Joan Badí Lladós a l'Agulla del Saltet.

La primera tirada ens ha semblat mantinguda,obligada i fregant l'exposat per arribar a la segona assegurança, en aquest tram convé que l'assegurador estigui molt al cas perquè si no s'assegura al mil·límetre hi ha possibilitat de tocar a terra en cas de caiguda. Superat el primer llarg no hem sabut trobar els parabolts de la segona tirada i hem escalat el traçat que marca el croquis però assegurant-nos amb el nostre material.D'aquesta manera ens ha quedat una via curta però ben complerta.

Accés: Estacionar a l'aparcament habilitat per anar a Can Jorba si pretenem arribar a l'inici de la via escalant la Miranda i l'Agulla de Can Jorba. Si pel contrari volem aproximar caminant pel Coll del Musset ens convé aparcar a la Vinya Nova, a ma esquerra.

Aproximació: La primera opció seria escalar una via a la Miranda de Can Jorba i seguidament a l'Agulla de Can Jorba, per baixar a la Canal del Joc de l'Oca i quedar just a la base de l'Agulla del Saltet. L'altre possibilitat és pujar caminant al Coll del Musset, baixar per la Canal del Migdia i quan comença la Canal del Joc de l'Oca tindrem l'Agulla del Saltet a ma esquerra.

Situats a peu de paret anem cap a l'esquerra fins a localitzar el peu de via.Veurem un parabolt alt seguit de dos pitons amb cordino ( bong i v ).

Horaris: Aproximació caminant deu ser una hora mentre que escalant entre tres i quatre hores. Per fer la via i rapelar-la en hi hem estat una hora mentre que de peu de via al cotxe hi hem esmerçat una hora.

Orientació: Oest,el sol hi arriba a partir de la una aproximadament.

Grau obligat: 6a.

Material: Si es troben els parabolts de la segona tirada es deu fer només amb les cintes, com que no les hem trobat hem farcit aquest tram amb un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot de l'1.Pot anar bé una tramposa per la primera tirada i cordinos de recanvi pels ràpels.

Descens: Hem desgrimpat del cim amb compte fins a una instal·lació antiga ( dos bolts amb cadena i anella )d'on hem fet un sol ràpel de 60 fins al terra.

Data ascensió: Setembre 2.023

Via Talaia Apatxe Ajaguda del Coll del Muset.

 

Una potent proposta esportiva en aquesta bonica talaia monserratina. Típica via indiana on no cal patir perque el ferro quedi lluny ni per la roca, s'agraeix la pencada company!!!!. Nosaltres hi hem arribat havent escalat previament a la Miranda i a l'Agulla de Can Jorba, també hi podem fer parada de camí al Camell d'Ecos. A la mateixa paret també hi hem escalat la curiosa Meteora.

Accés: Aparquem al Restaurant la Vinya Nova del Bruc. Per caminar menys convé estacionar el més a l'esquerra possible.

Aproximació: Prenem la pista que enllaça la Vinya Nova amb Can Jorba, a l'esquerra del restaurant. Uns metres abans d'arribar a Can Jorba agafarem un camí a ma dreta que s'enfila fins al Coll del Musset. Un pèl abans del Musset ja veurem el nostre objectiu. Per rastres de pas arribem a peu de via on hi veurem una corrua de parabolts tot i que crec que el primer era força amunt.

Grau obligat: V+/A1e.

Material: Cintes exprés i un estrep. Recanvis llargs pel ràpel.

Horaris: Aproximació 45'(?),via amb  rapel 2 hores i retorn a la Vinya Nova 40'. Nosaltres hi hem anat després de fer una via a l'Agulla de Can Jorba i hem trigat una mitja hora. 

Orientació: Est.

Descens: Nosaltres hem fet un ràpel per la mateixa via. Fa dies i no ho recordo massa però em sona haver fet algun invent amb la reunió del cim. No estarà de més dur algun tros de corda per abandonar.

 

Amics del Conveni a la Miranda de Can Jorba.

La darrera aportació en aquesta emblemàtica paret del sud montserratí. Es tracta d'una escalada de placa amb trams ajaguts i un parell de murets més trempats. La roca és excel·lent mentre que l'equipament ,segons els entesos, és generós sense ser abusiu. Molt bon complement per allargar les escalades que acaben a la Miranda o bé com a variant de sortida de la Bego-Miguel-Kush.

Accés: Aparcament habilitat entre el Bruc Residencial i la Vinya Nova. 

Aproximació: Per camí senyalitzat amb rètols arribem a Can Jorba. Voregem la masia per la dreta paral·lels a un torrent, pugem a un sector esportiu i anem a la dreta. Per una torrentera assolim a ma esquerra els diferents peus de via de la Miranda de Can Jorba. Escalem qualsevol d'aquestes vies per arribar al cim de la Miranda de Can Jorba:

1) Gloria.

2) Entre Línies.

3) Josep Maria Andreví.

4) Queralt Xènia.

5) Sol solet.

6) Escabroni escapullini.

Assolit el coll entre la Miranda de Can Jorba i l'Agulla de Can Jorba tirem un ràpel de deu metres des d'una savina,

a ma dreta mirant a l'Agulla. Fins al replà on comença el Gran Díedre Sud , aquí seguim la cornisa herbosa enganxats al peu de paret una vintena de metres fins la role 0, dos bolts Fixe platejats. Es veu la corrua d'expansions.

L'altre opció és escalar les tres primeres tirades de la Bego-Miguel-Kush i desde de la tercera reunió d'aquesta via seguir la cornisa que hi ha sota la cara Est de l'Agulla de Can Jorba uns cinquanta metres fins la role 0.

Grau obligat: V+/A0.

Horaris: Aproximació fins la base de les vies de la Miranda uns vint minuts, fer alguna d'aquestes vies un parell d'hores mentre que per fer la via conteu una hora. Del cim de l'Agulla al cotxe una hora aproximadament.

Orientació: Sud est.

Material: Unes setze cintes exprés.

Descens: Des de la darrera reunió remuntar el crestall fins al cim de l'Agulla de Can Jorba

Assolida la qual farem un ràpel d'uns deu metres ubicat en un gran pi. Després del ràpel baixar per una canal diagonal fins a la Canal/Torrent del Migdia. El remuntem uns deu minuts i estarem molt al cas d'agafar un corriol a la nostre esquerra que puja fins al Coll del Musset. A l'esmentat coll prendrem el Camí dels Francesos que davalla a la pista que uneix la Vinya Nova amb Can Jorba. Seguirem la pista a la dreta fins retrobar el camí de l'aproximació.

Ressenyes: Extreta del Roques, Parets i Agulles del facebook.

Via Glòria a la Miranda de Can Jorba.

Guapa,encara que una mica més discontinua que la Sol solet i l'Escabroni. Personalment m'ha agradat més que la Josep Maria Andreví i la Entrelínies. L'hem fet en dues tirades fent servir cintes llargues i doble corda, placa combinada amb alguna fissura i díedre. Trobarem trams esporàdics de roca a vigilar, si hi ha algú fent-la jo faria un pla B dels esmentats abans.

 

 

Accés: Aparcament habilitat entre el Bruc Residencial i la Vinya Nova. 

Aproximació: Per camí senyalitzat amb rètols arribem a Can Jorba. Voregem la masia per la dreta paral·lels a un torrent, pugem al sector Guacamayo i anem a la dreta. Passem una balma i remuntem paral·lels a un torrent fins al peu de via. Aquest el localitzem uns deu metres a l'esquerra de l'inici de la Josep Maria Andreví, a l'altre costat del bloc caigut. Primer parabolt visible,a uns sis metres del terra.

Material: Unes setze cintes exprés desplegables i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot de l'1.Hi ha qui la fa només amb els expressos, compte que crec que hi manca algun pitó.

