divendres, 30 de març del 2018

Almendariz al Pic del Martell.



Variada i amb un llarg de fissura ample molt característic a la segona tirada, la roca no està pul.lida pel pas de cordades peró la sortida de la primera reunió l'hem trobada fineta i l'aderència de la roca no acompanyava massa. El terçer llarg l'hem fet seguint les indicacions de la guia Barcelona y alrededores: de la role sortir a la dreta amb un flanqueig delicat assegurat amb burins en bon estat fins a enllaçar amb la Mutant World,aquí notem un canvi en el tacte de la pedra que està força pul.lida però hi ha tant ganda que no hi ha problema.


 Accés: Des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en direcció Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a l'urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim rectes per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilómetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell ".



Aproximació: Tot i no durar més de vint minuts és una mica incómode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pujem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell i baixem pel vessant oposat en forta baixada seguint una de les múltiples traçes que hi ha. El sostre sota el qual montem la primera reunió és ben visble des del terra. Fissura amb pitons al debut i nom escrit.
Material: Nosaltres hem fet servir un tascó,vaguetes per ponts de roca i un joc de friends des de l'Alien gris al Camalot del 4.El del 5 sembla que hauria quedat millor.
Orientació: Est,ombra a partir de les 4.

Grau obligat: V+/A1.
Descens: Ja fa molts dies que vàrem fer la via però crec que de la darrera reunió de la Mutant World hem rapelat per una linea de ràpels a l'esquerra i amb dos ràpels llargs hem estat al terra perquè ens haviem deixat un mosquetó a R1. El més habitual deu ser baixar caminant,del final de la via acabem de grimpar uns blocs i carenem a l'esquerra seguint rastres de pas fins a trobar una traça més o menys bona.

dimecres, 28 de març del 2018

Escalada a Tamadaba.


Segons la guia"sin duda la escuela más completa de la isla". L'entorn més alpí que la resta de sectors que són barrancs sense massa vistes,aquí escalarem al vessant d'una muntanya enmig d'un bosc de pi canari.No hi ha paret sinó infinitat d'agulles i blocs disseminats pel bosc,alguns de fins a 20 metres.Si aneu en plan fanàtic conteu que cal desplaçar-se d'un sector a una altre i que costa orientar-se per localitzar les vies per dins del bosc.

 A nosaltres ens va agradar l'escola però tampoc és que fos la óstia,potser no la vàrem encertar amb els sectors,vàrem estar a Desvan,Perfumeria,Campamento i Peña del Godo.Hi vàrem arribar un migdia ventós i prou fred,de manera que vàrem primar estar calents a la qualitat del sector.Igual si haguéssim anat a sectors que miren a Nord hauriem provat millors vies.L'equipament en general és bo a base de bolts,químics i longlives,tot i així alguna role d'un sol punt/sense vincular,espits i alguns bolts rovellats. L'accés força llarg,algo així com un parell d'hores de revolts des de Las Palmas.Cal anar fins al poble d'Artenara on prendrem la GC-210 direcció a l'Aldea i a menys de 4 km. trobarem un trencant a ma dreta ( GC-216 ) en direcció a Tamadaba.A menys de 9 km. trobarem l'area recreativa/zona d'acampada on estacionarem.



Per arribar a les vies seguim la tanca fins primera cantonada més marcada,d'on baixa una canal poc definida i molt ample( 2' des de el cotxe). A ma dreta i a la mateixa canal hi ha el sector Perfumeria.Si seguim cap a la dreta trobem Desván,mentre que si anem a l'esquerra Campamento i Peña del Godo.
Dades de l'escola: 350 en total, Vías hasta V: 10%, de V+ a 6c+: 60% , Vías de 7a a 7c+: 25% y un 5 % de vías de octavo.

dilluns, 26 de març del 2018

Regira-Rocs a l'Esquelet



Escalada de dos llargs força diferents. El primer llarg és vertical i bastant equipat amb espits, un pitó i algun parabolt. I el segon llarg és tombat i una mica exposat. De fet, estrictament parlant, l'únic llarg  que seria de la Regira-Rocs és el primer. El segon pertany a l'Aresta Brucs, que originalment  accedia a l'aresta sud des de la Xemeneia Torres-Homet amb un flanqueig que té pinta a delicat. Sembla ser que la Regira-Rocs es va començar a reequipar amb parabolts, però la feina es va quedar a mig fer o han tret les xapes. A l'inici de la via trobarem alguns espàrrecs sense xapa ni cargol (diria que són del 8, però no n'estic segur).


