dilluns, 31 de desembre de 2018

Cases Chani al Serrat del Moro.







Com qualsevol altre clàssica del vessant nord: no defrauda.Escalada eminenment de fissures però amb força trams de placa que la fan més variada que la seva veïna Mas Brullet.Els amants del rovell aquí es trobaran amb una clàssica on si no recordo malament no hi havia ni un ferro sense óxid i cap parabolt.La sortida original mola però montar la role a dalt és bastant conyas,més cómode flanquejar a la dreta i sortir pel darrer llarg de la Mas Brullet.




Horari: 6 hores.
Material: Joc de friends Des de l'Alien verd al Camalot del 2.Opcionals 3 i 4,que hem posat a la fissura i llavi vermell respectivament de la cinquena tirada on hi ha assegurançes d'època.
Joc de tascons,un parell de recuperables i 18 expresos per anar tranquils.

Grau obligat: V+/A1 o 6a+/A0.
Orientació: Ombra partir de les 3 a la part de baix i a dalt partir de la una.


Descens: Des de la darrera reunió crestejar uns deu metres ben aeris fins a un collet evident,explanadeta amb sorra.Aquí hem plegat cordes i ens hem tret els gats.Acte seguit hem crestejat uns 150 metres,cal estar atents al moment de deixar de crestejar i baixar per terreny herbós a la dreta.Alguna pedra penjant dels arbres ens indiquen que anem pel bon camí,baixat i apropant-nos a St.Jeroni.Arribem a una corda fixe que ens deixa a la primera instal.lació de ràpel.Fem 2 ràpels força nets:40 i 30.El primer sobre d'un abre i el segón de dos espits amb anella.Els ràpels ens deixen a la Canal de Sant Jeroni per la qual baixem al Camí de l'Arrel que seguint-lo a la dreta ens retorna a St.Jeroni.

divendres, 28 de desembre de 2018

Picaso Miró les Tàpies.



La segona tirada ens ha semblat boníssima i a més l'hem enllaçat amb la terçera. D'aquesta manera ens ha quedat un llarg mantingut,físic,amb ambient i amb bona roca. El primer llarg no està malament, la veritat és que ens ha costat de trobar el camí en aquesta primera tirada amb el merder de xapes que hi ha. Al final hem anat pujant xapant tots els parabolts que ens anàvem trobant i quan hem pogut hem flanquejat a la dreta per anar a sobre la bauma on es monta la primera reunió. La via te les xapes molt més a prop que les altres que hem fet a la paret.Hem enllaçat les tirades 2 i 3,ha quedat una tirada ben dreta,mantinguda i atlètica!.


Accés: Sortint de l’Horta de Sant Joan desemboquem a la carretera que va d’Arnes a Prat de Compte, tombem cap a Arnes i de seguida hi ha un desviament a mà esquerra direcció als Estrets. Prenem aquesta pista fins al kilòmetre 7,5 on hi ha un desviament molt pronunciat a mà dreta
Aproximació: A l'aparcament diria que hi ha indicacions per anar als  Estrets d'Arnes (evident). Seguim caminant pel costat dret del riu fins que arribem a l’alçada de la via (hem de trobar el millor lloc per creuar):la via comença a la dreta del gran pi caracterísitc de la Ítaca. Hi ha diverses lineas de parabolts de similar dificultat.
Grau obligat: V+.
Material: Cintes exprés.
Orientació: Podria ser est.
Descens: Nosaltres hem baixat amb un sol ràpel de 60 metres+ desgrimpada de  5 metres de III per la veïna Tin tin a les Moles,la darrera role és comuna.Si convé aquest ràpel es pot fraccionar.