Orientació: Podria ser Sud est, nosaltres hi vam ser un dia de núvol.

Horaris: Aproximació mitja hora, la via fins al cim de la Miranda 2 hores. Per acabar d'arribar al cim conteu un parell d'hores més i per baixar una horeta.

Descens: Hi ha qui rapela per la mateixa via. Nosaltres hem fet un llarg de 60 fins al cim de la Miranda (III+). Aquí tenim 4 opcions per acabar d'arribar al cim de l'Agulla de Can Jorba: 

1)Aresta Brucs.

2)Sortida Curiosa.

3)Gran Díedre Sud.

4)Última part de la Bego Miguel Kush.

Ressenyes: Manel&Ita, moltes gràcies companys!

Via Gran Díedre Sud a l'Agulla de Can Jorba.

 

Malgrat tractar-se d'una línia prou eloqüent tinc la sensació de que no es repeteix massa. Potser per la mandra de rapelar un cop al cim de la Miranda les cordades opten per l'opció còmode de l'Aresta Brucs. En tot cas m'ha semblat una escalada a programar almenys una vegada i ni que sigui com a alternativa a vies més populars per accedir al cim de l'Agulla de Can Jorba. La roca és bona però a la fissura del segon llarg hi ha llastres que estaria bé sanejar. A la primera tirada malgrat un primer parabolt de la Bego-Miguel-Kush i un espit afegit a la part final, hi ha algun tram de IV un pèl exposat, potser amb tricams la situació es pot apaivagar. La primera reunió es fa en unes evidents savines, per comoditat es pot fer a la fissura amb els Camalots 0.5 i 0.75. Teòricament hi ha un clau a una de les reunions però nosaltres no l'hem vist. La segona tirada fa 55 metres i la reunió es fa en unes evidents savines al final de les dificultats.

Accés: Aparcament habilitat entre el Bruc Residencial i la Vinya Nova. 

Aproximació: Per camí senyalitzat amb rètols arribem a Can Jorba. Voregem la masia per la dreta paral·lels a un torrent, pugem a un sector esportiu i anem a la dreta. Per una torrentera assolim a ma esquerra els diferents peus de via de la Miranda de Can Jorba. Escalem qualsevol d'aquestes vies per arribar al cim de la Miranda de Can Jorba:

1) Gloria.

2) Entre Línies.

3) Josep Maria Andreví.

4) Queralt Xènia.

5) Sol solet.

6) Escabroni escapullini.

Assolit el coll entre la Miranda de Can Jorba i l'Agulla de Can Jorba tirem un ràpel de deu metres des d'una savina,a ma dreta mirant a l'Agulla. Fins al replà on comença l'itinerari.

Material: Si anem en estil minimalista i no ens importa tenir aire sota els peus podem passar amb 4 friends: de l'Alien groc al Camalot de l'1. Si no volem córrer més riscos dels necessaris prendrem un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3.Cordinos de recanvi pel ràpel.

Grau obligat: V/A1.

Orientació: Sud.

Descens: Des de la darrera reunió remuntar el crestall fins al cim de l'Agulla de Can Jorba

Assolida la qual farem un ràpel d'uns deu metres ubicat en un gran pi. Després del ràpel baixar per una canal diagonal fins a la Canal/Torrent del Migdia. El remuntem uns deu minuts i estarem molt al cas d'agafar un corriol a la nostre esquerra que puja fins al Coll del Musset. A l'esmentat coll prendrem un camí que davalla a la pista que uneix la Vinya Nova amb Can Jorba. Seguirem la pista a la dreta fins retrobar el camí de l'aproximació.

Ressenyes: La original que és extreta de Rocacalenta,moltes gràcies!

Queralt Xenia a la Miranda de Can Jorba.

