dilluns, 23 de maig de 2022

Aresta Nord al Gegant Encantat.

 


Bonica aresta antibrucs amb una primera tirada fàcil de grimpada pelada de ferro i un potent segon llarg que l'escalarem amb la regla dels tres ferros: un al peu, un al mel.lic i l'altre al cap. En cap moment hem patit per la pedra, a la primera tirada és boníssima i a la segona sembla que el que havia d'anar avall ja ho ha fet. Entre que està a una de les parts més altes de Montserrat i que és un esperó les vistes i l'ambient són magnífics. Es tracta d'una escalada ràpida que a més es baixa amb un sol ràpel pel mateix lloc per on hem pujat i que està situada a uns cinc minuts del cim de Sant Jeroni, per tot això pot ser una bona opció per rematar una jornada d'escalada que acabi al cim de Sant Jeroni. Si no m'equivoco aquesta via és una variant de la Normal  que a la primera reunió marxa a l'esquerra en un llarg flanqueig. La via Normal fou oberta pel irrepetibles Pany i Ferrera que molt probablement no feren un sol forat en tota la via, potser per això hom ha decidit que totes les expansions de la primera tirada eren sobreres i calia retirar-les. Així doncs al primer llarg hi trobarem un reguitzell de restes d'expansions completament inutilitzades, si ens volem assegurar caldrà fer-ho pels nostres mitjans. La primera reunió la podem fer vinculant dues xinxetes i un bolt del segón llarg, la segona tirada es troba totalment equipada amb bolts.


Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: des del Refugi agafem el camí de l'Arrel en direcció a Can Massana, a la dreta. Sobrepassat la Paret de Santa Cecilia creuarem la Canal de Sant Jeroni, per la qual hem de remuntar penosament fins la carena. Aquesta canal la podem reconèixer per la línia de llum que hi transita així com per un parell de cables i una passarel·la de fusta que permet salvar un antipàtic ressalt. Assolida la carena la seguirem a la dreta fins al Cim de Sant Jeroni. Una mica abans d'arribar-hi ja veurem el característic perfil del Gegant Encantat al vessant Sud. Hi ha un camí amb marques blaves força emboscat que passa pràcticament pel coll on comença la via. Taco d'espit del 10 ben visible.



Horaris: Aproximació 1 hora i mitja, via i rapelar-la 1 hora, retorn a Sta. Cecilia 1 hora i mitja. 

Material: Unes cinc cintes exprés, quatre vagues merleteres i un Alien groc. A un metre de l'Alien groc s'hi veia un altre forat per un friend petit/mitjà però el company va fort i no l'ha aprofitat.


Grau obligat: IV+/A1e.

Descens: Un sol ràpel de 50 metres per la mateixa via no fraccionable a no ser que montem una reunió de fortuna amb un cordino de 2 metres unint dos bolts de la segona tirada.

dimecres, 18 de maig de 2022

Esperó dels Elfos a la Paret d'Escales.

 


Si no m'equivoco es tracta de la via que va encetar l'historia escaladora d'aquesta curiosa paret. Potser per això m'ha semblat la més lògica i bonica de totes les que hi he escalat. Generalment ens enfilarem per plaques que no arriben a ser ben bé verticals amb molta ganda en una escalada ben divertida. A mitja ascensió ens toparem amb una bonica bavaresa, també farcida de cantells i amb una fissura sempre apunt per engolir tot el que ferro que desitgem. Per cert, la roca no patina i diria que fou oberta sense cap expansió a les tirades.


Accés: Depenen de per on vulguem fer la curta aproximació haurem d'aparcar en un lloc o en un altre. Si volem anar a les vies per baix hem d'anar al poble de Sopeira, creuar-lo i anar cap a la central elèctrica a les proximitats de la qual aparcarem.
Nosaltres hem fet l'aproximació per dalt, per fer-ho així de Sopeira cal continuar en direcció Viella i aparcar a dalt de la pressa..
Aproximació:  Nosaltres hi hem accedit per dalt. Creuem per la pressa, saltem la barana a la dreta i a través d'un passamà enganxem les escales picades a la paret. Baixem tot el camí fins pràcticament a baix de tot, i la via comença abans del darrer revolt. Parabolts visibles. 

Orientació: Sud-oest, sol a partir del migdia.

Horaris: Aproximació 10',via 1 hora i mitja i retorn al vehicle 10'.



Grau obligat: V/A0.

Material: Un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot 0.75.

Descens: Seguim la feixa on acaba la via cap a l'esquerra, entrem al túnel i quan es bifurca seguim la boca de la dreta. Agafem una vira que ens acaba baixant al camí de ronda de la pressa, el seguim a l'esquerra.




dilluns, 16 de maig de 2022

Diedre Parola al Contrafort de les Bateries.


Els entesos diuen que es tracta d'una via per col.leccionistes. Malgrat no haver-me dedicat mai a la filatèlia ni a la numísmàtica guardo tots els sucres quan faig el carajillo i suposo que en el fons tinc ànima de col.leccionista rostollaire ja que el Díedre Parola a mi m'ha agradat prou. Tampoc seria una via que repetís a no se que alguna ànima caritativa la netegi i la saneji un pèl però per fer-la un cop no va estar malament.Cal esquivar força llastres que hem cardat a baix i hi ha alguns trams herbosos.



