Via de l'Avi o Sostre de la Quilla al Folló Dret.

 

Mirant la paret des de la C-17 destaquen dues línies: els sostres de la Via dels Sostres i l'esperó de la Via de l'Avi.  Els primers metres discorren per una fissura totalment equipada amb pitons d'època i menen a un petit sostre proveït de burins també ben rovellats. Superat aquest tram la progressió es fa sobre parabolts inoxidables instal.lats en una recent restauració ( 2.020?). Així doncs els primers quinze metres de via es troben totalment equipats però amb material antic, nosaltres en aquest tram hem omplert la fissura de ferro però si es confia en el material emplaçat es pot passar en Ae.

Alguns trams de placa es poden escalar en lliure de no massa dificultat ( 6a ) però la roca està una mica bruta per la manca de repeticions. La reunió es fa en un balcó excepcional.

 

 

Accés: Des del municipi de Tagamanent seguir les indicacions de  "Museu Etnològic", prenent una carretereta que ascendeix la muntanya en fort pendent, revolts i una tanca de fusta entrant dins del "parc Natural del Montseny". Quan la pista ja ha fet un revolt de paella fa una estona i ascendeix de cara a Barcelona, a mà dreta veurem una pista no asfaltada que baixa lleugerament a la dreta amb un pal metàl·lic on pot haver-hi un cartell de "prohibit circular excepte veïns". Seria el penúltim trencant uns 3km. abans d'una masia . Seguir el camí uns 400 metres fins veure un lloc a ma esquerra on estacionar.

 

 

Aproximació: Per sort està ben fitada. Caminar per la mateixa pista uns trenta metres fins a veure un corriol que va en direcció al cingle i de seguida gira en baixada i direcció Vic. Seguint aquest camí arribem a un grau amb unes escales que ens permet baixar fins al Torrent de Pedralba. Creuem el torrent i amb l'ajuda d'una corda fixe assolim la base d'un sector esportiu.Resseguim la base del sector,superem un ressalt amb una corda fixe i quan comença una baixada localitzem el peu de via: esperó amb un sostret, la primera assegurança és un espit alt que abastarem amb l'ajuda d'una alzina. Pot haver-hi el nom escrit amb retolador o es pot haver esborrat.

 

Material: Unes trenta cintes exprés,tascons petits, Aliens ( negre al groc ), Camalot del 2 i 4 pitons. Nosaltres hem posat 2 universals fins i due uves ( un mitja i un llarg de cada ),crec que enlloc d'uves haguessin quedat millor universals gruixuts. 

Horaris: Aproximació 20',via 3 hores i retorn al vehicle 20'. A la primera tirada hi hem esmerçat 2'5 hores perquè no ens refiàvem del material que hi havia i l'hem acribillat. Si es confia en el que hi ha es fa la via en 1 hora.

 

 

Orientació: Nordoest,diria que no te sol fins a quarts de cinc.

Grau obligat: V/A1e, una mica exposat perque en els quinze primers metres les peçes són velles.

Ressenyes: Tot el material gràfic és obra de l'artista Sergi Villar del blog lesaltresvies. Moltes gràcies!.

 

 

Descens: Des de la primera reunió es baixa a terra amb un sol ràpel de 30 peró la segona reunió queda endins i no està equipada per rapelar. En cas de voler baixar del cim rapelant preveure una desena de metres per abandonar.

Del final de la via anar a l'esquerra ( Est ) seguint el caire de l'espedat i cercant rastres de pas. Quan ens veiem massa embardissats anem a la dreta ( Sud ) i assolirem la pista on hem estacionat. Seguir-la a l'esquerra.

 

 

Anglada Cerdà a la Paret de la Pedrera d'Aiguafreda.

 

Com no podia ser d'una altre manera en Cerdà i l'Anglada tenien tota la paret per desvirgar i gràcies al seu bon ull varen triar la linea més lógica de la paret.Potser per aquest motiu una quinzena d'anys més tard una colla de Garriguencs vàren tornar a enfilar-s'hi i pensant que obrien via l'hi vàren plantar ni més ni menys que una desena de burins allà on els de Barcelona havien passat sense deixar-hi ni un trist ferro.Per aquest motiu la via també es coneix com a Xemeneia dels Garriguencs.

Incomprensiblement fins fa uns mesos ningú s'havia dignat a arranjar aquesta aberrant heretgia. Finalment algun grimpaire altruista, del qual s'en desconeix la identitat, ha tret totes les expansions de la via i actualment aquest itinerari no te cap tipus d'equipament. 

