Sur Directa a Peña Santa

 

Arribar de peu de via al cim ha estat el més senzill i menys costos de l'activitat. Si esteu buscant una aproximació llarga, una paret amb compromís i una baixada que en el millor dels casos només serà llarga no cal que busqueu més, ja podeu fer-hi cap.L'itinerari més senzill i clàssic d'aquesta paret,com us podeu imaginar és el que en diuen una via alpina: lògica,sempre a la recerca del pas més senzill i amb el toc de discontinuïtat que no podia faltar.Important evitar el descens de nit i/o amb mal temps.

Accés i Aproximació: El més habitual és pujar a fer un vivac a un prat que hi ha al peu de la paret sud i que s'anomena Vega Huerta. En aquest prat hi ha un refugi en bon estat on hi caben unes cinc persones i una font que costa que raji. Per arribar a Vega Huerta tenim dues opcions des de Oseja de Sajambre o des de Valdeón.Diria que pels dos llocs es triga el mateix però des de Valdeón es pot contractar un taxi 4x4 que ens escurçarà la caminada.

Des d'Oseja surt una pista senyalitzada cap al Refugi de Vega Baño i a sota del refugi hi surt el corriol que mena a Vega Huerta.Al refugi ens podran dir si raja aigua de la font de Vega Huerta.

Des de Vega Huerta l'aproximació a la via és evident.Nosaltres hem escalat el sòcol desencordats,no hi ha R0 equipada i és millor equipar-se a sota.

Horaris: Oseja de Sajambre-Vega Huerta 6 hores,Vega Huerta-Peu de via 45 minuts,via 6 hores,del cim a Vega Huerta 3'5 hores i de Vega Huerta a Oseja 5 hores.

Orientació: Sud.

Grau obligat: V+.

Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Les canaleres de dalt són fàcils però exposades, potser repetint 2 i 3 es poden assegurar millor.

Descens: Des del final de la via crestejar uns cinqunta metres fins al cim o bé fer un ràpel. Un cop al cim tornem enrrera per unes desgrimpades molt aeries seguint fites. Sobrepassem el punt per on hem sortit a la cresta i anem descendint per l'aresta oest, trobarem marques de pintura groga i un parell de desgrimpades o ràpels. Acabarem espetegant a la Canal Estrecha que la baixarem amb ràpels i desgrimpades.Al final de la mateixa hem de saltar al vessant sud per la Forcadona. Arraibar a aquest evident pas ens ha semblat exposat per lo inestable del terreny, la neu s'ha retirat i ha quedat un pendent de terra dura i gravilla molt mal parit. Un cop saltrem al vessant sud queda tel.la però ja no és tant exposat, amb desgrimpades,camí i tarteres tornem a arribar a Vega Huerta.

Ressenyes: Xabigaton,moltes gràcies!.

Anglada Brull a la Roca dels Cabells.

 

Hi ha trams bons però hi ha alguns passatges vegetals que aigualeixen la festa.

Sinó em falla la memòria ens hem saltat la primera reunió.El darrer llarg té un variant per la dreta (6b+) anomenada Fast Fredy que va ser oberta l’any 1991 per Josep Enric Castellnou.Per poc que poguem crec que és recomanable sortir per aquí.

Accés: Al municipi de Tivissa cal estacionar al final del Carrer de la Foix.

Aproximació: Seguir la pista que passa entre dos dipòsits,de seguida prenem la bifurcació de l'essquerra i al cap de poc passem per una barraca.Seguim pujant i quan som a cota de la base de la paret la seguim fins a peu de via.Panorama alentador segons la fotografia de sota:

Material: Joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.

Orientació: Nord.

Grau obligat: V+/A1.

Horaris: Aproximació mitja hora,dues hores d'escalada i quaranta minuts de baixada.

Descens: Caminant a l'Oest fins enllaçar amb el camí de l'aproximació.

Ressenyes: Així com la fotografia de l'inici de la via són de Rocacaclenta,moltíssimes gràcies!

Desequipades les vies Cap Mercer.

