Mas Colomer a les Roques de Benet.

 

Gran clàssica dels Ports,sempre l'he trobat una via molt estètica i lògica.No he entès mai perque no s'hi fan cues,deu ser perque te molt d'Ae?,per que hi ha algun tram de mala roca?o simplement perque està als Ports i no a Montserrat o el Montsec.Hem enllaçat la tercera i la quarta tirada.

Accés: Salimos de Horta de Sant Joan hacia el sur por la T-334. En el primer desvío tomaremos la dirección a Arnes. Al cabo de unos pocos metros ya veremos una indicación hacia la izquierda de Els Ports que es por donde entraremos al parque. A unos 4,8km de tomar este desvío enconencontraremos una zona para aparcar el coche con la indicación de Roques de Sant Benet. Nos desviamos y continuamos por una pista no asfaltada unos 1.6km hasta una bifurcación donde, en el ramal de la izquierda, hay una barrera. Dejamos el coche en este punto.

Aproximació:  Seguimos andando hacia la barrera. Avanzamos hasta encontrarnos a mano derecha una zona pedregosa con la información de las rerestricciones de escalada. Ascendemos por esta zona que nos llevará a pie de vía.

Material: Joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Hi ha qui recomana repetir algun mitjà.Estreps útils.

Horaris: Aproximació 15',via 4 hores i baixada 45'.

Orientació: La part de baix és sud i després oest.

Grau obligat: V+/A1.

Descens: Para llegar hasta la pared de en frente, vamos hacia el collado que nos queda hacia la izquierda y por donde los veamos más fácil pasamos hacia la pared. La recorremos hasta el final y nos encontraremos hitos que nos llevarán hacia una canal. Ascendemos por ella y tal y como llegamos al collado, seguimos caminando en la misma dirección, descendiendo, hasta cruzarnos con un camino. Éste lo tomamos hacia la derecha. Cuando se difumine, reseguiremos la pared que nos queda a nuestra derecha. Iremos a parar a una nueva canal por la cual descendemos y reseguiremos el camino marcado.

Ressenyes: Els dibuixos són d'en Luichy,la fotografia de la paret de'n José Walero i tots els textos escrits en castellà de l'Arañita.Moltíssimes gràcies a tothom!

Tintín a les Moles del Don.

La més fàcil de tota la paret,a mi m'ha semblat una via guapa en el seu grau.
Suposo que no es pot dir que sigui un itinerari exposat però per la distància entre xapes jo no la recomanaria com a iniciació.Va ser equipada per dalt amb burins i posteriorment reequipada amb parabolts que es comencen a veure un xic vellets.Es tracta d'un itinerari bastant repetit,recomanable pla B ja que a més moltes cordades rapelen per la mateixa via. Si algú vol més pebre diria que a la R3 es pot anar a l'esquerra i sortir per la Via Arrels. Hem fet la via en dues tirades.

Accés: Sortint de l’Horta de Sant Joan desemboquem a la carretera que va d’Arnes a Prat de Compte, tombem cap a Arnes i de seguida hi ha un desviament a mà esquerra direcció als Estrets. Prenem aquesta pista fins al kilòmetre 7,5 on hi ha un desviament molt pronunciat a mà dreta que baixa a l'aparcament. Crec que es diu area de Lliberós.

Aproximació: A l'aparcament diria que hi ha indicacions per anar als  Estrets d'Arnes (evident). Seguim caminant pel costat dret del riu fins que arribem a sota de les Moles del Dom. Creuem el riu i anem a la dreta de la paret,és la última via de la paret. Hi he el nom mig esborrat i es veuen els parabolts.
Grau obligat: V/V+.

Orientació: Est,sol fins les 3.
Material: Només hem fet servir cintes exprés.
Horari: Aproximació 15',via 1 hora i retorn al camí 15'. 
Descens: Crec que la via estava equipada per rapelar,crec que és el més segur degut a les pedres soltes que trobem per acabar de sortir de la via.
També podem sortir caminant a la dreta i anar a buscar una canal tal i com marca la fotografia. El ràpel que marca nosaltres no l'hem fet ja que hi hem trobat una ferrada.
Ressenyes: Escaltzecas,gràcies!.

Via 27 i més a la Gronsa.

