Reina Bellmunt a Diables.

Ruta eminenment artificial i molt aeria,no ens ha semblat una simple pedalada.El primer llarg és finet però poc obligat,el segón un rostoll amb rebaba ( role en arbre passada la reunió de la CADE ) mentre que el tercer és comú amb la Hurtado Carbonell i exigent.A partir d'aquí comença la via pròpiament dita amb quatre tirades d'artificial pràctimanet equipades i amb força ambient.En aquests quatre llargs hi trobem els pitons originals mentre que les expansions de la primera han estat substituïdes per parabolts llevat de la penúltima tirada que roman amb el rovell de sempre.

Accés: Refugi de Sta.Cecilia, convé no deixar res al cotxe ja que els robatoris hi són freqüents.

Aproximació: Creuem la carretera i prenem el GR cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Abans d'arribar a sota del Cavall Bernat i passada la paret dels Patriarques ja veurem la paret dels Diables. Més o menys a la vertical dels sostres que esquiva la via i uns metres rabans d'una carbonera cal estar atents a agafar un corriol a ma dreta amb una fita que puja cap a la base de la paret. Cal grimpar un curt i fàcil ressalt tombat, superat aquest pas continuem per un corriol fins a la base de la paret on agafem una vira a la dreta fins a peu de via.

Horaris: Aproximació 30',via 4 hores i una hora del final de la via a Santa Cecilia.

Grau obligat: V+/A1.

Orientació: Nordest,ombra 

Material: Nosaltres hem emprat un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3,un parell de tascons,estreps,dues plaquetes recuperables així com un escanyaburins.Hi ha qui clava a la penúltima i/o avantpenúltima tirada però a nosaltres no ens ha fet falta.

Descens: Al cim carenar al S,desgrimpar un coll i després prendre un camí penjat que baixa en direcció a la Canal dels Avellaners ( dreta ), petita desgrimapada amb burí ( antiga cord fixe ) i baixada per la canal a retrobar el GR.

Ressenyes: El dibuix és de l'Armand Ballart mentre que la fotografia és de'n Cesc Rosell

GAM a Diables.

Evident linea de díedres i fissures que topa amb l'imponent sostre que talla la paret,resolt a cop d'expansió. El resultat final és un conjunt de díedres molt guapos,alguna placa ben parida i un artificial ben acrobàtic,acompanyats en tot moment d'un bon ambient. Gran clàssica de Montserrat,tot i ser molt repetida en algún tram convindrà estar al cas de la qualitat del rocam.

Orientació: Est,sol fins la una.
 Aproximació: Creuem la carretera i prenem el GR cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Abans d'arribar a sota del Cavall Bernat i passada la paret dels Patriarques ja veurem la paret dels Diables. Més o menys a la vertical dels sostres que esquiva la via i uns metres rabans d'una carbonera cal estar atents a agafar un corriol a ma dreta amb una fita que puja cap a la base de la paret. Cal grimpar un curt i fàcil ressalt tombat, superat aquest pas continuem per un corriol fins a la base de la paret on agafem una vira a la dreta fins a peu de via.
Accés: Refugi de Sta.Cecilia, convé no deixar res al cotxe ja que els robatoris hi són freqüents.

Material: Nosaltres hem fet servir dos estreps i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 2.Si es va just de grau pot ajudar portar el 3 i el 4 així com repetir peçes entre el 0.5 i el 2.Els claus que hi ha són vells i si algún es trenques quedariem cardats,millor dur-ne algún per si de cas.

Grau obligat: Jo diria que es passa amb V+/A1.De totes maneres en quant a grau obligat la tirada clau m'ha semblat la segona després del sostre i l'hem fet en lliure,tenia pinta que es deixava trampejar amb V+/A1.

Descens: Al cim carenaral S,desgrimpar un coll i després prendre un camí penjat que baixa en direcció a la Canal dels Avellaners ( dreta ), petita desgrimapada amb burí ( antiga cord fixe ) i baixada per la canal a retrobar el GR.

Reina Sànchez al Gavinet de Diables.

Bona roca,varietat de passatges,homogenïtat en les dificultats,bon ambient...amb raó és una de les vies més repetides del vessant Nord!.La ruta es troba pràcticament equipada amb parabolts i pitons vells a excepció de la quarta tirada on hi ha un offwich bastant a pèl.Hem enllaçat el segón i el tercer llarg.
Sota el meu punt de vista l'única cosa que pot amargar-nos l'escalada és la incomoditat d'algunes reunions.

Aproximació: Des de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) prenem el camí de l’Arrel cap al Monestir. Passem per la Paret de l’Aeri, Patriarques i, quan estem a l’alçada del Ganivet, prenem un corriol poc transitat que ens hi porta directe.
Orientació: Est,sol fins les 3.
Material: Teoricament es fa amb 18 cintes,un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2.Amb aquest material nosaltres hem estat incapaços d'assegurar la terçera tirada.Per aquest tram crec que va bé dur un o més talles extragrans (4 o 5).Sinó ens fa res estirar-nos al fons de la fissura també podem assegurar-nos amb els Camalots compresos entre el 0.75 i el 3,opcional repetir-los.
Grau obligat: V+/A1e.

Descens: Totes les reunions disposen de dues anelles.Nosaltres de la darrera role hem rapelat ( 20m,recanvis) fins al coll amb la paret de Diables.En aquest punt hem baixat a la dreta en direcció a la Canal dels Avellaners per terreny una mica embardissat,compte si ha plogut.Un cop a la Canal dels Avellaners la seguim de baixada fins al camí de l'Arrel pel qual hem aproximat.

