dilluns, 26 de setembre de 2022

Normal a la Castellassa

 


Gran clàssica de Sant Llorenç, avui en dia qualsevol xitxarel·lo com un servidor la troba divertida i entretinguda mentre que en el seu dia devia ser una escalada extrema. Com a bons escaquejadors hem fet totes les variants possibles, per escalar una mica més i grimpar un xic menys. Algun tram exposat, algun tram de mala roca no fos cas que ens en descuidéssim de que soms a Santllors però tot en una dificultat ben amable. Hem entrat per la fissura directa i hem pujat al Pastor o la Cabreta, ara no se com es diu.

Accés: Estacionar al final del Carrer Vista Alegre.

Aproximació: Prenem la pujada en direcció a La Mola i de seguida agafem un trencant a ma dreta que porta de manera força directe fins la base de la Castellassa de Can Torras. Diria que a estones ens enfilàvem per dins del bosc i que vàrem passar per sota d'una paret amb una petita passera repicada.

Grau Obligat: V.

Orientació: Sudoest.

Material: Quatre cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot 0.75.

Horaris: Aproximació 25',via i ràpel 1 hora.

Descens:  Hi ha diverses opcions per baixar des de la Torre:

  • Un únic ràpel d’uns 50 m cap a l’est, que ens porta directament a terra.
  • Un ràpel d’uns 25 m cap a l’est, i després un altre d’uns 30 m fins al terra. 
  • Desfer la via normal. En aquest cas, fem un ràpel d’uns 15 m fins al tram fàcil de la via normal, flanquegem la Castellassa amb precaució, i després un ràpel de 35 m i un darrer ràpel de 10 m. Potser és una mica més entretingut, però és l’opció més recomanable per evitar problemes al recuperar les cordes.

dimecres, 21 de setembre de 2022

Han Solo al Serrat del Moro.

A nosaltres ens va triomfar, ja que te alguns trams molt guapos malgrat que també n'hi ha de cutres. L'escalada és ben variada: placa de dits,fissura explosiva,placa física,placa tècnica,xemeneia...Llàstima de la feixa i d'algúna part terrosa.La roca ha estat netejada a consciència però queda cosa petita per anar tirant entre els repetidors.


Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i agafem el Camí de l'Arrel ( G.R.) en direcció Can Massana.Al cap de ben poc arribem a la Canal de Sant Jeroni la qual començem a remontar.Quan portem uns deu minuts de pujada ens hem de fixar amb unes roques que tenen forma de serra a ma esquerra.Flanquejarem amb compte per sobre d'aquestes roques per un corriol més o menys fressat fins a peu de via. Parabolts visibles i inicials HS amb retol·lador que es poden esborrar.

Grau obligat: Segons la ressenya V+. Nosaltres ho hem vist més aviat de 6a/A1. 

Material: Hem fet anar un estrep, 16 expresos i els Camalots 0.75,2 i 3. Si es va just de grau pot ser útil dur un 4 o repetir el 3.

Horaris: Aproximació 30',via 3 hores i del final de la via a Santa Cecilia 1 hora.

Descens: Del final de la via com bonament es pugui assolir la carena. Aquí hem crestejat uns 150 metres, cal estar atents al moment de deixar de crestejar i baixar per terreny herbós a la dreta. Alguna pedra penjant dels arbres ens indiquen que anem pel bon camí, baixant i apropant-nos a St. Jeroni. Arribem a una corda fixe que ens deixa a la primera instal·lació de ràpel. Fem 2 ràpels força nets de 40.El primer sobre d'un arbre i el segon de dos espits amb anella. Els ràpels ens deixen a la Canal de Sant Jeroni per la qual baixem al Camí de l'Arrel que seguint-lo a la dreta ens retorna a Sta Cecilia.

dilluns, 19 de setembre de 2022

Via Aire a la Cara Oest de Sant Jeroni.


La via ens ha semblat molt xula, amb molt bon ambient i d'escalada ben atlètica en un mar de còdols. La roca és bona però compte que no és un recorregut molt repetit i poden saltar coses. Pràcticament equipada amb espits.

La primera tirada ens ha semblat un pèl exposada: si caus abans del tac fas pinball amb la xemeneia i si el tac que te 25 anys falla ja us ho podeu imaginar. Aquest tac potser es pot treure i possar un Camalot gran ( 2 o 3? ), potser s'hi pot falcar un clau pla, potser s'hi pot falcar un Alien...,



Aproximació: Els primers metres són com uns amb la Nubiola Torres, fem R0 en un teix molt guapo fins que arribem a un pa de terra i vegetació característic on deixem la xemeneia per escalar l'esperó de la dreta a trincar un espit.

