Noche de Acción al Pa de Sucre.

 

La via ens ha agradat molt i no només per l'entorn.Tots els llargs ens han semblat bons

Escalada sobre plaques de bon granet amb nervis i bolets,una tirada de díedre ben guapa per donar-li varietat.Als qui no els hi agradi caminar millor que busquin alguna altre itinerari ja que aquí no els hi sortiran els números.Hi ha qui primer escala l'Esperó de Mordor quedant així una molt bona integral.

Hem reforçat les roles amb el següent material:

R1: Alien groc,R2: Bec de roca,R3: Camalot de l'1 i R5: Camalot del 2.

Accés: Embassament de Cavallers.S'hi pot pujar a qualsevol hora del dia però no s'hi pot pernoctar.

Aproximació: Sortim en direcció al Refugi Ventosa: vorejar l'embassament,plans del riu Malo,Llastres de la morta i arribem al trencant de l'Estany de Tumeneia.Deixem el camí del Refugi i anem cap aquest estany,últim punt per agafar aigua.

Ens enfilem al llom esquerra del llac i anem en direcció al Tossal Negre,elevació que evitem per la dreta gràcies a un sistema de vires fitades.Ja veiem la cara Est del Pa de Sucre,nosaltres anem a la Sud.Ens acostem a la cara Est i l'anem vorejant fins a sota de la Sud i ens atensem a peu de via.El primer bolt costa molt de vuere,nosaltres hem fet una fita.

Hi ha la possibilitat de tallar camí sense passar per l'estany de Tumeneia però si no es coneix és de mal trobar.

Horaris: Aproximació tres hores,el mateix que per fer la via i quatre hores per baixar del cim a la Pressa de Cavallers.Nosaltres vàrem estar una hora buscant el peu de via.

Material: Una desena de cintes exprés,algun tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2.

Grau obligat: V/A1.Alguna galeta interessant en el IV/V.

Orientació: Sud.

Ressenyes: Tots els dibuixos són d'en Luichy.Qualitat màxima,mil gràcies!!

Descens: Del final de la via anar a l'esquerra sense canviar de vessant.Anirem desgrimpant fins assolir una bretxa que ens permetrà canviar de vessant.Seguim desgrimpant en direcció a la tartera de la base de la paret.Al final hem fet un ràpel de 30 ( pitó+pedra caiguda ) força net.Aquest ràpel es pot evitar desgrimpant per unes vires.

Maria Brizard als Tres Consellers.

 

Una manera una mica més complicada que l'Aresta Ferbos per escalar aquest cim. A mig camí entre una via i una cresta,més per amics de les xiruques que del magnesi. Hi ha trams aïllats prou xulos. Molt de compte amb la roca a la part final de la segona tirada ja que va de pet a la primera reunió.

Accés: Estany de Cap Long.

Aproximació: La via és ben visible des de l'estany/embassament de Cap Long. Creuem la presa a la dreta i prenem un sender ben costerut direcció al Coll del Gat. Al cap d'una estona de pujar hem de deixar el camí que puja al Coll del Gat i agafar el que marxa a flanc cap a l'esquerra en direcció a la Vira Batan,poc evident malgrat que te marques vermelles. Anem flanquejant per sota del Ramougn i una mica abans d'arribar a sota del Neouville trenquem de nou a l'esquerra cap a la cara sud del Pic dels tres Consellers. Gran entosta de la segona tirada ben visible,atac a la seva vertical. 

Material: Cordes de 60,vuit cintes exprés llargues i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. Piolet i grampons entre útils i imprescindibles segons la neu que hi hagi tant per accedir a la paret com per baixar per la Vira Batan.

Orientació: Podria molt ben ser Sud.

Horaris: Aproximació una hora i mitja. La via l'hem enllestit amb un parell d'hores que és el que hem trigat a baixar.

Grau obligat: V+/A0.

Descens: La via acaba a pocs metres del cim dels Tres Consellers. Des de la darrera reunió acabem de grimpar a la cresta,nosaltres això ho hem fet desencordats. Un cop aquí desgrimpem a ma dreta (II) fins al coll amb el Neouville.En aquest punt trenquem a ma dreta a través de la Vira Batan que ens deixarà a la tartera de peu de paret per la que hem aproximat. A destacar tres coses d'aquesta vira:

1) Les cordades que puguin estar fent la cresta dels Tres Consellers poden tirar-nos pedres: casc posat i el màxim d'arrambats a la paret.