 

Poc han durat les vies obertes en aquest penysegat de pissarra.Màxima difusió a les xarxes,efecte crida,es troba un niu,es notifica als forestals i els forestals desmonten les vies.Els parabolts han estat serrats o bé enfonsats,així que s'enten que no hi ha intenció dels forestals de regular-ne l'escalada de manera estacional sinó que és un tancament de manera indefinida. Compte que el cartell de prohibició està pràcticament al final de l'aproximació,que de l'Escamarlaneta se n'han retirat totes les xapes però de la Cangreja se n'ha deixat la primera xapa,a veure si així algú pren mal.Els que com un servidor no les hagueu pogut escalar sempre us quedarà el consol que estaven equipades amb bolts inox,de manera que escalar aquí era com una ruleta rusa,quant més dies pasen més bales al carregador.

Ternura Congosteña

Hi hem escalat dues tirades de díedre fissura orgàsmiques però és que la resta de la via també és molt bona!.Una itinerari de díedres atlètics molt recomanable sota el nostre punt de vista.Hem entrat per la variant de 6b de la dreta.

Accés: Municipi de Seira prendre la N260 direcció Castejón de sos,direcció N cap a Benasque.Després de passar un túnel aparquem a ma dreta.

Aproximació: Seguim la carretera en direcció Nord i arribem a un pont que creua el riu.Creuem i seguim un camí marcat de la vuelta al Congosto del Ventamillo. A les envistes de la via ja veurem un corriol que porta a peu de via,pasant per una corda fixe.Es veuen les xapes de les dues entrades.

Material: Nosaltres l'hem escalat amb unes catorze cintes exprés,algún tascó i el joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3 doblant aquest darrer per la penúltima tirada.Al segón llarg ens hagués anat bé doblar el 0.75 i hi ha qui recomana doblar  de l'1 al 3 al penúltim llarg.

Horaris: Aproximació 20',via i rapelar quatre hores.Retorn al cotxe 15'.

Orientació: Sudest.

Grau obligat: 6a/A1.

Descens: Per la linea de ràpels que marca dl croquis d'en Luichy: quatre ràpels de 30 fins a la segona reunió i d'aquí al terra un sol ràpel de 50.Per fraccionar aquest caldria pendular a R1.Totes les instal·lacions són de dos bolts amb anelles,molaria deixar-hi cordinos per baixar d'una sola anella sense liar les cordes.

Ressenyes: Luichy,moltes gràcies!!

Reina Bellmunt a Diables.

Ruta eminenment artificial i molt aeria,no ens ha semblat una simple pedalada.El primer llarg és finet però poc obligat,el segón un rostoll amb rebaba ( role en arbre passada la reunió de la CADE ) mentre que el tercer és comú amb la Hurtado Carbonell i exigent.A partir d'aquí comença la via pròpiament dita amb quatre tirades d'artificial pràctimanet equipades i amb força ambient.En aquests quatre llargs hi trobem els pitons originals mentre que les expansions de la primera han estat substituïdes per parabolts llevat de la penúltima tirada que roman amb el rovell de sempre.

Accés: Refugi de Sta.Cecilia, convé no deixar res al cotxe ja que els robatoris hi són freqüents.

Aproximació: Creuem la carretera i prenem el GR cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Abans d'arribar a sota del Cavall Bernat i passada la paret dels Patriarques ja veurem la paret dels Diables. Més o menys a la vertical dels sostres que esquiva la via i uns metres rabans d'una carbonera cal estar atents a agafar un corriol a ma dreta amb una fita que puja cap a la base de la paret. Cal grimpar un curt i fàcil ressalt tombat, superat aquest pas continuem per un corriol fins a la base de la paret on agafem una vira a la dreta fins a peu de via.

Horaris: Aproximació 30',via 4 hores i una hora del final de la via a Santa Cecilia.

Grau obligat: V+/A1.

Orientació: Nordest,ombra 

Material: Nosaltres hem emprat un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3,un parell de tascons,estreps,dues plaquetes recuperables així com un escanyaburins.Hi ha qui clava a la penúltima i/o avantpenúltima tirada però a nosaltres no ens ha fet falta.

Descens: Al cim carenar al S,desgrimpar un coll i després prendre un camí penjat que baixa en direcció a la Canal dels Avellaners ( dreta ), petita desgrimapada amb burí ( antiga cord fixe ) i baixada per la canal a retrobar el GR.

Ressenyes: El dibuix és de l'Armand Ballart mentre que la fotografia és de'n Cesc Rosell

Via de l'Hereu a Cal Barricó.