Per tal de deixar rastre a la paret han picat una sageta i un punt verd, dues coses molt útils. La primera ens serveix per saber que realment per allà hi va una via per si de cas dubtàvem mirant la ressenya o plegant el clatell sota una linea tant lógica. La segona,si sabem interperetar el codi cromàtic adient ,ens és d'utilitat per saber que no hi haurà cap assegurança no fos cas que tinguéssim miopia i arribessim a veure que a dos metres del terra no hi ha els burins.Una altre cosa que és d'agraïr als restauradors de la via és que de moment no hagin tapat amb massilla les expansions tretes ja que així sabem que just després de cada foradet amb el pertinent rovell ve un pas, quina manera de matar l'aventura. Finalment em sembla bé que no s'hagi divulgat el desequipament ja que així he tingut una dossi d'aventura inesperada, cosa cada dia més difícil en aquest mon de xapes i cleques de magnesi.Així doncs si us agrada escalar les vies en el seu estat original ja podeu començar a pencar per arreglar l'empastifada.

Els que sigueu de respectar la fauna sembla ser que hi ha un niu de córbids a la via,millor no anar-hi de Gener a Juliol.

 A nosaltres,que no tenim cap tipus de criteri,ni ètica,ni res similar ens ha agradat molt.Com uns podeu imaginar,hi ha algun bloc sospitós i alguna herba peró en general la roca és bona. Hi trobarem encastaments, alguna estretor i també alguna axarrencada interessant. Hom també anomena la paret com a la paret de la Leiro ja que a sota de la paret s'hi ha instal.lat aquesta empresa. 

 

 Accés: Circulant per la C-17 en sentit Nord/Vic entre Tagamanent i Aiguafreda,sortim després de Tagamanent per estacionar a la benzinera Petrocat. Enllaç amb la ubicació. A la foto de sota Granollers a la dreta i Vic a l'esquerra.

 

Aproximació: Pujar per la segona pista fins a una linea de llum,després arribem a la part de baix de l'antiga pedrera on trobem una caseta i acte seguit un gran bloc. Justament des d'aquest bloc està feta la foto de la ressenya,mirant entre dos pins. Ben bé a darrera del bloc hi arrenca un corriol netejat a cop de podall que cal seguir fins quedar a uns vint metres de la vertical de la via.Aquí pujar per una zona de blocs i tarteres fins a un relleig. Seguir aquesta cornisa a l'esquerra que acaba just al peu de via.

Aquest corriol és ben xulo,te unes escales i tot, peró no és gaire evident i costa de seguir.En comptes de pujar a la paret baixa i hi ha un tram on un pi caigut l'ha tapat.

Molt recomanable dur xerrac i tissores per si ens perdem.

 

 

Horaris: Aproximació 25' sinó ens perdem,via i rapelar 2 hores. Per tornar 20'.

Material: Una dotzena de cintes exprés, un martell,un tascó petit,un universal mitjà, un parell d'Aliens ( groc i vermell ) així com els Camalots del 0.5 al 4.Enlloc del pitó repetiria el 4 i potser agafaria un 5. Recanvis pel ràpel així com xerrac i tisores de podar per l'aproximació. Al ràpel hi ha un llastrot tamany tele moderna on es poden enganxar les cordes,amb la ma no he estat capaç de fotre'l avall però fent palanca amb el martell potser el podem cardar avall.

Grau obligat: V+/A1. Algun pas de V exposat.

Orientació: Oest.

Descens: Diria que no gaire lluny del final de la via hi ha un camí per baixar a peu. Com que no n'estàvem segurs hem rapelat. Deu metres a la dreta del final de la via hi ha un parell de pins amb branques xerracades dels que hem fet un ràpel d'uns 40 metres. 

Ressenyes: D'en Jordi Ceballos ( Roca Calenta ) i en Quim Gil ( Kim Gil ), moltes gràcies per les topos i la resta d'informació que he aprofitat pel blog. Les fotos són d'en Sergi Villar ( Les Altres vies ), també moltes gràcies.

Esperó A.E.G. al Folló.

 

Genuïna burilada setantera a la qual se l'hi ha fet una restauració a base de parabolts. Malgrat això alguna relíquia xaparem.A cada llarg hi trobarem un parell de sortides en lliure on caldrà parar atenció a la roca. Hem tirat uns blocs mida rentadora al tram de lliure de la primera tirada,ha quedat ruïnilla per cardar avall.Ambient aeri!.

