Ressenyes del Castell de Quermançó, Vilajuïga.

 

Ressenyes de Roc Furiós.

 

Escalada Darnius,Pantà de Boadella.

Penjo el recopilatori d'informació que tinc d'aquest sector a l'espera de poder-lo visitar en breu i fer-ne unes bones ressenyes.S'agraeix qualsevol dada sobre aquest sector.Les vies sembla ser que es troben a una cota d'uns 300 metres a la Serra del Sentinella.

Accés: Des del municipi de Darnius agafar la carretera que voreja el Pantà de Boadella pel seu costat Est fins a la cruïlla de Sant Esteve del Llop, on aparcarem el cotxe. 

Aproximació: Sembla ser que des de l'aparcament el sector és visible i un corriol evident ens apropa a la base de la paret en menys de 15 minuts.

Seguir la pista unos 800m, en una zona de tierra muy roja y tomar un sendero que por la derecha remonta por entre alcornoques hacia las paredes. Por fuerte subida avanzaremos hasta encontrar un árbol con una marca donde nace otro sendero hacia la derecha que nos conduce a las primeras vías del sector Norte. Para acceder al sector Sur remontar una canal y continuar por la arista con ayuda de alguna cuerda y algún paso ‘delicado’ hasta la cima (25 minutos desde el coche). Más adelante encontraremos un paso que mediante una canal nos permitirá acceder al mencionado sector Sur.

Orientació: Hi ha dos subsectors,un encarat a Nord i un altre encarat a Sud.

Roca: Calcari.

Nombre de vies/graus: 13 vies ( 6 al Nord i 7 al Sud ).III fins a 7b.

Longitud de les vies: Dels 9 als 30 metres.

Equipament: Parabolts.

  

Ressenyes de Torremoratxa.Montgrí/Estartit.

         1) 6b+  5) 6a+    9) 6c+    13) 6a
         2) 6a+  6) 6c     10) 6b     14) 6b
         3) V+    7) 7a     11) 6a+   15) 6b
         4) V+    8) 6b     12) 6a     16) 6a

Sector que bé mereix la visita del sisègradistes que vulguin gaudir de la roca abarassiva i punxant típica del Montgrí.Sector probablement menys freqüentat que el seu veí Roca Maura Esquerra i Roca Maura Dreta.
Nosaltres hi vàrem passar una estoneta i com que ens vàrem baixar les ressenyes aprofito per penjar-les.Pertanyen al bloc Ai Piedra!,moltes gràcies.Hi ha més vies,si algú s'anima a passar informació estaria molt bé.
Les vies es desenvolupen per plaques i fissures verticals sense cap desplom massa pronunciat,escalada tècnica i de dits.
L'equipament majoritari és el parabolt i algún espit,una mica rovellat però a simple vista prou ferm.
L'accés és el mateix que per escalar a Roca Maura Esquerra,Roca Maura Dreta i Les Antenes,tot i que l'aproximació és diferent. De manera que podem escalar en aquests tres sectors sense haver de moure el cotxe.

Per arribar a l'aparcament ho fem per l'urbanització Roca Maura de l'Estartit. Venint de Torroella entrem a ma esquerra a l'alçada del minigolf. Primera a l'esquerra i anem seguint sempre el carrer principal en forta pujada fins un punt on ja no podem anar rectes i trenquem a l'esquerra fins a un cul de sac,aparquem en aquest punt a sota de la paret.
L'aproximació l'enllestirem en poc més de cinc minuts.Des de l'aparcament agafem un corriol a ma esquerra mirant a les parets que ens durà a peu de via.
Sector amb orientació Sudest amb sol fins cap allà les 5.

Hem fet una de les vies trad del sector,concretament la Dersu Uzala: hem fet anar un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 4. Per fer les veïnes Ràtzia (6b) i Mika (6a) no fan nosa els friends fins al #2.

Ressenyes de la Muntanya Gran d'Ullà.

Sector ben ombrívol ideal pels dies de calor,diria que només te sol una estoneta al matí.Ni pensaments d'escalar-hi un dia de Tramontana.
Les vies són més aviat plaques que diria que no acaben d'arribar a la vertical i d'escalada tècnica. Hi ha força vies de 40 metres.

La roca és calcàrea amb el tacte típic del vessant nord,recordo fa uns set o vuit anys fer una de les primeres visites al sector i endur-nos algun bloc,m'imagino que el tema haurà millorat.
La pista d'accés roman tancada en temporada d'incendis.
Les ressenyes i l'equipament del sector crec que han anat a càrreg d'en Pep Castro i en Zoilo Pintiado,moltes gràcies!!!

Ressenyes de Can Saliner,Ullà.

 Finalment l'Ivan em passa unes captures de pantalla amb les ressenyes de Can Saliner.El sector ens ha agradat molt,podrem gaudir de la típica roca abrasiva del vesant sud del Montgrí. Diria que no és un lloc molt concorregut per aixó podem trobar una mica d'herba en algún punt concret dels itineraris així com alguna pressa a punt de trencar-se.L'escalada l'hem trobat bastant variada:regletes petites,pasos llargs amb grans bústies,llastres que cal treballar amb bavaresa sempre en plaques tombades i alguna que arriba a vertical.Tots els recorreguts oscil.len entre 20 i 30 metres.Orientació Sud Est amb ombra a partir de les 6.L'accés el fem des del municipi d'Ullà des d'on el sector és perfectament visible. Cal seguir el carrer de Santa Caterina fins al final i continuar en la mateixa direcció per una pista.Al final de la mateixa hi ha un tram més dolent però que nosaltres l'hem fet bé amb un turisme,sinó podem aparcar a ma dreta abans de la darrera pujada a l'entrada d'una granja. Millor demanar si molestem.L'Aproximació es fa per un corriol fitat i evident.Són 10' un pèl incòmodes i de pujada.El peu de via no és la òstia però acceptable.Equipament a base de bolts,algún comença a tenir rovell.M'ha semblat que l'equipament és tipus via llarga: allunyat als trams fàcils i cosit als trams més complicats. LListat de vies i grau:

1.Presidenta Mercè.IV+
2.Mar de Fons.6b+
3.Soviet.6b
4.La cueva del buho.6b+
5.Pink Floyd.6b
6.Andromina 6b.
7.Farri V+.
8.Saraband 6a+.
9.Vale más manya que manyo 6a.
10.Joan Roure V+.
11.D'en Blanc IV.
12.Camins 6b+.
13.Fort i Fei V+.
14.Bacanard 6a+.
15.Llamp de Déu V+.
16.Perestroika V.
17.Esperó Mortimer V+.
18.Esquenapelats 6a.
19.Cefalea Real V+.
20.Rock and bolt 6a+.
21.Carn crua 6b+.
22.Ca nostre 6b.

Ressenyes:

Escalada al Castell de Sant Ferran.

Actualment a Figueres hi ha un parell de rocódroms peró fins fa un any no era així i l'única alternativa eren les muralles del Castell de Sant Ferran. Després d'una primera etapa de clandestinitat,que tenia el seu rotllo,va venir una època de legalització i s'ens va permetre fins i tot equipar vies a les muralles. Aixó va durar un parell d'anys fins que la ciutat va començar a potençiar el castell i resulta que era cultura i tal i cardar espits a les muralles era algo així com fer un grafitti a un quadre d'en Dalí. Total, prohibició de nou i aquest cop dels de Cultura que eren més xungos de xulejar que els xusqueros que feien la ronda pel fossat. Actualment suposo que està prohibit i hauran tret els espits de les vies. Penjo més que res en plan nostàlgic els croquis de les travesses per si algún romàntic te ganes d'anar a fer l'il.legal.
Aquí és on vàrem fer les nostres primeres escalades unes quantes generacions d'escaladors de Figueres i rodalies. En la seva època d'esplendor ( 95-96 al 97-98 ) no era estrany trobar fins a tres o quatre cordades escalant per aquí,ara segur que estarem ben sols.
-Accés/Aproximació: Sortim de Figueres per la carretera de Llers, passat el col.legi Pous i Pagès i just abans de pujar al pont que travessa l'autopista agafem una pista a la dreta. Passem per sota de l'aqüeducte i al cap d'uns cinquanta metres hi ha un aparcament-abocadaor a ma dreta. D'aquí una miqueta a la dreta surt un camí que s'enfila al camí de ronda del Castell, el seguim uns cinquanta metres a l'esquerra i ja localitzem les escales de baixada al fossar número 1.
-Tipus d'escalada: Les parets del castell estan lleugerament tombades, diria que no acaben d'arribar als 90 graus per poc, quan és difícil és per que el canto és petit: de dits i tècnic. A les cantonades és on solen haver-hi els passos més difícils. Escalada poc atlètica i monòtona. Les més fetes són: 3,4,7,8 i 9, per tant són les que ténen millor roca.
-Època: S'hi pot escalar tot l'any ja que les muralles ténen totes les orientacions, al estar en un fosar a l'hivern queda a reces de la tramontana.

