divendres, 29 de desembre de 2017

Aresta Arcarons al Plec del Llibre Superior.



ATENCIÓ!!! aquesta via està subjecte a les restriccions de la zona. Prohibida l’escalada del 15 de febrer al 31 de maig per nidificació d’aus.

Què falta per dir d’aquesta via, tothom ha fet literatura sobre l’audàcia dels aperturistes i poesia vertical i blablabla... Personalment diré: que està molt mitificada, però no es pot negar que és una línia molt elegant.
No es tracta d’una via fàcil, cal escalar bé en el IV+ i el V exposat. Tanmateix, si us entreteniu i hi teniu traça podreu col·locar alguns flotants. Per sobre d’aquesta dificultat hi ha assegurances fixes, bastants parabolts. Tot i això, a la penúltima reunió només hi ha burins antics i hem fet la reunió amb els 2 parabolts de l’Ae de sortida de la darrera tirada. Roca excel·lent en tot el traçat.



Accés: Aparquem passat Can Jorba, a l'entrada del camí que puja al Coll del Mosset. Aquest té una tanca a l'entrada i està marcat amb pintura.

Aproximació: Pugem pel camí i un cop al Coll del Mosset, si no fa boira ja veurem la paret. Cal baixar al torrent del Migdia i seguir-lo de pujada. De seguida passem entre dos blocs caiguts i al cap de poc hem de prendre una traça a l'esquerra (hi havia una fita) que es fot a dins d'un torrent. Aquesta traça és la que ens portarà al peu de via. La via comença al diedre a l’esquerra del centre de l’esperó. Podem veure els primers parabolts un tros amunt.

Orientació: Sud



Material: 10 cintes exprés, joc de friends (aliens i camalots fins al 2), bagues o cordinos per merlets, tricams útils, tot i que nosaltres no en dúiem.

Grau obligat: V+



Descens: L’última reunió ja la fem al costat oposat del cim de l’agulla. Des d’aquí fem un ràpel curt on ens haurem de gronxar una mica per atènyer el següent plec (si no volem baixar al fons de la bretxa), Hem de continuar crestejant per l'aresta dels Plecs del Llibre, millor encordats ja que hem de grimpar un parell de ressalts de IV. Un cop acabada la grimpada trobem una instal.lació de ràpel en un arbre. Des d’aquí fem un ràpel llarg en direcció sud i continuem buscant el camí més evident (direcció Est) retornant al Torrent del Migdia per sota la Cajoleta. Un cop al torrent desfem el camí d’anada fins al vehicle.

Ressenya: en portàvem unes quantes, la de l’escalatroncs, per exemple, és molt correcta.

dimecres, 27 de desembre de 2017

Amanita Moscata a la Paret de l'Amanita.




Via ben guapa que transcorre per plaques amb bona presa al sector esquerre de la Paret de les Bagasses. De fet, aquesta és la via que dona nom a aquesta part de la paret.
La via està força equipada, amb parabolts, en els passatges difícils (al voltant del V+/ 6a); mentre que en els trams fàcils la roca és menys bona i les assegurances escassegen més. Aquest fet ha portat a que ens perdéssim a la tercera i la darrera tirades, però sense entrebancs hem corregit l’error.

Accés: Aparcament de la font de les Bagasses

Aproximació: Igual que per les altres vies d’aquesta paret: un cop pugem a la via del tren anem a l'esquerra i creuem la malla metàl·lica. Prenem una traça força fressada i amb alguna fita que ens durà a peu de paret. L’inici és conjunt amb la Delincuentes, uns 10 metres a l’esquerra de la TJ de la Llesca. Parabolts visibles. Mitja hora aproximadament.



Orientació: Sud o Sud-Est. Menys exposada al vent i al fred que el sector principal de la Paret de les Bagasses

Material: Joc de friends (aliens blau i vermell i camalots del 0,3 al 2), joc de tascons i algunes bagues o cordinos per llaçar sabines.

Grau obligat: V+

Descens: Tal com marca la ressenya, anem fins a la R5 de Delincuentes, i en 3 ràpels som a una feixa a l’alçada de la segona reunió, la seguim i de manera evident tornem a l’aparcament.

Ressenya: hem utilitzat la d’en Luichy, molt correcta en general.

dilluns, 25 de desembre de 2017

Malditos Bastardos a l'Odio Africano.


