Escaladors Asimptomàtics a la Piràmide de l'aigua.

 

Ens ha semblat força més interesant i exigent que la seva veïna Biodesagradable.

La nostre ascensió fou  de les primeres repeticions i potser per això vàrem haver d'anar amb compte tant amb el líquen com amb algún bloc.Una setmana després de la nostre escalada s'hi va produir un greu accident. A conseqüència d'aquest infortuni els aperturistes vàren arrenjar els trams més perillosos de la via. Potser entre això i que la via s'ha anat repetint ja no està tant perillós.Sota el meu humil punt de vista l'itinerari es troba ben resolt,esquivant propostes colindants i buscant una mica el punt més picant. Caldrar estar atent a la ressenya per no perdre'ns ja que no sempre escalarem en busca del pas més senzill ni veurem la següent assegurança.

Accés: Al municipi de Setcases agafar la carretera que condueix a Vallter 2.000.A uns 3 km.(?) del poble cal estacionar en un revolt tancat a dretes,a l'anomenat aparcament de Coma de l'Orri.Podria haver-hi un cartell així com senyals de GR i una torre elèctrica.

Aproximació: Seguir tota la vall fins poc després de que acabin els arbres,en aquest moment veurem perfectament el nostre objectiu a ma esquerra.
Deixem la vall principal i remonten una incómode tartera fins a peu de via.
Parabolts visibles just a la dreta d'una petita cavitat.Uns vint metres a l'esquerra veurem les xapes de la Biodesagradable.

Orientació: Nordest,diria que només te sol un moment a primera hora.

Horaris: Aproximació 1 hora i quart,via 3 hores,retorn peu de via 40' i baixada a l'aparcament 45'.

Grau obligat: V+/6a,en alguns passatges cal fer el pas de V+ abans de xapar el bolt a no ser que es disposi de canya o de pitons plans.

Material: Nosaltres hem fet anar una dotzena de cintes exprés amb algunes desplegables, un tascó mitjà i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 2.

Descens: La darrera reunió és comuna amb la via Biodesagradable per la qual podem rapelar,maniobra que només faria amb les cordes plegades i si no hi ha cordades per sota.

Nosaltres hem baixat per la canal de l'esquerra,des de la darrera reunió acabar de crestejar una quarentena de metres fins asolir una vira que entra al vesssant esquerra.Per terreny força dret,sense traça i per sobre dels nerets anem baixant per la canal que mica en mica es va tancant.Quan aquesta canal queda tallada desgrimpem un ressalt a l'esquerra,baixem una vintena de metres per una canal i sortim al vessant de l'esquerra.Aquí hem fet un petit ràpel de 5 metres ( pi,cordino abandonat ) fins a peu de paret.

Via Pany Haus a la Sud del Pedraforca.

 

Evident linea en una paret ben elegant que els pioners no vàren deixar escapar.Una via ideal pels amants de les xemeneies i els díedres que es trobaran amb una clàssica en general poc equipada malgrat algun pitó esporàdic així com un/dos parabolts a totes les reunions excepte la penúltima on s'han llevat les dues expansions. Si manquen les mateixes expansions que el dia de la nostre sortida ( Juliol 2021) no cal molestar-se en dur recanvis ja que els espàrrecs resten enfonsats.Segons havia llegit el darrer llarg és el més dificil i hi ha un tram que no es pot protegir. A mi també m'ha semblat el més complicat de la via però sinó em falla la memória hi ha una fissura al fons on entra matraca. En general la roca és de bona qualitat.

A continuació explico l'aproximació pel Refugi Lluís Estassen que és per on hem anat nosaltres,també es pot accedir/aproximar pel vessant sud de la muntanya.

Accés:  Estacionar al Mirador del Gresolet,al municipi de Saldes.

Aproximació: Pujar fins al Refugi Lluís Estassen.Agafar el camí que du a la tartera.Remontar uns pocs metres per la tartera per pujar al vessant opossat.Remontar el vessant ( marques de pintura ) fins assolir la carena en un coll molt marcat: Balcó de la Quimeta.Carenar a la dreta fins a trobar un pas cómode que permet baixar a la base de la cara sud.Inici evident remontant uns metres d'una diagonal herbosa fins a la base del primer llarg.Canal-xemeneia evident.

Orientació: Sud però degut a lo encaixonat de la via no hi entra gaire el sol i escalarem a l'ombra.

Grau obligat: V+ de ramonage. Semblaria que la dificultat obligada la imposa la darrera tirada encara que tinc el record de que entrant una mica arribaves al fons de la fissura on podies encatxarrar al gust.A les plaques de fora s'hi veien forats on semblava factible el pitonatge.

Material: Nosaltres hem fet anar una dotzena de cintes exprés,vagues per ponts de roca,un joc de tascons i un de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4.L'habitual és dur només friends fins al 2 o el 3.Si s'és més poruc/prudent que la nostra cordada el Camalot del 5 entra i algun clau també.

Horaris: Aproximació per l'Estassen 1 hora 30 minuts,via 5 hores i del final de la via al cotxe dues hores. No seria estrany escalar la via en unes 4 hores.

Descens: Remontem uns metres a la dreta fins que assolim la carena per la qual davallem a la dreta i retrobem el camí de l'aproximació.

Via Sense Nom o Variant de la Irma al Folló.

 Es tracta d'una variant del segon llarg de la Irma .Tram de placa final prou cabrón si anem amb plan trampejador, si no duem tramposa ens caldrà estirar-nos molt o segons estatura sortir en lliure. La resta de la tirada un bonic i atlètic díedre.

Accés podem arribar a la paret per dalt o per baix. Per baix cal anar al Restaurant el Folló o Tagamanent ( no recordo el nom ) i situat en aquest municipi. Convindrà estacionar una mica lluny, mal rotllo amb els propietaris. Si hi anem per dalt tenim tres opcions:

1) Baixar  per un torrent, crec que caminant però ho desconec.
2) Descendir per la ferrada que du al sector esportiu Folló Dreta. Actualment aquesta ferrada no disposa de línia de vida, compte!.
3) Rapelar per alguna via, nosaltres hem fet això darrer.
Explico el que cal fer per accedir amb ràpel o a través de la ferrada perquè és el que conec.
Des del municipi de Tagamanent seguir les indicacions de  "Museu Etnològic", prenent una carretereta que ascendeix la muntanya en fort pendent, revolts i una tanca de fusta entrant dins del "parc Natural del Montseny". Quan la pista ja ha fet un revolt de paella fa una estona i ascendeix de cara a BCN, a mà dreta veurem una pista no asfaltada que baixa lleugerament a la dreta amb un poste on pot haver-hi un cartell de "prohibit circular excepte veïns". Seria el penúltim trencant abans d'una casa. Seguir el camí uns 300 mts. fins veure un lloc a ma dreta on aparcar.
Per accedir pel torrent ( opció 1 ) podria ser que calgués seguir aquesta pista fins que creua l'esmentada torrentera.

Aproximació:  Des d'on aparquem surten traces en direcció a la paret. La més fressada deu ser la que mena a la ferrada i segurament espetegarem aquí.

Si baixem per la ferrada un cop a peu de paret caldrà anar a l'esquerra uns seixanta metres fins al peu de via.
Si pel contrari volem baixar rapelant caldrà seguir més o menys arran de cingle uns cinquanta metres a la dreta ( direcció fons de la vall/C-17) fins a l'alçada d'una gran escletxa al terra i de la reunió de la via Setè Cel. El que hem fet nosaltres és entrar a dins de l'esquerda al final de la qual hi ha la reunió de la via l'Estreta. Aquesta reunió consta d'un bolt amb anella i un químic vinculats a través d'una cadena que ens serveix de passamà per assegurar-nos la curta desgrimpada de la xemeneia. Un cop aquí hem tirat un ràpel de quaranta metres fins la base de la cinglera. Aquest ràpel potser es pugui fraccionar enganxant el que deu ser la R1 de l'Estreta ( dos químics ). Des del punt on ens deixa el ràpel baixar uns deu metres fins enganxar una traça amb algunes fites. Seguir l'esmentada traça uns quaranta metres direcció C-17/fons de la vall. Cal estar atents a pujar a deixar la traça i enfilar-se per una diagonal a esquerres herbosa fins atènyer el relleig on comencen diverses vies: Overload, Esperó AEG i Irma.

Orientació: Sud oest.

Material: Nosaltres hem fet servir unes 10 cintes exprés, l'estrep així com l'Alien groc i els Camalots 0.5,0.75 i 3.Aquest darrer a un pam de la xapa i l'hem fet córrer. A la placa si volem anar amb artifo i no tenim tramposa pot servir un microtascó i/o ganxo.

Grau obligat: 6a+/A1,si duem tramposa o fem més de 1.80 la cosa podria quedar en V+/A1.

Horari: 2 hores per fer la via.

Descens: Del final de la via seguir una traça a la dreta que ens retorna als corriols pels que hem aproximat.

Xemeneia dels Pontarrons a Tres Ponts..

