Fissura Oblicua a la Font Freda.

 

De tota la vida aquesta era la clàssica fàcil de la paret mentre que l'Esperó del Vent era la clàssica difícil. Sempre he tingut la sensació de que es repetia més aquesta darrera: se la considerava més bonica, sobre el paper la diferència de grau no era gaire i a més a la ressenya de la F.O. demanava claus malgrat que després la majoria no els feien servir. L'estiu del 2.022 un gran incendi forestal va socarrimar la paret de dalt a baix i mirant a les xarxes no trobàvem ningú que hagués escalat a la Font Freda amb posterioritat a aquest fet, així que fa poc ens vam atansar a la paret amb un pla B en cartera per salvar el dia en cas que la via fos impracticable. Finalment les conseqüències de l'incendi només ens han fet la guitza a la primera tirada: alguna presa que s'escrostona i la sabina que assegurava el primer díedre s'ens ha quedat a les mans.Després hem pogut gaudir d'un itinerari d'aventura amb roca generalment bona i poc equipada per sota del V+. La via te bon ambient malgrat que en algun moment és una mica herbosa. El material fixe és el d'origen i a més hi ha alguna expansió que ja nova de trinca feia mala ganya,cinquanta anys després la cosa no ha millorat gaire. En algun blog he sentit campanes sobre un possible reequipament però de moment res de res.

 

Llarg1: Manca la sabina del dibuix.

Ens saltem al tercera reunió.

Reunió 7 fer-la a 60 en un pont de roca,així la següent tirada a 60 podem enllaçar-la.

R8 i R9 ens les saltem, arribem amb 60 justos a la R10.

Accés:Des d'Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó.Seguim circulant per la pista que passa per sota de totes les parets d'Àger,després també deixem endarrere la Paret de Sant Miquel. Quan portem més o menys un quart d'hora serà el moment d'aparcar. Just quan la pista deixa de planejar i comença a baixar,en un marcat revolt cap a la dreta.
Aproximació: Sortim de la pista baixant una mica de telus i avancem en direcció a la Bagasses- Peladet ( visible ) per una traça amb algunes fites. Arribem a una agulla característica, la voregem per sota i seguim avançant. Passem de llarg un circ rocós i arribem a unes plaques ajagudes on comença la via: F.O. picat a la base. Més o menys anirem trobant fites tota l'estona malgrat al tram cremat n'hi ha molt poques.

A sota una foto dels companys començant la via:

Horaris: Aproximació 45' i 6 hores per l'escalada. Per baixar hi hem esmerçat 1 h i 15 minuts.

Grau obligat: V+/A1.

Material: Unes catorze cintes exprés llargues i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3 repetint de l'Alien groc al Camalot de l'1. Les repeticions no són imprescindibles però van bé per no haver de racionar el ferro ja que hi ha tirades força desequipades i reunions a reforçar.

Descens: Del final de la via seguir la feixa a l'esquerra uns cent metres fins a una canal en diagonal a esquerres per on pugem a la feixa superior. Seguirem aquesta cornisa fins al final. Acte seguit carenejarem durant mitja hora a l'esquerra fins a la segona canal per on baixarem al cotxe. Hi ha una gran fita que marca la canal,recomanable entrar a la canal una mica més enllà d'aquesta gran fita per un coll estret.

Ressenyes: Logalldeponent el dibuix, que és d'en Luichy actualitzat. La fotografia és de Desventurasymilagros.