Bona via esportiva,curta però ben mantinguda.L'escalada és 100% plaquera,en general fineta i de continuïtat,tot i que a la sortida hi ha un bombo que és just lo contrari:físic i explosiu.La roca és boníssima,una mica sobada al primer llarg.
Orientació: Sud oest.
Accés: Cal estacionar a l'aparcament de Can Jorba, per arribar-hi el més fàcil és anar al Restaurant de la Vinya Nova des de el Bruc. Un cop aquí trenquem a l'esquerra i seguim un parell de quilómetres per una pista en bon estat fins a la masia de Can Jorba.
Aproximació: Des de l'aparcament pujem cap a les parets i anem seguint a la dreta,passem la Canal del Joc de l'Oca i just davant ens queda el sector Odio Africano. La via es veu clarament: el díedre i el sostret a la dreta del qual passa la primera tirada. Un cop a peu de paret hem d'escalar la primera linea de bolts que hi ha a l'esquerra del díedre herbós.
Material: Unes quinze cintes exprés, si anem justos de grau podem provar sort amb un pedal i alguna peça petita.
Grau obligat: Teoricament és 6b,podria ser que es pases amb 6a+.
Descens: Nosaltres hem fet dos ràpels: 35 de R3-R2 i 60 de R2 a terra. Per rapelar de R3-R2 cal fer un pèndol compte que en fer-lo es toca un llastrot ben gros i que sona a buit.R3 te un cordino que es podria canviar mentre que les altres roles són de dues anelles.
 

divendres, 22 de desembre de 2017

Ressenyes del Totxo de Ponent.



 Sector ideal per combinar amb el veí Clean is Good,ja que queden un davant de l'altre i aixó fa que poguem escollir sol/ombra segons ens interesi. Les vies generalment de placa,llevat de la Cochamo SM ( 6c ) i la Xorreres negres nunca mais ( 6b ),que ténen trams de fissura i ens hen semblat les més recomanables del sector per ser les d'escalada més variada. Com ja us podeu imaginar pel nom la orientació del sector és Oest,te sol fins la posta. L'equipament és a base de bolts,en algunes vies n'hi ha algún que comença a estar rovellat. Compte amb la Cochamo SM ( 6c ) i la Xorreres negres nunca mais ( 6b ),ja que una de les assegurançes és una sabina llaçada amb un vagueto un xic tocat. D'altra banda a les vies de l'esquerra hi ha una primera rampa de II/III que te algun parabolt però compte si caiem que entre lo separats que estan aquí els bolts i lo tombat ens cardariem una bona rascada. L'Aproximació la vàrem fer des de el restaurant de la Vinya Nova, seguint la pista que porta a Collbató aproximadament un quilometre. Cal deixar aquesta pista a l'alçada d'uns olivars ( antic aparcament ) i pujar pel camí ( primer pista ) que creua aquest olivar a l'esquerra. Aquest camí està marcat amb marques blaves. Des de l'olivar es veu perfectament el sector i quan som a sota de la paret trobem un corriol que puja de pet al sector,uns 15' des de la Vinya Nova.

dimecres, 20 de desembre de 2017

Aresta Ribes a la Vinya Nova.






Juntament amb l'Aranya de les Garrigoses i la Terra de Nómades aquesta via és la gran clàssica del vessant Sud.També és la més fàcil del trio d'arestes Ribes montserratines (Albarda i Bastó del Frare).Tant si sou fans d'alguna de les col.leccions esmentades com si voleu gaudir d'una magnífica via no us la podeu perdre.Nosaltres l'hem gaudit molt,tant pel bon ambient de l'aresta com per la bona qualitat del rocam així com per trams de placa francament sostinguts i bonics d'escalar. És clar que no deixa de ser una via de ressalts sense un gran pati i que hi ha algún tram de mala roca molt puntual i ben sanejat.




Accés: Aparcament del restaurant La Vinya Nova,de moment segur en quant a robatoris. La manera més senzilla d'accedir-hi és a partir de la urbanització Bruc Residencial on trobarem cartells indicatius.
Aproximació: Des de l'aparcament inferior de la Vinya  prenem un camí en direcció nord. El camí s’endinsa a un bosc fins que surt al Torrent del Pont,a baix a la dreta. Avancem una mica pel torrent i al cap de poc veurem un corriol que surt a la dreta (fites i marques blanques). Seguim el corriol, que va guanyant alçada d’una manera agradable. Arribats a l'alçada de l'aresta agafem a ma dreta una canal ampla i força neta que ens deixa al peu del Pollegó. Per arribar a l’entrada original voregem la base cap a l’esquerra per un corriol que ens mena a la R1, on originalment començava la via.


