dilluns, 30 de juliol de 2018

Mutant World al Pic del Martell.


Segurament ens trobem davant de la via més clàssica i repetida del Pic del Martell.Malgrat el segón llarg una mica rostollet a la resta del recorregut gaudirem de la típica escalada atlètica de la paret progressant majoritariamenr per plaques de cantells escandalosament grans.Algún curt tram de díedre donen el toc de varietat a la via.Hem obviat R2


 Accés: Des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en direcció Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a l'urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim rectes per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilómetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell".
Aproximació: Tot i no durar més de vint minuts és una mica incómode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pujem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell i baixem pel vessant oposat en forta baixada seguint una de les múltiples traçes que hi ha.L'iniçi de la via el situarem a on ja no hi ha una baixada pronunciada,entre l'esperó amb sostre característic i la gran canal.La via no te el nom a l'iniçi però es veuen els bolts vermells descolorits.
Material: Hi ha qui la fa només amb cintes,nosaltres hem fet anar un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot de l'1.
Grau obligat: V/A1.
Orientació: Sudoest,sol fins les 3.
Descens: El més habitual i recomanable és baixar caminant, del final de la via acabar de grimpar ressalts i anar amb tendència a l'esquerra ( direcció a l'aparcament ) fins a trobar una bona traça que s'ajunta amb la traça per la que hem aproximat.
Nosaltres anàvem amb pressa per fer més vies i hem fet 2 ràpels.R4-R3 de 15 metres i R3-terra de 60 metres,per l'esquerra d'on hem escalat. A R4 hi hem abandonat un cordino mentre que R3 te anella i cadena.Aquest segon rapel no ens ha molat gaire ja que pinta que és molt fàcil que s'enganxi.Una opció seria rapelar per la mateixa via,trobarem R1 equipada per rapelar.Sinó per on hem baixat crec recordar que creues una reunió de l'Esperó Bombers on deixant material podriem fraccionar aquest ràpel.

divendres, 27 de juliol de 2018

Martineti Ros al Cilindre.



Via curta però força variada amb una primera tirada de díedres i un segón llarg més plaquero.Hi ha algún bloc que demana ser curós. Diria que la via no es feia massa i des de que va ser reequipada fa poc es torna a fer.


-Accés: Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047).
Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç. Just abans de passar un pont trobem un aparcament a ma dreta,a sota mateix del Cilindre.
-Aproximació: Amb la fotografia de la ressenya la via és perfectament visible des de l'aparcament.Hi ha un corriol que hi porta.Una mica més avall trobem l'iniçi de la Marisa Gil,MG picat.La nostre te com a primera assegurança un pont de roca just abans d'un bolt.


-Orientació: ?
-Horari: 1 hora i mitja.
-Material: Un parell de tascons,un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot#2.
Grau obligat: V/A1.
Descens: Diria que alguna cordada opta per rapelar la via,les reunions no estan equipades a tal efecte.
Nosaltres hem baixat a peu cap a l'esquerra per una evident traça que en 10 minuts ens retorna a l'aparcament.

dijous, 26 de juliol de 2018

Estat de la baixada per la Canal del Cristall.

Ahir vàrem estar escalant a la Roca Verda i al descens per la Canal del Cristall vàrem trobar força neu.De fet des d'Estana ja es poden veure dues grans congestes a la Canal del Cristall.
La inferior no represnta cap obstacle ja que el camí l'evita per la oest.
En canvi la superior ens ha portat feina: desgrimpades no exposades entre la neu i la paret,dues traveses de la congesta per canviar de banda això si que ho he trobat exposat,un ràpel de 30 metres ( cordino blau en un bec de roca) al lateral est i finalment baixada pel mig de la pala on ja hi ha menys inclinació.Tot això era a les tres de la tarda,potser més tard la cosa està més toba.
Jo que no sóc alpinista i em fa por la neu he baixat amb l'ajuda d'un martell i unes bambes ben parides tipus bota de muntanya. Si hi tornés m'enduria uns grampons i/o un piolet lleugers.
Ah! en Lluís de Cal Basté diu que aquesta neu s'hi estarà dies i l'altre dia una gent ho va medir i deien que hi havia 7 metres de neu.


dimecres, 25 de juliol de 2018

Tarde para la ira als Puntals d'Àger.


No està malament malgrat una feixa i algunes tirades on la roca no acaba de ser del tot bona. El que sí que té la via és que és ben variada: placa fina,trams atlètics i alguna fissura. Ideal pels matins de calor ja que te ombra fins cap allà les dues.Hem enllaçat els dos primers llargs.


Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets,per fer aquesta via cal anar bastant enllà per la pista. Passem un gran bloc a ma esquerra i aparcarem més o menys a la vertical del pany de paret per on va la via,amb la foto de la ressenya es veu el recorregut des de la pista.
Aproximació: Pujarem per traçes i rastres de pas fins al peu de via,diria que és la linea de bolts que queda més alta de la paret.Bolts platejats.


Orientació: Sudoest,sol a partir de les dues aproximadament.
Material: Joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. Si es va just de grau ens pot ajudar un pedal a la segona tirada.
Grau obligat: V+/A0.


Descens: Carenar a l'esquerra fins a trobar el pal senyalitzador de la Canal de la Xurulla. De baixada passem per la paret de la Xurulla on podem rematar el dia fent alguna via.
Ressenya: Us deixem aquesta que creiem que és dels operturistes. Atenció que a la travessa pel jardí del cinquè llarg hi ha una reunió al mig que no està ressenyada:

dilluns, 23 de juliol de 2018

Hay algo aquí que va mal a la Bessona Superior.


No està malament,típica escalada de finura d'Agulles.A la primera tirada ela mediocres trobem a faltar ganda però com que mig tomba anem trampejant,al segón llarg el tema és igual de rançi en cantos i dret com un ciri.Fins a R2 jo la consideraria una via esportiva pel que fa a l'equipament,malgrat un factor 2 sortint de la primera role.Les xapes no permeten fer A0 tota l'estona però estan prou a prop com perque un cagat com jo no la trobi expossada.A partir de la segona reunió la cosa canvia: baixa la dificultat i desapareixen les xapes.A mi m'ha semblat que aquesta darrera tirada és expossada,tot i que he pogut afegir alguna cosa i la roca és bona.L'arribada al cim l'hem fet per l'esquerra d'on marca la ressenya,on hi ha unes sabines i un díedre que permet possar el 0.5 a caldo.Via recentment restaurada pel SAME,gràcies!.
Si combinem Mae West a l'Esquelet,Hello Harry al Pingüí i finalment aquesta via ens quedarà una integral esportiva d'uns 200 i escaig metres ben interessant.




-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
 -Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat.Seguint el camí principal arribarem al Refugi d'Agulles. Un cop aquí hem de trencar a l'esquerra per entrar a la Canal de les Bessones i la remontem fins la base de les Bessones,la Superior és la de l'esquerra. L'iniçi de la via el localitzem damunt d'un bloc amb dos burins a mode de R0,bolts platejats Kop de gas visibles.
-Orientació: Sud.


-Grau obligat: 6a/A0.
-Material: Nosaltres hem fet servir els Aliens gris i vermell,Camalot 0.5,dues vagues merleteres i 7 cintes exprés.El material per autoasegurar-nos l'hem fet servir tot a la darrera tirada.Si es va just de grau ens pot anar molt bé dur pedals i una tramposa. La darrera reunió te una xapa vella,una de nova i dos caps de burí podem portar dues recuperables si som fanàtics de la seguretat.
-Descens: De la darrera reunió acabem d'arribar al cim i busquem la instal.lació de ràpel a ma dreta cap a l'altre Bessona ( 2 bolts nous amb cadena i anella ).Fem un ràpel de 35 ( potser amb el xiclet arriba ) fins al coll entre les dues Bessones.Diria que el ràpel és fraccionable però em sembla que a la segona instal.lació només hi ha un bolt. Un cop al coll entre les dues Bessones diria que baixes cap a l'esquerra a trobar el camí senyalitzat d'Agulles.
-Ressenyes: SAME i Luichy.Moltes gràcies!!!!

divendres, 20 de juliol de 2018

Zepelin Circus a la Falconera.



