Canet-Rosales-Alonso a la Paret Oest de Sant Jeroni.

 

Clàssica del vessant Nord, com a tal val molt la pena. Recorregut ben lògic, variat, sobre bon rocam , de bon protegir i situada en un mirador privilegiat. Això si, sinó us agrada caminar potser no us surten els números o us cal buscar alguna via a la mateixa paret per que pugi la ràtio estona caminada/ estona escalada. La ruta ha estat reequipada i hi trobem un parabolt per reunió així com algun bolt al costat d'antics burins.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació:  Podem pujar a St. Jeroni ( Monestir o Canal de St. Jeroni ) i baixar per una canal arbrada primer i rocosa després. Primer desgrimpant pels arbres ( senzill ) i després amb dos ràpels; el primer d’uns 40 des d’un arbre i el segon desde tres espits ( paret de la dreta ) d’uns 30. 

Nosaltres, però, hi hem arribat caminant a la base. Sortim de Sta. Cecília i prenem el G.R. en direcció Can Massana. Agafem un trencant a l’esquerra senyalitzat que puja per la Canal de la Font de la Llum ( el G.R. continua a la dreta cap a Can Massana ). Seguim la canal fins al capdamunt on i ha el Coll del Migdia. En aquest punt davallem en la direcció oposada ( Sud, Canal del Migdia ). Uns dos cents metres per sota el coll hem d’agafar un camí a l’esquerra que diria que va cap a St. Jeroni ( marques grogues ). Primer planeja i de seguida s’enfila en direcció a les Talaies, a l’alçada de la base d’aquestes el camí torna a planejar a la dreta. Hem de deixar l’esmentat camí per una torrentera rocosa a ma esquerra. Aquesta es troba uns dos cents metres abans de l’agulla anomenada la Pilota. Pugem per la torrentera fent alguna grimpada i arribem a peu de paret, la nostre és la clàssica i més repetida per tant segurament hi anirem a espetegar de pet. Per si de cas penjo la ressenya en foto així com un retratu de la primer tirada.

Material: Tres plaquetes recuperables, 9 cintes exprés i els Aliens groc i vermell. Hi ha qui al tram de V+ el reforça amb Camalots fins al 0.75 en un parell antics clavadors d'uves falcades o bongs petits. També hi ha qui a més porta tascons, a la segona tirada convé dur un cordino a ma per poder xapar una expansió antiga amb l'ull petit.

A la primera tirada

Orientació: Oest, sol a partir de les dues.

Descens: Hi ha qui baixa amb dos ràpels de 60 per la veïna Excelsior. Nosaltres hem preferit acabar de fer el cim de Sant Jeroni i retornar caminant a Santa Cecília. Des del cim seguir les ecales i camí a la dreta. Just passada l’ermita de Sant Antoni agafem una traça a l’esquerra que mena a la l’entrada de la Canal de Sant Jeroni ( linea elèctrica ). Baixem per la mateixa fins a enllaçar amb el camí de l’arrel pel que retornem a Santa Cecília.

La Norte de Escales.

 

Una via amb segell d'autor: ferro per no patir gens, recorregut ben trobat i feina, molta feina per tal que els repetidors ens ho trobem tot ben arreglat. Bonica, variada, atlètica, ràpida, còmoda...per si volem quedar bé sense complicar-nos gens la vida. Hem enllaçat les tirades 1+2 i 3+4,amb cintes llargues, desxapant, amb doble corda i un pèl de fregament.

Accés: Si venim del sud hem d'arribar-nos al municipi de Sopeira i seguir la carretera de Viella. Despres del túnel número ????? aparquem a ma dreta, just a dalt de l'embassament.

Aproximació: Creuem la pressa i el túnel de després. Uns cinquanta metres després de la sortida del túnel localitzem la via a ma dreta, just passada la baixa de les vies de la Paret d'Escales. Parabolts visibles.

Orientació: Nord, podria ser que estigués tot el dia a l'ombra.