2)  A la part final quan la cosa es complica hi ha dues instal·lacions ben modernes de ràpel.

3) Justament en aquesta part final de la vira hi pot haver neu i pot anar bé dur ela grampons i/o piolet.

Via Eterna Juventud a la Maladeta.

 

Guapa via en una paret tant ben parida com llunyana, o potser per això la trobem tant bonica. Si realment no t'agrada caminar suposo que ja pots obviar aquesta escalada, encara que sempre s'ha dit que a la Sud de la Maladeta hi ha el millor granit del Pirineu...tu mateix!. Són moltes les cordades que únicament escalen la Directa quan visiten la cara sud del Pico Abadias i costa trobar piades d'altres itineraris. Doncs la veritat és que ens ha semblat d'una dificultat similar a la Directa i igualment recomanable.  Tant mateix pot ser una bona pensada dur-la en cartera per si trobem gent a la Directa, per esquivar els capricis del glaciar o per si passem més d'una jornada a la zona.La primera tirada és la que ens ha portat més feina i el final fisurat l'he trobat especialment plaent, pel mig molts trams xulos i poc rostoll.

 

Accés: Nosaltres hem fet la logística d'acampar als Ibons de Cregüeña i fer activitat uns dies per la zona. Si es va a escalar la paret en el dia deu ser millor anar per Coronas on caldrà estar pendents dels horaris dels taxis. A Benasque prendre la A-139 en direcció l'Hospital de Benasque. Al cap de 8,5 km. ens desviarem a la dreta cap a Los Baños de Benasque. La carretera baixa al riu i el creua, al primer revolt a l'esquerra nosaltres trencarem a la dreta per una pista baixant pel costat del riu poc més d'1km.Aparcarem a les immediacions d'una cabana de pescadors havent localitzat el camí que puja cap als Ibons de Cregüeña ( cartell ).

Aproximació: El camí que puja fins als Estanys de Cregüeña està marcat amb pintura blava i moltes fites. En arribar a l'estany el roedejem per l'esquerra i remuntem la tartera fins a peu de paret. Per arribar a peu de via cal grimpar un primer ressalt fins a R0,a muntar. Les formes de la primera tirada estan molt ben dibuixades a la ressenya i no ens ha costat gens de trobar.

 

 

Horaris: Aproximació a Cregüeña 3 hores, a peu de via 1 hora,via 5 hores ( fins Gàrgola ) i ràpels 2 hores.De peu de paret al cotxe 3 hores. Total surten 14 hores d'activitat,contant que hem pujat carregats fins als Estanys de Cregüeña per vivaquejar , segurament si haguéssim anat amb menys pes hauríem retallat alguna hora.

Grau obligat: V+/A1.

Material: Una dotzena d'expressos llargs,un estrep, un joc de tascons amb els micros inclosos i un altre de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4. Si volem cosir el primer llarg repetir els tascons petits i/o els Aliens verd i blau. A la guia recomana dur alguns claus així com els grampons i el piolet.Nosaltres no hem fet anar ni una cosa ni una altre.

Descens: Diria que es pot baixar en ràpel pel mateix pany de paret que acabem d'escalar aprofitant les reunions de la Ostegun Urdin Batean.Nosaltres hem anat a buscar la línia de ràpels de la Directa,ja que són amb parabolts i a més ja la coneixíem.Hem baixat al vessant oposat i hem remuntant una seixantena de metres fins a la Gàrgola de la Directe. Un cop aquí hem fet 6 ràpels d'entre 35 i 50 metres equipats amb doble parabolt anellats,alguns amb cadena i altres amb cordino( recanvi).

Ressenyes: Luichy, recomanable comprar la seva guia de la zona per les múltiples alternatives i vies per rematar la visita a la zona.

Via Directa a la Maladeta.

La gran clàssica d'aquesta paret, de fet és tant clàssica que deu sortir a la guia d'en Bellefon. La Gàrgola ens mira atentament mentre escalem bons murs fissurats sobre un granit de pel.licula...que més voleu!. La via en si m'ha semblat molt bona i assequible llevat de l'entrada, on crec que hi mancava un pitó de manera que ens hem trobat amb una bona apretada sobre roca entre humida i molla. Suposo que els que ens atansem a escalar en aquesta paret ens agrada caminar però igualment jo crec que encara que no ens agradi caminar l'itinerari paga la pena.