 Aquesta no és de les que ens ha agradat més de la paret. Hi ha una mica massa d'herba pel nostre gust,suposo que som uns llepafils de collons perquè la gent la deixa força bé.No hem enllaçat llargs i hem deixat llaçat el gran pont de roca a la sortida de la terçera reunió.La roca força bona,una mica més justeta al terçer llarg. Precisament en aquesta terçera tirada crec que hi havia unes pintades d'espray verdes que a més d'un se l'hi poden indigestar.
Accés: Cal aparcar al port del poble del Garraf,al final de tot a les envistes de la paret hi ha un descampat i una zona blava on no hem pagat cap de les moltes tardes d'entresetmana que hem escalat a la paret. L'aparcament sembla segur,si més no no hi havia vidres al terra i està just davant del Club Nàutic.
Aproximació: Creuem un descampat per un bon camí amb el mar i el port a l'esquerra fins que ens topem amb la paret.La via comparteix les dues primeres tirades amb la SAME,el primer seguro és un químic que protegeix un pas descendent del flanqueig i costa de veure des de peu pla.
Restriccions: Prohibida l'escalada entre el 15 de Gener i el 30 de Maig.
Material: Algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3.El del 4 el dúiem però no el vàrem possar,si es va just portar el 4 i repetir alguna peça ja que entra molt de ferro.
Grau obligat: V/A1
Descens:  Diria que la via acaba a la feixa. Aquí tenim tres opcions:
1) Sortir per on marca la ressenya,ressalts herbosos desequipats però amb bona roca i autoprotecció fàcil.
2) Flanquejar a la dreta i trobarem dues vies equipades amb material antic. La de l'esquerra te espits ( V+) i la de la dreta te burins: Brazos de Hierro (6a). En les dues opcions la roca ofereix la possibilitat de reforçar les degradades assegurançes fixes.
3) Flanquejar més a la dreta i crec que baixant una mica trincarem un passamà que ens deixa en una instal.lació de ràpel.COMPTE AMB EL RÀPEL fa 50 metres i es ben desplomat sense possibilitat de fraccionar.Aquest ràpel ens deixarà ben bé a peu de via.

Si hem optat per les opcions 1) i 2) acabarem a la carena cimera,cal crestejar a la dreta.Hi ha una desgrimpada amb una corda fixe d'un parell de metres de moment en bon estat. Després creuem una zona de vegetació per acabar espategant al carrer on hem aparcat.


dimecres, 18 de juliol de 2018

La Esbiaixada al Puig de Millà.


 Diuen que per fer una peli que agradi a al públic el més important és que tingui un bon començament i un bon final.Amb el bon començament s'aconsegueix que la predisposició del públic sigui la correcta i el final pesa més en la valoració que fem del film ja que és el record més recent que en tenim.Bé,doncs si aquesta via fos una peli i això que he dit no m'ho hagués inventat podriem dir que La Esbiaixada és una bona peli: ens dona la benvinguada amb un magnífic llarg de fissura i s'acomiada amb una espectacular tirada de díedre- xemeneia.Amb aquests dos punts vàrem estar d'acord amb el col.lega ara amb el que va anar passant pel mig no tant.Si bé no em va poder negar que les tirades de sisè grau eren bones ,l'hi vàren sobrar les dues feixes,els llargs de V l'hi vàren semblar de transició i la roca la va trobar dolenta.Personalment tirades de cinquè m'han agradat i la roca no m'ha semblat dolenta. Si que hi ha trams on és més justeta però es passa bé. Les feixes no te les treu ningú...en conjunt m'ha agradat molt.

És la número 8.

Accés: Nosaltres l'hem fet pel Port d'Àger amb 8 quilómetres de pista.Amb la C-15 hem pogut fer pràcticament tota la pista,si anem amb un turisme no tant valent com el nostre potser haurem de caminar dos quilometres extres.L'inici de la pista el trobarem a ma esquerra al Port d'Àger venint des de Balaguer,ben bé al costat d'uns contenidors.Circularem seguint la pista principal i obviant diversos trencants(1 dreta i 2 esquerra).A uns 3 quilometres del Port d'Àger la pista fa forma de Y,nosaltres seguirem el braç de la dreta.Seguidament trobarem un cartell verd que indica Pla de les Bruixes cap a l'esquerra,seguir-lo.Més endavant trobarem una segona indicació de Pla de les Bruixes que ens fa anar a la dreta.Una mica més endavant començarà la part més delicada de l'accés,just abans d'una pujada cal prendre una pista força desdibuixada a ma dreta amb una estaca a l'iniçi.Passem una bassa que ens queda a ma esquerra i més endavant la pista fa una altre Y marcada amb una fita.Aquí hem agafat la branca de l'esquerra i hem aparcat quan n'hem tingut prou.Per aparcar no hi ha problema perque la pista són dues roderes al mig d'un prat,quan en tens prou apartes el cotxe i llestos.


