Anhels petrificats al Mur encaixonat.

No està pas malament, prou mantinguda i en un racó ben xulo. A combinar amb la veïna Grimpi qui pugui amb la que comparteix els primers metres, de camí passarem per sota l'Agulla dels Romàntics on hi ha tres vies ben guapes per bé que un pèl més difícils.

Accés: Aparcament habilitat darrera l'escola del Bruc. 

Aproximació: Pugem al carrer de sobre i el seguim, es converteix en una pista i ignorem un trencant a la dreta ( cartell ). Al cap d'uns 100 metres agafem un camí enmig d'un olivar, fem una petita pujada i assolim un coll poc marcat amb un cartell. A l'esquerra pujaríem al Vermell del Xincarró, nosaltres anem a la dreta. Passem per sota del Vermell del Xincarró i després per sota de La Desdentegada. Baixem al Torrent del Tambor, ignorem un primer trencat a la dreta i agafem el segon a la dreta. Passem per sota La Cova de l'Arcada i comencem a trobar marques grogues que indiquen Cova de l'Arcada en direcció contrària a la que portem. Creuem una esllavissada i arribem  a una bifurcació amb pintades grogues.A la dreta aniríem al Coll de Port i a l'esquerra al Refugi d'Agulles. Seguim aquest darrer i arribem al Torrent del Lloro. Baixem uns metres al cap de ben poc trobem un corriol que duu a peu de via. Esperó ajagut amb pitons i un espit visibles.

Material: Friends des de l'Alien groc al Camalot de l'1 pel darrer tram de la via.

Horaris: Aproximació des del Bruc una hora i quart.Per fer la via una hora i per tornar a peu de via trenta minuts.

Orientació: Sud est.

Descens: Cap a la dreta fins que veiem clar baixar al Torrent del Lloro desgrimpar-lo o anar fent ràpels ( compte si es moll) fins a trobar el camí que mena a la Cova de l'Arcada o el peu de via segons si volem baixar o fer la veïna Grimpi qui pugui.

Ressenyes: Per ordre d'aparició són dels Germans Massó, del Col·leccionista de vies i de Desventuras y Milagros. Moltes gràcies!!!!

Via Gomas a la Prenyada.

 

Variant d'entrada a la Gomez Xalmet molt recomanable amb moviments guapos i roca sense pul·lir.Nosaltres hem sortit per l'Anglada Cerdà i ens ha quedat una integral molt ben parida. Segueix una fissura intermitent,que generalment s'equipa força bé.

Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte presentant targeta federativa (4€).
Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Aquí hem d'agafar un camí a mà dreta que, passant per unes escales, porta fins al refugi de Sant Benet. Anem a darrera del refugi i seguim un corriol que de seguida es bifurca: nosaltres anem cap amunt, si anem a baix de seguida trobarem un gran pi. Arribats a la base del Gat el corriol desapareix, fem una diagonal ascendent per la rampa de la seva base ( II ) i retrobem el corriol que ens deixa en una canal. Pugem uns metres a la dreta i assolim el peu de paret de La Prenyada. Anem a l'esquerra i localitzem el peu de via.Just a la dreta de la Gomez Xalmet: sostre amb pitons alguns llaçats i roca vermellosa.

Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.

Grau obligat: V+/A1.

Orientació: Sud.

Horaris: Aproximació 35',via 3 hores i del cim al Monestir 1 hora.

Descens: Fem un ràpel de 25 m per la cara nord fins una canal, dos bolts amb cadena i anella. Des de allà baixem la canal fins un collet entre la Prenyada i la Roca d'en Barberà. Aquí fem un xic de pujada a l'esquerra per assolir el coll i baixem per una canal fins la base de la Prenyada on hem iniciat l'escalada.

Ressenya: No tinc ni idea d'on ha sortit.Si algú ho sap que ho digui que ho possaré.

Directa as cimas al Firé.

 Molt guapa,mantinguda en el sisè grau amb passos de bloc i tirades que són un elogi de la continuïtat.Com no podia ser d'un altre manera a Riglos,tot sempre dret com el falo d'un novio la nit de noces.De moment no patina i la roca està prou sanejada per no patir.Dins de les vies rigleres te fama d'estar ben assegurada,no és un itinerari SS ( Sendero/Sueño ) però les volades no són res exagerat.

