Fernando Córcoles.

Final de la tercera tirada.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Accés: Poble de Polop. Un cop aquí hem de pujar al dipósit d'aigua pel Camí del Runar.
-Aproximació: Des de l'aparcament creuar el torrent i agafar un camí que va planejant en direcció Oest. Al cap d'una eston passem paral.lels a una reixa durant  uns cinquanta metres. Continuem en la mateixa dirección i  arribem a una casa en runes. Al cap d'una estona  el camí comença a baixar i  nosaltres anema a l'esquerra. A l'inici de la via hi ha una fletxa i les inicials F.C. picades.
Per internet he vist que algú accedeix a les vies d'aquesta part del Ponoig utilitzant la pista que hi ha a la dreta de la paret i diría que després rapelen per la via.En aquest cas preveure algun recanvi pels rapels.
-Ressenya: Hem copiat aquesta de la guia:

Topo copiada de la guia.

-Material: Un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.
-Orientació: Est, vàrem estar a l'ombra fins les dues.
-Via: La primera tirada és herbosa, la resta de bona roca, força vertical, sostinguda i bastant variada. A la segona tirada ens va costar veure per on anava la cosa sortint del primer pont de roca ja que no es veu el següent pitó, queda un pèl a l'esquerra. La via està més equipada que la seva veïna Aravela però a mi m'ha semblat més difícil.

Penúltim llarg.

-Dificultat obligada: Segons la ressenya el tema obliga a 6a jo ho vaig veure més aviat de 6a+/b. Al tram de 6c del tercer llarg, per trincar la segona xapa hi ha un pas que em va semblar ben bé de 6b i diria que amb el peu a la xapa no arribes. Si es va just de grau potser un ganxo pot ajudar.
-Descens: Del final de la via hem de pujar, primer grimpant i després caminant, fins al cim del Llom del Lleó. Després baixem a un coll i anem tallant el vessant de la muntanya cap a l'esquerra fins a una tartera. Aquí enganxem el camí de baixada del cim cap a l'esquerra. El seguim sense pèrdua fins a dos ràpels ( 25 i 35 ) que nosaltres hem fet amb un de sol. Per la pineda acabem d'arribar a l'aparcament.

Papitulo.

 

Laboriosa quarta tirada.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Accés i Aproximació: Idèntiques a la Catalunya. Escalem els tres o quatre primers metres d'aquesta via i quan aquesta flanqueja a l'esquerra per una vireta nosaltres enfilem rectes per una placa amb una fissura en arc.
-Material: Un ganxo ( Triple B.D. ), vint cintes exprés ( L4 ), estrep, cordinos fins, un joc de tascons i un de friends des de l'Alien Blau al Camalot del 3. No portàvem el del 4 i en un punt concret de la primera tirada el del 3 , tot i aguantar, quedava un xic petit. Després no l'hem trobat a faltar més.

Sissè llarg.

-Orientació: Est, sol fins les dues.
-Ressenya: Portàvem la de la guia del Ponoig. En general es va seguint bé la via però a la penúltima tirada no vàrem veure clara la continuació.

Topo de la via.

-Via: Tot i que ens varen faltar un llarg i mig, la part que vàrem fer no estava malament. Escalada combinada de lliure i artificial ben sostinguda i força llarga. Te alguns tirades bones però des de la meitat de la primera tirada fins a la tercera reunió l'escalada és plenament herbosa,sense que aixó vulgui dir que en  aquests trams no s'escali. Hi ha més ferro del que marca la topo. Les reunions estan equipades per rapelar, algunes crec que només tenien una anella i si es rapeles caldria abandonar un cordino.
L'he trobat del mateix estil però més exigent que l'Alfa Centauro.
A la penúltima tirada no hem sabut veure per on va la via un cop s'acaben els parabolts. Cal seguir la fissura cega que hi ha a sobre dels bolts o anar a buscar un evident díedre a l'esquerra ????.Algú sap per on va el tema???

Arribant a la cinquena reunió.

-Descens: Com que no hem acabat la via hem sortit per l'escàpol de la Catalunya, aquest cop només ha calgut flanquejar uns vint metres a la dreta un xic abans d'arribar a R7 i trincar el ràpel que ens deixa al pi. 
 

Noah Sealth al Cingle d'en Gaspar.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Hem d'anar al poble de Polop i d'aquí pujar al dipósit d'aigües creuant una urbanització.
-Orientació: Sud, la via va quedar a l'ombra cap a les 5.
-Ressenya: He tunejat aquesta que corre per la xarxa, he afegit alguna dada per seguir l'itinerari així com el ferro de més que hem trobat.

-Aproximació: Nosaltres sempre hem anat al Cingle d'en Gaspar per sota del Ponoig i de la Torre del Mig, per una traça bona fins a sota els ràpels de la Torre del Mig i una mica menys fressat a continuació. Em va semblar veure a la guia que convé més anar-hi pel camí que hi ha l'altre canto de la vall i a l'alçada de la part central de la paret creuar una torrentera i pujar per una tartera a peu de paret. La primera tirada va per un díedre amb ponts de roca.
-Material: Hem fet servir un estrep, força cordinillos fins, algun tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. No hem fet anar, tot i dur-ho, ni els pitons ni els gantxos. Pot anar bé repetir algún friend.

 -Via: Tot i no creuar plenament la barrera de sostres que caracteritza aquesta paret la via te bon ambient. La roca en general és bona menys al segon llarg on cal anar amb compte, l'escalada és bastant variada, lògica i amb trams força guapos. Per tot això la via ens ha agradat bastant. No hem enllaçat cap tirada.
Al no travessar la barrera de sostres la retirada deu ser menys complicada que en altres vies de la paret, tot i així no sembla massa fàcil baixar d'algun punt.Crec que de R5 ens podem escapar per la vira a l'esquerra.

-Dificultat obligada: Sense ganxos ni pitons el tema quedaria en 6a/A1, utilitzant ganxos i/o algun clau es deu passar amb V+.
-Descens: Del final de la via anar cap a la dreta i baixar al torrent situat entre el Cingle d'en Gaspar i la Torre del Mig. Baixem per aquest torrent i al final agafar una feixa a l'esquerra on trobem la primera instal.lació de ràpel. En aquest punt cal no liar-la i agafar uns ràpels diría que de burils que baixen recte pel torrent ja que el darrer sembla que és un ràpel volat de 65. Els tres ràpels de baixada fan 15,35 i 30, diría que altres vegades hem enllaçat els dos darrers amb dues seixantes.

Catalunya al Ponoig.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Sud Est, diria que hi ha sol des de la sortida fins a les 3.
-Material: Algún tascó, un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2 i un estrep. Va molt bé dur cordinos finets a ma per que hi ha molts ponts de roca.

-Aproximació: Del dipósit d'aigua seguir la pista-camí que va en direcció a les parets. AL final del mateix hi surt el camí que va cap al sector de las Hadas, nosaltres hem d'agafar una traça que hi ha un xic abans i que ens deixa al costatr de l'Agulla del Frare. La via debuta uns vint metres a la dreta d'aquesta agulla, uns cinc metres a la dreta d'una pintada amb un 11 i una característica xorrera blava. El primer clau de laA via no es veu.
-Ressenya: Penjo aquesta del Matxinclimb que ens va anar molt bé, merci!.

-Via: És un xic herbosa i tumbadota peró la roca és boníssima, te un parell o tres de llargs que si que són verticals i sense herba. Totes les reunions amb parabolts, hem fet la variant de l'esquerra i sembla menys herbosa que la original peró vaja... Com a clàssica és un xic més difícil la Hadas peró molt més bona.
-Grau Obligat: V-V+/ A1e.

-Descens: Hem de fer una tirada de la Valencians, un cop aquí podem continuar per aquesta via o sortir a la dreta. Fem un flanqueig sense perdre ni guanyar massa alçada d'uns seixanta metres i arribem a una instal.lació de dos bolts amb anella. Aquí podem desgrimpar o tirar un ràpel d'uns deu metres fins a un pi amb una vaga. Un cop al pi anem uns vint metres a la dreta i grimpem uns trenta metres  ( III ) fins a l'aresta on enganxem la baixada de la cara Est. Aquesta baixada te un ràpel final de 60 metres fraccionable amb 2. Encara que les pintades que hi ha possin que no arriba amb dues seixanta s'arriba bé.

Miguel Xirivitas.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Ressenya: Luichy.

-Material: La via està totalment equipada amb parabolts, claus i espits. De totes maneres hem possat algún tascó i un Alien vermell més que res per treure pèndol al segon de cordada.
-Aproximació: Com a la Viatje Espacial., podem entrar per la primera tirada de la Cafè Licor ( C.L.) o per la linea de xapes de la dreta. Feta la primera tirada arribem a un feixa, hem d'anar un pèl a la dreta i localitzar les inicials MX.
-Via: Guapa, tots els llargs són bonics. Majoritariament de placa peró amb alguns trams de díedre i una panxeta per donar varietat al tema. De grau obligat deu estar entre el V i el V+. Bona roca.

-Descens: Podem rapelar per la veïna Gorilas en la Roca ( última reunió compartida ). Nosaltres hem continuat per la Cafè Licor, no se si val molt la pena perquè escales una tirada molt bona i llarga, d'uns 40 metres però et menges el triple de metres de rostoll. En tot cas si continuem un cop al final de la via no guanyar massa alçada i seguir unes fites ( dreta ) que ens porten al circ on després de baixar una tartera arribem a un primer ràpel de 40. Baixem per una nova tartera i girem a l'esquerra a localitzar un parell de ràpels que fem en un de sol,50 metres.
 

Alfa Centauro

-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Ressenya: Em sembla que ampliant no es veu gaire bé...si algú la te en millor format i me la vol passar guai!.

 -Material: La via està pràcticament equipada peró es pot possar algun friend mitjà i algún Alien.

-Aproximació: Des del dipósit d'aigua de Polop pujem pel camí paral.lel a la riera. El deixem i ens enfilem a la dreta en direcció a la paret. Quan arribem a la base l'anem vorejant a l'esquerra. Passem la base de la Hadas ( nom picat ) i uns vint metres a l'esquerra localitzem l'inici en un díedre. No es veuen els claus peró si la picada AC.

-Via: Està força bé. La via es divideix en tres parts ben diferenciades: la part de sota la cicatriu te poc ambient però hi ha trams guapos. La part de la cicatriu te força ambient i la part per sobre torna a perdre ambient però també te algun tram ben interessant. Jo crec que és una via bastant recomanable, amb llargs força guapos i lleig lleig no en te cap. La roca havia llegit per internet que no estava massa bé, a nosaltres ens va semblar que era bona. Al tram de la cicatriu potser és un pèl més justeta però està molt equipat.
Hem enllaçat les tirades 5 i 6. De grau obligat entre el V+ i el 6a/Ae.L'A2 no l'hem trobat enlloc: no ens hem penjat de cap peça que haguem possat nosaltres.

-Descens: Del final de la via carenar a l'esquerra fins al coll que hi ha entre la Torre del Mig i el cim del Cingle d'en Gaspar.Agafem la gran canal que davalla cap a l'esquerra. Al final de la mateixa cal agafar una vira a l'esquerra que ens condueix a una primera instal.lació de ràpel. Baixem amb tres ràpels fins al terra i retornem a peu de via per sota la paret.

Héroes del Silencio.

-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Ressenya: http://lanochedelloro.com/reseespana/v_alacant_index.html#

-Material: La via està totalment equipada amb parabolts. Hem possat un Alien vermell per enganxar el primer parabolt. També hagués anat bé un cordinillo fi per un pont de roca.
-Aproximació: Sortim del dipósit d'aigües de Polop i seguim el camí que va paral.lel a la riera. Al final el deixem per un corriol que hi ha a la dreta i que puja cap a peu de paret. La seguim cap a l'esquerra, la via comença uns deu metres a la dreta de la Hadas ( picada ). Parabolts visibles, les xapes de la primera tirada ténen el nom gravat.

