dilluns, 1 d’agost de 2022

La Ventana Indiscreta al Mirador del Gresolet.

 


Si ens basem en les piulades de les xarxes aquesta és l'itinerari més repetit d'aquesta paret amb aproximació verdoniana. La veritat és que la via ens ha agradat força; l'hem trobat mantinguda, de dificultat homogènia i moviments variats. Sanejada per repeticions menys últim llarg on cal parar atenció, no és difícil però no val caure. No hem escalat la primera tirada.



Accés: Estacionar a l'aparcament del Gresolet al municipi de Saldes.

Aproximació: Es fa rapelant la paret, en el nostre cas per la pròpia via. Crec recordar que a baix s'hi veia una pista. Saltem la barana i anem a muntar el primer ràpel d'un pi amb doble branca molt característic sense cap cordino. Un parell de metres abans d'aquest pi hi ha un altre pi amb instal·lació però no se perquè es fa servir aquest altre. Nosaltres hem fet els següents ràpels: 

1)  Pi dues branques-R4. ? metres.

2) R4-R3 25 metres.

3) R3-R1 55 metres

Material: Nosaltres només hem fet anar les cintes exprés i un Alien verd però hi ha qui empra un joc de friends des de l'Alien Blau al Camalot de l'1 i algun tascó.

Grau obligat: V+ ,si es va just de grau preveure deixar una corda fixada o cintes exprés.

Horari: Rapels 1 hora, via 1 hora. 

Orientació: Nord.

dimecres, 27 de juliol de 2022

Ramón Casadevall al Pic de Coma d'Or.

 


Una sortida ideal per fer la cabreta pirinenca: caminar,saltar de bloc en bloc,grimpar i escalar una miqueta.La major part del recorregut  ens mourem per terreny herbós i poc mantingut llevat de la cinquena tirada.Aquest cinquè llarg és sostingut i ben obligat. Malgrat que no s'ens ha trencat cap pressa cal parar atenció a la roca ja que la via és recent i poc repetida. Aquestes impresions poden no ser fidedignes ja que tant sols hem escalat les dues darreres tirades de la via,hem estat incapaços d'encertar l'inici correcte i hem grimpat per on bonament hem pogut fins a localitzar el ràpel de la quarta tirada.Potser el bon ull i saber fer dels aperturistes, de solvència contrastada, els ha permès localitzar una linea ben xula a la part inferior i la via és guapíssima. S'ha de dir que tinc constància de dues repeticions a part de la nostre i cap d'elles ha localitzat la via fins al ràpel. Parlant del ràpel, aquest sembla factible de desgrimpar.



Accés: Estacionar al petit embassament que hi ha a la Coma d'en Garcia. Per arribar-hi ho farem a partir del Coll de Pi Morens on agafarem una pista a ma dreta si venim de Porta. Aquesta pista es bifurca i convé prendre el braç de la dreta. A partir d'aquest trencall l'estat de la pista empitjora. Nosaltres hi vàrem ser al Juliol del 22 i hi passaven fins i tot autocaravanes. En cas d'estacionar al Coll de Pi Morens comptar amb 35' més de caminada.

Aproximació: Des del petit embassament seguir fins el final de la pista que ja ens ha semblat impossible de fer-la amb el cotxe i on trobarem un corriol que la va tallant. Aquest corriol ens mena a un coll ( La Portella ? ) des d'on visualitzem el nostre objectiu. Fem una pujada i quan ho veiem clar comencem a baixar cap a la tartera ( per aquí passarem a la baixada ). A través de la tartera assolirem la base de l'esperó on hi ha una fita (?),teoricament l'inici de la via és en una placa vermellosa a la dreta de l'esperó però nosaltres no l'hem localitzat.


Orientació: Nord Oest.

Horaris: Aproximació 1 hora 30 minuts,via 4 hores i retorn 2 hores.

Grau obligat: V+.

Material: Joc de tascons incluits micros i de friends de l'Alien negre al Camalot del 3 així com unes vuit cintes exprés millor desplegables. No seria mala idea un parell o tres d'extraplans per si ens perdem a la part inferior. Depèn de l'època podem trobar neu a l'inici i haver de menester piolet així com els grampons.

Descens: Des del cim seguir la Via Normal que crec que està marcada amb lineas blaves. Fem un primer crestall,devallem per una carena i retrobem el camí de l'aproximació.

Ressenyes: Gatsaule ( foto ) i Edu Sallent ( dibuix ), gràcies!.



dilluns, 25 de juliol de 2022

Via Badalona a la Dent de Cabirols.