Ens ha agradat força ja que l'hem trobat ben variada i amb trams guapos d'escalar.La roca en general bona però fa l'efecte que saltaran coses.
Accés: Sortint de l’Horta de Sant Joan desemboquem a la carretera que va d’Arnes a Prat de Compte, tombem cap a Arnes i de seguida hi ha un desviament a mà esquerra direcció als Estrets. Prenem aquesta pista fins al kilòmetre 7,5 on hi ha un desviament molt pronunciat a mà dreta
Aproximació: A l'aparcament diria que hi ha indicacions per anar als  Estrets d'Arnes (evident). Seguim caminant pel costat dret del riu fins que veiem la via.Per arribar al seu inici hem remontat per una llengua rocosa al costat d'un bosquet.Peu de via amb petita repissa a la base d'un díedre diagonal.
Material: Joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3.La ressenya recomana porar només fins el #1,suposo que end hem flipat.Mola cintes llargues i doble corda perque hi ha alguna tirada sinuosa.
Orientació: Oest.Te sol des de la una fins a la posta.
Horaris: aproximació 30',via 2 hores i descens fins a l'aparcament 1h.
Grau obligat: V/A0.
Descens: Del final de la via cal crestejar a l'esquerra amb algunes desgrimpades fins a un coll i baixem per una canal molt oberta/vessant a l'esquerra en direcció als Estrets. Hi ha un tram de cordes fixes,nosaltres no hem rapelat.Arribem a un sector esportiu que hi ha a sobre dels Estrets i desgrimpant per unes rampes de pedra fins als mateixos Estrets.
De 

Picaso Miró les Tàpies.

La segona tirada ens ha semblat boníssima i a més l'hem enllaçat amb la terçera. D'aquesta manera ens ha quedat un llarg mantingut,físic,amb ambient i amb bona roca. El primer llarg no està malament, la veritat és que ens ha costat de trobar el camí en aquesta primera tirada amb el merder de xapes que hi ha. Al final hem anat pujant xapant tots els parabolts que ens anàvem trobant i quan hem pogut hem flanquejat a la dreta per anar a sobre la bauma on es monta la primera reunió. La via te les xapes molt més a prop que les altres que hem fet a la paret.Hem enllaçat les tirades 2 i 3,ha quedat una tirada ben dreta,mantinguda i atlètica!.

Accés: Sortint de l’Horta de Sant Joan desemboquem a la carretera que va d’Arnes a Prat de Compte, tombem cap a Arnes i de seguida hi ha un desviament a mà esquerra direcció als Estrets. Prenem aquesta pista fins al kilòmetre 7,5 on hi ha un desviament molt pronunciat a mà dreta
Aproximació: A l'aparcament diria que hi ha indicacions per anar als  Estrets d'Arnes (evident). Seguim caminant pel costat dret del riu fins que arribem a l’alçada de la via (hem de trobar el millor lloc per creuar):la via comença a la dreta del gran pi caracterísitc de la Ítaca. Hi ha diverses lineas de parabolts de similar dificultat.
Grau obligat: V+.
Material: Cintes exprés.
Orientació: Podria ser est.
Descens: Nosaltres hem baixat amb un sol ràpel de 60 metres+ desgrimpada de  5 metres de III per la veïna Tin tin a les Moles,la darrera role és comuna.Si convé aquest ràpel es pot fraccionar.

Esperó Lluna Plena a la Gronsa Sud.

 Via molt ben trobada que acaba tenint l'ambient que des de baix sembla que no pugui tenir. Deixant de banda la primera tirada de rampa que es podria considerar part de l'aproximació la resta és una molt bonica via de IV grau sobre bona roa,sense feixes ni matolls cosa que a les vies d'aquest grau costa de trobar. Malgrat el grau assequible no m'ha semblat pas una via per iniciació ja que les xapes allunyen i costa afegir-hi alguna peça,m'ha semblat que està a la frontera entre via obligada i via exposada.  