Accés: Municipi de Riglos,estacionament de pagament.Les furgos paguen 6€i els turimses 3€.

Aproximació: Agafem el carrer que va per sota del Pisón i que esdevé una pista.Passada la base del Puro pugem un xic i trenquem a l'esquerra per un corriol que baixa a un torrent.Creuem el torrent i seguim una de les moltes traçes que menen a peu de paret. L'inici de la nostre via te el primer parabolt a uns cinc metres del terra,la següent foto de l'Arañita va molt bé per trobar-la:

Horaris: Aproximació 20',via 7 hores ( habitualment es triga de 4 a 6 ) i cinquanta minuts per baixar.

Grau obligat: 6a/A0.

Orientació: Sud est,ombra a partir de les 3.

Material: Unes setze cintes exprés,un cordino de sis per un pont de roca abans de la primera xapa de la via i un Alien groc per l'aleje que marca la ressenya d'en Luichy a la primera tirada.Hi ha un pont de roca que fa molt de servei a la penúltima tirada i que està a les últimes,estaria bé canviar-lo però no en recordo el tamany.Si es va just en el 6a pot anar bé el material de trampeig habitual: estrep,ganxo i tramposa.

Descens: Seguim la sirga i tirem un ràpel de 60 per una paret i després per una canal herbosa ( es veien cordinos veljls de fraccionament en arbres ). Seguim baixant i trobem un segón ràpel de 30 justos ( compte!).A partir d'aquí acabem de davallar primer per corriol i després per tartera.Arribem a un torrent,pugem uns metres i anem a espetegar a la pista de sota el Puro.

Ressenyes: El dibuix és d'en Luichy i la fotografia tant de la paret com del primer seguro són de l'Arañita.

Vies Mel del la Selva i Vilanova Jove a les Roques del Pelat.

Boniques vies esportives que solquen una placa que de ben segur ens haurà cridat l'atenció observant les Roques del Pelat des de la pista. Itineraris ideals per combinar amb la veïna Eva Solans del mateix estil. Els companys que estan molt forts han escalat la segona tirada de la Mel de la Selva en lliure i l'hi ha semblat 6b+/c. Ambdues vies les hem fet en dos llargs.

Accés: Des de Vilanova de Meià prenem la carretera amunt, passem de llarg el trencall de l’Ermita de Meià, i just després d’un dipòsit d’aigua dels Bombers prenem un trencall a la dreta. Passem per davant de la Font Blanca i aparquem uns 200 metres més endavant.

Aproximació: Reculem uns 50 metres per la pista en direcció a la carretera i ja veurem un corriol fitat que s'enfila cap a l'espadat. Quan arribem a la base de la paret anem cap a l'esquerra, passem la canal per on baixa la ferrada i per una feixa arribem al peu de les vies. Parabots visibles.

Material: Una quinzena de cintes per enllaçar tranquils i un pedal per l'inici de la Vilanova jove.

Grau obligat: V+/6a, si es va just de grau pot ser útil una tramposa.

Horaris: Aproximació 20',cada via 1 hora, del cim a peu de via 15' i del cim al cotxe 30'.

Orientació: Sud.

Descens: Sortim de la feixa on acaben les vies a la dreta i la primera canal que trobem és la ferrada de baixada. Recomanable fer-la amb l'arnés posat fent servir la línia de vida que hi ha.

Ressenyes: Lanochedelloro.com

Cristal Oscuro a la Paret de les Fissures.

Una proposta ben guapa,amb molt d'ambient per ser una via de V+/6a.

Majoritàriament en díedres,fissures i xemeneia.La roca no està pas pulida però és menys abrassiva que a les altres parets de Montanejos i pot ser un bon recurs per si anem amb les pells tocades.Hem enllaçat el segón i el tercer llarg per evitar una reunió incòmode. Com que te la orientació oposada a les parets de l'Estret de Millars la podem combinar amb vies d'aquesta paret com la G.P. o la Pericondrio Tragal buscant o esquivant el sol. Si busquem tranquilitat millor que ens n'anem a la Maimona ja que aquí entre el rafting,el salting i el trenet turísric tenim la xerinola assegurada.

