La Banda del Tako a Narieda.

 

Explota escrupolosament totes les debilitats d'aquest sector de la paret resultant una escalada ben lògica que segueix un sistema de fissures i díedres amb algun tram de placa. A tenir en compte que segurament l'escalada no arriba a ser mai exposada però no sempre ens podrem assegurar. En aquest sentit recordar que manquen alguns dels claus que marquen les ressenyes tant la tercera tirada com a la cinquena i que tots els ponts de roca necessiten un pla renove. Semi restaurada amb parabolts per sota de la tercera reunió. 

 

Accés: Circulant per la C-14 en direcció a la Seu d'Urgell, a uns 3km. passat el Coll de Nargó girar a la dreta creuant el pont que ens porta a la L-401 en direcció a Fígols i Alinyà ( rètol ). Un cop creuat el pont girar a l'esquerra i a uns 700 metres trobem un aparcament a ma esquerra.  

Aproximació: La via es veu des de la carretera. Travessem la carretera i agafem una traça que trenca a la dreta per una tartera fins arribarà a la  Via del Nifo des d'on caldrà flanquejar una desena de metres a la dreta fins assolir el peu de via. Parabolt i pont de roca visibles així com la inscripció TAK. 

 

 

Material: Unes 16 cintes exprés, un estrep, un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien negre al Camalot del 4. Falten diversos pitons originals a les tirades 3 i 5. Mola canviar alguns ponts de roca.ç

Horaris: Aproximació 10', via i rapelar-la 6 hores. Retorn al cotxe 10'. 

 

 

Orientació: Oest,ombra fins les dues. 

Grau obligat: 6a/A1. 

Descens: La darrera reunió és comuna amb la clàssica Via del Nifo per on hem baixat rapelant i on hi trobarem totes les reunions dotades de dos parabolts amb anelles. Pel contrari a la Banda del Tako les reunions justejen un pèl perque un cagat com jo hi rapeli ( claus i espits ).

 

Sakrilegi a la cara Oest de Sant Jeroni.

El primer llarg comença per una característica fissura diagonal que va de dreta a esquerra. Per a mi aquest és el tram clau de la via. Hi trobarem un parell de pitons, i nosaltres hi vam poder afegir coses petites (tascons, aliens i algun tricam). No tot quedava a caldo i en algun punt s'ha d'anar al lloro amb la roca. Si hi tornés, crec que portaria algun pitó per acabar de protegir. Un cop s'acaba la fissura seguim per una placa equipada amb parabolts. Aquest tram és molt guapo, vertical i amb presa grossa.

El segon llarg és més tranki, però també t'obliga a escalar, amb alguna excursioneta. I el darrer llarg surt a l'esquerra de la placa final de la Nubiola-Torras. Si ens hi fixem veurem un parell de parabolts.

P.D: Piada de principis d'estiu passat.

Caçador de Balenes al Camell de Sant Jeroni.

Si busquem una via sense massa complicacions i no ens fa res suar la samarreta fent una bona caminada aquesta és una bona opció. A la mateixa paret hi ha altres opcions de les quals no tinc informació i que estaria bé fer: Aresta Brucs, La última d'en Salas i Normal..). Nosaltres l'hem combinat amb Per amor a l'art a l'Albarda. Penjo la ressenye de La última d'en Salas per si algú s'anima i ens passa informació.

 

Accés: Aparquem al Restaurant la Vinya Nova del Bruc. Per caminar menys convé estacionar el més a l'esquerra possible.

Aproximació: Prenem la pista que enllaça la Vinya Nova amb Can Jorba, a l'esquerra del restaurant. Uns metres abans d'arribar a Can Jorba agafarem un camí a ma dreta que s'enfila fins al Coll del Musset.El passem de llarg i de seguida veurem el nostre objectiu a ma esquerra. 

 

 

Material: Cintes exprés i pedals.

Grau obligat: V/A1e.

Orientació: Sud.

 

 

Horaris: Aproximació 1 hora,via i ràpel 1'5 hores i 1 hora per tornar a l'aparcament.

Descens: Des del final de la via crestejar en direcció Nord i localitzarem una instal.lació moderna d'on tirem un ràpel per la cara est, crec que d'uns 40 metres. Aquest ràpel ens deixa ben a prop del nostre peu de via.

Sendero Limite a Bonés.