-Via: Bona via esportiva, ben equipada amb parabolts i bona roca...tot i així una cordada que va fer la via un dia més tard que nosaltres va fer baixar uns blocs enormes, no se si és que vàren sortir de la via o nosaltres no els vàrem veure. En general és una escalada de placa vertical amb regletes i amb algún tram més atlètic aïllat. La dificultat obligada sobre el 6a/6a+. La quarta reunió l'hem montada sota la darrera tirada.

-Descens: De la darrera reunió podem tirar un ràpel pendular a la vira de las Hadas i d'aquí desgrimpant o bé fer un parell de ràpels ( 50 m. aprox ) més en línia recte fins al terra.

Sagitari al Cingle d'en Gaspar.

-Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya: 

http://imageshack.us/photo/my-images/213/previewsagitario0001.jpg/

-Aproximació: Des de l'aparcament seguim la traça que hi ha l'esquerra del torrent i anem en direcció a la paret, passant per sota del peu de via de la Hadas i arribem a la base del Tozal de Levante o Cingle d'en Gaspar. La via està situada al principi de la paret, cal grimpar a una feixa ( II ) i localitzar una fletxa, just a l'esquerra de la Tijuana in Brass que te les inicials picades a peu de via. Es veu un pont de roca que és la segona assegurança de la via.

-Material: Nosaltres hem passat només amb unes 16-18 cintes exprés i dos estreps. Si es va més pillat de grau potser es possi alguna cosa a la sortida del segon Ae.
-Via: Es tracta de la linea més assequible de la paret, tot i aixó la paret és la que és i te compromís. Passada la tercera reunió ha de ser complicat baixar. La darrera és un 6a+, està equipat peró cal escalar entre xapes. Conteu amb 6a obligat per passar aquest llarg, encara que segurament amb V+ es passi millor no apurar el tema perquè rapelar d'allà ha de ser força complicat. La via està bé, per alguns potser massa Ae.Els trams de lliure estan bé peró no són d'antologia. En alguns trams de l'Ae les xapes són bolts del 8: LES XAPES NO ESTAN APRETADES!!!!!, mola mirar-ho abans de penjar-s'hi i si algú hi va i porta una clau per apretar-les millor.

-Descèns: Del final de la via acabar de pujar fins que podem sortir comodament pel vessant de la dreta. Quan veiem que podem baixar sense desgrimpar a la canal hi baixem. Seguim per dins la canal fins que acaba en un tallat. Seguir una feixa a l'esquerra on localitzem un primer ràpel de 15 i amb un segon de 55 arribem a terra.

Aravela

-Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
-Aproximació: Des de l'aparcament creuar el torrent i agafar un camí que va planejant en direcció Oest. Passem paral.lels a una reixa, arribem a una casa abandonada i al cap d'una estona quan el camí comença a baixar nosaltres anema a l'esquerra. Es veu el gran díedre per on surt la via, cal anar més o menys a la seva vertical. A la base de la via hi ha una fletxa i una A picades. Es veu un pont de roca lila a la dreta de la bavaresa per on entra la via i si tenim bona vista també el filferro trencat d'un tascó matxacat que assegura l'entrada a la bavaressa.

-Material: Nosaltres vàrem portar un joc de tascons, semàfor d'Aliens i joc de Camalots fins al número 5 repetint 1,2 i 3. El joc de tascons i el semàfor el vàrem fer servir a tot tall. El Camalot del 5 el vàrem possar en un parell de punts peró suposo que és totalment prescindible i el del 4 si es va més sobrat potser també. Si es va justet de grau pot anar molt bé repetir el 0.75 pel primer llarg. No duiem claus.
-Ressenya: La millor és la que surt a la guia del Ponoig d'en Manolo Bernabeu. A la xarxa n'hi ha una al Matxin climb.