 

 

Accés: Des del municipi de Tagamanent seguir les indicacions de  "Museu Etnològic", prenent una carretereta que ascendeix la muntanya en fort pendent, revolts i una tanca de fusta entrant dins del "parc Natural del Montseny". Quan la pista ja ha fet un revolt de paella fa una estona i ascendeix de cara a Barcelona, a mà dreta veurem una pista no asfaltada que baixa lleugerament a la dreta amb un pal metàl·lic on pot haver-hi un cartell de "prohibit circular excepte veïns". Seria el penúltim trencant uns 3km. abans d'una masia . Seguir el camí uns 400 metres fins veure un lloc a ma esquerra on estacionar. 

Aproximació: Per sort està ben fitada Caminar per la mateixa pista uns trenta metres fins a veure un corriol que va en direcció al cingle i de seguida gira en baixada i direcció Vic. Seguint aquest camí arribem a un grau amb unes escales que ens permet baixar fins al Torrent de Pedralba. Creuem el torrent i amb l'ajuda d'una corda fixe assolim la base d'un sector esportiu. Seguim uns metres per la base de les vies fins a visualitzar a la nostre dreta unes fites que baixen. Les seguim i de seguida es bifurquen: a l'esquerra aniríem cap a la Masia del Folló i a la dreta acabem baixant de nou al torrent. Creuem el barranc i remuntem fins la base de la paret arribant al sector esportiu Folló Sud Dreta .Superada la zona de la Via del Sostre tornarem a baixar cap al bosc i localitzarem una diagonal rocosa a esquerres que ens barra el pas ( II/III) per arribar al relleig on on hi ha la R0 de la via: parabolts, doble burí i nom escrit que pot estar esborrat.

Material: Un estrep sinó anem en lliure i 17 cintes exprés si ho volem xapar tot. Hi ha alguna expansió vella però no se si cal dur burilador per si petan o amb una antena ja faríem. 

Grau obligat: V/A1e.

Horaris: Aproximació 15', via 1'5 hores i retorn al vehicle 10'.

Orientació: Sud Oest, sol a partir de les 10.

Descens: Des del final de la via anar a la dreta a caçar una pista de desemboscar que mor a la pista a la que hem estacionat.

Ressenyes: Així com el material gràfic pertany al blog Lesaltresvies. Gràcies!

El Pas Interior al Cingle del Folló.

La via campiona de la paret i per partida triple; és la via situada més a l'esquerra de la paret, la que te el grau més amable i la que m'ha fet escalar més tens degut a la roca. Un reputat escalador va afirmar que no hi ha mala roca sinó mals escaladors, doncs en aquesta via que a la ressenya hi posava " recomanable per iniciar-se a equipar " la nostre cordada s'ha reafirmat com a mediocre. Ens ha costat molt confiar amb la roca, hem cardat coses d'altabaix i de seguida hem quedat esgarrinxats. Quant que ens queda per aprendre!. Val a dir que el traçat és ben original i que realment l'oberturista ha sabut trobar el punt més feble d'una paret que fot quaranta anys que s'escala. 

Accés: Des del municipi de Tagamanent seguir les indicacions de  "Museu Etnològic", prenent una carretereta que ascendeix la muntanya en fort pendent, revolts i una tanca de fusta entrant dins del "parc Natural del Montseny". Quan la pista ja ha fet un revolt de paella fa una estona i ascendeix de cara a BCN, a mà dreta veurem una pista no asfaltada que baixa lleugerament a la dreta amb un poste on pot haver-hi un cartell de "prohibit circular excepte veïns". Seria el penúltim trencant uns 3km. abans d'una masia . Seguir el camí uns 400 mts. fins veure un lloc a ma esquerra on estacionar. 

Aproximació: Caminar per la mateixa pista uns trenta metres fins a veure un corriol que va en direcció al cingle i de seguida gira en baixada i direcció Vic. Seguint aquest camí arribem a un grau amb unes escales que ens permet baixar fins al Torrent de Pedralba. Creuem el torrent i amb l'ajuda d'una corda fixe assolim la base d'un sector esportiu. Seguim uns metres per la base de les vies fins a visualitzar a la nostre dreta unes fites que baixen. Les seguim i de seguida es bifurquen: a l'esquerra aniriem cap a la Masia del Folló i a la dreta acabem baixant de nou al torrent. Creuem el barranc i remuntem fins la base de la paret arribant al sector esportiu Folló Sud Dreta . Seguim per la base de la paret i arribem a la via que hi ha més al fons. Inici en una placa amb calcificacions amb una marcada escletxa a l'esquerra, un bloc llaçat i una sageta desdibuixada. Veure la primera fotografia.

Horaris: Aproximació 15', via 1 hora i retorn al vehicle 10'.

Grau obligat: Sobre ressenya IV+ , a nosaltres ens ha semblat V.

