Reina Bellmunt a Diables.

Ruta eminenment artificial i molt aeria,no ens ha semblat una simple pedalada.El primer llarg és finet però poc obligat,el segón un rostoll amb rebaba ( role en arbre passada la reunió de la CADE ) mentre que el tercer és comú amb la Hurtado Carbonell i exigent.A partir d'aquí comença la via pròpiament dita amb quatre tirades d'artificial pràctimanet equipades i amb força ambient.En aquests quatre llargs hi trobem els pitons originals mentre que les expansions de la primera han estat substituïdes per parabolts llevat de la penúltima tirada que roman amb el rovell de sempre.

Accés: Refugi de Sta.Cecilia, convé no deixar res al cotxe ja que els robatoris hi són freqüents.

Aproximació: Creuem la carretera i prenem el GR cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Abans d'arribar a sota del Cavall Bernat i passada la paret dels Patriarques ja veurem la paret dels Diables. Més o menys a la vertical dels sostres que esquiva la via i uns metres rabans d'una carbonera cal estar atents a agafar un corriol a ma dreta amb una fita que puja cap a la base de la paret. Cal grimpar un curt i fàcil ressalt tombat, superat aquest pas continuem per un corriol fins a la base de la paret on agafem una vira a la dreta fins a peu de via.

Horaris: Aproximació 30',via 4 hores i una hora del final de la via a Santa Cecilia.

Grau obligat: V+/A1.

Orientació: Nordest,ombra 

Material: Nosaltres hem emprat un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3,un parell de tascons,estreps,dues plaquetes recuperables així com un escanyaburins.Hi ha qui clava a la penúltima i/o avantpenúltima tirada però a nosaltres no ens ha fet falta.

Descens: Al cim carenar al S,desgrimpar un coll i després prendre un camí penjat que baixa en direcció a la Canal dels Avellaners ( dreta ), petita desgrimapada amb burí ( antiga cord fixe ) i baixada per la canal a retrobar el GR.

Ressenyes: El dibuix és de l'Armand Ballart mentre que la fotografia és de'n Cesc Rosell

Via de l'Hereu a Cal Barricó.

 

Ens ha semblat una via ben xula,on podrem gaudir de diferents estils d'escalada plaquera en pocs metres.L'escalada s'inicia amb una primera tirada ben tècnica sobre calcari gris,per sobre de la feixa ens toparem amb una travesa força espectacular amb una roca coral·lina tipus belcro.La cirereta del pastís serà un pas final de bloc ben picant.Llàstima que sigui curta,amb feixes i vegetació.Hem fet l'entrada per la Amerika under's atack.

Accés: Cal estacionar a l'alçada del km 126 de la N260.Si venim del sud l'aparcament queda a ma esquerra,al costat d'un antic pont i del sector de Les Coves de Ribes.

Aproximació: Seguirem a peu per sota del sector en direcció sud.Agafarem la pista de la dreta tot saltant una cadena, creuarem una antiga cantera i seguirem  per la pista en pujada.Ignorarem una pista a la dreta al cap de pocs minuts,trobarem una porta amb cadena i seguint la pista arribarem a uns prats on hi ha les runes de Cal Barricó. A dalt dels prats trobarem una pista que va en direcció a les parets, aquesta pista mor al cap de ben pocs metres on comença un corriol molt clar i fitat que ens deixa al peu de la paret.Pugem uns metres fins arribar al peu de via.No hi ha el nom escrit però amb la foto de sota es troba bé l'inici:

Orientació: Sud est, te ombra a partir de les 3.

Material: Unes dotze cintes exprés.Potser amb algún friend li podem treure una mica de pèndol al segón.El rápel de la R4 es fa sobre dos espits anellats en estereo,amb un cordino i un mallón ho podriem arreglar per que no s'erriçés la corda.També podrien anar bé unes tissores de podar per la romaguera de l'inici encara que es pot passar.

Grau obligat: V+, tant pel de primer com pel del segón.

Horaris: 

Descens: Sense fer el darrer llarg hem baixat amb dos ràpels: R4-feixa ( 45 metres ),desgrimpar per la feixa fins la primera reunió i d'aquí un altre ràpel de 25 metres al terra.

Hispano Suecia al Contrafort de la Prenyada.

 

Elegant itinerari que ataca sense

contemplacions l'esperó est del Contrafort de la Prenyada.Assolit el coll del Contrafort amb la Prenyada podem optar per finalitzar l'escalada o seguir per l'Aresta GAM, fins al cim de la Prenyada.Aquest recomanable i lògic encadenament rep el nom de Integral Hispano Suecia.Tornant a la via jo en  destacaria el bon ambient i la qualitat del rocam. Suposo que si s'és al·lergic als Ae's no ens convençerà el fet de que si rasquem el sisà montserratí tant sols farem una desena de passos tirant de xapa.Restaurada per en Jordi Ceballos i en Cesc Aldabó al 2.022 han quedat quatre o cinc expansions antigues en llocs on no fa massa por.Hem enllaçat les dues darreres tirades i manca el primer clau,al seu lloc nosaltres hi hem encabit un Alien groc.

Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte a federats (4€).

Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Aquí hem d'agafar un camí a mà dreta que, passant per unes escales, porta fins al refugi de Sant Benet. Deixem el refugi a ma esquerra i tombem a la dreta tot passant per una porta metal.lica i de seguida arribem a un trencant a sota del Contrafort,punt on comença l'escalada.Inici damunt un bloc caigut amb una alzina estintolada.Manca el primer clau però es veu el primer parabolt.

Material: Hem fet anar dos estreps per persona, unes diset cintes exprés,dues plaquetes recuperables,un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 0.5 així com un del 3 a l'acabament del mur de IV de la quarta tirada.

Horaris: Aproximació 30 minuts,via 3 hores i descens una hora.

Grau obligat: V+/A1e.Per sota d'aquest grau he trobat que és una via exposada.

Orientació: Est,a partir de quarts de dues la via està a l'ombra.

Descens: Arribats al coll entre el Contrafort i la Prenyada localitzem una instal·lció formada per dos parabolts amb cadena i anella,que és on es fa la primera reunió tant de la GAM (S) com de La chica de las bragas de oro (N). Podem rapelar al N amb 25 i anem a parar a les inmediacions del peu de via.Si convé també es pot fer un ràpel de 60 pel vesant meridional,per fraccionar-lo caldria abandonar material en algún arbre.Un cop a peu de paret baixariem i flanquejariem a l'Est fins arribar a Sant Benet.

Ressenyes: Cesc Aldabó i Lluís Parcerises Moltes gràcies!

Torres Nubiola Capeta al Sabre.

Espectacular xemeneia, quan l'escales notes que es va obrint, et vas estirant cada cop més i quan estàs a punt de passar per ull per que no toques vores apareixen les presses salvadores... i els pitons!!!. 

Compte amb el pèndol que l'hi queda al segon quan desxapa el darrer pitó. Com que la via es rapela es combina molt bé amb el Díedre Estel a la Peluda, amb la Via dels Rodríguez també a la Peluda o guiant el ràpel en sentit contrari a l'inici de l'escalada podem accedir a la base del Punyalet.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.

Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat).Al Coll de Guirló, en comptes de seguir el camí cap a les Portelles, agafem un caminet que surt a mà esquerra i que puja cap a la paret oest d'Agulles,passant pel damunt de la Paret de la biga. Està bastant fresat i hi ha fites. Seguint aquest camí arribarem al peu de la Cerdà-Riera de la Bandereta. Per arribar a peu de via hem de resseguir la paret cap a la dreta, arribem a una bona explanada on comencen altres vies com la Dels Rodríguez o el Díedre Estel.

Orientació: El peu de via és oest i deu tenir sol de tardes, possem-hi a partir de les 3. La via queda encaixonada dins de la xemeneia i jo diria que sempre roman a l'ombra.

Grau obligat: V+, una mica exposat pel segon de cordada.

Horaris: Aproximació 30 minuts, via i rapelar-la dues hores. De la base al cotxe tornarem a trigar mitja hora.

Material: Nosaltres hem fet anar un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2 així com un parell de tascons. Està bé dur recanvis pel ràpel, hi ha qui recomana repetir tant el Camalot de l'1 com l'Alien gris.

Descens: Un ràpel de 50 metres fins al mateix peu de via.

Mas Colomer a les Roques de Benet.

 

Gran clàssica dels Ports,sempre l'he trobat una via molt estètica i lògica.No he entès mai perque no s'hi fan cues,deu ser perque te molt d'Ae?,per que hi ha algun tram de mala roca?o simplement perque està als Ports i no a Montserrat o el Montsec.Hem enllaçat la tercera i la quarta tirada.

Accés: Salimos de Horta de Sant Joan hacia el sur por la T-334. En el primer desvío tomaremos la dirección a Arnes. Al cabo de unos pocos metros ya veremos una indicación hacia la izquierda de Els Ports que es por donde entraremos al parque. A unos 4,8km de tomar este desvío enconencontraremos una zona para aparcar el coche con la indicación de Roques de Sant Benet. Nos desviamos y continuamos por una pista no asfaltada unos 1.6km hasta una bifurcación donde, en el ramal de la izquierda, hay una barrera. Dejamos el coche en este punto.