dilluns, 24 de desembre de 2018

Pruneta Ensucrada a Gitarriu




De tota la integral de Gitarriu aquesta és la que menys ens va fer el pes.Tota la via te un aire de mala llet que ens va fer anar amb l'ai el cor.No és expo però en algún punt obliga i hi ha algún pèndol que pot putejar al segón.De totes maneres diria que és la via més fàcil de tota la primera feixa.Si en acabat la combinem amb la Via de les Cabres i la Sabina Mosquitera fem la Integral de Gitarriu,300 metres de bon calcari i ben sostinguts en el sisè grau.
Accés: Hostal de Sadernes accesible per carretera des del municipi de Montagut.Segons els interesos dels cacics de la zona blanquejats de temes ambientals pel Consorci de l'Alta Garrotxa caldrà estacionar i/o pagar al mateix hostal.
Aproximació: Depèn d'on ens deixin estacionar caldrà caminar més o menys. Es tracta de seguir la pista direcció al Bassegoda.Deixem enrrera Castell s'Espasa i el trencant a l'esquerra que va a Ca la Bruta/Sector Pont d'en Valentí.Després trobarem un nou trencant a l'esquerra i ben bé davant caldrà agafar el corriol que puja cap a Sant Andreu de Gitarriu a la nostre dreta.El seguim tres o quatres revolts fins que veiem clar deixar-lo i pujar a la nostre dreta per una incómode tartera amb tendència a dreta.Arribats a la base de l'espedat a l'esquerra hi ha el sector Intramon i a la dreta el peu de via.Bolts visibles
Material: Cintes exprés.
Grau obligat: 6a/A0,si es va just de grau i es vol trampejar donada la morfologia de la roca potser resulti més útil una antena que els catxarros.
Orientació: Sud oest,diria que el sol hi entra vora les 3.
Descens: Nosaltres enlloc de baixar ens hem desplaçat uns cinquanta metres a la dreta per continuar a través de l'evident Díedre de les Cabres.
Si en acabar l'escalada volguessim baixar cal seguir la feixa on acaba la via cap a la dreta,després de passar per tot el peu de via del sector Can Pixa arribarem a una tartera una mica incómode a través de la qual retrobarem la pista de l'aproximació.

divendres, 21 de desembre de 2018

GEDE a l'Escorpí.




Interesant sistema de díedres que ens condueix de manera lógica a la mítica xemeneia final.Com a tota bona via del vessant nord hi trobarem ambient però també alguns trams herbosos i de roca discreta,són part del caràcter de la nord!.La xemeneia del darrer llarg és estreta i de mal protegir malgrat que curta,ànims que costa tant pujar com caure!.Ens hem saltat R4 i la R3 cal muntar-la.Si algú està interessat en escalar la via fins a sota la xemeneia o no està segur de superar aquest tram,he vist que algú rapelava de la penúltima role amb dos ràpels,preveure material de retirada.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
Aproximació: Des de Can Massana agafem el GR-172 en direcció al Monestir.Un cop passada la Cadireta trobem un trencant a ma dreta que puja en direcció a Coll de Porc,el prenem fins a un nou desviament a la dreta que també hem d'agafar i que mena al Coll del Portell Estret.Al primer revolt a la dreta hi comença la Iglesias de la Boleta del Portell Estret i al següent revolt a la dreta trobarem una traça una mica embardissada que si seguim fins que la vegetació no ens deixa passar més arribem a peu de via en un evidemt díedre 2' després d'haver deixat el camí.
Orientació: Nord est,només te sol entre 9 i 11.

Horari: 4 hores.
Grau obligat: V+/A1.La part final de la via ( IV) resulta exposada pel segón de cordada.
Material: Nosaltres hem fet treballar unes 20 cintes,dues plaquetes recuperables i un joc de friends des de l'Alien gris al Camalot del 4,repetint 0.75 i 1.Resulta útil un tricam negre per l'inici del darrer llarg.A les tirades hi trobem equipament d'època,pot ser bona idea dur algún pitó per si algún falla.Al primer llarg així com a les reunions hi trobarem un espit,la R2 te un bolt.
A l'estreta xemeneia final no hi cab el Camalot del 6.


Descens: Des de la darrera reunió baixem pel vessant oposat per terreny una mica embardissat fins que arribem a un bon camí amb marques vermelles.Baixem per aquest camí fins al Coll del Portell Estret.Aquí tenim dues opcions per retornar al vehicle: pel vessant nord passant a prop del peu de via o bé pel sud pel Refugi Vicenç Barbé. Les dues opcions són similars en quant a temps.



dimecres, 19 de desembre de 2018

Insubmisió al Serrat dels Monjos.