Paül Gustau al Ganivet de Diables.

Aquesta via pot agradar molt tant a escaladors amb nivell de 6b consolidat com als irreductibles clàssics fanàtics del V+ i cop de pedal. Els primers hauran d'asumir pasos de 6b amb el parabolt a sota del peu o anar prou sobrats de grau com per bloquejar i posar la plaqueta.En lliure,la clau seran la tercera tirada que ens demanarà una bona dosis de continuïtat i el quart llarg on caldrà la mateixa pila però amb dos blocarros. Si no anem a alliberar la via gaudirem de dues tirades de placa ben mantingudes amb algún distanciament en IV grau que ens farà escalar amb atenció,un terçer llarg que es fa sense problemes en Ae amb una arrencada i final en lliure i que pot resultar monóton i una quarta tirada amb un pas d'A1 per trincar el tercer bolt prou atractiu com per fer tornar l'adrenalina si estàvem avorrits de tant d'Ae.Sigui quina sigui la versió que fem de la via no ens podem perdre el magnífic ambient de la cresta cimera.Precaució ja que hi ha algún tram aeri en el que es progresa sense problemes però costa trobar roca solida on emplaçar alguna assegurança.Ambient molt aeri i roca boníssima.

-Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.
-Aproximació: Des de l'aparcament creuem la carretera i agafem el GR del camí de l'Arrel direcció al Monestir,esquerra.Quan estiguem a sota del Ganivet busquem una traça que puji cap a la base de la paret.Nosaltres hem pujat fins l'iniçi de la Reina Sànchez i hem anat flanquejant a la dreta,els últims deu metres estan força embardissats.Si fem l'aproximació així hem d'anar amb compte amb una via que trobarem abans i que també te una R0 de dos burins.
Orientació: Nordest.
Grau obligat: V+/A1

Material: Nosaltres hem fet servir dos estreps,18 cintes exprés, 6 plaquetes recuperables,un Camalot de l'1 i els Aliens del blau al vermell.
Descens: Quan la vàrem fer hi havia indicis de rapel recents a les reunions: R4-R3 ( aquest deu costar de recuperar preveure 3/4 metres de cordino per abamdonar ), R3-R1 (R2 queda en la linea) i R1-terra.
Nosaltres hem baixat caminant. Primer fem un ràpel crec que de 20 fins al coll amb la Paret de Diables.Un cop aquí desgrimpem per terreny herbós a la nostre dreta fins a assolir la Canal dels Avellaners,per aquí baixarem fins al Camí de l'Arrel pel que hem aproximat.

Sánchez Martínez a Diables.

Gran clàssica del vessant Nord,segurament la manera més fàcil d'escalar la impressionant paret de Diables. La via és súper variada: placa fina,xemeneia,bavaressa atlètica,placa de forats,artifo aeri....Suposo que per aquest motiu,juntament amb el fet de trobar-se reequipada amb parabolts i la seva dificultat assequible s'ha convertit en la ultraclàssica . Hem enllaçat L2+L3, algunes reunions tenen anelles, nosaltres una vegada vàrem desfer la primera travessia per abandonar.Després ràpel de 45 a R3 ( aquesta no te anelles,55 metres),d'aquí a R1 i de R1 a terra, compte amb aquest últim que diria que fa més de 30 i no ho sembla!.
Cordada: Pablo i Busquets.
Accés: Refugi de Sta.Cecilia, convé no deixar res al cotxe ja que els robatoris hi són freqüents.

Aproximació: Creuem la carretera i prenem el GR cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Abans d'arribar a sota del Cavall Bernat i passada la paret dels Patriarques ja veurem la paret dels Diables. Més o menys a la vertical dels sostres que esquiva la via i uns metres rabans d'una carbonera cal estar atents a agafar un corriol a ma dreta amb una fita que puja cap a la base de la paret. Cal grimpar un curt i fàcil ressalt tombat, superat aquest pas arribem a la base de la paret i anem a l'esquerra fins a situar-nos al peu via. Placa més o menys tombada amb parabolts.Placa commemorativa arrrencada.
Orientació: Crec que l'orientació de la paret és Est. En tot cas crec que és una via per escalar a l'ombra en dies calorosos. La placa de L1 te sol fins la una, les xemeneies diria que sempre estan a l'ombra i la part de dalt queda a l'ombra sobre les 11/12.

Material: Nosaltres hem fet servir unes 16 cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3. Si volem xapar-ho tot al segón llarg de travessia caldrà dur unes vint cintes. En els llargs de travessia hi ha peçes velles i si es trenquessin, depenent del nostre nivell podriem quedar ben cardats. Potser val la pena dur material divers d'improvització (recuperables,cordinos fins,gantxo,algún pitó....).Al primer llarg hi manca la xapa i el cargol del darrer bolt, resulta més útil pel segón que pel primer.
Dificultat obligada: Teoricament es passa amb V+/A1. Jo no m'hi he fixat massa perquè anava de segón i en lliure però m'ha semblat que el primer 6a de després de les travessies era una mica obligat.
Descens: Al cim carenaral S,desgrimpar un coll i després prendre un camí penjat que baixa en direcció a la Canal dels Avellaners ( dreta ), petita desgrimapada amb burí ( antiga cord fixe ) i baixada per la canal a retrobar el GR.