Servidor és un mediocre escaladoret i pitjor aderentista per això quan el company de cognom Sensepor em va proposar Bonés l'hi vaig dir que d'acord però que comencessim per la Sendero Límite i que després ja veuriem. Per si algú no ho sabia Sendero Límite són un grup de madriles que obren vies i les deixen cosidetes de ferro, com a mi m'agarden i si estem parlant d'aderència encara em molen més les xapes a metro. La veritat és que vam fer bona tria, l'itinerari em va agradar per variat i ben trobat em va anar bé per agafar-li el punt a l'aderència sobre gres.A més també te trams atlètics.Després em vaig motivar i ens vam fotre a la que deu ser la segona via més assequible de la paret: l'Areneska.

Acceso: Acercarse al pueblo de Arguis (Huesca). Cruzarlo y en el cruce que encontraremos un poco más adelante tomar  a la izquierda dirección Bentué de Rasal. Seguir la carretera durante 1,6 km. Encontraremos unas gran explanada (escombros al fondo) con un silo verde de sal en su esquina frontal derecha. Dejar el coche aquí. En frente, arriba, está la pared.

Aproximación: Subir por un sendero señalizado con hitos que comienza justo al lado contrario de la carretera. Sendero bien señalizado, pero muy laberíntico (sube, baja, va para la izquierda, para la derecha...). Hay que estar atento a no perder el rastro. Al llegar a la pared veremos pintado en su base "Con coco y alicates". Subir recto unos 3 metros y encontraremos el comienzo de la vía. Nombre pintado en la pared. Desde el coche unos 45 min.   

Grau obligat: V+ tant pel primer com pel segón de cordada.

Material: 12-13 cintas + material para las reuniones. Si andamos justos de grado pueden venir bien un juego de  friends y de fisureros para el inicio del L4 y para la grieta horizontal del L6.

Tipo de roca: Arenisca marrón.

Orientación: Sud.

Horaris: Aproximació 45',via i ràpels 3 hores. Retorn al cotxe 40'.

Descenso: De la R7 o de la R8 (senderillo evidente) acercarse andando al inicio del pasamanos.  El pasamanos (cuerda fija) nos lleva a la instalación del primer rapel que está justo encima del borde derecho del gran techo que hemos cruzado en el L7. Con dos cuerdas de 60 metros de la instalación del rapel se baja en una tirada al R4 y de ahí en otra al R2. De ésta última reunión un corto rapel de 15-20 metros nos deja en unas repisas por las que podemos bajarnos andando.  Con una cuerda simple habrá que hacer más rapeles. R1, R2, R3, R4 y R5 equipados para poder ser rapeladas.

Ressenyes: Així com tota la informació redactada en castellà pertanyen al blog Escaladatzecas. Gràcies!

Aresta Brucs a la Inclinada.

La típica Aresta Brucs, escalada fineta i on un servidor sempre veu les assegurançes més lluny que a prop. Sort que mentre pujes per aquests quarts de Déu et pots anar repetint el mantra de" tranqui que hi ha xapes i els sonats/valents que hi varen pujar el primer cop ho vàren fer a pèl". Si us agrada optimitzar la ràtio escalar/caminar busqueu-vos alguna cosa per combinar, nosaltres ho hem fet per l' Unglanegre al Contrapuntal.

Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.

Aproximació: Del Monestir agafem les Escales dels pobres. Un cop al Pla dels Ocells ( trencant per anar a St. Benet a la dreta ) continuem recte, passem per sota la Panxa del Bisbe i després d'una bona pujada arribem al camí de St.Jeroni a St. Joan. El seguim a l'esquerra, veurem la via i poc després agafem un corriol que baixa cap al vessant sud. Aquest camí ens porta a la base de la cara est del Puntal de l'Albarda, tot passant pels peus de via de la Reina Villar, Mas Guasch i Aresta Ribes. A sota del Puntal hi trobarem la Inclinada, peu de via evident amb les xapes visibles en plena aresta sud.

Material: Molaria deixar un pont de roca muntat en un llavi que hi ha al primer llarg. A part d'això nosaltres hem possat els Camalots 0.75,1 i 2. Porteu unes vuit cintes exprés.

Grau obligat: IV+.

Orientació: Sud.

Horaris: Aproximació des del Monestir 1 hora, via i rapelar 2 hores. De peu de via al Monestir una altre hora.

Descens: Nosaltres hem rapelat des de la darrera reunió en direcció a l'esquerra ( Oest ) hem fet un ràpel de 60 amb desgrimpada de III que no hem vist fraccionable. Compte que si us passeu de frenada us mateu. Amb aquest ràpel hem acabat aterrant a una canal per on hem retornat al peu de via.

Ressenyes: Desventurasymilagros,Col·leccionistadevies i Manel&Ita. Moltes gràcies a tothom!!.

Via Vintage al Serrat dels Monjos.