 


M'ha semblat una via de contrastos, tant aviat et topes amb un ressalt cosit a expansions com et trobes navegant sense ferralla a la vista. La roca en general bona però no és la típica clàssica arxirepetida per tant en alguns punts demana precaució. A nosaltres ens ha calgut consultar i interpretar la ressenya en més d'un lloc. La ressenya d'en Parce que penjo ens ha anat bé però crec que la majoria de tirades són més llargues, hem enllaçat la segona i tercera però molt justos de corda. Al final a mi m'ha acabat agradant mentre que al company no l'hi ha acabat de fer el pes.



Accés: Estacionar al Mirador del Gresolet, al municipi de Saldes.

Aproximació: Pugem fins al Refugi Lluís Estassen on prenem el camí que mena a l'Enforcadura. Seguirem l'esmentat camí fins just superada la tartera que baixa dels Cabirols. Just acabada de passar aquesta tartera pujarem per un corriol a ma dreta, al principi pel bosc i després per tartera, fins a peu de via. L'inici de la ruta el situem uns metres més enllà de la clàssica Civís Genís. Crec recordar que es veien els parabolts.Aquí soto una foto del company a la primera tirada.



Material: Joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3 ( posat un cop opcional ).Doble corda i unes 14 cintes ben llargues ja que hi ha tirades molt sinuoses.

Horaris: Aproximació 40',via 4 hores i descens 1 hora.

Orientació Est sol fins les 12.




Grau obligat: V/V+.

Descens: Del final de la via flanquejar a l'esquerra i descendir pel vessant en direcció a la tartera que baixa de l'enforcadura ben visible.

dilluns, 18 de juliol de 2022

Via Massey Ferguson al Contrafort de la Dent.

 


Atlètica i espectacular, amb díedres i bavareses de bona qualitat .La primera tirada te una segona part més arrostollada, si algú coneix la manera d'arribar al segon llarg sense fangar tant que ho digui ara o que calli per sempre!. Segona role comuna amb la Surtdekasa.


Accés: A Queralbs agafem la carretera que puja a Fontalba.Només la seguirem un o dos quilómetres aparcant a ma esquerra quan ens creuem amb el camí que puja cap a Núria.

Aproximació: Cal seguir el camí que puja a Núria.Aquest camí ofereix dues variants,a nosaltres ens interessa el camí dels Duis ( esquerra,cartell) que passa per sota mateix de la Dent d'en Rossell o Roc dels Duis.
Tenim dues opcions:
1) Per la tartera que hi ha a la base del Contrafort: Potser es camina menys però és més incòmode. Just després d'una vauma amb un banc deixem el camí de Núria i pugem per l'esmentada tartera, alguna fita.
2) Per la baixada de la Dent: Passem l'esmentada vauma, un oratori i una petita font. Just després de la font localitzem una tartera a ma esquerra. Seguirem una traça fitada que flirteja amb el bosc i la tartera. Més amunt trobarem fites que van a dreta i a esquerra, a les envistes del recordatori d'un esquiador mort.
Aquí convé seguir les fites que van a l'esquerra fins a sota del Contrafort de la Dent, que més que un contrafort és una paret que hi ha a la dreta de la Dent.
Un cop situats sota la paret localitzarem la via amb la fotografia de la ressenya.

Grau obligat: Com que és una línia fissurada de cap a peus sembla trampejable amb l'habitual V+/A1.



Material: 12 cintes exprés, algun tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4.Nosaltres no hem utilitzat les repeticions de la topo (0.75,1 i 2 ),sinó haguéssim fraccionat la tercera tirada potser ens haguessin fet servei.

Descens: Nosaltres hem enllaçat amb una via de la Dent ( 15' ,tram de III aïllat, evident ).Per aquesta opció crec que és millor escalar la Quarcita o alguna altre de la part esquerra de la paret.

Sinó es baixa amb tres ràpels de 30 fraccionables per la Surtekasa. La R1 no està equipada per rapelar.

dimecres, 13 de juliol de 2022

Jacint Aguilar a la Castellassa.


Una via amb bon ambient i roca acceptable, tot i així estem a on estem i ens ha petat alguna cosa, la meitat de la via es fa amb artificial i la meitat en lliure. Em sembla que sense ser de les més clàssiques de Sant Llorenç la via es va escalant amb certa freqüència. 





Accés: Cal anar a l'urbanització Cavall Bernat de Matadepera i estacionar a al final del Carrer Vista Alegre on comença l'anomenat Camí dels Monjos.


Aproximació: Seguim l'esmentat Camí dels Monjos que si no m'equivoco du al cim de la Mola i que comença amb una bona pujada. Feta aquesta pujada ve un llom menys dret moment en el que deixarem el Camí dels Monjos per agafar-ne un a la dreta que mena al Coll del Malpas fent pujades i alguna baixada. Al Coll del Malpas, entre el Gurugú i els Plecs del Llibre, ens caldrà flanquejar un tram rocós amb restes de graons tallats. Arribem a una esplanada om s'inicia l'evident aresta de la Via Normal. Resseguim la Castellassa per la dreta fins arribar al peu d'una evident canal/xemeneia: Via de la X. Els primers metres són comuns amb aquesta via, a partir d'una evident alzineta flanquejar a la dreta a caçar un parabolt ben visible en una vira evident.



