dilluns, 16 d’octubre de 2017

Snoopy al Gorro Frigi.



Aquesta via és una altra mostra que a Gorros les coses es podien fer d'una altra manera. O millor dit, que durant molt de temps van ser d'una manera diferent a l'actual. És sorprenent com aquesta via puja de forma directa al cim del Gorro amb un equipament fix escàs i dificultat moderada (només s'arriba al V en un tram curt). I mentrestant la Via del Carles va parasitant la Snoopy en diferents llargs de la via. De fet, el mur característic de la Via del Carles coincideix amb el 3r llarg de l'Snoopy (es veuen els burils al costat dels parabolts!!). En diversos punts et trobes les xapes verdes de la Via del Carles a la cara i has de decidir si xapar-la o saltar-te-la...


-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim fins a situar-nos a la base del Gorro Frigi. La via comença a la part tombada de la paret, just a l'esquerra de la via del Carles. Hi ha una fletxa pintada de negre però costa molt de veure.


-Orientació: Nord-est.
-Material: Cintes exprés, bagues per a merlets i algun Aliens. Bàsicament hem posat merlets.
-Grau obligat: V.


-Descens: Un cop a la creu del cim on fem la darrera reunió hem de desgrimpar cap a la nostra esquerra en direcció a una sabina per on surt la Normal. En aquest punt localitzem la primera instal·lació de ràpel. Fem un primer ràpel d'uns 30 metres i un segon d'uns 45 metres que és fraccionable. Els ràpels ens deixen directament a la canal de la Normal. Un cop aquí baixem per la canal (desgrimpada amb corda fixa, pot no ser-hi) uns metres fins al camí transversal.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la guia d'en Luichy de Gorros. Hem fet aquesta marcant les assegurances que hem trobat i també els parabolts de la Via del Carles :

divendres, 13 d’octubre de 2017

Verkami per la nova Guia d'Escalada del Berguedà.




El Col.lectiu d' Equipadors del Berguedà portem tres anys treballant en la nova guia d' escalada i ja ho tenim apunt, però malauradament ens falta finançament. Comença el verkami per fer-ho realitat!.
Diria que es tracta de pagar per avançat la guia per que així ells tenen la pasta per editar-la. Entreu al següent enllaç i feu-hi un cop d'ull. Crec que val la pena,jo ja tinc la meva!!!!.

https://www.verkami.com/projects/17726-bergueda-vertical-nova-guia-descalada-esportiva

dimecres, 11 d’octubre de 2017

Via Tsering al Serrat de les Lluernes.



Via suficientment equipada amb parabolts perquè tothom la pugui escalar sense que ningú hagi de passar por. La dificultat obligada tampoc és massa elevada. Nosaltres ens vam trobar el primer llarg totalment empapat per la pluja del matí, i vam poder-hi passar sense cap problema. És curiós, altres vies obertes a la mateixa paret per les mateixes persones són força més obligades. Suposo que hi ha d'haver varietat... És la via que es fa més d'aquesta paret, però a mi em va agradar més el Díedre Lucifer o la Innominata cat.



-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.
-Aproximació: Creuem la carretera i prenem el camí de l'Arrel (GR) cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Després de creuar la Canal del Cavall surt un corriol a mà dreta (fita) que ens porta fins a peu de paret. Just abans d'arribar-hi trobarem un tram equipat amb codes fixes.


-Orientació: Nord.
-Material: La via està equipada amb parabolts amb xapa Lucky. Només fan falta moltes cintes exprés. 
-Grau Obligat: V/Ae


-Descens: Des de l'última reunió (equipada amb argolles) fem un ràpel d'uns 45 metres. I després un altre ràpel d'uns 50 metres fins al terra. Aquest últim ràpel es pot fraccionar en dos. De totes maneres potser la millor opció és anar a buscar la Canal del Cavall perquè el 2n ràpel és força brut, amb branques i pedres soltes.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb el llibre de la cara nord d'en Luichy. De totes maneres a la web es poden trobar força topos:



dilluns, 9 d’octubre de 2017

Escalada al Castell de Sant Ferran.

