Torres Nubiola Capeta al Sabre.

Espectacular xemeneia, quan l'escales notes que es va obrint, et vas estirant cada cop més i quan estàs a punt de passar per ull per que no toques vores apareixen les presses salvadores... i els pitons!!!. 

Compte amb el pèndol que l'hi queda al segon quan desxapa el darrer pitó. Com que la via es rapela es combina molt bé amb el Díedre Estel a la Peluda, amb la Via dels Rodríguez també a la Peluda o guiant el ràpel en sentit contrari a l'inici de l'escalada podem accedir a la base del Punyalet.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.

Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat).Al Coll de Guirló, en comptes de seguir el camí cap a les Portelles, agafem un caminet que surt a mà esquerra i que puja cap a la paret oest d'Agulles,passant pel damunt de la Paret de la biga. Està bastant fresat i hi ha fites. Seguint aquest camí arribarem al peu de la Cerdà-Riera de la Bandereta. Per arribar a peu de via hem de resseguir la paret cap a la dreta, arribem a una bona explanada on comencen altres vies com la Dels Rodríguez o el Díedre Estel.

Orientació: El peu de via és oest i deu tenir sol de tardes, possem-hi a partir de les 3. La via queda encaixonada dins de la xemeneia i jo diria que sempre roman a l'ombra.

Grau obligat: V+, una mica exposat pel segon de cordada.

Horaris: Aproximació 30 minuts, via i rapelar-la dues hores. De la base al cotxe tornarem a trigar mitja hora.

Material: Nosaltres hem fet anar un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2 així com un parell de tascons. Està bé dur recanvis pel ràpel, hi ha qui recomana repetir tant el Camalot de l'1 com l'Alien gris.

Descens: Un ràpel de 50 metres fins al mateix peu de via.

Mas Colomer a les Roques de Benet.

 

Gran clàssica dels Ports,sempre l'he trobat una via molt estètica i lògica.No he entès mai perque no s'hi fan cues,deu ser perque te molt d'Ae?,per que hi ha algun tram de mala roca?o simplement perque està als Ports i no a Montserrat o el Montsec.Hem enllaçat la tercera i la quarta tirada.

Accés: Salimos de Horta de Sant Joan hacia el sur por la T-334. En el primer desvío tomaremos la dirección a Arnes. Al cabo de unos pocos metros ya veremos una indicación hacia la izquierda de Els Ports que es por donde entraremos al parque. A unos 4,8km de tomar este desvío enconencontraremos una zona para aparcar el coche con la indicación de Roques de Sant Benet. Nos desviamos y continuamos por una pista no asfaltada unos 1.6km hasta una bifurcación donde, en el ramal de la izquierda, hay una barrera. Dejamos el coche en este punto.

Aproximació:  Seguimos andando hacia la barrera. Avanzamos hasta encontrarnos a mano derecha una zona pedregosa con la información de las rerestricciones de escalada. Ascendemos por esta zona que nos llevará a pie de vía.

Material: Joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Hi ha qui recomana repetir algun mitjà.Estreps útils.

Horaris: Aproximació 15',via 4 hores i baixada 45'.

Orientació: La part de baix és sud i després oest.

Grau obligat: V+/A1.

Descens: Para llegar hasta la pared de en frente, vamos hacia el collado que nos queda hacia la izquierda y por donde los veamos más fácil pasamos hacia la pared. La recorremos hasta el final y nos encontraremos hitos que nos llevarán hacia una canal. Ascendemos por ella y tal y como llegamos al collado, seguimos caminando en la misma dirección, descendiendo, hasta cruzarnos con un camino. Éste lo tomamos hacia la derecha. Cuando se difumine, reseguiremos la pared que nos queda a nuestra derecha. Iremos a parar a una nueva canal por la cual descendemos y reseguiremos el camino marcado.

Ressenyes: Els dibuixos són d'en Luichy,la fotografia de la paret de'n José Walero i tots els textos escrits en castellà de l'Arañita.Moltíssimes gràcies a tothom!

Navajo Límit.

Si fem cas de les piades que hi ha a la xarxa i de l'embardissamenta de l'aproximació deu ser de les vies que menys es fan de l'Indi.Com pot ser que una via generosament equipada de IV/V i amb una aproximació teòrica de 20 minuts no es fagi?.Doncs amb el company vàrem arribar a la conclusió de que a l'hivern que s'està bé a la paret la gent no vol remullar-se per arribara  l'inici i a l'estiu que no fa mandra mullar-se et rosteixes a la via.En tot cas ens ha semblat un itinerari poc homogeni,amb uns primers 60 metres ben trempats i la resta ajagut.Hem enllaçat tirades de la següent manera: 2+3,4+5 i 6+7.

Accés: Tant podem estacionar a l'aparcament del túnel n8 com del n9 però hem de tenir en compte que des de l'aparcament n8 no es pot creuar el riu com semblaria pel croquis.

Aproximació: Des de l'aparcament n9 baixem fins al final de la pista i descendim per la tartera que primer és molt dreta situant-nos a la llera del riu que està molt embardissada. Anem baixant per la riva fins que veiem clar creuar-lo. Mola haver passat pel parking n8 per controlar on és la bia abans i poder localitzar la traça que puja a peu de via perque si no l'encertem no pugem.

Material: Només les cintes exprés,alguna més de les que marca la ressenya per enllaçar. Recanvis pels ràpels i eines per desbrossar.

Orientació: Sud.

Grau obligat: V/A0.

Descens: Hem fet els ràpels tal i com marca la ressenya,possibilitat de fraccionar abandonant material.

Ressenyes: El dibuix és de'n Joan Vidal Indi i la fotografia d'en Luichy.

La Festa del Paca al Cavall Bernat.

 

Te una primera part herbosa, amb algun tram terrós prou delicat i roca a controlar. En canvi les dues darreres tirades són aeries, amb ambient i amb un punt de pebre que fan que no sigui un monòtn Ae.Hi ha qui la qualifica de rostoll recomanable,a nosaltres que no hi entenem ben res ens ha agradat però potser no serà de les que anirem repetint.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i prenem el camí de l'Arrel (GR) cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem un grapat de parets de la Cara Nord: Serrat del Moro, Aeri, Patriarques, Diables i al cap d'uns 15' hem de deixar el Camí de l'Arrel una mica abans de la Canal del Cavall,en una zona que te una gran estassada d'arbres i rocs.Apareixen dues canals, nosaltres anirem per la de l'esquerra i ja veurem la gran llastra del segon llarg.Nosaltres ens hem encordat a la mateixa canal,en un punt on hi ha un parabolt trencat al terra de color blau crec.

Material: Unes 22 cintes exprés, dos estreps, un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3 i un ganxo de punta o tramposa curta per arribar al segón espit que hi ha a sobre del plom.

Horaris: Aproximació 40 minuts, via 4 hores i mitja mentre que del cim a Santa Cecilia hi hem esmerçat una hora i quart.

Orientació: Oest però la via queda molt encaixda darrera de la Paret de Diables i crec que pràcticament mai te sol.

Descens: Des de la verge tirem un ràpel de 25 fins al damunt de la berruga on trobem dos parabolts amb cadena i anella.D'aquí tirem un segon ràpel de 50 fins a ser a peu pla,diria que aquest segón ràpel és fraccionable.

Ressenyes: De la malaguanyada web Escalatroncs i de l'Armand Ballart.Gràcies!.

Díedre Gris a Montrebei.

 

Gran clàssica de la paret, en el seu dia s'escometia havent passat prèviament per la Paül Lalueza i per la Delfos. Escalada consistent en un evident sistema de díedres i xemeneies que menen directament al mur final. És en aquest darrer tram on l'itinerari agafa el màxim d'ambient i n'esdevé la cirereta del pastis, sense oblidar el flanqueig inicial que cal superar per accedir a la part central. Sota el meu humil punt de vista una via totalment recomanable. Hem fet les reunions a les rodones blaves de la següent ressenya:

Accés: Pont de Montañana. Aquí seguir la carretera en direcció Tremp i agafar una carretera més petita a la dreta en direcció l'aparcament de la Masieta. Aquest punt d'estacionament actualment és de pagament i hi ha una tanca amb restricció horària.

Podem estacionar sense pagar en una explanada que trobem un quilòmetre abans a ma dreta.

Aproximació: Des de l'aparcament de la Masieta ens anem apropant al congost per camí senyalitzat, passem un pont penjant i seguim avançant per un camí tallat a la roca.

Quan el camí tallat s'acaba agafem una de les traces que s'acosten a peu de paret, primer per una feixa i després pel bosc arribem a peu de via. Reconeixible per una alzina perpendicular a la paret.

Grau obligat: V+/A1.

