dilluns, 26 de juny del 2023

Joan Cervera Batariu al Bacallà.


La darrera tirada és especialment bonica,es tracta d'un mur ben trempat i mantingut on si rasquem el 6a/+ ens caldrà una bona tècnica així com força paciència si volem escalar-lo sense tocar metall. El primer llarg no és lleig peró és molt concentrat,t'agafa en fred i cal controlar un xic la roca. La tirada central és de tràmit. Si tant us fa el tema de tatxar vies,escalar-les integrament per no desvirtuar-les...deu ser factible i més bonic fer les dues primeres tirades de la Bavaria i escalar el darrer llarg de la Joan Cervera Batariu fent un fàcil flanqueig per montar R2 bis.Les graduacions en lliure ens han semblat molt collades,estem fluixos ostia.


Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi,creuem la Canal Ample on comença Frares. Anem seguint el mateix camí on anem trobant marques de P.R. Passarem per sota de l'Agulla Gran del Pas del Príncep i acte seguit arribarem a la Font de l'Esllavisada. En aquest punt veurem una placa metal·lica molt cridanera que marca l'inici de la Tharsis,la nostre comença una vintena de metres més enllà. L'inici està en una zona amb una petita tartera a tocar de la Roca del Caporals. Cúrrua de xapes visibles.


Orientació:
Sud Est.
Grau obligat: V+/A1e.
Material: Nosaltres hem fet anar una canya d'un parell de metres per trincar la primera xapa,un estrep, unes 16 cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot 0.5. El company deia que amb tricams i C3 petits ho hagués pogut cosir més.La canya l'hem deixat al peu de via.
Horaris: Aproximació 50 minuts,via 2 hores i retorm a Can Massana 1 hora.



Descens: Desgrimpar al bosc del vessant Oest. Un cop aquí davallar per la canal a ma esquerra ( sud ),enganxats a la paret. Acabem baixant per la canal que hi ha darrera de l'Agulla Gran del Pas del Príncep,acte seguit enllaçem amb el camí de l'aproximació.
Ressenyes: Germans Massó,Jose Walero i Manel&Ita. Moltes gràcies!!!!

dilluns, 19 de juny del 2023

Narcoalpinisme a la Punta de la Vinyola.

 

Ens ha semblat una via ben reeixida.Sinó ens encantem la podrem combinar amb l'Esperit Lliure aconseguint així un bon maridatge. Diuen que les comparacions són complicades però nosaltres ens arrisquem: ens ho hem passat més bé a l'Esperit Lliure,probablement perquè és un punt més fàcil i no hem anat tant collats.La segona tirada recte a sota el sostre.La tercera després de sortir del sostre seguir esperó des equipat ( 2 claus inici ) i després tirar 35 metres rectes i fer petit flanqueig descendent a esquerra per assolir la role comuna a l'Esperit Lliure.Quart llarg una mica herbós però ben parit. 
 

 
Accés: Coll de Pi Morens,a l'estació d'esquí de Porta/Pi Morens.Si disposem d'un tot terreny i no tenim escrúpols ( cartell de prohibit ) podem seguir la pista fins a un remuntador retallant una mitja hora l'aproximació i la baixada. 
Aproximació: Seguim amunt per les pistes.Agafem una pista que puja per sota dels remuntadors sempre amb la intenció de vorejar la vall de sota la via per la dreta.Quan la pista fa un revolt a la dreta nosaltres anirem cap a l'esquerra per un llom on trobarem algunes fites.Seguint aquest corriol arribem a la tartera de peu de via.Esperó amb pitons just a l'esquerra inici Espero Centenari. El segon clau no es veu però hi és.  
Material: Un joc de friends de l'Alien blau al Camalot del 3 i algun tascó. Va bé repetir el 3 per l'última tirada o bé dur un 4. 
Grau obligat: 6a.  
Horaris: Aproximació 2 hores,escalada 3.5 hores i baixada 1 hora 45'. 
Orientació: La via te sol a partir de les onze. 
Descens: Des del final de la via grimpar a la carena ( II,algún pas de III ). A la carena trencar a l'esquerra i baixar per la segona canal fins les immediacions del peu de via.


dijous, 15 de juny del 2023

Joli Garçon al Merlet del Pas dels Francesos.


Una sola tirada on rematar el dia baixant de Gorros o de Sant Benet, recomanable una gorra o similar per que els turistes que pugen per les escales dels pobres ens fagin un donatiu. Rampa de II/III amb un parell de trams més drets,compte amb el fregament perque la reunió es fa a posteriori de la desgrinpada. Malgrat el grau assequible no m'ha semblat una via idonea per a novells hi ha que hi ha trams de III+ on no val a badar.


