dilluns, 25 d’abril del 2022

Esparreguera al Tossal Rodó.


La clàssica d'aquesta paret que a jutjar per les piades a la xarxa rep poques visites. Especulant sobre els motius d'aquest oblit em venen al cap l'incòmode pista d'accés, la mala fama del seu rocam i la proximitat a l'omnipresent massís de Montserrat. Probablement la poca longitud de l'espadat combinat amb la pujada de vora els tres quarts d'hora tampoc acaba d'atreure els escaladors cap aquestes parets. Jo era el primer cop que visitava el Tossal Rodó i n'he marxat amb moltes ganes de repetir. Tornant a la Via Esparreguera es tracta d'un itinerari amb dues parts ben diferenciades: la part inferior  serpenteja per plaques a la recerca del pas més assequible per abastar la xemeneia que s'escala a la segona meitat del recorregut. La roca a la part de baix demana una mica de tacte però res dramàtic i l'equipament és a base de parabolts ja que la via fou restaurada fa poc. Aquesta part es pot escalar en escalada combinada  ( V/Ae ) o totalment en lliure ( 6b ). Pel que fa a la xemeneia superior n'havíem sentit histories de por i la veritat és que s'escala prou bé, hi ha alguns parabolts i de tant en tant podem encabir ferro en algun forat.



Accés i Aproximació: Molt ben explicat al croquis que va fer en Joan Asín en el seu dia, moltes gràcies. Afegir que hi ha una errada ja que en lloc de la C-17 la carretera de sota és la C-55. La nostre visita data del Gener del 22 i en aquella data l'estat de la pista feia del tot recomanable sinó imprescindible accedir a l'aparcament amb un tot terreny, en cas de no disposar d'un 4x4 jo aparcaria al balnearia abandonat de La Puda i contaria amb una hora llarga d'aproximació. En cas de fer l'accés amb cotxe sobretot no anar-hi pels masos de sota la paret, es camina menys però hi ha perill de mal rollo amb els masovers. Si hi anem a peu jo crec que no passa res. L'inici de la via és just a la dreta d'una senyera prou desdibuixada.



Horaris: Aproximació 40',via i rapelar-la 2 hores i mitja. Retorn al vehicle 30'.

Orientació: Sud però la xemeneia de dalt està a l'ombra pràcticament tot el dia.

Material: Unes dotze cintes exprés, un pedal i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.



Grau obligat: V+/6a i Ae.

Descens: Nosaltres hem baixat amb dos ràpels: 30 metres de R4-R3 i 50 metres de R3 a terra.

Ressenyes: Joan Asín,merci!




2 ràpes: 35+50

2 comentaris:

  1. Enhorabona, no conec aquesta zona, la xemenia fa molt goig. La via de l'any 72 deu tenir poca cosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens va semblar guapa la xemeneia, a les plaques lo que passa de IV i no te fissura te ferro, a la xemeneia vas trobant ferro, no se si afegit o original.
      Salut i roc's 70's!

      Elimina