Material: Un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Va bé doblar 0.5,0.75 i 1 encara que no és imprescindible. Si es va just en el V+ jo agafaria uns pitons variats i els pedals. Hi ha molts ponts de roca que es podrien deixar posats.

Horaris: Aproximació pel Pont de Montañana 1 hora i quart. Per fer la via hi hem estat sis hores i mitja, mentre que en el descens hi hem esmerçat un parell d'hores.

Orientació: Sud oest, sol a partir de quarts de dues.

Descens: Del final de la via pugem una vintena de metres i localitzem un corriol que baixa a ma esquerra. L'anirem seguint amb algunes fites, rastres pas, branques xarracades i molta intuïció. Compte en el moment abans d'assolir un coll i després de grimpar uns rocs ja que cal pujar cap al coll i no baixar per rastres de pas que menen a un ràpel que és una ratonera.

A l'esmentat coll enlloc de baixar directament seguir a ma dreta i al cap d'una estona començarem a baixar per corriol. Aquest cada cop és més definit i empinat fins a espetegar al camí tallat pel qual hem aproximat.

Ressenyes: D'en Luichy,com sempre les millors. 

Aresta Nord de l'Amagada.

Elegant i senzilla,en passar per sota ens ha vingut de gust escalar-la. Ideal per fer-la baixant de la Piràmide ( Aresta Brucs ) i combinar-la amb la Mamelluda ( Anglada,Sandra...).

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Des de Can Maçana anem al Refugi Vicenç Barbé i prenem el camí en direcció est cap a Frares. Pugem per la Canal Ampla i, poc abans d’arribar a la Sensenom, veiem un cartell (queda molt amunt, costa de veure) que indica Miranda d’Alba. Prenem aquest corriol a la dreta, que passa pel vessant sud de la Caputxa i aviam arribem a l’Agulla Amagada.

Grau obligat: IV+,en algun punt exposat.

Orientació: Nord.

Horaris: Aproximació 50 minuts,via i rapelar 50 minuts.Per tornar a Can Massana uns tres quarts.

Material: Dues vagues merleteres,un parell de tricams (negre i vermell) així com l'Alien verd.Cordino per reforçar la cadena del ràpel. A la guia de'n Brugaroles esmenta un casquillo d'espit ( del 8?) però no l'hem sabut veure.

Descens: Un sol ràpel de 25 metres per l'esquerra,est.

Ressenya: Tant la ressenya com la fotografia són de Roca Calenta,moltes gràcies Jordi!

Esperó Màgic a la Prenyada.

Recordo que algun montserratí amb pedigrí s'aventurava a qualificar-la com a una de les millors escalades de placa del massís. Els membres d'aquest humil blog que som monserratins per no gastar gasoil i que mai hem tingut caché ens ho vam passar d'allò més bé anant d'una patata a l'altre,a vegades una mica espaiades,a vegades demanant gest amb la ma per ser acaronades...coses de les trumfes de Montserrat!.Parlant de separacions, cal tenir en compte que les assegurançes de la via malgrat ser modernes estan prou espaiades com per esperar a atacar-la a tenir el V montserratí una mica consolidat. Hem enllaçat la segona i la tercera tirada,amb doble corda no hem tingut problemes de fregament.

 

Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte presentant targeta federativa (4€).
Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Aquí hem d'agafar un camí a mà dreta que, passant per unes escales, porta fins al refugi de Sant Benet. Deixem el refugi a la nostre esquerra,creuem una porta i arribem a una cruïlla.En aquesta bifurcació seguim cap amunt a l'esquerra, cap a Sant Salvador. Poc després arribem a un canal molt ample, just abans d'una roca anomenada Xirimoia. Anem a buscar la paret de l'esquerra i sense pujar massa busquem un camí vertical entre arrels i roca, fins arribar a un bon replà, on comença la via. Parabolts visibles.

Grau obligat: V+.

Material: Nosaltres hem fet anar unes 10 cintes exprés si enllaçem i un Camalot de l'1 al díedre inicial.Hi ha qui empra els Tricams i tot el joc fins al 3.

Horaris: Aproximació des del Monestir 40',via 2 hores i del cim al Monestir una hora.

Orientació: Nord est.

Descens: Desgrimpar amb cura cap a l'oest (II) fins assolir una bona instal·lació formada per dos bolts amb anella i cadena.

Ressenya: Romanticguerrer,la millor!.Gràcies!