Sector Sense Nom:

1.Ona:****. Hivern del 2002. La cantonada final està per resoldre.
2. Vilaür Woman:*. Primavera-estiu del 1997.Curta i fàcil travessa que podem enllaçar amb la Ona.
3.Ceba:*****. Estiu del 1997. Sostinguda.
4.Laila:****.Agost del 2006. Continuació de la Ceba.
5.Sense Nom: *****.Principis dels 90. Curta i molt contundent.
6.Cagallons:***. Principis dels 90.

Sector Finestres:

7.Per escalfar:***. Principis dels 90. La més fàcil del castell, com el seu nom indica ideal per escalfar i ja sense baixar enllaçar amb el de les finestres.
8.Finestres:****. Principis dels 90. Continuació lógica de la Per escalfar. En el seu dia la travessia quedava tallada a mijta paret per les bardises. Actualment es pot recórrer tota la paret. Sostinguda amb algún pas més difícil.
9.Buck:**. 2005. Pels dies que no volem que ens vegin, queda amagada per un turonet.
10. De la serp:?

Sector Escalfa...si pots:

11.Escalfasipots:?. Finals dels 90.
12.Paret fràgil:*. Novembre del 2007. S.O. S'anomena així per la precarietat d'algunes preses que s'engrunen. Tot i així te algún pas guapo amb grans forats per les mans i una difícil cantonada final de sortida a la paret compacte.
13.Paret Compacte:*. Novembre del 2007.S. Curta travessia amb un difícil pas a l'entrada i un altre a la sortida, part intermitja de tràmit. La roca ens sorpren per la seva solidessa sobretot si hi arribem després de fer la Paret Fràgil.
14.La gran mentida:*Novembre del 2007. E. Travessia amb un difícil pas d'entrada des de la Paret Compacte, després força fàcil fins arribar a les escales.

Sector tramuntana:

15. Tramuntana: **. Novembre del 2001. S. Queda a recés de la Tramuntana i és ideal pels dies que bufa la tramuntana.
16. Romaní traïdor:*. Novembre del 2007. S. Anomenada així per un romaní que permetia fer un pas a la cantonada final i que va cedir en fer el pas...actualment aquest passatge resta per escalar.
17.De la ferradura:***. Novembre del 2012.S.E. Cantonades inicials i finals sense resoldre, la final sembla més assequible. Bona roca a la part central i una miqueta més dolenta a les parts properes a la cantonada. El nom ve d'una ferradura clavada a la paret...bona presa!.

Ressenyes de Roca Maura dreta.

Observant la paret de Roca Maura des de l'aparcament veiem dues fissures molt cantones i súper estètiques són la Entre boires (6a+) i la Mandràgora (6a+).A part d'aquestes dues magnífiques fissures al sector dret hi trobem l'espectacular placa per on va la Somnis Inmortals (7b/+) i un bon grapat de vies força llargues amb una roca hiper aderent,moviments variats i ben sostingudes. Moltes d'aquestes vies restaven semiequipades i s'escalaven amb flotants. El sector te orientació sud. L'accés el fem per l'urbanització Roca Maura de l'Estartit. Venint de Torroella entrem a ma esquerra a l'alçada del minigolf. Primera a l'esquerra i anem seguint sempre el carrer principal en forta pujada fins un punt on ja no podem anar rectes i trenquem a l'esquerra fins a un cul de sac,aparquem en aquest punt a sota de la paret. L'aproximació és força ràpida (10') però te un tram de cordes fixes al final que la fan poc recomanable per passar-hi amb nens o gossos. Hem de pujar a l'esquerra de les cases per una pineda i esquivant unes grans tanques metàliques fins que arribem a la base del sector de Roca Maura Esquerra, el de tota la vida. Seguim fins al final del sector,baixem uns metres i ja trobem les cordes fixes que ens ajuden a superar una llosa tombada i ens deixen a l'iniçi del sector.

Desequipament Sector Pedralta Sant Feliu de Guíxols.

Avui (03/04/2016) hem anat a fer esportiva al sector Pedralta de Sant Feliu de Guíxols i hem descobert que han desequipat tot el sector. Hem vist parabolts arrencats, xapes aixafades i parabolts sense xapa. Fins i tot han arrencat les etiquetes amb els noms de via. De fet, no hem aconseguit veure cap xapa en bon estat en tota la paret.
Si teníeu pensat anar a escalar en aquest sector milleu penseu un altre objectiu.

