Ens ha agradat molt, menys la primera tirada que és un xic ajaguda i rostollet a la resta de l'itinerari gaudirem d'una bona escalada de fissures i xemeneies molt guapes. Malgrat que la via es repeteix amb certa freqüència, la roca a l'inici del segon llarg demana una mica de tacte. En aquest tram compte si anem amb lliure ja que moltes cordades ho fan amb Ae i pràcticament no toquen la pedra. En el seu dia l'accés a la base de la via es feia rapelant per la mateixa via i per això el corriol que enllaçava el peu de via amb el Camí de les Aigües era pràcticament inexistent. Per fer aquest accés calia emprar un passamà que unia el cim amb la quarta reunió, en algun moment aquest passamà es va trencar i les cordades varen començar a accedir a peu de via caminant. Per això mica en mica es va fressant la traça que porta a l'inici de l'escalada i a dia d'avui podem fer l'accés per sota sense embardissar-nos massa,això si, cal anar cercant el pas entre la vegetació. Nosaltres hem escalat l'itinerari amb dues tirades d'uns cinquanta metres, sense problemes de fregament malgrat dur corda simple i cintes curtes.
Accés: Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes a federats.
Aproximació: Des del Monestir prenem el camí que va cap a la Santa Cova. El seguim fins abans d’una corba força tancada. Ens desviem per un corriol (camí de l’aigua GR-96). Baixem pel camí fins tenir la Roca del Corb a la nostra dreta. Ens desviem per un corriol poc definit i l'anirem seguint amb intuició fins al peu de via. El company començant l'escalada:
Grau obligat: V+/A0.
Orientació: Est.
Horaris: Aproximació des del Monestir 30',via 2 hores i mitja.Del cim al cotxe 25 minuts.
Descens: De la darrera reunió acabar de grimpar amb cura al cim on no hi ha reunió i pot costar muntar-ne una ja que tot són matolls. Anem a la dreta on trobem una gran explanada,trenquem a l'esquerra per rastres de pas fins que trobem amb un petit espadat. Localitzem un corriol a la dreta que ens retorna al Camí de les Aigües per on hem aproximat.
Ressenyes: Escalatroncs i Luichy.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada