Vidal Farreny a les Bagasses.

Ens ha agradat força,si bé te algún tram herbós o pul·lit n'hi ha molts d'altres de ben bons. La darrera tirada deu ser de les millors de la paret en el seu grau.Hem enllaçat 3+4,6+7,8+9 així com 12+13,posant poc ferro,amb cintes llargues i força fregament.

Mirant la topo de sota: a la R12 no hem trobat el pont de roca que diu i hem arribat a la R13 en flanqueig a esquerres a partir d'una falsa reunió amb dos caps de burí.

Accés: Cal estacionar a la Font de les Bagases a la carretera C-13,entre Balaguer i Tremp.
Aproximació: Pujem per la carretera en direcció Tremp fins a l'alçada d'un pont antic.Creuem el riu per aquest pont i amb l'ajuda d'uns cables pujem a la via del tren. Creuem el túnel i hi pujem al damunt.Aquí hi ha una esplanada on començen les vies.La nostre queda a la part esquerra,poden haver-hi les inicials VF picades a la paret.La primera tirada és comuna a l'Anglada Guillamón i va a buscar de la manera més fàcil possible el jardí.

Material: Setze cintes desplegables,dues plaquetes recuperables,alguns tascons i un joc de friends de l'Alien blau al Camalot de l'1.

Grau obligat: V+/A1e.

Horaris: Aproximació un quart,via set hores i del cim al cotxe 1'5 hores.

Orientació: Sud.

Descens: Caminem cap a la dreta i amb alguna desgrimpada arribem a una instal.lació de ràpel ( 2 bolts ).Nosaltres aquí hem fet un sol ràpel de 60 metres però hi ha una instal.lació per fraccionar-lo.Després de rapelar acabem de caminar una estona més fins la carretera.

Mataró al Martell.

Disparitat d'opinions a la cordada,com us podeu imaginar a mi m'ha agradat i els companys deien que se l'haguessin pogut estalviar.En favor seu s'ha de dir que la vàrem fer entre la Monpart a la Miranda de les Bohigues i l'Stefanie a la Saca Gran,dues vies clàssiques que s'adapten millor als cànons de bellesa actual: parabolts,bona roca i escalada lliure. A mi m'ha agradat per que permet enfilar-se a una agulla poc trepitjada,pel lliure fàcil però totalment desequipat,per l'artifo acrobàtic sobre reliquies i per la picantona sortida en lliure final.

Al Maig del 2.025 en Sergi Villar i en Jordi Cevallos van restaurar la via reequipant la primera reunió així com algunes expansions de la segona tirada.Moltíssimes gràcies per la feina!.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris.
Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella. Anem carenant a l'esquerra seguint un camí amb marques vermelles. Quan estem a punt d'arribar a la Saca Gran ens desviem a la dreta per dins el bosc. Arribem a l'agulla i l'anem vorejant cap a la dreta fins a la cara sud. L'inici de la via és evident, al peu del díedre de la cara sud,burí visible.El peu de via és una mica incòmode ja que és una canal però hi ha alzines per fer una R0.

Orientació: Sud.

Grau obligat: IV+/A1e. La primera tirada és exposada en aquest grau tant pel primer com pel segon de cordada.

Material: Quinze cintes exprés,un estrep i un joc de friends des de l'Alien vermell al Camalot del 3.

Horaris: Aproximació 45',via una hora i tres quarts d'hora per baixar.

Descens: Un rapel de 15 metres pel vessant nord des d'una bona alzina.No esataria de més dur un pingu de 2 metres de corda per vincular la savina a algun altre arbre del cim

Escalada a Costafreda

 

Tres són les vies que s'han obert darrerament en aquesta paret i que permeten gaudir-ne més enllà de mirar-les escalant des del Pedra i/o recordant quan s'hi formaven cascades. Si hi vas tot girant el clatell cap a les clàssiques del Pedraforca potser no acabaran de semblar-te massa boniques.Ara si no t'importen les feixes,la sorreta ni les tirades curtes a gaudir de xapes a dojo i d'alguna placa ben tècnica prou mantinguda.Amb migdia es fan les tres sense córrer ni estresar-se.

Material: Màxim 18 cintes exprés i recanvis pels ràpels.

Accés: Anirem per la carretera de Saldes un cop passat Maçanes i el Mirador del Pedraforca, agafarem el trencall a l'esquerra què porta al Hostal Pedraforca. Un cop passat arribarem a una cruïlla, agafem el de l'esquerra Tossal Costafreda. Seguim per pista asfaltada i després de terra, quan arribem a una línia elèctrica seguim i a l'alçada de la paret trobem a la dreta una esplanada amb un gran roc.

Aproximació: evident en 5 minuts fites.

Orientació: Est,sol fins les 14.

Grau obligat: V+/A0.

Descens: En dos ràpels per les mateixes vies

Sakim a l'Agulla dels Retrobats.

 

Ataca sense miraments la part més balmada de l'agulla a cop d'expansió. Amb el nostre humil nivell hem pogut escalar en lliure la part final de la primera tirada ( a partir del pitó,6b? ). El ràpel està reequipat amb dos parabolts del 12 amb anella i cadena. Hom hi ha posat cordinos i maillon perquè costi menys de recuperar la corda.

Accés: Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes a federats.

Aproximació: Agafem les Escales dels Pobres. Just passat un pont de fusta trobem el peu de via del Camí de l'Alzina de la qual podríem escalar els dos primers llargs per assolir la feixa on comença la via.

Si optem per arribar caminant al peu de via cal seguir pujant per les escales i ben bé abans del Pas dels Francesos agafem un corriol que arriba a una feixa i la seguim fins al final, just sota de la cara sud de l'Agulla dels Retrobats. De totes les vies que hi ha a l'agulla la nostre és la que te com a primera assegurança un pont de roca amb filferro i després una corrua de parabolts del 8 amb xapa Kop de gas.

Material: 25 cintes exprés i un estrep.

Grau obligat: V/Ae.

Orientació: Sud.

Horaris: Aproximació 20 minuts, via una hora i del cim al cotxe mitja hora.

Descens: Un ràpel de trenta metres pel vessant nord fins a una canal per la que baixem fins a peu de via.

Ressenyes: Rocacalenta, moltíssimes gràcies.

Noche de Acción al Pa de Sucre.

 

La via ens ha agradat molt i no només per l'entorn.Tots els llargs ens han semblat bons

Escalada sobre plaques de bon granet amb nervis i bolets,una tirada de díedre ben guapa per donar-li varietat.Als qui no els hi agradi caminar millor que busquin alguna altre itinerari ja que aquí no els hi sortiran els números.Hi ha qui primer escala l'Esperó de Mordor quedant així una molt bona integral.

Hem reforçat les roles amb el següent material:

R1: Alien groc,R2: Bec de roca,R3: Camalot de l'1 i R5: Camalot del 2.

Accés: Embassament de Cavallers.S'hi pot pujar a qualsevol hora del dia però no s'hi pot pernoctar.

Aproximació: Sortim en direcció al Refugi Ventosa: vorejar l'embassament,plans del riu Malo,Llastres de la morta i arribem al trencant de l'Estany de Tumeneia.Deixem el camí del Refugi i anem cap aquest estany,últim punt per agafar aigua.

Ens enfilem al llom esquerra del llac i anem en direcció al Tossal Negre,elevació que evitem per la dreta gràcies a un sistema de vires fitades.Ja veiem la cara Est del Pa de Sucre,nosaltres anem a la Sud.Ens acostem a la cara Est i l'anem vorejant fins a sota de la Sud i ens atensem a peu de via.El primer bolt costa molt de vuere,nosaltres hem fet una fita.

Hi ha la possibilitat de tallar camí sense passar per l'estany de Tumeneia però si no es coneix és de mal trobar.

Horaris: Aproximació tres hores,el mateix que per fer la via i quatre hores per baixar del cim a la Pressa de Cavallers.Nosaltres vàrem estar una hora buscant el peu de via.

Material: Una desena de cintes exprés,algun tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2.

Grau obligat: V/A1.Alguna galeta interessant en el IV/V.

Orientació: Sud.

Ressenyes: Tots els dibuixos són d'en Luichy.Qualitat màxima,mil gràcies!!

Descens: Del final de la via anar a l'esquerra sense canviar de vessant.Anirem desgrimpant fins assolir una bretxa que ens permetrà canviar de vessant.Seguim desgrimpant en direcció a la tartera de la base de la paret.Al final hem fet un ràpel de 30 ( pitó+pedra caiguda ) força net.Aquest ràpel es pot evitar desgrimpant per unes vires.

Escalades a la Balma d'Arcalís.

 

Fem una visita que teníem pendent a aquest espedat per escalar les tres vies que hi coneixem,per ordre d'aparició i en dificultat creixent: Esperó Dopelmayr,Directa Andreu i Dolça Núria.Una bona manera de grimpar 300 metres de gneis amb una logística ben còmode i senzilla.

Accés: A l'estació d'Ordino cal seguir conduint fins a les inmediacions del projecte de tunel de Rat.El darrer tram,uns 6km/500 metres, només es pot circular de pujada entre 17 i 8;de baixada no hi ha problema.

Aproximació: Pujem per la pista que hi ha a ma esquerra,a dalt trenquem a l'esquerra i arribem a un coll sota la paret.Baixem per la dreta de la tartera i quan som a la base de la via que ens interesa creuem la tratera.

Material: Per totes va bé dur ela ferros entre l'Alien groc i el Camalot del 2.

Descens: Carenar a l'esquerra,passar l'antena i amb l'ajuda d'una escala metàlica retrobem la pista per la que hem aproximat.

Horaris: Per aproximar 25 minuts,per les vies entre una i dues hores.Del cim al peu de via uns vint minuts igual que per tornar al tunel de Rat.

Orientació: Sudest,sol fins allà les 3.

Ressenyes: N'hi ha de Top rock,Manel&Ita i de l'Antonpytecus.Mil gràcies a tothom!.

1) Esperó Doppelmayr: la clàssica de la paret.Reequipada amb parabolts i anelles a les reunions.Hem enllaçat el primer i el segón llarg.La darrera tirada te una variant de sortida per la dreta de la que no tenim dades.V obligat.Al cim no hi ha reunió.Una hora.

2) Esperó Andreu: ens ha agradat,una mica més exigent que l'anterior.Les dues darreres tirades s'enllaçen amb alguna cinta llarga i doble corda.V+ obligat.Una hora i mitja.

3) Dolça Núria: guapa però amb líquen en algún tram.V+/6a obligat.Dues hores.

Via Santa Fe.

Te dues tirades ben bones,la resta entre feixa i rostoll ho salva amb prou dignitat.Hi ha algún tram de mala roca que si algún dia esdevé clássica millorarà.A la darrera tirada hem apurat la corda a seixanta quedant una mica per sota de la Gran Creu.

Accés: Estacionar al Coll Marí.Prendre la carretera que puja d'Organyà a Montanisell i abans d'una gran bassa prendre una pista a ma dreta.Només els primers metres són emporlanats,la pista mor al Coll Marí.

Aproximació: Hem estat incapaços de trobar les fites que indiquen la ressenya,hem anat passant com hem pogut per dins del bosc fins que hem trobat rastres de branques xarracades.Per arribar a peu de via cal grimpar i seguir un petit relleig a l'esquerra,ponts de roca visibles.

Horaris: Aproximació mitja hora mentre que per fer la via hi hem estat tres hores i mitja.Del final de la via al Coll Marí una hora.

Orientació: La via deu ser Est però nosaltres hi hem anat un dia núvol.

Grau obligat: V+/A1.

Material: Unes setze cintes exprés,tascons i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.Si no fem 6a un estrep i trampos ens seran molt útils.

Descens: Seguim l'aresta que va desapareixent fins espategar al camí que puja de Coll Marí a l'ermita.El seguim a l'esquerra i sense pèrdua retrobem el punt on hem estacionat.