dilluns, 26 de juny de 2017

Viking a l'Agulla Sol ponent .

Via que ataca la vertical cara oest de l'Agulla del Sol Ponent. Sorprenentment un bon tram del primer llarg surt en lliure no massa difícil. Però al segon llarg i a l'inici del tercer haurem de tirar d'Ae a discressió. Menció especial a la segona reunió, en una generosa bauma on podrem portar la birra i les patates... La via està equipada amb parabolts, la majoria són del 8. Compte perquè la xapa d'alguns parabolts balla!!!


-Cordada: Busquets i Macau
-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat).Al Coll de Guirló, en comptes de seguir el camí cap a les Portelles, agafem un caminet que surt a mà esquerra i que puja cap a la paret oest d'Agulles. Està bastant fresat i hi ha fites. Seguint aquest camí arribarem al peu de la Cerdà-Riera de la Bandereta. Per arribar a peu de via hem de resseguir la paret cap a la dreta fins arribar al peu de la cara oest de l'Agulla del Sol Ponent. A l'inici de la via hi ha el nom ratllat a la roca, però s'esta esborrant i costa de veure. La primera xapa és un parabolt rovellat del 10.



-Orientació: Oest.
-Material: Cintes exprés (si ho volem xapar tot al segon llarg en calen unes 20) i estrep. Un Alien groc o similar pot anar bé per protegir la sortida al cim.
-Dificultat obligada: 6a (al primer llarg).


-Descens: Ràpel d'uns 25 metres per l'aresta sud/sud-est. La reunió del ràpel està a l'aresta sud, uns metres per sota el cim.
-Ressenya: Nosaltres hem utilitzat la topo del blog de l'Escalatroncs:


divendres, 23 de juny de 2017

Llimac groc a la carena del Dumbo.


Via bastant bona sobre roca de qualitat i equipada amb força parabolts. Llàstima que sigui un pèl massa curta, perquè si no es convertiria en una clàssica d'Agulles. Nosaltres l'hem fet en una sola tirada sense problemes de fregament utilitzant doble corda i cintes llargues. Hem escalat aquesta via baixant de l'Aresta Brucs a l'Ou de Colom.


-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi i agafem la Canal Ampla fins a localitzar la cara est del Dumbo. Després pugem pel bosc fins a peu de paret. La resseguim cap a la dreta fins arribar a la base de la paret de la Carena del Dumbo. La via comença al costat dret de la paret, es veuen les xapes dels parabolts des del peu de via.


-Orientació: Est.
-Material: Equipada amb parabolts. Només calen cintes exprés.
-Grau Obligat: V.

-Descens: Desgrimpem sense problemes per l'aresta nord. I després baixem per dins el bosc fins la Canal Ampla.
-Ressenya:  Penjo la dels Dalton i la de Sibemessenapren. Moltes gràcies!.

dimecres, 21 de juny de 2017

Dia de Lluna al Vallibierna.



Aprofita molt bé un pany de paret que a priori sembla que hagi de donar menys de si.Escalada força llarga i homogènia on hi trobarem una gran varietat d'estils.La roca bona menys algún bloc sospitós que les repeticions s'encarregaran de fotre d'altabaix.Compte també als llocs més ajaguts que hi ha força ruïnilla.
Horari: 1.15 aprox,7 via i 2.15 baixada.
Orientació: Sud,sol tot el dia.
Accés: basament de Llauset,a on s'accedeix per carretera asfaltada desde el municipi d'Aneto.La paret és ben visible des d'aquest punt,encara que no en l'angle en que s'han fet les fotos.


Aproximació: Creuem un tunel,deixem un trencant a la dreta i seguim el GR que voreja l'embassament.Quan acaba l'embassament el GR puja a la dreta cap a l'Estany de ??? i el refugi de Llauset.Pujem uns metres per aquest camí i quan ho veiem clar sortim a l'esquerra en direcció a la paret.La via queda força a l'esquerra i s'inicia en una fissura-canal molt evident,crec que no es veu la primera assegurança que és un pitó. Nosaltres hem trobat neu a l'entrada, hem pujat per l'esquerra i hem flanquejat facilment (III) per una vira fins a la fissura de la primera tirada,aquí hem fet una R0 pel tema fregament ( Camalots 2 i 3 ) sembla factible arribar directament a R1.
Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2 i una dotzena de cintes exprés. El Camalot del 3 l'hem possat en un parell de llocs fàcils. Si fem els Ae's com a tals anirà bé portar els estreps i per algún blog em sembla haver llegit que va bé un tascó petit al L3. És altament recomanable l'us de doble corda i cintes ben llargues,ja que les tirades són força llargues i les reunions estan ubicades pensant en els ràpels i no en el fregament.


Grau obligat: Teoricament és V+/Ae. Jo crec que per fer-la amb V+ potser cal fer algun pas d'A1.
Descens: Les reunions de la via fins la R7 ténen una anella i cordino per rapelar. La 8 i la 9 només ténen cordino. Si pensem rapelar millor portar doncs alguna cosa per abandonar, les reunions estàn alineades però potser hi ha coses sueltes. Em sembla haver llegit alguna piada d'algú que rapelava des de R2 a terra amb un sol ràpel de 60. A partir de la R9 ja no hi ha cap tipus d'equipament a la via.
Nosaltres hem baixat caminant. Arribats a la cresta tenim dues opcions a l'esquerra fariem el cim i a la dreta baixem de manera més directa. Nosaltres hem anat a la dreta ( 40 mètres alguns pasos de I/II) fins a un collet de terra marronosa. Aquí baixem pel vessant oposat al que hem escalat primer per tarteres i despres per terreny de terrases fins a uns llacs. Un cop als llacs cal anar a l'esquerra a caçar el G.R..Aixó a nosaltres ens ha costat de trobar, hem anat baixant i mirant d'anar a l'esquerra. Un cop trobem el G.R. el seguim de baixada en direcció al Refugi de Llauset i l'embassament de Llauset. Arribats a sota del Refugi de Llauset el G.R. el G.R. fa marrada i fa un sifón pujant i tornant a baixar del refugi. En comptes d'això seguirem el G.R. vell que va pel costat del riu,es veuen les marques de G.R. esborrades i hi ha fites. Baixem una estona paral.lels al riu i el creuem a l'alçada d'un cartell on ens retrobem amb el G.R. que baixa cap a l'Estany de ??? i després es retroba amb el camí de l'aproximació al final de l'Embassament de Llauset.



dilluns, 19 de juny de 2017

Aresta GAM al Bisbe.



Híper clàssica i repetida via de Montserrat.Sostinguda i amb ambient des del primer metre.Generosament equipada amb parabolts i amb les reunions rapelables és una bona opció pels que es vulguin iniçiar a les vies de la cara nord sense massa compromís i en una via guapa.El traçat resulta sumament atractiu i l'escalada molt variada amb una primera part de díedres que desmboca en unes aeries plaques.En aquestes plaques el rocam és simplent excel.lent mentre que a les fissures està sanejat.Jo en cap moment he patit per la roca.


Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.
Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat).Al Coll de Guirló continuem recte deixant el trencant a la dreta que puja al Pas de les Portelles i al refugi. Seguim rectes passant per sota de la Paret de la Biga i la Cadireta. Un cop passada la Cadireta trobarem un desviament a mà dreta que puja cap al Coll de Porc, el prenem i continuem fins un trencall on agafem el camí de l’esquerra ( bon lloc per amagar la motxilla ) continuem uns metres fins situar-nos a la vertical de la via i des d’allí agafem una traça que ens deixa a peu de via. Parabolts platejats fixe visibles.
Orientació: Oest,a les quatre l'hi entra el sol.


Material: Unes 22 cintes exprés si ho volem xapar tot al quart llarg.Si anem justos de grau pot anar bé portar alguna peça per reforçar les fissures de baix.Nosaltres hem posat un tascó mitjà (B.D. groc) despres del primer pitó de L1,un Alien groc a la sortida de R1 i un Camalot groc a l'entrada de la xemeneia de L2.La cordada de davant ha possat un Camalot del 3 al terçer llarg.Si es va just de grau i es fa la quarta tirada amb Ae millor portar estrep i potser alguna cosa per escanyar algún buril intermig.
Grau obligat: Fa de mal dir perque hem anat en lliure però teoricament és V+.He llegit alguna piada que comentava 6a obligat a la cinquena tirada.
Descens: Totes les reunions inclosa la del cim disposen de dues anelles per rapelar i la via va ben recte.En un intent anterior frustrat per la pluja vàrem rapelar amb 2 60's de la següent manera: R4-R2,R2-R1 i R1-terra.De R2 al terra faltava molt poc però no arribava.
Per baixar caminant si tenim el cotxe a Can Masana ho podem fer de dues maneres:pel refugi d'Agulles (5/10 minuts menys) o pel Pas del Portell Estret( si tenim la motxilla al peu de via.
Per aquestes dues opcions cal fer el mateix: ràpel de 40 per la cara sud ( 2 bolts rovellats amb anella,diuen fraccionable no m'hi he fixat) i seguir al Camí dels Alts Frares en direcció Can Massana (marques blaves) fins la Canal Ample/Pas del Portell Estret (rètol indicatiu).Si volem anar fins al refugi seguirem la canal cap a l'esquerra i si volem baixar a la cara  nord per agafar la motxilla,cap a la dreta a retrobar el camí de l'aproximació.



divendres, 16 de juny de 2017

Costo de Agosto a Busa.



Atrevida i espectacular via que supera el caracterísitc sostre que domina aquest pany de paret amb un llarg força acrobàtic. La roca és l'habitual de la paret amb trams excel.lents i d'altres on cal escalar amb cura per no cardar res abaix. Juntament amb la Jardí Botànic, Maneras de Vivir i Shangri La eren les vies més clàssiques del lloc abans de la febre aperturista dels darrers anys. Per aquest motiu suposo que és en aquestes vies en les que trobarem els panys de mala roca més sanejats. L'escalada m'ha semblat ben interessant, amb ambient i força variada.


Accés: A Solsona hem d'agafar la carretera C-26 en direcció a Berga i seguir-la aproximadament fins al km. 114 on trobem una desviació a ma esquerra que indica Busa i Bessora. Agafem aquesta carretera i anem seguint els indicadors de Busa. Uns 12 km després hem d'estar atents a agafar una pista que baixa a la dreta, si anéssim seguint la carretera que portem pujaríem al Pla de Busa. Així doncs agafem una pista que baixa a la dreta, al principi està asfaltada i després és de terra,compte si anem amb un turisme baix i/o ha plogut.Al cap d'un parell de quilómetres d'haver-se acabat l'asfalt veurem una bassa a ma esquerra,cal aparcar en aquest punt. Amb la foto de la via la localitzarem perfectament des de l'aparcament.
Aproximació: Nosaltres hem seguit la pista que puja una estona fins que hem vist una traça fitada i netejada a l'esquerra que s'enfilava a peu de paret. Situats a peu de via crec recordar que es veia el pitó.
Orientació: Podria ser sud est.

Material: Joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4. Nosaltres hem portat 15 cintes i hem fet curt a la tirada del sostre. Portar cintes llargues i doble corda per evitar fregament.
Dificultat obligada: V+/A1.
Descens: La via està equipada per rapelar de la següent manera: R1 dos espits amb anella,R4 tres espits amb dues anelles i R5 cable a la sabina amb anella. La resta de reunions tenen dos espits però sense anella,en cas de necessitat sembla possible rapelar abandonant material. Nosaltres hem baixat caminant. Del final de la via carenem a l'esquerra fins que trobem una ample coma que desemboca en una canal a ma esquerra per la que baixarem. A la part final d'aquesta canal hi ha una desgrimpada de III+ i un passamà que ens deixa en un ràpel d'uns 15 metres. Fet aquest ràpel anem seguint per la base de la paret passant pel peu de via.



dimecres, 14 de juny de 2017

Aresta Brucs a l'Ou de Colom.


Potser és la millor opció per pujar al cim de l'Ou de Colom, amb un primer llarg que es pot fer en lliure i el segon on ens haurem de penjar dels seguros, alguns d'ells una mica putrefactes. El primer llarg està reequipat, però encara hi trobarem algunes pitonisses (originals?). El segon llarg, en canvi, està amb assegurances força velles, aniria bé acabar el reequipament. Nosaltres hem combinat aquesta via amb l'Aresta Brucs del Periquito, allargues una mica més l'escalada i crec que així simplifiques l'aproximació (des de dalt la canal d'accés al peu de via tenia mala pinta).


-Cordada: Busquets i Macau.
-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.
-Aproximació: Com he comentat abans, nosaltres vam fer la via des del Periquito. Si volem anar directament a l'Ou de Colom hem de pujar per la Canal de l'Ou fins al Periquito. Aquí pujar per una canal que surt a la dreta, fins a localitzar una canal vertical a mà esquerra que puja fins al coll entre el Periquito i l'Ou de Colom.



-Orientació: Sud
-Material: La via està equipada amb parabolts i burils. Portar cintes exprés, estreps i un parell de xapes . 
-Grau obligat: V+/6a.