Aproximació: Seguim la pista/camí d'on hem aparcat que es va encaixant en una vall/torrent,crec que s'anomena Barranc del Rei. En el moment en que s'acaba la pista/camí hem de sortir de la vall i pujar al vessant de la nostre dreta,atents a aquest punt,hi ha fites. Una dèbil traça ens encara cap a la carena,algunes fites. Guanyem la carena a l'alçada d'una petita franja rocosa. Seguim la carena a l'esquerra, bones vistes de Montrebei,fins a un coll.Bon lloc per deixar motxilles. Aquí cal baixar a peu de paret per la Canal de la pedra trabada.Recentment s'hi han instal.lat cordes fixes que fan més ràpida la baixada fins a la base de la paret en aquest punt cal anar resseguint la paret cap a l'esquerra ( mirant la paret).La via queda just a l'esquerra d'una marcadíssima canal.
Grau obligat: 6a/A1.El 6a obligat es concentra a la sisena tirada,en un parell de trams de placa on els tricamns ens han anat de conya però igualment queda entre una mica expo i obligat.



Material: Nosaltres hem fet servir unes 16 cintes exprés,algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 5,repetint de l'1 al 4. A la placa de la sisena tirada hem possat els tricams.
Orientació: Sudoest,hem estat a l'ombra fins a quarts de dues.
Horaris: Pel tram de pista que hi ha entre el Port d'Àger i el punt on hem aparcat hi hem esmerçat una hora,una hora més d'aproximació,sis per la via i una hora i mitja de tornada fins al cotxe.
Descens: Des del final de la via carenem a la dreta fins a retrobar el coll on s'inicia la Canal de la pedra trabada.


dilluns, 16 de juliol de 2018

Orgull Maputxe al Serrat d'en Muntaner.



Discrepem amb les dues opinions que haviem llegit a la xarxa. En primer lloc ens recomanàvem fer el primer llarg i nosaltres l'hem fet i en cas de repetir la via entraria per la feixa caminant i dedicaria el temps estalviat en fer qualsevol de les altres vies esportives arrencant des de la mateixa feixa.L'altre comentari que em sonava d'una recent repetició a la via afirmava que era " vieta comercial sense pretensions amb només un parell d'apretadetes per fer despertar els braços". Nosaltres estem d'acord que és una vieta comercial si entenem com a tal que està equipada amb generositat i que la roca hi és bona. Lo del parell d'apretadetes dependrà molt del nivell de l'escalador.Nosaltres vàrem enllaçar L2 i L3 i el parell d'apretedetes les vàrem trobar com un parell de blocs al mig de continuïtat. A més et queda una tirada de 50 mètres amb passatges ben diferents: díedre cec,díedre amb canto,placa fina i placa goril.lera...vaja que ens ha molat molt aquesta tirada.
Reequipada amb parabolts menys la primera tirada,la de sota la feixa.


Accés:Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova. 
Aproximació:Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves ( Camí del Clot de la Mònica ). Seguim aquest camí fins a localitzar un corriol que surt a la nostra esquerra (fita) a l'alçada d'un gran pi.Si volem fer el primer llarg caldrà buscar una placa amb un espit (aquest llarg no està reequipat) a uns deu metres del terra.Iniçi del segón llarg a la zona del blog caigut,cal escalar un díedre cec on hi ha dues lineas de bolts molt juntes.


