El tancat dels Xais a la Barra de Ferro.

Roca ausetana via aventurera però amb bolts que en mitiguen el compromís.Sempre amb una cinta a la cara,pot costar més o menys de possar la peça i/o quedar més o menys solida.Punt selvàtic i amb final terrós.

Accés: Hem estacionat a  Sant Bartomeu  Sesgorgues( l'Esquirol ).

Aproximació: des de l'ermita agafar un grau amb escalons que mena a la casa de Sentfores ( cartell ).Arribats a la casa de Sentfores seguim davallant cap a l'engorjat. Un cop al llit del riu l'hem de seguir de baixada arribant a la Barra de Ferro,gran salt d'aigua amb un mirador al capdamunt.Abans de continuar davallant aigues avall és recomanable pujar una mica pel camí que ascendeix al mirador fins que agafem prou prespectiva per veure la via.Tornem a baixar al corriol que va paral.lel al riu i aquí caldrà molta intuició/sort per trobar el pas correcte entre la vegetació que ens deixarà al peu de via.Parabolts visibles.

Horaris: Aproximació 30 minuts,via 2 hores i retorn al vehicle 40 minuts. 

Orientació: Est.

Grau obligat: V+/A1.

Material: Una plaqueta recuperable,14 expresos,un pedal,dos tascons i un joc de friends des de l'Alien megre al Camalot del 5 ( amb un 4 es passa) repetint 0.5,0.75 i 2.Si s'escala molt amb artificial i no es recuperen catxarros pot anar bé triplicar el 0.5 i doblar 1 i 3.

Descens: Des del final de la via caldrà remontar un moment a ma dreta fins a trobar el camí que va la Barra de Ferro.Seguim el camí a la dreta fins les inmediacions de la Barra de Ferro on hi ha un corriol a ma dreta que ens retorna al llit del riu.Aquesta baixada resta equipada amb graons i cadenes.

Barrufets a la Palangana.

 

A tots dos ens va semblar una molt bona via d'escalada combinada, tant el lliure com l'artifo ens han resultat prou distrets com per no aborrir-nos ni un minut. Com s'ha dit en múltiples piades una petita-gran via amb ambient de big wall en menys de doscents metres. L'itinerari s'ha restaurat de manera que trobem alguns parabolts escampats per totes les tirades i a totes les reunions. Així doncs hi queda rovell que juntament amb els tacs de fusta i la qualitat del rocam l'hi donen el gust característic de cara nord que alguns ens agrada assaborir de tant. La roca sanejada però amb algún tram a estudiar. La quarta tirada és curta i l'hem enllaçat, recomanable no fer-ho pels ronyons del col.lega que està a la tercera reunió.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Des de l’aparcament de Can Maçana, prendre el GR-172 en direcció al Monestir. Passat Coll Guirló, seguir a mà dreta pel camí del Refugi Vicenç Barbé. I, al cap d’un centenar de metres, prendre un corriol a mà esquerra que, després d’un primer tram indefinit, acaba entrant en una «canaleta» que duu fins a peu de paret. Inici de la via, uns 30 m a ma esquerra.

Horaris: Aproximació 30',via 5 hores i descens 50'.

Orientació: Oest, sol de les 3 fins la posta.

Grau obligat: V+/6a i A2.

Material: 30 cintes exprés, un estrep, una plaqueta recuperable, tascons, un martell, un universal ( dolç, mitjà i prim ) i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4 repetint 3 i 4. El pitó l'hem emprat a la tercera tirada on hi ha un forat en el que habitualment s'hi col.loca un ganxo de radi ample, nosaltres hem trobat aquest forat ple de fusta i hem possat el pitó  caldo. De friends dúiem més repeticions però no les hem possat així com un Camalot del 5 que només hem possat per treure pes. El Camalot del 5 queda de conya al final del penúltim llarg per no haver d'escalar entre parabolts, nosaltres no l'hem pogut aprofitar en aquest tram per haver-lo deixat al principi de la tirada.

Descens:  Un ràpel de 25 m cap al sud fins a un collet, i desgrimpem una canaleta/xemeneia que ens deixa al camí de la Travessa d’Agulles. Seguim les marques vermelles fins al Pas de les Portelles. Poc després de baixar-hi retrobem el camí de l'aproximació.

Plors i Violes a la Dent d'en Rosell.

La via ens ha semblat variada i alterna constantment trams fissurats de diverses amplades amb plaques d'escalada prou atlètica. El pany de paret és el que és i això fa que anem trobant constantment trams herbosos saltejats de ressalts guapos de roca. En molts d'aquests passatges de pedra hi queda molsa que ens farà anar atents a no cardar misto, si es va fent anirà quedant neta.

Accés: A Queralbs agafem la carretera que puja a Fontalba. Només la seguirem un o dos quilòmetres aparcant a ma esquerra quan ens creuem amb el camí que puja cap a Núria.