No hem trobat el pitó que hi hauria d'haver a R1.La reunió del cim l'hem fet al coll que hi ha un cop feta la desgrimpada del cim. Nosaltres hem arribat a la via fent primer una via a la Codolosa i una altre a l'Àtic de la Codolosa de manera que ens han sortit uns trescents metres d'escalada una mica discontinus. Per aquesta opció mireu-vos l'aproximació a partir d'on es creua amb el final de la drecera del Fra Garí.




Accés: Aparcament a l'Àrea Recreativa de la Salut al municipi de Collbató. 



Aproximació: Pel Camí de les Bateries fins a trobar una traça desbrosada a la dreta i marcada amb punts verds.Aquest camí passa pel final de la Drecera del Fra Garí ( P.R. ) per on podriem assegurar de manera més ràpida però més costeruda.Seguim aquest camí de punts verds creuem el Torrent de ???? i fem una petita pujada.Feta aquesta pujada trobarem un ressalt de roca amb una fissura herbosa a l'esquerra i un espit visible a uns 5 metres del terra.



Material: 8 cintes exprés,bagues sabineres i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot de l'1. La topo diu portar claus però no els hem dut

Horaris: Aproximació des del final de la drecera del Fra Garí 15',si es puja expressament des de Collbató es deuen trigar uns 45',per fer la via hem trigat 1 hora i mitja i 40 minuts del final de la via a l'Àrea Recreativa de la Salut.



Grau obligat: V/V+.

Orientació: Sud (?).

Descens: carenar fins a trobar el camí de les Bateries.Seguir-lo a l'esquerra. Si volem estalviar-nos una volta de mitja hora convé estar atents a la traça de punts verds que enllaça amb la drecera del Fra Garí.

dilluns, 9 de maig de 2022

Acido Lactico al Pic del Martell.



Genuïna via friqui, reflex de l'època daurada de les apretades i els passos a bloc, en alguns punts en concret va a buscar el pas més difícil resultat d'això és que a cada tirada te el seu passet de 6a que a nosaltres ja ens ha fet bufar lo nostre. A més a més podrem gaudir del rovell original xapant tot el mostrari d'espits d'aquell moment: Emilsa, Tak, Petzl Espeleo i si estem de sort algun fixe legal. La primera reunió ( 2 espits i 1 pitó ) costa molt de reforçar.



Accés: Des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral·lels a l'autovia en direcció Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a la urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim rectes per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilòmetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell".
Aproximació: Tot i no durar més de vint minuts és una mica incòmode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pujem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell i baixem pel vesant oposat en forta baixada seguint una de les múltiples traces que hi ha. L'i
nici és comú amb la Lafayete, aquesta és la inscripció que trobarem escrita amb lletres vermelles a l'inici de la via que cal situar-lo uns deu metres abans de l'evident Esperó bombers.



Grau obligat: 6a/A0. Per passar amb V+ potser calgui el ganxo.

Orientació: Sud est.

Material: Nosaltres hem fet anar unes 12 cintes exprés, un microtascó i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 2. A l'inici de la segona tirada entraria alguna peça més gran per reforçar els dos espits que hi ha.



Descens: Del final de la via acabem de grimpar uns blocs i carenem a l'esquerra seguint rastres de pas fins a trobar una traça més o menys bona. 

dimecres, 4 de maig de 2022

Aresta Brucs al Timbaler del Bruc.

 


Escalada de ressalts on anirem fent sifons entre agulla i agulla. Hi ha tres trams de V: un de físic, un de fi i un de continuïtat. Com a bona Brucs te trams de III-IV on si caus t'encens com un misto, la roca diuen una mica atrotinada a l'Agulla dels Cartutxos i excel·lent a la resta. Hem enllaçat les dues darreres tirades. A la via hi trobarem diversitat d'expansions tant en reunions com en tirades: burins, espits, bolts del 8 i bolts del 10. Activitat ràpida de bon combinar amb alguna de les seves veïnes com la Ivan, Francesc Sardans o Estorach



Accés: Estacionem en un aparcament habilitat al municipi del Bruc, just al costat de l'escola. 

Aproximació: Caminem pels carrers de l'urbanització en direcció Oest, l'asfalt passa a ser pista i seguim avançant en la mateixa direcció. Al cap d'uns deu minuts trobem uns olivars a ma dreta i un camí que va en direcció Nord, quan veiem les parets agafem un corriol a ma esquerra per arribar a peu de via. Veurem els parabolts que asseguren l'escalada de l'Agulla dels Cartutxos, el primer d'ell ben amunt, damunt una bauma.

Material: Unes vuit cintes exprés amb alguna de llarga i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 0.5.

Grau obligat: V/A0.

Horaris: Aproximació 25', via 1 hora i mitja. Del cim al cotxe 45'.

Orientació: Sud.

Descens: Del final de la via anar a l'esquerra i cercar una traça que va a parar a un corriol que ens retorna al peu de via, passant previament per la base del sector Veïna del Gerro.


dilluns, 2 de maig de 2022

Esperó de Salfores al Montsant.


Molt guapa via per gaudir dels gruyeres del Montsant. Oberta per baix en estil clàssic, cosida als trams difícis i pelada als llocs fàcils.Per arribar a la primera assegurança hi ha una bona galeta que nosaltres hem assegurat amb un petit pont de roca i un Tri Camp blau. Just al forat on hem possat aquest ferro s'intuia un forat de pitonatge ( uve petita ? ). A la segona tirada no anar per les xapes lluents de la dreta ( Via ???? ),xapar un clau molt petit,escalar un parell de metres de fissura i flanquejar a l'esquerra  fins quedar a la vertical d'un pi,d'aquí recte amunt ( 2 pitons que no es veuen ). La tercera reunió fer-la a la dreta de tot del relleig.



Accés: A la Morera de Montsant pendre la carretera cap a Escaladei. Uns pocs metres després del cartell de sortida del poble trobarem una pista asfaltada a ma dreta amb un cartell del parc i que agafarem. Seguirem aquesta pista i aparcarem al cap d'un quilometre aproximadament,just al costat del tercer cartell del parc.



Aproximació: Darrera de l'aparcament hi ha una pista que puja en direcció Nord fins a unes vinyes aparentment abandonades. A l'inici d'aquestes vinyes trobem un corriol amb una fita i que puja fins al P.R., el seguirem a l'esquerra passant a deu metres del peu de via.Primer parabolt molt alt i cúrrua d'expansions noves i velles més amunt.

Material: Unes 18 cintes exprés,una recuparable, un tricam blau per trincar el primer bolt, un joc de cordinos per ponts de roca i un altre de friends des del Camalot 0.5 al 2.



Grau obligat: 6a/A0.

Orientació: Sud.

Horaris: Aproximació 45',via 3 hores i baixada 50'.



Descens: Al final de la via anar per una feixa a l'esquerra i rapidamenta arribem al recomanable sector esportiu del Racó de Misa. En aquest sector una corda fixe i alguna desgrimpada ens conecten amb el P.R. pel que hem aproximat que seguint-lo a l'esquerra tornem a peu de via.

Ressenyes: De l'Arañita i d'en Ballart.Gràcies també a en Sergi Villar per les fotos!.




dilluns, 25 d’abril de 2022

Esparreguera al Tossal Rodó.


La clàssica d'aquesta paret que a jutjar per les piades a la xarxa rep poques visites. Especulant sobre els motius d'aquest oblit em venen al cap l'incòmode pista d'accés, la mala fama del seu rocam i la proximitat a l'omnipresent massís de Montserrat. Probablement la poca longitud de l'espadat combinat amb la pujada de vora els tres quarts d'hora tampoc acaba d'atreure els escaladors cap aquestes parets. Jo era el primer cop que visitava el Tossal Rodó i n'he marxat amb moltes ganes de repetir. Tornant a la Via Esparreguera es tracta d'un itinerari amb dues parts ben diferenciades: la part inferior  serpenteja per plaques a la recerca del pas més assequible per abastar la xemeneia que s'escala a la segona meitat del recorregut. La roca a la part de baix demana una mica de tacte però res dramàtic i l'equipament és a base de parabolts ja que la via fou restaurada fa poc. Aquesta part es pot escalar en escalada combinada  ( V/Ae ) o totalment en lliure ( 6b ). Pel que fa a la xemeneia superior n'havíem sentit histories de por i la veritat és que s'escala prou bé, hi ha alguns parabolts i de tant en tant podem encabir ferro en algun forat.



Accés i Aproximació: Molt ben explicat al croquis que va fer en Joan Asín en el seu dia, moltes gràcies. Afegir que hi ha una errada ja que en lloc de la C-17 la carretera de sota és la C-55. La nostre visita data del Gener del 22 i en aquella data l'estat de la pista feia del tot recomanable sinó imprescindible accedir a l'aparcament amb un tot terreny, en cas de no disposar d'un 4x4 jo aparcaria al balnearia abandonat de La Puda i contaria amb una hora llarga d'aproximació. En cas de fer l'accés amb cotxe sobretot no anar-hi pels masos de sota la paret, es camina menys però hi ha perill de mal rollo amb els masovers. Si hi anem a peu jo crec que no passa res. L'inici de la via és just a la dreta d'una senyera prou desdibuixada.



Horaris: Aproximació 40',via i rapelar-la 2 hores i mitja. Retorn al vehicle 30'.

Orientació: Sud però la xemeneia de dalt està a l'ombra pràcticament tot el dia.

Material: Unes dotze cintes exprés, un pedal i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.



Grau obligat: V+/6a i Ae.

Descens: Nosaltres hem baixat amb dos ràpels: 30 metres de R4-R3 i 50 metres de R3 a terra.

Ressenyes: Joan Asín,merci!




2 ràpes: 35+50