Orientació: Sudest,sol fins les 4.
Material: La via fou oberta amb spits i en l'actualitat està reequipada amb bolts.En les ressenyes prèvies a aquest reequipament marca dos claus amb l'ull petit a l'entrada del díedre.Amb el reequipament els claus han desaparegut i no se si s'han canviat per bolts,nosaltres en aquest punt hem possat dos Aliens (vermell i groc).D'altra banda hi ha els casquillos dels espits entre els bolts,igual si es va just de grau podem roscar-ne algún.Per enllaçar les dues tirades hem fet servir la doble corda i unes 16 cintes llargues saltant-nos algún bolt.
Grau obligat: V+
Descens: Totes les reunions ténen dues anelles.Nosaltres hem baixat de la darrera reunió amb un sol ràpel de 50 mètres.

divendres, 13 de juliol de 2018

Pasión por la Birra a les Moles del Don.




Com les altres que hem anat fent a les Moles: sostinguda,equipada i amb bona roca.Escalada més aviat fina amb un parell de panxes més físiques.


Accés: Sortint de l’Horta de Sant Joan desemboquem a la carretera que va d’Arnes a Prat de Compte, tombem cap a Arnes i de seguida hi ha un desviament a mà esquerra direcció als Estrets. Prenem aquesta pista fins al kilòmetre 7,5 on hi ha un desviament molt pronunciat a mà dreta.
Aproximació: A l'aparcament diria que hi ha indicacions per anar als  Estrets d'Arnes (evident). Seguim caminant pel costat dret del riu fins que arribem a l’alçada de la via (hem de trobar el millor lloc per creuar):la via comença a l'esquerra del gran pi de la Ítaca,en una sabina podada i amb el nom ratllat a la roca que podria no ser-hi.


Orientació: Sud o Sudoest.Nosaltres hi vàrem escalar a les 5 de la tarda i vàrem tenir sol.
Material: 10 cintes exprés si ho xapem tot i no enllaçem llargs.Via reequipada amb parabolts del 10 platejats.
Grau obligat: V+.
Descens: 2 ràpels:60(R3-R1,molt just lloro!) R2-terra 35.Crec que fent un llarg més podem baixar caminant cap a la dreta.


dimecres, 11 de juliol de 2018

Antón Ribas al Pic del Martell.



 Ens ha semblat una via ben rodona on totes les tirades són xules d'escalar.Recorregut generalment de fissures i díedres amb un parell de trams de placa.La roca és boníssima i abrassiva,tot i que si ens hi esforçem podre cardar algún bloc d'altabaix.L'equipament fixe és redueix als trams on sembla impossible autoassegurar-se.Recentment en Luichy ha reequipat aquesta via  amb parabolts i a més ha actualitzat el llibre de ressenyes de la paret,aquests dos fets estan afavorint que la via es repeteixi més. La via te dos trams herbosos al final de la primera i de la darrera tirada,aquests trams m'imagino que amb les repeticions aniran millorant. Hem enllaçat el segón i el tercer llarg.


-Accés: des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en dirección Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a l'urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilómetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma Esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell ".
-Aproximació: tot i no durar més de deu minuts és una mica incómode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pujem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell. Baixem pel vessant oposat,uns cinquanta metres després de deixar enrrera el sectror de la Cova dels Bombers ja podem començar a mirar la fotografia de la topo per ubicar la via.Localitzada la linea de la via ja podem anar cap a peu de via mirant de no quedar massa esgarrinxats,rastres de pas. A l'iniçi hi ha el nom escrit i un burí.


-Orientació: Est,ombra a partir de les 4.
-Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien vermell al Camalot del 3 i un parell de tascons. Doble corda i cintes llargues per enllaçar.
-Grau Obligat: V+
-Descens: del final de la via acabar de grimpar ressalts i anar amb tendència a l'esquerra ( direcció a l'aparcament ) fins a trobar una bona traça que s'ajunta amb la traça per la que hem aproximat.
-Ressenyes: Totes dues són del blog desventuras y milagros...gràcies!.

dilluns, 9 de juliol de 2018

Carall trempat a Rúbies.



Malgrat ser una via pràcticament equipada amb parabolts, ens ha semblat una via de terreny d'aventura i de buscar-te una mica la vida. Sobretot perquè en alguns punts la roca no és de massa bona qualitat, de fet el segon llarg sembla un puzle, allà encara se'ns ha trencat alguna cosa. L'entrada de la R4 també és una mica cutre, amb mala roca i terra. Està gairebé equipada amb parabolts, però en algun punt cal escalar entre xapes. El llarg més bo és el tercer, amb bona roca i una placa guapa. Potser és que veníem d'una altra via que ens ha agradat molt (Bomber cuiner), però ens ha semblat una via amb un tarannà diferent a la resta de vies d'aquest pany de paret.


