Via Santa Fe.

Te dues tirades ben bones,la resta entre feixa i rostoll ho salva amb prou dignitat.Hi ha algún tram de mala roca que si algún dia esdevé clássica millorarà.A la darrera tirada hem apurat la corda a seixanta quedant una mica per sota de la Gran Creu.

Accés: Estacionar al Coll Marí.Prendre la carretera que puja d'Organyà a Montanisell i abans d'una gran bassa prendre una pista a ma dreta.Només els primers metres són emporlanats,la pista mor al Coll Marí.

Aproximació: Hem estat incapaços de trobar les fites que indiquen la ressenya,hem anat passant com hem pogut per dins del bosc fins que hem trobat rastres de branques xarracades.Per arribar a peu de via cal grimpar i seguir un petit relleig a l'esquerra,ponts de roca visibles.

Horaris: Aproximació mitja hora mentre que per fer la via hi hem estat tres hores i mitja.Del final de la via al Coll Marí una hora.

Orientació: La via deu ser Est però nosaltres hi hem anat un dia núvol.

Grau obligat: V+/A1.

Material: Unes setze cintes exprés,tascons i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.Si no fem 6a un estrep i trampos ens seran molt útils.

Descens: Seguim l'aresta que va desapareixent fins espategar al camí que puja de Coll Marí a l'ermita.El seguim a l'esquerra i sense pèrdua retrobem el punt on hem estacionat.

Apacolipsis Gneis al Contrafort de la Dent d'en Rosell.

 

La meitat de la primera tirada i els segón llarg ens han agradat molt.La col·lega que està més forta que el vinagre ho ha planxat tot i ho ha decotat tot menys el primer llarg.A la darrera tirada petarà un peu i llavors si que serà un 6b.Nosaltres no ho hem fet però hi ha qui enllaça 3+4 o 4+5.Inici comú amb la Surtdekasa.

Accés: A Queralbs agafem la carretera que puja a Fontalba.Només la seguirem un o dos quilómetres aparcant a ma esquerra quan ens creuem amb el camí que puja cap a Núria.
Aproximació: Cal seguir el camí que puja a Núria.Aquest camí ofereix dues variants,a nosaltres ens interessa el camí dels Duis ( esquerra,cartell) que passa per sota mateix de la Dent d'en Rossell o Roc dels Duis.
Tenim dues opcions:
1) Per la tartera que hi ha a la base del Contrafort: Potser es camina menys però és més incómode. Just després d'una bauma amb un banc deixem el camí de Núria i pugem per l'esmentada tartera,alguna fita.
2) Per la baixada de la Dent: Passem l'esmentada bauma,un oratori i una petita font.Just després de la font localitzem una tartera a ma esquerra.Seguirem una traça fitada que firteja amb el bosc i la tartera.Més amunt trobarem fites que van a dreta i a esquerra,a les envistes del recordatori d'un esquiador mort.
Aquí convé seguir les fites que van a l'esquerra fins a sota del Contrafort de la Dent,que més que un contrafort és una paret que hi ha a la dreta de la Dent.
Un cop situats sota la paret la Surtdekasa queda a la dreta: pi petit llaçat i parabolt visible.Hem de xapar aquest parabolt i seguir com si volguessim xapar el segon parabolt de la via.Pocs metres abans agafem les assegurançes de la nostre via que marxen en flanqueig a esquerres.

Material: Doble corda pel fregament al primer llarg.Els Camalots del 0.5 al 2 i un Alien verd.
Grau obligat: V+/A0.

Orientació: Est.Nosaltres hem entrat a les dues i sense córrer hem fet tota la via a l'ombra.

Horaris: Aproximació cinquanta minuts,via quatre hores i baixada una hora i mitja.

Descens: La via acaba al coll que hi ha entre la Dent de'n Rosell i el seu contrafort,baixar per les pendents d'herba/canal diagonal que hi ha entre les dues parets.Cal estar atents a trencar a la dreta ( mirant avall ) i desgrimpant per unes lloses arribem a la tartera de l'aproximació.Totes les reunions tenen dos parabolts i una anella,preveure cordinos per vincular si volem rapelar.

Esperó Ribes al Bastó del Frare.