-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Seguint sempre el camí principal i fent una pujadeta després de creuar un torrent sec arribem al refugi d'Agulles. Aquí ja veiem a la nostre esquerra l'Esquelet amb la característica llastra per on va la clàssica Torres-Homet. Pugem per la Canal de les Bessones fins que localitzem l'Agulla de l'Esquelet a la nostra esquerra. Després ja només cal remuntar per dins el bosc fins a la base de la paret. Un cop a la base de la paret anem baixant cap a l'esquerra, passant l'evident entrada de la Torres-Homet. Després trobarem dues línees d'espits i espàrrecs de cargol. La de l'esquerra és la Regira-Rocs i la de la dreta és la via del Xavi.


-Orientació: Sud.
-Material: Cintes exprés i un Camalot #0.75 per un forat que hi ha abans d'entrar a la R1.
-Dificultat obligada: V+/6a.
-Descens: Nosaltres hem rapelat per la cara N amb un sol ràpel de 20 metres. Després es baixa fàcilment cap a la Canal de les Bessones.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la guia nova d'Agulles. Penjo aquesta que he trobat al blog de Rotpunkt & Holds:


divendres, 23 de març del 2018

Suave es la Noche al Montroig.



Partint de la base que penso que Dios es Suave mai podria parlar malament d'una via dedicada a aquest grup.De totes maneres si la via s'hagués dit Bertín Osborne crec que també m'hagués agradat: variada,lógica i amb roca sanejada. Fa el típic canvi de roca de la paret on començem a escalar sobre un gres ben aderent i de formes arrodonides i sortim al cim a través d'un calcari blanquinós on cal buscar la presa. Diria que forma part del trio de clàssiques assequibles de la paret competint en bellessa amb el Díedre Blanqueta i la Mariola Motors.


Accés: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció a l'ermita de Montalegre, alguns cartells. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Hi ha un revolt a l'esquerra per aparcar si anem a la Pala dels Pelats o si no ens veiem amb cor de continuar circulant per la pista,recentment arregalda però amb un curt tram on cal parar atenció quan ja fa estona que la pista planeja per sota de les parets. Si hem decidit seguir amb el vehicle podrem aparcar al Coll de porta on trobarem una tanca.
Aproximació: La via es veu perfectament des de la pista. Si hem aparcat al Coll de Porta,recularem uns metres per la pista fins a trobar-la. Micro pont de roca a un mètre del terra i un altre a de més gran a un parell de metres en un evident díedre.
Orientació: Sud.
Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2. Crec que en algún lloc demana el número 3 però nosaltres no l'hem trobat a faltar.
Grau obligat: V+/A0.
Descens: Caminant cap a la dreta fins a trobar el Coll de Porta.  

dimecres, 21 de març del 2018

Via Badalona a Malanyeu



Doncs res una més de la factoria Malanyeu Love Climbing: roca de puta mare,equipament generós ( bolts del 8 ) i dificultats suaus. La primera tirada és prou xula i després la cosa va afluixant,La darrera tirada no l'hem fet: hem preferit rapelar i aprofitar el temps a les seves veïnes: Adéu Espanya i Via dels senzills.


Orientació: Sud.
Accés: Poble de Malnyeu,aparcament a l'entrada del poble.A sobre de l'església i el camp de futbol. Hi ha una font al camp de futbol o a l'escola.
Aproximació: Del poble seguim el PR passant per darrera de l'església. Un cop hem sortit del poble arribem a una cruïlla de pistes.El PR baixa cap a una casa, nosaltres hem d'agafar la pista de dalt que ens portarà a uns camps enfeixats. Pujem una miqueta i travessem els camps cap a l'esquerra per una traça amb alguna fita. Seguim una estoneta cap a l'est,amb la paret a l'esquerra. Baixem al rec,el creuem i pugem a la paret. Amb la fotografia que penjo podrem ubicar la via des de l'aproximació.
Grau Obligat: V/A0
Descens: Nosaltres hem baixat de la R2 amb dos ràpels de 30 i 40.
Material: 14 cintes exprés.




dilluns, 19 de març del 2018

Nexus a la Carena del Dumbo.

