Jazz Watusi al Serrat del Moro.

 

Bonica via de plaques amb un tram de díedre que dona varietat a l'assumpte. Si som ràpids la podem combinar amb les seves veines Han Solo i Bestie Boys, d'aquestes tres la Bestie Boys ens ha semblat la més exigent. Roca sanejada per no patir malgrat que en algun punt te el tacte poc agraït de la cara nord, el final de l'itinerari està molt ben resolt.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i agafem el Camí de l'Arrel ( G.R.) en direcció Can Massana. Al cap de ben poc arribem a la Canal de Sant Jeroni la qual comencem a remuntar. Hem d'estar atents a prendre un corriol a ma esquerra just abans d'una escala de fusta. Queda més amunt que el peu de via de la Han Solo i Bestie Boys.

Peu de via en una placa amb parabolts visibles i una fissura a la dreta.

Horaris: Aproximació 25 minuts, via 3'5 hores i del final de la via a Santa Cecilia una hora.

Material: Dotze cintes i un Alien vermell per la quarta tirada.

Grau obligat: 6a/A0.

Orientació: Nordoest,em sembla que només te sol una estona a la tarda.

Descens: Des del final de la via hem crestejat uns 150 metres, cal estar atents al moment de deixar de crestejar i baixar per terreny herbós a la dreta. Alguna pedra penjant dels arbres ens indiquen que anem pel bon camí, baixant i apropant-nos a St. Jeroni. Arribem a una corda fixe que ens deixa a la primera instal·lació de ràpel. Fem 2 ràpels força nets de 40.El primer sobre d'un arbre i el segon de dos espits amb anella. Els ràpels ens deixen a la Canal de Sant Jeroni per la qual baixem al Camí de l'Arrel que seguint-lo a la dreta ens retorna a Sta Cecilia.

Data de l'ascensió: Abril del 2.024

Bestie Boys al Serrat del Moro.

La placa de la part superior és molt bona i la fissura inicial també ens ha agradat. Tenint en compte que la via és bastant recent caldrà anar amb molt de compte amb la roca del segón i sobretot del tercer llarg,pur crocanti de cara nord on hem fet la nostre aportació a l'ingent feinada dels aperturistes.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i agafem el Camí de l'Arrel ( G.R.) en direcció Can Massana.Al cap de ben poc arribem a la Canal de Sant Jeroni la qual començem a remontar.Quan portem uns deu minuts de pujada ens hem de fixar amb unes roques que tenen forma de serra a ma esquerra.Flanquejarem amb compte per sobre d'aquestes roques per un corriol més o menys fressat,passem per la base de la Han Solo i uns cinc metres més enllà localitzem el nostre inici.Díedre amb un pitó vermell.Superat aquest primer clau i el posterior parabolt cal anar a l'esquerra a buscar una fissura ample molt llaminera i no a la dreta per les xapes de la Han Solo.

Grau obligat: 6a.

Material: Un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4 tot repetint el 2 i el 3 així com unes quinze cintes exprés i un estrep.

Horaris: Aproximació vint minuts, per fer la via 5 hores i del final de la via a Santa Cecilia una hora.

Orientació: La part superior te sol a partir de les 4 ,a baix no se si n'hi acaba d'haver mai.

Descens: Del final de la via com bonament es pugui assolir la carena. Aquí hem crestejat uns 150 metres, cal estar atents al moment de deixar de crestejar i baixar per terreny herbós a la dreta. Alguna pedra penjant dels arbres ens indiquen que anem pel bon camí, baixant i apropant-nos a St. Jeroni. Arribem a una corda fixe que ens deixa a la primera instal·lació de ràpel. Fem 2 ràpels força nets de 40.El primer sobre d'un arbre i el segon de dos espits amb anella. Els ràpels ens deixen a la Canal de Sant Jeroni per la qual baixem al Camí de l'Arrel que seguint-lo a la dreta ens retorna a Sta. Cecilia.

Han Solo al Serrat del Moro.

A nosaltres ens va triomfar, ja que te alguns trams molt guapos malgrat que també n'hi ha de cutres. L'escalada és ben variada: placa de dits,fissura explosiva,placa física,placa tècnica,xemeneia...Llàstima de la feixa i d'algúna part terrosa.La roca ha estat netejada a consciència però queda cosa petita per anar tirant entre els repetidors.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i agafem el Camí de l'Arrel ( G.R.) en direcció Can Massana.Al cap de ben poc arribem a la Canal de Sant Jeroni la qual començem a remontar.Quan portem uns deu minuts de pujada ens hem de fixar amb unes roques que tenen forma de serra a ma esquerra.Flanquejarem amb compte per sobre d'aquestes roques per un corriol més o menys fressat fins a peu de via. Parabolts visibles i inicials HS amb retol·lador que es poden esborrar.