-Descens: Del cim fem un ràpel per la cara nord. Després baixem cap a l'est fins a la Can Ampla.
-Ressenya: La d'en Romantiguerrer està molt bé:





dilluns, 12 de juny de 2017

Chani a la Falconera.



La clàssica de la paret!.Reçentment s'ha reequipat amb parabolts inox,incloent algunes variants més difícils. L'escalada en si no m'ha semblat espectacular però entre l'avenc de l'aproximació i el mar sota els peus ens olvidem de la feixa i de la fressa del tren.


Accés: des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en direcció Sitges. De seguida arribem a una rotonda i fem esquerra/dreta per agafar la carretera dels revolts del Garraf que si no m'equivoco va en direcció Sitges. Seguim aquesta carretera que crec que és la C-246,passem el poble de Garraf i després d'un marcat revolt a la dreta aparquem en un mirador que queda a ma esquerra. Aquest mirador està situat més o menys uns 400 metres després del km.27 i per entrar-hi és recomanable seguir la carretera un quilómetre més fins que trobem una bona entrada a la dreta per fer el canvi de sentit.L'aparcament te vidres trencats a terra, pinta a que roben: no deixeu res als cotxes!!!!. 
Aproximació: Cal baixar caminant una mica cap al collet que ens separa de la Falconera, i pujar buscant una fita a la dreta, que ens porta cap un altre caminet que en pocs metres ens porta  a un pi on tenim instal·lació del primer rapel(20m).Aquest rapel ens deixa en una feixeta on tenim un nou rapel(45m) fins al final de la cova, en una platjeta sobre el mar.
Material: Si es va suelto suposo que es pot fer amb un joc de tascons.Nosaltres hem posat algún fissurer i un joc de friends des de l'Alien vermell al Camalot del 2. Amb el reequipament crec que només hem hagut de reforçar la R2.


Orientació: Podria ser sudest,hi vàrem ser una tarda que feia núbol.
Grau obligat: V+,millor no anar just de grau ja que una retirada pot ser complexe.
Horari: A nosaltres s'ens en va anar de les mans però col.legues ràpids l'han fet en una hora i mitja sense coneixer-la.
Descens: Des del final de la via només cal seguir la carena a l'esquerra i en cinc minuts mal contats tornem a ser al mirador on hem aparcat.
Descens: Del final de la via carenar a l'esquerra i en cinc minuts tornem a estar a l'aparcament.

divendres, 9 de juny de 2017

Sector El Duc.L'Arbolí.



Aquest sector ens va semblar que tenia molt bones vies de V i V+,mentre que les vies de sisè grau no ens varen convèncer gaire.En canvi les poques vies per sobre del 6c també ens vàren agradar.La roca una mica sobada,de 6c cap avall.Exepció de Capità Nemo (6a),una via rara o dura pel seu grau.Una part del sector està orientat a SO i una altre a SE,al pic del migdia hi ha sol a totes les vies però el peu de via romàn a l'ombra.Accés/Aproximació ben còmodes segons el croquis adjunt.

dimecres, 7 de juny de 2017

Joans's a la Codolosa.



 Una més de la codolosa!. Plaques de bona roca,alguna herbota i asegurament tirant a generós. Com sempre ideal per combinar amb alguna altre. Les dues primeres tirades les hem fet en una de sola,saltant-nos algunes xapes,amb corda doble i cintes llargues. D'aquesta manera no hem tingut gaire fregament.
Accés: Aparcament de la Salut,area recreativa al municipi de Collbató.
Aproximació: Des de l'explanada de dalt de les barbacoes agafem un corriol en direcció al torrent.Creuem el torrent per un pont de formigó i despres remontem torrent amunt.Quan la vegetació de l'esquerra desaoareix és el moment d'enfilar cap a la base de la paret.Abans hi ha alguna traça més directa però està molt bruta. Arribats a la base de la paret cal flanquejar tota la paret cap a l'esquerra. La via es troba a la part esquerra del pany central. Crec que a l'esquerra encara hi començen dues vies amb iniçi comú.Una d'elles és la Josep Monistrol.
Orientació: Sud.
Material: Cintes llargues i doble corda per enllaçar. Recanvis pels ràpels: nosaltres hem canviat el cordino de R3 i unes noies que la vàren fer abans que nosaltres vàren canviar el de R2.
Grau Obligat: V/A1e.
Descens: Un sol ràpel de 60 metres des de R3

dilluns, 5 de juny de 2017

Sultains of swing a la Gorra Marinera.