Orientació: Sud oest,el sol l'hi comença a tocar cap a les dotze.
Material: 10 cintes llargues si volem fee les enllaçades de la topo.Algunes piades recomanen dur el semàfor i un joc de friends fins el#1.Nosaltre només hem possat el #.75.
Horari: aproximació mitja hora,3 hores de via i 1.15 baixada a peu,45 minuts versió ràpel


Descens: Hi ha dues opcions:
1.Caminant: Seguim tot el llom del Pollegó,petita grimpada de II a l'iniçi. Arribarem a un ressalt que cal vorejar per la dreta. Compte que en aquest punt són freqüents les marrades al intentar baixar a la canal que ens queda a la dreta. Enlloc d'aixó cal retrobar la carena i seguir avançant per la mateixa fins a situar-nos pràcticament sota el Serrat dels Pollegons que ens queda a l'esquerra i on hi ha una gran fissura en forma de Z. Un cop en aquest punt una gran fita ens indica que cal baixar per la canal que queda a la nostre esquerra. Aquesta canal ens deixarà al camí del Pont pel que hem aproximat i que ara caldrà seguir a l'esquerra. A la part final de la canal passarem per alguns peus de via ( Little big horn,G.E.M....) que poden servir per acabar de fer metres. Compte a la canal que les cabres tiren rocs,no us treieu el casc!.
2.Rapelant: Anem a buscar els ràpels de la via Los Mares del Sur, que es troben a l’agulla que tenim davant del final de la via (corda fixa visible des de la darrera reunió). Nosaltres hi hem anat encordats en 60 mètres des de la darrera reunió: baixar a una canal i sortir a l'esquerra per una petita cornissa terrossa,corda fixe per baixar a la darrera reunió,R6.Nosaltres,amb doble corda de 60 hem fet quatre ràpels: R6-R4,R4-R3,R3-R1 i R1-terra.Un cop a peu pla seguim un corriol més o menys net fins a la base de l'Aresta Ribes.
Ressenyes: La d'en Luichy actualitzada amb enllaçades per l'Edu,la d'Escalatroncs sobre fotografia per ubicar la via. Per baixar rapelant també ens ha anat bé la del Col.leccionistadevies de Los Mares del Sur.

dilluns, 18 de desembre de 2017

Adéu Espanya a Malanyeu.



Una més de la darrera fornada de vies a Malanyeu: roca bona i equipada per no menjar-se massa el tarro. L'equipament són bolts del 10 i nosaltres hem enllaçat les tirades 2 i 3.
Orientació: Sud.
Accés: Poble de Malnyeu,aparcament a l'entrada del poble.A sobre de l'església i el camp de futbol. Hi ha una font al camp de futbol o a l'escola.
Aproximació: Del poble seguim el PR passant per darrera de l'església. Un cop hem sortit del poble arribem a una cruïlla de pistes.El PR baixa cap a una casa, nosaltres hem d'agafar la pista de dalt que ens portarà a uns camps enfeixats. Pujem una miqueta i travessem els camps cap a l'esquerra per una traça amb alguna fita. Seguim una estoneta cap a l'est,amb la paret a l'esquerra. Baixem al rec,el creuem i pugem a la paret. Amb la fotografia que penjo podrem ubicar la via des de l'aproximació.Hi ha una inscripció de AE que suposo que s'acabarà esborrant i es veuen els parabolts.


Material: Diria que nosaltres hem passat només amb 16 cintes exprés ( 10 sinó enllaçem L2+L3,ens n'hem saltat alguna? ). A les ressenyes marca alguns friends.
Grau obligat: V.
Descens: Nosaltres hem rapelat la via amb dos ràpels de 30 i 50 respectivament, per rapelar la darrera tirada hem tingut algun problema amb una sabina. Tenint en compte que aquest llarg no acaba de ser cap maravella,si volem rapelar la via potser ens podem estalviar aquesta tirada. Segurament es rapeli millor per la Via dels Senzills.

divendres, 15 de desembre de 2017

Recuperat material al Perelló.



Dimarts a la nit em va arribar per un grup de guatsap que aquest material es troba a la Policia Local del Perelló esperant que apareixi el seu propietari.A veure si hi ha sort!!.

dimecres, 13 de desembre de 2017

Escalada a Reguengo do Fetal.


Vies d'uns 15 metrers, de bon calcari però sense massa aderència.L'escalada és de canto bo i positiu però separat: pasos llargs o confiar de merdetes per trincar el canto bo. Hi ha dues vies noves a la dreta que ens han semblat de 6a.El peu de via no és cómode però tampoc perillós.



 Equipament en bones condicions a base de parabolts. L'escola consta de dos sectors: Est i Oest. Nosaltres hem visitat l'Est,encara que la seva orientació ens ha semblat més aviat Nord. A l'altre banda,sector Est, es veia un cova pel que suposo que les vies seràn de grau més elevat i de desplom.L'accés el fem des del municipi de Reguengo do Fetal,passat el cementiri trobem una pista transitable per tot tipus de vehicles,la seguim i en pocs quilómetres ens trobem amb els dos sectors a banda i banda de la pista,l'Est és el de la dreta.L'aproximació súper curta i evident.



dilluns, 11 de desembre de 2017

Pawnee Fiction a la Serra de les Canals.


Via amb dues parts clarament diferenciades. Els quatre primers llargs són tombats i fàcils de fer. En canvi, els altres tres són verticals i bastant més difícils. Amb un grau de 6b escalarem bastant, tot i que encara haurem de fer algun tram d'Ae. Es pot fer amb V+ obligat, tot i que potser després no gaudirem tant de l'escalada. L'últim llarg té una sortida curiosa per un túnel que ens porta a l'altre costat de la paret (també hi ha una variant per la placa de la dreta). Està generosament equipada amb parabolts.


-Accés: Sortim d'Oliana direcció coll de Nargó i poc després trenquem a la dreta direcció les Anoves. Seguim per la carretera, fem unes corbes i aparquem a la dreta en un aparcament amb força lloc, just a sota de la paret.
-Aproximació: Des de l'aparcament surt un camí fitat que en uns 10 minuts ens porta a peu de paret. Arribarem més o menys al peu de via de la via Sol de Mitjanit. La Pawnee Fiction comença uns  50 metres més a la dreta (parabolts visibles).


-Orientació: Sud-est.
-Material: Moltes cintes exprés (més de 20 si ho volem xapar tot).
-Grau obligat: V+.


-Descens: En ràpels per la mateixa via, les reunions estan equipades per rapelar, però millor portar algun cordino de recanvi.
-Ressenya: Com sempre, molt bona topo al blog d'en Luichy:



divendres, 8 de desembre de 2017

Axis Mundi a Busa.






La més justeta en quant a roca de les de l'Indi  que hem fet a Busa,degut a l'equipament abundant marca de la casa la pèssima qualitat de la roca en algún tram no suposarà cap entrebanc.Te algun díedre prou interessant. Perfecte per combinar amb la veïna Esperó de la Martina. Possats a escollir vies de l'Indi a Busa a nosaltres ens han agradat molt més la Trabucaire i la Peus Negres.

Accés: A Solsona hem d'agafar la carretera C-26 en direcció a Berga i seguir-la aproximadament fins al km. 114 on trobem una desviació a ma esquerra que indica Busa i Bessora. Agafem aquesta carretera i anem seguint els indicadors de Busa. Uns 12 km després arribem a una cruïlla on cal estacionar just sota una torre elèctrica. A ma esquerra la carretera puja al Pla de Busa i a la dreta hi ha una pista que seguiriem per anar a les altres vies de Busa.
Aproximació: Seguim la pista de baixada uns cent metres i veiem un corriol fitat a ma esquerra. Cal agafar aquest corriol i seguir-lo fins una mica abans de la Canal de Cal Rial. La via comença sobre d'un petit pedestal,bolts visibles a la dreta d'una arrel.
Material: Crec que només hem possat algún friend fins al 3 a la segona tirada,potser va bé un estrep per trampejar un pas de 6a una mica tonto/obligat al darrer llarg.


 Grau Obligat: V+. Hi ha un pas de 6a a la darrera tirada ben tonto i que no se si es pot trampejar. És un pas de fissura ample que no saps si per dins o per fora i on la roca no acaba d'acompanyar massa,aixó si el parabolt queda ben a prop.
Orientació: Sud.
Descens: Crec que si volem fer una altre via el millor es baixar a la dreta per la Canal de Cal Rial. Si volem tronar al cotxe el millor és anar a la esquerra i creuar el Pla de Busa fins a la carretera per retrobar l'aparcament.

dimecres, 6 de desembre de 2017

Oferta especial al Serrat dels Monjos.



Via sinuosa i exigent que contínuament va buscant l'espai lliure a la dreta de la Picnic. Això fa que a vegades la via surti de la línia més evident per anar, no saps ben bé on, a buscar un pany de paret verge. Potser el punt més exagerat és al tercer llarg. Recte amunt es veu un mur molt guapo amb forats, però a la meitat del llarg has d'anar a la dreta a l'altre costat de l'esperó a buscar una placa negra amb liquen. És poc evident i té mala pinta, es pot continuar una mica més i creuar a la dreta més amunt. L'inici de la via també és curiós, amb uns passos d'artificial a equipar amb ploms i pitons. Nosaltres l'hem fet per la Picnic, hem pujat fins al primer espit i després flanquejant cap a la dreta amb delicadesa (crec que la majoria de la gent ho fa així). L'últim llarg fa una volta considerable, hem fet una reunió intermitja per evitar el fregament (aprofitant un espit i uns matolls).


-Accés: Aparcament de la Salut a Collbató.
-Aproximació: Des de l'aparcament de les Coves del Salnitre pugem les escales i just abans de la Cova deixem les escales a l'esquerra i prenem un camí que baixa fins la base del Serrat de les Garrigoses. Seguim per sota d'aquesta paret i arribem a sota del Serrat dels Monjos. Seguim el camí creuant la paret. La via es troba a la dreta del Serrat dels Monjos, el díedre de la Picnic és bastant evident.


-Orientació: Sud.
-Material: Cintes exprés, joc de friends des del semàfor d'Aliens fins al Camalot del 3 i bagues per a savines. A la ressenya que portàvem diu via equipada, i al llibre de la cara sud diu que "bastará con un friend del 2.5 y cintas muy largas". Brutal!!!
-Grau obligat: 6b.


-Descens: Baixem cap a la dreta per traçes i amb alguna desgrimpada assolim una instal·lació de ràpel. ( 50 metres, fraccionable ).
-Ressenya: Hem anat amb aquesta de l'Armand. Amb el tema del material es flipa bastant i el flanqueig del tercer llarg no es veu gens bé.


dilluns, 4 de desembre de 2017

Inversió Tèrmica.


De les guapes i repetides del lloc amb molt bona roca i prou variada ja que és majoritariament de placa però te un tram de díedre a L6 que l'hi dona el toc.Bona roca i les inevitables feixes.Reequipada amb parabolts,nosaltres hem enllaçat les dues primeres tirades.


Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets, aparquem més o menys a la vertical de la via.
Aproximació: Amb la foto de la ressenya veurem la via perfectament des de la pista, agafem una traça bastant definida que arrenca des d'una tartera i que en uns 15' ens deixa a la base de la paret.La seguim a l'esquerra uns doscents mètres. La via arrenca a l'esquerra de l'altre clàssica Esperó Badalona.Parabolt visible a uns tres mètres del terra.


Orientació: Sud.
Material:  Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot #1,guardar aquest últim per reforçar la R6,18 cintes si enllaçem L1+L2. El ferro només l'hem fet anar a les tirades 6 i 7.
Grau obligat: V+.


Descens: Acabada la via cal pujar fins la carena.  Un cop a la carena seguim cap a la dreta (est) fins que unes fites ens marquen la feixa a través de la qual s'accedeix a la canal de baixada que sense pèrdua ens retorna a la pista.

divendres, 1 de desembre de 2017

Toño Ubieto al Mallo de la Calva de Peña Rueba.




Via amb un caire molt diferent a la resta de vies de Peña Rueba. Puja pel marcat díedre del Mallo de la Calva, tot i que també hi ha trams d'escalada en xemeneia i placa. La roca no és massa bona a l'inici de la via, però va millorant amb l'alçada, sobretot a partir del tercer llarg. Està equipada amb parabolts, però no trobarem un equipament  tan paternalista com a d'altres vies obertes en aquesta muntanya. L'alçada de la primera assegurança ja ens dóna una idea de com aniran les coses. A la guia diu que està equipada per rapelar, però si volem baixar per la via haurem de preveure bagues i mallons perquè a les reunions no hi ha gairebé res. És una bona opció per escalar a les tardes a l'estiu, perquè queda a l'ombra.