Grau obligat: Segons la ressenya V+. Nosaltres ho hem vist més aviat de 6a/A1. 

Material: Hem fet anar un estrep, 16 expresos i els Camalots 0.75,2 i 3. Si es va just de grau pot ser útil dur un 4 o repetir el 3.

Horaris: Aproximació 30',via 3 hores i del final de la via a Santa Cecilia 1 hora.

Descens: Del final de la via com bonament es pugui assolir la carena. Aquí hem crestejat uns 150 metres, cal estar atents al moment de deixar de crestejar i baixar per terreny herbós a la dreta. Alguna pedra penjant dels arbres ens indiquen que anem pel bon camí, baixant i apropant-nos a St. Jeroni. Arribem a una corda fixe que ens deixa a la primera instal·lació de ràpel. Fem 2 ràpels força nets de 40.El primer sobre d'un arbre i el segon de dos espits amb anella. Els ràpels ens deixen a la Canal de Sant Jeroni per la qual baixem al Camí de l'Arrel que seguint-lo a la dreta ens retorna a Sta Cecilia.

Esperó Nord Oest al Serrat del Moro.

 

Guapa però amb algun tram de pedra a estudiar que suposo que milloraria si la via assolís l'estatus de clàssica de les seves veïnes Mas Brullet o Casas Chani cosa que de moment no passa. Suposo que per escaladors amb mentalitat alliberadora és una llaminadura, pels clàssics del V+/A1 com un servidor que la fem amb escalada combinada és tot un repte. Precisament si aquest és el nostre grau de confort pot ser que ens estavellem a la penúltima tirada on probablement el grau obligat s'enfili fins el 6a+ a no ser que comencem a provar els típics invents: tramposa, pitons, ganxo, coleguilla maquinilla.....Jo aquesta tirada l'he fet de segon i aquesta és la impressió que m'ha donat. S'ha de dir que la via està reequipada de manera que a totes les reunions hi trobem almenys un parabolt i a les tirades n'hi trobem algun de progressió. Aquest itinerari també rep el nom d'Esperó Sánchez en honor a un dels seus creadors.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i anem a buscar el Camí de l'Arrel en direcció al Monestir. Al cap d'uns dos cents metres trobarem un corriol que puja en direcció al Serrat del Moro. Seguirem aquesta traça fina a topar amb la base de la paret. Aquí caldrà anar a l'esquerra i anar guanyant una mica d'alçada amb alguna grimpada fins al peu de la paret on anirem cap a la dreta. La via comença uns trenta metres a la dreta de la clàssica Mas Brullet, grimpem uns blocs i arribem a un díedre molt marcat on comença la via. 

Horaris: Aproximació 15',via 6 hores i retorn al cotxe 1 hora.

Grau obligat: V+/A1 menys el penúltim llarg que podria ser 6a+ obligat.

Orientació: ?.

Material: Nosaltres hem fet servir un estrep, unes 18 cintes exprés, tres plaquetes recuperables, un escanya burins o microtascó i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot de l'1.

Descens: Des de la darrera reunió crestejar uns deu metres ben aeris fins a un collet evident, explanada amb sorra. Aquí hem plegat cordes i ens hem tret els gats. Acte seguit hem crestejat uns 150 metres, cal estar atents al moment de deixar de crestejar i baixar per terreny herbós a la dreta. Alguna pedra penjant dels arbres ens indiquen que anem pel bon camí, baixant i apropant-nos a St. Jeroni. Arribem a una corda fixe que ens deixa a la primera instal·lació de ràpel. Fem 2 ràpels força nets de 40.El primer sobre d'un arbre i el segon de dos espits amb anella. Els ràpels ens deixen a la Canal de Sant Jeroni per la qual baixem al Camí de l'Arrel que seguint-lo a la dreta ens retorna a Sta.Cecilia.

Cases Chani al Serrat del Moro.

Com qualsevol altre clàssica del vessant nord: no defrauda.Escalada eminenment de fissures però amb força trams de placa que la fan més variada que la seva veïna Mas Brullet.Els amants del rovell aquí es trobaran amb una clàssica on si no recordo malament no hi havia ni un ferro sense óxid i cap parabolt.La sortida original mola però montar la role a dalt és bastant conyas,més cómode flanquejar a la dreta i sortir pel darrer llarg de la Mas Brullet.

