divendres, 28 de març del 2014

Saca Molla a la Paret d'Escales.


-Cordada: Berta i Busquets.
-Orientació: Sud, el sol hi toca des de vora les 11 fins cap a les quatre, que s'amaga darrera una muntanya.
-Ressenya: Aquesta dels ressenya.net està molt bé, gràcies!



-Accés: Depenen de per on volguem fer la curta aproximació haurem d'aparcar en un lloc o en un altre. Si volem anar a les vies per baix hem d'anar al poble de Sopeira, creuar-lo i anar cap a la central elèctrica a les proximitats de la qual aparcarem.
Nosaltres hem fet l'aproximació per dalt, per fer-ho així de Sopeira cal continuar en direcció Viella i aparcar a dalt de la pressa.


-Aproximació: Nosaltres hi hem accedit per dalt. Creuem per la pressa, saltem la brana a la dreta i enganxem les escales picades a la paret. La via comença al quart revolt a la dreta, al costat d'una pilona mig esgavellada i amb una pintada blanca a sota.
-Material: La via està totalment equipada amb parabolts. De totes maneres com que gairebé tota l'estona va per fissura si anem justos de grau podem possar alguna peça. Nosaltres hem utilitzat una corda simple de setanta per enllaçar llargs, diria que amb seixantes també arriba. Vàrem possar alguna cinta llarga i ens vàrem saltar alguna xapa, encara que no cal massa perquè la via va força recte.



-Via: Bona roca, força equipada, sostinguda, vertical i amb pressa generosa...una disfrutada!. Diria que algunes roles tenien anelles peró crec que no totes.
-Dificultat obligada: V/A0.


-Descens: Seguim la vira on acaba la via cap a l'esquerra, entrem al tunel i diria que quan es bifurca seguim la boca de la dreta. Agafem una vira que ens acaba baixant al camí de ronda de la pressa, el seguim a l'esquerra.

dilluns, 24 de març del 2014

Xicoia.



-Cordada: Berta i Busquets.
-Orientació: Sud, però a la base de la paret hi costa una miqueta que hi arribi el sol i hi toca el vent, cosa que fa que costi entrar-hi d'hora.
-Ressenya: Anàvem amb un retrato que no molava massa i n'hem fet una.



-Accés/Aproximació: Des de Sopeira hem d'anar en direcció a la Central Elèctrica. Aparquem a la dreta, just abans de creuar el pont. Creuem el pont i anem cap a l'esquerra. El primer llarg arrenca directamen des de la carretera i és o ha estat parasitat per una via d'esportiva del sector El Pont.És el segon díedre començant per l'esquerra, hi falta el primer bolt però s'arriba sense problemes al segon.
-Material: Nosaltres hem posat un 0.75, un tascó petit i un Alien groc.


-Via: La quarta tirada és molt guapa, la primera ( via esportiva ) i la tercera també molen, la resta un pèl més fluix. Nosaltres la vàrem fer servir per entrar a l'Aresta Sudoest.
-Dificultat obligada: V+/A1.


-Descens: Algunes roles de la via tenien un maillon i cordino, suposo que deu ser rapelable ( porteu recanvis ). Sinó un cop acabada la via seguim per l'Aresta S.O., en 75 metres arribem a una primera bretxa i si seguim crestejant arribem a una segona bretxa on es baixa si vens de la . Nosaltres hem baixat per aquí: rapel opcional sinó desgrimpada (III+), si es va amb simple i es vol rapelar millor portar algún cordino per abandonar als boixos.


dimecres, 19 de març del 2014

Aresta Sudoest al Pic de Sant Cugat.


-Cordada: Berta i Busquets.
-Orientació: L'aresta en si és Sud total però la part de baix, que nosaltres hem fet per la Xicoia, triga a estar al Sol ( entre 9 i 10 ) i a més hi fa molt de vent. Per tot aixó costa començar d'hora sense passar fred.
-Accés: Igual que la Xicoia. Pendent de piar...






