La Vita Nuova a Biddiriscottai.Cala Gonone.

La vàrem trobar una via prou recomanable.S'inicia amb una tirada ben llarga ( 50m) fraccionable que discorre per un díedre ben atlètic però un xic patinós.Acte seguit cal superar una tirada rostollera per encarar el darrer llarg,que vist des d'abaix pinta lleig i nosaltres en canvi l'hem gaudit molt.Es tracta d'una placa que no arriba a vertical dotada de bons cantells i d'una roca blanca ben adherent,crec que aquesta placa també es podia escalar en un sol llarg fraccionable.
Els graus originals ara no els recordo però a nosaltres ens va semblar: 6b+,III i V+.

És la número 1.

Accés: Estacionament al port de Cala Gonone.
Aproximació: De cares al mar cal seguir la linea de la costa cap a l'esquerra.Primer per un carrer ( possible aparcar ) i quan aquest acaba a través d'un corriol entre les roques.Passem de llarg una gran bauma on hi ha un sector esportiu i amb algunes grimpades assolim un sector de vies multillargs equipades.Aquesta és la primera via que trobem,bolts en un díedre i hi ha una altre linea de bolts just a la seva dreta.
Compte amb l'aproximació en cas de mala mar.
Material: Nosaltres vàrem fer servir només cintes exprés però la roca dóna molt de joc per possar catxarros en cas d'anar just de grau.
Grau obligat: 6a/A0 ó V+/A1.
Orientació: Sudoest,nosaltres hi vàrem ser a la primavera i diria que tenia sol fins cap allà les cinc.
Descens: Rapelant per la via.

Sbarre di Nebia.

La part de baix és un pèl rostollera ,cosa que s'arregla una mica entrant per la veïna Il Fantasma dil pasado tot i així ens tocarà fangar una mica abans d'arribar al díedre final.Aquí la cosa canvia: ni un matoll,verticalitat,ambient i un V+ que a nosaltres ens ha deixat prou rebotits.

És la número 5

Orientació: Nort Oest.
Accés: Des d'Oliena cal prendre la carretereta en direcció al Monte Maccione,primer i més endavant cap a Scala i Pradu.A la part final,una mica abans d'una gran alzina la cosa s'ha possat lletja i hem aparcat a ma dreta.
Aproximació: A nosaltres ens ha semblat molt llarga i alpina,de fet hem acabat treient la corda i els 35 minuts indicats a la guia s'han convertit en una o dues hores.Ens hem liat fort!.
Segons a l'alçada que haguem aparcat de la pista ens caldrà caminar per la mateixa més o menys estona.En un revolt a dretes cal deixar la pista i agafar una traça que va flanquejant per sota les parets,esquerra.Trobarem algunes fites i anirem fent puja i baixes per bretxes,canals,cornisses i tarteres.

Amb l'ajuda de les fotografies i la ressenya localitzarem el peu de via.
Descens: Contrariament al que recordo de l'aproximació aquest el recordo clar,senzill i curt.Diria que del final de la via convenia anar a la dreta a buscar un coll molt marcat i evident on enganxavem un GR i/o un camí molt clar que ens retornava a la pista per la que haviem fet l'accés.
Material/Grau obligat: veure la ressenya.

Via della Diffesa al Pilastro Marragone.

Segurament a la illa hi deuen haver millors escalades granítiques.L'entorn és solitari i tranquil,no hi ha aproximació i la via està desequipada malgrat un pitó i un parell de cordinos.Dit aixó,penseu que la via és curta,te una feixa,una mica de verd i la baixada és força incómode.A veure si algún entes en l'escalada sarda ens recomana alguna bona via granítica!.

Accés: Cal anar fins al municipi de Padru. Entrant/sortint del poble agafarem una carretera més petita a la dreta/esquerra amb un cartell que diu "Monte Niedu". Al cap d'uns 6 quilómetres la carretera passa per peu de via. Trobarem un aparcament uns cent metres abans del peu de via a ma dreta.Si seguim carretera amunt trobarem un aparcament més ampli amb una font,bon lloc per vivaquejar.El dia que hi vàrem ser nosaltres no rajava,millor agafar-la abaix a Padru on també hi ha supers i benzinera.


Aproximació: la via comença a pocs metres de la carretera
Grimpem el marge,trobem l'evident díedre amb una sageta de la ??? i flanquejant deu metres a la dreta arribem al peu de via.Placa amb una tímida fissura i una petita fletxa vermella.
Orientació: sud.El sol hi entra sobre les deu i segurament resti asoleiada fins la posta.
Material: algun tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3,força vagues per merlets i ponts de roca. Mola portar recanvis pel ràpel de cim ( merlet,vaga de 60 ok ).
Horari: 2 hores i mitja per la via i una per la baixada.Si es troba ràpid la baixada es deu fer en mitja hora.
Dificultat obligada: V/A1.
Descens: Baixarem pel vessant que escalant la via ens quedava tota l'estona a la dreta.Desde el cim fem un ràpel d'uns deu metres fins a un collet.Crestejem uns vint metres més i amb un pas de desgrimpada de III assolim un coll més marcat.Aquí haurem de baixar al vessant de la dreta,d'esquenes al cim.Podem fer-ho de dues maneres diferents: Rapel curt no equipat des d'una alzina o baixar a la canal de l'altre costat,vorejar una agulla i per un altre coll entrar a la canal/vessant per la que baixarem.Nosaltres hem fet aixó i està força brut però es passa.Un cop a la canal/vessant la baixada és bastant incómode i embardissada.