Probablement ens trobem davant de la típica "via de col.col·leccionistes", malgrat un darrer llarg molt bo i algun tram esporàdic bonic la majoria de l'itinerari es desenvolupa per el típic terreny de molsa, blocs, llastres i savines. Tingueu en compte que a la guia de la cara sud l'hi donen només una estrella. Per nosaltres ha set la típica activiat d'escalar imaginant que no hi ha els parabolts de les vies veïnes i buscant el camí per on pujariem si anéssim obrint via. Hem utilitzat les reunions de l'Entre Línies i de la Sol Solet. Bàsicament hem jugat a fer trad amb les xapes a un pam per si ens feiem caqueta. Si ens animen a fer aquesta via millor que no sigui un dia amb gent a sota ja que potser n'esclafem algun.

Ll1: Comencem per un túnel a la vegetació característic situat un metre a la dreta de la Entre Línies.La roca és bona però amb una mica de sorreta, escalada de díedre. Arriba un punt en que la vegetació obstrueix el díedre. Nosaltres hem esquivat aquest tram per l'esquerra, en els dos metres de placa que queden a la dreta de l' Entre Línies i tornant al díedre quan la vegetació ho permet. Abans d'arribar a la primera reunió, que és comuna amb la Entre Línies hi ha una gran llastra que nosaltres hem passat per sota. Podria ser que quan la vegetació tapa el díedre s'hagués d'escalar per l'esperó de la dreta i acabar passant la llastra per sobre per abastar la R1. ( 30 metres )

Ll2: Sortim a l'esquerra a buscar una gran llastra. Abans de llaçar la primera sabina podem posar un 3 ( recomanable repetir-lo a dalt es necessita ), xapar un bolt o encintar una pedra encastada. Seguim per la llastra xapant sabines, anem a la placa de la dreta aprofitant dos ponts de roca de l'Entre Línies i quan veiem que la fissura de la dreta és neta de vegetació ens hi posem. En aquest punt la roca te molseta però no és pas dolenta,fa canto i podem cosir-ho am b els friends ( 1,2 i 3 ). A l'alçada d'una petita sabina i a les envistes de la R2 saltem a la placa de l'esquerra amb un pas finet per entrar de rectes a la reunió. Per entrar a la reunió ens podem assegurar amb un Alien blau o verd o en una gran llastra sospitosa o aprofitar un bolt de l'Entre Línies. En aquesta tirada he tingut la sensació d'escalar bastant per la placa i no gaire per la fissura de l'esquerra ( potser només 5 metres ). Ens podem anar assegurant d'aquella manera sense els bolts, no se si en el seu dia ho van fer així o van anar més per la fissura de la dreta però es veia bruta i més difícil que la placa. ( 30 metres )

Ll3: Nosaltres hem escalat a l'esquerra de les xapes de l'Entre Línies, per terreny una mica cutre: roca a controlar, algun bloc i molseta. Un metre per sota de la R3 de l'Entre Línies flanquegem per un petit relleig fins a una fissura diagonal amb un arbre, superada la qual arribem a la reunió de la Sol Solet. Potser es pot repetir la jugada de Ll2 i anar més per l' Entre Línies però sense xapar-ne els bolts.( 45 metres ). 

Ll4: Aquí el panorama canvia radicalment: roca excel.lent, sense un bri d'herba i les sabines serveixen per assegurar però no molesten. Per plaques i fissures amples assolim el gran pi ( possible reunió ) i per placa que va tombant progressivament guanyem el cim de l'agulla arribant a tope de corda a la sabina cimera ( 65 metres ).

Accés: Aparcament habilitat entre el Bruc Residencial i la Vinya Nova. 

Aproximació: Per camí senyalitzat amb rètols arribem a Can Jorba. Voregem la masia per la dreta paral·lels a un torrent,pugem a un sector esportiu i anem a la dreta. Passem una bauma i pugem paral·lels a un torrent fins al peu de via.El peu de via és el mateix que la Entrelinies però enlloc d'escalar per les placa amb xapes anem a buscar un díedre a la dreta,foto de dalt.

Orientació: Sud.