Accés:  D'Horta de Sant Joan ens dirigim als Ports, entrant per la carretera, i deixant les Roques de Benet a l'esquerra s'inicia una forta baixada al final d'aquesta trobem un desviament a la dreta que ens deixa en pocs metres en una bona zona d'aparcament.
Aproximació: Aquí baixarem cap al riu i agafarem el caminet que marxa per sobre del pontet de fusta cap als Estrets, ara ja dintre als Estrets per la bora del riu ens trobarem de cara la paret. Pujar cap a peu de via per terreny evident per sobre les plaques.(25 minuts).
Orientació: Sudoest,nosaltres hi hem anat a la tarda i hem tingut sol.

Material: Segons la ressenya cal un joc de friends fins el Camalot de l'1. Nosaltres hem possat un Alien gris i els Camalots 0.75 i 1.
Grau obligat: V/A0.
Descens: Del final de la via cal crestejar a l'esquerra amb algunes desgrimpades fins a un coll i baixem per una canal molt oberta/vessant a l'esquerra en direcció als Estrets. Hi ha un tram de cordes fixes,nosaltres no hem rapelat.Arribem a un sector esportiu que hi ha a sobre dels Estrets i desgrimpant per unes rampes de pedra fins als mateixos Estrets.

Ressenyes del Forat de la Vella.

Pasión por la Birra a les Moles del Don.

Com les altres que hem anat fent a les Moles: sostinguda,equipada i amb bona roca.Escalada més aviat fina amb un parell de panxes més físiques.

Accés: Sortint de l’Horta de Sant Joan desemboquem a la carretera que va d’Arnes a Prat de Compte, tombem cap a Arnes i de seguida hi ha un desviament a mà esquerra direcció als Estrets. Prenem aquesta pista fins al kilòmetre 7,5 on hi ha un desviament molt pronunciat a mà dreta.
Aproximació: A l'aparcament diria que hi ha indicacions per anar als  Estrets d'Arnes (evident). Seguim caminant pel costat dret del riu fins que arribem a l’alçada de la via (hem de trobar el millor lloc per creuar):la via comença a l'esquerra del gran pi de la Ítaca,en una sabina podada i amb el nom ratllat a la roca que podria no ser-hi.

Orientació: Sud o Sudoest.Nosaltres hi vàrem escalar a les 5 de la tarda i vàrem tenir sol.
Material: 10 cintes exprés si ho xapem tot i no enllaçem llargs.Via reequipada amb parabolts del 10 platejats.
Grau obligat: V+.
Descens: 2 ràpels:60(R3-R1,molt just lloro!) R2-terra 35.Crec que fent un llarg més podem baixar caminant cap a la dreta.

Esperó de l'Espectacle a Fontcalda.

Fent el dominguero per Fontcalda ens va venir el rampell d'escalar aquest petit esperó.Es tracta d'una escalada d'uns 30 mètres i la posterior crestejada de rigorCom el seu nom indica mentre l'escalem serem l'espectacle de tots els altres domingueros.
L'accés es fa anat fins a l'ermita de Fontcalda.L'aproximació es fa baixant a un petit engorjat i el seguin-lo riu amunt fins a la primera gorga amb una platjeta.Segons el nivell de l'aigua ens haurem de descalçar i creuar el riu.Podem asegurar-nos des del terra o bé fer una petita grimpada de II/III fins al primer dels 3 pins que hi ha a l'esperó i montar-hi R0.
La via s'inicia en una placa tombada de roca excel.lent i farçida de forats,on caldrà una mica de traça per asegurar-nos correctament(IV+/V).La placa es topa amb un ressalt clarament més vertical ratllat per dues fissures,nosaltres hem escalat la de l'esquerra on hi ha una sabina seca llaçada(V+,compte amb la roca a l'iniçi). Damunt de la fissura muntem la primera reunió en una terrassa ben cómode(30m).Avançem per una cornissa herbossa al vessant esquerra del cordal i quan ho veiem clar pujem al fil de la cresta que rapidament es converteix en una carena,segona reunió en un gran pi(50m,III+,caminar).Escalem un petit ressalt per una fissura ample i caminant anem a cercar un altre evident pi(IV,15m).El descens l'hem fet per l'aresta tombada de l'esquerra que anem a buscar per terreny evident però sense traça des del final de la via.De material hem fet servir un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del #5,sinó duem els grans el tram de V+ queda obligat i potser una mica expossat.La orientació podria ser Sud.

Ressenyes del Sector Calzada Romana de Beseit.