-Accés: Des de Vilanova de Meià cal anar al poble abandonat de Rúbies. Pugem per la carretera que va a la Roca dels Arcs. Més o menys un quilòmetre abans de la Font de la Figuera prenem una pista a l'esquerra en direcció a l'Ermita de Rúbies. Hem d'anar seguint sempre la pista principal i per la dreta, al cap de dotze quilometres arribem a Rúbies on aparquem. La pista es fa bé amb un turisme però compte amb el tram final si ha plogut molt.
-Aproximació: Agafem el G.R. que va cap a la Portella Blanca i a l'alçada de la base de la paret prenem una traça a l'esquerra que va per peu de paret. Hem de travessar la paret fins a l'extrem esquerra (passat l'Esperit Mohicà). La via comença en un petit díedre (fita a peu de via).



-Orientació: Sud-oest.
-Grau obligat: V+/A0
-Material: Cintes exprés, semàfor d'Aliens i Camalot fins al #1.



-Equipament: Parabolts i algun pitó.
-1ª ascensió: R. Brescó, J. Santasusana i J. Asín; 04/2017


-Descens: Evident. Del final de la via carenar a la dreta fins assolir la Portella Blanca, aquí baixem a Rúbies per un camí molt fressat.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la del blog d'en Joan Asín:


dissabte, 7 de juliol de 2018

Accés tancat al Refugi de Cortalets.


A partir del mes de juny de 2018 els vehicles a motor hauran d’aturar-se al lloc anomenat Esquena d’Ase (1386 metres d’altitud).
Per acabar d'arribar fins al refugi caldrà caminar 1hora 30 minuts per superar uns 800 metres de desnivell.
L'altre opció és pujar amb els taxis habilitats.En aquest cas caldrà reserva prèvia.
Si algú té més informació al respecte s'agraeix.

divendres, 6 de juliol de 2018

Esperó de l'Espectacle a Fontcalda.



Fent el dominguero per Fontcalda ens va venir el rampell d'escalar aquest petit esperó.Es tracta d'una escalada d'uns 30 mètres i la posterior crestejada de rigorCom el seu nom indica mentre l'escalem serem l'espectacle de tots els altres domingueros.
L'accés es fa anat fins a l'ermita de Fontcalda.L'aproximació es fa baixant a un petit engorjat i el seguin-lo riu amunt fins a la primera gorga amb una platjeta.Segons el nivell de l'aigua ens haurem de descalçar i creuar el riu.Podem asegurar-nos des del terra o bé fer una petita grimpada de II/III fins al primer dels 3 pins que hi ha a l'esperó i montar-hi R0.
La via s'inicia en una placa tombada de roca excel.lent i farçida de forats,on caldrà una mica de traça per asegurar-nos correctament(IV+/V).La placa es topa amb un ressalt clarament més vertical ratllat per dues fissures,nosaltres hem escalat la de l'esquerra on hi ha una sabina seca llaçada(V+,compte amb la roca a l'iniçi). Damunt de la fissura muntem la primera reunió en una terrassa ben cómode(30m).Avançem per una cornissa herbossa al vessant esquerra del cordal i quan ho veiem clar pujem al fil de la cresta que rapidament es converteix en una carena,segona reunió en un gran pi(50m,III+,caminar).Escalem un petit ressalt per una fissura ample i caminant anem a cercar un altre evident pi(IV,15m).El descens l'hem fet per l'aresta tombada de l'esquerra que anem a buscar per terreny evident però sense traça des del final de la via.De material hem fet servir un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del #5,sinó duem els grans el tram de V+ queda obligat i potser una mica expossat.La orientació podria ser Sud.

dimecres, 4 de juliol de 2018

Via Esbarzers a la Roca de les Onze hores.