Material: Nosaltres hem fet anar un manat de vagues, deu cintes exprés, Alien groc ( 2 ), Camalot del 3 i del 4 així com algun tascó. Nosaltres que no som gaire feréstecs ni curtits haguéssim agraït un podall per la sortida així com un martell per cardar quatre blocs malparits daltabaix.

Orientació: Sud Oest, sol a partir de les 10.

Descens: Des del final de la via anar a la dreta a caçar una pista de desemboscar que mor a la pista a la que hem estacionat.

Via Sense Nom o Variant de la Irma al Folló.

 Es tracta d'una variant del segon llarg de la Irma .Tram de placa final prou cabrón si anem amb plan trampejador, si no duem tramposa ens caldrà estirar-nos molt o segons estatura sortir en lliure. La resta de la tirada un bonic i atlètic díedre.

Accés podem arribar a la paret per dalt o per baix. Per baix cal anar al Restaurant el Folló o Tagamanent ( no recordo el nom ) i situat en aquest municipi. Convindrà estacionar una mica lluny, mal rotllo amb els propietaris. Si hi anem per dalt tenim tres opcions:

1) Baixar  per un torrent, crec que caminant però ho desconec.
2) Descendir per la ferrada que du al sector esportiu Folló Dreta. Actualment aquesta ferrada no disposa de línia de vida, compte!.
3) Rapelar per alguna via, nosaltres hem fet això darrer.
Explico el que cal fer per accedir amb ràpel o a través de la ferrada perquè és el que conec.
Des del municipi de Tagamanent seguir les indicacions de  "Museu Etnològic", prenent una carretereta que ascendeix la muntanya en fort pendent, revolts i una tanca de fusta entrant dins del "parc Natural del Montseny". Quan la pista ja ha fet un revolt de paella fa una estona i ascendeix de cara a BCN, a mà dreta veurem una pista no asfaltada que baixa lleugerament a la dreta amb un poste on pot haver-hi un cartell de "prohibit circular excepte veïns". Seria el penúltim trencant abans d'una casa. Seguir el camí uns 300 mts. fins veure un lloc a ma dreta on aparcar.
Per accedir pel torrent ( opció 1 ) podria ser que calgués seguir aquesta pista fins que creua l'esmentada torrentera.

Aproximació:  Des d'on aparquem surten traces en direcció a la paret. La més fressada deu ser la que mena a la ferrada i segurament espetegarem aquí.

Si baixem per la ferrada un cop a peu de paret caldrà anar a l'esquerra uns seixanta metres fins al peu de via.
Si pel contrari volem baixar rapelant caldrà seguir més o menys arran de cingle uns cinquanta metres a la dreta ( direcció fons de la vall/C-17) fins a l'alçada d'una gran escletxa al terra i de la reunió de la via Setè Cel. El que hem fet nosaltres és entrar a dins de l'esquerda al final de la qual hi ha la reunió de la via l'Estreta. Aquesta reunió consta d'un bolt amb anella i un químic vinculats a través d'una cadena que ens serveix de passamà per assegurar-nos la curta desgrimpada de la xemeneia. Un cop aquí hem tirat un ràpel de quaranta metres fins la base de la cinglera. Aquest ràpel potser es pugui fraccionar enganxant el que deu ser la R1 de l'Estreta ( dos químics ). Des del punt on ens deixa el ràpel baixar uns deu metres fins enganxar una traça amb algunes fites. Seguir l'esmentada traça uns quaranta metres direcció C-17/fons de la vall. Cal estar atents a pujar a deixar la traça i enfilar-se per una diagonal a esquerres herbosa fins atènyer el relleig on comencen diverses vies: Overload, Esperó AEG i Irma.

Orientació: Sud oest.

Material: Nosaltres hem fet servir unes 10 cintes exprés, l'estrep així com l'Alien groc i els Camalots 0.5,0.75 i 3.Aquest darrer a un pam de la xapa i l'hem fet córrer. A la placa si volem anar amb artifo i no tenim tramposa pot servir un microtascó i/o ganxo.

Grau obligat: 6a+/A1,si duem tramposa o fem més de 1.80 la cosa podria quedar en V+/A1.

Horari: 2 hores per fer la via.

Descens: Del final de la via seguir una traça a la dreta que ens retorna als corriols pels que hem aproximat.

Via Irma al Folló.

Una altre proposta de díedres i fissures ben llaminera,aquest cop amb algun tram de placa tant picant com anecdótic.La via no acaba al cim sinó uns cinc metres per sota on hi ha una reunió en plan esportiu,amb mosquetó i tot!.Per acabar d'arribar al cim cal escalar un tram un xic brut però de bon assegurar ( IV ).