Horaris: Aproximació 5',via 1 hora 30' i baixada 45'.

Material: Nosaltres hem passat amb 14 expressos, saltan-nos xapes per enllaçar sinó ens n'haurien calgut una vintena. Per enllaçar és recomanable dur doble corda i que algunes de les cintes siguin desplegables. A la ressenya s'aconsella un joc de friends del 0.5 al 3.

Grau obligat: V/V+.

Descens: Hem fet dos ràpels de 55 i 50 pel vessant oposat fins arribar a la feixa on acaben les altres vies d'Escales. La seguim a l'esquerra i entrem al tunel, prenem la branca dreta i anem a sortir a una cornisa. Seguint aquest petit relleig arribarem a peu de via.

Via GESAM a la Punxa.

 

Una línia ben clàssica que exprimeix al màxim la marcada fissura que ratlla tota la cara oest de la Punxa. Hi trobarem un mantingut segon llarg, una rabiosa segona tirada tant si l'apurem com si tirem de pedal i una sortida a cim fàcil però trempada com un ciri. Oberta a les acaballes dels seixantes, en Jordi Ceballos de Roca Calenta l'hi ha fet una restauració. Ha posat dues expansions Kop de Gas a la segona role i ha deixat un pitó a la primera reunió així com un parell més de claus al tercer llarg, gràcies per la feina. La roca és bona però compte que la via no s'ha repetit massa i pot baixar alguna cosa. Totes les tirades són una mica més curtes del que diuen les ressenyes. De molt bon combinar amb l'Aleix a la mateixa Punxa o la GEEB a la Cadireta del Diable, ja que rapelem per la primera i de baixada passem molt a prop del peu de via de la segona.

Accés: Nosaltres hem deixat el cotxe a l'aparcament que hi ha abans de la tanca del monestir, una zona amb bancs.

Aproximació: Creuem la carretera i pugem unes escales que ens deixen a la base de la Canal del Pou del Gat ( rètol ). Pugem per l'esmentada canal fins que enllaçem amb el Camí de l'Arrel ( G.R. ), el seguim a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem per sota la Cadireta í continuem pel G.R. de seguida el deixem per agafar un corriol a l'esquerra que ens porta a l'Ermita de Trinitat. Arribats a l'ermita prenem un corriol desbrossat a la dreta i que mica en mica es va embardissant, flanqueijem per sota la via Aleix a la Punxa ( espit visible ). Seguim en direcció oest, passem per la base de la Cara de la Vella, desgrimpem el petit coll del Pirulí i pugem per terreny indefinit fins al peu de via.

Orientació: Oest, nosaltres hi hem anat cap a les tres de la tarda i la fissura del segon llarg era al sol.

Grau obligat: V+/A2.

Material: Unes 14 cintes exprés, dos pedals i un joc de friends des del Camalot 0.5 fins al 5 repetint 3 i 4. La ferralla gran és tota per la segona tirada i tot i així hem hagut de córrer els friends 3,4 i 5. Hi ha qui passa sense repetir, hi ha qui passa sense el 5 i hi ha qui posa algun clau. Molaria portar navalla i un tros de corda d'uns set metres per arreglar el tinglado de rapelar que hi ha al cim.

Horaris: Aproximació 50',via i rapels 2 hores i mitja. Del final dels ràpels al cotxe 40'.

Descens: Del cim un ràpel a la canal, grimpar fins una reunió de l'Aleix i fer dos ràpels per aquesta via.

Espolón Guerrero al Montmell.

 Conjunt de blocs dispersos però com que estan situats a diferent cota l'Espolón Guerrero juga a enllaçar-los com si es tractés d'una via d'escalada, és com anar a fer bloc però en comptes d'anar movent el crashpad d'un bloc a l'altre els tindrem un a sobre de l'altre i podrem acabar en un cim ben xulo. Activitat d'inciació a la via llarga que facilment podrem combinar amb alguna altre recorregut, jo ho he fet amb la Integral del Sol i la Lluna.