Amb aquest nom ens feia patir acabar ben esgarrinxats i només toques un matoll en tota la via.El recorregut comença amb una tirada de concentrar-se en la roca per escollir el códol fiable.Aquest primer llarg és ben sostingut fins que la paret comença a ajeure's,en aquest punt la dificultat minva però també ho fan les assegurançes i cal continuar escalant concentrats.La segona tirada comença amb una placa tiesa i després de fer una curta panxeta amb Ae ens apareix una placa de roca boníssima molt disfrutona. En el moment de reequipar aquesta placa no s'han retirat els espits antics i pràcticament es pot fer amb Ae. Em va agradar més que la Plaquetes blaves però menys que la Punta d'en Clerck.


Accés: Des de Matadepera prenem el carrer de les Belles Roques i després el carrer de Vista Alegre on aparquem,a les envistes de la paret. 
Aproximació: Des del vehicle l’aproximació és evident,en 5 minuts ens plantem a peu de via,parabolts visibles.
Material: Cintes exprés i un estrep. 
Orientació: Hi vàrem esser un dia de pluja,em sóna Sudoest.Si algú ho pot confirmar s'agraeix.
Grau obligat: V+/A1e.
Descens: Diria que la via es pot rapelar però no recordo si les reunions estan equipades a tal efecte.Si no volem rapelar cal acabar de grimpar uns 10 mètres de III fins a situar-nos a peu pla i Anem a buscar un corriol cap a l’oest ( dreta ) que en uns 20 minuts ens deixa on hem estacionat el vehicle.

dilluns, 2 de juliol de 2018

Pensionistes a l'Extrem del Montroig.


Aquesta via sempre ha estat envoltada de certa pol.lèmica.En el seu dia fou la primera via de la paret però no es va conformar a atacar el punt més dèbil de la paret sinó que els aperturistes vàren encetar la crónica vertical de l'Extrem amb un itinerari atrevit i amb aires de directíssima.Però la pol.lèmica no va venir d'aquí sinò del fet de que la primera tirada fou oberta per dalt.Més endavant a la via se l'hi han afegit parabolts modificant la seva exposició original i amb l'encert/errada de deixar un dels trams més picants de la via igual d'exposat,a l'iniçi del quart llarg.D'aquesta manera s'asseguren les crítiques dels xaperos i dels puristes.


Collonades a part la via m'ha agradat molt. Per una banda l'he trobat ben variada en quant a estils,ja que hi escalarem una xemeneia,algún díedre,força placa i a més hi ha un llarg d'artificial amb un iniçi d'allò més emocionant. La via te molt d'ambient i la roca hi és de bona qualitat llevat d'un parell o trams puntuals.

 -Accés: De St. Llorenç agafem la pista que hi ha sota la paret de l`Ós i anem seguint les indicacions de " refugi " . Arribem al Coll de l'Òrenga on deixem el cotxe. L'estat de la pista ha empitjorat darrerament, nosaltres vàrem passar amb un turisme una miqueta alt. Compte!.
 -Aproximació: Des de el Coll de l'Órenga ja surt un camí senyalitzat en direcció al refugi del Xut, pujada cap a l'esquerra.A les envistes de la paret de l'Extrem i superada la base del Pilar sin brillo caldrà cercar una traça força fressada que baixa a la dreta i que mena a la base de l'Extrem. Seguirem per la base de la paret passant de llarg els iniçis de la Oscar Lafotet,les restes d'un corral,K bonik boira i Novembre Negre.Superats aquests punts apareixeràn dues grans xemeneies: la primera correspon a La Festa del Paca i la segona a la Pensionistes.


-Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2 i 18 cintes exprés. A aquest material hi podriem afegir el ganxo per l'iniçi de l'artificial, repetir el semàfor per la placa de L2 i un Camalot del 4 o del 5 per si volem trampejar amb artificial el primer llarg.


-Orientació: Sud,nosaltres vàrem tenir ombra a partir de les quatre.
-Grau obligat: 6a+/A0 i si fem servir ganxo V+/A1. Val a dir que si no fem us del ganxo a l'iniçi de la darrera tirada hi ha un factor 2 considerable,crec que en aquest punt algú hi emplaçava un Alien i em va semblar veure que potser hi entraria algún tasconet que mitigarien o eliminarien el factor 2.

-Descens: Crec recordar que totes les reuions de la via menys la penúltima estan equipades per rapelar. Nosaltres hem baixat caminant cap a l'esquerra a retrobar el camí de l'aproximació.
-Ressenyes: Joan Asín i Edu. Moltes gràcies!.