-Accés: Carretera d'Ayerbe a Murillo de Gállego. Passem el trencall de Riglos i una miqueta abans d'arribar a Murillo de Gállego hem d'agafar a mà esquerra la carretera que puja al poble d'Agüero. Just passada la fita quilomètrica de dos quilòmetres trobem una pista a mà dreta. L'hem de seguir aproximadament 1.4 quilometres, deixant tres pistes a la dreta. Hem d'agafar la que fa quatre a la dreta, en un camp d'Ametllers, amb un cartell que indica que si anem rectes aniríem a Agüero. Seguim la pista, creuem un torrent sec i aparquem a mà dreta.
-Aproximació: Des del cotxe agafem un camí a l'esquerra que ens porta a peu de paret. La seguim cap a la dreta. La via va pel díedre de la dreta de l'evident esperó que hi ha al Mallo de la Calva. Es veu el primer parabolt, però està bastant amunt.


-Orientació: Sud-est.
-Material: Cintes exprés i bagues per a savines.
-Grau obligat: V+.


-Descens: Des del final de la via travessem a la dreta seguint una feixa fins que trobem unes cordes fixes que ens porten fins al cim del Mallo La Estrella. D'aquest cim baixem per un camí amb fort pendent que arriba a unes cordes fixes que ens permeten baixar fins al coll amb el Mallo de la Mora. D'aquest coll surt un sistema de cordes i cadenes que ens permeten accedir a la part baixa de la ferrata. La seguim fins al peu de la paret. Un cop a peu de paret creuem a la dreta (d'esquena a la paret) fins a trobar el camí de l'aproximació.
Una altra opció per baixar és pujar cap al cim de Peña Rueba i agafar la ferrata des de dalt de tot, és més llarg però més senzill de trobar si no coneixem la paret.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la topo que surt a la guia Riglos Vertical. Segons aquest llibre la via és rapelable, però si volem rapelar per la mateixa via haurem de preveure mallons i cordinos de recanvi. Al blog d'en Romanticguerrer hi ha una bona topo:


dimecres, 29 de novembre de 2017

Geni de l'indret a la Miranda del Sentinella


Via durilla i bastant fina on s'ha de donar la talla, sobretot al primer llarg, o almenys això ens ha semblat a nosaltres. L'arrencada des del terra fins a la primera assegurança ja ens donarà una idea de com va el tema. Grau colladet, bona roca i poques assegurances, concentrades sobretot als trams més difícils. De totes maneres, si ens ho mirem bé podrem anar afegint algunes assegurances per protegir els trams més exposats. Una via curta però intensa, que et deixa la sensació d'haver escalat.


-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Pugem als Gorros per les Escales dels Pobres. Agafem el camí de St. Joan a St. Jeroni, passats els Gorros i just abans d'arribar al Mirador del Sentinella, a l'alçada d'una roca trobem el corriol que baixa cap al Sentinella i el Fussell. Quan arribem al Fusell hem de prendre una traça a l'esquerra que ens durà a l'Agulla de la Cara del Mico. Travessem a cara sud-oest de la Cara del Mico i continuem en la mateixa direcció, travessant un torrent, arribem a la Miranda del Sentinella. Hem de baixar una mica per poder accedir a la vira on comença la via. Veurem un espit a pocs metres del terra i un altre espit bastant més amunt.


-Orientació: Oest.
-Material: Joc de friends (Semàfor d'Aliens i Camalots fins el #3), cordinos per a ponts de roca i bagues per a merlets.
-Grau obligat: 6a.


-Descens: El descens ens ha semblat una mica complicat, o potser és que no l'hem enganxat bé. Del cim baixem degrimpant fins al coll est (es podria rapelar d'una alzina morta). Aquest coll està vorejat per dues canals amb molt pendent. Nosaltres hem continuat cap a l'est flanquejant per la cara nord de la següent agulla. A mig flanqueig ens trobem una desgrimpada difícil (podem fer un curt ràpel d'unes plantes cutres). Arribem a un altre coll, pugem la següent agulla per una grimpada fàcil de la cara sud-oest. Desgrimem fàcilment per l'altre costat i ja arribem a la base de la cara oest del Gorro Frigi. Aquí ja és fàcil tornar al camí de Sant Joan seguint un corriol cap al nord i que després voreja el Gorro.
-Ressenya: Hem trobat aquesta al blog d'Escales Rodones. És força semblant a la que surt a la guia de la Plantació. Hi falta alguna assegurança (com a mínim un espit al peu de via i una altra xapa a l'últim llarg).




dilluns, 27 de novembre de 2017

Esperó Xelo Bam.