Orientació: ?

Grau obligat: V+/A1, el lliure obligat molt concentrat a la tercera tirada.

Material: 15 cintes, un sol estrep, algun tascó i joc de friends des de l'Alien verd al #3.Hagués anat bé repetir 0.75 i 0.5 ( per cosir la quarta tirada com si no hi haguessin els tacs ) així com un cordinillo finet per enfilar un pitó prou precari al flanqueig del quart llarg.



Horaris: Aproximació 30',via 2 hores 30',ràpel i retorn 45'.

Descens: Hem fet un sol ràpel de 50 per la xemeneia de la Via de la X , compte que la corda es pot enganxar.


dilluns, 11 de juliol de 2022

Via George Harrison a l'Agulla del Romaní.


Bona via, ideal si correm per la zona i volem sumar metres. Malgrat trobar-se encarada a l'Oest roman a l'ombra fins cap allà les quatre de la tarda, cosa que la fa perfecte per a jornades caloroses. Itinerari Daltònic amb una primera tirada fineta però amb més canto del que sembla  i un segon amb un patatal típic de Montserrat. Generosament equipada amb espits en molt bon estat menys un tram molt concret de la segona tirada així com l'arribada al cim, si anem amb un novell malgrat tingui més grau jo l'hi faria fer el primer llarg. La reunió cimera és aconsellable fer-la vinculant els tres arbres que trobem al cim de manera que si aquesta és la nostre intenció caldrà arribar-hi un pèl sobrats de corda.



Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Des de Can Maçana anem al Refugi Vicenç Barbé i prenem el camí en direcció est cap a Frares. Poc abans d’arribar al Pas del Príncep, prenem un corriol en direcció nord cap al Lloro (marques blaves). Just abans que el camí s’enfili cap al Dit, en un moment en que el camí planeja, sortim a la dreta i pugem per un torrent fins al peu de via. Inici bastant a l'esquerra de la paret, espits del 8 Fixe daurats visibles des del terra.



Grau obligat: V/V+.

Material: 15 cintes. Estrep útil si s'escala amb artificial la primera tirada.



Orientació: Oest, nosaltres hi vàrem ser al Febrer i a les 3 encara era a l'ombra.

Descens: Curta desgrimpada per la Via Normal (vessant nord-est), i resseguint l’agulla cap a l’esquerra tornem de nou a peu de via.

Ressenyes:  El col.leccionistadevies, dalton's i Jose Walero. Gràcies trempats!

dimecres, 6 de juliol de 2022

Esperit Lliure a la Punta de la Vinyola.

 


Una via molt ben trobada, amb les tirades 4 i 6 especialment boniques. S'endevina una bona feinada dels obridors alhora de netejar l'itinerari però hem vist uns grans blocs a la quarta tirada que sembla que són inestables.Malgrat ser un itinerari prou recent crec que s'està fent molt i s'acabarà convertint en una clàssica de la paret. Hi ha qui es salta la quarta reunió,costa de trobar ja que està a la dreta i es veuen les assegurances de la cinquena tirada que marxen a l'esquerra.


Accés: Coll de Pi Morens,a l'estació d'esquí de Porta/Pi Morens.Si disposem d'un tot terreny i no tenim escrúpols ( cartell de prohibit ) podem seguir la pista fins a un remontador retallant una mitja hora l'aproximació i la baixada.

Aproximació: Seguim amunt per les pistes.Agafem una pista que puja per sota dels remontadors sempre amb la intenció de vorejar la vall de sota la via per la dreta.Quan la pista fa un revolt a la dreta nosaltres anirem cap a l'esquerra per un llom on trobarem algunes fites.Seguint aquest corriol arribem a la tartera de peu de via.L'inici de la via és uns cinc metres a l'esquerra de l'Esperó del Centenari en un esperó tombat amb una fissura.Hi ha un parabolt a la paret de la dreta però està a uns 20 metres del terra i no es veu fins que el grapes.Tingueu en compte que entre l'Esperó del Centenari i l'Esperit lliure hi ha la Narco Alpinisme ( pitó i xapa visibles ).

A l'inici de la via


Material: A Hem necesitat un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. Dúiem les repeticions que indica la ressenya (.75,1 i 2) però no les hem utilitzat.

Grau obligat: V+/A1.



Horaris: Aproximació 2 hores,escalada 3.5 hores i baixada 1 hora 45'.

Orientació: La via te sol a partir de les onze.
Descens: Des del final de la via grimpar a la carena ( II,algún pas de III ). A la carena trencar a l'esquerra i baixar per la segona canal fins les inmediacions del peu de via.