Material: Nou expressos i un estrep. Al segon llarg hem fet servir un Alien blau i un Camalot 0.75 per trampejar, tramposa útil.



Grau obligat: 6a/ A1.

Descens: Nosaltres hem baixat rapelant per la línia de ràpels de la dreta. En comptes d'anar a buscar la R4 superada la part dreta del quart llarg baixar un pèl i anar a la dreta a caçar una instal.lació formada per dos bolts anellats. Hem fet dos ràpels de 50 metres fins a la base de la paret. 

dilluns, 12 de setembre de 2022

Via dels Sostres a la Paret de l'Aeri.

 Ens trobem davant d'una clàssica del vessant Nord, amb un traçat totalment lógic ja que va seguint escrupolosament totes les debilitats fins a desembocar al cim. Com no podia ser d'una altre manera en una via de l'Aeri l'ambient està plenament garantit,la roca hi és bona però hi ha algún tram que està un pèl gastat. També ens toparem amb  algun troçet selvàtic, la majoria de la via és de díedres tot i que no sempre tindrem la fissura que voldriem per assegurar-nos.



Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Al otro lado de la carretera tenemos que ir a tomar el camino del Camí de l’Arrel dirección monasterio.Al cabo de unos 15’ tendremos que estar atentos; en una curva cerrada habrá un pequeño hito y un bloque, que se supera trepando, a nuestra derecha. Es donde se inicia el torrente de l’aeri. Tenemos que ir hasta prácticamente el final del torrente. Cuando estemos cerca de las paredes habrá unos escalones a nuestra derecha que son los que tomamos. Seguiremos recorriendo las diferentes instalaciones de alambres que nos encontremos. Cuando se acaben seguiremos un rato más recorriento la pared hasta llegar al pie de vía. Éste es bastante evidente de reconocer por los techos característicos.



Material: 2 versions el company molt millor escalador que un servidor ha utilitzat un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Jo en canvi he fet anar el mateix afegint els dos Aliens més petits, un Multirang taronja, un joc de fissurers i el Camalot del 4.Manca un pitó a L2,en el seu lloc hi he entatxonat un Alien verd una mica mangui.

Grau obligat: V+/A1.


Descens: Remuntar a l'esquerra fins les instal·lacions  Aeri i llavors baixar a la dreta fins un coll on baixem per la Canal de Sant Jeroni ( línia elèctrica i marques vermelles ).



Orientació: sol fins la 1.

Horaris: Aproximació 40',via 7.5 hores ( he anat lent, es deu fer en 6 ) i baixada 1 hora.

dimecres, 7 de setembre de 2022

Via Josep Maria Andreví.

 


Ens ha agradat prou, va cercant la lógica en un esperó tombadet amb algunes fissures. Al primer llarg hi ha algún tram terrós però molt puntual. Paret força concorreguda, potser val la pena dur un pla B: Gloria, Sol Solet, Escabroni Escapullini...L'altre és un cop al final de la via grimpar una mica i enllaçar amb l'Aresta Brucs o la Sortida Curiosa a l'Agulla de Can Jorba.


Accés: Aparcament habilitat entre el Bruc Residencial i la Vinya Nova.

Aproximació: Per camí senyalitzat amb rètols arribem a Can Jorba. Voregem la masia per la dreta paral·lels a un torrent,pugem a un sector esportiu i anem a la dreta. Passem una bauma i pugem paral·lels a un torrent fins al peu de via. Queda a la dreta de la Gloria després d'un bloc caigut. Primera xapa alta en un esperó,arbre per abastar-lo.

Horaris: Aproximació 30',via i rapelar 2.5 hores i retorn 30'.

Material: Una desena de cintes i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot 0.75.

Grau obligat: V/A0.



Orientació: Sud Est,sol fins les 3.

Descens: Nosaltres hem baixat amb dos ràpels de 40 ( R3-R2 ) i 55 ( R2- terra ). El segón ràpel mola guiar-lo per la trajectoria de la primera tirada,si vas recte t'embardisses per una figuera al arribar a terra.

Ressenyes: Dels germans Masso que en són els aperturistes i del Col·leccionista de Vies,gràcies!.

dilluns, 5 de setembre de 2022

Ascension vers una etoile a la Punta Cecilie de Cambre d'ase.