Típica escalada de IV/IV+ d'Agulles que ens posarà a "puesto". Ens vam acostar a la Carena del Dumbo amb la idea de fer alguna via, potser la Llimac groc, però ens vam plantar al peu de la Nexus i ens va semblar prou atractiva. Està equipada amb espits amb xapa petita bastant separats i que costen de veure. L'escalada és una mica exposada perquè tampoc hi ha massa possibilitat d'afegir-hi res més. A més a més, la roca no dóna molta confiança perquè hi ha crostetes que es trenquen. A la R1 només hi ha dos espits, es veu una mica cutre. Nosaltres ens la vam saltar i vam empalmar els dos llargs fins a muntar reunió a les alzines del cim. No sé si és la millor opció perquè vam fer un ensamble de 10/15 metres. Potser en algun punt al voltant de la R1 es pot muntar una reunió als arbres de la canal de la dreta.Hi ha una falsa R1 a uns 15 mètres del terra.


-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi i agafem la Canal Ampla fins a localitzar la cara est del Dumbo. Després pugem pel bosc fins a peu de paret. La resseguim cap a la dreta fins arribar a un esperó separat de la paret principal, i amb una canaleta a la dreta. La via va per aquest esperó, si ens hi fixem veurem una xapa rovellada a uns 5 metres del terra.





-Orientació: Est.

-Material: Cintes exprés. Nosaltres hem pogut posar un friend tipus Camalot petit (0.5 o 0.75) en una fissura al final de la via.
-Grau Obligat: En general és IV/IV+ però hi ha un pas de V.
-Descens: Desgrimpem sense problemes per l'aresta nord. I després baixem per dins el bosc fins la Canal Ampla.

-Ressenya: Nosaltres hem anat amb topo de la guia nova d'Agulles.

divendres, 16 de març del 2018

Pirates de la Boira a la Paret de la Cascada.



Dels 300 metres que te la via n'hi ha uns 150 d'aritjols i feixes diverses.Tot i aixó hi ha llargs bons i la via és prou variada malgrat la predominància dels díedres i fissures.La cova de la quarta reunió i la sabina de la vuitena l'hi donen el toc variat a la via.A la sortida de la quarta reunió ens ha costat veure el camí:cal sortir un pèl a l'esquerra de la reunió a caçar un pont de roca mimetitzat amb la roca. El penúltim llarg és molt guapo.


Accés: Hem de circular per la carretera que va de Coll de Nargó a Oliana ( C-14). Si venim d'Oliana l'aparcament ens quedarà a ma esquerra,just abans d'entrar al segón túnel. És el mateix aparcament que per anar a fer la Ferrada,te una caseta de la instal.lació elèctrica i a la dreta del túnel hi ha la carretera vella. Podria ser que aquest aparcament estigues prohibit,una alternativa és agafar una carretera uns cinccents metres abans a ma dreta que baixa a un embarcadero i aparcar al mateix. Després caminem paral.lels a la carretera fins que som davant de l'aparcament i creuem la carretera,uns cinc minuts més.
Aproximació: Cal anar direcció al torrent,primer el vorejem per la dreta,caminem un tramet per dins del torrent i de seguida agafem un camí a l'esquerra del torrent que fent una mica de marrada ens portarà a la base de la Paret de la Cascada. Durant l'aproximació cal vigilar dues coses:
1. No seguir el torrent,hi ha traça però acabes tallat.
2.No agafar una traça que marxa a la dreta del torrent cap a la ferrada.
Un cop a la base de la Paret de la Cascada la seguim cap a la dreta, la via queda cap al final. Uns cinquanta metres abans del Passadís del Diable.
El peu de via està estassat i hi ha un cordino en una sabina. Per iniçiar el primer llarg cal grimpar un petit contrafort herbós d'un parell de metres,dalt del qual veurem el primer pitó.


Orientació: Sud,sudest. Vàrem tenir sol fins cap allà les 4. 
Material:Joc de tascons i un de friends des de l'Alien verd al Camalot del 5. A la penúltima tirada hem fet córrer els dos camalots grans força trams,sinó es vol fer així pot anar bé portar-los repetits però no els hem possat enlloc més. Al primer llarg ens hagués anat bé repetir alguna peça mitjana ( 0.5-1)
Grau obligat: V+/6a i A1.
Descens: Del final de la via sortir cap a l'esquerra a buscar la baixada de la ferrada que es troba marcada amb punts vermells i que ens retornarà a peu de via. Aquesta baixada es troba equipada amb cables i graons, fa anys que no s'en fa cap manteniment i cal anar alerta. 

dimecres, 14 de març del 2018

Recuperat material a la Barrufets de la Font Freda.