Accés: Municipi de la Joncosa de Montmell. Si hi arribem des de Vilafranca passem de llarg el poble i entre el cartell de final del municipi i el pk 7 agafem una carretereta a ma dreta en direcció l'Àrea Recreativa Forestal de Montmell. Passada una font la carretera passa a ser pista i arribem a l'Àrea Recreativa on estacionem.

Aproximació: Pugem a la pista que hi ha damunt de l'aparcament i la seguim a l'esquerra fins a una cruïlla amb diversos rètols. Aquí trencarem a la dreta. L'inici el localitzarem en un roc a ma esquerra uns trenta metres abans d'un poste de ferro verd.

Horari: Aproximació 10',via 1 hora i retorn a l'aparcament 25'.

Material: 4 cintes exprés. Les reunions es fan a peu pla però sovint es fan sobre un sol parabolt, preveure algun ferro variat per si es volen reforçar.

Orientació: Sud (?).

Descens: Acabarem just al Casstell de Montmell des d'on baixarem per un evident camí fins l'aparcament.

Ressenyes: Escaltecas, eskerrik asko!

Via Integral Safari al Serrat de la Palomera.

 

Com molt bé la defineix en Joan Asín al seu blog es tracta d'una excursió-escalada on acabarem caminant més estona que no pas escalant. Es tracta d'un itinerari de ressalts hàbilment enllaçats i aprofitats a l'extrem, mercès a les travessies s'acaben escalant força metres malgrat els bonys siguin curts. A les primeres xapes de la via hi hem trobat un pas que ens ha semblat més de V+. Les reunions les hem fet totes en arbres i no hem enllaçat llargs. A la darrera tirada passem per sota del primer arbre i al segon arbre és a on hem de saltar a la placa de l'esquerra, a la topo només hi surt el primer arbre.

Accés: Aparcament habilitat entre el Bruc Residencial i la Vinya Nova.

Aproximació: Des d'aquest aparcament agafem el camí que porta a Can Jorba. Quan arribem a la masia  de Can Jorba seguim la pista cap a l'oest direcció el Castell. Al cap de pocs minuts de caminar aquesta pista desemboca ens uns olivars, a sobre d'aquests olivars comença el Torrent de la Coma del Pastor. Pugem pel Torrent de la Coma del Pastor fins a un punt molt concret. El lloc on caldrà deixar aquest torrent és quan trobem un gran pi doble i veiem per primer cop el Faraó. Sortim del torrent i anem cap a la dreta per un corriol poc fressat i a estones per zones rocoses. Arribem a les penyes i anem a l'esquerra. Parabolts del 8 visibles i petita picada de S a l'inici.

Grau obligat: V/V+.

Horaris: Aproximació 50',via 1 hora i mitja i descens 50'. Tenint en compte que dins l'horari de l'escalada s'hi inclou estona per fer les transferències que són caminant romandrem més estona caminant que escalant.

Orientació: Segons la ressenya és Nord Oest, nosaltres hem començat a escalar a quarts de quatre i hem estat al sol tota l'estona.

Material:  Vuit cintes exprés, nosaltres hem posat un Camalot de l'1 a l'inici de la segona tirada i a la meitat del darrer llarg. Si es va just de grau es pot provar sort amb algun friend més petitot.

Descens: En algun moment es rapelava el darrer llarg, jo no ho faria però en cas de fer-ho cal tenir en compte que el pi on fem la darrera role no te cap vaga. Nosaltres hem baixat al coll de darrera de l'agulla i hem començat a flanquejar en baixada ( rastres de pas ) i direcció Collbató fins que hem topat amb un ressalt rocós. Grimpem aquest ressalt en el sentit de la marxa que portem i arribem al camí que va a la Palomera marcat amb senyals vermelles. El seguim a la dreta de baixada fins a enllaçar amb la pista de Can Jorba per la que hem aproximat.

Ressenyes: Joanasín i el Visas, gràcies companys!

Cerimonia Cree a Narieda.