Accés podem arribar a la paret per dalt o per baix.Per baix cal anar al Restaurant el Folló o Tagamanent ( no recordo el nom ) i situat en aquest municipi.Convindrà estacionar una mica lluny,mal rotllo amb els propietaris.Si hi anem per dalt tenim tres opcions:

1) Baixar  per un torrent,crec que caminant però ho desconec.
2) Descendir per la ferrada que du al sector esportiu Folló Dreta. Actualment aquesta ferrada no disposa de línia de vida,compte!.
3) Rapelar per alguna via,nosaltres hem fet això darrer.
Explico el que cal fer per accedir amb ràpel o a través de la ferrada perquè és el que conec.
Des del municipi de Tagamanent seguir les indicacions de  "Museu Etnològic", prenent una carretereta que ascendeix la muntanya en fort pendent,revolts i una tanca de fusta entrant dins del "parc Natural del Montseny". Quan la pista ja ha fet un revolt de paella fa una estona i ascendeix de cara a BCN, a mà dreta veurem una pista no asfaltada que baixa lleugerament a la dreta amb un poste on pot haver-hi un cartell de "prohibit circular excepte veïns". Seria el penúltim trencant abans d'una casa. Seguir el camí uns 300 mts. fins veure un lloc a ma dreta on aparcar.
Per accedir pel torrent ( opció 1 ) podria ser que calgués seguir aquesta pista fins a un gran pi i estacionar per aquí per anar a caçar un corriol que baixa a peu de paret,no ho se del cert.

Aproximació:  Des d'on aparquem surten traçes en direcció a la paret.La més fressada deu ser la que mena a la ferrada i segurament espetagarem aquí.

Si baixem per la ferrada un cop a peu de paret caldrà anar a l'esquerra uns seixanta metres fins al peu de via.
Si pel contrari volem baixar rapelant caldrà seguir més o menys arran de cingle uns cinquanta metres a la dreta ( direcció fons de la vall/C-17) fins a l'alçada d'una gran escletxa al terra i de la reunió de la via Setè Cel. El que hem fet nosaltres és entrar a dins de l'esquerda al final de la qual hi ha la reunió de la via l'Estreta. Aquesta reunió consta d'un bolt amb anella i un químic vinculats a través d'una cadena que ens serveix de passamà per assegurar-nos la curta desgrimpada de la xemeneia. Un cop aquí hem tirat un ràpel de quaranta metres fins la base de la cinglera. Aquest ràpel potser es pugui fraccionar enganxant el que deu ser la R1 de l'Estreta ( dos químics ). Des del punt on ens deixa el ràpel baixar uns deu metres fins enganxar una traça amb algunes fites.Seguir l'esmentada traça una cinquantena de metres direcció C-17/fons de la vall.Caldrà grimpar una canal herbosa fins al mateix relleig on hi ha la R0 de l'Overload i Esperó A.E.G..Nosaltres ens hem assegurat en aquesta R0,la via va pel díedre diagonal de ma dreta on s'hi veuen dos bolts.

Horaris: Per fer la via hi hem estat 1 hora,aproximació amb ràpel 30' i retorn al vehicle 5'.

Material: Amb una desena de cintes exprés diria que xapes de sobres tots els bolts,nosaltres a més hem emprat un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 0.5.Aquests són útils per intercalar entre assegurances així com per assegurar la sortida al cim.

Orientació: Oest,a l'ombra fins cap allà les 2.

Grau obligat: 6a/A0,igual amb V+/A1 pases però fent treballar els friends en precari( algún de més gran ?) i potser amb un ganxo.

Descens: A dalt del cingle trobem un corriol que a la dreta enllaça amb la traça d'aproximació.

Via PM92 al Folló.

 

Darrera aquest enigmàtic nom s'hi amaga,al nostre humil parer,un molt bon recorregut de díedres i fissures.Escalada prou sostinguda malgrat algún petit relleig,de tarannà atletic i amb bona roca,tot i que en algún punt es coneix que la via es poc repetida.A la primera reunió podem prendre una variant a l'esquerra que sembla més difícil,parabolts visibles i nom.La via està formada per dos llargs de 30 metres,el primer deu cubicar 6b+ sense utilitzar l'arbre de l'entrada i el segón és una mica més fàcil.La primera reunió està equipada amb dos químics.