Iniciem l'escalada pel típic díedre del vessant nord: dret,amb pitons de diferents èpoques i qualitats així com la roca que sense ser massa bona si que està sanejada per les repeticions.Superat aquest primer llarg apareix un rostoll on cal encertar l'itinerari i llavors...venen les tirades de placa que donen el caràcter a la via.Aneu-hi amb ganesde gaudir de la navegació sobre patates de diferentsa voltes més bones a voltes no tant,a vegades sobre terreny trempat i a vegades amb menys inclinació però sempre anb una roca boníssima...guapíssim!!.Un consell,no hi aneu amb el sol de cares,a darrera hora de la tarda ja que cal navegar i no van gaire bé les enlluernades.La segoma tirada no ens cuadrava massa amb la topo de l'Escalatroncs,la resta de l'itinerari si que l'hem seguit bé.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
Aproximació: Agafem el GR-172 en direcció al Monestir i deixem de banda un trencant a ma dreta que porta al Refugi Vicenç Barbé.Un cop passada la Cadireta haurem de prendre un desviament a ma dreta en direcció al Coll de Porc.Al cap d'una estona trobarem un desviament novament senyalitzat.El seguirem a la dreta i l'abandonarem abans del Coll de Porc a ma dreta.Grimpar per unes terrasses i fer R0 en unes alzines.

Material: Un joc de friends des de l'Alien blau al #1,si es va just de grau portar algun pitó variat per la primera tirada.Restaurada amb Kop de gas.

Horaris: Aproximació 45',via 4 hores i baixada 1 hora. 

Grau obligat: V+/A1.Trams de V exposats.

Descens: Desgrimpar per arbres fins assolir la travesa dels Alts Frares senyalitzada amb marques blaves i que blaves seguirem a la dreta entrant al Torrent del Lloro.Baixem pel mateix fins assolir el PR que seguim a la dreta fins al Refugi d'Agulles.Baixem pel camí de les Portelles fins a Coll de Guirló on retrobem el camí de l'aproximació.

Riqueza del aire i Blasi-Picazo a Peña Ezkaurre.

 Integral de dues vies que permet fer bastants metres passant pel cim de la Punta Ezkaurre.Itinerari llarg i amb bon ambient però rostolleja força. M'imagino que la setena tirada en lliure ha de ser molt maca.

Accés: Aparcar al pàrking del Collado de Argibiela.

Aproximació: Bajar andando hacia Zuriza y en la primera curva sale una pista a la dcha con marcas rojas y blancas (GR 11) que llevan a la cima de Peña Ezkaurre. Recorrer la pista y al poco se llega a una alto desde donde se ve muy bien la Cara Norte de Ezkaurre, se descienden unos metros adentrándonos en un hayedo. Prestar atención ya que enseguida sale una senda con hitos a la izquierda.Seguirla y salir del bosque.Cruzamos dos pedreras y subimos por la tercera de ellas. Salir de la pedrera a la izquierda para llegar a la base de la pared.

La via comienza a la izquierda del todo.Nosotros hemos escalado la primera tirdaa

Material: Un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3,crec que divuit expressos i un estrep.

Grau obligat: V+/Ae.

Horaris: Aproximació quaranta minuts,via sis hores i 1'5 hores a la baixada.

Orientació: Ni idea,posem-hi sud

Descens: Del final de la via carenejar a la dreta.Passar per darrera d'una mena de circ que formen unes agulles i baixar per una canal a retrobar el camí de l'aproximació.

Ressenyes: El primer dibuix és d'en Luichy i el segón d'en Picazo.Gràcies!!

Esperó de Llebeig al Bisbe.

 Senzilla aresta de bona roca,a fer baixant del mateix Bisbe,de la Monja o del Lloro.Abocada a l'impresionant vessant nord,s'hi respira un gran ambient malgrat la modèstia d'aquesta escalada.Hi ha qui l'anomena Somni de Sant Joan i havia estat una Via Blava.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Des de Can Maçana prenem el GR en direcció al Monestir, un cop passada la Cadireta anem direcció a Coll de Porc, i després prenem el trencall fins al Portell Estret. Un cop allà, només ens queda seguir les marques blaves i arribem al Bisbe.

Grau obligat: IV+.

Orientació: Oest.

Material: Crec que es fa amb unes sis cintes exprés però es podem afegir peçes compreses entre l'Alien verd i el Camalot de l'1.

Horaris: Possem-hi una hora d'aproximació,una altre per fer la via i una més per tornar a Can Massana.

Descens: Un sol ràpel de 50 metres pel vessant sud,Via Normal.Aquest es fa sobre una instal·lació moderna i es pot fraccionar amb una alzina plena de cordinos.

Ressenyes: El dibuix és del Col·leccionistadevies i la foto de Rocacalenta.Moltes gràcies!!

Sunyer Picazo a l'Eco de'n Nubiola.