Actualment a Figueres hi ha un parell de rocódroms peró fins fa un any no era així i l'única alternativa eren les muralles del Castell de Sant Ferran. Després d'una primera etapa de clandestinitat,que tenia el seu rotllo,va venir una època de legalització i s'ens va permetre fins i tot equipar vies a les muralles. Aixó va durar un parell d'anys fins que la ciutat va començar a potençiar el castell i resulta que era cultura i tal i cardar espits a les muralles era algo així com fer un grafitti a un quadre d'en Dalí. Total, prohibició de nou i aquest cop dels de Cultura que eren més xungos de xulejar que els xusqueros que feien la ronda pel fossat. Actualment suposo que està prohibit i hauran tret els espits de les vies. Penjo més que res en plan nostàlgic els croquis de les travesses per si algún romàntic te ganes d'anar a fer l'il.legal.
Aquí és on vàrem fer les nostres primeres escalades unes quantes generacions d'escaladors de Figueres i rodalies. En la seva època d'esplendor ( 95-96 al 97-98 ) no era estrany trobar fins a tres o quatre cordades escalant per aquí,ara segur que estarem ben sols.
-Accés/Aproximació: Sortim de Figueres per la carretera de Llers, passat el col.legi Pous i Pagès i just abans de pujar al pont que travessa l'autopista agafem una pista a la dreta. Passem per sota de l'aqüeducte i al cap d'uns cinquanta metres hi ha un aparcament-abocadaor a ma dreta. D'aquí una miqueta a la dreta surt un camí que s'enfila al camí de ronda del Castell, el seguim uns cinquanta metres a l'esquerra i ja localitzem les escales de baixada al fossar número 1.
-Tipus d'escalada: Les parets del castell estan lleugerament tombades, diria que no acaben d'arribar als 90 graus per poc, quan és difícil és per que el canto és petit: de dits i tècnic. A les cantonades és on solen haver-hi els passos més difícils. Escalada poc atlètica i monòtona. Les més fetes són: 3,4,7,8 i 9, per tant són les que ténen millor roca.
-Època: S'hi pot escalar tot l'any ja que les muralles ténen totes les orientacions, al estar en un fosar a l'hivern queda a reces de la tramontana.

Sector Sense Nom:

1.Ona:****. Hivern del 2002. La cantonada final està per resoldre.
2. Vilaür Woman:*. Primavera-estiu del 1997.Curta i fàcil travessa que podem enllaçar amb la Ona.
3.Ceba:*****. Estiu del 1997. Sostinguda.
4.Laila:****.Agost del 2006. Continuació de la Ceba.
5.Sense Nom: *****.Principis dels 90. Curta i molt contundent.
6.Cagallons:***. Principis dels 90.




Sector Finestres:

7.Per escalfar:***. Principis dels 90. La més fàcil del castell, com el seu nom indica ideal per escalfar i ja sense baixar enllaçar amb el de les finestres.
8.Finestres:****. Principis dels 90. Continuació lógica de la Per escalfar. En el seu dia la travessia quedava tallada a mijta paret per les bardises. Actualment es pot recórrer tota la paret. Sostinguda amb algún pas més difícil.
9.Buck:**. 2005. Pels dies que no volem que ens vegin, queda amagada per un turonet.
10. De la serp:?



Sector Escalfa...si pots:

11.Escalfasipots:?. Finals dels 90.
12.Paret fràgil:*. Novembre del 2007. S.O. S'anomena així per la precarietat d'algunes preses que s'engrunen. Tot i així te algún pas guapo amb grans forats per les mans i una difícil cantonada final de sortida a la paret compacte.
13.Paret Compacte:*. Novembre del 2007.S. Curta travessia amb un difícil pas a l'entrada i un altre a la sortida, part intermitja de tràmit. La roca ens sorpren per la seva solidessa sobretot si hi arribem després de fer la Paret Fràgil.
14.La gran mentida:*Novembre del 2007. E. Travessia amb un difícil pas d'entrada des de la Paret Compacte, després força fàcil fins arribar a les escales.