 Accés podem arribar a la paret per dalt o per baix.Per baix cal anar al Restaurant el Folló o Tagamanent ( no recordo el nom ) i situat en aquest municipi.Convindrà estacionar una mica lluny,mal rotllo amb els propietaris.Si hi anem per dalt tenim tres opcions:

1) Baixar  per un torrent,crec que caminant però ho desconec.
2) Descendir per la ferrada que du al sector esportiu Folló Dreta. Actualment aquesta ferrada no disposa de línia de vida,compte!.
3) Rapelar per alguna via,nosaltres hem fet això darrer.
Explico el que cal fer per accedir amb ràpel o a través de la ferrada perquè és el que conec.
Des del municipi de Tagamanent seguir les indicacions de  "Museu Etnològic", prenent una carretereta que ascendeix la muntanya en fort pendent,revolts i una tanca de fusta entrant dins del "parc Natural del Montseny". Quan la pista ja ha fet un revolt de paella fa una estona i ascendeix de cara a BCN, a mà dreta veurem una pista no asfaltada que baixa lleugerament a la dreta amb un poste on pot haver-hi un cartell de "prohibit circular excepte veïns". Seria el penúltim trencant abans d'una casa. Seguir el camí uns 300 mts. fins veure un lloc a ma dreta on aparcar.
Per accedir pel torrent ( opció 1 ) podria ser que calgués seguir aquesta pista fins a un mas,no ho se del cert.

Aproximació:  Des d'on aparquem surten traçes en direcció a la paret.La més fressada deu ser la que mena a la ferrada i segurament espetagarem aquí.

Si baixem per la ferrada un cop a peu de paret caldrà anar a l'esquerra uns seixanta metres fins al peu de via.
Si pel contrari volem baixar rapelant caldrà seguir més o menys arran de cingle uns cinquanta metres a la dreta ( direcció fons de la vall/C-17) fins a l'alçada d'una gran escletxa al terra i de la reunió de la via Setè Cel. El que hem fet nosaltres és entrar a dins de l'esquerda al final de la qual hi ha la reunió de la via l'Estreta. Aquesta reunió consta d'un bolt amb anella i un químic vinculats a través d'una cadena que ens serveix de passamà per assegurar-nos la curta desgrimpada de la xemeneia. Un cop aquí hem tirat un ràpel de quaranta metres fins la base de la cinglera. Aquest ràpel potser es pugui fraccionar enganxant el que deu ser la R1 de l'Estreta ( dos químics ). Des del punt on ens deixa el ràpel baixar uns deu metres fins enganxar una traça amb algunes fites.Seguir l'esmentada traça una cinquantena de metres direcció C-17/fons de la vall fins espeteguar amb els parabolts.De moment hi ha el nom guixat amb retoldor a peu de via.

Horaris: Aproximació amb el ràpel 20',via 50' i retorn al vehicle 5'.

Material: Hem escalat amb corda simple i posant alguna cinta llarga no hem tingut problemes de fregament. La via es deu poder fer tant sols amb 10 cintes exprés però si volem trampejar i/o reduir distanciaments als trams més fàcils millor traginar un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2.

Grau obligat: V+/A1.

Descens: Del final de la via seguir les traçes per les que hem aproximat

 

Noves Vies a l'Agulla del Vidre.

Nova pencada de l'incansable Joan Boter que tantes vies i sectors esportius ens ha regalat.Aquest cop a la bucólica i recomanable Agulla del Vidre,sinó m'equivoco al Sot de la Guillota/Sot del Torn.

Orientació: Est,allà les 4 estava a l'ombra.

L'accés el fem pel municipi de Tagamanent, si venim des de Vic per la C-17 hem d'entrar a la benzinera i just passada aquesta baixar a la dreta. Només baixar creuem el riu congost per un pont un xic estret,després d'un tram de carretera,creuem la via del tren ( compte no hi ha barrera !!!) i enfilem per una pista amb forta pujada. Si no anem amb un tot terreny,no ens volem complicar la vida i no ens fa res caminar millor aparcar al començament de la pista. Més o menys a l'alçada d'un primer trencant a ma dreta que no hem de seguir ( pista tancada,cadena) i just abans s'una primera pujada força dreta. Amb un turisme una mica valent i un conductor una mica hàbil es puja fins al punt on cal deixar la pista,aparcament per un parell de cotxes.

Aproximació: Consistirà en seguir pujant per la pista fins que arribem a l'alçada d'una tanca que cal obrir i poc després deixar la pista per un corriol fitat a la dreta fins al sector Totxo del Pi.Arribats aquest sector seguim endavant passant per un nou sector esportiu ( Manel Fina ? ).Fem una petita baixada i ja veurem els vidres al terra que donen nom a l'agulla.

A gaudir-les!!!

  

Via Tripijocs al Folló.

