Cristal Oscuro a la Paret de les Fissures.

Una proposta ben guapa,amb molt d'ambient per ser una via de V+/6a.

Majoritàriament en díedres,fissures i xemeneia.La roca no està pas pulida però és menys abrassiva que a les altres parets de Montanejos i pot ser un bon recurs per si anem amb les pells tocades.Hem enllaçat el segón i el tercer llarg per evitar una reunió incòmode. Com que te la orientació oposada a les parets de l'Estret de Millars la podem combinar amb vies d'aquesta paret com la G.P. o la Pericondrio Tragal buscant o esquivant el sol. Si busquem tranquilitat millor que ens n'anem a la Maimona ja que aquí entre el rafting,el salting i el trenet turísric tenim la xerinola assegurada.

Accés: Des de Montanejos agafar la carretera que va al Pantà d'Arenoso i estacionar a ma esquerra just sortir del túnel dels miradors. A l'aparcament es veu la corda fixe que ens servirà per desgimpar el talús a la baixada.

Aproximació: Just a l'entrada del túnel hi ha una ferrada que baixa a peu de paret.A l'inici de la via hi ha una pedra amb el nom.

Horaris: Aproximació deu minuts, via dues hores i per tornar al vehicle també deu minuts.

Orientació: Est, te ombra a partir de quarts d'una aproximadament.

Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. Recomanen el número 4 per la segona tirada i el 3 en general. Si no portem el 6a assolit pot anar bé un estrep.Recomanable doble corda i alguna cinta llarga.

Grau obligat: V+/A1.

Descens: Del final de la via pujar a l'esquerra i de seguida trencar a la dreta en direcció a la carretera on hem estacionat. Hi ha un tram de corda fixe per fer l'última desgrimpada.

Ressenyes: Elevarte la fotografia i lanochedelloro.com el dibuix.Moltes gràcies!

Via Ivan al Timbaler del Bruc.

 

L'hem trobat ben interessant, va alternant placa i fissura tota l'estona. Tota en lliure amb una tirada final d'artificial que l'hi dóna una mica de varietat a l'activitat. L'equipament de la via també és variat: tacs de fusta, claus, espits i bolts...per sort prou abundant per no patir massa. Es tracta d'una proposta ben soleia i ràpida que fàcilment podrem combinar amb les veïnes Aresta Brucs o Francesc Sardans.

Accés: Estacionem en un aparcament habilitat al municipi del Bruc, just al costat de l'escola. 

Aproximació: Caminem pels carrers de l'urbanització en direcció Oest, l'asfalt passa a ser pista i seguim avançant en la mateixa direcció. Al cap d'uns deu minuts trobem uns olivars a ma dreta i un camí que va en direcció Nord, quan veiem les parets agafem un corriol a ma esquerra per arribar a peu de via. 

Material: 12 expresos, Camalots del 0.5 al 2 i una femella i xapa del 10 per la darrera expansió de la via.

Grau obligat: 6a, amb tramposa potser es passi amb V+.

Orientació: Sud est.

Descens: Del final de la via anar a l'esquerra i cercar una traça que va a parar a un corriol que ens retorna al peu de via.

Ressenyes: De la malaguanyada web de l'escalatroncs.

Juli Font i Sierra.

 

Escalada curta, per poc fanàtics que siguem caldrà combinar-la amb quelcom més o patirem el síndrome del Coitus Interruptus. A combinar amb l'Esperó dels Marges, l'Avi Joan o els Esperons del Fra Garí .La primera tirada no està malament però de seguida arriba l'inevitable rostoll. Malauradament no he pogut enredar a ningú per escalar-la i m'he vist obligat a escalar-la sol, feta d'una sola tirada m'ha costat trobar una sabina prou sòlida per fer la reunió cimera.

Accés el farem des de el municipi de Collbató, cal anar a la part alta del poble a la cantonada dels carrers Graus i Dreçera. Aparcar a Collbató en caps de setmana pot costar: o matinem o ens tocarà aparcar a la part baixa del poble i sumar uns cinc minuts a l'aproximació.

Aproximació: Agafrem el carrer de Pau Bertran i seguirem per la pista que va a la Vinya Nova fins arribar a la trenca a ma dreta del camí de les Bateries a través del qual anirem pujant,passarem una cova i just abans d'arribar a un torrent hi ha unes penyes a ma esquerra per on va la via.Des del camí es veuen les xapes que són espits amb cabota d'Allem.

Material: Jo he possat un Alien verd per sobre de la primera xapa i he fet anar set cintes exprés.

Horaris: Aproximació 25 minuts,per fer la via una hora i del cim a Collbató hi he estat 45 minuts.

Orientació: Crec que sud est.

Grau obligat: IV+,amb trams de III exposats.

Descens: Teòricament cal carenar ( N ) fins que veiem clar baixar al Camí de les Bateries.Jo enlloc d'això he baixat al vessant contrari a l'escalada ( O ),m'he cardat en una torrentera i he acabat sortint a la part inicial del Camí de les Bateries,embrossat.

Ressenya: Original dels Germans Massó.

Pam a Pam Sol i Pipes a l'Agulla de la Benedicció.

 

Ja és sabut per tothom que qui escriu no destaca per la seva habilitat en les finures montserratines per això no és d'estranyar que servidor esbufegués i deixes anar algun renec a la primera tirada d'aquesta rumbejada. Ara, darrera meu varen passar un parell de Montserratins amb pedigrí i també s'hi van haver d'aplicar. Sigui com sigui és una tirada molt guapa i variada, molt més exigent que les dues darreres on hi trobarem algun distanciament prou interessant. La millor opció crec que és rapelar i fer les veïnes: Un tall de lluna ( dreta ) i Lluna, tabac i una llauna de tonyina ( esquerra ).No crec que sigui gaire recomanable per enllaçar les vies o simplement per baixar fer-ho per la canal que hi ha entre l'Agulla de la Benedicció i el Faraó perquè sembla molt embrossada.

Accés: Aparcament habilitat entre el Bruc Residencial i la Vinya Nova.

Aproximació: Des d'aquest aparcament agafem el camí que porta a Can Jorba. Quan arribem a la masia  de Can Jorba seguim la pista cap a l'oest direcció el Castell. Al cap de pocs minuts de caminar aquesta pista desemboca ens uns olivars. Poc abans surt un camí a mà dreta (poc visible) assenyalat amb marques de color vermell. És el camí de la Palomera. El seguim en una forta pujada. Passarem pel peu d'uns sectors d'esportiva. Continuem amunt fins al coll del Mosset. D'aquí ja es veu el Faraó. Baixem per l'altre costat i ràpidament arribem a la canal que accedeix a la cara oest del Faraó. Pugem una mica per la canal i de seguida arribem al peu de l'Agulla de la Benedicció, que està dins la canal. La primera línia de xapes que trobem és Un tall de lluna i la segona és aquesta via, fletxa picada a l'inici i parabolts visibles.

Grau obligat: 6a concentrat a la primera tirada, la resta és més assequible.

Material: Nosaltres només hem fet anar per cintes exprés. Si volem rapelar per la mateixa via preveure recanvis.

Recanvis pels ràpels. Sageta picada a l'inici i parabolts visibles.

Horaris: Una hora ben bona per aproximar, amb un parell d'hores ni deu haver suficient per escalar la via i rapelar-la. Conteu una hora més per tornar a l'aparcament.

Orientació: Sud.

Descens: Nosaltres hem baixat caminant per la canal que hi ha entre l'Agulla de la Benedicció i el Faraó i ha resultat una selva d'arítjols considerable. Millor rapelar pe la mateixa via.

Ressenya: Dels aperturistes, gràcies!.

Agulla dels Romàntics.

Nosaltres les hem escalat de camí a la Grimpi qui pugui i Anhels petrificats ja que passem just per sota de l'agulla. A part d'aquestes vies hi ha uns itineraris esportius equipats amb químics que solquen l'arrogant cara est de l'agulla.

Accés: Aparcament habilitat darrera l'escola del Bruc. 

Aproximació: Pugem al carrer de sobre i el seguim,es converteix en una pista i ignorem un trencant a la dreta ( cartell ). Al cap d'uns 100 metres agafem un camí enmig d'un olivar,fem una petita pujada i assolim un coll poc marcat amb un cartell. A l'esquerra pujaríem al Vermell del Xincarró,nosaltres anem a la dreta. Passem per sota del Vermell del Xincarró i després per sota de La Desdentegada.Baixem al Torrent del Tambor,ignorem un primer trencat a la dreta i agafem el segon a la dreta. Passem per sota La Cova de l'Arcada i comencem a trobar marques grogues que indiquen Cova de l'Arcada en direcció contrària a la que portem. Creuem una esllavissada i arribem  a una bifurcació amb pintades grogues.A la dreta aniríem al Coll de Port i a l'esquerra al Refugi d'Agulles. Seguim aquest darrer i a pocs metres d'assolir el Torrent del Lloro veurem l'agulla a ma dreta.

