Fissura Oblicua a la Font Freda.

 

De tota la vida aquesta era la clàssica fàcil de la paret mentre que l'Esperó del Vent era la clàssica difícil. Sempre he tingut la sensació de que es repetia més aquesta darrera: se la considerava més bonica, sobre el paper la diferència de grau no era gaire i a més a la ressenya de la F.O. demanava claus malgrat que després la majoria no els feien servir. L'estiu del 2.022 un gran incendi forestal va socarrimar la paret de dalt a baix i mirant a les xarxes no trobàvem ningú que hagués escalat a la Font Freda amb posterioritat a aquest fet, així que fa poc ens vam atansar a la paret amb un pla B en cartera per salvar el dia en cas que la via fos impracticable. Finalment les conseqüències de l'incendi només ens han fet la guitza a la primera tirada: alguna presa que s'escrostona i la sabina que assegurava el primer díedre s'ens ha quedat a les mans.Després hem pogut gaudir d'un itinerari d'aventura amb roca generalment bona i poc equipada per sota del V+. La via te bon ambient malgrat que en algun moment és una mica herbosa. El material fixe és el d'origen i a més hi ha alguna expansió que ja nova de trinca feia mala ganya,cinquanta anys després la cosa no ha millorat gaire. En algun blog he sentit campanes sobre un possible reequipament però de moment res de res.

 

Llarg1: Manca la sabina del dibuix.

Ens saltem al tercera reunió.

Reunió 7 fer-la a 60 en un pont de roca,així la següent tirada a 60 podem enllaçar-la.

R8 i R9 ens les saltem, arribem amb 60 justos a la R10.

Accés:Des d'Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó.Seguim circulant per la pista que passa per sota de totes les parets d'Àger,després també deixem endarrere la Paret de Sant Miquel. Quan portem més o menys un quart d'hora serà el moment d'aparcar. Just quan la pista deixa de planejar i comença a baixar,en un marcat revolt cap a la dreta.
Aproximació: Sortim de la pista baixant una mica de telus i avancem en direcció a la Bagasses- Peladet ( visible ) per una traça amb algunes fites. Arribem a una agulla característica, la voregem per sota i seguim avançant. Passem de llarg un circ rocós i arribem a unes plaques ajagudes on comença la via: F.O. picat a la base. Més o menys anirem trobant fites tota l'estona malgrat al tram cremat n'hi ha molt poques.

A sota una foto dels companys començant la via:

Horaris: Aproximació 45' i 6 hores per l'escalada. Per baixar hi hem esmerçat 1 h i 15 minuts.

Grau obligat: V+/A1.

Material: Unes catorze cintes exprés llargues i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3 repetint de l'Alien groc al Camalot de l'1. Les repeticions no són imprescindibles però van bé per no haver de racionar el ferro ja que hi ha tirades força desequipades i reunions a reforçar.

Descens: Del final de la via seguir la feixa a l'esquerra uns cent metres fins a una canal en diagonal a esquerres per on pugem a la feixa superior. Seguirem aquesta cornisa fins al final. Acte seguit carenejarem durant mitja hora a l'esquerra fins a la segona canal per on baixarem al cotxe. Hi ha una gran fita que marca la canal,recomanable entrar a la canal una mica més enllà d'aquesta gran fita per un coll estret.

Ressenyes: Logalldeponent el dibuix, que és d'en Luichy actualitzat. La fotografia és de Desventurasymilagros. 

Barrufets a la Font Freda.

 A nosaltres ens va agradar força,la vàrem trobar ben sostinguda,carregada de lógica.Malgrat que la via és lógica en alguns punts cal intuició i ofici per anar encertant l'itinerari,és a dir veus la següent assegurança però cal ofici per encertar el camí per arribar-hi. La roca en general bona, més cutre a lo fàcil,cosa que fa que en aquests llargs no abaixem la guardia si no volem esclafar al col.lega sota una nevera made in Font Freda. Suposo que amb el reequipament s'anirà repetint i sanejant i quedarà una bona via sense res a envejar a les altres clàssiques de la paret com la Fissura Oblicua i l'Esperó del Vent.

Accés:Des d'Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó.Seguim circulant per la pista que passa per sota de totes les parets d'Àger,després també deixem enrrera la Paret de Sant Miquel. Quan portem més o menys un quart d'hora serà el moment d'aparcar. Just quan la pista deixa de planejar i comença a baixar,en un marcat revolt cap a la dreta.
Aproximació: Sortim de la pista baixant una mica de telus i avançem en direcció a la Bagasses- Peladet ( visible ) per una traça amb algunes fites. Arribem a una agulla caracterísitca, la vorejem per sota i seguim avançant fins a localitzar una B gravada a la paret,parabolt i pont de roca visibles. La via es troba a uns 40 minuts del cotxe i uns cent metres abans de les clàssiques Fissura Oblicua i Esperó del Vent.

Orientació: Sud.
Material: Nosaltres hem fet servir unes 20 cintes exprés ( només si ho volem xapar a L5 ),algún tascó i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2.
Si es va just de grau potser vagin bé els quatre claus que marca la topo original,els estreps i repetir alguna peça mitjana/petita com s'apunta en algún blog.
Grau obligat: A l'iniçi de la cinquena tirada m'ha semblat que hi havia un tram de 6a+ una mica obligat,de totes maneres anava de segón i en lliure i no m'hi he fixat massa. Segurament sigui 6a/A1.
Descens: Seguir la carena a l'esquerra, arribem a una collada molt ample amb una gran fita, podem baixar per aquí peró és millor carenar més i baixar per una canal més ample que neix en un coll més estret. Per aquí retrobem la pista i la seguim a l'esquerra fins a retrobar el cotxe.Nosaltres hi hem esemerçat una hora.

La Cuca de Llum a la Font Freda.

                         BERTA PASSA'M LES FOTOS QUAN PUGUIS!!!!!!!!!!!!!!


-Cordada: Berta i Busquets.
-Ressenya: Nosaltres duiem aquesta:

Peró em sembla que hauriem anat més bé amb la d'en Luichy: 
http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_doll.html#

-Material: Semàfor d'Aliens ( el verd crec que no el vàrem posar ), joc de Camalots fins al 3 i tascons. Alguna cinta llarga.
-Aproximació: Sortim des del revolt caracterísitic de la pista dels puntals ( cal seguir-la uns quilometres fins que comença a baixar ). Avançem en direcció a la Bagasses- Peladet ( visible ) per una traça amb algunes fites. Arribem a una agulla caracterísitca, la vorejem per sota, un xic més endavant trobem un bloc característic que marca el croquis. A uns cinquanta metres del bloc ( a la ressenya posa 100 ) localitzem el peu de via, díedre amb parabolts.
-Via: A nosaltres ens ha agradat. Te una tercera tirada  boníssima, un primer llarg guapo i trams de la segona, penútlima i útlima tirada bonics, tot aixó en díedre i fisura. La resta discorre per terreny més o menys herbós on la roca és dolenta. Generalment són blocs encaixats entre ells que acabem aguantant peró que s'han de tractar amb carinyo. Grau obligat V+/6a.
-Descèns: De la darrera reunió acabar de pujar uns metres a la dreta ( evident, fita ). Llavors avançar per una feixa en direcció al cotxe ( esquerra ), més o menys quan la feixa acaba grimpar a la dreta cap a la carena ( II-III).  Seguir la carena a l'esquerra, arribem a una collada molt ample amb una gran fita, podem baixar per aquí peró és millor carenar més i baixar per una canal més ample que neix en un coll més estret. Per aquí retrobem la pista i la seguim a l'esquerra fins a retrobar el cotxe.

Skylines a la Font Freda.