 

Ens ha semblat una via ben xula,on podrem gaudir de diferents estils d'escalada plaquera en pocs metres.L'escalada s'inicia amb una primera tirada ben tècnica sobre calcari gris,per sobre de la feixa ens toparem amb una travesa força espectacular amb una roca coral·lina tipus belcro.La cirereta del pastís serà un pas final de bloc ben picant.Llàstima que sigui curta,amb feixes i vegetació.Hem fet l'entrada per la Amerika under's atack.

Accés: Cal estacionar a l'alçada del km 126 de la N260.Si venim del sud l'aparcament queda a ma esquerra,al costat d'un antic pont i del sector de Les Coves de Ribes.

Aproximació: Seguirem a peu per sota del sector en direcció sud.Agafarem la pista de la dreta tot saltant una cadena, creuarem una antiga cantera i seguirem  per la pista en pujada.Ignorarem una pista a la dreta al cap de pocs minuts,trobarem una porta amb cadena i seguint la pista arribarem a uns prats on hi ha les runes de Cal Barricó. A dalt dels prats trobarem una pista que va en direcció a les parets, aquesta pista mor al cap de ben pocs metres on comença un corriol molt clar i fitat que ens deixa al peu de la paret.Pugem uns metres fins arribar al peu de via.No hi ha el nom escrit però amb la foto de sota es troba bé l'inici:

Orientació: Sud est, te ombra a partir de les 3.

Material: Unes dotze cintes exprés.Potser amb algún friend li podem treure una mica de pèndol al segón.El rápel de la R4 es fa sobre dos espits anellats en estereo,amb un cordino i un mallón ho podriem arreglar per que no s'erriçés la corda.També podrien anar bé unes tissores de podar per la romaguera de l'inici encara que es pot passar.

Grau obligat: V+, tant pel de primer com pel del segón.

Horaris: 

Descens: Sense fer el darrer llarg hem baixat amb dos ràpels: R4-feixa ( 45 metres ),desgrimpar per la feixa fins la primera reunió i d'aquí un altre ràpel de 25 metres al terra.

Hispano Suecia al Contrafort de la Prenyada.

 

Elegant itinerari que ataca sense

contemplacions l'esperó est del Contrafort de la Prenyada.Assolit el coll del Contrafort amb la Prenyada podem optar per finalitzar l'escalada o seguir per l'Aresta GAM, fins al cim de la Prenyada.Aquest recomanable i lògic encadenament rep el nom de Integral Hispano Suecia.Tornant a la via jo en  destacaria el bon ambient i la qualitat del rocam. Suposo que si s'és al·lergic als Ae's no ens convençerà el fet de que si rasquem el sisà montserratí tant sols farem una desena de passos tirant de xapa.Restaurada per en Jordi Ceballos i en Cesc Aldabó al 2.022 han quedat quatre o cinc expansions antigues en llocs on no fa massa por.Hem enllaçat les dues darreres tirades i manca el primer clau,al seu lloc nosaltres hi hem encabit un Alien groc.

Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte a federats (4€).

Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Aquí hem d'agafar un camí a mà dreta que, passant per unes escales, porta fins al refugi de Sant Benet. Deixem el refugi a ma esquerra i tombem a la dreta tot passant per una porta metal.lica i de seguida arribem a un trencant a sota del Contrafort,punt on comença l'escalada.Inici damunt un bloc caigut amb una alzina estintolada.Manca el primer clau però es veu el primer parabolt.

Material: Hem fet anar dos estreps per persona, unes diset cintes exprés,dues plaquetes recuperables,un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 0.5 així com un del 3 a l'acabament del mur de IV de la quarta tirada.

Horaris: Aproximació 30 minuts,via 3 hores i descens una hora.

Grau obligat: V+/A1e.Per sota d'aquest grau he trobat que és una via exposada.

Orientació: Est,a partir de quarts de dues la via està a l'ombra.

Descens: Arribats al coll entre el Contrafort i la Prenyada localitzem una instal·lció formada per dos parabolts amb cadena i anella,que és on es fa la primera reunió tant de la GAM (S) com de La chica de las bragas de oro (N). Podem rapelar al N amb 25 i anem a parar a les inmediacions del peu de via.Si convé també es pot fer un ràpel de 60 pel vesant meridional,per fraccionar-lo caldria abandonar material en algún arbre.Un cop a peu de paret baixariem i flanquejariem a l'Est fins arribar a Sant Benet.

Ressenyes: Cesc Aldabó i Lluís Parcerises Moltes gràcies!