Bona via de dificultat moderada amb només un tram més difícil a la terçera tirada. Actualment es troba requipada amb parabolts amb xapa imitació de buril,cal estar atents amb la via ???? que la creua a la terçera tirada. Penseu que els prarbolts de la ??? són daurats. Quan baixavem de la via ens vàrem trobar amb uns locals dels Gorros que ens vàren comentar que la via te fama d'exposada i mirant a la guia de Gorros d'en Luichy marca com a exposada la sortida de la quarta reunió. En aquest tram el factor 2 hi és però a mi em va semblar més IV que V i a més algú parla de que es pot llaçar un merlet encara que no m'hi vaig fixar massa. L'altre tram que està desprotegit crec que era l'entrada,IV possibilitat d'entrar pels parabolts de la ??? que queda a l'esquerra. En general ens ha agradat amb alguns trams de placa de patates ben xulo.


Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal ( St. Joan - St. Jeroni ) seguir-lo a l'esquerra fins a l'estació del funicular de Sant Joan. Aquí seguim en la direcció que portem fins a la base de la Gorra Marinera on prenem un corriol que puja cap a la paret. Deixar-lo bastant aviat per anar a l'esquerra per dins del bosc, la via cal iniçiar-la a l'esquerra de tot de la paret. El primer bolt crec que estava molt alt, veurem a l'esquerra el parabolt de la ????.


Orientació: Podria ser Sud Est.
Material: Nosaltres hem possat l'Alien gris en un parell de trams.
Grau obligat: V/V+.
Descens: De la darrera reunió grimpem cap a l'esquerra ( II ) fins a una instal.lació de ràpel. D'aquí tirem un ràpel curt ( 25?) fins al coll amb la Magdalena. Podem enllaçar amb alguna altre via com per exemple la Benson


divendres, 2 de juny de 2017

Aresta Brucs al Periquito

El Periquito és d'aquestes agulles discretes de Montserrat, que queden a l'ombra de les agulles més grans, en aquest cas de l'Ou de Colom i la Xepa. Nosaltres la vam conèixer a través de la piada d'en Romanticguerrer. És una molt bona opció per accedir a la Aresta Brucs a l'Ou de Colom, i així allarguem 40 metres l'escalada. La via està poc equipada, però amb habilitat podrem posar alguns friends en forats. L'hem fet en una sola tirada, la reunió intermitja només té dos burils plens de cordinos vells (preveure cordinos). La reunió del cim es fa d'una alzina, però està morta!!! La resta de vegetació no és més fiable...


-Cordada: Busquets i Macau.
-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi i agafem la Canal de l'Ou. Remuntem per la canal fins a la base del Periquito, que de fet és el contrafort sud-oest de l'Ou de Colom.


La magnífica reunió del cim!
-Orientació: Sud
-Material: A la via trobarem molt poca cosa. Hem fet servir Aliens, un Camalot del 0.75 ó 1 i bagues per a merlets. 
-Grau obligat: V+


-Descens: Del cim hem desgrimpat uns metres fins a bretxa que separa el Periquito i l'Ou de Colom. Nosaltres hem continuat cap a l'Aresta Brucs de l'Ou. Però suposo que si volem baixar des d'aquest punt podem muntar algun ràpel dels arbres propers.
-Ressenya: Com hem comentat, nosaltres hem anat amb la d'en Romantiguerrer:





dimecres, 31 de maig de 2017

Arqueologia transmediterranea a la Falconera.


Aquesta via combinada amb la sortida per la Chani seguramanet sigui de les millors actitivitats que podem fer a la Falconera,nosaltres per donar-li més emoció ens hem col.lat cap a l'esquerra i hem acabat sortint per la Variant de sortida del Falcó de la Foscor.Parlant de la via propiament dita te un flanqueig que no és massa sostingut però molt llarg i la darrera tirada de travessia és molt bona. L'entretingut llarg del ràpel també te la seva gràcia. Segons els seus aperturistes la travessia es pot fer també en sentit invers cosa que seria interessant de controlar de cares a eventuals retirades. Al sisè llarg hem deixat els dos ponts de roca llaçats,si els aperturistes no ho veuen bé que ho comentin i mirarem d'arreglar-ho. La R7 no l'hem trobada, hem montat reunió en un gendarme que hi ha a la dreta i a sota de la cova amb friends. Per comentaris posteriors hem sabut que aquesta reunió va saltar,compte doncs amb l'equipament fixe de la via.