Material: Moltes vagues savineres, una desena de cintes desplegables i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 3.L'única piada que hi ha a internet tiren de tricams,nosaltres no n'hem possat cap.

Horaris: Aproximació 30',via i rapelar 4 hores així com 20 minuts per tornar a l'aparcament.

Grau obligat: V exposat en algun punt.

Descens: Nosaltres hem acabat la via a la savina cimera. D'aquí un ràpel curt a la reunió de la Sol Solet per la qual baixem amb 3 ràpels (40?+50?+40?).

Ressenya: Del blog Tricamps a la Cazuela.

Via Josep Maria Andreví.

 

Ens ha agradat prou, va cercant la lógica en un esperó tombadet amb algunes fissures. Al primer llarg hi ha algún tram terrós però molt puntual. Paret força concorreguda, potser val la pena dur un pla B: Gloria, Sol Solet, Escabroni Escapullini...L'altre és un cop al final de la via grimpar una mica i enllaçar amb l'Aresta Brucs o la Sortida Curiosa a l'Agulla de Can Jorba.

Accés: Aparcament habilitat entre el Bruc Residencial i la Vinya Nova.

Aproximació: Per camí senyalitzat amb rètols arribem a Can Jorba. Voregem la masia per la dreta paral·lels a un torrent,pugem a un sector esportiu i anem a la dreta. Passem una bauma i pugem paral·lels a un torrent fins al peu de via. Queda a la dreta de la Gloria després d'un bloc caigut. Primera xapa alta en un esperó,arbre per abastar-lo.

Horaris: Aproximació 30',via i rapelar 2.5 hores i retorn 30'.

Material: Una desena de cintes i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot 0.75.

Grau obligat: V/A0.

Orientació: Sud Est,sol fins les 3.

Descens: Nosaltres hem baixat amb dos ràpels de 40 ( R3-R2 ) i 55 ( R2- terra ). El segón ràpel mola guiar-lo per la trajectoria de la primera tirada,si vas recte t'embardisses per una figuera al arribar a terra.

Ressenyes: Dels germans Masso que en són els aperturistes i del Col·leccionista de Vies,gràcies!.

Malditos Bastardos a l'Odio Africano.

Bona via esportiva,curta però ben mantinguda.L'escalada és 100% plaquera,en general fineta i de continuïtat,tot i que a la sortida hi ha un bombo que és just lo contrari:físic i explosiu.La roca és boníssima,una mica sobada al primer llarg.
Orientació: Sud oest.
Accés: Cal estacionar a l'aparcament de Can Jorba, per arribar-hi el més fàcil és anar al Restaurant de la Vinya Nova des de el Bruc. Un cop aquí trenquem a l'esquerra i seguim un parell de quilómetres per una pista en bon estat fins a la masia de Can Jorba.
Aproximació: Des de l'aparcament pujem cap a les parets i anem seguint a la dreta,passem la Canal del Joc de l'Oca i just davant ens queda el sector Odio Africano. La via es veu clarament: el díedre i el sostret a la dreta del qual passa la primera tirada. Un cop a peu de paret hem d'escalar la primera linea de bolts que hi ha a l'esquerra del díedre herbós.
Material: Unes quinze cintes exprés, si anem justos de grau podem provar sort amb un pedal i alguna peça petita.
Grau obligat: Teoricament és 6b,podria ser que es pases amb 6a+.
Descens: Nosaltres hem fet dos ràpels: 35 de R3-R2 i 60 de R2 a terra. Per rapelar de R3-R2 cal fer un pèndol compte que en fer-lo es toca un llastrot ben gros i que sona a buit.R3 te un cordino que es podria canviar mentre que les altres roles són de dues anelles.
 

Ressenyes del Muro de las Lamentaciones, Can Jorba.