Fa uns dies vàrem fer aquesta bona via i ens vàrem trobar un material que no era de retirada. Si el propietari vol recuperar-lo que deixi un missatge amb el contacte i en parlem.

dilluns, 12 de març del 2018

Los lunes al sol al Serrat d'en Muntaner.



Via curta però rodona amb plaques de bona roca i una xemeneia final que l'hi dona un toc variat.La feixa que hi ha al final de la primera tirada no talla massa el rotllo i fa que la reunió sigui ben cómode.


Accés:Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova. 
Aproximació:Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves ( Camí del Clot de la Mònica ). Seguim aquest camí fins a localitzar un corriol que surt a la nostra esquerra (fita). Aquest corriol porta fins al peu del Frare de baix,superat la base del qual ens situem sota la cara oest del Serrat. L'iniçi de la via queda a uns 30 metres de l'iniçi de la cara  La primera assegurança és un pitó amb un cordino groc i es veuen els bolts que marxen a la dreta.
Orientació: Oest,nosaltres hi hem anat sobre les 4 i hem tingut sol fins la posta.


Material: 12 cintes exprés,segurament es pugui rapelar amb una corda simple de 60.Cordinos per canviar els ràpels.A l'iniçi del terçer llarg hi ha un petit aleje amb una fissureta on sembla que hi havia un clau,crec que hi entra un microtascó,acte seguit podem llaçar una sabineta.
Grau obligat: 6a/A0.
Horari: 1.30 incloent els ràpels de baixada.
Descens: Rapelant per la mateixa via,reunions d'anella i cordino.Un ràpel de 45 metres fins la primera reunió i un altre de 25 fins al terra.

divendres, 9 de març del 2018

El último Mohicano a la Codolosa.




Segurament aquesta via doni una mica la nota a la Codolosa degut al seu escàs i envellit equipament.Molts haureu xapat coses més velles i haureu escalat vies molt més expos peró a la Codolosa aixó sobta,acostumats a les seves líneas de parabolts lluents i més aviat abundants.Així doncs aquesta via és una interessant proposta pels que tinguin ganes de navegar una mica i anar caçant burins rovellats sobre una roca que no dóna cap problema però que te un puntet de pols,m'imagino que per estar poc concorreguda. Fent una mica de flanqueig a l'esquerra podrem aprofitar alguna reunió de La Tribu que te bolts.La sortida de R1 la podem fer pel dret ( 6a de bloc una mica de mal assegurar ) o fent marrada per la dreta.
Accés: Aparcament de la Salut,area recreativa al municipi de Collbató.
Aproximació: Des de l'explanada de dalt de les barbacoes agafem un corriol en direcció al torrent.Creuem el torrent per un pont de formigó i despres remontem torrent amunt.Quan la vegetació de l'esquerra desapareix és el moment d'enfilar cap a la base de la paret.Abans hi ha alguna traça més directa però està molt brut. Un cop a la base de la paret cal anar un pèl a l'esquerra,seria la primera via que comença a l'esquerra de l'Esperó de la Salut per on va laVia Iona.La primera tirada és comuna a la via l'Avi Trepador,seguir els bolts i arribant a una feixa anar a l'esquerra a buscar la reunió de tres expansions velles.


Orientació: Sud.
Grau obligat: V/V+.
Material: Malgrat que a la guia de la cara sud marqui claus he vist que alguns l'escalen només amb cintes exprés. Nosaltres hem fet un mix hi hem utilitzat alguns tascons i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot de l'1.
Descens: Nosaltres a la darrera tirada hem anat a l'esquerra abans de fer el darrer resalt a buscar la darrera reunió de La Tribu.
Hem fet dos ràpels per aquesta via,em sembla haver llegit que algú baixava amb un sol ràpel.
Ressenyes: Lapisipapel i Joan Baraldés.Gràcies!.



dimecres, 7 de març del 2018

Ressenyes del Piteu dreta.