-Aproximació: La via original entra per un díedre-canal herbós a la dreta d'una característica barra de ferro. Nosaltres hem entrat per la Xicoia. La idea era fer la Xicoia i després l'Aresta, peró hem començat a escalar a quarts d'onze i ens ha fet por jugar-nos-la i hem fet l'activitat en dos dies abandonant a la bretxa del pont de roca i al dia següent hem reprès l'activiat en aquest punt.
-Horari aproximat: Via Xicoia fins al Coll del Pont de Roca: 5 hores  i d'aquí al cim 4 hores.


-Escapatories: A part de les dues que hi ha a la part baixa, per la cara N ( mireu descensos de la Xicoia ) més endavant es creuen roles d'algunes vies de la cara S que crec que estaven preparades per rapelar, molaria mirar el llibre d'en Luichy per controlar aquest tema.
-Ressenyes: La que penjo d'en Joan Jover . També està molt bé la de la guia d'en Luichy d'Escales.


-Material: Només hem fet servir les peçes petites: de l'Alien blau al Camalot 0.5.
-Via: Aresta ben llarga amb trams de tot: escalar,grimpar, caminar, bona roca, mala roca...És una alpinada de secà, no és una via sostinguda sinó de ressalts. La tònica és la de grimpar amb trams esporàdics més complicats on si que escalem i molts altres trossos on caminem. Te alguns passatges d'aresta fina i esmolada amb molt d'ambient. Com sovint es diu: " una escalada per excursionistes i una caminada per escaladors ". A mi m'ha agradat.






He fet una explicació rollo Bellefon per completar la ressenya:

Començant per la Xicoia arribem a l'aresta una miqueta abans de per on hi arriba la via original. Seguim el cordal de l'aresta uns 80 metres fins a una instal.lació de ràpel a la cara N ( dos bolts amb anella ). III i algun pas de IV.

Seguim la mateixa tónica uns 70 metres fins a la reunió de la Romel i La Cosa. Al cap d'uns 40 metres arribem a un ampli coll on hi ha el característic forat a la roca.



Caminem uns 70 metres fins a una xemeneia a l'esquerra del forat. Continuem pel fil de l'aresta, passant per sobre el forat i seguim per l'aresta fins a un collet amb un bloc caigut a la cara Sud. Podem montar reunió aquí ( 60 metres des del coll ) o seguir per la placa de la cara Sud ( 3 pitons, V/V+ ) fins assolir de nou l'aresta on trobem un pitó per fer reunió. 20 metres.

Sortim per la fissura que domina la reunió i seguim per la cara Sud uns 30 metres ( dos claus ) fins a una bona alzina on fem reunió.  (IV/V )


Damunt la reunió el terreny és cada cop menys vertical i arribem pràcticament a les inmediacions d'una punta. Convé quedar-se uns vint metres per sota del cim d'aquesta punta per arribar flanquejant a un gran coll. 100 metres.


En aquest coll s'hi aixeca una paret desplomada vermellosa, ratllada per una fissura. Hem de flanquejar a la cara N (IV/V,pont de roca al final ) i guanyar una petita repissa herbosa. Damunt d'aquesta repissa hi ha un mur amb un universal, escalem aquest mur ( V+, difícil d'assegurar ) i arribem a una xemeneia. La seguim fins al final en un coll a la cara S.60 metres des de el coll.



Seguim el fil de l'aresta fins a un mur més vertical ratllat per una fissura. Agafem una terrassa que marxa vers el S. 40 metres, pont de roca. II-III.

Contimuem per la terrassa fins a una mena d'embut, escalem en placa en clar flanqueig ascendent a la dreta fins assolir una bona sabina ( IV+). Des de la sabina carenar a l'esquerra a buscar el cim d'una agulla on podem assegurar-nos en una sabina seca.40 metres.




Seguim pel fil de l'aresta,aeri,(III) i arribem a una feixa que va per la cara S on hi ha una reunió de bolts. Per una canal herbosa retrobem el cordal que seguim uns pocs metres fins el peu d'un mur vertical. 200 metres.

Escalem el mur ( IV/IV+) i ens assegurem en una sabina. 10 metres.