 

Escalada interior ben guapa,per els amants de les xemeneies que cercen una escletxa on encastar-se sense arribar a ser mai claustrofóbica.La sortida a dalt del gendarme l'hi dona el toc lluminós i variat a l'assumpte.Tinc la sensació que la via es va repetint amb certa freqüència sense arribar a la categoria de gran clàssica,m'imagino que resten coses per anar avall. Les tirades fan 40,30 i 35.

Accés: Des d'Organyà seguim direcció a Andorra un cop passat el túnel dels 3 ponts, seguim fins a trobar una carretera a mà dreta que va a Montan de Tost, l'agafem i deseguida trobarem un aparcament, a l'esquerra, al costat de l'entrada del túnel de Montan de la C-14. 

Aproximació: Travessem la C-14 en compte i agafem el camí romà dels Pontarrons en direcció a la Seu.Aquest itinerari es troba reequipat així com senyalitzat i passa per tota la zona d'escalada esportiva de 3 Ponts. Un cop passada la zona  ja s'intueix la xemeneia.A uns doscents metres del sector esportiu caldrà abandonar el Camí dels Pontarrons i pujar a ma esquerra.,en aquest punt hi trobarem unes fites.Caldrà pujar una mica per intuïció fins al peu de la xemeneia, seguint rastres de camí.Parabolt visible.

Orientació: Est,però a dins la xemenia crec que no hi arriba el sol.

Material: Hi ha qui recomana només cintes.Nosaltres a part d'una desena de cintes exprés hem disparat Aliens ( groc i gris ) així com Camalots ( 0.5,0.75 i 2 ).Recomanable dur cordinos per canviar els ponts de roca.

Grau obligat: V de Ramonage,d'aquests que t'encaixes i sembla impossible caure.

Descens: Rapelant per la mateixa via,les 3 reunions ténen dos parabolts amb cadena i anella. Hem fet tres ràpels amb una corda de 60: 25,25 i 35+ desgrimpada.

Flor d'Agost a la Punta Camarasa.

 

L'hem trobat un pèl més cutrilla que la seva veïna CNT més que res per lo herbós de la segona tirada, la darrera tirada ens ha agradat molt. Hem enllaçat els llargs 2 i 3.La via està molt poc equipada i en general es protegeix bé però a la primera tirada cal tenir gràcia posant peces que no sempre queden lo fermes que voldriem. Itinerari força recent,malgrat la gran tasca de neteja dels obridors i la vintenta de repeticions que te la via cal anar amb compte amb el roc en alguns punts molt concrets.  Perfectament combinable amb la CNT.

Accés: Aparcament a l'entrada de la carretera què va a la Presa de Camarasa, sortint del poble en direcció Tremp a ma dreta just abans d'un pont. En dies festius caldrà preveure una alternativa a aquest punt d'estacionament ja que s'omple ràpid.

Aproximació: Caminem uns metres i just abans d'arribar al campament agafem una pista (tanca) i pugem fins el final. Seguim per unes escales i corriols direcció a les Bessones. Pugem per una tartera (fites), fins a trobar la paret.Inici a l'esquerra de la CNT ,sembla ser que aquest primer tram és expossat.Nosaltres no l'hem fet perque hi hem accedit per dalt tot baixant de la CNT.

Orientació: Est, sol fins cap allà les 3.

Material: Unes 14 cintes exprés, un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3 i un joc de tascons. Per enllaçar ha anat bé repetir el 0.5,0.75 i 1. Si sou molt maniàtics amb la vegetació pot anar bé un petit xerrac per netejar la segona tirada,els amics del metall són capaços de clavar a l'inici de la via!.

Horaris: Aproximació mitja hora,via i rapelar-la 2'5 hores. Retorn al vehicle 20 minuts.

Grau obligat: V+/A1.

Descens: Rapelant per la veïna CNT, factible amb una sola corda de 60 ja que totes les reunions tenen dos parabolts amb anelles. 

Canal de la Moreneta a les dues puntes

 

 La icónica guia de la Cara Nord qualifica de recomanable aquesta via que també s'anomena Xemeneia Vendrell.Així doncs ja sabeu que amb el criteri de l'Hita aquesta cal fer-la si o si.Al costat de tant reputat parer la meva humil opinió de rostollaire poc pes tindrà.Dit això a mi també m'ha agradat malgrat que no compleix la regla d'or de les bones pelis: ni el començamnet ni el final m'han agaradat.La primera tirada és per plegar veles i marxar al bar ( o a casa ),herba,blocs i un pas del tot curiós per possar el peu al bosc.El que ve després m'ha agradat molt,debia tenir el dia Oliver Twist!.Algun renec al segón llarg i a la tercera tirada m'he sorprès el fet de navegar per dins de la xemeneia cercant el pas menys estret.Ara entro a dins,ara surto,ara torno al fons....Penúltim llarg de díedre per variar i sortida al cim per una canal arbrada,guarrillo però fàcil!.Hem enllaçat les dues darreres tirades ( 45 m.?).