Sector amb un grapadet de vies més aviat curtes i bloqueres,de bon conglomerat però amb alguna entrada una mica pul.lida. Compte que hi ha unes quantes vies on han tret els parabolts,només han quedat els espàrregs i les reunions. Si algú en sap el motiu i si es poden tornar a equipar s'agraeix informarció. El sector està una mica dispersat i cal caminar una per anar fent les vies. El peu de via està netejat lo just,la petita ferrada per aproximar fa que no sigui possible anar-hi amb els gossos i una mica difícil si s'hi va amb nens. La corda de l'accés està bé però si es canvia tampoc passa res. El sector te orientació Est,el sol hi deixa de tocar cap allà la una. L'accés nosaltres l'hem fet des de Monistrol des d'on pujem en direcció al Monestir de Montserrat  per la BP-1121.Despres de passar el km 8 la franja rocosa de El Piteu comença a ser visible. Entre el km 9 i el 10, a l'alçada del 9,5 hi ha l'anomenat Revolt de la Paella. Just passat aquest revolt, a ma dreta, trobem un indicador del terme municipal de Marganell i una carretera asfaltada més petita.
La aproximació es fa localitzant un corriol a ma dreta en una explanada que hi ha a l'inici de la carretereta. Aquest senderet va seguint una carena. Hem d'estar atents a agafar una altre caminet menys marcat a ma dreta en baixada. Seguim aquest nou corrriol que sembla que va paral·lel a l'anterior fins que localitzem les cordes fixes a ma dreta que ens baixen al sector.

dilluns, 5 de març del 2018

Kalamity's and the Papa's,nova via al Peladet de Baix.Montsec de Rúbies.


Una nova opció per gaudir d'aquest racó ben solitari del Montsec,crec que una mica més difícil i bastant més llarga que la seva veïna Xavi Teixidó. Si ens decidim a fer aquesta via ens hi trobarem una escalda ben variada amb nombrosos trams de placa i també amb bons díedres. Inevitablement creuarem un parell de feixes malgrat aixó la majoria de llargs són tiesos i tenen un bon ambient. Les feixes l'hi resten continuïtat a l'activiat però també ens poden peremetre una retirada relativament cómode cap a la Canal de la Lloba. La via ha estat oberta en cinc atacs entre l'Octubre del 2.015 i l'Octubre del 2.017,en els quals a part d'obrir els llargs hem anat sanejant i netejant la via. Si podem hi farem alguna visita més per acabar de pulir-la,de moment ha quedat una ruta d'aventurilla per mentalitats tot terreny on segurament hi haurà trams de IV-V un pèl expossats.
Orientació: Sud Oest,el sol hi entra entre 10 i 12.
Accés:  Si no disposem de vehicle tot terreny o similar ( hem passat amb la C15) haurem d'aparcar al poble de Rúbies. En cas de tenir un vehicle 4x4 uns cent metres abans d'arribar a Rúbies trenquem per una pista a l'esquerra i la seguim uns 2.9 km. Aparquem en una petita esplanadeta a ma esquerra,en un revolt a dretes abans d'una forta baixada. Aquesta última baixada no ens hem atrevit a fer-la amb la C15. Si es baixa a peu des del poble de Rúbies hi ha dreçeres que van tallant la pista ( pintura groga).


Aproximació: Seguir baixant per la pista fins al final. Aquí agafar un corriol a ma dreta en direcció a la Canal de la Lloba, passat un gran bloc caigut cal anar cap a la paret. A l'iniçi de la via hi ha una sabina xarracada i llaçada,també es veuen algunes de les assegurançes del primer llarg i es troba uns 50 mètres abans d'entrar a la Canal de la Lloba. De baixada passarem pel peu de via.

Material: 16 cintes exprés,un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4.Va bé repetir l'Alien groc i els Camalots #.5 i .75. En algún punt pot ajudar el del número 5 però diria que és prescindible. Per possar alguna xapa hem utilitzat pitons,si es va just de grau pot fer servei portar algú pitó curt i el pedal.

Grau obligat: 6a/A1. Hi ha trams de IV/V exposats.
Descens: Del final de la via baixar a l'esquerra on trobarem un coll. Un cop aquí baixem a la dreta per la incómode Canal de la Lloba. En aquesta canal hi ha un ràpel que es pot evitar amb una marrada/desgrimpada per l'esquerra.

divendres, 2 de març del 2018

Ressenyes del sector Solarium.

En aquest sector no hi he pas escalat però fa temps que tinc aquestes ressenyes pel móbil i les penjo aquí per si poden ser útils a la comunitat. Si l'autor de les ressenyes no hi està d'acord amb que es penjin que ho digui i les trec.