 

Itinerari típic del sector amb la genuïna escalada de ressalts que el caracteritza. La via te dues parts ben diferenciades: la part inferior relativament equipada i una segona part on només hi trobarem dos pitons de progressió. La quarta tirada és la clau d'aquesta ascensió,l'hem trobat tant enrebesada ( no em sabem més! ) que hem decidit explicar-la,si us mola l'aventura no llegiu el que segueix.Asolit el primer pitó cal enfilar-se damunt d'una gran llastra amb roca a controlar per trincar un clau invisible, xapar-lo i flanquejar a la dreta cap a una placa de bona roca però amb una mica de líquen i de mal protegir. Pont de roca i abastar un petit llentiscle a l'eix d'un díedre. Assolir un relleig i anar a l'esquerra a caçar una sabina cremada. Pujar recte fins a un llentiscle  i flanquejar a la dreta cap a la role.

Accés: Aparcament de la Salut a Collbató.

Aproximació: Des de l'aparcament cal pujar per la carretera fins a l'antic a aparcament de les Coves del Salnitre. Aquí pugem les escales i just abans de la Cova deixem les escales a l'esquerra i prenem un camí que baixa fins la base del Serrat de les Garrigoses. Seguim per sota d'aquesta paret i arribem a sota del Serrat dels Monjos. Seguim el camí creuant la paret. La via està a la meitat del Serrat dels Monjos, a l'esquerra de la clàssica Planetes Transparents. Amb la foto d'en Parce que penjo a sota la via es troba des del camí.

Orientació: Sud.

Horari: Aproximació 25',via 4 hores i retorn al vehicle 1 hora.

Material: Unes setze cintes exprés desplegables, doble corda , un estrep ,algun tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3. L'alien groc pot ser útil de doblar a la quarta tirada i a la fissura d'inici de la quarta tirada mola més el 4 que el 3.  A l'entosta de la quarta tirada hem clavat una V mitjana, quan hem vist que la cosa era expanding hem deixat de clavar. Si tornés a fer la via enlloc de clavar provaria de protegir el tram amb un Alien groc,passar-hi en artificial amb un ganxo o buscar-me un company que si tingués el nivell per poder passar sense tanta historia aquest tram.

Grau obligat: 6a/ A1+, no hem sabut protegir algún tram per sota del V/V+ per tant ens ha semblat expossada en aquest grau.

Prohibicions: De l'1 de Març al 31 de Juliol.

Orientació: Sud.

Horari: Aproximació 25',via 4 hores i retorn al vehicle 1 hora i mitja.

Descens: Hem de seguir pujant uns metres i després flanquejar per la carena cap a l’est ( dreta ) mirant de no perdre de vista el cantell del cingle. Localitzarem unes fites al cap d'uns 5/10' molt arran de l'espedat. Hi anem i trenquem 10 metres  a l'esquerra al fil d'un nou tallat perpendicular a la paret principal. Trobarem una instal·lació de ràpel. Fem aquest ràpel ( 60 metres podria ser fraccionable ,no ho hem vist) i prenem un corriol més definit que ens deixarà a una segona instal·lació, des d’on farem un segon ràpel ( 50 metres, fraccionable amb instal.lació bastant atrotinada ) que ens deixa al camí.

Eva Solans al Pelat.

 

Escalada prou reeixida,arreglada i equipada per no patir el més mínim. Te trams ben guapos com la placa final i d'altres on la roca no és gaire agraïda ja que s'esmicola i tampoc fa canto.Hem enllaçat Ll1+Ll2 i Ll3+Ll4,saltanos xapes,amb doble corda i cintes desplegables.

Accés: Des de Vilanova de Meià prenem la carretera amunt, passem de llarg el trencall de l’Ermita de Meià, i just després d’un dipòsit d’aigua dels Bombers prenem un trencall a la dreta. Passem per davant de la Font Blanca i aparquem uns 200 metres més endavant.

Aproximació: Reculem uns 50 metres per la pista en direcció a la carretera i ja veurem un corriol fitat que s'enfila cap a l'espedat. Quan arribem a la base de la paret deixem la traça fitada que mena a la ferrada de baixada i anem a la dreta per localitzar el peu de via. Cúrrua de bolts visibles i ES escrit amb retol·lador a l'inici.

Material: 16 cintes exprés desplegables.

Horaris: Aproximació 20',via 2 hores i baixada 40'.

Grau obligat: V/V+.

Orientació: Sud.

Descens: La via disposa de dues anelles a totes les reunions llevat de la darrera que es fa sobre una bona sabina podada a tal efecte. Des d'aquesta sabina seguir un corriol a l'esquerra que ens mena a una ferrada per la qual baixem a la base de la paret on retrobem la traça fitada de l'aproximació.