Ressenyes dels Cingles del Vilar.

 

Sector orientat a l'Est amb ombra a les tardes i dotat de cinc fissures d'una quinzena de metres. Les rutes estan netes de ferro,només les roles i un químic de progressió.

A Calders agafar la B-124 direcció Monistrol de Calders. Més o menys a meitat de camí veurem l'Hotel Caní del Vilà. Aparcar uns metres enllà en un aparcament per una desena de cotxes a ma dreta. A l'esquerra s'hi veu un talús amb una malla.

Recular uns metres per la carretera,passat el talús i localitzar una traça al costat d'un torrent. Seguir aquesta traça fins a situar-nos sobre el telus on hi ha el relleig de peu de via.Químics a mode de R0 a sota de cada via i línea de vida.

Amb dos jocs des de l'Alien blau al Camalot del 3,algún tascó i uns guants d'encastar anirem sobrats.

Ni pensaments de pujar-hi amb canalla o gossos ja que el peu de via és una estreta cornisa amb caiguda directa a la carretera.

La roca és bona sorra però entre la pencada del dúo Pablo i Parrella i que les vies són de fissura fins i tot un cagat com un servidor pot escalar-hi.

D'esquerra a dreta ( tal i com arribem):

1) Fissura Declivi 6a+

2) Fissura Pantuco 6b+

3) Fissura Parrella 6b+

4) Fissura Pirates del Moianès 6b

5) Fissura Sorralta 6a+

Via Mimi o Mireia Directa al Roc de Ponent.

 

Oberta minimitzant les expansions en resulta una escalada entretinguda, variada i prou sostinguda. La pega és que entre que és cara nord i que semblaria que no s'ha repetit en alguns trams hi ha líquens. Degut a que és una via poc repetida jo aniria amb compte amb la roca. Nosaltres hem partit la primera tirada fent reunió a l'alzina que hi ha damunt del díedre inicial. El mur del darrer llarg no hem sabut per on encarar-lo i l'hem esquivat flanquejant a la dreta i hem sortit per un mur assequible ( V) amb un gendarme llaçat per on pujava una altre via.

Accés: A la N-240 que va de Montblnac a Lleida hem de sortir i anar cap al poble de l'Espluga de Francolí. Aquí hem d'agafar la T-7000 que va de Prades a Poblet, direcció Vimbodí. La seguim aproximadament uns 6 quilòmetres fins que veiem a ma esquerra una pista asfaltada que s'enfila per una vall, a l'entrada d'aquesta pista hi ha una gran creu i un cartell que diu Vall de Castellfollit. Seguim aquesta pista uns dos quilòmetres i just passar una cabana oberta però en bon estat per vivaquejar aparquem a ma esquerra.

Aproximació: Pugem per la pista uns dos-cents metres i a ma esquerra agafem una pista que baixa cap al riu, davant d'una tartera. Hem de remuntar aquesta tartera, hi ha pals indicadors de l'"Itinerari Geològic". Assolim l'evident peu de via de l'Aresta GER,aquí hem de trencar a l'esquerra un centenar de metres. Nosaltres ens hem embardissat una mica i  hem fet alguna grimpadeta. Díedre evident amb parabolt visible, vegeu la primera foto.

Material: Unes catorze cintes exprés, dos estreps, quatre tascons ( dos mitjans i dos micros ) així com un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.

Grau obligat: Esquivant el mur final per la dreta com hem fet nosaltres es passa amb V+/A1,és de suposar que el mur final dona el grau de 6a+ obligat que proposen els aperturistes.

Horaris: Conteu mitja hora fins a peu de via, unes tres hores d'escalada i mitja hora més de baixada.

Orientació: Nord oest, sol a partir de quarts de tres.

Ressenyes: Aperturistes ( Galls ) i Enric Ferré Grinyó. Molt agraïts!.

Ressenyes de la Placa Totem.

 

La Placa Totem es situa a la part més alta de la Pastereta.Es tracta d'una planxa vertical on hi trobem cinc vies esportives de 60/70 metres,nosaltres les hem escalat totes en dues tirades potser sigui factible escalar-les sense fer reunió.Molt xules,són vies de placa mantinguda amb una part baixa més de colocació i la superior més aviat física.

Accés: Aparcament del restaurant La Vinya Nova,de moment segur en quant a robatoris. La manera més senzilla d'accedir-hi és a partir de la urbanització Bruc Residencial on trobarem cartells indicatius.

Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves (Camí del Clot de la Mònica). Seguim aquest camí fins que arribem a la vertical de la cara oest de la Pastereta. Aquí trobarem un corriol que s'enfila cap a la paret. L'anem seguint i a uns 50 mètres de la paret anar a l'esquerra arran d'un totxillo,estassat i amb un parell de cordes fixes.

Electric Ladyland a l'Aeri.

 

Gran clàssica d'aquesta paret amb la famosa llastra que fa anys que diuen que baixarà i de moment continua enganxada a la paret. La resta de la via discorre per díedres i alguna placa  bonics d'escalar però amb la roca a vegades una mica terrosa.Nosaltres ens hi hem deixat caure al final d'una primavera especialment plujosa i hem gaudit de la força vigorosa de la vegetació.Hem fet les enllaçades tal i com marca la ressenya.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i prenem el Camí de l'Arrel a ma esquerra ( G.R. ).Superada la vertical de la Paret de l'Aeri prendrem la Can de l'Aeri,més o menys a quinze minuts de Santa Cecilia. Superem un seguit de ressalts gràcies a unes cordes fixes i una mica abans d'arribar a la base de la paret veurem uns graons així com uns cables a ma dreta. Amb l'ajuda d'aquests cables transitarem per les lloses que hi ha a la base de l'Aeri. Fins la base de l'evident fissura arbrada per on discorre la Pany Farrera.Per assolir la R0 ( parabolt+burins) ha una grimpada fàcil però exposada si la fem desencordats.

Restriccions: Alguns anys no hi deixen escalar de Gener a Juny.

Material: Un estrep, una plaqueta recuperable, un escanya burins ,unes setze cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. A la llastra pot anar bé doblar el 3 i/o dur el 4, a la tirada prèvia els tascons semblava que quedaven de nassos per reforçar els pitons vells.

Grau obligat: V+/A1.

Horaris: Aproximació 45',via 5 hores i baixada 1 hora.

Orientació: Nord est.

Descens: Del final de la via seguir per sota d'una roca fins espetegar a un corriol i pujar direcció al cim de Sant Jeroni, a la proximitat del cim prendre un corriol que baixa cap a la Canal de Sant Jeroni ( linea elèctrica ) i per aquesta canal baixar fins la carretera.

Ressenya: Arañitaescaladora,moltes gràcies!.

Cerdà Pokorski a la Quarta de Trinitats.

 

Bona combinació de díedre a la primera tirada i placa després.Crec que en el seu dia era un itinerari prou popular i que mica en mica es va anar deixant de fer. La roca hi és bona però hi ha alguna bardissa emprenyadora al primer llarg. Precisament val a dir que en aquesta tirada a mi em preocupava no ser capaç de veure el punt on deixar el díedre per anar a l'esquerra però des del díedre es veu la role de burins a l'esquerra. Malgrat que el díedre s'assegura molt bé es podria aprofitar alguna expansió de l'itinerari esportiu que hi ha a l'esquerra. En acabar podrimer fer: la Normal al Pito del Sereno, seguir per l'Aresta Est al Sereno i culminar amb la Normal al Pebrot.

 

Accés: Nosaltres hem deixat el cotxe a l'aparcament que hi ha abans de la tanca del monestir, una zona amb bancs.

Aproximació: Creuem la carretera i pugem unes escales que ens deixen a la base de la Canal del Pou del Gat ( rètol ). Pugem per l'esmentada canal fins que enllacem amb el Camí de l'Arrel ( G.R. ), el seguim a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem per sota la Cadireta í continuem pel G.R. de seguida el deixem per agafar un corriol a l'esquerra que ens porta a l'Ermita de Trinitat. Justament a l'esquerra de l'ermita hi ha un sector esportiu i l'evident díedre que ens ocupa.

Horaris: Aproximació 45',via 1'5 hores mentre que per rapelar i tornar a l'aparcament hi hem esmerçat una hora.

Orientació: Sud.

Grau obligat: V/A1.

Material: Tres plaquetes recuperables,un grapat de tascons així com un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2. No faran cap nosa unes tissores de podar per la primera tirada i uns cordinos de recanvi pel ràpel.

Descens: Un ràpel de 25 metres a ma esquerra que ens deixa a la canal amb el Sereno per la qual retrobem ràpidament el peu de via.

Via 2.006 al Cor de Be.

Malgrat ser un itinerari curt m'ha semblat una bona opció per petjar aquesta bonica talaia montserratina. Te dues parts ben diferenciades: l'entrada tant potent com farcida de ferro i la continuació que és ben senzilla però on no val a badar.Nosaltres l'hem escalat en una sola tirada d'uns cinquanta metres.A combinar amb alguna de les seves veïnes com l'Agulla Vista o l'Agulla del Miracle ( Via Normal ) o per fer quan baixem d'algun itinerari de la cara nord: Peter Pan, Pa Siempre, Lola Vaqué...