Molt guapa via en el seu nivell,al tanto que els lolos també es poden regalar intentant alliberar l'Ae/7a+. Bona roca i trams tant de placa com de díedre bastant ben parits,llàstima que pel mig hi hagi alguna feixa que talli el rotllo.  Sembla ser que abans no es feia massa però ença del seu reequipament deu fer una desena d'anys s'ha convertit en una clàssica pels dies més calorosos ja que la via està pràcticament tot el dia a l'ombra.

Accés: Just abans d'entrar a Organyà, procedents de Coll de Nargó, trobem el desviament cap a la dreta a Figols, i just abans d'entrar a Fígols veurem un camí que puja a la dreta, es veu estret i suportat sobre rocs molt grans, puja amunt en direcció a la paret, aprox. 150 metres mes a dintre s'acaba el camí en una cadena. Mola turisme una mica competent,cartell de prohibit circular però ningú en carda cap cas.
Aproximació: Seguim pista amunt, en el segon revolt mes proper a l’esperó, trobarem un caminet que surt cap a la paret, (en el primer revolt hi ha un banquet de pedra...) aquest camí ens porta per la feixa fins al peu de l'esperó,fressat i fitat.



Orientació: Nord,crec que només reb una estona el sol cap allà les sis de la tarda.
Horaris: 15 minuts d'aproximació,3.5 hores per la via i 1 hora de baixada.
Material: 16 cintes,joc friends alien groc al c#1 i algún tascó. 
Grau obligat: V+/A1.
Descens: Hem d’anar a buscar la vall nord de la Roca Narieda. Des de el final de la via, pugem direcció est seguint fites, o sense fites, fins unes eres, (nosaltres vam perdre les fites i vam anar per l’esquerra, prop del pendent nord i hi ha millor camí que anar camp través ja que es molt tancat per la vegetació....un cop a les eres, pel coll que fan al mig seguir endavant (direcció est) un cop s’inicia la el descens, a ma esquerra ens queda un barranc, que no agafarem, el creuarem i tornarem a pujar lleugerament però anant a buscar la cinglera de l’esquerra, una gran fita piramidal ens indica que em d'encarar cap a l’est, recte avall, buscant alguna fita mes que ens conduirà al camí de mules que fa ziga-zaga molt suau....fins un punt on el terreny es fa mes planer i apareixen marques taronja als pins, les seguirem fins un camí, aquest el seguirem baixant fins al cotxe.

 



divendres, 24 de novembre de 2017

Piaz al Saas Pordoi.



Tot i no ser la clàssica ni més guapa de la paret la via ens va agradar.L'hem trobat ben aeria i variada amb la típica escalada dolomítica farçida de trams atlètics. La roca no està gens pul.lida però te algún tram on cal anar al lloro.Te l'aventatge que mentre la seva veïna Maria Mariakante estava a tope de penya,aquesta es trobava neta de cordades. Tot i aixó la part final és comuna i pot ser que hi trobem embús. Via amb aproximació i descensos xollo per ser a Dolomites que ho seràn més si ens aprofitem del telefèric del Saas Pordoi.


Accés: Tant si agafem el funicular com si pujem a peu hem d'estacionar al Passo Pordoi,a sobre de Canazei.
Aproximació: Nosaltres l'hem fet a peu,en cas d'agafar el funicular caldrà baixar del cim a peu de via.Per pujar caminant cal seguir el camí senyalitzat que puja al Saas Pordoi i deixar-lo per un evident corriol a ma esquerra a les envistes de la paret. Pujar per aquest corriol a través d'una zona de tarteres fins assolir la base de la paret. Seguir pel peu de paret a l'esquerra tot passant per l'iniçi de la clàssica Maria Marikante,la via comença en una fissura ample/díedre a l'esquerra del canvi d'orientació/esperó que fa la paret.


Orientació: L'iniçi de la via és Oest i després Est.
Material: Joc de friends de l'Alien groc al camalot número 3. A la primera tirada entrarien peçes més grans però no les dúiem i hem anat bé.
Grau obligat: V+/A1.
Descens: La via finalitza just a l'estació del funicular. Si baixem a peu només cal seguir un evident i senyalitzat camí que ens retorna al Passo Pordoi.