El Regne del Savinot a Busa.

A banda de les vies indianes aquest deu ser un dels itineraris amb més ferro de la paret, per això els nyicris com un servidor s'hi poden atansar sense por de prendre massa mal. Malgrat hi hagi ferro a dojo no és pas un Ae de baix a dalt, encara que escalem caçant cintes ens caldrà fer algunes sortides en lliure de major o menor longitud segons el cas. Els entesos diuen que la roca és bona per ser a Busa, doncs el que diguin les que en saben!. A la segona tirada, sense arribar a ser exposada, si que m'ha semblat que era obligada i sobre còdols que demanen tacte. Hi ha qui enllaça la primera i la segona tirada així com els dos darrers llargs, nosaltres no ho hem fet per anar massa justos de nivell. La línia m'ha semblat molt lògica i l'escalada prou variada malgrat abundar-hi l'eixarrancada/encastament.

 

Accés: A Solsona hem d'agafar la carretera C-26 en direcció a Berga i seguir-la aproximadament fins al km. 114 on trobem una desviació a ma esquerra que indica Busa i Bessora. Agafem aquesta carretera i anem seguint els indicadors de Busa. Uns 12 km després arribem a una cruïlla de amb una pista a la dreta. Pugem uns metres més i estacionem a ma esquerra sota un poste de la llum.

Aproximació: Anem a buscar un camí continu i fitat que ressegueix la base de la muralla sud.Passem la característica construcció de la Bauma de la Moreria i una estona més enllà assolim el peu de via.Inici en un petit gendarme amb expansió visible.La via està situada uns cent metres a la dreta de la clàssica Costo de Agosto amb el seu característic sostre.

Horaris: Aproximació mitja hora, via cinc hores i retorn al vehicle mitja hora més.

Material: Un estrep, 21 expressos i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2 ( millor un #3 ).Si es va just de grau una bona antena pot ajudar, recanvis pels cordinos de les savines.

Grau obligat: 6a/A1e, a la segona tirada hi ha trams de V+/6a obligats però no exposats de mala roca.

Orientació: Probablement sud però a degut als relleus de la paret, a partir de la segona reunió, roman a l'ombra ençà de les dues del migdia.

Descens: Evident a l'esquerra travessant el Pla de Busa fins a retrobar la carretera on hem estacionat.

Cerdà Pokorski a la Prenyada.

 

Algú ha fet alguna Cerdà Pokorski que no l'hi hagi agradat?. Jo tampoc. Un itinerari ben variat, lògic i amb ambient. Oberta als 50's i reequipada als anys 90 amb espits TAK, ara ja pràcticament tot la ferralla ha agafat el mateix color i ja és una bona via per gaudir del bon rovell montserratí. Hi ha força trams de fissura on podem reforçar l'equipament. Hem entrat per l'entrada original on hi ha un llastrot tamany rentadora que fot una mica de mala ganya.Al darrer llarg hi ha un cap de burí que costa de veure,és abans d'encarar el segón tram damunt d'una petita bauma.

Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte presentant targeta federativa (4€).
Aproximació:  Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Aquí hem d'agafar un camí a mà dreta que, passant per unes escales, porta fins al refugi de Sant Benet. Deixem el refugi a la nostre esquerra, creuem una porta i arribem a un trencall: esquerra Sant Salvador i a la dreta baixariem cap a l'Ermita de Trinitat. A la nostre esquerra veurem una primera agulla que és el Contrafort de la Prenyada i que està enganxada a la Prenyada. Pugem per la canal de l'esquerra i anem a buscar la cara Nord de la Prenyada. Amb una mica de traça entre les branques podrem veure la part de dalt de la paret amb uns sostres, la nostre via comença a l'esquerra d'aquests sostres. Per arribar a peu de via cal grimpar per uns escalons herbosos fins al peu d'una fissura diagonal a esquerres amb un pont de roca que costa molt de veure.

Material: Nosaltres hem passat amb una plaqueta recuperable, unes 15 cintes exprés així com un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 0.75. Algunes ressenyes aconsellen agafar un joc fins al 2 així com un parell de pitons. Si teniu talls de corda per llençar hi ha ponts de roca que pot estar bé canviar.

Grau obligat: V+/A1e. Al darrer llarg hi ha una remada inicial de V de mal protegir i amb caiguda a replà,la resta amb material envellit però força assegurat.

Orientació: Nord Est,sol fins les 11.En èpoques de pluja podem trobar-la molla.

Horaris: Aproximació 45',via 2'5 hores i del cim al Monestir 1 hora.

 Descens: Fem un ràpel de 25 m per la cara nord fins una canal, dos bolts amb cadena i anella. Des de allà baixem la canal fins un collet entre la Prenyada i la Roca d'en Barberà. Aquí fem un xic de pujada a l'esquerra per assolir el coll i baixem per una canal fins la base de la cara sud de la Prenyada. Baixem per una nova canal i agafem un corriol a ma esquerra que ens acosta al refugi de Sant Benet.