Petit sector de vies més aviat curtes i pel meu humil nivell prou contundents. Amb l'obertura del recomanable sector El Manantial just a la seva esquerra el Mur de les lamentacions ha quedat com un apèndix del Manantial; sector que conta amb vies més llargues i piloses en general. Ideal per combinar els dos estils,vaja!. Parlo de memòria però crec recordar que el sector te orientació est. L'accés el fem anant al restaurant de la Vinya Nova ( cartells indicatius des de el Bruc ), un cop aquí agafem la pista que hi ha l’esquerra,que porta a Can Jorba on estaçionarem. L'aproximació dura deu minuts mal contats i només cal pujar pel camí que hi ha darrera d'una caseta fins a sota les parets i arribant al peu d'aquestes anar a l'esquerra.

Sector Placa de la Pluja.

-Accés: Anem a la Vinya Nova ( cartells indicatius des de el Bruc ) i agafem la pista que hi ha l’esquerra,que porta a Can Jorba. Un cop aquí seguim la mateixa direcció que portem,deixant la masia a la nostra dreta. Uns cinquanta metres després de passar la masia de Can Jorba trobem una caseta abandonada a la nostre esquerra i un aparcament a la dreta on estacionem.

-Aproximació: Al costat de la caseta hi surt un camí fitat. Nosaltres l'hem seguit sempre a l'esquerra i hem anat a parar al Totxo de Can Jorba. Creuem el sector per sota i arribem a un petit sector damunt del Totxo de Can Jorba on hem fet les tres vies de més a la dreta: V+,IV i 6a+. Les tres equipades amb espits una mica envellits, molt curtes i a les reunions dues xapes sense vincular i una sola anella: PORTEU CORDINOS!!!!!. Deixem aquest sector a l'esquerra i anem seguint una traça amb algunes fites a la dreta i que ens deixarà a la base del sector.  La foto del sector està feta des des la Masia de Can Jorba des d'on es veu perfectament el sector.

Sol Solet i Bego Miguel Kush a Can Jorba.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Ressenyes: No en dúiem, només cal anar seguint les xapes. Encara que a l'inici de la segona part costen de veure, no se si ens fotut per alguna altre via perque hi ha via menys xapes i no eren bolts.

-Material: Vies totalment equipades amb parabolts i algún espit ( encigalada ? ).
-Aproximació: Aparquem a la Masia de Can Jorba ( difícil aparcar en cap de setmana ) i pujem cap als sectors d'esportiva. Seguim per la base d'aquests sectors cap a la dreta fins a la base de la Canal del Joc de l'Oca. A la gran esplanada on hi ha la primera corda d'aquesta ferrada girem a l'esquerra i arribem a l'evident peu de via bolts visibles. Nosaltres hem anat a xapar un primer espit a l'esquerra i després ja enganxem els bolts de la Sol Solet.

-Via: Guapa ruta de plaques amb bona roca, molt concorreguda gràcies a la comoditat de l'aproximació i l'abundant equipament. A la quarta tirada hem anat a la dreta pr una petita vira ( equipat ? ) per enllaçar amb una reunió de la  Bego-Miguel-Kush ( bolts platejats)  i pujar per aquesta via a l'Agulla de Can Jorba. Per fer més metres seria millor conitnuar per la via fins a la Miranda de Can Jorba i després rapelar si es pot al collet entre l'Agulla i la Miranda.

El cas és que ens hem acabat enfilant a l'Agulla de Can Jorba per la Bego-Miguel-Kush.

V obligat.

-Descens:  Després hem seguit carenant, esquivar el primer ressalt per l'esquerra. Després baixem pel torrent del Migdia, per on acabem d'arribar a la Cajoleta on fem La Petita Aran.

Si volem tornar al cotxe un cop al Torrent del Migdia tenim dues opcions: baixar pel mateix torrent que es converteix en la Ferrada Canal del Joc de l'Oca o pujar pel torrent i a l'alçada de la Cajoleta pujar a la dreta cap al Coll del Musset. Fa temps que no baixo per la Canal del Joc de l'Oca peró la recordo atlètica, millor deixar-se l'arnés. Si baixem pel Coll del Musset conteu amb 30-45 minuts fins a Can Jorba.