Accés: Cal aparcar al port del poble del Garraf,al final de tot a les envistes de la paret hi ha un descampat i una zona blava on no hem pagat cap de les moltes tardes d'entresetmana que hem escalat a la paret. L'aparcament sembla segur,si més no no hi havia vidres al terra.
Aproximació: Creuem un descampat per un bon camí amb el mar i el port a l'esquerra. La via comparteix la primera tirada amb la SAME,el primer seguro és un químic que assegura un pas descendent del flanqueig i costa de veure des de peu pla.
Orientació: Est,hem entrat a la via a quarts de cinc i estava a l'ombra.
Material: Algún tascó i un joc de friends de l'Alien verd al Camalot del 3. L'equipament fix es troba en bon estat i la majoria de ponts de roca són llaçats però mola anar-los canviant.
Dificultat obligada: V+,tant pel primer com pel segon de cordada.
Descens: Des del final de la via pujem a cercar un camí que anat a la dreta ens porta a la cresta cimera. Només cal seguir aquesta aresta de retorn al port. Crec que si es segueix el camí a l'esquerra es troba un altre camí que ens porta al port sense haver de fer la cresta i potser sigui més ràpid.
A continuació copio la descripció de les tirades que surt al blog dels aperturistes i que ens pot servir per seguir la via:
 "Largo1: 20m IV
 Este largo, junto al segundo, son parte de una "entrada genérica" (SAME) al acantilado. Iniciamos el largo en una corta diagonal descendente para ir a chapar un químico. Franqueamos un poco a la izquierda y remontamos un espolón sobre el que encontramos otro químico. Desde aquí y por terreno fácil pasamos por una bauma, chapamos un oxidado spit sikado, y por una placa con buenas presas franqueamos hasta una gran repisa donde encontramos la R1. 
Largo2: 20m IV
Salimos hacia la izquierda bajando a una placa tumbada que cruzamos, pasamos una canal herbosa y encontramos un buen puente de roca enhebrado. Unos pasitos más de travesía nos colocan sobre otra buena repisa en la que está la R2.
Se pueden empalmar los largos 1 y 2 
Largo3: 40m IV
Este largo tiene un recorrido tortuoso y requiere la colocación de cintas muy largas para que las Cuerdas no nos impidan continuar por el rozamiento. Tenemos que cruzar la canal que tenemos a nuestra izquierda. Franqueamos por un espolón con muy buena presa. Encontramos una fisura y a continuación un espolón triangular que debemos recorrer lateralmente. Posteriormente, haremos unos metros por roca delicada y nos subimos a otro espolón.
A partir de aquí encontramos un terreno fácil por pequeñas terrazas, que seguiremos hasta una repisa que nos queda enfrente, en la que hay un clavo. En esta repisa se puede montar una R intermedia si las cuerdas rozan demasiado. Saldremos en horizontal (no hay que subir), por encima de unas matas a una placa con buena presa, veremos un bloque (hay que tener cuidado), por el que tenemos que franquear. Veremos un viejo buril sobre nuestra cabeza, pero nosotros, una vez pasado el bloque bajamos un poco hasta una repisita en la que encontraremos un parabolt con anilla. Destrepamos la canal que tenemos a nuestros pies unos 3 o 4 metros y franqueamos a la izquierda por una placa, enseguida encontramos la R3 en una cueva. El parabolt con anilla es para que la bajada del 2º pueda ser protegida, pasando éste una de sus cuerdas por la anilla cuando quite la cinta, y destrepando de esta manera sin jugarse una mala caida.
Largo4: 45m IV
Iniciamos por terreno muy fácil sobre terrazas de tierra en dirección a un espolón que tenemos frente a nosotros. Lo mejor es superarlo por el propio espolón (nada más empezar encontramos un puente de roca), para después ir un poco a la derecha y acabar entrando entre un bloque y la pared. En ese punto encontramos un puente de roca y un parabolt con anilla(podemos montar una R intermedia si queremos). Seguiremos en horizontal escalando justo sobre la linea de vegetación por roca con buena presa aunque un poco rota. Pasaremos bajo un Margalló, y ascendemos por una rampita que poco después se convierte en una canal más vertical, enseguida vemos a mano izquierda una gran y cómoda repisa a la que subiremos, es "el jardín", (donde encontraremos un pitón no marcado en la reseña), la recorremos caminando hasta el final, donde un gran margalló nos cierra un poco el paso. Un bonito y atlético paso, tan sólo deslucido por la vegetación (cuidado con pincharse), nos situa de nuevo en la vertical, nos quedan unos metros de travesía protegidos por un clavo, para llegar hasta la R4.
Largo5: 20m IV+ / V-
Nos descolgamos por la pared hasta llegar casi a la altura de un parabolt, donde con muy buena presa empezamos a escalar en diagonal descendente. Un bonito y aéreo paso nos situa sobre un espolón donde encontramos un clavo. Sólo nos queda bajar, escalando, o por la terraza inclinada hasta la repisa de tierra donde junto a un gran margalló encontramos la R5.
Largo6: 45m V+
Salimos en horizontal y buscamos el camino hacia abajo por la parte de la placa que está despejada de vegetación, para ir a pasar justo por debajo de un margalló (el destrepe tiene su gracia, ojo el 2º), encontramos una canal que con unos pasitos aéreos cruzamos por un lugar que parece que hayan hecho a propósito, con unas presas para los pies que parecen escalones. Continuamos unos metros por terreno muy fácil de repisas y entramos en terreno vertical, en el que más o menos manteniento la horizontal, vamos encontrando el camino por buena roca, y con elegantes pasos aéreos que exigen más esfuerzo del realizado hasta el momento. Encontramos un puente de roca enhebrado con una vieja cinta que nos sirve de referencia, un metro después encontramos otro que podemos enhebrar sin problemas, y que nos permite reposar tranquilamente. Bajamos un poquito para cruzar bajo un pequeño techito con una fisura invertida, con buena presa (no siempre visible), y unos bellos movimientos, pasamos al siguente espolón, por el que subimos. Un par de movimientos más y el terreno pierde verticalidad al mismo tiempo que la roca se vuelve delicada, nos vamos hacia la izquierda, donde enseguida encontramos la R6 en una cueva.
Largo7: 20m V
Nos dirigimos hacia una vieja R de buriles que vemos en una placa, unos metros a nuestra izquierda, con unos movimientos divertidos nada más salir para cruzar un diedro. Además de los buriles, encontramos un clavo y un bong. Una vez a la altura de esta R (creemos que de la Kontiki), salimos hacia arriba en dirección a un gran bloque, que es nuestro próximo destino. Cuando estamos por debajo de éste, nos metemos en una canal que con roca muy delicada (cuidado), asciende por la derecha, hasta que salimos de ella justo unos metros a la derecha del gran bloque, al que no dirigimos para montar la R7.
Este es el final de la Arqueología Transmediterránea. Nuestra ubicación corresponde a la R1 (antigua R2), de la clásica por excelencia, la Chani (también conocida como del Espolón, o Barceloneta). "

