La Festa del Paca al Cavall Bernat.

 

Te una primera part herbosa, amb algun tram terrós prou delicat i roca a controlar. En canvi les dues darreres tirades són aeries, amb ambient i amb un punt de pebre que fan que no sigui un monòtn Ae.Hi ha qui la qualifica de rostoll recomanable,a nosaltres que no hi entenem ben res ens ha agradat però potser no serà de les que anirem repetint.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i prenem el camí de l'Arrel (GR) cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem un grapat de parets de la Cara Nord: Serrat del Moro, Aeri, Patriarques, Diables i al cap d'uns 15' hem de deixar el Camí de l'Arrel una mica abans de la Canal del Cavall,en una zona que te una gran estassada d'arbres i rocs.Apareixen dues canals, nosaltres anirem per la de l'esquerra i ja veurem la gran llastra del segon llarg.Nosaltres ens hem encordat a la mateixa canal,en un punt on hi ha un parabolt trencat al terra de color blau crec.

Material: Unes 22 cintes exprés, dos estreps, un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3 i un ganxo de punta o tramposa curta per arribar al segón espit que hi ha a sobre del plom.

Horaris: Aproximació 40 minuts, via 4 hores i mitja mentre que del cim a Santa Cecilia hi hem esmerçat una hora i quart.

Orientació: Oest però la via queda molt encaixda darrera de la Paret de Diables i crec que pràcticament mai te sol.

Descens: Des de la verge tirem un ràpel de 25 fins al damunt de la berruga on trobem dos parabolts amb cadena i anella.D'aquí tirem un segon ràpel de 50 fins a ser a peu pla,diria que aquest segón ràpel és fraccionable.

Ressenyes: De la malaguanyada web Escalatroncs i de l'Armand Ballart.Gràcies!.

Díedre Gris a Montrebei.

 

Gran clàssica de la paret, en el seu dia s'escometia havent passat prèviament per la Paül Lalueza i per la Delfos. Escalada consistent en un evident sistema de díedres i xemeneies que menen directament al mur final. És en aquest darrer tram on l'itinerari agafa el màxim d'ambient i n'esdevé la cirereta del pastis, sense oblidar el flanqueig inicial que cal superar per accedir a la part central. Sota el meu humil punt de vista una via totalment recomanable. Hem fet les reunions a les rodones blaves de la següent ressenya:

Accés: Pont de Montañana. Aquí seguir la carretera en direcció Tremp i agafar una carretera més petita a la dreta en direcció l'aparcament de la Masieta. Aquest punt d'estacionament actualment és de pagament i hi ha una tanca amb restricció horària.

Podem estacionar sense pagar en una explanada que trobem un quilòmetre abans a ma dreta.

Aproximació: Des de l'aparcament de la Masieta ens anem apropant al congost per camí senyalitzat, passem un pont penjant i seguim avançant per un camí tallat a la roca.

Quan el camí tallat s'acaba agafem una de les traces que s'acosten a peu de paret, primer per una feixa i després pel bosc arribem a peu de via. Reconeixible per una alzina perpendicular a la paret.

Grau obligat: V+/A1.

Material: Un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Va bé doblar 0.5,0.75 i 1 encara que no és imprescindible. Si es va just en el V+ jo agafaria uns pitons variats i els pedals. Hi ha molts ponts de roca que es podrien deixar posats.

Horaris: Aproximació pel Pont de Montañana 1 hora i quart. Per fer la via hi hem estat sis hores i mitja, mentre que en el descens hi hem esmerçat un parell d'hores.

Orientació: Sud oest, sol a partir de quarts de dues.

Descens: Del final de la via pugem una vintena de metres i localitzem un corriol que baixa a ma esquerra. L'anirem seguint amb algunes fites, rastres pas, branques xarracades i molta intuïció. Compte en el moment abans d'assolir un coll i després de grimpar uns rocs ja que cal pujar cap al coll i no baixar per rastres de pas que menen a un ràpel que és una ratonera.