Accés: Esplanada del Miracle (Creu d'en Regató) situada a uns 5 km de Can Maçana i a 2 km. de Santa Cecília. Hi ha lloc per uns quatre cotxes a l'ombra d'un bon noguer i està a ma esquerra si anem de Can Maçana a Santa Cecília.

Aproximació: Pugem per les escales de ciment que surten de la carretera fins a un camí que seguim cap a l'esquerra. En poca estona arribem al GR que seguim cap a la dreta. Arribarem a unes escales de pedra i poc després trobem un camí que surt a mà esquerra senyalat amb marques blaves. Agafem aquest camí que ens porta fins a la Canal del Miracle. Després d'una forta pujada arribem al Collet del Miracle, seguim el camí a l'esquerra cap a Frares/Coll de Port ,la primera agulla que trobem és la Roca del Miracle i la segona el Cor de be. La via comença a l'esquerra del tot del vessant sud,just després d'un pronunciat balmat en un bloc que forma un díedre. Espits del 8 daurats en perfecte estat i visibles des del mateix camí.

Orientació: Sud.

Horaris: Aproximació 50 minuts,per fer la via i el ràpel una hora.Amb quaranta minuts tornem a ser a l'aparcament.

Material: Quatre expressos si fem reunió o vuit si escalem la via d'una sola tirada. Pot ser útil un estrep per estalviar-nos el lliure inicial. Malgrat les minses assegurances de la via hem estat incapaços d'afegir ferro a l'itinerari.

Grau obligat: V/A1e. 

Descens: Nosaltres hem baixat per la via amb un sol ràpel de 45 metres per la mateixa via. Un bolt i un espit anellats. També hi ha qui fa un ràpel més curt guiant la corda vers la canal de ponent crec.

Ressenyes: Escalatroncs i Col·leccionista de vies. Moltes gràcies a tots dos!.

Via del Corb a la Roca Gran d'en Ferrus.

 

Via d'aventura prou guapa,amb trams de bona roca i escalada mantinguda alternats amb d'altres de més rostollet.Molt equipada als trams per sobre de V+ i pelada per sota del V.Les expansions emplaçades són burins i alguns espits a totes les reunions,tot antic i rovellat però semblaria que sense massa us per les poques repeticions de la via. A la tercera tirada cal fer un acte de fe i anar en diagonal ascendent a l'esquerra per una placa fina fins enllaçar amb l'Estrella del dia. Justament la darrera assegurança d'aquesta tirada és un clau enlloc d'una expansió. Al quart llarg només hem trobat el primer burí que marca la topo,després diagonal ascendent a esquerres fins a un díedre amb pans d'herba damunt del qual i a la seva esquerra hi ha la R4.

Accés: Circulem per la C-16 direcció al túnel del Cadí i just passada la central tèrmica de Cercs prenem un trencall a mà esquerra direcció a Fígols per la carretera BV-4025. Seguim per la carretera asfaltada uns 15 quilòmetres fins al Pla de la Creu. Trobarem un trencall a mà dreta amb un rètol que indica el GR-107 (Camí dels Bons Homes). Seguim la pista practicable amb un vehicle alt. Trobarem un nou trencall i de nou prenem el que marca el GR. Si no disposem de 4x4 és millor estacionar en aquesta cruïlla en cas contrari podrem avançar uns metres més per la pista fins que uns blocs ens barren el pas. 

Aproximació:Ara seguim a peu en lleugera baixada sempre seguint el GR. Passarem per la Masia del Ferrús i amb la paret molt visible continuarem pel GR. Quan arribem a l'alçada de la paret busquem corriols molt desdibuixats que ens deixen a peu de paret. Pugem una mica fins a trobar el peu de via, on hi ha un petit pi invertit amb un cordino.

Horaris: Aproximació 25', via 5 hores i descens 1'5 hores.

Material: Unes dotze cintes exprés,un estrep i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2. 

Grau obligat: V+/A1.

Descens: Un cop acabada la via seguim remuntant fins arribar al tercer coll. Des d’allí seguim cap a l’oest per un corriol que finalment ens menarà al GR-107. Un cop al GR seguim descendint fins que passem pel punt en que ens hem desviat per anar al peu de via i desfem el camí fins al vehicle.

Ressenya: Parce,mil gràcies!!