dilluns, 29 de maig de 2017

Cutreclub a l'Esquena del Ninet.



Via que va resseguint un conjunt d'esperons que porten a la base del Ninet. La majoria de llargs són molt semblants, comencen verticals i a la part de dalt tomben fins que arriben a la base del següent mur on es munta la reunió. La via està equipada amb esptis vells, però bàsicament es concentren als trams difícils. Els trams fàcils (al voltant del III/IV) són bastant exposats perquè no hi ha res i tampoc es pot afegir res més. S'ha d'anar molt al lloro en aquestes zones tombades perquè a més a més la roca no és de bona qualitat. Ens ha semblat especialment exposada la travessa del cinquè llarg, però potser no l'hem fet ben bé per on tocava... La via Cutreclub acaba a la base de la via Normal del Ninet. Si es té temps val la pena enfilar-se damunt d'aquesta agulleta.


-Cordada: Busquets i Macau.
-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat).Al Coll de Guirló, en comptes de seguir el camí cap a les Portelles, agafem un caminet que surt a mà esquerra i que puja cap a la paret oest d'Agulles. Està bastant fresat i hi ha fites. Seguint aquest camí arribarem al peu de la Cerdà-Riera de la Bandereta. Per arribar a peu de via hem de resseguir la paret cap a l'esquerra. La via comença a l'extrem esquerra de la paret, just on canvia d'orientació. El peu de via està al costat d'un pi i hi ha un espit per fer R0.


-Orientació: Nord-oest.
-Material: La via està equipada amb espits, només calen cintes exprés i bagues. Moltes reunions es fan en arbres. Per protegir el llarg de la Normal al Ninet pot anar bé algun alien i bagues.
-Grau obligat: 6a


-Descens: Si pugem al Ninet per la seva via Normal haurem de despenjar-nos o rapelar des d'unes sabines que hi ha al cim (preveure cordinos). Des de la base de la Normal hem de flanquejar per la cara nord del Ninet fins a una bretxa. Des d'aquesta bretxa desgrimpem uns metres per la cara sud per un díedre (corda fixa) i després pugem per un díedre tombat amb arbres. Un cop al pla baixem pel bosc (cap a l'est) fins arribar al camí que porta cap a les Portelles (marques vermelles). 
-Ressenya: Nosaltres hem utilitzat la topo del blog de l'Escalatroncs:


divendres, 26 de maig de 2017

Via Garcia a l'Elefant.

