dilluns, 6 de gener del 2025

Migranya Profunda a la Roca dels Arcs.

 

Fins passat l'inici de la quarta tirada ens trobem amb un espectacular festival de gotes d'aigua i franges horitzontals, després ja es tracta de buscar la millor manera d'assolir el cim a través d'un pany de paret poc agraït.No se si és de les bones de la paret però si que deu ser de les més assequibles ja que l'equipament és prou abundant.A mi no m'ha semblat que patinés gaire.



Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí pendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passat un pont i a les envistes de la Roca dels Arcs estacionar a les vores de la carretera,aparcaments petits.
Aproximació: Un cop aparcats caçem unes traçes que baixen al riu,el creuen i pujen al vessant de sota la Roca dels Arcs.Seguirem un corriol que flanqueja per aquest vessant fins a l'esquerra de la paret.La via comença uns deu metres a l'esquerra de la clàssica Lleida. Hi ha una tènue inscripció que diu MP.Nosaltres hem xapat els dos primers bolts de la Plaerdemavida,després espits i a mig llarg tornen a ser parabolts ja tota la via.




Horaris: Aproximació 25',via 3'5 hores i 40' del cim al cotxe.
Orientació: Sud.
Grau obligat: V+/6a.
Material: Nosaltres hem fet servir una plaqueta recuperable,dos estreps, unes divuit cintes exprés i l'Alien vermell. La plaqueta recuperable l'hem possat en un cargol d'espit del 8 que pot mancar,la ressenya marca un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 0.75 i va bé dur cintes desplegables així com doble corda per poder-ho xapar tot sense fraccionar a la primera tirada.
Descens: La via acaba en una feixa. Nosaltres hem anat a la dreta (E) fins que hem trobat un lloc adient per assolir el cim,grimpada de III d'uns 10 metres on pot ser aconsellable encordar-se.Aquí anem a l'esquerra (O) seguint un corriol entre boixos que ens deixa al coll entre la Roca dels Arcs i la Roca Alta. Aquí baixarem per un camí que primer te unes senzilles desgrimpades i després baixa ben empipat fins a la base de l'espedat on retrobem el camí de l'aproximació. 
Ressenyes:  Jose Walero i Neskas. Moltes gràcies eta eskerrik asko!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada