T'hauré d'aplicar un correctiu serio al Roc Galliner.

 

Una bona via per gaudir d'aquesta solitària paret i el seu rocam excel.lent. Si tenim el nivell suficient ens ha semblat millor itinerari que el veina  Via dels Gallines. L'escalada és bastant atlètica alhora que l'equipament minimalista obliga a una escalada de navegació on cal saber assegurar-se sobre la marxa i no errar el camí correcte. La roca sol ser boníssima però es tracta d'un itinerari relativament poc repetit i hem cardat avall un parell de blocs. Al tercer llarg no hem fet el que marca cap dels croquis, en arribar a la primera xapa hem fet una volta per l'esquerra de la xapa per després tornar a la dreta. Hem enllaçat les dues primeres tirades.

Accés: He fet un croquis aproximat del tema. El dia que vàrem la Via dels Gallines  vàrem trobar neu just a l'iniçi de la pista i la vàrem haver de fer tota caminant, vàrem trigar una hora ben bona fins al cartell que indica el Puig Galliner. En aquesta darrera visita hem tingut més sort i hem pogut estacionar al Coll Duran on la pista es possava més dreta i a més tenia neu.

Aproximació: Veure croquis, més o menys seria seguir per la pista amb les indicacions de Roc Galliner. Seguint aquestes mateixes senyals deixem la pista i agafem un corriol a ma esquerra fins a la Font de la Masieta. Aquí agafarem un corriol de baixada, deixarem un corriol a ma dreta que va cap a Perles i n'agafem un a ma esquerra que baixa a un coll amb una fita. Del coll baixem per una corda fixe, desgrimpem unes lloses i baixem per unes tarteres fins a un gran coll. Baixem a peu de paret i localitzem el peu de via en un bombo amb dos parabolts i una gran alzina que permet arribar a aquests parabolts.

Horaris: Aproximació entre una i dues hores segons on estacionem, via 4 hores i retorn al cotxe entre 40' i 1 hora 40' depenent d'on haguem estacionat.

Orientació: Sud.

Grau obligat: 6a/A1.

Material: Unes dotze cintes exprés llargues, doble corda i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2, encara que en algún punt el del 3 ens hagués fet servei.

Descens: Més que descens seria ascens...Des del punt on acaba la via grimpem per una cresta 200 metres fins a uns prats, per rastres de pas retrobem la Font de la Masieta que és per on hem aproximat.

Putos Abrefaciles a Costarabella.

 

La última tirada escalada per la variant Yo hago ràpel és francament bonica però a la resta de la via tocarem una mica de verd i escalarem trams de roca a controlar. En general la gent surt contenta d'aquest itinerari i més d'un company me l'havia recomanat.

Accés: Circulem per la C-14 des d'Organyà cap a la Seu. Just després del túnel nou de Tres Ponts cal agafar una pista a ma esquerra. L'inici està emporlanat però que de seguida empitjora, aconsellable turisme alt o tot terreny. Estacionament just per a dos cotxes al sisè revolt.

Aproximació: Molt ben explicat al croquis, seguir les fites i la traça pel bosc i les tarteres. Díedre evident i parabolts visibles.

Horaris: Aproximació 20',via i ràpels 4 hores així com 15' per retornar de la base a l'aparcament.

Grau obligat: 6a/A1.

Orientació: Est,sol fins a quarts de dues.

Material: Nosaltres hem fet anar un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4 que mola reservar-lo per la darrera part de l'últim llarg. Si es va just de grau ha d'anar bé dur els Aliens més petits i/o microtascons. Per rapelar calen dues cordes de 60 metres.

Descens: Dos ràpels de 60 metres tal com indica el croquis: R4-R2 i R2-terra.

Esperó Jaume Caselles al Tossal de la feixa.

Més que per l'escalda en si la via ens ha semblat atractiva pel racó solitari on està ubicada i per lo curiós del canvi de roca. Iniciarem l'escalada sobre el típic conglomerat del Prepirineu i a mitja paret farem un canvi radical de roca per catar un excel.lent cal.lcari gris i aderent com ell sol. La via te trams xulos encara que discontinus i amb una mica d'herba,suposo que si es fes més aixó darrer canviaria. Hem enllaçat les tirades 4 i 5 sense problemes de fregament.