Via que ens pot servir per completar alguna escalada de la part alta de Sant Benet, sobretot si estem per la zona de l'Elefant i la Prenyada. Potser és una mica massa curta per justificar l'aproximació fins allà dalt. De totes maneres, la travessa del primer llarg és prou guapa i el mur del segon llarg també. Els altres dos llargs són l'excusa per arribar fins al cim. Està equipada amb parabolts, però a la sortida de la primera reunió haurem d'escalar amb calma fins a xapar la primera assegurança.



-Cordada: Busquets i Macau

-Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte a federats (4€).

-Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Aquí hem d'agafar un camí a mà dreta que, passant per unes escales, porta fins al refugi de Sant Benet. Des del refugi seguim el camí que puja primer cap a Sant Salvador i després al cim de l'Elefant. Abans de començar la grimpada d'una placa tombada, hem de localitzar una canal amb vegetació que cau a la cara oest de l'Elefant. Baixem per aquesta canal fins a localitzar l'inici de la via. El trobarem a la part alta d'aquesta canal, just a la dreta d'un desplom. Si ens estirem veurem el primer parabolt.



-Orientació: Oest.

-Material: Només calen cintes exprés i alguna baga per l'últim llarg. Equipada amb parabolts de color gris.

-Dificultat obligada: V/V+.



-Descens: Baixem per la Via Normal de l'Elefant fins a trobar el camí de l'aproximació. Atenció amb les degrimpades de l'inici de la baixada, són fàcils però tenen molt de pati.

-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la topo de la guia de Sant Benet. Aquí penjo la de la webb kpujo,amb la vies del cantó per ubicar.

37 S.A.M.E.
38 El muro.
39 Directa Juliette.
40 Del Javi.
41 Del Jan.
42 Harold Lloyd.
43 García. 


dimecres, 24 de maig de 2017

Peus Negres a Busa.







Bona via esportiva, una primera fissura a autoprotegir dona pas a un seguit de plaques equipades i arreglades per no passar gens de por. Segurament la trobareu un pèl curta però és ben homogènia i sostinguda,tot i que a mi em va semblar més sostinguda la seva veïna El Trabucaire,amb qui comparteix estil pel que fa a equipament i dificutat.



Accés: A Solsona hem d'agafar la carretera C-26 en direcció a Berga i seguir-la aproximadament fins al km. 114 on trobem una desviació a ma esquerra que indica Busa i Bessora. Agafem aquesta carretera i anem seguint els indicadors de Busa. Uns 12 km després hem d'estar atents a agafar una pista que baixa a la dreta, si anéssim seguint la carretera que portem pujaríem al Pla de Busa. Així doncs agafem una pista que baixa a la dreta, al principi està asfaltada i després és de terra,compte si anem amb un turisme baix i/o ha plogut.Al cap d'un parell de quilómetres d'haver-se acabat l'asfalt veurem una bassa a ma esquerra,cal aparcar en aquest punt. Amb la foto de la via ja s'intueix que aquesta escala el pany esquerra de la clàssica Costo de Agosto amb el seu inconfusible sostre.


Aproximació: Nosaltres hem seguit la pista que puja una estona fins que hem vist una traça fitada i netejada a l'esquerra que s'enfilava a peu de paret. L'hem seguit i hem anat a parar a peu de paret a l'alçada de la Costo de Agosto,seguint per la base de la paret arribem al díedre amb sostre caracterísitc de la primera tirada.
Orientació: Podria ser sud est.


Material: Nosaltres hem passat amb els Camalots del 0.75 al 2. A la fissura iniçial no hagués anat malament repetir algún d'aquests potser millor 1 i 2.
Grau obligat: V+/A0.
Descens: Del final de la via carenem a l'esquerra fins que trobem una ample coma que desemboca en una canal a ma esquerra per la que baixarem. A la part final d'aquesta canal hi ha una desgrimpada de III+ i un passamà que ens deixa en un ràpel d'uns 15 metres. Fet aquest ràpel anem seguint per la base de la paret passant pel peu de via.