Aproximació: Cal seguir el camí que puja a Núria. Aquest camí ofereix dues variants, a nosaltres ens interessa el camí dels Duis que passa per sota mateix de la Dent d'en Rossell o Roc dels Duis ( trencant a ma esquerra ).Arribem a la base de la paret després de fer una breu baixada i circulem pel peu de la Dent caminant per l'antiga via del Cremallera,ample i emporlanada. Creuem el túnel de Fanals i hi pugem al damunt amb l'ajuda d'uns graons metàl·lics i d'unes cordes. Passem pel peu de via de la Dr.Neret i 100 metres després trobem l'inici de la Plors i violes ( parabolt visible i ampolla d'aigua a mode de pot de ressenyes ).

Orientació: Est,diria que te ombra a partir del migdia.

Horaris: Aproximació 50',via 3 hores i mitja i descens 1 hora.

Grau obligat: 6a/A1.

Material: Alguns tascons,12 cintes exprés,un estrep i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3.Si es va just de grau pot fer servei repetir alguna/es peça/ces entre el 0.5 i l'1.

Descens: Des del final de la via acaba de pujar uns vint metres i flanquejar a la dreta fins a trobar una traça que baixa per una canal ben ample fins la base de la paret.

Canvi Climbàtic a la Presidenta.

 

Ens ha semblat una via ben resultona en el seu grau/estil.Malgrat tractarse d'un itinerari de ressalts aquests són prou mantinguts per haver-nos donat la sensació d'escalar. De bon combinar amb la veïna Magical Mistery Tour,també dels germans Massó i que arrenca del mateix peu de via pel qual tornem a passar en acabar l'escalada.Nosaltres teniem ganes d'esgarrinxar-nos una mica i hem anat a la cara est a fer la Jeronimo.

Accés: Esplanada d'en Nubiola, al costat de la Vinya Nova.

Aproximació: Seguim la pista direcció Collbató (ara tancada al trànsit) fins al pàrquing del Clot de la Mònica. Pugem per una pista en mal estat que creua un olivar. A on mor la pista hem de prendre un camí a la dreta amb marques blaves. L'anem seguint fins que arribem a una bifurcació senyalitzada: Pollegons esquerra i Sant Joan dreta. Nosaltres seguim direcció als Pollegons. El camí baixa al Torrent del Llorers, i just quan el creua nosaltres el seguim cap a la dreta torrent amunt (fita). El principi el torrent és força pla però més amunt trobarem ressalts verticals equipats amb graons metàl·lics. La via comença a dins el torrent just passada la canal de la Triple.Arribem a una explanadeta,a ma esquerra comença la MMT i a la dreta la CC,ambdues tenen les inicials picades a l'inici.

Material: Pràcticament equipada amb espits del 8 amb cabota d'espit i algún pitó.Nosaltres hem fet anar 8 cintes exprés i un Alien Verd per abastar el primer espit del darrer llarg.

Grau obligat: V/A0.

Orientació: Oest.

Horaris: Aproximació 1 hora,via 2 hores,retorn a peu de via 40' i de peu de via a la Vinya Nova 50'.

Descens: Ràpel de 10 metres des d'un parabolt i sabina.Aquest ràpel ens deixa al coll on hem fet la penúltima reunió.En cas de voler acabar l'activitat o seguir per la MMT  del coll baixar per la canal de l'esquerra cap al peu de via.Si volem allargar l'activitat escalant la Jeronimo a la cara est de la Presidenta asolit el coll baixar a caçar la canal de l'esquerra desgrimpant amb cura unes plaques tombades (II+) i ajudats per una corda un cop assolit el torrent.

Els Herois de l'1 d'Octubre al Cap de la Barra.

 

Guapa via equipada amb molt bon gust i ofici tot cercant els passatges més bonics.Les primeres tirades ens ofereixen una escalada ben atlètica en terreny gairebé desplomat i amb un cantell d'escàndol.Al darrer llarg la paret s'ajeu i la roca esdevé el típic velcro del Montgrí,després de fer treballar els bíceps a la part de baix aquí toca finura,molt bona combinació!.Els herois de l'u d'Octubre passa per ser l'itinerari més assequible d'aquesta paret trambólica: hay que saber subir...y bajar!.A part de tenir el grau obligat de la via ben assentat cal dominar les tècniques de ràpel en desplom si no volem acabar sortint a l'instagram del GRAE en el millor dels casos.Saber remontar una corda en un desplom,canviar de ràpel a ascensor,grapar la corda en alguns químics...són tècniques que caldrà dominar per escalar al Cap de la Barra. 

Accés: Port de l'Estartit.No es pot entrar al mateix port.Estacionar abans d'entrar-hi a la zona blava.

Aproximació: Al costat del Restaurant El Volantí pujar pel Carrer del Cap de la Barra.Al final d'aquest carrer hi ha unes escales que ens deixen en una altiplà amb un corriol que seguirem a ma dreta.Agafarem un primer corriol a la dreta ( gran fita ) i un segón corriol a la dreta que ens deixa al caire de l'espedat. Aquí caldrà localitzar les instal.lacions de les vies que volguem rapelar.Sinó recordo malament totes eren de químics.A l'extrem més allunyat de l'Estartit hi trobem Els herois de l'1 d'Octubre ( placa amb les xapes en diagonal ) i just a continuació la placa amb díedre (?) de la Bros.Nosaltres hem rapelat per la Bros fins a un relleig on hem reenviat la corda estàtica cap a la Herois...per la qual hem acabat de baixar fins al primer relleu.En aquest segon ràpel hem grapat alguns químics.

Horari: Caminada 15',ràpel 3 persones amb algú que s'ho coneix 40',via 1 hora 30' i retorn al cotxe 15'.

Material:  La topo demana algún friend petit/mitjà opcional. Nosaltres hem passat amb una desena de cintes exprés i una corda estàtica de 100 metres que hem deixat fixada i que hem anat recuperant a la pujada. Nosaltres hem deixat algún allargo a la primera tirada que ens ha estalviat un distanciament, no se si era un tram de V+, sense l'allargo potser haguessim possat alguna peça.

Grau obligat: V+/A0 donat la complexitat d'una eventual retirada millor anar-hi amb aquest grau consolidat. Nosaltres hem deixat algún allargo a la primera tirada que ens ha estalviat un distanciament, no se si era un tram de V+, sense l'allargo potser haguessim possat alguna peça.

Orientació: Est,sol fins cap allà les dues.No resulta gaire bona idea escalar-hi les tardes d'estiu ja que la paret està calenta i humida amb mal tacte.

Via Set d'Amor a Narieda Oest.

Els entesos diuen que no es tant bona com les seves veïnes més clàssiques Via del Nifo i Banda del tako,cosa que deu ser veritat però a nosaltres ens ha semblat una proposta molt recomanable.A nivell de qualitat de la roca si que és cert que en alguns trams hi ha líquens,però són trams molt puntuals.Bona combinació de placa finota,placa franca i díedres.Flanqueijos que l'hi acaben de donar ambientillo.

Accés: Circulando por la C-14 dirección la Seu d’Urgell, a unos 3 km pasado el Coll de Nargó girar a la derecha cruzando el puente que nos lleva a la L-401 con dirección. Hay un cartel que indica dirección Figols i Alinyà. Una vez cruzado el puente girar a la izquierda. A 700metros tenemos el párking,a ma esquerra.Desde ahí sale el camino que nos lleva a la pared.

Aproximació: La via es veu des de la carretera.Travesem la carretera i agafem una traça que trenca a la dreta per una tartera fins arribara a la  Via del Nifo des d'on caldrà flanquejar una desena de metres a la dreta fins assolir el peu de via.Parabolts visibles.

Grau obligat: 6b al primer llarg i al penúltim.La resta trampejable amb 6a/A1.

Material: Nosaltres hem fet anar 14 expresos, algún empotrador i el joc de friends des de l'Alien Negre al Camalot del 4.Cordinos per renovar tant els dels ràpels com els de la via,la darrera reunió te un cordino que fa algo així com 4 metres per vincular l'únic bolt a un arbre.

Horaris: Aproximació 20',via i rapelar 4 hores,retorn al cotxe 15'.

Orientació: Oest,ombra fins les 2.

Descens: Nosaltres hem rapelat tal i com indica la ressenya.Compte amb el darrer ràpel que fa 65 i cal desgrimpar!

Gracias a la Vida a Montrebei.

 

Amortitza un terreny a priori no gaire atractiu, nosaltres n'hem sortit prou cofois. Alterna llargs guapos amb els inevitables rostolls d'aquest tram de paret. Força variada ja que te placa i fissura.

Accés: Àger, agafem la pista asfaltada que porta al Coll d'Ares, a uns deu quilometres del poble trobem un trencall a l'esquerra senyalitzat com a " Congost de Montrebei ". Seguint sempre aquesta pista arribarem al Prat de St.Llorenç, punt on mor la pista. Aquesta pista ha estat arreglada recentment i es troba en molt bon estat.

Aproximació: Convé agafar la traça de baixada de la paret i quan ho veiem clar seguir per rastres de pas a l'esquerra ( alguna fita ) fins a peu de via. Díedre-canal una mica brut, uns vint metres a l'esquerra de la Torrades amb all. A la fotografia de sota es veu el company escalant l'inici de la via.

Orientació: Sud Oest fins les dotze tocades el primer llarg ha estat a l'ombra després ha tingut sol fins pràcticament la posta.

Horaris: Aproximació 30',via 4 hores i descens 40'.

Grau obligat: 6a/A1.Sortint de la primera reunió jo diria que hi ha el pas més obligat de la via,sobre una llastra que sona a buit i que nosaltres no hem vist com protegir.

Material: Nosaltres hem fet servir unes 13 cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 3 repetint entre el 0.5 i l'1.

Descens: Del final de la via grimpar fins assolir la carena. Un cop a la carena seguir a la dreta fins a un ampli coll. En aquest punt cal estar atents a girar a la dreta i a través de canals i tarteres arribem al Prat de Lluís on hem estacionat.

Ressenya: Juntament amb tot el material gràfic pertany a en Josep Santasusana autor del blog lacordadacentenaria.Gràcies!