Accés: Des de Montanejos agafar la carretera que va al Pantà d'Arenoso i estacionar a ma esquerra just sortir del túnel dels miradors. A l'aparcament es veu la corda fixe que ens servirà per desgimpar el talús a la baixada.

Aproximació: Just a l'entrada del túnel hi ha una ferrada que baixa a peu de paret.A l'inici de la via hi ha una pedra amb el nom.

Horaris: Aproximació deu minuts, via dues hores i per tornar al vehicle també deu minuts.

Orientació: Est, te ombra a partir de quarts d'una aproximadament.

Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. Recomanen el número 4 per la segona tirada i el 3 en general. Si no portem el 6a assolit pot anar bé un estrep.Recomanable doble corda i alguna cinta llarga.

Grau obligat: V+/A1.

Descens: Del final de la via pujar a l'esquerra i de seguida trencar a la dreta en direcció a la carretera on hem estacionat. Hi ha un tram de corda fixe per fer l'última desgrimpada.

Ressenyes: Elevarte la fotografia i lanochedelloro.com el dibuix.Moltes gràcies!

Via Ivan al Timbaler del Bruc.

 

L'hem trobat ben interessant, va alternant placa i fissura tota l'estona. Tota en lliure amb una tirada final d'artificial que l'hi dóna una mica de varietat a l'activitat. L'equipament de la via també és variat: tacs de fusta, claus, espits i bolts...per sort prou abundant per no patir massa. Es tracta d'una proposta ben soleia i ràpida que fàcilment podrem combinar amb les veïnes Aresta Brucs o Francesc Sardans.

Accés: Estacionem en un aparcament habilitat al municipi del Bruc, just al costat de l'escola. 

Aproximació: Caminem pels carrers de l'urbanització en direcció Oest, l'asfalt passa a ser pista i seguim avançant en la mateixa direcció. Al cap d'uns deu minuts trobem uns olivars a ma dreta i un camí que va en direcció Nord, quan veiem les parets agafem un corriol a ma esquerra per arribar a peu de via. 

Material: 12 expresos, Camalots del 0.5 al 2 i una femella i xapa del 10 per la darrera expansió de la via.

Grau obligat: 6a, amb tramposa potser es passi amb V+.

Orientació: Sud est.

Descens: Del final de la via anar a l'esquerra i cercar una traça que va a parar a un corriol que ens retorna al peu de via.

Ressenyes: De la malaguanyada web de l'escalatroncs.

Juli Font i Sierra.

 

Escalada curta, per poc fanàtics que siguem caldrà combinar-la amb quelcom més o patirem el síndrome del Coitus Interruptus. A combinar amb l'Esperó dels Marges, l'Avi Joan o els Esperons del Fra Garí .La primera tirada no està malament però de seguida arriba l'inevitable rostoll. Malauradament no he pogut enredar a ningú per escalar-la i m'he vist obligat a escalar-la sol, feta d'una sola tirada m'ha costat trobar una sabina prou sòlida per fer la reunió cimera.

Accés el farem des de el municipi de Collbató, cal anar a la part alta del poble a la cantonada dels carrers Graus i Dreçera. Aparcar a Collbató en caps de setmana pot costar: o matinem o ens tocarà aparcar a la part baixa del poble i sumar uns cinc minuts a l'aproximació.

Aproximació: Agafrem el carrer de Pau Bertran i seguirem per la pista que va a la Vinya Nova fins arribar a la trenca a ma dreta del camí de les Bateries a través del qual anirem pujant,passarem una cova i just abans d'arribar a un torrent hi ha unes penyes a ma esquerra per on va la via.Des del camí es veuen les xapes que són espits amb cabota d'Allem.

Material: Jo he possat un Alien verd per sobre de la primera xapa i he fet anar set cintes exprés.

Horaris: Aproximació 25 minuts,per fer la via una hora i del cim a Collbató hi he estat 45 minuts.

Orientació: Crec que sud est.

Grau obligat: IV+,amb trams de III exposats.

Descens: Teòricament cal carenar ( N ) fins que veiem clar baixar al Camí de les Bateries.Jo enlloc d'això he baixat al vessant contrari a l'escalada ( O ),m'he cardat en una torrentera i he acabat sortint a la part inicial del Camí de les Bateries,embrossat.

Ressenya: Original dels Germans Massó.