Proposta ideal per començar a fer bricolatge amb els ferros sense massa compromís;jugarem a equipar dos o tres passos entre parabolts de manera que en cas de fallar volarem un parell de metres.Les peces acaben quedant bé però no és la típica fissura perfecte que s'ho empassa tot.D'altra banda també resulta una bona via per iniciar-se en els ganxeixos ja que dels tres que hem fet a la segona tirada dos d'ells semblaven fets o arreglats amb el trepant,de manera que resulten evidents i el ferro en qüestió queda a caldo.
Els ganxeixos no són consecutius però cal sortir del ganxo posant un catxarro per anar a trincar el bolt salvador.
Com les altres vies que he fet a la paret te bon ambient des del primer metre i roca a tractar amb una mica de cura als trams més fàcils.
La part final de la segona tirada és més aviat tombada i s'hi veuen cantos,segurament algun escalador solvent en el sisè grau passarà en lliure.
Si s'accedeix rapelant i es va just de grau pot ser bona idea controlar alguna via més fàcil com la Overload per sortir de la paret o deixar un segon vehicle prop de la masia que hi ha sota de la paret.

La dificultat de les tirades: Ll1 IV+ a l'entrada i despres A1/Ae i Ll1 A2/Ae amb sortida de III+.

  Accés podem arribar a la paret per bai.Si hi anem per dalt tenim tres opcions:
1) Baixar  per un torrent,crec que caminant però ho desconec.
2) Descendir per la ferrada que du al sector esportiu Folló Dreta. Actualment aquesta ferrada no disposa de línia de vida,compte!.
3) Rapelar per alguna via,nosaltres hem fet això darrer.
Explico el que cal fer per accedir amb ràpel o a través de la ferrada perquè és el que conec.
Des del municipi de Tagamanent seguir les indicacions de  "Museu Etnològic", prenent una carretereta que ascendeix la muntanya en fort pendent,revolts i una tanca de fusta entrant dins del "parc Natural del Montseny". Quan la pista ja ha fet un revolt de paella fa una estona i ascendeix de cara a BCN, a mà dreta veurem una pista no asfaltada que baixa lleugerament a la dreta amb un poste on pot haver-hi un cartell de "prohibit circular excepte veïns". Seria el penúltim trencant abans d'una casa. Seguir el camí uns 300 mts. fins veure un lloc a ma dreta on aparcar.
Per accedir pel torrent ( opció 1 ) podria ser que calgués seguir aquesta pista fins a un mas,no ho se del cert.

Aproximació: Des d'on aparquem surten traçes en direcció a la paret.La més fressada deu ser la que mena a la ferrada i segurament espetagarem aquí.
Si baixem per la ferrada un cop a peu de paret caldrà anar a l'esquerra uns seixanta metres fins al peu de via.
Si pel contrari volem baixar rapelant caldrà seguir més o menys arran de cingle uns cinquanta metres fins a l'alçada d'una gran escletxa al terra i de la reunió de la via Setè Cel. El que hem fet nosaltres és entrar a dins de l'esquerda al final de la qual hi ha la reunió de la via l'Estreta. Aquesta reunió consta d'un bolt amb anella i un químic vinculats a través d'una cadena que ens serveix de passamà per assegurar-nos la curta desgrimpada de la xemeneia. Un cop aquí hem tirat un ràpel de quaranta o cinquanta metres fins la base de la cinglera. Aquest ràpel potser es pugui fraccionar enganxant el que deu ser la R1 de l'Estreta ( dos químics ). Des del punt on ens deixa el ràpel només cal anar 10 metres a la dreta ( mirant a la paret).
A l'inici de la via hi ha el nom escrit,arbre en una placa fissurada i parabolts visibles ( la primera assegurança és un clau ).
Material: 20 cintes exprés,3 pedals, 1 joc de tascons amb els petits inclosos,un joc de friends de l'Alien blau al Camalot del 2 i dos ganxos: un de punta o gota d'aigua i l'altre de punta ample.Si s'és novell en la matèria són claus el 0.75 i l'Alien verd per sortir del primer i segon ganxeig respectivament,els podem repetir.
Amb una tramposa prou llarga podem convertir la via en un Ae.

Horaris: Aproximació amb el ràpel 20',via 3 hores i retorn al vehicle 5'.
Grau obligat: IV/A2.
Descens: Del final de la via seguir les traçes per les que hem aproximat.

Noves Vies a la Paret de la Bauma.Sot del Bac.

Més vies equipades per en Joan Boter aquest hivern passat juntament amb les noves vies de la Paret de la Cascada. Mil gràcies de nou. L'orientació seria Nord Oest,no l'hi entra el sol fins les cinc. Podem completar la visita al sector amb les vies de l'Agulla de la Papallona. L'accés cal fer-lo des de el municipi del Figaró i després seguir el croquis adjunt.