 

 

Accés: Nosaltres hem fet la logística d'acampar als Ibons de Cregüeña i fer activitat uns dies per la zona. Si es va a escalar la paret en el dia deu ser millor anar per Coronas on caldrà estar pendents dels horaris dels taxis. A Benasque prendre la A-139 en direcció l'Hospital de Benasque. Al cap de 8,5 km. ens desviarem a la dreta cap a Los Baños de Benasque. La carretera baixa al riu i el creua, al primer revolt a l'esquerra nosaltres trencarem a la dreta per una pista baixant pel costat del riu poc més d'1km.Aparcarem a les inmediacions d'una cabana de pescadors havent localitzat el camí que puja cap als Ibons de Cregüeña ( cartell ).

Aproximació: El camí que puja fins als Estanys de Cregüeña està marcat amb pintura blava i moltes fites. En arribar a l'estany el roedejem per l'esquerra i remontem la tartera fins a peu de paret. Per arribar a peu de via cal grimpar un primer resalt fins a R0,a montar.El sostre que s'esquiva a la primera tirada i la Gàrgola són bones referències per ubicar la via.

 

 

Material: Unes 14 cintes exprés millor llargues, algun tascó i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Dúiem un 4 peró crec que no l'hem possat. Tampoc hem fet anar les repeticions de números grans (1,2 i 3 ) ni tampoc els 3 claus que penjaven del nostre arnés. Hi pot haver neu a peu de via de manera que calguin grampons i piolet,no ha estat el cas.

Horaris: Aproximació a Cregüeña 3 hores, a peu de via 1 hora,via  3 hores ( fins Gàrgola ) i ràpels 1'5 hores.De peu de via al cotxe 3 hores. En total surten 11.5 hores de cotxe a cotxe,contant que hem pujat amb queviures per dies,els sacs i el fogonet fins a Cregüeña, de manera que amb menys pes es poden retallar els horaris.

Grau obligat: Teòricament es passa en V+/A1. A la primera tirada, que he fet de segon, ho he vist més aviat de 6a obligat. És un tram on crec que hi manca un pitó.No se si es pot clavar algun extraplà, dur una canya i/o un ganxo per tal de xulejar-ho. La resta de la via, si es du prou ferro, si que m'ha semblat de V+/A1.

Orientació: Sud,però a la part de baix no l'hi toca el sol fins cap allà les 12.

Descens: Hem rapelat per la mateixa via a l'alçada del Trampolí. Hem fet 6 ràpels: d'entre 35 i 50 metres equipats amb doble parabolt  amb anelles,uns amb cadena i altres amb cordino( recanvi ). Els dos darrers coincideixen amb les dues primeres roles de la via i l'antepenúltim es troba una mica més amunt del tercer relleu.

Ressenyes: Luichy,moltes gràcies. Per fer l'activitat anàvem amb la seva guia de la zona i ens va anar molt bé!.

Sud Directe al Pic de Serradets.

Molt bonica via en el seu grau,hem gaudit a parts iguals de les esplèndides vistes així com de les plaques tombades i farcides de cantells. No és per res que el mític Bellefon la inclou entre les 100 millors ascencions de tot el Pirineu. Aquesta ruta és un redreçamnet de la Sud Clàssica buscant deliberadamnet els passatges més estètics.Hi ha qui la utilitza per omplir la tarda que arriba al refugi per l'endemà acometre algun objectiu més ambiciós hi ha qui ja es conforma amb aquesta petita joia.Nosaltres hem entrat per les dues primeres tirades de la Brecha de Rolando sumant d'aquesta manera 50 metres més d'escalada i d'una dificultat similar.

 

Accés: Coll de Tentes, a on arribem per carretera des de Gavarnie. Al coll hi ha un cartell advertint de la prohibició de dormir tant amb tenda com al mateix vehicle.  

Aproximació: Des del Coll de Tentes agafem una carretereta tancada al transit que de pla ens portarà al Coll de Bujaruelo. Aquí trenquem a l'esquerra fent una mica més de pujada, creuant un baixant d'aigua i després de superar un tram més costerut arribem al Coll de Sarradets a les envistes del refugi homònim. Des d'aquí si agafem una mica se perspectiva veurem el corriol que va a peu de via així com tota la linea. Baixem per aquest corriol que ressegueix la base de la paret i en 5' arribem a la canal per on s'accedeix a peu de via i per on nosaltres acabarem baixant. Per arribar al peu de la via La brecha de Ronaldo hem de baixar un centenar de metres més fins a on la base de la paret comença a anar plana. Fletxa i pont de roca visibles. 