-Data: 23/04/11.
-Companys:  Manel i Quico.
-Ressenya: La de les 100 millors.
-Material:  Aliens ( semàfor + blau ), joc de Camalots fins al número 3, un joc de tascons,estreps i claus. Només vàrem clavar als dos llargs d’artificial. Vàrem clavar quatre peces al primer artificial i una al segon. Al primer vàrem clavar: una uve curta i prima,una uve curta normal ( Faders ),un universal Camp curt i prim ( fissura horitzontal,millor un pla ) i una uve mitjana. A la segona tirada d’artificial una uve curta Faders. Hi havia algún tram de lliure on es veien rastres de pitonatje, semblaven peces tipus plans/universals. A la segona tirada hauriem clavat,al tram que hi ha just a sobre del primer clau ( placa de flanqueig a la dreta ),peró el martell i els pitons eren a la reunió. A moltes piades la gent passa sense clavar  els artifos,es veia factible.  Algunes ressenyes marquen un ganxo i un plom. El primer no se el deuen utilitzar i el segon és per el tram d’A2, hi ha un plom de via que podria faltar. El clau de dalt te un cordino peró si manques el plom no crec que hi arribessim. Per si decas porteu un plom,petit.
Si quan aneu a la via aneu sobrats ( no era el nostre cas ) porteu talls de corda  i canvieu els ponts de roca que hi ha ( uns 6 o 7 ) perquè estan bé però comencen a  ser vells.
-Accés: Cal agafar la pista que pasa per sota les parets d'Àger i seguir-la.Quan comença a baixar ( al cap d'un quart d'hora més o menys ) hi ha un revolt marcat a la dreta amb una miqueta de lloc per aparcar. Aquí deixem el cotxe.
-Aproximació:  De darrera de l’aparcament surt una traça amb algunes fites en direcció a la carretera de Tremp. Hi ha algunes fites. Hem d’estar al cas a mirar de passar per sota les dues feixes que ens trobem. El peu de via es troba a la dreta del peu d’una diagonal herbosa per on puja la Ramona. Al peu de via hi ha una fletxa picada i les lletres SK,si mirem molt bé cap amunt veurem el cordino del primer pont de roca ( està enegrit ). Més o menys 30 minuts des de el cotxe.
-Via: Ruta d’aventura oberta des de baix i per tant molt lógica. Te alguns trams herbosos i la roca no sempre és bona,peró als trams de mala roca es passa bé triant una miqueta els cantos. Com a dificultat obligada deu rondar el 6a/A2. Al segon llarg,després del segon pitó hi ha un tram de 6a on nosaltres no ho hem vist clar i hem flanqueijat a la dreta,per després tornar a l’esquerra ( a buscar una sabina llaçada ). A la reunió de sobre de l’A2 només hi hem sapigut veure una sabina una miqueta seca i una punta de roca. Aquí potser convindria possar-hi algún clau. La resta de reunions o en arbres decents o amb pitons i espits ( en molt bon estat ). La darrera tirada ens ha costat una miqueta de trobar, hem fet reunió en una alzina una miqueta a la dreta del punt d’on surts a la feixa. A davant o una miqueta a la dreta hi ha una mena de díedre amb tendència a la dreta cap a una altra alzina,hem sortit per aquí ( 40 -50 metres ). En general la via et pots anar assegurant bé.
-Orientació: Sud.
-Descèns: Un cop al cim anem carenant cap a l’esquerra mirant de no perdre el fil de la cinglera. Pugem un primer cim i despre anem pujant i baixant fins a un coll Si és de dia veurem la pista i el cotxe,peró si és de nit no. Hi ha una petita fita que indica el coll ( feu-ne alguna!!! ). Baixem primer per bosc i després per tartera fins al pàrquing. Si és de nit i no veieu la pista mireu de no desviar-vos massa de la línea del coll,en tot cas millor desviar-se a la dreta ( trobarieu la pista dels puntals ). Crec que hi ha un parell de desgrimpades que s'eviten,nosaltres de nit no vàrem veure com i una la vàrem rapelar. Les altres vegades era de dia i les vàrem evitar.