 

Guapa via esportiva, com sempre l'Indi ens ha regalat una pencada com una casa de pagès. Equipament abundant ( a mi mai me'n sobra ),roca sanejada i neteja d'herbes. Escalada més tècnica que física malgrat que cal pila guapa per encadenar. Al primer llarg hi mancava el pitó previ al primer relleu, aquest tram s'assegura molt bé amb tascons petits.

Accés: Circulando por la C-14 dirección la Seu d’Urgell, a unos 3 km pasado el Coll de Nargó girar a la derecha cruzando el puente que nos lleva a la L-401 con dirección. Hay un cartel que indica dirección Figols i Alinyà. Una vez cruzado el puente girar a la izquierda. A 700metros tenemos el párking,a ma esquerra.

Aproximació: Evident, la via es veu perfectament des de la carretera. Pugem una tartera i anem cap a la dreta.

Orientació: Oest, ombra fins 2.

Grau obligat: V+/A1.

Material: Unes 16 cintes exprés, recanvis pels cordinos dels ràpels, friends des de l'Alien groc al 2 i un joc de tascons.

Horaris: Aproximació 10',via i rapelar-la 2 hores.

Descens: Nosaltres hem baixat amb dos ràpels:  R3-R1 i  R1-terra.

Esperó Nord Oest al Serrat del Moro.

 

Guapa però amb algun tram de pedra a estudiar que suposo que milloraria si la via assolís l'estatus de clàssica de les seves veïnes Mas Brullet o Casas Chani cosa que de moment no passa. Suposo que per escaladors amb mentalitat alliberadora és una llaminadura, pels clàssics del V+/A1 com un servidor que la fem amb escalada combinada és tot un repte. Precisament si aquest és el nostre grau de confort pot ser que ens estavellem a la penúltima tirada on probablement el grau obligat s'enfili fins el 6a+ a no ser que comencem a provar els típics invents: tramposa, pitons, ganxo, coleguilla maquinilla.....Jo aquesta tirada l'he fet de segon i aquesta és la impressió que m'ha donat. S'ha de dir que la via està reequipada de manera que a totes les reunions hi trobem almenys un parabolt i a les tirades n'hi trobem algun de progressió. Aquest itinerari també rep el nom d'Esperó Sánchez en honor a un dels seus creadors.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i anem a buscar el Camí de l'Arrel en direcció al Monestir. Al cap d'uns dos cents metres trobarem un corriol que puja en direcció al Serrat del Moro. Seguirem aquesta traça fina a topar amb la base de la paret. Aquí caldrà anar a l'esquerra i anar guanyant una mica d'alçada amb alguna grimpada fins al peu de la paret on anirem cap a la dreta. La via comença uns trenta metres a la dreta de la clàssica Mas Brullet, grimpem uns blocs i arribem a un díedre molt marcat on comença la via. 

Horaris: Aproximació 15',via 6 hores i retorn al cotxe 1 hora.

Grau obligat: V+/A1 menys el penúltim llarg que podria ser 6a+ obligat.

Orientació: ?.

Material: Nosaltres hem fet servir un estrep, unes 18 cintes exprés, tres plaquetes recuperables, un escanya burins o microtascó i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot de l'1.

Descens: Des de la darrera reunió crestejar uns deu metres ben aeris fins a un collet evident, explanada amb sorra. Aquí hem plegat cordes i ens hem tret els gats. Acte seguit hem crestejat uns 150 metres, cal estar atents al moment de deixar de crestejar i baixar per terreny herbós a la dreta. Alguna pedra penjant dels arbres ens indiquen que anem pel bon camí, baixant i apropant-nos a St. Jeroni. Arribem a una corda fixe que ens deixa a la primera instal·lació de ràpel. Fem 2 ràpels força nets:40 i 30.El primer sobre d'un arbre i el segon de dos espits amb anella. Els ràpels ens deixen a la Canal de Sant Jeroni per la qual baixem al Camí de l'Arrel que seguint-lo a la dreta ens retorna a St. Jeroni.