Material: Unes vuit cintes exprés, algun tascó i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Posats a estalviar pes probablement ens puguem estalviar el 3. 

Horaris: Aproximació des del Coll de Tentes 1 hora 30 minuts,via i descens al peu de via 3 hores 30 minuts.

Grau obligat: V+/A1e,trams de IV/V una mica exposats. 

Orientació: Sud. 

Descens: Del final de la via acabar de crestejar al cim i baixar-ne a l'esquerra ( Sud ) per una canal fins arribar a les pendents d'herba. Aquí anar a la dreta ( direcció Coll de Sarradets ) a buscar una canal/díedre que podem desgrimpar o be fer-hi dos ràpels gràcies a uns ponts de roca.

Ressenyes: Una mica de tot arreu: collita propia, Luichy, Hokus Pokus i Camp to camp. Gràcies!!!!

Via Ravier a la Torre de Marboré.

Quin bon ull ( o cop de sort ) en Ravier i companyia per trobar el camí en una paret aparenment infranquejable,quina empenta per atacar aquest llamp de tàpia i quin ofici per sortir-ne per dalt. La veritat és que quan et cardes a sota d'aquest pedrot el tema planta cara i si ets un escalador dels de V+/A1 has d'empasar sal·liva mentre et vas repetint el mantra de "es passa amb V+,es passa amb V+...".Malgrat o potser gràcies a aquests neguits previs un cop possat en situació,tot i que la via m'anava una mica gran ,l'he trobat boníssima. Hi trobarem pasatges sorprenents,curiosos i variats;sempre a la recerca del punt feble. Itinerari amb cert compromís,ens ha semblat molt difícil la retirada a partir de la quarta reunió.Aquesta role és comuna amb la Sida Vertical,de la qual mola portar ressenya per si hem de rapelar. Compte amb el fregament a la cinquena tirada. Aquesta via sol tenir trams molls pel que resulta aconsellable atacar-la en època de sequera o bé al final de la temporada.

Accés: Coll de Tentes, a on arribem per carretera des de Gavarnie. Al coll hi ha un cartell advertint de la prohibició de dormir tant amb tenda com al mateix vehicle.

Aproximació: Des del Coll de Tentes agafem una carretereta tancada al transit que de pla ens portarà al Coll de Bujaruelo. Aquí trenquem a l'esquerra fent una mica més de pujada,creuant un baixant d'aigua i després de superar un tram més costerut arribem al Coll de Serradets a les envistes del refugi homónim. Acabem d'arribar i prenem el camí que fa cap a la Bretxa de Rotllan. De seguida deixem l'esmentat camí i trenquem a ma esquerra just per damnunt de la zona d'acampada. Creuem tarteres amb traça i alguna fita,passem una tapa de claveguera i rodejem unes parets per sota. Acte seguit ens toca tornar a pujar per terreny més incómode Fins a l'últim moment no veurem la via i l'eviden canal-díedre del primer llarg

Material: Per fer-la amb V+/A2 hem fet anar un pedal,16 expresos, algúns tascons i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4 repetint tot del 0.75 en amunt.El del 5 no m'hagués cardat nosa a l'inici de la tercera tirada,mola portar pitons ja que els que hi ha són força vells i si peten en algun punt podem quedar cardats.

Grau obligat: V+/A2 o 6a/A1.

Orientació: A mitjans de Juliol tenia sol de 8 a 12.

Horaris: Aproximació 2 hores 45' des del Coll de Tentes, 1.30 fins al Refugi i 1.15 del Refugi a peu de via. La via la gent la fa amb 5-8 hores,nosaltres amb 10,ens anava gran. Del cim al Coll de Tentes 3 hores.

Descens: Quan acaben les dificultats apareixem a una gran tartera.Rodejar el cim per la dreta i anar a busacar la Canal de la Cara Sud baixar per ella i ja veiem el Coll que hi ha sota del Casco de Marboré ( Pas dels Sarrios ),les fites ens hi duen hi ha cable i pujem a la Bretxa de Rolando des d'on baixem al refu.