 


Ens ha semblat una via prou resultona en el seu grau, amb bona roca i d'escalada atlètica amb algun tram més finet sense arribar a ser una via d'adherència. Ens ha agradat més que la seva veïna C'est pas la pire qu'on ait faite!,l'hem trobat un punt més dreta i amb més ambient. Saltant-nos alguna xapa hem enllaçat les dues primeres tirades però amb força fregament. La Magic Circus pinta encara més bona!.



Accés/Aproximació: Cal arribar al Pla de Cambre d’Aze (part superior de les pistes d’esquí), nosaltres he pujat per les pistes de Sant Pere dels Forcats, per la Cabanassa, abans d’arribar a l’estació d’esquí, agafem un trencall a la dreta cartell indicador. Pugem per la pista, millor un cotxe alt o 4x4, fins el Pla. També podem accedir per l’estació d’esquí d’Eina. Del Pla hem de pujar per la pista d’esquí “Petite Fontaine” fins el final d’on surt un camí, direcció al circ de Cambre d’Aze. A uns 100m agafem un camí sinuós a la dreta què ens porta a la dreta del circ (sentit pujada), anirem trobant fites, primer pel bosc i després per tartera fins a peu de via, parabolts visibles. 



Horaris: Aproximació 1 hora 15 minuts,via fins l'estrella  i rapelar-la 2 hores. Retorn al vehicle 50 minuts.

Orientació: N.E. (?).

Material: Nosaltres hem utilitzat només unes dotze cintes exprés. Si es va just de grau sembla que la roca admet ferro, donat el caràcter esportiu de l'itinerari pot fer servei una tramposa.

Grau obligat: V/A0.

Descens: Des de l'Estrella hem baixat amb 3 ràpels: 25,40 i 60.



dilluns, 29 d’agost de 2022

Via Nubiola Torres a la Paret Oest de Sant Jeroni.

 


Una altre proposta de xemeneia ben interessant. A remarcar que la via és de prou bon fer tenint en compte que és un itinerari de la Nord montserratina: l'estretor mai és angoixant, va fent cantell i a més anem trobant rovell que ens indica quan d'endins de la xemeneia ens hem d'arrossegar. Prou ràpida com per portar programada un segon itinerari.



Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.
Aproximació:  Podem pujar a St. Jeroni ( Monestir o Canal de St. Jeroni ) i baixar per una canal arbrada primer i rocosa després. Primer desgrimpant pels arbres ( senzill ) i després amb dos ràpels; el primer d’uns 40 des d’un arbre i el segon des de tres espits ( paret de la dreta ) d’uns 30. 



Nosaltres, però, hi hem arribat caminant a la base. Sortim de Sta. Cecília i prenem el G.R. en direcció Can Massana. Agafem un trencant a l’esquerra senyalitzat que puja per la Canal de la Font de la Llum ( el G.R. continua a la dreta cap a Can Massana ). Seguim la canal fins al capdamunt on i ha el Coll del Migdia. En aquest punt davallem en la direcció oposada ( Sud, Canal del Migdia ). Uns dos cents metres per sota el coll hem d’agafar un camí a l’esquerra que diria que va cap a St. Jeroni ( marques grogues ). Primer planeja i de seguida s’enfila en direcció a les Talaies, a l’alçada de la base d’aquestes el camí torna a planejar a la dreta. Hem de deixar l’esmentat camí per una torrentera rocosa a ma esquerra. Aquesta es troba uns dos cents metres abans de l’agulla anomenada la Pilota. Pugem per la torrentera fent alguna grimpada i arribem a peu de paret. Anem a l'esquerra, passem un tram de cordes fixes i arribem al peu de via. Xemeneia característica amb un teuló a mode banc, un teix, un pa de vegetació i terra així com un gran arbre mort més amunt.



Horaris: Aproximació: 1 hora, via i rapelar-la 2 hores  i retorn a Santa Cecilia 45'.
Material: Nosaltres hem fet servir vuit cintes exprés, un parell o tres de vagues merleteres i un Camalot del 3. Hi ha qui du els friends fins el 0.75 i els tricams.
Grau obligat: IV+.



Orientació: Oest, al ser xemeneia només tenim sol al tercer llarg.
Descens: Nosaltres hem baixat amb dos ràpels llargs per la canal de la dreta, montant R3 a la primera instal.lació de ràpel.