Pel fil de l'aresta arribem a les proximitats d'una agulla, no hi pujem, ens mantenim uns 30 metres per sota i flanquejem a un coll, baixem algun metre al vessant N per una tartera i ens plantem al peu d'un díedre fissura descompost. II-III.80 metres .

Escalem el díedre (III/IV) i damunt d'aquest ja acaben les dificultats.30 metres.



-Descens: Continuem carenant en la direcció que portàvem. Quan ho veiem clar hem de desgrimpar a l'esquerra cap a un prat molt evident. Seguim el prat en direcció O ( direcció Sopeira,oposat al que fèiem quan escalàvem l'aresta ), fins al final en un coll, vora d'un gran pi solitari. Ara hem de baixar per la tartera que va per sota la cara N amb rastres de traça. Al final de la tartera hi ha dos ràpels: 35 ( sabina ) + 25 ( dos espits amb anella ) . El primer suposo que la gent el desgrimpa, no és difícil ( III ? ) peró va per la típica torrentera pul.lida. Millor portar algún cordino per reforçar la primera instal.lació. Acabats els ràpels fem un petit tram més de tartera i arribem al sostre de la central elèctrica, l'hem de desgrimpar fins a la carretera.

dijous, 13 de març del 2014

Aresta G.E.R. al Roc de Ponent.


-Accés: A la N-240 que va de Montblnac a Lleida hem de sortir i anar cap al poble de l'Espluga de Francolí. Aquí hem d'agafar la T-7000 que va de Prades a Poblet, direcció Vimbodí. La seguim aproximadament uns 6 quilómetres fins que veiem a ma esquerra una pista asfaltada que s'enfila per una vall, a l'entrada d'aquesta pista hi ha una gran creu i un cartell que diu Vall de Castellfollit. Seguim aquesta pista uns dos quilómetres i just passar una cabana oberta peró en bon estat per vivaquejar aparquem a ma esquerra. Des d'aquest punt ja veiem l'Aresta amb la creu al cim.


-Aproximació: Pujem per la pista uns doscents metres i a ma esquerra agafem una pista que baixa cap al riu, davant d'una tartera. Hem de remontar aquesta tartera i després entrar al bosca a la dreta a buscar la tarterta que hi ha a peu de via. Pugem per aquesta tartera fins a la base de l'aresta on hi ha el nom picat.


-Orientació: Sudoest, la via està a l'ombra fins les 11 aproximadament. Compte amb el vent!.
-Ressenyes: Jo he fet anar la d'en Parce que he penjat aquí sobre i que m'ha anat molt bé. Penjo també la de l'Escalatroncs més que res per que és sobre foto i pot anar bé per ubicar la via.


-Material: Només he utilitzat vagues per arbres i ponts de roca. Si es va just de grau es podem possar més peçes, les grans també entren. Hi ha un casquillo d'espit a un pas de placa ( IV ) de la tercera tirada que si portem un cargol del 8 el podrem aprofitar.


-Via: És una cresta pirinenca situada a les muntanyes de Prades. Les dues primeres tirades són les més sostingudes, després la cosa ja és més fàcil tot i que ens podem complicar el recorregut tant com volguem. Bona roca, no està pul.lida. Entorn tranquil.


Jo anava sol i l'he fet en tres tirades: Terra-R2 ( 60 ), R2- segona reunió de bolts ( 60 ) i d'aquí amb 50 metres a uns arbres que hi ha sota el cim.
-Dificultat obligada: IV+/A0 o IV/A1.


-Descens: Acabar d'arribar al cim. Un cop aquí seguir la carena en direcció N. ( deixant la via a l'esquena ), quan hem carenat uns dos cents metres hem de prendre una mena de canal a la dreta que ens baixa a la tartera per la que hem aproximat, passant per peu de via. Compte en el moment de deixar la carena perquè hi ha fites que segueixen per la carena.

dilluns, 10 de març del 2014

La Mestressa m'estresa! a l'Agulla de Migjorn.





L'altre dia vàrem anar a acabar d'obrir aquesta via que en Berta i en Ramón Pujol tenien començada de fa un parell d'anys a l'Agulla de Migjorn.