Algú sap per què s'ha desequipat?

Les Roques Bessones a Solius.

Sector una mica allunyat del gruix principal d'agulles de Solius això juntament amb els 10 minuts extres d'aproximació fa que poguem gaudir de certa tranquilitat pel que és Solius.Ressenyo només algunes de les vies que hi ha l'esquerra de la paret sud. Mirant les ressenyes i a jutjar pr rastres d'equipament més vell ( 1 pitó i casquillos d'espit ) podria ser que s'haguessin obert damunt antigues vies.Sense ànim de polèmica si algú ho sap estariabé confirmar-ho. L`accés és l'habitual a Solius mentre que l'aproximació és un pèl més llarga de l'habitual ( 15' d'anada i 20' de tornada ). Un cop al coll ( aparcament 4x4 ) hem de començar a seguir el camí que baixa al gruix dels sectors. De seguida, caldrà deixar aquest camí i baixar cap a l'esquerra a caçar una pista. Aquesta pista l'hem de seguir de baixada fins que serem a l'alçada d'un corriol que ens portarà a peu del sector.

Sector el Xinxe, paret dels desploms de Llevant.L'Escala.

Després de fer la CER l'Escala i l'obligat dinar a Cala Montgó ens acosten a descubrir aquest sector. L'accés/aproximació molt ben explicat amb mapa i tot al blog del nenivan: " cal aparcar el vehicle a les immediacions de la cruïlla dels carrers Punta Montgó i Illa Mateua de l’urbanització de Cala Montgó. En aquesta cruïlla hi ha un ampli solar sense edificar no accesible amb cotxe que porta a l’evident mirador que domina tota aquesta zona de la costa. El sector es troba just a la dreta (mirant al mar) del mirador. Cal desgrimpar uns ressalts de roca fins a situar-nos en l’amplia repissa dues repisses nosaltres hem rapel des de la de sota que domina la vertical de les vies, on trobarem una reunió muntada sobre dos ferms ponts de roca sense equipar  i que ens permetrà baixar a peu de via mitjançant un ràpel de 20 metres. Accés immediat. "

L'Orientació concreta del sector no la se, m'imagino que Est. Nosaltres hi vàrem anar a les quatre i feia pinta de portar estona a l'ombra. Si algú sap l'hora concreta en que deixa d'estar al sol molaria saber-ho.

Les vies són xules, compte amb la roca que les vies són relativament noves. Mola portar alguna vaga per xapar els rings ja que en alguns d'ells els mosquetons fan certa palanca. En alguns químics hi ha molta ressina sortint i costa xapar-los, suposo que amb el temps anirà saltant.

1. Senglars abatuts i gossos esparracats.6b+: Primera assegurança un pèl alta, compte. Diria que vàrem fer la reunió en els ponts de roca per on havíem rapelat.
2. Blau d'Arianna. 6a: Mateixa reunió que l'anterior. Potser és la que te els químics més a prop, bona opció de sortida.
3. Suquerracristos.6a+: La roca una miqueta més sorrenca que a les altres. Reunió de dos químics.
4. Pescallunes.V+: Pas de bloc a l'entrada i després fàcil. Reunió sobre un sol químic, alguna ànima caritativa ha deixat dos cintes exprés per poder desmuntar sense que la corda vagi al mar.

Ressenyes Cau del Duc.

 La millor época per escalar en aquest sector és a l'hivern. Per si hi voleu anar en época de calor, fa pocs dies hi hem escalat i es pot anar jugant amb l'ombra tal i com explico ara. Ho dic de memoria i potser no és molt exacte.Cap allà les deu totes les vies estan al sol, menys les tres de més a la dreta: No límits (6a/b), Escafandra ( 6c ) i Corall Salvatge (7a). Aquestes tres queden al sol cap allà la una. A aquesta hora van quedant a l'ombra La Cabreta (6a+), El tren petit (7a+), la Caralps ( 7a+) i la Aquaman ( 6b). Una mica més tard quedaran a l'ombra la Apnea (7b), el Rusc (V+) i l'Aromes de Cerdenya ( V). La resta de les vies diría que aguanten amb sol fins cap allà les sis de la tarda.     

Escalada Esportiva a Costoja ( Vallespir ).

Recupero aquestes ressenyes penjades el seu dia a la web del C.A.C. El fórum d'aquesta web ja va fer un pet i vàrem perdre la informació d'uns quants anys de rostollisme vertical, per no perdre l'informació d'aquestes rostollets esportius la penjem...a veure si ara fot un pet el blocempotrat!!!!.