Horari: 6 hores.
Material: Joc de friends Des de l'Alien verd al Camalot del 2.Opcionals 3 i 4,que hem posat a la fissura i llavi vermell respectivament de la cinquena tirada on hi ha assegurançes d'època.
Joc de tascons,un parell de recuperables i 18 expresos per anar tranquils.

Grau obligat: V+/A1 o 6a+/A0.
Orientació: Ombra partir de les 3 a la part de baix i a dalt partir de la una.

Descens: Des de la darrera reunió crestejar uns deu metres ben aeris fins a un collet evident,explanadeta amb sorra.Aquí hem plegat cordes i ens hem tret els gats.Acte seguit hem crestejat uns 150 metres,cal estar atents al moment de deixar de crestejar i baixar per terreny herbós a la dreta.Alguna pedra penjant dels arbres ens indiquen que anem pel bon camí,baixat i apropant-nos a St.Jeroni.Arribem a una corda fixe que ens deixa a la primera instal.lació de ràpel.Fem 2 ràpels força nets de 40.El primer sobre d'un abre i el segón de dos espits amb anella.Els ràpels ens deixen a la Canal de Sant Jeroni per la qual baixem al Camí de l'Arrel que seguint-lo a la dreta ens retorna a Sta.Cecília.

Mas Brullet al Serrat del Moro.

Bona escalada de fissures i díedres de caràcter clarament atlètic. Una de les grans clàssiques del vessant nord montserratí fins al punt que hom afirma que "Qui la Mas no ha escalat a Montserrat no ha estat".Fames i llegendes a part a nosaltres ens ha agradat molt,hem trobat que cap tirada és lletja del tot i a totes cal escalar,malgrat alguna feixa i canalota tallarotllos molt puntuals.Sense tenir l'ambient que puguin tenir altres vies assequibles de la zona com la GAM del Bisbe o la Sànchez Martínez a Diables,hem tingut sensació d'escalar una tapia i no ressalts.L'equipament fixe és més aviat escàs i envellit però com que gairebé sempre ens mourem en terreny fissurat és qüestió d'afegir ferro i llestos.Les reunions ténen 2 bolts amb anella força antics com els de la nord del Pedraforca.

-Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.
-Aproximació: Creuem la carretera i anem a buscar el Camí de l'Arrel en direcció al Monestir.Al cap d'uns dos cents metres trobarem un corriol que puja en direcció al Serrat del Moro.Seguirem aquesta traça fina a topar amb la base de la paret.Aquí caldrà anar a l'esquerra i anar guanyant una mica d'alçada amb alguna grimpada fins al peu de via.

Horari: Aproximació 20',via 5 hores i descens 1 hora mitja.Total 7 hores.

Material: Unes setze cintes exprés,una plaqueta recuperable per l'iniçi de L4,un parell de tascons i un joc de friends des de l'alien verd al Camalot del 4 repetint 2 i 3.Portàvem un 4 repetit i el del 5 però no l'hem possat.Pot anar bé dur vaguetes fines o tasconets per les expansions del penúltim llarg on si anem amb artificial agraïrem l'estrep.
Grau obligat: V/A1.

Descens: Tenim 3 opcions:
1)Rapelar la via: Amb doble corda de 60 rapelem fins a la R-7, de la R-7 a la R-5, de la R-5 a la R-3, de la R-3 a la R-1 i de la R-1 al terra. En total 5 ràpels.
2)Grimpar i fer dos ràpels fins la Canal de St.Jeroni.Això és el que hem fet nosaltres i amb una hora i mitja erem a Santa Cecília.Des de la darrera reunió crestejar uns deu metres ben aeris fins a un collet evident,explanadeta amb sorra.Aquí hem plegat cordes i ens hem tret els gats.Acte seguit hem crestejat uns 150 metres,cal estar atents al moment de deixar de crestejar i baixar per terreny herbós a la dreta.Alguna pedra penjant dels arbres ens indiquen que anem pel bon camí,baixat i apropant-nos a St.Jeroni.Arribem a una corda fixe que ens deixa a la primera instal.lació de ràpel.Fem 2 ràpels de 40 força nets .El primer sobre d'un arbre i el segón de dos espits amb anella.Els ràpels ens deixen a la Canal de Sant Jeroni per la qual baixem al Camí de l'Arrel que seguint-lo a la dreta ens retorna a Sta.Cecilia.
3) Crestejar fins a St.Jeroni,sense referècies.Com la opció dos però enlloc d'anar a la dreta a buscar els ràpels seguim crestejant fins al cim.Pinta a llarg i penós.
Ressenyes: Escalatroncs i Armand Ballart.Moltes gràcies!.