 

Bonica i senzilla escalada en una talaia privilegiada.La roca és bona però m'imagino que la llunyania n'evita la massificació i cal parar una mica d'atenció al tema.De camí passem a prop de: El cor de be, l'Agulla del Miracle, la Vella i el Cilindre.Al baixar de l'agulla també queda ben a ma l'Aresta Brucs a la Miranda dels Ecos.

Accés: Esplanada del Miracle (Creu d'en Regató) situada a uns 5 km de Can Maçana i a 2 km. de Santa Cecilia. Hi ha lloc per uns quatre cotxes a l'ombra d'un bon noguer.

Aproximació: Pugem per les escales de ciment que surten de la carretera fins a un camí que seguim cap a l'esquerra. En poca estona arribem al GR que seguim cap a la dreta. Arribarem a unes escales de pedra i poc després trobem un camí que surt a mà esquerra senyalat amb marques blaves. Agafem aquest camí que ens porta fins a la Canal del Miracle. Després d'una forta pujada arribem al Coll del Miracle.Aquí caldrà trencar a l'esquerra/est,seguint el camí principal que havia estat un PR i ara resta marcat amb senyals grogues.Passarem: la Balma de les Pruneres,per sota la Vella i l'imponeng Cilindre.Just superada la base d'aquest ens tocarà devallar vers un torrent i veurem el nostre objectiu.Pugem al vessant oposat i al segon revolt deixem el camí ( aspes de PR ) per agafar un altre camí que passa per peu de via.Parabolts visibles.

Material: Només hem utilitzat cintes exprés.

Orientació: Sud.

Grau obligat: IV/A0.

Horaris: Aproximació un parell d'hores mentre que per fer la via i retornar a l'inici de la mateixa hi hem estat poc més d'una hora.

Descens: Del cim desgrimpem a la dreta/est vers la canal amb la Miranda dels Ecos.Aquesta canal disposa de cordes fixes i una cadena per salvar un resalt i ens deixa de nou al peu de via.

Sur Directa a Peña Santa

 

Arribar de peu de via al cim ha estat el més senzill i menys costos de l'activitat. Si esteu buscant una aproximació llarga, una paret amb compromís i una baixada que en el millor dels casos només serà llarga no cal que busqueu més, ja podeu fer-hi cap.L'itinerari més senzill i clàssic d'aquesta paret,com us podeu imaginar és el que en diuen una via alpina: lògica,sempre a la recerca del pas més senzill i amb el toc de discontinuïtat que no podia faltar.Important evitar el descens de nit i/o amb mal temps.

Accés i Aproximació: El més habitual és pujar a fer un vivac a un prat que hi ha al peu de la paret sud i que s'anomena Vega Huerta. En aquest prat hi ha un refugi en bon estat on hi caben unes cinc persones i una font que costa que raji. Per arribar a Vega Huerta tenim dues opcions des de Oseja de Sajambre o des de Valdeón.Diria que pels dos llocs es triga el mateix però des de Valdeón es pot contractar un taxi 4x4 que ens escurçarà la caminada.

Des d'Oseja surt una pista senyalitzada cap al Refugi de Vega Baño i a sota del refugi hi surt el corriol que mena a Vega Huerta.Al refugi ens podran dir si raja aigua de la font de Vega Huerta.

Des de Vega Huerta l'aproximació a la via és evident.Nosaltres hem escalat el sòcol desencordats,no hi ha R0 equipada i és millor equipar-se a sota.

Horaris: Oseja de Sajambre-Vega Huerta 6 hores,Vega Huerta-Peu de via 45 minuts,via 6 hores,del cim a Vega Huerta 3'5 hores i de Vega Huerta a Oseja 5 hores.

Orientació: Sud.

Grau obligat: V+.

Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Les canaleres de dalt són fàcils però exposades, potser repetint 2 i 3 es poden assegurar millor.

Descens: Des del final de la via crestejar uns cinqunta metres fins al cim o bé fer un ràpel. Un cop al cim tornem enrrera per unes desgrimpades molt aeries seguint fites. Sobrepassem el punt per on hem sortit a la cresta i anem descendint per l'aresta oest, trobarem marques de pintura groga i un parell de desgrimpades o ràpels. Acabarem espetegant a la Canal Estrecha que la baixarem amb ràpels i desgrimpades.Al final de la mateixa hem de saltar al vessant sud per la Forcadona. Arraibar a aquest evident pas ens ha semblat exposat per lo inestable del terreny, la neu s'ha retirat i ha quedat un pendent de terra dura i gravilla molt mal parit. Un cop saltrem al vessant sud queda tel.la però ja no és tant exposat, amb desgrimpades,camí i tarteres tornem a arribar a Vega Huerta.

Ressenyes: Xabigaton,moltes gràcies!.