Orientació: Sol partir de les 12.
Material: Alien groc,camalots .5 i .75,12 cintes i força vagues sabineres.Mola alguna cinta llarga i doble corda ja que molts llargs es poden enllaçar.
Accés: Des de Coll de Nargó prenem la carretera L-511 direcció Isona. Passem un primer pont i just passar un segon prenem un trencant a mà dreta direcció Sallent (rètol indicatiu). Continuem fins arribar a un revolt molt tancat on ens queda la paret davant i estacionem.

Aproximació:  Des de l'aparcament agafem un corriol que ens porta a un mas i després continua pujant paral·lel a la paret. Quan siguem a l’alçada del peu de via el deixem i acabem d’arribar per terreny una mica més abrupte,tartera una mica emboscada. En aquest darrer tram hi ha alguna fita que ens encara cap al veu de via,des de la tartera es veuen les assegurançes de la via ( espits del 8 ).

Descens: Des de la reunió sortim a la dreta. Ens trobem un mur que nosaltres hem esquivat per una cornissa a l'esquerra.Creuem una canal i arribem a una carena. Cal baixar a l'esquerra entre boixos i pins cercant rastres de pas per terreny embardissat.Arribem a un coll i a l'esquerra trobarem una traça
horitzontal que després de passar per sota d'una paret ens deixarà en un bon camí.Si seguim aquest camí a l'esquerra anem a espetagar al camí de l'aproximació.
Ressenyes: Escalatroncs,gràcies!.

Via Núria a les Moles de Sant Honorat.

Llàstima que a partir de la segona tirada el tema s'arrampi ja que fins aquí gaudirem d'una escalada ben vertical i sostinguda,amb un rocam prou sanejat com per no tenir cap ensurt si escalem amb una mica de compte.Placa amb trams fins i altres més atlètics, amb un parell de trams de bloc o Ae. A la darrera tirada la roca és una mica més justeta. Si en volem fer una altre per la zona no serà mala opció prescindir d'aquesta darrera tirada i rapelar,diria que les roles tenien anelles menys la del cim.
Accés: Venint del sud hem d’anar fins a Oliana per la C-14. Un cop passem Oliana la carretera creua el Segre, tot just creuar ens desviem a l’esquerra per la LV-5118 i seguim fins que trobem un trencall a mà esquerra direcció a  ‘Hostal del Boix’. Quan ens trobem tot just a l’entrada de l’hotel hem de prendre una pista cap a la dreta, que discorre per la base de la paret del Rumbau. Hem de seguir la pista fins a l’ermita de Castell Llebre. Just sota l’ermita hi ha diverses esplanades per aparcar el cotxe. La pista fins aquí diria que és apte per a qualsevol turisme,si es va amb autocaravana te un tram prou estret i amb timba cap al final.

Aproximació: Seguim a peu per la pista i després d’una forta pujada arribem a un coll. A l'esquerra hi ha una pista amb una cadena,per aquí apareixerem a la baixada. Enlloc d'aixó baixem rectes per la la pista que portàvem,la que NO té la cadena. Al cap d'uns 10 minuts hem d'estar al cas  en un revolt tancat on trobem una fita i un corriol a ma esquerra. Seguim el corriol fins que trobem una nova fita a mà esquerra. Seguim aquest nou corriol, molt poc definit i en tendència a la dreta anem trobant el camí més lògic fins arribar alpeu de l’esperó on comença la via. Grimpem/caminem per l'esperó/carena fins que topem amb una rampa de III on ja toca encordar-se, prou cómode.
Orientació: Nord,diria que cap allà a les tres l'hi va entrar una mica el sol.
Material: 14 cintes exprés,nosaltres hem possat un friend multirang mitjà a la primera tirada ( equivalent a Camalot 0.75/1).
Grau obligat: V+/A1e.
Descens: Des de la darrera reunió seguim un corriol cap a l’est que ens portarà fins una pista que haurem de seguir fins Castell Llebre. 2,5 kms aproximadament,1 hora i cartells indicatius. Anirem a espetegar a la pista tallada amb cadena de l'aproximació.
Ressenyes: Escalatroncs i col.leccionista de vies.Gràcies!.

Via dels Gallines a Roc Galliner.

La idea era fer la veïna T'hauré d'aplicar un correctiu serio, que sobre el paper pintava més guapa però vàrem trobar neu a la pista i s'ens va fer tard,així que vàrem atacar el pla B teóricament més ràpida.La via te alguns trams macos com la primeta i la penúltima tirada,d'altres de regulars i una feixa pel mig...si l'hi sumem l'entorn solitari i tranquil jo crec que queda una activitat prou xula.

