Probablement ens trobem davant d'un dels itineraris més clàssics i repetits del vessant sud dels Frares. De motius no en falten: molt d'ambient, línia elegant i una roca envejable. S'ha de dir que la via també te els seus detractors ja que no deixa de ser una burilada, malgrat que el lliure obligat sigui pràcticament anecdòtic és cert que aquest és sostingut i de V+ ben posat. De cavall estant podríem dir que si fem V+ farem el 80% de la via amb Ae, fent 6a el 60%, fent 6a+ 70%, fent 6b/+ ens quedaran dos o tres trams d'Ae i si fem 6c/+ amb solvència escalarem tota la via en lliure. La via es troba mig restaurada amb parabolts, quan més amunt menys en trobarem. La darrera reunió tant sols te un parabolt que no hem sabut reforçar. Hi ha qui enllaça algunes tirades.
Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
Aproximació: Desde ahí caminar siguiendo las indicaciones de Agulles o Refugi de Vicenç Barbé. Tendremos que pasar por el Pas de la Portella que nos llevará a la región de Agulles, seguiremos y bajaremos por un sendero dirección refugio por el camino de la Portella. El refugio lo pasaremos de largo y seguiremos el camino más evidente. Al cabo de un rato veremos unas marcas amarillas, las seguiremos hasta llegar a un collado. A nuestra izquierda nos tendría que quedar la Agulla del Pas del Príncep. Para el inicio de vía tenemos que situarnos en la cara este. Nos emplazaremos debajo de un gran agujero característico. La roca tiene un ‘montículo’ adosado de unos 6 metros de altura con un árbol en la parte superior.
Orientació: Primera tirada Est i la resta de la via Sud.
Grau obligat: V+/A1e.
Horaris: Aproximació 50', via 3 hores i del cim a l'aparcament 1 hora 15'.
Material: Nosaltres hem fet el fet amb 18 cintes i un pedal.
Descens: Un cop acabada la via acabem de pujar al cim. La instal·lació està situada a la cara nord, al costat oposat pel que hem escalat però no hi anem directes sinó que la bordejem per la banda oest. Trobarem una instal·lació formada per un mosquetó i una cadena de tres punts. Rapelarem amb tendència esquerra mirant a la paret amb un sol ràpel de 50 metres que costa molt de recuperar i que diria que no és fraccionable. El ràpel ens deixa just on comença la recomanable Via Normal. Baixem per rastres de pas fins que retrobem el camí de l'aproximació.
Ressenyes: Silenciomineral, Escalatroncs i Arañitaescaladora.Gràcies!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada