Noche de Acción al Pa de Sucre.

 

La via ens ha agradat molt i no només per l'entorn.Tots els llargs ens han semblat bons

Escalada sobre plaques de bon granet amb nervis i bolets,una tirada de díedre ben guapa per donar-li varietat.Als qui no els hi agradi caminar millor que busquin alguna altre itinerari ja que aquí no els hi sortiran els números.Hi ha qui primer escala l'Esperó de Mordor quedant així una molt bona integral.

Hem reforçat les roles amb el següent material:

R1: Alien groc,R2: Bec de roca,R3: Camalot de l'1 i R5: Camalot del 2.

Accés: Embassament de Cavallers.S'hi pot pujar a qualsevol hora del dia però no s'hi pot pernoctar.

Aproximació: Sortim en direcció al Refugi Ventosa: vorejar l'embassament,plans del riu Malo,Llastres de la morta i arribem al trencant de l'Estany de Tumeneia.Deixem el camí del Refugi i anem cap aquest estany,últim punt per agafar aigua.

Ens enfilem al llom esquerra del llac i anem en direcció al Tossal Negre,elevació que evitem per la dreta gràcies a un sistema de vires fitades.Ja veiem la cara Est del Pa de Sucre,nosaltres anem a la Sud.Ens acostem a la cara Est i l'anem vorejant fins a sota de la Sud i ens atensem a peu de via.El primer bolt costa molt de vuere,nosaltres hem fet una fita.

Hi ha la possibilitat de tallar camí sense passar per l'estany de Tumeneia però si no es coneix és de mal trobar.

Horaris: Aproximació tres hores,el mateix que per fer la via i quatre hores per baixar del cim a la Pressa de Cavallers.Nosaltres vàrem estar una hora buscant el peu de via.

Material: Una desena de cintes exprés,algun tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2.

Grau obligat: V/A1.Alguna galeta interessant en el IV/V.

Orientació: Sud.

Ressenyes: Tots els dibuixos són d'en Luichy.Qualitat màxima,mil gràcies!!

Descens: Del final de la via anar a l'esquerra sense canviar de vessant.Anirem desgrimpant fins assolir una bretxa que ens permetrà canviar de vessant.Seguim desgrimpant en direcció a la tartera de la base de la paret.Al final hem fet un ràpel de 30 ( pitó+pedra caiguda ) força net.Aquest ràpel es pot evitar desgrimpant per unes vires.

Escalades a la Balma d'Arcalís.

 

Fem una visita que teníem pendent a aquest espedat per escalar les tres vies que hi coneixem,per ordre d'aparició i en dificultat creixent: Esperó Dopelmayr,Directa Andreu i Dolça Núria.Una bona manera de grimpar 300 metres de gneis amb una logística ben còmode i senzilla.

Accés: A l'estació d'Ordino cal seguir conduint fins a les inmediacions del projecte de tunel de Rat.El darrer tram,uns 6km/500 metres, només es pot circular de pujada entre 17 i 8;de baixada no hi ha problema.

Aproximació: Pujem per la pista que hi ha a ma esquerra,a dalt trenquem a l'esquerra i arribem a un coll sota la paret.Baixem per la dreta de la tartera i quan som a la base de la via que ens interesa creuem la tratera.

Material: Per totes va bé dur ela ferros entre l'Alien groc i el Camalot del 2.

Descens: Carenar a l'esquerra,passar l'antena i amb l'ajuda d'una escala metàlica retrobem la pista per la que hem aproximat.

Horaris: Per aproximar 25 minuts,per les vies entre una i dues hores.Del cim al peu de via uns vint minuts igual que per tornar al tunel de Rat.

Orientació: Sudest,sol fins allà les 3.

Ressenyes: N'hi ha de Top rock,Manel&Ita i de l'Antonpytecus.Mil gràcies a tothom!.

1) Esperó Doppelmayr: la clàssica de la paret.Reequipada amb parabolts i anelles a les reunions.Hem enllaçat el primer i el segón llarg.La darrera tirada te una variant de sortida per la dreta de la que no tenim dades.V obligat.Al cim no hi ha reunió.Una hora.

2) Esperó Andreu: ens ha agradat,una mica més exigent que l'anterior.Les dues darreres tirades s'enllaçen amb alguna cinta llarga i doble corda.V+ obligat.Una hora i mitja.

3) Dolça Núria: guapa però amb líquen en algún tram.V+/6a obligat.Dues hores.

Via Santa Fe.

Te dues tirades ben bones,la resta entre feixa i rostoll ho salva amb prou dignitat.Hi ha algún tram de mala roca que si algún dia esdevé clássica millorarà.A la darrera tirada hem apurat la corda a seixanta quedant una mica per sota de la Gran Creu.

Accés: Estacionar al Coll Marí.Prendre la carretera que puja d'Organyà a Montanisell i abans d'una gran bassa prendre una pista a ma dreta.Només els primers metres són emporlanats,la pista mor al Coll Marí.

Aproximació: Hem estat incapaços de trobar les fites que indiquen la ressenya,hem anat passant com hem pogut per dins del bosc fins que hem trobat rastres de branques xarracades.Per arribar a peu de via cal grimpar i seguir un petit relleig a l'esquerra,ponts de roca visibles.

Horaris: Aproximació mitja hora mentre que per fer la via hi hem estat tres hores i mitja.Del final de la via al Coll Marí una hora.

Orientació: La via deu ser Est però nosaltres hi hem anat un dia núvol.

Grau obligat: V+/A1.

Material: Unes setze cintes exprés,tascons i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.Si no fem 6a un estrep i trampos ens seran molt útils.

Descens: Seguim l'aresta que va desapareixent fins espategar al camí que puja de Coll Marí a l'ermita.El seguim a l'esquerra i sense pèrdua retrobem el punt on hem estacionat.

Apacolipsis Gneis al Contrafort de la Dent d'en Rosell.

 

La meitat de la primera tirada i els segón llarg ens han agradat molt.La col·lega que està més forta que el vinagre ho ha planxat tot i ho ha decotat tot menys el primer llarg.A la darrera tirada petarà un peu i llavors si que serà un 6b.Nosaltres no ho hem fet però hi ha qui enllaça 3+4 o 4+5.Inici comú amb la Surtdekasa.

Accés: A Queralbs agafem la carretera que puja a Fontalba.Només la seguirem un o dos quilómetres aparcant a ma esquerra quan ens creuem amb el camí que puja cap a Núria.
Aproximació: Cal seguir el camí que puja a Núria.Aquest camí ofereix dues variants,a nosaltres ens interessa el camí dels Duis ( esquerra,cartell) que passa per sota mateix de la Dent d'en Rossell o Roc dels Duis.
Tenim dues opcions:
1) Per la tartera que hi ha a la base del Contrafort: Potser es camina menys però és més incómode. Just després d'una bauma amb un banc deixem el camí de Núria i pugem per l'esmentada tartera,alguna fita.
2) Per la baixada de la Dent: Passem l'esmentada bauma,un oratori i una petita font.Just després de la font localitzem una tartera a ma esquerra.Seguirem una traça fitada que firteja amb el bosc i la tartera.Més amunt trobarem fites que van a dreta i a esquerra,a les envistes del recordatori d'un esquiador mort.
Aquí convé seguir les fites que van a l'esquerra fins a sota del Contrafort de la Dent,que més que un contrafort és una paret que hi ha a la dreta de la Dent.
Un cop situats sota la paret la Surtdekasa queda a la dreta: pi petit llaçat i parabolt visible.Hem de xapar aquest parabolt i seguir com si volguessim xapar el segon parabolt de la via.Pocs metres abans agafem les assegurançes de la nostre via que marxen en flanqueig a esquerres.

Material: Doble corda pel fregament al primer llarg.Els Camalots del 0.5 al 2 i un Alien verd.
Grau obligat: V+/A0.

Orientació: Est.Nosaltres hem entrat a les dues i sense córrer hem fet tota la via a l'ombra.

Horaris: Aproximació cinquanta minuts,via quatre hores i baixada una hora i mitja.

Descens: La via acaba al coll que hi ha entre la Dent de'n Rosell i el seu contrafort,baixar per les pendents d'herba/canal diagonal que hi ha entre les dues parets.Cal estar atents a trencar a la dreta ( mirant avall ) i desgrimpant per unes lloses arribem a la tartera de l'aproximació.Totes les reunions tenen dos parabolts i una anella,preveure cordinos per vincular si volem rapelar.

Esperó Ribes al Bastó del Frare.

