La Esbiaixada al Puig de Millà.

 Diuen que per fer una peli que agradi a al públic el més important és que tingui un bon començament i un bon final.Amb el bon començament s'aconsegueix que la predisposició del públic sigui la correcta i el final pesa més en la valoració que fem del film ja que és el record més recent que en tenim.Bé,doncs si aquesta via fos una peli i això que he dit no m'ho hagués inventat podriem dir que La Esbiaixada és una bona peli: ens dona la benvinguada amb un magnífic llarg de fissura i s'acomiada amb una espectacular tirada de díedre- xemeneia.Amb aquests dos punts vàrem estar d'acord amb el col.lega ara amb el que va anar passant pel mig no tant.Si bé no em va poder negar que les tirades de sisè grau eren bones ,l'hi vàren sobrar les dues feixes,els llargs de V l'hi vàren semblar de transició i la roca la va trobar dolenta.Personalment tirades de cinquè m'han agradat i la roca no m'ha semblat dolenta. Si que hi ha trams on és més justeta però es passa bé. Les feixes no te les treu ningú...en conjunt m'ha agradat molt.

És la número 8.

Accés: Nosaltres l'hem fet pel Port d'Àger amb 8 quilómetres de pista.Amb la C-15 hem pogut fer pràcticament tota la pista,si anem amb un turisme no tant valent com el nostre potser haurem de caminar dos quilometres extres.L'inici de la pista el trobarem a ma esquerra al Port d'Àger venint des de Balaguer,ben bé al costat d'uns contenidors.Circularem seguint la pista principal i obviant diversos trencants(1 dreta i 2 esquerra).A uns 3 quilometres del Port d'Àger la pista fa forma de Y,nosaltres seguirem el braç de la dreta.Seguidament trobarem un cartell verd que indica Pla de les Bruixes cap a l'esquerra,seguir-lo.Més endavant trobarem una segona indicació de Pla de les Bruixes que ens fa anar a la dreta.Una mica més endavant començarà la part més delicada de l'accés,just abans d'una pujada cal prendre una pista força desdibuixada a ma dreta amb una estaca a l'iniçi.Passem una bassa que ens queda a ma esquerra i més endavant la pista fa una altre Y marcada amb una fita.Aquí hem agafat la branca de l'esquerra i hem aparcat quan n'hem tingut prou.Per aparcar no hi ha problema perque la pista són dues roderes al mig d'un prat,quan en tens prou apartes el cotxe i llestos.

Aproximació: Seguim la pista/camí d'on hem aparcat que es va encaixant en una vall/torrent,crec que s'anomena Barranc del Rei. En el moment en que s'acaba la pista/camí hem de sortir de la vall i pujar al vessant de la nostre dreta,atents a aquest punt,hi ha fites. Una dèbil traça ens encara cap a la carena,algunes fites. Guanyem la carena a l'alçada d'una petita franja rocosa. Seguim la carena a l'esquerra, bones vistes de Montrebei,fins a un coll.Bon lloc per deixar motxilles. Aquí cal baixar a peu de paret per la Canal de la pedra trabada.Recentment s'hi han instal.lat cordes fixes que fan més ràpida la baixada fins a la base de la paret en aquest punt cal anar resseguint la paret cap a l'esquerra ( mirant la paret).La via queda just a l'esquerra d'una marcadíssima canal.
Grau obligat: 6a/A1.El 6a obligat es concentra a la sisena tirada,en un parell de trams de placa on els tricamns ens han anat de conya però igualment queda entre una mica expo i obligat.

Material: Nosaltres hem fet servir unes 16 cintes exprés,algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 5,repetint de l'1 al 4. A la placa de la sisena tirada hem possat els tricams.
Orientació: Sudoest,hem estat a l'ombra fins a quarts de dues.
Horaris: Pel tram de pista que hi ha entre el Port d'Àger i el punt on hem aparcat hi hem esmerçat una hora,una hora més d'aproximació,sis per la via i una hora i mitja de tornada fins al cotxe.
Descens: Des del final de la via carenem a la dreta fins a retrobar el coll on s'inicia la Canal de la pedra trabada.