A l'esmentat coll enlloc de baixar directament seguir a ma dreta i al cap d'una estona començarem a baixar per corriol. Aquest cada cop és més definit i empinat fins a espetegar al camí tallat pel qual hem aproximat.

Ressenyes: D'en Luichy,com sempre les millors. 

Aresta Nord de l'Amagada.

Elegant i senzilla,en passar per sota ens ha vingut de gust escalar-la. Ideal per fer-la baixant de la Piràmide ( Aresta Brucs ) i combinar-la amb la Mamelluda ( Anglada,Sandra...).

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Des de Can Maçana anem al Refugi Vicenç Barbé i prenem el camí en direcció est cap a Frares. Pugem per la Canal Ampla i, poc abans d’arribar a la Sensenom, veiem un cartell (queda molt amunt, costa de veure) que indica Miranda d’Alba. Prenem aquest corriol a la dreta, que passa pel vessant sud de la Caputxa i aviam arribem a l’Agulla Amagada.

Grau obligat: IV+,en algun punt exposat.

Orientació: Nord.

Horaris: Aproximació 50 minuts,via i rapelar 50 minuts.Per tornar a Can Massana uns tres quarts.

Material: Dues vagues merleteres,un parell de tricams (negre i vermell) així com l'Alien verd.Cordino per reforçar la cadena del ràpel. A la guia de'n Brugaroles esmenta un casquillo d'espit ( del 8?) però no l'hem sabut veure.

Descens: Un sol ràpel de 25 metres per l'esquerra,est.

Ressenya: Tant la ressenya com la fotografia són de Roca Calenta,moltes gràcies Jordi!

Esperó Màgic a la Prenyada.

Recordo que algun montserratí amb pedigrí s'aventurava a qualificar-la com a una de les millors escalades de placa del massís. Els membres d'aquest humil blog que som monserratins per no gastar gasoil i que mai hem tingut caché ens ho vam passar d'allò més bé anant d'una patata a l'altre,a vegades una mica espaiades,a vegades demanant gest amb la ma per ser acaronades...coses de les trumfes de Montserrat!.Parlant de separacions, cal tenir en compte que les assegurançes de la via malgrat ser modernes estan prou espaiades com per esperar a atacar-la a tenir el V montserratí una mica consolidat. Hem enllaçat la segona i la tercera tirada,amb doble corda no hem tingut problemes de fregament.

 

Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte presentant targeta federativa (4€).
Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Aquí hem d'agafar un camí a mà dreta que, passant per unes escales, porta fins al refugi de Sant Benet. Deixem el refugi a la nostre esquerra,creuem una porta i arribem a una cruïlla.En aquesta bifurcació seguim cap amunt a l'esquerra, cap a Sant Salvador. Poc després arribem a un canal molt ample, just abans d'una roca anomenada Xirimoia. Anem a buscar la paret de l'esquerra i sense pujar massa busquem un camí vertical entre arrels i roca, fins arribar a un bon replà, on comença la via. Parabolts visibles.

Grau obligat: V+.

Material: Nosaltres hem fet anar unes 10 cintes exprés si enllaçem i un Camalot de l'1 al díedre inicial.Hi ha qui empra els Tricams i tot el joc fins al 3.

Horaris: Aproximació des del Monestir 40',via 2 hores i del cim al Monestir una hora.

Orientació: Nord est.

Descens: Desgrimpar amb cura cap a l'oest (II) fins assolir una bona instal·lació formada per dos bolts amb anella i cadena.

Ressenya: Romanticguerrer,la millor!.Gràcies!

Psikomoro a l'Aguja del Moro Juan.

Personalment la via m'ha agradat ja que m'ha exigit per acabar-la i he escalat amb la incertesa de si arribariem a bon port.Si intento ser objectiu penso que malgrat els trams de mala roca i bruts hi ha molts passatges nets auxí com amb bona roca.El que en ha costat més ha estat arribar fins al primer parabolt i no per la dificultat tècnica sinó per la vegetació.Des de que hem deixat la brana de la carretera fins que hem caçat la primera expansió ha estat com obrir una via però sense les eines adecuades.