Noves vies a la Paret de la Cascada.Sot del Bac.

Noves vies en aquesta espectacular paret del Sot del Bac, un cop més a càrreg d'en Joan Boter. Moltíssimes gràcies!!!!. L'orientació segons en Joan és Nord Oest, l'hi entra el sol només una estona a la tarda. Podem completar la visita a les parets amb les vies de l`Agulla de la Papallona i les noves vies que en Joan ha obert a La Bauma L'accés el farem des del poble del Figaró segons el corquis que penjo aquí sota.

Ressenyes de l'Agulla de la Papallona.

Bucólic racó per escalar,les vies d'aquesta agulla així com les de les Bessones i algunes de l'Agulla del Salt estan sent reequipades amb bolts inox per la gent de grimpantenelscingles.Merçi!!!.
Si hi anem quan apreta la calor bany obligat a la cascada.

Ressenyes del Sector Folló dreta.

En Joan Boter ha equipat aquest nou sector i em fa arribar les ressenyes perquè les difongui. Moltíssimes gràcies per la feinada, els que heu escalat en aquesta paret ja sabeu que és una roca on cal currar de valent perquè les vies quedin netes, a més a més en Joan s'ha currat una ferrada d'accés. Vaja que moltíssimes gràcies per la feinada.
L'accés per arribar al sector per dalt és el següent: Per la C-17, passada Sta Eulalia de Tagamanent, a mà dreta veurem una desviació que duu a TAGAMANENT. Per carrers senyalitzats ens hem de dirigir al "turó de Tagamanent i Museu Etnològic", prenent una pista transitable que ascendeix la muntanya d'esquena a BCN, està asfaltada en un tram, i segueix amb valla de fusta dins del "parc Natural del Montseny". Quan la pista ja ha fet un revolt de paella fa una estona i ascendeix de cara a BCN, a mà dreta veurem una pista que baixa lleugerament a la dreta amb un cartell de prohibit circular excepte veïns, el penúltim abans d'una casa. Seguir el camí uns 300 mts fins veure un lloc a MA DRETA, on aparcar. L'aproximació consisteix en seguir una traça que ens acosta al cingle, un cop al cingle cal busca l'entrada a la ferrada ( cable+graó al terra ). Aquest punt no és fàcil de trobar, està just a l'esquerra del final de la Via de la Bavaresa.  A la ferrada és recomanable dur l'arnés i trincar-se així com esperar-se a que el col·lega hagi baixat per no tirar cap perdra o sorra.L'Orientació del sector és Sud Oest, jo diria que te sol a partir de la una i fins la posta de sol.
Les vies estan equipades amb bolts, són de placa vertical o lleugerament desplomades. Alguns díedres,fissures i sostres donen varietat a l'assumpte. La roca molt sanejada i arreglada, tot i així hi ha trams en que poden baixar coses i millor dur el casc.

Ressenyes del Totxo del Pi i l'Agulla del Pi al Sot de la Guillota. Tagamanent.

Petit sector amb una vintena curta de vies de màxim uns vint metres, la majoria de vies per sota del 6b encara que hi ha tres vies més difícils per si volem apretar una mica més. A més hi ha un seguit de vies d'iniciació a ml'esquerra.La roca és calcaria i en algun punt un xic pul.lida, em va semblar ferma, tot i això he sentit que fa poc hi va haver un accident al Sot de la Guillota per caiguda d'un bloc, desconec si va ser en aquest sector o en un altre del Sot però en tot cas el de sempre: compte on ens agafem i casc. La orientació deu ser S.E., jo sempre hi he anat a la tarda i he tingut ombra però no se exactament a quina hora hi deixa de tocar el sol.

L'accés el fem pel municipi de Tagamanent, si venim des de Vic per la C-17 hem d'entrar a la benzinera i just passada aquesta baixar a la dreta. Només baixar creuem el riu congost per un pont un xic estret,després d'un tram de carretera,creuem la via del tren ( compte no hi ha barrera !!!) i enfilem per una pista amb forta pujada. Si no anem amb un tot terreny,no ens volem complicar la vida i no ens fa res caminar millor aparcar al començament de la pista. Més o menys a l'alçada d'un primer trencant a ma dreta que no hem de seguir ( pista tancada ) i just abans s'una primera pujada força dreta. Jo amb una Kangoo vaig aconseguir pujar tota la pista però molt just per la forta inclinació de la pista. L'Aproximació consistirà en seguir pujant per la pista fins que arribem a l'alçada d'una tanca que cal obrir i poc després deixar la pista per un corriol fitat a la dreta fins al peu del mateix sector. Molt bones ressenyes del blog Grimpantenelscingles