Sector tramuntana:

15. Tramuntana: **. Novembre del 2001. S. Queda a recés de la Tramuntana i és ideal pels dies que bufa la tramuntana.
16. Romaní traïdor:*. Novembre del 2007. S. Anomenada així per un romaní que permetia fer un pas a la cantonada final i que va cedir en fer el pas...actualment aquest passatge resta per escalar.
17.De la ferradura:***. Novembre del 2012.S.E. Cantonades inicials i finals sense resoldre, la final sembla més assequible. Bona roca a la part central i una miqueta més dolenta a les parts properes a la cantonada. El nom ve d'una ferradura clavada a la paret...bona presa!.


divendres, 6 d’octubre de 2017

Rocha da Pena.


És l'escola més gran que hem visitat a Portugal.La roca és un calcari súper abrasiu i les vies en general de placa.L'equipament majoritari és el parabolt encara que s'estan començant a reequipar vies amb químics i també a obrir noves vies amn químics.L'orientació general és Sud,però hi ha sectors que són Sud Est i que a les quatre ja començen a tenir ombra.L'accés és ben senzill ja que només cal anar al poble de Rocha da Pena,parquing habilitat al costat d'ina font i del bar Las Grutas ( ressenyes actualitzades?).

Les parets són perfectament visibles des del poble i només cal pujar per una pista tancada al tràfic fins a una explanada amb un panell sota les parets.Si volem anar als sectors que hi ha de l'Aguia cap a la dreta anirem a la dreta i si volem anar del sector Vaca cap a l'esquerra anirem cap a l'esquerra.Nosaltres hem estat a dos sectors:Aguia i Escaleras do Inferno.El primer te una via a la drera del tot que no surt a les topos(químics,V,2 llargs,15+20,R1 2 químics i R2 químic+cordino),la resta de vies més curtes i rabioses,pasos llargs de forats bons,hi ha un V tirant a desplomadet amb unes bústies brutals.El segón ens ha agradat més,mha semblat una fotocopia del Sector Central de Beuda: rutes de 25 mètres,plaqueres amb bastant canto positiu i de continuïtat.



dimecres, 4 d’octubre de 2017

Aromes a la Bessona Inferior.



Via molt guapa que va a buscar el díedre evident de la cara est de la Bessona Inferior. Està reequipada amb parabolts, tot i que encara queda algun buril sense canviar (sobretot en trams d'artificial equipat). Al díedre també hi ha algun pitó. Bona roca en general. A la meitat de díedre trobem un tram amb roca delicada, aquí cal flanquejar a la dreta. Atenció amb el fregament en aquest
llarg, si no gestionem bé les cordes ens pot costar arribar a la reunió.


-Cordada: Macau i Vicenç.
-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi d'Agulles i pugem per la Canal de les Bessones. En uns minuts arribem al peu de la cara est de la Bessona Inferior. L'Aromes comença just a la canal que hi ha entre la Bessona i la Vespa.



-Orientació: Sud-est.
-Material: Unes 18 cintes exprés, joc de tascons i friends (des dels Aliens al Camalot del #2). Es posa poca cosa però variada.
-Grau Obligat: 6a.



-Descens: Ràpel d'uns 30 metres per la cara oest fins al coll que separa les dues Bessones. D'aquí baixem per la canal nord, primer desgrimpant i al final muntem un ràpel curt fins al terra. Rodejant l'agulla per l'est tornem a la Canal de les Bessones.
-Ressenya: A nosaltres ens ha anat molt bé la ressenya del blog Luichy:



dimarts, 3 d’octubre de 2017

Democracia!???.