Horari: 4 hores.
Orientació: Sud,podria ser Sudoest,hem arribat a la paret cap a les 12 i ha estat al sol fins la posta.
Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2,algún fissurer.
Accés: He fet un croquis aproximat del tema, afegir que nosaltres vàrem trobar neu just a l'iniçi de la pista i la vàrem haver de fer tota caminant, vàrem trigar una hora ben bona fins al cartell que indica el Puig Galliner i la font que és on crec que s'aparca si està tot ok.

Aproximació: Explicada al croquis de dalt.
Dificultat obligada: V.
Descens: Més que descens seria ascens...Des del punt on acaba la via grimpem per una cresta fins a uns prats. Creuem aquests prats i després un tram de bosc amb rastres de pas fins a la pista.

Ressenyes del Sector Xapat. Fígols, Alt Urgell.

Ens va semblar un molt bon sector de plaques verticals, amb un calcari boníssim i una roca ben abrasiva. Escalada variada de gotes d'aigua, franjes i també forces díedres i fissures. Hi vàrem esser l'endemà de plujes i algunes vies eren molles. El sector es troba subdividit en dos sectors: l'Indian Summer i l'Alzinar. A nosaltres ens va agradar més l'Alzinar, però crec que tots dos mereixen una visita. Anàvem amb la guia de l'Alt Urgell i la de Lleida Climbs, hi havia algunes vies que no surtien a cap de les dues i que he afegit a la ressenya. Tota la informació a les ressenyes.

La Veu del Riu.

Díedre exigent.

-Cordada: Marc Segarra i Busquets.
-Accés: Hem d'agafar la carretera LV 4004  que va a Montan, entre Organyà i la Seu. Seguim aquesta carretera un parell de quilómetres fins que a ma dreta trobem una cantera, hem d'aparcar en aquest punt.

 



La magnífica penúltima tirada.

-Aproximació: Baixar al riu per la pedrera. Un cop al riu remontar-lo, en alguns punts és posible pasar per la riba. En d'altres cal caminar pel mateix riu. Arribem a un gran bloc empotrat que s'esquiva per l'esquerra. Just després del bloc hi ha el peu de via. Parabolt amb vagues visible.

-Orientació: La part de baix només te sol una estona cap a les 11 o així i la de dalt està a l'ombra a partir d'aquesta hora més o menys.
-Ressenyes: Penjo la original, la d'en Parce i la d'en Kim gil. Enllaço com sempre la d'en Luichy.

Arribant a la cinqueña reunió.

-Material: Segons la ressenya original n'hi ha prou amb els Camalots 1 i 2. Els aliens no aniran pas malament per rematar a les plaques.Si volem cossir les fissures un joc complert de l'Alien groc al Camalot del 3 i algún tascó petit.

Nou sector esportiu: sae neng!!!!

-Via: A nosaltres ens va agradar bastant, la part de baix potser és més herbosa i amb algún tram més tombat però és d'escalar i te plaques ben dretes i molt ben trobades. La part del mig et talla una miqueta el rollo, però visites la cova i ho salves una mica. Al tram de sobre la feixa difícilment l'hi trobarem pegues.

 Molt variada. Els aperturistes han netejat la vegetació i han sanejat la roca, però compte que encara es pot petar alguna cosa i podem fotre algún roc a baix, sobretot a les feixes i especialmente alhora de rapelar. Com que la via es rapela i hi ha aquestes feixes, millor no entrar-hi si tenim cordades per damunt. Compte també amb les cabres que corren per la paret, a nosaltres ens varen bombardejar.

Barranquisme previ a la via.

-Dificultat obligada: 6a/A1.
-Descens: Rapelant per la via. R8-R7 ( 1 corda de 60, guiar ràpel) , R7-R6 ( 2 cordes ). Des de R6 s'arriba molt just a un gran pi un xic més amunt de la feixa, des d'on es desgrimpa facilment a la feixa, per recuperar les cordes costa degut al xiclet, potser millor parar a R5.De la feixa a R4 amb una sola corda però amb petita desgrimpada final, expossada. De R4 en avall els hem fet tots, hem provat d'enllaçar peró no arriba.

Bones plaques.