dilluns, 27 de març de 2023

La Banda del Tako a Narieda.

 


Explota escrupolosament totes les debilitats d'aquest sector de la paret resultant una escalada ben lògica que segueix un sistema de fissures i díedres amb algun tram de placa. A tenir en compte que segurament l'escalada no arriba a ser mai exposada però no sempre ens podrem assegurar. En aquest sentit recordar que manquen alguns dels claus que marquen les ressenyes tant la tercera tirada com a la cinquena i que tots els ponts de roca necessiten un pla renove. Semi restaurada amb parabolts per sota de la tercera reunió. 


 

Accés: Circulant per la C-14 en direcció a la Seu d'Urgell, a uns 3km. passat el Coll de Nargó girar a la dreta creuant el pont que ens porta a la L-401 en direcció a Fígols i Alinyà ( rètol ). Un cop creuat el pont girar a l'esquerra i a uns 700 metres trobem un aparcament a ma esquerra.  
Aproximació: La via es veu des de la carretera. Travessem la carretera i agafem una traça que trenca a la dreta per una tartera fins arribarà a la  Via del Nifo des d'on caldrà flanquejar una desena de metres a la dreta fins assolir el peu de via. Parabolt i pont de roca visibles així com la inscripció TAK. 
 

 
Material: Unes 16 cintes exprés, un estrep, un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien negre al Camalot del 4. Falten diversos pitons originals a les tirades 3 i 5. Mola canviar alguns ponts de roca.ç
Horaris: Aproximació 10', via i rapelar-la 6 hores. Retorn al cotxe 10'. 
 
 
Orientació: Oest,ombra fins les dues. 
Grau obligat: 6a/A1. 
Descens: La darrera reunió és comuna amb la clàssica Via del Nifo per on hem baixat rapelant i on hi trobarem totes les reunions dotades de dos parabolts amb anelles. Pel contrari a la Banda del Tako les reunions justejen un pèl perque un cagat com jo hi rapeli ( claus i espits ).
 


dilluns, 20 de març de 2023

Sakrilegi a la cara Oest de Sant Jeroni.



El primer llarg comença per una característica fissura diagonal que va de dreta a esquerra. Per a mi aquest és el tram clau de la via. Hi trobarem un parell de pitons, i nosaltres hi vam poder afegir coses petites (tascons, aliens i algun tricam). No tot quedava a caldo i en algun punt s'ha d'anar al lloro amb la roca. Si hi tornés, crec que portaria algun pitó per acabar de protegir. Un cop s'acaba la fissura seguim per una placa equipada amb parabolts. Aquest tram és molt guapo, vertical i amb presa grossa.


El segon llarg és més tranki, però també t'obliga a escalar, amb alguna excursioneta. I el darrer llarg surt a l'esquerra de la placa final de la Nubiola-Torras. Si ens hi fixem veurem un parell de parabolts.


P.D: Piada de principis d'estiu passat.


dilluns, 13 de març de 2023

Caçador de Balenes al Camell de Sant Jeroni.


Si busquem una via sense massa complicacions i no ens fa res suar la samarreta fent una bona caminada aquesta és una bona opció. A la mateixa paret hi ha altres opcions de les quals no tinc informació i que estaria bé fer: Aresta Brucs, La última d'en Salas i Normal..). Nosaltres l'hem combinat amb Per amor a l'art a l'Albarda. Penjo la ressenye de La última d'en Salas per si algú s'anima i ens passa informació.



 
Accés: Aparquem al Restaurant la Vinya Nova del Bruc. Per caminar menys convé estacionar el més a l'esquerra possible.
Aproximació: Prenem la pista que enllaça la Vinya Nova amb Can Jorba, a l'esquerra del restaurant. Uns metres abans d'arribar a Can Jorba agafarem un camí a ma dreta que s'enfila fins al Coll del Musset.El passem de llarg i de seguida veurem el nostre objectiu a ma esquerra. 
 

 
Material: Cintes exprés i pedals.
Grau obligat: V/A1e.
Orientació: Sud.
 

 
Horaris: Aproximació 1 hora,via i ràpel 1'5 hores i 1 hora per tornar a l'aparcament.
Descens: Des del final de la via crestejar en direcció Nord i localitzarem una instal.lació moderna d'on tirem un ràpel per la cara est, crec que d'uns 40 metres. Aquest ràpel ens deixa ben a prop del nostre peu de via.


dilluns, 6 de març de 2023

Sendero Limite a Bonés.


Servidor és un mediocre escaladoret i pitjor aderentista per això quan el company de cognom Sensepor em va proposar Bonés l'hi vaig dir que d'acord però que comencessim per la Sendero Límite i que després ja veuriem. Per si algú no ho sabia Sendero Límite són un grup de madriles que obren vies i les deixen cosidetes de ferro, com a mi m'agarden i si estem parlant d'aderència encara em molen més les xapes a metro. La veritat és que vam fer bona tria, l'itinerari em va agradar per variat i ben trobat em va anar bé per agafar-li el punt a l'aderència sobre gres.A més també te trams atlètics.Després em vaig motivar i ens vam fotre a la que deu ser la segona via més assequible de la paret: l'Areneska.



Acceso: Acercarse al pueblo de Arguis (Huesca). Cruzarlo y en el cruce que encontraremos un poco más adelante tomar  a la izquierda dirección Bentué de Rasal. Seguir la carretera durante 1,6 km. Encontraremos unas gran explanada (escombros al fondo) con un silo verde de sal en su esquina frontal derecha. Dejar el coche aquí. En frente, arriba, está la pared.
Aproximación: Subir por un sendero señalizado con hitos que comienza justo al lado contrario de la carretera. Sendero bien señalizado, pero muy laberíntico (sube, baja, va para la izquierda, para la derecha...). Hay que estar atento a no perder el rastro. Al llegar a la pared veremos pintado en su base "Con coco y alicates". Subir recto unos 3 metros y encontraremos el comienzo de la vía. Nombre pintado en la pared. Desde el coche unos 45 min.   



Grau obligat: V+ tant pel primer com pel segón de cordada.
Material: 12-13 cintas + material para las reuniones. Si andamos justos de grado pueden venir bien un juego de  friends y de fisureros para el inicio del L4 y para la grieta horizontal del L6.
Tipo de roca: Arenisca marrón.
Orientación: Sud.
Horaris: Aproximació 45',via i ràpels 3 hores. Retorn al cotxe 40'.
Descenso: De la R7 o de la R8 (senderillo evidente) acercarse andando al inicio del pasamanos.  El pasamanos (cuerda fija) nos lleva a la instalación del primer rapel que está justo encima del borde derecho del gran techo que hemos cruzado en el L7. Con dos cuerdas de 60 metros de la instalación del rapel se baja en una tirada al R4 y de ahí en otra al R2. De ésta última reunión un corto rapel de 15-20 metros nos deja en unas repisas por las que podemos bajarnos andando.  Con una cuerda simple habrá que hacer más rapeles. R1, R2, R3, R4 y R5 equipados para poder ser rapeladas.
Ressenyes: Així com tota la informació redactada en castellà pertanyen al blog Escaladatzecas. Gràcies!