-Via: Bona via de díedres i fissures. Ens ha semblat un pèl més dura del que marca la ressenya, nosaltres hem passat amb el que més o menys seria 6a/A1. Al tercer llarg convé no seguir el díedre canal fins al final, a l'alçada d'una reunió amb dos parabolts sortir a l'esquerra per una zona de grades-gruyere i atànyer la reunió ( 1 bolt ) al costat del forat. Per passar el forat nosaltres hem fet un mini llarg o canvi de reunió, just sortir del mateix hi ha una bona repissa amb un bloc. Nosaltres som de 80 kg i 1.80 i hem passat per forat. El díedre que continua presenta algún tram de roca a estudiar. Al final del mateix hi ha una reunió de dos pitons, tres metres a l'esquerra n'hi ha una de dos bolts. A la següent tirada seguir uns claus fins a una repissa, llavors no anar a la dreta on es veu un pont de roca ( Andrómeda ? ) sinó  a l'esquerra i fer reunió en un clau al peu del díedre final. A l'esmenetat díedre, un cop superades les dificultats anem a parar una repissa, la via surt recte, nosaltres hem sortit per l'esquerra. Un llarg més de tràmit per sortir.

-Descèns:  Del final de la via hem de pujar, primer grimpant i després caminant, fins al cim del Llom del Lleó. Després baixem a un coll i anem tallant el vessant de la muntanya cap a l'esquerra fins a una tartera. Aquí enganxem el camí de baixada del cim cap a l'esquerra. El seguim sense pèrdua fins a dos ràpels ( 25 i 35 ). Per la pineda acabem d'arribar a l'aparcament.

Jack Daniel's + Viatje Espacial + Valencians.

-Cordada: Quico, Salip i Busquets.
-Ressenya: Anàvem amb aquesta fotocopia d'un llibre de fa uns anyets, com que està esgotat el penjo:

-Material: Semàfor d'Aliens, tascons i Camalots fins al número 3 ( només l'hem posat un cop a la darrera tirada de V.E. ).

-Aproximació: Del dipósit d'aigua agafem primer una pista i després una traça a la dreta que puja a peu de paret, al vertical d'un gran jardí a uns cinquanta metres del terra.

-Via:  La cosa ha anat així:
Ll1: Entrem per la primera tirada de la V.E., és el llarg de més a la dreta. De la reunió que es fa a la feixa anem a la dreta on veiem les inicials J.D.,R1 bis en un bon bloc on hi ha les inicials V.E.  gravades.
Via Jack Daniel's:

Ll2:  Seguint les xapes i pitons, posem algún alien per rematar.
Ll3: Sortim pel díedre de la dreta. Agafem una sabina i anem un moment a la dreta per tornar a flanqueijar a l'esquerra. Trobem la reunió de la J.D., sinó ens frega la corda millor tirar en diagonal a l'esquerra a trincar la reunió de la V.E. 

Via Viatje Espacial:

Ll4: Sortim a la dreta i ens saltem una reunió,seguim les xapes per una placa molt xula. La millor tirada!
Ll5: Escalem el díedre de la dreta i fem la reunió al seu final.

Via Valencians:

Ll6 : Crec que una mica a la dreta, trobem alguna cosa i reunió de dos bolts.
Ensamble: Pujem per lo més evident fins a una feixa, la seguim a la dreta, baixem i al costat d'un arbre trobem una altre reunió de dos parabolts.
Ll7: Teoricament va per la canal que domina la reunió. Nosaltres l'hem trobada massa herbosa i l'hem començat a seguir peró de seguida hem sortit a l'esperó de la dreta, més guapo i amb algún pont de roca. Reunió de dos bolts.
Ensamble: Agafem una vira rocosa cap a la dreta on trobme alguns ponts de roca fins a una nova reunió de dos bolts al peu d'un díedre.
Ll8: Pel díedre recte, tram herbós i reunió.
Ll9: Per blocs, de bon assegurar. Al cim no hem trobat reunió, peró està ple de ponts de roca i blocs per encintar. 

