'aquí anem cap a l'esquerra per un camí fins al coll, baixem seguint fites fins arribar al camí de pujada.

Airgambois a la Roca dels Arcs.

-Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya:http://romanticguerrer.blogspot.com/2011/01/lairgambois-la-roca-dels-arcs.html
-Material: A les tres primeres tirades hem seguit la via i només hem possat un Alien vermell ( segon llarg al tram herbós ) i un Camalot 0.75 ( tercera tirada ). A la quarta hem anat per la dreta i la placa estava desequipada peró es podia anar possant ferro a discrecció,aquí hem possat el semàfor i un Camalot de l'1. Reunió al cim en una sabina. Estreps útils per passar el sostre del primer llarg.

-Via: No és cap maravella peró te algún tram bonic. La primera tirada és guapa, la segona al tram de 6a que és el més dret de la via la roca , sense arribar a ser dolenta, està una miqueta bruta. Aixó si, hi ha equipament com per passar en A0. Després ve un tram herbós, la tercera tirada poc sostinguda peró amb algún tram bonic i la sortideta que hem fet nosaltres també està prou bé. Una miqueta com les altres vies del sector. V-V+ obligat.
-Descèns: A la dreta seguint una de les tres o quatre traçes que baixen,sembla que la més bona és la que segueix al màxim la carena.

via Lleida a la Roca dels arcs

-Cordada: Conxa, Jordi i Manel.
-Ressenya: portàvem un parell de ressenyes que circulen per internet, la del caranorte esta bé, hi ha algun pito més del que marca. De totes maneres la via és bastant fàcil de seguir.Aquí us deixo els links...
http://www.caranorte.com/foros/read.php?54,5741
http://antxpavil.blogspot.com/2010/11/vilanova-de-meia-via-lleida-200m-va0.html
-Material: Nosaltres vam fer servir una mica de tot: joc d'aliens, camalot fins el 2 i el joc d'empotradors. La veritat és que hem anat posant força artilleria, els llargs estàn força nets  (menys L2 i L3) i els pitons que vas trobant no donen gaire confiança.Les reunions són a prova de bombes i preparades per rapelar. Els estreps poden anar bé per L4, tot i que no són imprescindibles.
-Aproximació: Aparquem a la carretera  i agafem el camí que ens porta a la roca dels arcs per la seva base fins casi el final de la paret.Hi ha un diedre herbós molt marcat que ens serveix de referència ( la via comença a l'esquerra d'aquest) quan estem més o menys a sota d'aquest pugem fins el peu de la paret per algun dels corriols que pugen fins les vies. La nostra comença en un diedre amb tendéncia a la dreta, entre la "rampes inverides" i " tierra de nadie".Uns 20 minuts des del cotxe.
-Via: La veritat és que a nosaltres ens ha agradat força, tot i que no és molt difícil (6b,V+ Ao)  te l'has de treballar prou (mirant la ressenya crèiem que seria més fàcil i ens va fer treballar més del que ens pensàvem).La roca és bona, L1 un xic més gastada i és als llargs 5 i 6 on s'ha de vigilar més amb la roca.
L1: diedre de IV+ amb tendencia a la dreta , fàcil i equipat amb 3 pitons, l'últim es mou força. La R queda a la dreta, després d'un curt flanqueig.
L2:surt cap a l'esquerra, aquest llarg fa força flanqueig  cap a l'esquerra,està força equipat i la R la trobarem sota una gran sabina (V).
L3: aqui podem anar per la "migranya profunda" ,ben equipada amb parabolts i que surt just a l'esquerra de la reunió o per la nostra via; anem a caçar un pitó,  fem un pas atlétic per arribar a un parabolt (V+, Ao) i després d'uns metres en una repisa trobarem una altre pitó.Apretem un xic més i s'arriba a la R. A la ressenya marca un diedre però per nosaltres és més aviat un mur que arriba fins a l'R3.
L4: sense dubte és el més bo de la via, surt a l'esquerra per uns parabolts (6b, V+ Ao) fins una sabina i llavors agafem un diedre de IV+ molt guapo i que s'ha d'equipar ( 2pitons).quan s'acaba el diedre sortir a l'esquerra fins a l'R sota una gran sabina.
L5: és un diedre força obert , hem passat ben oberts de cames ( sense pensar malament!), passes una sabineta i cap a la dreta fins la sortida del diedre.Després hem de flanquejar cap a l'esquerra i la R està a sobre d'una sabina gran un xic amagada.
L6: sortim un xic a l'esquerra i pugem més o menys pel recte fins una feixa i fem R en un arbre:Vigileu amb la roca que no és gaire bona.
-Descens: Acabem de fer el cim i anem cap a l'esquerra fins a un coll, baixem per aquest seguint unes fites fins a tornar al camí de pujada i al cotxe. Al tanto no baixem més del compte que des del coll es pot baixar a la font de la figuera, hem de passar borejant la base de la paret a certa alçada .

Correfoc a la Roca dels Arcs.

Aquesta la vàrem fer l'hivern del 2009,penjo la piada del CAC i unes fotos que mostren l'ambient que te la via.

"Correfoc a la Roca dels arcs

El diumenge anem a fer aquesta via de Vilanova.A peu de via trobem el nom picat,a la base d'un evident díedre on s'hi veu un clau.Fem servir:dos estreps,els tascons,els Camalots fins al número 1,els aliens,un universal gruixut,una v mitjana i un universal finet.L'universal gruixut i la v les fem servir al primer llarg i apretant una miqueta en lliure són prescindibles,l'universal finet l'utilitzem a la tercera tirada per arribar a un providencial tascó que penja al final del sostre,estirant-se molt i amb traça amb els estereps també ens podrem estalviar de clavar.Al quart llarg hi ha una flor de dues v al tram d'A1 o 6b que poden haver saltat tot i que no eren precaris.Per sortir d'aquests claus en artificial hem utilitzat un 0.75 a caldo que després hem recuperat perquè a dalt torna a fer falta. La via està força equipada amb espits del 8 en bon estat.Les reunions ténen tres expansions,a la primera hi ha dos espits i el casquet del tercer.Opcional portar la xapa i el cargol per reforçar la reunió. La roca és bona en general peró al primer llarg hi ha algun tram més trencat.De la cinquena reunió sortim amb una sola tirada fins al cim ( seixanta metres ),en aquest tram no hem seguit la via,hem anat a sortir per lo que semblava més fàcil. El grau obligat deu ser V+/A1+.Lo d'A1+ jo crec que seria la tirada del sostre la resta en A1 amb peçes a caldo. Descèns caminant cap a l'esquerra,baixar a la base de la paret i seguir-la per camí evident de retorn al cotxe. Vertical i amb ambient.A mi em va agradar. Cordada: Ramón Pujo,Jordi Berta i Busquets.