Aproximació:  Seguimos andando hacia la barrera. Avanzamos hasta encontrarnos a mano derecha una zona pedregosa con la información de las rerestricciones de escalada. Ascendemos por esta zona que nos llevará a pie de vía.

Material: Joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Hi ha qui recomana repetir algun mitjà.Estreps útils.

Horaris: Aproximació 15',via 4 hores i baixada 45'.

Orientació: La part de baix és sud i després oest.

Grau obligat: V+/A1.

Descens: Para llegar hasta la pared de en frente, vamos hacia el collado que nos queda hacia la izquierda y por donde los veamos más fácil pasamos hacia la pared. La recorremos hasta el final y nos encontraremos hitos que nos llevarán hacia una canal. Ascendemos por ella y tal y como llegamos al collado, seguimos caminando en la misma dirección, descendiendo, hasta cruzarnos con un camino. Éste lo tomamos hacia la derecha. Cuando se difumine, reseguiremos la pared que nos queda a nuestra derecha. Iremos a parar a una nueva canal por la cual descendemos y reseguiremos el camino marcado.

Ressenyes: Els dibuixos són d'en Luichy,la fotografia de la paret de'n José Walero i tots els textos escrits en castellà de l'Arañita.Moltíssimes gràcies a tothom!

Navajo Límit.

Si fem cas de les piades que hi ha a la xarxa i de l'embardissamenta de l'aproximació deu ser de les vies que menys es fan de l'Indi.Com pot ser que una via generosament equipada de IV/V i amb una aproximació teòrica de 20 minuts no es fagi?.Doncs amb el company vàrem arribar a la conclusió de que a l'hivern que s'està bé a la paret la gent no vol remullar-se per arribara  l'inici i a l'estiu que no fa mandra mullar-se et rosteixes a la via.En tot cas ens ha semblat un itinerari poc homogeni,amb uns primers 60 metres ben trempats i la resta ajagut.Hem enllaçat tirades de la següent manera: 2+3,4+5 i 6+7.

Accés: Tant podem estacionar a l'aparcament del túnel n8 com del n9 però hem de tenir en compte que des de l'aparcament n8 no es pot creuar el riu com semblaria pel croquis.

Aproximació: Des de l'aparcament n9 baixem fins al final de la pista i descendim per la tartera que primer és molt dreta situant-nos a la llera del riu que està molt embardissada. Anem baixant per la riva fins que veiem clar creuar-lo. Mola haver passat pel parking n8 per controlar on és la bia abans i poder localitzar la traça que puja a peu de via perque si no l'encertem no pugem.

Material: Només les cintes exprés,alguna més de les que marca la ressenya per enllaçar. Recanvis pels ràpels i eines per desbrossar.

Orientació: Sud.

Grau obligat: V/A0.

Descens: Hem fet els ràpels tal i com marca la ressenya,possibilitat de fraccionar abandonant material.

Ressenyes: El dibuix és de'n Joan Vidal Indi i la fotografia d'en Luichy.

La Festa del Paca al Cavall Bernat.

 

Te una primera part herbosa, amb algun tram terrós prou delicat i roca a controlar. En canvi les dues darreres tirades són aeries, amb ambient i amb un punt de pebre que fan que no sigui un monòtn Ae.Hi ha qui la qualifica de rostoll recomanable,a nosaltres que no hi entenem ben res ens ha agradat però potser no serà de les que anirem repetint.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i prenem el camí de l'Arrel (GR) cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem un grapat de parets de la Cara Nord: Serrat del Moro, Aeri, Patriarques, Diables i al cap d'uns 15' hem de deixar el Camí de l'Arrel una mica abans de la Canal del Cavall,en una zona que te una gran estassada d'arbres i rocs.Apareixen dues canals, nosaltres anirem per la de l'esquerra i ja veurem la gran llastra del segon llarg.Nosaltres ens hem encordat a la mateixa canal,en un punt on hi ha un parabolt trencat al terra de color blau crec.

Material: Unes 22 cintes exprés, dos estreps, un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3 i un ganxo de punta o tramposa curta per arribar al segón espit que hi ha a sobre del plom.

Horaris: Aproximació 40 minuts, via 4 hores i mitja mentre que del cim a Santa Cecilia hi hem esmerçat una hora i quart.

Orientació: Oest però la via queda molt encaixda darrera de la Paret de Diables i crec que pràcticament mai te sol.

Descens: Des de la verge tirem un ràpel de 25 fins al damunt de la berruga on trobem dos parabolts amb cadena i anella.D'aquí tirem un segon ràpel de 50 fins a ser a peu pla,diria que aquest segón ràpel és fraccionable.

Ressenyes: De la malaguanyada web Escalatroncs i de l'Armand Ballart.Gràcies!.