Sector força concorregut degut a la seva varietat de grau i equipament més aviat generós. Hi ha força vies de IV i V ben equipades ideals per la iniciació i per families,encara que s'ha de dir que les vies d'aquesta dificultat estan una mica pul.lides.Algún nom a peu de via ens ajudarà a situar les vies. La roca és calcaria i el sector te orientació Oest.
Accés:  pasando el túnel que nos lleva a Beceite por la carretera A-2412 viniendo desde Valderrobres al girar una curva a derechas saldrá una pista a la derecha asfaltada. Al final de la subida sale una pista de tierra a la izquierda que nos lleva a un campo de motocross pasado el campo de motocross seguimos por la pista de tierra que termina en una senda. Según el vehículo habrá que dejarlo antes incluso en el campo de motocros.
Aproximació:Al bajar y hacer la primera curva a izquierda sale una primera senda que nos lleva por la parte baja de la calzada romana,baixem per la calçada fins que veiem el sector i ens enfilem a peu de via.
Informació i ressenyes: Del blog cuadernomontana,gràcies!!!.

Aquest any si al Masmut.

Bona via de fissures,hi trobarem bon ambient i una ruta ben mantinguda i carregada de lógica.Per trencar la monotonia al penúltim llarg ens caldrà escalar una contundent placa,segurament en aquesta tirada ens trobarem amb el pas més obligat de la via.Si convé podem esquivar aquest llarg per la veïna La chorrera,la chorrada,molt més equipada. Si aquesta és la nostre intenció caldrà flanquejar a l'esquerra un cop xapat el primer bolt.
Posats a buscar pegues a la via podriem dir que al segón llarg els peus són escassos i pul.lits mentre que al quart llarg ens haurem de barallar amb una figuera i una esparreguera.

Accés: Des de Penya Roja de Tastavins cal prendre la pista de duu a les Penyes del Masmut: està indicat, és el carrer Sant Antoni i s'agafa just davant de l'hotel que hi ha a l'entrada del poble. Passada una bassa antiincendis, obviem una pista a l'esquerra que ens duria a l'aparcament de baix de les parets i arribem a un evident coll on aparquem, a les envistes de la paret.
Aproximació: Del coll agafem una traça que va literalment pel peu de la paret,en 5' mal contats arribem a una zona balmada amb uns vivacs.La nostre via és la última que hi ha abans que començi el desplom serio,la primera assegurança és un pitó vermell amb argolla a la dreta de La Chorrera,la Chorrada que pot tenir el nom escrit.
Orientació: Sud.

Material: 20 cintes,2 tascons i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 4.Si anem amb artificial ens aniran bé un parell de pedals així com repetir els #3,#4 i/o portar el 5.Aquest darrer pot resultar imprescindible si manca un exèntric abandonat a la quarta tirada,encara que te pinta a estar soldat.La via s'inicia amb un pas de ganxo del tot evident però facilment evitable(esqueneta,6a+,Camalot 4 o canya).

Grau obligat: V+/A1.
Descens: Caminant a l'esquerra i enganxem una bona traça que després de desgrimpar una fácil i curta canal ( II ) ens retorna a l'aparcament. La via no tenia les reunions montades per rapelar però semblava que estaven bastant rectes.
Ressenyes: Lanochedelloro.com i Elevarte.Moltíssimes gràcies!.

Via Ítaca a les Moles del Don

Guapa via que ens ofereix una interessant escalada de placa més fina que física sobre un conglomerat excepcional. La darrera tirada dóna una mica la nota, la resta l'hem trobada ben homogènia i sostinguda. L'últim llarg és una rampa interrompuda per un petit bloc de V+ totalment obligat i a més amb mala caiguda, nosaltres l'hem fet però si repetís la via no el faria. A més si rapelem per la via compte que en recuperar la corda en aquest útlim llarg poden caure rocs.Reequipada amb parabolts Fixe platejats. 
Accés: Sortint de l’Horta de Sant Joan desemboquem a la carretera que va d’Arnes a Prat de Compte, tombem cap a Arnes i de seguida hi ha un desviament a mà esquerra direcció als Estrets. Prenem aquesta pista fins al kilòmetre 7,5 on hi ha un desviament molt pronunciat a mà dreta

Aproximació: A l'aparcament diria que hi ha indicacions per anar als  Estrets d'Arnes (evident). Seguim caminant pel costat dret del riu fins que arribem a l’alçada de la via (hem de trobar el millor lloc per creuar):la via comença just a darrera d'un gran pi.Sembla ser que hi havia hagut una pedra amb el nom,nosaltres enlloc d'aixó hi hem trobat una I ratllada a l'iniçi que podria no ser-hi.
Material: 12 cintes exprés,crec que és difícil poder afegir algun ferro.
Grau obligat: Els trams de V+ són possibles amb A0 menys el del darrer llarg.Per tant si s'obvia aquest tram la resta de la via obliga a V sostingut.
Descens: La via te totes les reunions equipades amb dues anelles per rapelar. Nosaltres hem acabat rapelant amb quatre ràpels de 35 mètres aproximadament per la via de l'esquerra que també te està reequipada i amb les reunions de dos bolts i anelles.
Ressenyes: Kutreescaldors i Gatsaule. Gràcies!!.

Ressenya del sector Iniciació de Xert.

La intenció era visitar el sector El Fardatxo que pels comentaris de la xarxa semblava ser el millor de Xert,però vàrem ser incapaços de trobar-lo i sense saber a quin sector estàvem vàrem acabar escalant al Sector Iniciació. Crec recordar que hi havia alguna via més de les indicades a la ressenya, potser algún quart a l'esquerra.
L'Accés el fem des de Xert,cal anar al carrer del Tossalet i anar-lo seguint fins que es converteix en una carretera que s'enfila muntanya amunt.La seguim sempre recte per la priniçipal fins a sota del sector.L'Aproximació evident,seguint una tartera a la part final tal i com marca el croquis adjunt.
L'Orientació crec que era Oest, ja que hi vàrem escalar un matí d'estiu però no n'estic segur si algú ho sap s'agraeix informació extra.

Sector Fardatxo.Xert.

Ens va agradar molt, te algunes vies ben llargues i l'escalada és ben variada, amb trams de placa i de fissura.L'accés el fem des de el poble de Xert seguint el croquis que he dibuixat mentre que l'aproximació és ben curta i evident, traça fitada des del mateix aparcament. L'orientació diria que és sud total, encara que nosaltres hi vàrem ser era ben núvol i no ho puc confirmar. He fet unes ressenyes ja que m'ha semblat que a les que hi ha a la xarxa són incomplertes.

Sector esportiu del Parrissal.Besseit.

Típic sectoret a peu de carretera, d'interès local o per salvar un dia de mala meteo. Les vies són tombadetes, generalment de moviments tècnics de roms o directament adherència. Algun pas llarg per trincar cantarral i també algunes xorreretes per donar varietat a l'assumpte. Els graus de les vies que hem provat estan més o menys entre el V i el 6c. La roca és el l'habitual calcari de les obagues,costa confiar en la seva aderència però al final no patines. Hi ha unes quinze vies d'aproximadament deu o dotze metres. La orientació no la se però pintava a ombrívol i poc arrecerat del vent. L'accés el fem des de el poble de Besseit, cal prendre la carretera  indicada que porta al Parrisal, un quilòmetre després de Besseit  ja trobem les vies a ma esquerra amb un petit aparcament a la dreta.

El Ultimo espolon al Masmut.

Lògica via que va en busca d'un evident díedre que ratlla un estètic esperó, bon ambient. La roca és delicada en alguns punts, fet que els aperturistes han suavitzat deixant la via pràcticament equipada. Hi ha alguna zona de mala roca on va molt bé poder xapar abans d'hora gràcies a les vagues que penjen de les assegurances, si algú vol podria canviar-ne alguna. La majoria de l'estona escalarem en díedre, menys a la primera i darrera tirades on la via va per unes plaques ben xules. Crec que seria possible enllaçar les dues darreres tirades.

Cordada: Roger Canals i Busquets.
Accés: Des de Penya Roja de Tastavins cal prendre la pista de duu a les Penyes del Masmut: està indicat, és el carrer Sant Antoni i s'agafa just davant de l'hotel que hi ha a l'entrada del poble. Passada una bassa antiincendis, obviem una pista a l'esquerra que ens duria a l'aparcament de baix de les parets i arribem a un evident coll on aparquem, a les envistes de la paret.
Aproximació: Del coll agafem una traça que va literalment pel peu de la paret. Passem de llarg la zona balmada on hi ha uns vivacs i l'inici de l'Aquest any si. Continuem baixant, la nostra via comença a la dreta de la clàssica Aresta del Gas. La primera assegurança és un parabolt amb un rebló de cadena com a xapa seguit d'un pont de roca i una altre xapa de l'estil. No confondre's amb una altre via que entra més a la dret, ja a la paret que dóna a la canal i que s'inicia amb dos bolts daurats en diagonal a l'esquerra. Nosaltres hem entrat per la variant de 6b i és dels millors llargs de la via, mirant des de la R1 es veia l'entrada de V bastant cutre.
Orientació: Sud, la via va quedar a l'ombra sobre les cinc de la tarda.
Material: Hem posat un Camalot del 3 a la segona tirada i un Camalot 0.5 a l'inici de la penúltima tirada.
Dificultat obligada: Teòricament V+/A1. La veritat és que no m'hi vaig fixar massa. Hi havia alguna vaga penjant de les xapes, si falten o es trenquen llavors jo crec que mínim 6a.
Descens: Caminant a l'esquerra i enganxem una bona traça que després de desgrimpar una fácil i curta canal ( II ) ens retorna a l'aparcament. La via tenia les reunions equipades per rapelar, no recordo si la darrera reunió també era rapelable.
Ressenyes: Del blog Montañas de ayer y de hoy. Gràcies.

La fuga de los parabolts.

No està malament tot i que te un punt de bruta.Ens ha semblat un pèl més difícil del que marca la ressenya. Per lo curta que és te un bon ambient i l'escalda és força variada.

Orientació: Sud,hem tingut sol tot el dia.Em sóna d'algú que comenta que a l'estiu te ombra a primera xhora del matí.
Accés: 
Aproximació:

-Material: Totalment equipada amb parabolts, igual si es va just de grau podem portar artilleria. La via no és expossada però si obligada i si volem trampejar pot anar bé portar ferro.
-Dificultat obligada:
-Descens:

Colombiomania als Órganos de Montoro.

Escalada d'aventurilla,amb algún tram ben xulo i d'altres de rostoll.Te un primer mur guapo,una curta tirada de díedre ben parida i una aresta entretinguda.La roca als trams fàcils no acompanya massa.Entorn solitari i tranquil

-Orientació: Sud, vàrem tenir sol tot el dia.
-Accés:
-Aproximació:

-Material: Un parell de tascons mitjans i un de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. Si anem justos de grau igual entra un 3 o fins i tot un quatre. A la guia demana pitons però la veritat és que no els vàrem trobar a faltar.
-Grau obligat: V/A1.
-Descens:
-Ressenyes:

Cresta de l'Aigua

Superant el pas d'artificial.

El company Miquel Àngel Ramos em fa arribar la ressenya i la informació següent d'aquesta interessant i poc coneguda cresta de Ports. Merçi!
Recorregut de cresta: 900 metres aproximadament
Cota mínima: 675 metres
Cota màxima: 1092 metres (Punta de l’Aigua)
Dificultat màxima: passos de III i un pas d’artificial equipat (molt aeri)

La ressenya.

 Roca calcària discreta, bastant bruta l’entrada, amb roca descomposta i pel mig del bosc
Compromís: mig. Un cop a la cresta, no tenim escapatòries. Tan sols podem evitar el pas d’artificial vers un flanqueig precari però no continu cap a l’esquerra i que anirem pujant per terrasses amb alguna que altra trepada.
Horari: Del cotxe a la cresta 1 hora. Aproximadament unes dues hores de cresta. Des del cim al cotxe, en funció on l’hagueu deixat, 1 hora més.
Material necessari: corda de 50 metres, joc d’aliens i algun friend del 2 per si de cas, i quatre cintes llargues. Estreps pel pas d’artificial. No calen els peus de gat.

L'Aleix als primers ressalts.