1) Milia: Equipament minimalista i un pèl anticuat,compte. Al segón espit de la Living cal flanquejar a l'esquerra fins a trobar la reunió de dos espits.La segona tirada és ben dreta i amb algun cantell a tamptejar.Hem acabat sortint per les dues darreres assegurançes de la Living.Camalots 0.75,1 i 2 així com l'Alien gris.

2) Living: Tot i que fa escalar hi ha força més ferro que a la seva veïna de l'esquerra,escala un mur ben trempat i amb una roca excel·lent.Alien gris i Camalots 0.75,1 i 2. La que m'ha agradat més de les tres.

3) Díedre de l'intrus: Típic díedre poc equipat on si duem la ferralla adecuada podrem esplaiar-nos ametrallant-lo a friends. Nosaltres hem passat amb un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.Hagués anat bé repetir el 2 o dur un 3.

Les dues primeres vies miren a Sud mentre que el díedre està encarat cap a l'Est però reb poc el sol perque està força encaixonat.

Es baixa amb un sol ràpel de 30 metres per la Living,preveure recanvi.

Irene y la paz al Mallo Frechín.

 

Ens va semblar una bona via esportiva,amb passos de bloc,tirades de continuïtat i prou ambient. La roca no està gastada i hi ha un tram de la primera tirada on cal ser una mica curós.La majoria de les expansions són parabolts del 10 però n'hi ha del vuit així com una secció asegurada amb arnelles. Una mica més obligada i mantinguda que les seves veïnes Currucuclillo i José Antonio Sanz.

Accés: Municipi de Riglos.

Aproximació: Des de el poble de Riglos prendre algun dels camins que pujen cap a la base dels Mallos. El Mallo Frechín queda força amunt, concretament és el mallo que queda just abans de la Visera. Un cop a la base de la paret anem cap a la dreta tipus uns trenta metres a la dreta de la José Antonio Sanz.La primera assegurança és un parabolt del 8,placa sota un díedre amb un gran lledoner.

Horaris: Aproximació 15',via quatre hores i baixada 1 hora.

Grau obligat: 6a/A0.

Descens: Hi ha qui baixa pel Circo de Verano però nosaltres ho hem fet per la Visera perque em sona que és més curt.Del final de la via grimpar un mur equipat amb cordes fixes i pujar a flanc fins a les inmedacions del cim de la Visera. Un cop aquí baixar pel vessant de la Visera,passar de llarg una primera canal i una carena.Acte seguit baixem a la dreta per una canal molt oberta fins pràcticament el peu de via.

Ressenyes: Luichy i la Garafa.Gràcies!

L'última del Sales al Camell de Sant Jeroni.

Via poc repetida a jutjar per la informació que en circula per les xarxes però que resulta una alternativa un xic més picant que la veïna Caçador de Balenes. Degut a les poques cordades que s'hi deuen aventurar hi trobarem alguns trams de roca una mica escamosa. A dia d'avui la via es troba reequipada amb parabolts fins la primera assegurança de la segona tirada, així doncs podrem gaudir del bon rovell montserratí a la resta de l'itinerari malgrat que la segona reunió la podem fer a la veïna Caçador de Balenes. A combinar amb l'Aresta Brucs, el Caçador de Balenes, Aresta Brucs a la Gepa Sud, la Pèls indigetos, Per amor a l'art...

Accés: Aparquem al Restaurant la Vinya Nova del Bruc. Per caminar menys convé estacionar el més a l'esquerra possible.

Aproximació: Prenem la pista que enllaça la Vinya Nova amb Can Jorba, a l'esquerra del restaurant. Uns metres abans d'arribar a Can Jorba agafarem el Camí dels Francesos a ma dreta que s'enfila fins al Coll del Musset. El passem de llarg i de seguida veurem el nostre objectiu a ma esquerra.

Horaris: Aproximació 1 hora, via i ràpel 1'5 hores i 1 hora per tornar a l'aparcament.

Orientació: Sud.

Material: Una plaqueta recuperable, vuit cintes exprés, un estrep així com l'Alien verd i el Camalot 0.75 per reforçar els burins.

Grau obligat: V+/A1e.

Horaris: Aproximació 1 hora,via i ràpel 1'5 hores i 1 hora per tornar a l'aparcament.

Descens: Des del final de la via crestejar en direcció Nord i localitzarem una instal·lació moderna d'on tirem un ràpel per la cara est, crec que d'uns 40 metres. Aquest ràpel ens deixa ben a prop del nostre peu de via.

Ressenyes: Del Vèrtex i dels aperturistes.Moltes gràcies!