Accés: Aparcament al Puente de la Sierra,a peu de carretera.

Aproximació: Seguim carretera avall i de la carretera es veu perfectament la via. Saltem la brana i baixem per una canal ben embrossada amb un ressalt ben dret al mig. Arribem a la riba i creuem el riu a sac.Entre nosaltres i el peu de via s'interposa un excel·lent bardissar.Nosaltres hem trobat una esclarisada a la dreta de l'entrada original que fent un flanqueig a l'esquerra ( IV per arrencar de terra i III després) ens ha permès assolir el primer parabolt.

Grau obligat: 6a/A1.

Orientació: Sud.

Material: Cintes exprés,Alien groc i un tascó.Eines per desbrosar.

Horaris: Aproximació una hora o deu minuts depenent de la vegetació.Per fer la via cinc hores i mitja hora de baixada.

Descens: Hem fet la cresta d'uns cinquanta metres a l'esquerra (II/III) fins a quedar a peu pla.Llavors hem anat a buscar el coll i la canal que va enganxada a la paret que per variar tornava a estar bem embardissada,al final hem aconseguit anara a parar al pey de la Paret del Santo Cristo.

Ressenyes: Tant els dibuixos com les fotografies són de'n Luichy,moltíssimes gràcies!

Vies Trad de Torre Moratxa. Sector esquerra

1) L'Era del ferro s'ha acabat: Hem fet anar un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Hi ha un espit al final de la primera tirada i un altre a la primera reunió. Compte amb algun bloc a la segona tirada.

2) Glòria: No l'hem provat.

3) Roca Nua: Molt xula, La primera tirada comença per placa i després va per terreny fissurat. El segón llarg te passos espectaculars i aeris. Un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. La primera reunió es fa en un ullastre llaçat però nosaltres per fer-la més cómode hem encintat un gran pont de roca i hem possat un Camalot 0.75, si ho fem així millor repetir el 0.75

4) L'Abocador selvàtic: No l'hem provat.

5) Dersu Uzala: Molt bona, la única que disposa de reunió per baixar i estalviar-nos la caminadeta. Un joc de friends de l'Alien verd al Camalot del 4. La via te tres parabolts.

Per fer les veïnes Ràtzia (6b) i Mika (6a) no fan nosa els friends fins al #2.

Pel tema accés,aproximació i orientació mireu les ressenyes d'esportiva.Es baixa caminant,en quinze minuts tornem a ser a peu de via.

Via Àfrica al Gerro.

Via esportiva que nosaltres hem fet d'un sol llarg d'uns 50 metres.La segona tirada es carda a a sobre de la Normal de la qual veurem les dues assegurançes ( espit i pitó curiós ).Escalada variada,un inici finet dona pas a una segona part més trempada alhora que més generosa en agafadors.

Accés: Estacionem en un aparcament habilitat al municipi del Bruc, just al costat de l'escola. 

Aproximació: Caminem pels carrers de la urbanització en direcció Oest, l'asfalt passa a ser pista i seguim avançant en la mateixa direcció. Al cap d'uns deu minuts trobem uns olivars a ma dreta i un camí que va en direcció Nord. Agafem aquest sender i quan veiem les parets prenem un corriol a ma esquerra per arribar al peu del Gerro.Anem a l'esquerra de l'agulla,concrerament a sota la cara sud on veurem diverses línies. L'Àfrica és la primera,a la foto de dalt mesie Salip començant la via.

Horaris: Aproximació 25',via i rapelar-la 1 hora. De peu de via al cotxe 20'.

Material: Cintes exprés.

Grau obligat: V/A0.

Orientació: Sud.

Descens: Un sol ràpel de 50 metres per la mateixa via,fraccionable.

Ressenyes: Escaladaperatontos,moltes gràcies!!!