El millor: El pas d’artificial i l’indret espectacular i solitari.
El pitjor: Trobar correctament l’entrada a la cresta. L’estat de la roca en alguns trams de la cresta. Poca definició de la cresta en la primera part d’aquesta.
Si sou dels que us agraden les escalades aventura, en terreny desconegut i amb un cert grau de compromís, aquest és un itinerari que no us defraudarà. Situada al bell cor dels Ports de Tortosa Besseit, i amb cingles i vistes espectaculars, aquesta aresta amb vistes impressionants des d’un bon principi, no ens deixarà indiferent i podrem gaudir en total la seva essència aquest racó encara salvatge del nostre país.

Part superior de la cresta.

Accés: Arribarem al poblet de Paüls des de Tortosa per la TV-3541, i just abans d’arribar al nucli urbà, en un revolt marcat cap a l’esquerra, ens desviarem per pista asfaltada vers la dreta fins arribar al cementiri després d’un parell de revolts molt pronunciats. Agafem el camí de la dreta i anem seguint la pista de terra, de vegades una mica estreta. Als mil metres aproximadament trobem un revolt que creua un torrent i allà podrem deixar el cotxe, sinó podem continuar uns 500 metres més, però ja en pitjors condicions, on s’acaba literalment la pista i aquesta es transforma en un corriol. Aquest tram de cotxe i part de l’aproximació a peu, està marcat amb marques d’estrelles blaves que són de la ruta Estels del sud. La baixada la farem tot seguint aquestes marques des del coll de la Gilaberta.
Aproximació: Seguirem ara a peu uns mil metres per aquest camí i en arribar a una tanca feta amb un somier (cota 460 metres aprox.), deixarem les marques blaves i anirem guanyant els diferents bancals de pedra seca pel mig del bosc en direcció oest i anirem buscant la millor forma de superar el barranc. Important abans d’endinsar-se dins el bosc, tenir referència del barranc per on haurem de pujar. (està indicat en discontinu en la fotografia)Vigilar no anar massa cap a la paret, ja que caldria escalar en condicions molt deplorables per la pedra i la terra.
Un cop passada la primera prova d’orientació i potser en el nostre cas d’escalada enmig del bosc, comencem la cresta pròpiament dita.

Arribant al cim de la Punta de l'Aigua.

Itinerari: Al principi no està ben definida, però de mica en mica, anem guanyant alçada i l’itinerari es va netejant d’herbes i brutícia i en els primers ressalts trobem algun pitó aïllat que ens indica que anem pel bon camí. En aquesta primera part de la cresta, podem exposar l’itinerari tot el que vulguem sempre pel fil de l’aresta. Si no volem arriscar molt i baixar la graduació, tan sols caldrà que busquem els passos més fàcils per la part esquerra.
A la part mitja del recorregut, i després de passar alguns passos aïllats de II i de III arribem al pas estrella de la jornada. La cresta s’afila considerablement i trobem un ressalts d’uns quatre metres d’alçada amb timba a banda i banda i que en lliure deu ser un 6a, però que es troba equipat amb dos pitons que ens permet la progressió fàcilment (però amb molt d’ambient) en artificial. Un cop superat aquest ressalt, la cresta continua sent molt aèria però les dificultats no superen el III grau. Tant en aquest tram com en alguns d’abans, és recomanable encordar-se. En cas de que no ens atrevim amb aquest pas (més impressionant que no pas difícil), podem escapar vers l’esquerra per un flanqueig descendent vers l’esquerra i anar contornejant, sempre buscant la part més fàcil per diferents terrasses i de mica anant guanyant alçada fins tornar a sortir a l’aresta.
Passades les dificultat més grans de la travessa, seguim la cresta, ja molt evident i després d’algun que altre pas aeri i un petit flanqueig final per l’esquerra que ens pot fer dubtar a més d’un, arribem sense problemes a la Punta de l’Aigua, a 1092 metres d’alçada, amb vistes sobre el mar i les antenes no molt llunyanes del Mont Caro, que amb 1447 metres d’alçada es confereix com la cota màxima de les muntanyes de la província de Tarragona.

Efectes del vent dalt del cim.

Un cop al cim baixem vers l’oest per fites i corriol marcat fins que trobem a la cota 1034 unes marques vermelles que ens desvien vers el nord i en poc més de cinc minuts ens fan arribar al Coll de la Gilaberta (940 metres). Des d’aquí i seguint les marques blaves dels Estels del Sud, en direcció oest, arribem sense problemes al cotxe.