Esperó M.T.V. a la Roca Gran d'en Ferrús.

 

Per treure's el barret amb l'estil i saber fer de l'aperturista que ha obert aquesta via en solitari. Molt ben trobada i resolta: ens ha semblat una via ben guapa!.Alterna plaques tombades amb panys de paret més drets gairebé sempre amb roca boníssima.

 

 

Accés: Circulem per la C-16 direcció al túnel del Cadí i just passada la central tèrmica de Cercs
prenem un trencall a mà esquerra direcció a Fígols per la carretera BV-4025. Seguim per
la carretera asfaltada uns 15 quilòmetres fins al Pla de la Creu. Trobarem un trencall a
mà dreta amb un rètol que indica el GR-107 (Camí dels Bons Homes). Seguim la pista
practicable amb un vehicle alt. Trobarem un nou trencall i de nou prenem el que marca el
GR. Al cap de pocs metres haurem de deixar el vehicle donat que uns blocs ens barren el
pas. 

Aproximació:Ara seguim a peu en lleugera baixada sempre seguint el GR. Passarem per la Masia del Ferrús i amb la paret molt visible continuarem pel GR. Quan arribem a l'alçada de la paret busquem corriols molt desdibuixats que ens deixen a peu de paret. Pugem una mica fins a trobar el peu de via, on hi ha un petit pi invertit amb un cordino.

Horaris: Aproximació 25', via 5 hores i descens 1'5 hores.

Orientació: Oest,sol a partir de les 12.

Grau obligat: 6a, trams de V+ exposats.

Material: Unes quinze cintes exprés desplegables, un estrep i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 2. També hem posat un tascó i un Tricam blanc però diria que no són necessaris.

Descens: Un cop acabada la via seguim remuntant fins arribar al coll. Des d’allí seguim cap a l’oest
per un corriol que finalment ens menarà al GR-107. Un cop al GR seguim descendint fins
que passem pel punt en que ens hem desviat per anar al peu de via i desfem el camí fins al
vehicle.

 

 

Manyos a la Prenyada.

 

Sembla ser que als anys 70 era una via clàssica que s'acometia per atacar a posteriori la Gomez Xalmet ,ves a saber per quins setze ous aquest itinerari ha perdut l'estatus de clàssica i malgrat que es va fent semblaria que no és un recorregut per trobar-hi gentada cada cap de setmana. Pels cànons actuals on només s'escala si es va en lliure deu cardar mandra la pedalada de la primera tirada. Hi haurà qui se l'agafi com un peatge per després poder escalar quatre tirades de lliure assequible però amb passos bonics i certa navegació a la segona tirada, amb alguna xapa amagada darrera el merlet de torn.

 Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte a federats (4€).
Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Aquí hem d'agafar un camí a mà dreta que, passant per unes escales, porta fins al refugi de Sant Benet. Anem a darrera del refugi i seguim un corriol que de seguida es bifurca: nosaltres anem cap amunt, si anem a baix de seguida trobarem un gran pi. Arribats a la base del Gat el corriol desapareix, fem una diagonal ascendent per la rampa de la seva base i retrobem el corriol que ens deixa en una canal. Pugem uns metres a la dreta i assolim el peu de paret de La Prenyada. Anem a l'esquerra, passem l'evident díedre de la Gómez Xalmet i començem a pujar per la canal que es forma entre la Prenyada i la Roca d'en Barberà. Passem un sostre, dues vies esportives i arribem a l'inici de la Manyos. La primera assegurança és a un parell de metres del terra i és un espit rovellat.

 Material: Nosaltres hem fet anar 26 expresos, un estrep, una plaqueta recuperable, un escanyaburins, un Tricam blanc i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot de l'1 ( m'hagués anat bé el del 2 ).

A la primera tirada potser seria prudent estrangular cinc o sis burins seguits,ja que hi ha lloc darrera la plaqueta original.

Horaris: Aproximació 35',via i ràpel 2'5 hores mentre que per tornar al Monestir 45'.

Grau obligat: V/A1e.

Descens: Fem un ràpel de 25 m per la cara nord fins una canal, dos bolts amb cadena i anella. Des de allà baixem la canal fins un collet entre la Prenyada i la Roca d'en Barberà. Aquí fem un xic de pujada per assolir el coll i baixem per la canal a través de la qual hem aproximat de manera que retrobem el peu de via.

 

Ressenyes del Castell de Quermançó, Vilajuïga.

 

Anglada Vergés a les Talaies.