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Prenem el GR 192 en direcció al Monestir.Uns 100 metres abans de la Cadireta caldrà agafar una traça que puja ben empipada a la nostre dreta i que disposa de cordes fixes.Seguint aquest corriol anem a parar a la base de la muralla nord que flanquejarem a l'esquerra uns cent metres.El peu de via queda uns cinquanta metres a l'esquerra de la clàssica La que no estava oberta ( díedre tombat amb un filferro de pitó visible ).Entrada en una mena de torrentera amb unes grades bastant guarres.

A la primera tirada.

Orientació: Nord,crec que el sol només hi arriba de manera anecdótica.La segona tirada te pinta d'estar molla/humida sovint.Aconsellable fer-la en èpoques seques.

Material: Unes dotze cintes exprés,un parell de tascons i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4.Aquest darrer només l'hem disparat a l'inici de la penúltima tirada molt obert.

Horaris: Aproximació 30',via 2.5 hores i baixada 50'.

Grau obligat: V,a la primera tirada sobre blocs sospitosos i després de sortida a repisa,si algú deixés tres metres de cordino en un arbre aquest pas quedaria súper assegurat.Un cop a dins de la xemeneia IV/V d'encastament: no sempre protegible peró difícil de caure.

Descens: Des del coll hem fet la punta de la dreta (III) i després hem desgrimpat per un arbre fins la canal (II).Hem baixat per la canal  fins a trobar el cami va al refugi d'Agulles des d'aquest punt hem retornat a l'aparcament de Can Massana per camí senyalitzat.

Ressenya: D'en Pako Crestas.La foto del primer llarg és del blog d'en Lluís Nadal.Gràcies a tots dos!.

Esperó Nord al Pic de la Valleta.

Primer de tot aclarir que no s'ha de confondre aquesta via amb la seva veïna Esperó Nord Est. Sabent això dir que als dos membres de la coradada ens ha semblat una bona ruta.Prou mantinguda i amb algún llarg fregant les cinc estrelles sinó les te.Possats a buscar-li pegues com que estem parlant d'una via no gaire repetida en alguns passatges hi trobarem una mica de líquen.La roca en general molt solida encara que al flanqueig de la tercera tirada hem aprofitat que dúiem martell i hem cardat avall un parell de llastres ben interessants.S'agraeix molt la ressenya d'en Parce sense la qual probablement no hauriem encertat l'itinerari. Per nosaltres el llarg clau de la via és el tercer on ens hem vist pitonant en lliure.

Accés: Coll de Pi Morens,a l'estació d'esquí de Porta/Pi Morens.Si disposem d'un tot terreny i no tenim escrúpols ( cartell de prohibit ) podem seguir la pista fins a un remontador retallant una mitja hora l'aproximació i la baixada.

Aproximació: Seguim amunt per les pistes.Agafem una pista que puja per sota dels remontadors sempre amb la intenció de vorejar la vall de sota la via per la dreta.Quan la pista fa un revolt a la dreta nosaltres anirem cap a l'esquerra per un llom on trobarem algunes fites que ens duran a un corriol que voreja el circ pel seu vessant dret.Al final d'aquest corriol toca baixar al circ i tornar a pujar fins al peu de via.Inici comú amb El Gran Díedre.

Horaris: Aproximació 2 hores,via 5 hores i descens 1 hora 45'.

Orientació: Nord.

Grau obligat: El llarg més obligat és el tercer, crec que sense claus obliga a  6a+/A0.Nosaltres hem passat clavant amb 6a/A1 potser clavant més es pugui solventar amb V+/A1 que és la dificultat obligada que m'ha semblat que te la resta de la via.

Material: Algun tascó,un joc de friends de de l'Alien blau al Camalot del 3 repetint algún mitjà ( .5 al 1 ),14 expresos,un martell per tota la cordada i 3 claus.Nosaltres hem pitonat un universal fi i curt a l'inici de les dificultats del tercer llarg així com un extraplà mitjà al flanqueig final de la mateixa tirada mentre que a l'inici del sisè llarg hem possat un extraplà curt.Imprescindible dur doble corda i unes 14 cintes millor desplegables.

Descens: Des del cim baixar a la dreta a un gran i evident coll.Baixem per la primera canal que trobem,no hi ha desgrimpades.No passem pel peu de via,sinó uns 100 metres més avall.