L'Aproximació és per el G.R. que puja a la Portella Blanca i un cop a sota la cara Oest de l'Agulla anem cap a peu de paret per rastres de traça. Hem de grimpar una petita diagonal rocosa de dreta a esquerra fins a un petit nínxol on farem la R0. Des de el terra es veu l'equipament de la primera tirada: un pont de roca i un parabolt.



l'Orientació és Oest i el dia que hi vàrem anar, a finals de Febrer, no va entrar el sol fins a quarts de dues.


De material el mínim diria que és algun tascó i un joc de friends de l'Alien blau al Camalot del 4.Aquest darrer només el possarem en un pas de la quarta tirada, sense aquesta peça el tema queda obligat ( 6a+ ? ) peró no expossat ja que mig metre per sota el 3 queda a caldo. Si anem més justos de grau i/o volem enllaçar les dues primeres tirades pot anar bé repetir els més grans (1,2 i 3 ). Els claus que hem utilitzat han quedat a la paret o els hem canviat per parabolts, per tant en principi no calen. No hem utilitzat ganxos. Han quedat alguns ponts de roca sense llaçar, si algú els vol posar cap problema.






La via a mi m'ha agradat per vertical,sostinguda i lògica. La tercera tirada no és ben bé lògica perquè podem sortir fàcilment si anem rectes i en comptes d'això flanqueja a l'esquerra per trincar un evident díedre i allargar un xic més el tema. Precisament aquesta travessa,encara que la topo no ho reflexi gairé bé,és descendent i deu ser més o menys trampejable amb un pèndol.



Llàstima de la feixa abans de la darrera tirada, per on donat el cas ens podrem escapar sense cap problema. Aquest útlim llarg el va equipar el company amb la corda per dalt i volem tornar-hi en breu per possar-hi alguna xapa més.
Les reunions 1,2 i 5 ténen una anella i poden servir per rapelar a terra o a la feixa respectivament en cas de necessitat. Preveure un cordino sinó volem baixar d'un sol bolt. La tercera reunió no te anella peró juraría que si tirem ràpel arribem a terra sense problemes.




El grau  i el grau obligat són de mal dir, jo diría que la via és sostinguda en el 6a amb algún tram més difícil que deu rondar el 6b i algun tram més fácil on potser el tema s'acosta al V+. L'hem obert amb el nivell que tenim i des d'abaix, menys el darrer llarg, per tant es deu poder trampejar amb 6a/A1.




La roca és el gran hándicap de la via, ja que de moment no és per tirar cohets. Tot i que s'ha anat sanejant en els diversos atacs en general cal vigilar on ens agafem, esperem que si la via es repeteixi i es vagi netejant i millori el tema.

dimecres, 5 de març del 2014

Cita a Cegues.



-Cordada: Berta i Busquets.
-Orientació: Sud, a peu de via costa que toqui el sol. Cap a quarts d'onze.
-Accés/Aproximació: Igual que a la Via de la Terra, un cop a peu de paret aquest cop ens quedem més a prop. La via està cinc metres a la dreta de la Guineu Lliure ( G picada en una evident llastra-bavaressa ). La Cita a Cegues comença per un slab amb una sabina i un bolt del 8 al damunt.




-Material: Nosaltres portàvem tota l'artilleria i vàrem fer la via només amb expressos sense passar gens de por. De totes maneres la via te bastants trams on si volem podem afegir ferro ( màx Camalot de l'1 ?) .
-Via: A nosaltres ens va agradar, te bona roca i és força variada. En alguna piada de les primeres repeticions he llegit que la roca no acabava de ser bona, actualmente a nosaltres ens va semblar molt bona. Equipada amb claus i parabolts del 8. No hem vist ni el clau ni el pot de registre.


-Dificultat obligada: V/A0.
-Ressenya: Com sempre la millor a lanochedelloro.com, on també hi ha una fotografia útil per situar-la a la paret.
-Descens: Com sempre, carenant a la dreta fins a la Portella Blanca on retrobem el G.R. que ens retorna a Rúbies.