Gent agredida,fins i tot pot ser que un d'ell perdi un ull.Imatges i més imatges de violència contra gent que aixeca les mans.Els polítics espanyols dient que no passa res  i que ens ho mereixem.Fa dos anys jo no hauria anat a votar,fa un any hauria votat no i abans d'ahir vaig anar a votar un Sí ben gran.Espanya s'ho ha guanyat.Moltes gràcies a tots els partits d'esquerres espanyols començant per PSOE per l'enèrgica condemna de la violència,gràcies també als sindicats d'Espanya per aderir-se a l'aturada d'avui i no puc deixar d'agrair als intel.lectuals d'esquerres espanyols la seva clara i enèrgica condemna a la violència policial.Han demostrat que abans que d'esquerres són espanyols.Doncs res,molta sort amb les majories del PP,amb en Felipito i amb la Fundació Francisco Franco.Nosaltres marxem,sinó és ara serà a la propera.

dilluns, 2 d’octubre de 2017

Via dels Senzills a Malanyeu.



 Bonica via esportiva,diria que va ser la primera d'aquest estil a Malanyeu. Són quatre llargs de placa encara que força variats:trams tècnics,continuïtat,algún pas de bloc...La roca com a totes les vies de la paret és de primera i l'equipament una mica més airejat que a les darreres creacions de la paret. A l'últim llarg crec que hem anat per una altre via,aquesta darrera tirada l'hem trobat una mica de mal rapelar i tampoc era cap maravella...si no anem amb plan tatxer potser surti més a compte rapelar i anar a per una altre via.Hem enllaçat les tirades 2+3.Em sembla haver llegit que als primers metres trepitja la via Viatje per Pura delícia ( autoprotecció ).
Orientació: Sud.
Accés: Poble de Malnyeu,aparcament a l'entrada del poble.A sobre de l'església i el camp de futbol. Hi ha una font al camp de futbol o a l'escola.
Aproximació: Del poble seguim el PR passant per darrera de l'església. Un cop hem sortit del poble arribem a una cruïlla de pistes.El PR baixa cap a una casa, nosaltres hem d'agafar la pista de dalt que ens portarà a uns camps enfeixats. Pujem una miqueta i travessem els camps cap a l'esquerra per una traça amb alguna fita. Seguim una estoneta cap a l'est,amb la paret a l'esquerra. Baixem al rec,el creuem i pugem a la paret. Amb la fotografia que penjo podrem ubicar la via des de l'aproximació,es veu molt bé el relleu que cal superar a la segona tirada.A la base es veu un pont de roca vell ( recanvis ),a l'esquerra hi ha els bolts del 10 de la via Adéu Espanya i te el nom mig esborrat.


Material: Hi ha qui la fa només amb cintes exprés,nosaltres hem possat un Alien groc a un distançiament del primer llarg.
Grau obligat: Segurament es passi amb V+/A1,sinó 6a/A0.
Descens: Nosaltres hem baixat amb dos ràpels de 50 i 55.
Ressenyes: Joan Asín i toproc,gràcies!.

divendres, 29 de setembre de 2017

Éxodo a la Gorra Marinera.

Ens posem en aquesta via sense més referències que el que diu la guia de Gorros. Està equipada amb parabolts, alguns de 8 mm (al primer llarg). Escalada en placa amb roca a controlar en algun punt, sobretot al 2n llarg. Al lloro amb això perquè la via està just a sobre de les Escales de Jacob. Qualsevol pedra que caigui va directa a les Escales, que estan bastant transitades. Hem empalmat el 2n i 3r llargs amb doble corda sense problemes. L'últim llarg supera un desplomet que podem escaquejar cap a la dreta.


-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim direcció St. Jeroni fins que ens desviem a mà esquerra pel camí que puja a Sta. Magdalena per les Escales de Jacob. La via comença a la meitat de les Escales (parabolts visibles).



-Orientació: Nord-oest.
-Material: Només calen cintes exprés.
-Grau obligat: 6a.


-Descens: Des del final de la via desgrimpem uns metres cap a la dreta (oest) fins a localitzar una instal·lació de ràpel. D'aquí muntem un ràpel d'uns 20 metres fins al coll que separa la Gorra Marinera de la Magdalena Inferior. I d'aquí amb un moment som al peu de via.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la topo que surt a la guia d'en Luichy de Gorros. A internet he trobat aquesta: 



dimecres, 27 de setembre de 2017

Quebrantahuesos a la Magdalena Inferior.


Via molt guapa que, tot i ser curta, té molt d'ambient. El primer llarg té una llarga travessa per sota d'un gran sostre, alternant passos de placa i de fissura. El segon llarg és un díedre amb roca a controlar. Està generosament equipada amb espits pintats de color vermell, algun ja està rovellat. Al peu de via estarem acompanyats pels guiris que pugen al cim de la Miranda de Sta. Magdalenda.


-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim direcció St. Jeroni fins que ens desviem a mà esquerra pel camí que puja a Sta. Magdalena. La via comença just al costat de les ruïnes de l'ermita, hi ha dos químics a peu de via.



-Orientació: Nord.
-Material: Nosaltres hem fet amb 16 cintes exprés, però per xapar-ho tot en calen 22.
-Grau obligat: V.



-Descens: Des del cim un ràpel d'uns 35 metres per la cara sud-oest, per on va la via normal. Després rodejant l'agulla per la cara sud arribem a les escales de Jacob i d'aquí podem baixar fins al camí de l'aproximació.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la topo de la guia de Gorros d'en Luichy. A internet hi ha la d'en Joan Asín.Merçi!.


dilluns, 25 de setembre de 2017

Sendero Límite Circo de Verano.



Una més de la factoria Sendero Límte: equipada per no passar gens de por i ben sanejada,gràcies!.He llegit algunes piades que comenten que la roca és de mala qualitat. M'imagino que la via s'ha anat repetint tant que ara no cal patir-hi massa amb la roca. Escalada atlètica i sostinguda en la primera part,després es tomba i ja costa menys però vas trobant trams entretinguts. Tota de placa amb patates, amb un parell de bombos a bloc a L3 i un tramet de díedre més amunt per donar varietat al tema. Nosaltres hem enllaçat totes les tirades menys el terçer i el vuitè. El cable de dalt incómode per fer reunió.
Accés: Poble de Riglos. Cal aparcar a l'entrada del poble en dos aparcaments habilitats a ma dreta. Hi ha una font, primer carrer després de l'últim aparcament a ma dreta.
Aproximació: Creuem el poble de planer en dirección al Pisón i al Puro. Fem la volta per sota del Puro i arribem a la cara N.O. del Pisón on hi ha el circo de verano. Hi ha una traça que resegueix per sota la paret del Circo de Verano o també podem continuar de planer i pujar cap a la paret a la vertical de l'evident Via Ursi. Dos bolts amb tires vermelles a l'iniçi.
Orientació: La via te ombra crec que fins les cinc.
Material: Amb 19 cintes ( algunes llargues ) i doble corda nosaltres hem enllaçat totes les tirades que he comentat abans sense massa fregament. Ens hem saltat alguna xapa.
Grau obligat: V.
Descens: Nosaltres hem baixat pels ràpels del Circo de Verano,diuen amb tres ràpel peró nosaltres n'hem fet cinc: 40,40(incomode),35,30 i 30. Compte que hi puja una via, per arribar als ràpels cal seguir el cable a la dreta fins a la primera instal.lació ( per la cara que hem escalat ): dos bolts amb anelles.


divendres, 22 de setembre de 2017

Xemeneia TIM a la Falconera.



 Evidentíssima xemeneia que talla la paret de la Falconera i que els intrèpids TIM sabadellencs no podien deixar escapar.La via es troba parcialment equipada amb parabolts,algú sap si es corresponen als burins originals de la primera ascencsió?.L'inici i la sortida al cim són una mica herbosos però la roca és bona en tot el recorregut.Hem enllaçat les dues primeres tirades.
Orientació: Est,com que és una xemeneia potser te més ombra que altres vies de la paret.
Material:Joc complert de tricams i camalots #1 i #2.
Restriccions: Prohibida l'escalada de Gener a Juliol ambdos inclosos.


Accés: Si venim des de Sabadell circulem per la carretera BV-1221 direcció Talamanca. Un cop passat el Coll d’Estenalles continuem aproximadament un quilòmetre fins un revolt molt tancat on podem aparcar el vehicle, esplanada per uns quatre cotxes amb un panell informatiu.
Aproximació: Seguim un corriol en direcció Nord,primer per la carena i despres per dins el bosc,arribem a un coll.En aquest punt cal baixar per una ample canal arbrada a ma dreta( rètol restriccions). A mitja canal la deixem per anar a l'esquerra i baixar per una nova canal.Al final d'aquesta segona canal cal desgrimpar un parell de trams rocosos,el darrer te una corda fixe. Fet aixó anem cap a la dreta de la paret,desgrimpem un petit bloc damunt del qual comença la Rapsodia en blues,seguim uns metres més endavant i localitzem l'iniçi de la via a la xemeneia. Hi ha un boix gran que cal esquivar a l'entrada,tres burins a mode de R0 a l'esquerra dels bolts de la clàssica La que faltava,hi ha una corda fixe amunt que creua la xemeneia.


Grau obligat: V/V+.
Descens: Caminant a l'esquerra,ràpidament retrobem el camí de l'aproximació.

dimecres, 20 de setembre de 2017

Anzas a Peña Foratata.


Te trams xulos i variats però també força rostoll,ens vàren agradar més les seves veïnes Capricho de Primavera i Valle de Tena.Com és habitual a les vies del grup Sueño Vertical la via està súper sanejada (gràcies!) i l'equipament és d'alló més generós.De cavall estant diria que xapavem un de cada 3 parabolts i que feiem els llargs de dos en dos,excepte a les tirades de 6b que no ens hem atrevit a enllaçar.
Accés:  Des de Sallent de Gállego pugem fins a la urbanització Formigal. Hem de deixar el cotxe a la part superior dreta de la urbanització, en el carrer Foratata. 
Aproximació:  Des del cotxe prenem una pista en direcció est. Després de travessar una balla metàl·lica arribarem en un prat on surt un camí a mà esquerra. Aquest camí té alguna fita i marques blaves i blanques. Seguim aquest camí en pujada fins al Coll de Baladrias. Un cop al coll tombem a mà esquerra per pujar pel llom de la muntanya. Quan estem arribant al final de la pujada hem d'estar al cas a marxar a l'esquerra per rastres de pas i alguna fita fins arribar al peu de via on es veuen les xapes i hi ha el nom inscrit.
Orientació:Sudoest,sol a partir de les 11.30.


Grau obligat:V/A0.
Material: Unes setze cintes exprés. Si ho volem xapar tot sense enllaçar llargs ens en caldran 22.
Descens: Des del final de la via acabem de pujar al cim. Un cop aquí anem a desgrimpant per l'aretsta que ens queda a l'esquerra,fem un parell de ràpels curts i evitables que ens deixen en un coll. Baixem per la canal de la dret fins que arribem a peu pla. Seguim flanquejant en la direcció que portem fins que s'acaba la paret i baixem per camí evident fins a Formigal. Un parell d'hores.

dilluns, 18 de setembre de 2017

Reina-Villar al Puntal de l'Albarda.


Antiga via d'artificial equipat que s'ha reequipat recentment amb parabolts. Si anem amb mentalitat d'artifo ens passarem la via penjant dels estreps. Però amb un grau de 6a+ s'escala bastant i es toca poc ferro. A la majoria de llargs els trams difícils són puntuals. Però l'excepció és el tercer llarg, bastant continu i difícil en lliure. Fins al final no podrem sortir en lliure. Sembla que la via s'ha fet poc perquè se'ns ha trencat alguna llastreta. La primera reunió (en una balmeta) no està reequipada. 


-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafem les Escales dels pobres. Un cop al Pla dels Ocells ( trencant per anar a St. Benet a la dreta ) continuem recte, passem per sota la Panxa del Bisbe i després d'una bona pujada arribem al camí de St.Jeroni a St. Joan. El seguim a l'esquerra, veurem la via i poc després agafem un corriol que baixa cap al vessant sud. Aquest camí ens porta a la base de la cara est del Puntal de l'Albarda. La Reina-Villar comença en una placa tombada a la part dreta de la paret (parabolts visibles).


-Orientació: Est.
-Material: Unes 17 cintes exprés i estreps.
-Grau obligat: V+.


-Descens: Des del cim hem de fer un ràpel curt cap al collet que hi ha entre el Puntal i en Contrapuntal. Des d'aquest collet encara haurem de fer una curta grimpada-desgrimpada fins arribar a l'aresta sud del Contrapuntal. Escalem un llarg de III (sense assegurances) per l'aresta sud del Contraputal. Des del cim carenar cap al nord fins a un coll boscós. Aquí desgrimpem per un torrent que ens deixa al camí de St. Jeroni a St. Joan.
-Ressenya: Hem anat amb la guia nova d'en Luichy de Gorros. Les tirades són més curtes del que diu la guia. Per internet només he sabut trobar aquesta original del blog Escales Rodones,gràcies!.



divendres, 15 de setembre de 2017

Asourance tout Spit a la Dent d'Orlú ( cara S.E.).



L'hem trobada força ben parida.Gestiona inteligentment els trams herbosos de la paret i en resulta una linea ben sostinguda i variada.Algún passet suelto d'aderència pura i dura però als trams finets sols tenir algun cantillo que et dona vidilla.Em va semblar entendre que va ser la primera via de la paret on es vàren utilitzar expansions,en el seu dia espits que ja han estat canviats per parabolts. Mola fer els dos útlims llargs de Le Lezard per acabar de fer metros i que són de dificultat similar. No se si és perquè fotia com un any que no tocava plaques de granit però les dues primeres tirades m'han costat més que la resta de la via malgrat que no deuen ser les més xungues.


Accés:  Si entrem a Acs venint del sud just creuar el pont que hi ha a l'entrada del poble hem d'agafar una carretera a la dreta que puja cap a la Reserva d'Orlú i el poble d'Orlú ( cartell ). Seguim aquesta carretera i creuem dos pobles ( font ), al terçer poble la carretera està indicada com a direcció prohibida i girem a l'esquerra. La carretera acaba morint en un gran aparcament amb lavabos i un porxo. El nostre aparcament queda un quilómetre abans que aquest a l'alçada d'un pont.
Aproximació: A l'alçada de l'aparcament petit/pont cal prendre un camí senyalitzat amb punt vermells que ens portarà a la base de la cara S.E. on hi ha la via. Nosaltres hem agafat un camí que també està senyalitzat amb punts vermells i que neix més amunt de la carretera. Crec que és el camí que va al refugi de ???? i que hauriem d'agafar per baixar del cim a l'aparcament de la cara S.E. En tot cas, si agafeu un camí amb marques vermelles i veieu que us aneu allunyant de la Dent, reculeu a la carretera i baixeu per la carrtera per agafar el següent camí de marques vermelles. Un cop a peu de paret cal anar fins al final de tot,grimpant un petit sócol per arribar a peu de via on trobarem un parell d'expansions a mode de R0,els primeres mètres són comuns amb la clàssica Les enfants de la Dalle.


La via està situada bastant a la dreta de la paret, a la part amb més arbres que l'hi fan ombra i te el nom a l'iniçi.
Orientació: Sudest amb ombra cap a les quatre.
Material: Si es va just de grau pot anar bé dur el semàfor i/o algun friend mitjà per alguna excursió,sobretot a les dues primeres tirades.


Grau obligat: V+/A0.
Descens: Rapelant per la mateixa via,amb dues seixantes crec que només hem enllaçat un ràpel. Mola recanvi de cordino llarg pel primer ràpel.
Ressenyes: Del CAF Ariege,gràcies!. Afegeixo mètres fins a trobar amb Le Lezard.
35,45,35,25,40,30 i 40.