Les vies són molt diferents. Mentre que la V.E. i la J.D. són dues vies verticals i sostingudes,la Valencians va esquivant els trams més drets i buscant sempre les zones més fàcils. Si el que volem és tibar i gaudir del gest del final de la V.E.  podem enganxar una linia de ràpels a la dreta. Grau obligat 6a.

-Descèns: Del final de la via pugem cap a la dreta, peró sense arribar al cim. Alguna fita ens encara cap a una feixa a la que arribem després de desgrimpar un petit pas. Hi ha una corda fixa per la que hem rapelat. Baixem per una tartera i trobem dos ràpels a la dreta ( 25 + 35 , no els hem empalmat ). Per un camí ben fressat retornem al dipósit d'aigües.

Amanecer al Cingle de Gaspar.

Via Amanecer al Cingle de Gaspar,en castellà Tozal de Levante. -Company: Jordi Berta. -Ressenya: Per internet corre una ressenya molt bona dels que la vàren reequipar el 2005.La podeu trobar a diversos llocs,per exemple a l'adreça:http://www.murciaclimb.com/forum2/viewtopic.php?f=5&t=1045.Jo no aniria a la via amb la ressenya de'n Pomares o la de'n Tudela.Opinió personal. -Material: Dos estreps,joc de tascons,joc d'aliens i joc de Camalots fins al número 2.De cintes exprés nosaltres en duiem una vintena i al quart llarg,el de sobre el gran sostre,hem fet curt.Millor dur-ne 25,encara que només són per aquest llarg,que cadascú decideixi.Nosaltres també hem fet servir claus,tot i que la majoria de cordades passen sense clavar crec que és interesant dur-los ja que al quart llarg hi ha algún clau que pot saltar ( de fet algún ja ha saltat ) i si no podem passar aquest llarg rapelar el gran sostre ens portarà molta feina.Ja que els duiem també els hem fet servir per assegurar algún tram de lliure.Concretament hem fet servir:un P cassin dolça mitjana,un platano Charlet Mooser i un universal finet mitjà Charlet Mooser.També un universal gruixut Camp mitjà en un forat del llarg 4 on crec que hagués anat millor una U mitjana o potser una V.En aquest pas hem deixat una vaga penjant de la següent assegurança.També hem fet servir un parell de gantxos:un Petzl gota d'aigua i un triple de Black Diamond,tots dos a la quarta tirada. -Aproximació: Des de el dipósit d'aigua de Polop seguir pel torrent i sortir a la dreta,tot remuntant la vall del Ponoig i el Cingle de Gaspar per la seva vessant dreta.Després de passar el Ponoig,la Torre del Mig i el peu dels ràpels arribem a la base del Cingle de Gaspar.A peu de via hi ha una AM i una fletxa picada,els cordinos de la següent tirada també es veuen. -Via: És la gran clàssica de la paret després de la Danza Invisible i la Gómez,tot i que algun trams de lliure rostolleigen una miqueta els llargs d'artificial són molt guapos.En conjunt és una via recomanable pel seu traçat i ambient i també per aguns trams especialment bonics.La dificultat obligada crec que deu ser sobre el V+-6a i A2.L'explicaré una miqueta... .Llarg 0: La majoria de cordades puja des de el terra fins la R1.Jo crec que es millor pujar amb bambes fins a la R0:és comode per equipar-se i evitem enganxar la corda i fer caure pedres en el tram herbós.Començem a pujar en tendència a la dreta per una mena de díedre escalonat ( picada ) fins a un ullastre,desprès de superar aquest a l'esquerra i trobem la R0:una U que nosaltres hem reforçat amb una P.Els cordinos del següent llarg són visibles des de terra,la R0 queda mes o menys en la seva vertical.III. .Llarg 1: Només sortir de la reunió trobem un forat on assegurar-nos i més amont hi ha un