Placche di Payer

Sector d'interès local degut a la poca longitud de les seves vies,bé si us agraden els totxos de vuit metres potser us compemsi el viatge. L'estil de l'escalada ja us el podeu imaginar: mala baba desde que aixeques el cul de terra,no és que hi hagi un pas de bloc sinó un darrera l'altre.Sort que la roca és un calcari d'alló més abrassiu,,ni se us acudeixi anar-hi amb les pells tocades.L'atractiu d'aquesta escola és que és el sector més proper a la ciutat de l'Alguer,uns 30' de cotxe.A la guia hi apareixen 3 sectors propers a l'Alguer: Roccadoria Monteleone, Cappo Caccia ( Casarotto ) i Placche de Payer. L'accés el fem per la carretera que surt de l'Alguer cap a Fertilia i després al Capo Caccia. Just passat l'establiment de Palmavera hem d'agafar una pista de sorra a la dreta,hi ha un cartell però costa de veure.Sense pèrdua seguim la pista recte que es va possant dreta i la pujada final pot costar,es veu i hi ha aparcament abans.Nosaltres hem estacionat feta la pujada a ma esquerra cinquanta metres en una bona esplanada.L'aproximació una mica incómode,tot i haver trobat fites no se si l'hem fet bé perque la guia diu d'arribar al sector per dalt i nosaltres hi hem arribat per baix. Seguim la pista a l'esquerra uns 500 metres fins que veiem el sector i unes fites que ens hi dirigeixen.Pujem seguint aquestes fites pel vessant i a través d'un terreny força incómode,millor pantalons llargs.L'equipament de les vies són majoritàriament químics,moltes vies ténen la reunió al camí que hi ha sobre del sector i alhora de despenjar-se et menjes una bona aresta.A nosaltres ens ha fet por rebentar la corda i ens hem limitat a escalar les vies que tenien reunió per sota del camí.Una solució provisional seria portar cordinos de 1.5 metres aprox. i allargar la reunió del camí.Si no els volem deixar com que les vies estan força a prop podem anar-los movent i al final anar per dalt i treurels.L'orientació és Sud,amb sol a partir de les 11 aproximadament.

The Sound of Silence a Surtana.

Sembla ser que és una de les vies fàcils més assequibles i repetides de la illa.La veritat és que l'hem trobat boníssima:sostinguda,amb ambient,prou variada i amb una roca de pel.licula.Una via que un bon cinquegradista no ha de deixar de fer!.Convé estar atents a creuaments amb d'altres vies: Ll1 cap a la meitat anar a la dreta,si ens equivoquem més amunt podem rectificar i anar a R1 per una evident feixa;L2 seguir recte i no a la dreta;L3 a l'esquerra per un pont de roca abans dels bolts i L4 seguir les xapes que marxen a l'esquerra.Nosaltres hem enllaçat L3 i L4,sense massa problemes de fregament saltant-nos xapes. La via és prou ràpida com per planejar fer-ne més,nosaltres hem fet la Via della Tranquilitá(6a,V+ obligat).Són 50 metres de placa molt xulos,equipats amb bolts primer del 10 i despres del 8,rapel no fraccionable,nom a la base deu metres a la dreta de la Sound of Silence.

Orientació: Sud Oest sol a partir de les 11.
Accés: Des de Dorgali agafar la carretera de Cala Gonone i deixar-la a l'alçada de l'entrada dels tunels,és a dir passar dels tunels i seguir recte.Al cap de poc veurem una carretera amb un cartell que marca Tiscali.Seguim aquesta carretereta indicada amb cartells de Tiscali.La seguim tipus uns deu quilómetres passem un riu anem a la dreta paral.lels al riu i aparquem a ma esquerra uns 2 km despres d'haver passat el riu.A l'aparcament hi ha el cartell de Tiscali que crec que és un poble on només s'hi pot arribar a peu des de el mateix aparcament que farem servir nosaltres.

Aproximació: Dura cap a 45 minuts,cómode i fàcil de trobar.Pujem per un cami que serpenteja per sota d'unes parets,quan la pujada afluja creuem un torrent,un trencall amb una verge que ignorem.Seguim rectes per dins l'alzinar i ja intuim les parets a la nostre dreta.Hem d'agafar la segona traça amb una gran fita que puja a les parets.Deu minuts mal contats de pujada,primer per dins del bosc i despres per tartera ens deixen a la base de la paret que seguim a l'esquerra.Nom a peu de via i pont de roca llaçat abans dels bolts.

Material: Nosaltres hem fet servir una dotzena de cintes,algunes de llargues i doble corda per evitar fregament si enllaçem L3+L4.A la guia diu que poden ser útils alguns friends (max n.1/2?).
Grau obligat: V+/A0.

Descens: Nosaltres hem baixat des de R4,no hem acabat la via. Hem fet 3 ràpels: R4-R2 60,R2-R1 i R1-terra.Hem trobat una cordada que ha baixat caminant per la dreta i ens han comentat que eren 20' i estava fitat.
Ressenyes: Del camptocamp,merçi!.