 La podem considerar gairebé clàssica del vessant Nord, recentment ha sigut restaurada i només ens haurem de penjar de burins autèntics als darrers metres de la via amb el gas a ful. El fet que per fer-la amb la modalitat V+/A1 calgui pitonar m'imagino que la preservarà de les aglomeracions, línia ben lògica a la que tant sols li han calgut dos trams d'Ae per anar del terra al cim: el que connecta les canals i díedres inferiors amb la gran diagonal que ratlla la cara est i el que ens treu literalment de la paret. Per abastar la primera expansió del segon llarg cal enfilar-se a l'arbre, algun tram de IV+ m'ha semblat un pèl exposat.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat. Aproximació: Sortim de Sta. Cecília i prenem el G.R. en direcció Can Massana. Agafem un trencant a l’esquerra senyalitzat que puja per la Canal de la Font de la Llum ( el G.R. continua a la dreta cap a Can Massana ). Seguim la canal fins al capdamunt on hi ha el Coll del Migdia. En aquest punt davallem en la direcció oposada ( Sud, Canal del Migdia ). Uns dos cents metres per sota el coll hem d’agafar un camí a l’esquerra que va cap a St. Jeroni ( marques grogues ).Seguirem aquest camí uns 50 metres fins arribar a un collet des d'on es veu la paret oest de Sant Jeroni. D'aquest punt caldrà anar a l'esquerra, com si reculéssim fins assolir l'evident peu de via de la Cervera Raül ( aresta Sud ). Aquí anirem seguint la base de la cara Est ( dreta ) una vuitantena de metres fins assolir l'inici de la via. Canal xemeneia evident, pitó i parabolt visibles. 

Orientació: Est, suposo que la paret queda una mica encaixonada i per això el dia de la nostre escalada ( finals de Febrer ) va tenir sol de 10.30 a 13.

Material: Un estrep per persona, dos martells, 4 pitons ( 1 uve mitjana, 1 uve gran, 1 universal mitjà i 1 U mitjana ), baguetes per pitons enfonsats, 16 cintes exprés , algun tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2 repetint del 0.5 al 1. Com que la darrera burinada no està re equipada hem escanyat tots els burins.

Grau obligat: V+/A1.

Horaris: Aproximació 40', via 4 hores i descens 1 hora i mitja.

Descens: Ràpel de 30 per l'Aresta Nord de, instal·lació re equipada recentment amb dos bolts amb cadena i anella. Aquest ràpel l'hem de fer acabar al Coll entre les dues Talaies ( Nord ).Aquí un nou ràpel de 40 des d'una alzina fins a un nou coll. Aquí anirem cap dreta/sud fins a trobar una canal arbrada que sense ser massa incòmode ens retorna al peu de la Cervera-Raül.

Ressenyes: De la malaguanyada ressenya.net i de Roca Calenta, gràcies companys!

Sud Directe al Pic de Serradets.

Molt bonica via en el seu grau,hem gaudit a parts iguals de les esplèndides vistes així com de les plaques tombades i farcides de cantells. No és per res que el mític Bellefon la inclou entre les 100 millors ascencions de tot el Pirineu. Aquesta ruta és un redreçamnet de la Sud Clàssica buscant deliberadamnet els passatges més estètics.Hi ha qui la utilitza per omplir la tarda que arriba al refugi per l'endemà acometre algun objectiu més ambiciós hi ha qui ja es conforma amb aquesta petita joia.Nosaltres hem entrat per les dues primeres tirades de la Brecha de Rolando sumant d'aquesta manera 50 metres més d'escalada i d'una dificultat similar.

 

Accés: Coll de Tentes, a on arribem per carretera des de Gavarnie. Al coll hi ha un cartell advertint de la prohibició de dormir tant amb tenda com al mateix vehicle.  

Aproximació: Des del Coll de Tentes agafem una carretereta tancada al transit que de pla ens portarà al Coll de Bujaruelo. Aquí trenquem a l'esquerra fent una mica més de pujada, creuant un baixant d'aigua i després de superar un tram més costerut arribem al Coll de Sarradets a les envistes del refugi homònim. Des d'aquí si agafem una mica se perspectiva veurem el corriol que va a peu de via així com tota la linea. Baixem per aquest corriol que ressegueix la base de la paret i en 5' arribem a la canal per on s'accedeix a peu de via i per on nosaltres acabarem baixant. Per arribar al peu de la via La brecha de Ronaldo hem de baixar un centenar de metres més fins a on la base de la paret comença a anar plana. Fletxa i pont de roca visibles. 

Material: Unes vuit cintes exprés, algun tascó i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Posats a estalviar pes probablement ens puguem estalviar el 3. 

Horaris: Aproximació des del Coll de Tentes 1 hora 30 minuts,via i descens al peu de via 3 hores 30 minuts.

Grau obligat: V+/A1e,trams de IV/V una mica exposats. 

Orientació: Sud. 

Descens: Del final de la via acabar de crestejar al cim i baixar-ne a l'esquerra ( Sud ) per una canal fins arribar a les pendents d'herba. Aquí anar a la dreta ( direcció Coll de Sarradets ) a buscar una canal/díedre que podem desgrimpar o be fer-hi dos ràpels gràcies a uns ponts de roca.

Ressenyes: Una mica de tot arreu: collita propia, Luichy, Hokus Pokus i Camp to camp. Gràcies!!!!