forat on entra un plàtan a canyon per protegir el pas de V+ que hi ha per enganxar el primer cordino de l'Ae.Després ja tot Ae amb algun pas llarg i sortida ben senzilla (IV) per arribar a la R1.V+/Ae. .Llarg 2: Sortir de la reunió flanqueijant cap a l'esquerra i al cap d'uns tres metres tirar cap amont ( no tirar més a l'esquerra on es veuen uns cordinos i un buril ).Hi ha un clau en una mena de placa tiesa uns tres metres més amont que és impossible de veure,nosaltres al no veure'l vàrem posar una P a sota d'aquest clau i el vàrem veure perquè el vàrem tocar amb la ma buscant una presa.En aquest clau hi hem deixat un cordino per que es veigi,a sobre d'aquest clau n'hi ha un altre per poder superar aquest tram en A1...nosaltres tampoc vàrem veure aquest segon clau i ho vàrem fer en lliure de 6a.A sobre d'aquest clau hi ha un pont de roca a l'esquerra i després ja hem d'anar a la dreta a buscar una mena de díedre que sense pèrdua ens conduirà a una reunió de 3 claus que ens saltem i amb pas de V+ i l'ajuda d'una sabina agafem una ristra d'assegurançes que ens deixa a la R2 a sota del sostre.V+-6a/Ae.Des d'aquesta reunió podem baixar en dos ràpels fins a terra,des de més amont m'imagino que serà complicat abandonar. .Llarg 3: Molt acrobàtic i espectacular peró en definitiva no deixa de ser un Ae.A més les assegurançes no allunyen i malgrat que algunes peçes són antigues semblen solides ( crec que en tota la via no he vist cap buril trencat ),hi ha algun parabolt intercalat estratègicament.Hi ha algúna p clavada a la roca que te l'ull petit i a més és gris i des de la reunió no es veu i sembla que hi hagin passos llargs.Sortida en lliure senzilla ( IV ) per arribar a R3.IV/Ae. .Llarg 4: Sortir de la reunió flanqueijat cap a la dreta,és 6a peró es pot fer pràcticament en A0.Sortir a la placa desplomada.Aquesta es troba bastant equipada amb expansions,algún clau i ponts de roca.Malgrat aixó aquí hem hagut de clavar un parell de cops ( universal,millor una U o V i un plàtan) i fer dos pasos seguits de gantxo.No és un llarg exposat doncs hi ha parabolts i les caigudes són netes i no excessivament llargues,peró hi ha molt de pati i no veus al company de la reunió.Sortida de V per arribar a la reunió.V/A2. A les següents tirades el pati no apreta,a més el llarg 5 i l'útlim estàn pràcticament equipats.El 6b de la cinquena tirada està concentrat en un sol pas que es pot resoldre en A0,la sisena està una miqueta més peladat i és més sostinguda peró dóna marge a assegurar-se i es pot resoldre en V/A1.Hem fet reunió al final de la travessia del Vivac del Fuego en un clau amb dos ponts de roca.Últim llarg vertical peró amb molt de canto,de seguida tomba i arribem al cim. -Descèns: Planejar una miqueta cap a la dreta i quan veiem que podem baixem a la canal que ens queda a la dreta.La seguim i localitzem la fita ( esquerra ) que ens deixa a una repissa al final de la qual hi ha els ràpels (45 i 35).   Fent el primer llarg d'artifo.  En Berta començant el llarg de sobre al sostre,el llarg d'artifo que tenia més curro... Un cop acabat l'artificial a gaudir del lliure,sabiem que haviem passat el més difícil i anavem més relaxats.   Aixó si com que estavem una miqueta tullits vàrem fotre algun pitó també en aquests llargs de lliure. Que guapo!!!!! Aquesta s'ha colat...es del llarg del sostre. Molt espectacular peró és un Ae..                              .L'aventura en qüestió va passar el Gener del 2010. Les fotos són de'n Berta. Busquets.