Poc que m'ha pas semblat el rostoll que en alguns blogs diuen que és.De fet m'ha semblat una bonica escalada per plaques de bon conglomerat tallades per inevitables trams de vegetació.Dit d'una altre manera:hi ha tres llargs de rostoll ( L2 i els dos darrers) i cinc que a nosaltres ens han semblat guapos.Jo he trobat que hi ha trams de IV una mica exposats,mentre que el company ho ha trobat molt correcte.


Orientació: Sud.
-Accés: Aparcament de la Salut a Collbató.
-Aproximació: Des de l'aparcament de les Coves del Salnitre pugem les escales i just abans de la Cova deixem les escales a l'esquerra i prenem un camí que baixa fins la base del Serrat de les Garrigoses. Seguim per sota d'aquesta paret i arribem a sota del Serrat dels Monjos. Seguim el camí creuant la paret. La via està a la meitat del Serrat dels Monjos i amb la ressenya es veu des del camí.Busquem una traça que ens conduirà a la base de la paret un cop aquíl cal grimpar un petit contrafort de 5 metres,damunt del qual hi trobem un espit i El Último Sueño pintat.Les lletres són tan grans que es veuen des de peu pla.


Material: Un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien blau al Camalot#1.
Prohibicions: De l'1 de Març al 31 de Juliol.
Grau obligat: V+.
Descens: Hem de seguir pujant uns metres i després flanquejar per la carena cap a l’est fins que trobem una instal·lació de ràpel. Fem aquest ràpel (45 metres) i prenem un corriol més definit que ens deixarà a una segona instal·lació, des d’on farem un segon ràpel (45 metres) que ens deixa al camí.
Ressenyes: Escalatroncs,gràcies!!!

dilluns, 17 de desembre de 2018

Civis Genís a la Dent de Cabirols.



Clàssica més assequible que la Gran Díedre però amb prou bon ambient per lo fàcil i curta que és.Tot i ser fàcil no l'hem trobat rostollaire,amb la roca entre bona i sanejada i les repises justes per tenir reunions cómodes.Activitat molt ràpida,sense estresar-nos hem trigat quatre hores de cotxe a cotxe.


Accés: Mirador del Gresolet a sobre de Saldes i Gósol.
Aproximació: Pujem fins al Refugi Lluís Estasen on prenem el camí que mena a l'Enforcadura. Seguirem l'esmentat camí fins just superada la tartera que baixa dels Cabirols. Just acabada de passar aquesta tartera pujarem per un corriol a ma dreta,al principi pel bosc i després per tartera, fins a peu de via.L'iniçi de la ruta el situem en un pi sec molt característic.Per arribar a peu de via cal fer una grimpada de III i al pi hi ha una repissa prou cómode per que s'encordi una cordada de 2.


Orientació: Nord,diria que només te sol un moment de res a primera hora.
Material: Els bons la fan només amb cintes,nosaltres hem possat els Camalots 0.5,0.75 i 1.Si es va just de grau es poden col.locar mes peçes.
Grau obligat: V/A1
Descens: Baixant un parell de metres per la canal ja trobem el pi d'on farem un ràpel de 20 metres. Després baixem per la tartera,cal estar atents un cop s'han baixat uns 200/300 metres i buscar unes fites que marxen a l'esquerra i ens menen a la base de la paret.Passarem uns 100 metres per sota del peu de via.

divendres, 14 de desembre de 2018

Paül Gustau al Ganivet de Diables.



Aquesta via pot agradar molt tant a escaladors amb nivell de 6b consolidat com als irreductibles clàssics fanàtics del V+ i cop de pedal. Els primers hauran d'asumir pasos de 6b amb el parabolt a sota del peu o anar prou sobrats de grau com per bloquejar i posar la plaqueta.En lliure,la clau seran la tercera tirada que ens demanarà una bona dosis de continuïtat i el quart llarg on caldrà la mateixa pila però amb dos blocarros. Si no anem a alliberar la via gaudirem de dues tirades de placa ben mantingudes amb algún distanciament en IV grau que ens farà escalar amb atenció,un terçer llarg que es fa sense problemes en Ae amb una arrencada i final en lliure i que pot resultar monóton i una quarta tirada amb un pas d'A1 per trincar el tercer bolt prou atractiu com per fer tornar l'adrenalina si estàvem avorrits de tant d'Ae.Sigui quina sigui la versió que fem de la via no ens podem perdre el magnífic ambient de la cresta cimera.Precaució ja que hi ha algún tram aeri en el que es progresa sense problemes però costa trobar roca solida on emplaçar alguna assegurança.Ambient molt aeri i roca boníssima.

-Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.
-Aproximació: Des de l'aparcament creuem la carretera i agafem el GR del camí de l'Arrel direcció al Monestir,esquerra.Quan estiguem a sota del Ganivet busquem una traça que puji cap a la base de la paret.Nosaltres hem pujat fins l'iniçi de la Reina Sànchez i hem anat flanquejant a la dreta,els últims deu metres estan força embardissats.Si fem l'aproximació així hem d'anar amb compte amb una via que trobarem abans i que també te una R0 de dos burins.
Orientació: Nordest.
Grau obligat: V+/A1



Material: Nosaltres hem fet servir dos estreps,18 cintes exprés, 6 plaquetes recuperables,un Camalot de l'1 i els Aliens del blau al vermell.
Descens: Quan la vàrem fer hi havia indicis de rapel recents a les reunions: R4-R3 ( aquest deu costar de recuperar preveure 3/4 metres de cordino per abamdonar ), R3-R1 (R2 queda en la linea) i R1-terra.
Nosaltres hem baixat caminant. Primer fem un ràpel crec que de 20 fins al coll amb la Paret de Diables.Un cop aquí desgrimpem per terreny herbós a la nostre dreta fins a assolir la Canal dels Avellaners,per aquí baixarem fins al Camí de l'Arrel pel que hem aproximat.

dimecres, 12 de desembre de 2018

Via de la Peseta a Rocamaura.



Via del mateix estil esportiu que la seva germana petita, la Poseidón. L'escalada és força sostinguda però la via te una mica d'herba ja que diria que no s'ha fet massa. De moment la via acaba a la tercera reunió de la Poseidón però sembla que entre aquesta i la Patafísica encara hi ha lloc per traçar-hi una sortida pròpia.
-Accés: Hem d'anar a la urbanització Roca Maura de l'Estartit. Venint de Torroella entrem a ma esquerra a l'alçada del minigolf. Primera a l'esquerra i anem seguint sempre el carrer principal en forta pujada, quan arribem a un carrer on ja no podem pujar més hem de trencar a la dreta en baixada. Passem de llarg la vertical de les antenes i aparquem en un petit eixamplament a l'esquerra.

-Aproximació: La via va just a l'esquerra de la Poseidón i a la dreta de la Patafísica. Hi ha un corriol que puja de l'aparcament a la base de la paret. Situats en aquest punt cal anar a l'esquerra i uns dos metres després del peu de via de la Poseidón pugem per terreny herbós fins una vira on veurem els parabolts. Hi ha una peseta enganxada a peu de via però no es veu des del terra.
-Orientació: Sud-est, ombra fins les 3.
-Material: 10 cintes exprés. El primer bolt està força alt i pot molar algún catxarro petit ( Alien o tricam ) per assegurar-nos en un forat previ a aquesta xapa.
-Grau obligat: V+/6a.
-Descens: La via te totes les reunions amb dues anelles per rapelar però nosaltres hem baixat caminant.  A les immediacions de les antenes hem d'agafar una pista a l'esquerra i la seguim fins que fa un revolt a la dreta, aquí agafem un corriol a mà esquerra que va a un coll, girem a l'esquerra i baixem a la urbanització, seguint el carrer a l'esquerra ràpidament retrobem l'aparcament.






3 llargs:6b+,6a+ i 6a. 25

divendres, 7 de desembre de 2018

SAME al Contrafort de l'Ànec.



Típica via del vessant nord: vertical,lógica,amb trams de roca a controlar i assegurances amb solera.S'ha afegit un bolt a R4 i dos a R2 i R3.Trams de díedre i encastaments ben guapos alternats amb troços més cutres i algún tram vegetat puntual.Suposo que és una escalada d'aventura que es fa més per les sensacions que per la bellesa de les tirades.Diria que sense ser una súper clàssica es va repetint.En global l'he trobat un punt més exigent que la GEDE de l'Escorpí.


-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
Aproximació: Agafem el GR-172 en direcció al Monestir i deixem de banda un trencant a ma dreta que porta al Refugi Vicenç Barbé.Un cop passada la Cadireta haurem de prendre un desviament a ma dreta en direcció al Coll de Porc.Al cap d'una estona trobarem un desviament novament senyalitzat.El seguirem a la dreta i l'abandonarem per anar a l'esquerra uns metres fins al peu de lglesias Torres Casanoves.Un cop aquí flanquejem a l'esquerra,baixem a una canal,la remontem i flanquejem a l'esquerra.Pitó visible a un parell de metres del terra. 
-Horaris: Aproximació 45',via 4 hores i descens 45'.
-Material: Un estrep,18 cintes exprés,un joc de tascons i un de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4 repetint 0.75,1,2 i 3.Els pitons que hi ha a la via són d'època,pot ser bona idea portar-ne algún per si de cas.
-Orientació: Nord.
-Grau obligat: V+/A1+,amb pitons potser V+/A1.
-Descens: La via sembla de bon rapelar.
Des de la darrera reunió pujar a la dreta al cim (III).D'aquí baixar a la cara sud caminant,baixem una mica pel dret fins que anem a parar al camí dels Alts Frares marcat de blau.Si el seguim a la dreta de aeguida som a la Canal Ample on podem decidir si pujem fins al Pas del Portell Estret i baixem pel nord o bé si baixem a l'esquerra cap al Refugi Vicenç Barbé.

dimecres, 5 de desembre de 2018

La Vita Nuova a Biddiriscottai.Cala Gonone.



La vàrem trobar una via prou recomanable.S'inicia amb una tirada ben llarga ( 50m) fraccionable que discorre per un díedre ben atlètic però un xic patinós.Acte seguit cal superar una tirada rostollera per encarar el darrer llarg,que vist des d'abaix pinta lleig i nosaltres en canvi l'hem gaudit molt.Es tracta d'una placa que no arriba a vertical dotada de bons cantells i d'una roca blanca ben adherent,crec que aquesta placa també es podia escalar en un sol llarg fraccionable.
Els graus originals ara no els recordo però a nosaltres ens va semblar: 6b+,III i V+.

És la número 1.


Accés: Estacionament al port de Cala Gonone.
Aproximació: De cares al mar cal seguir la linea de la costa cap a l'esquerra.Primer per un carrer ( possible aparcar ) i quan aquest acaba a través d'un corriol entre les roques.Passem de llarg una gran bauma on hi ha un sector esportiu i amb algunes grimpades assolim un sector de vies multillargs equipades.Aquesta és la primera via que trobem,bolts en un díedre i hi ha una altre linea de bolts just a la seva dreta.
Compte amb l'aproximació en cas de mala mar.
Material: Nosaltres vàrem fer servir només cintes exprés però la roca dóna molt de joc per possar catxarros en cas d'anar just de grau.
Grau obligat: 6a/A0 ó V+/A1.
Orientació: Sudoest,nosaltres hi vàrem ser a la primavera i diria que tenia sol fins cap allà les cinc.
Descens: Rapelant per la via.

dilluns, 3 de desembre de 2018

Falta una xapa al Díedre Blanqueta.


Ahir vàrem repetir per enèssima vegada aquesta via.A l'iniçi del díedre de la terçera tirada,la tensió/torsió de la corda mentre assegurava el segón va descollar l'espit que protegeix el pas.El company no hi va caure de collar-lo i ens el vàrem endur.El vàrem deixar a peu de via amb una nota explicativa.Si la propera cordada que hi va és non expansion friendly que el cardi a mar,al costat hi deu entrar un friend gran (4-6?) o remenant potser alguna peça més petita.Si pel contrari és una cordada pro xapes millor dur una clau del 8 per collar-lo fort.