Iniciem l'escalada pel típic díedre del vessant nord: dret,amb pitons de diferents èpoques i qualitats així com la roca que sense ser massa bona si que està sanejada per les repeticions.Superat aquest primer llarg apareix un rostoll on cal encertar l'itinerari i llavors...venen les tirades de placa que donen el caràcter a la via.Aneu-hi amb ganesde gaudir de la navegació sobre patates de diferentsa voltes més bones a voltes no tant,a vegades sobre terreny trempat i a vegades amb menys inclinació però sempre anb una roca boníssima...guapíssim!!.Un consell,no hi aneu amb el sol de cares,a darrera hora de la tarda ja que cal navegar i no van gaire bé les enlluernades.La segoma tirada no ens cuadrava massa amb la topo de l'Escalatroncs,la resta de l'itinerari si que l'hem seguit bé.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
Aproximació: Agafem el GR-172 en direcció al Monestir i deixem de banda un trencant a ma dreta que porta al Refugi Vicenç Barbé.Un cop passada la Cadireta haurem de prendre un desviament a ma dreta en direcció al Coll de Porc.Al cap d'una estona trobarem un desviament novament senyalitzat.El seguirem a la dreta i l'abandonarem abans del Coll de Porc a ma dreta.Grimpar per unes terrasses i fer R0 en unes alzines.

Material: Un joc de friends des de l'Alien blau al #1,si es va just de grau portar algun pitó variat per la primera tirada.Restaurada amb Kop de gas.

Horaris: Aproximació 45',via 4 hores i baixada 1 hora. 

Grau obligat: V+/A1.Trams de V exposats.

Descens: Desgrimpar per arbres fins assolir la travesa dels Alts Frares senyalitzada amb marques blaves i que blaves seguirem a la dreta entrant al Torrent del Lloro.Baixem pel mateix fins assolir el PR que seguim a la dreta fins al Refugi d'Agulles.Baixem pel camí de les Portelles fins a Coll de Guirló on retrobem el camí de l'aproximació.

Riqueza del aire i Blasi-Picazo a Peña Ezkaurre.

 Integral de dues vies que permet fer bastants metres passant pel cim de la Punta Ezkaurre.Itinerari llarg i amb bon ambient però rostolleja força. M'imagino que la setena tirada en lliure ha de ser molt maca.

Accés: Aparcar al pàrking del Collado de Argibiela.

Aproximació: Bajar andando hacia Zuriza y en la primera curva sale una pista a la dcha con marcas rojas y blancas (GR 11) que llevan a la cima de Peña Ezkaurre. Recorrer la pista y al poco se llega a una alto desde donde se ve muy bien la Cara Norte de Ezkaurre, se descienden unos metros adentrándonos en un hayedo. Prestar atención ya que enseguida sale una senda con hitos a la izquierda.Seguirla y salir del bosque.Cruzamos dos pedreras y subimos por la tercera de ellas. Salir de la pedrera a la izquierda para llegar a la base de la pared.

La via comienza a la izquierda del todo.Nosotros hemos escalado la primera tirdaa

Material: Un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3,crec que divuit expressos i un estrep.

Grau obligat: V+/Ae.

Horaris: Aproximació quaranta minuts,via sis hores i 1'5 hores a la baixada.

Orientació: Ni idea,posem-hi sud

Descens: Del final de la via carenejar a la dreta.Passar per darrera d'una mena de circ que formen unes agulles i baixar per una canal a retrobar el camí de l'aproximació.

Ressenyes: El primer dibuix és d'en Luichy i el segón d'en Picazo.Gràcies!!

Esperó de Llebeig al Bisbe.

 Senzilla aresta de bona roca,a fer baixant del mateix Bisbe,de la Monja o del Lloro.Abocada a l'impresionant vessant nord,s'hi respira un gran ambient malgrat la modèstia d'aquesta escalada.Hi ha qui l'anomena Somni de Sant Joan i havia estat una Via Blava.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Des de Can Maçana prenem el GR en direcció al Monestir, un cop passada la Cadireta anem direcció a Coll de Porc, i després prenem el trencall fins al Portell Estret. Un cop allà, només ens queda seguir les marques blaves i arribem al Bisbe.

Grau obligat: IV+.

Orientació: Oest.

Material: Crec que es fa amb unes sis cintes exprés però es podem afegir peçes compreses entre l'Alien verd i el Camalot de l'1.

Horaris: Possem-hi una hora d'aproximació,una altre per fer la via i una més per tornar a Can Massana.

Descens: Un sol ràpel de 50 metres pel vessant sud,Via Normal.Aquest es fa sobre una instal·lació moderna i es pot fraccionar amb una alzina plena de cordinos.

Ressenyes: El dibuix és del Col·leccionistadevies i la foto de Rocacalenta.Moltes gràcies!!