Ressenyes: La foto no se de qui és,si algú ho sap que ho digui i el cito. La ressenya dibuixada d'en Luichy,impossible perdre's!.

.

Paseo Geológico al Vallibierna.

M'ha semblat una d'aquelles vies que no saps si recomanar o no. Personalment em va agradar més la veïna Dia de Lluna i sobre el paper també fot més bona pinta la Sorprendente. De totes maneres jo m'ho he passat molt bé en aquesta grimpada molt poc equipada, de baixa dificultat i on costa molt més desxifrar l'itinerari que superar els passos. Hi ha tres trams que deuen sumar 40 metres on si que tens més sensació d'escalar que de grimpar. Si bé escalatoriament l'itinerari no acaba de saciar hi podem trobar altres al·licients com el fet de pujar un 3.000 escalant o la varietat geològica a la que fa esment el nom. Val a dir que a la tercera tirada hem perdut l'itinerari durant un parell de llargs i potser això ha intensificat la sensació de rostoll.

Aproximació: Es tracta de seguir força estona el G.R. .Primer passem per dins d'un túnel per després resseguir tota la riba Nord ( dreta ) del llac. Creuem un riu mitjançant una passarel·la metàl·lica i arribem a una bifurcació de camins. Aquí deixem el G.R. que marxa a la dreta i que ens duria al Refugi de Cap de Llauset. En lloc d'això nosaltres seguim recte començant a veure la paret a ma dreta, quan localitzem la via hi pugem directament sense camí ni fites però per terreny evident. La primera tirada del croquis l'hem escaquejada sense adonar-nos-en, hem iniciat l'escalada en un evident díedre. Cinc metres a la dret teníem els parabolts de la Sorprendente.

Iniciant la via

Material: Nosaltres hem gastat unes vuit cintes desplegables, algun tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.

Orientació: Sud.

Horaris: Aproximació 1 hora 15',via 4 hores i mitja mentre que per baixar hem trigat 2 hores 15'.

Grau obligat: V/V+.

Descens: Un cop acabades les dificultats, acabem de pujar fins a la cresta. Per pujar al Vallibierna hauríem de seguir cresta amunt. En cas contrari, anem una mica a la dreta i de seguida tirem avall en direcció nord. Passem pel costat del Refugi Cap de Llauset i després d’una llarga volta, enllaçem de nou amb el camí d’aproximació.

Gran Díedre al Drac de Tumeneia.

 

Molt bona activitat,tots els llargs són guapos i no n'hi ha cap de sobrer. Quan erem a la darrera reunió tots tres vàrem exclamar el mateix:" Llàstima que s'acabi tant ràpid!!".Si som de comptabilitzar l'estona de trescar com un cost i no com un guany s'ens gira feina a trobar alguna proposta per rematar la jornada. Bona roca i escalada prou variada,lógicament molt de díedre però en algún moment ens demana escalar en placa.

Accés: Si no volem caminar 9 km de carretera i pista o saltar-nos la llei hem d'agafar uns busos a Arties. Aquests busos ens pujaran fins a sota del Refugi de la Restanca.Valen 6.5 € i surten a dos quarts del poble,baixen a les hores en punt.

Aproximació: Els busos ens deixaran al final d'una carretereta on farem cap al Refugi de la Restanca per un corriol costerut a ma esquerra.Un cop a la  Restanca pujar fins a l'Estany de Mar i vorejar-lo per la riba esquerra fins que veiem que podem pujar a l'esquerra. Remontem una vall a l'esquerra per terreny incómode de blocs fins que veiem el nostre objectiu a ma esquerra.

Horaris: Aproximació 2 hores des d'on et deixen els taxis a peu de via,4 hores per fer la via i rapelar-la i 2 hores per tornar a ser als taxis. 

Material: Unes catorze cintes exprés, algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4. Nosaltres vàrem repetir 0.75,1 i 2 però crec que és millor repetir el 0.5 i l'Alien groc.

Orientació: Sud Est,sol a partir de quarts de dues.

Grau obligat: V+/A1.

Descens: Totes les reunions llevat de la primera resten amb dos bolts i anelles de manera que hem baixat amb 3 ràpels de 50 metres: R6-R4,R4-R2 i R2-terra.

Ressenya: Jordi Marmolejo el dibuix i Luichy la foto. Mil gràcies!