Accés: Monestir de Montserrat, aparcament de pagament amb descomptes presentant una targeta federativa de l'any en curs sense DNI. Les furgonetes paguen més.
Aproximació: Un xollo,només dura deu minuts. Des del Monestir agafar les escales dels pobres com si pujessim a St. Benet o elz Gorros. Arribarem a un estretament on el camí fa poc més d'un metre d'amplada,es tracta de les escales anomenades El Pas del Francesos. La via va per la rampa de la dreta es veu el primer espit a uns deu metres del terra.
Orientació: Est,peró s'inicia en un encaixonament del camí que deu ser a l'ombra pràcticament tot el dia.
Horaris: Aproximació 10 minuts,via 45' i retorn al Monestir 20'.
Material: Sis cintes exprés, Aliens verd i groc. La ressenya demana també l'Alien vermell peró no l'hem possat. La baixada està prou neta peró si voleu cardar quatre tissorades tampoc passarà res. Si convingués collar espits són d'allem.
Grau obligat: V/A1e.
Descens: Del final de la via anar seguint traça quan sigui possible i quan no grimpar per la roca,sempre amb tendència esquerra. Nosaltres fent aixó hem anat a espeteguar al camí que va de Santa Anna a Sant Benet, anant a l'esquerra retrobarem les Escales dels Pobres.


dilluns, 12 de juny del 2023

Via Normal al Frare de Baix.

 

Segons la icònica guia d'en Picazín es tracta de la via de IV grau més bonica de tot Montserrat. Cardeu-li cas i aneu-la a fer que si el gurú de l'escalada montserratina diu que és bona és que ho és i punt. Mira si és bona que a tots els que la vàrem fer aquell dia ens va agradar i això que escalo amb una colla que gasta fi!. Xemeneia plaent a l'inici, pas curiós per canviar de paret i placa final plaent...nia que fer-la!. Nosaltres l'hem fet d'una sola tirada, penjo una ressenya d'una combinació amb el primer llarg de la Petit Nil per afegir metres a l'activitat. Nosaltres el que hem fet és fer la Petit Guifré que comença al mateix peu de via.


 

Accés: Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.
 Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves ( Camí del Clot de la Mònica ). Seguim aquest camí fins a localitzar un corriol que surt a la nostra esquerra (fita). Aquest corriol porta fins al peu del Frare de Baix. La via s'inicia a l'evident xemeneia que separa l'Agulla del Serrat d'en Muntaner. 
 

 
Horari: Aproximació 20',via i ràpels 45', retorn al cotxe 15'.
Material: A la xemeneia inicial hi hem posat un tascó gran i el Camalot del 2, passats els ponts de roca hem emplaçat un Alien groc. Molen cordinos de recanvi tant per la sabina de ràpel com per reposar els de la tirada.
Grau obligat: IV+/V.



Orientació: Est, compte amb el vent encara que vingui d'Oest perquè la xemeneia de l'inici és una bretxa que dóna a Oest i hi corre el vent que dona gust.
Descens: Un sol ràpel de 30 metres des de la sabina on es fa reunió.

dilluns, 5 de juny del 2023

Via Normal al Rave.


En el moment de la obertura fou una via avanguardista, el balmat de la segona tirada fou un repte tècnic de primer ordre. De mica en mica aquest tram s'anà omplint de ferro i es va convertir en una via de curset on els monitors avaluaven la traça dels seus alumnes amb els estreps. El temps ha continuat passant i la ferralla de la via ha anat envellint fins al punt que avui en dia fot una mica de basarda, ideal pels amics del rovell ja que aquí no xaparan ni un sol parabolt. Fantàstic mirador i molt bon ambient per ser una via tant curta. La roca en general bona malgrat que l'arribada al cim està una mica descomposta però es pot assegurar bé. Hem enllaçat la segona i tercera tirada, amb molt fregament. Recomanable combinar-la amb la Normal a la Campana.



Accés: Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.  
Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra ( pista més petita amb olivars a la esquerrra ) el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves (Camí del Clot de la Mònica). Seguim aquest camí sobrepassant el Serrat Inferior d'en Muntaner amb la característica agulla del Frare de Baix. Superat aquest punt arribem a una carena rocosa, deixem enrrera La Pastereta i arrribem a una mena de coll. En aquest punt convé baixar al Torrent dels Llorers. El seguim un moment de pujada i sortim a l'esquerra fins a una carena on ja veurem el nostre objectiu. Quan som aproximadament a la cota de la Campana i el Rave trenquem a la dreta embardissant-nos fort fins al peu de via. Potser en aquest punt hi ha un corriol però nosaltres no l'hem sabut trobar. Inici de la via per una alzina, a les envistes de la ferralla que hi ha al desplom del segon llarg.


Orientació:
Oest,sol a partir de les 3.
Material: 20 cintes exprés, 4 plaquetes recuperables, 3 escanyaburins, 2 estreps per persona, 1 cordino molt fi per enfilar una cabota i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2. En previsió dúiem un parell de claus més aviat amples per si saltes alguna cosa. No està de més dur una desena de metres de corda per canviar el muntatge de ràpel o encara millor agafar-ne una vintena i llaçar tot el mogró cimer.



Horaris: Aproximació des de la Vinya Nova 1 hora i quart, per fer la via i rapelar 3 hores mentre que per tornar a la Vinya Nova 50 minuts.
Grau obligat: V/A2.



Descens: Ràpel de 30 metres, pel costat d'on hem escalat,anem a parar directes al peu de via.
Ressenyes: La moderna l'ha fet en Jose Walero mentre que l'antiga l'he agafat del blog d'en Jordi Cevallos.Moltes gràcies!