Galí Molero a Roca Regina.

Algú que no sabia que aquesta és una via cinc estrelles?. Itinerari que ha assolit l'estatus de gran clàssica per mèrits propis: vertical, mantinguda, llarga i variada. Si som classicots recalcitrants que ens moguem més bé o més malament en el tradicional V+/A1 la Galí Molero ens farà pencar i pensar a totes les tirades, sense trobar-ne cap d'elles sobrera. Molt probablement arribarem al cim escalats per uns dies. Ambient de gran paret pel mòdic preu de V+/A1,una oferta que cap clàssic pot deixar escapar. Només hem enllaçat les dues primeres tirades però mirant piades a posteriori sembla que es poden ajuntar molts més llargs.

Material: Nosaltres hem fet anar unes 18 cintes exprés, un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien verd al Camalot del 4. Tant el #3 com el # 4 només els hem posat un cop, diria que són prescindibles. Si fem la via en la modalitat V+/A1 ens anirà bé dur un o dos pedals.

Accés: Aparquem el pk 39-40 (???) de la carretera C-13 ( Balaguer-Tremp ). Si venim del sud l'aparcament queda a ma dreta just abans d'entrar en un túnel,espai ampli ja que hi ha la carretera vella i és passada la paret de les Bagasses.

Aproximació: Creuar la carretera i agafar la riba que queda sota de Roca Regina, passem per sota el pont i mica en mica la traça es va definint. Peu de via evident, a l'esquerra de la paret a tenir en compte que és la via més feta de la paret. Placa seguida d'un díedre amb un bolt. Peu de via sobre un gran bloc.

Horaris: Aproximació 15' i la baixada a peu 40'. Els del Rallie deuen fer la via en un parell d'horetes, a nosaltres la via ens anava un pèl gran i vàrem estar-hi unes 9 hores. Diria que és difícil fer-la més lent per tant conteu entre 2 i 9 hores. 

Grau obligat: V+/A1.

Descens: Quan arribem al final de la via trobarem un camí que si seguim a l'esquerra anem a buscar un P.R. que sense cap complicació ens retorna a l'aparcament. No passem pel peu de via ja que el camí discorre per la banda oposada del torrent.

Ressenya: Com sempre la millor opció és la d'en Luichy que és la que he penjat. Moltes gràcies!

Amanita Moscata a la Paret de l'Amanita.

Via ben guapa que transcorre per plaques amb bona presa al sector esquerre de la Paret de les Bagasses. De fet, aquesta és la via que dona nom a aquesta part de la paret.
La via està força equipada, amb parabolts, en els passatges difícils (al voltant del V+/ 6a); mentre que en els trams fàcils la roca és menys bona i les assegurances escassegen més. Aquest fet ha portat a que ens perdéssim a la tercera i la darrera tirades, però sense entrebancs hem corregit l’error.

Accés: Aparcament de la font de les Bagasses

Aproximació: Igual que per les altres vies d’aquesta paret: un cop pugem a la via del tren anem a l'esquerra i creuem la malla metàl·lica. Prenem una traça força fressada i amb alguna fita que ens durà a peu de paret. L’inici és conjunt amb la Delincuentes, uns 10 metres a l’esquerra de la TJ de la Llesca. Parabolts visibles. Mitja hora aproximadament.

Orientació: Sud o Sud-Est. Menys exposada al vent i al fred que el sector principal de la Paret de les Bagasses

Material: Joc de friends (aliens blau i vermell i camalots del 0,3 al 2), joc de tascons i algunes bagues o cordinos per llaçar sabines.

Grau obligat: V+

Descens: Tal com marca la ressenya, anem fins a la R5 de Delincuentes, i en 3 ràpels som a una feixa a l’alçada de la segona reunió, la seguim i de manera evident tornem a l’aparcament.

Ressenya: hem utilitzat la d’en Luichy, molt correcta en general.

Promio Moreno a Roca Regina.

Una clàssica de la paret molt guapa i variada: fissures atlètiques, plaques d’adherència, diedres... Totes les tirades valen molt la pena!!! potser L9 no tant com les altres per la roca crostosa i el terreny indefinit, però la resta són una delícia!!!

Accés: deixem el cotxe a Terradets (pujant de Camarasa cap a Tremp), passada la paret de les Bagasses, just abans d’entrar al túnel, a mà dreta al costat de l’antiga carretera.

Aproximació: travessem la carretera, retrocedim creuant el pont que creua el Barranc del Bosc i prenem un camí (indicació cap a Cellers) a la dreta. És important prendre el camí que queda a l’esquerra del riu, ja que hi ha camins a les dues bandes amb indicacions similars. Passem per davant de la Roca Regina a l’altra banda del riu, fins que el camí el creua i remunta l’altra vessant. Arribarem a un collet i ens desviarem a la dreta cap al peu de paret. Un xic més a l’esquerra de la feixa trobarem l’inici de la via, pont de roca i parabolt visible. Crec que també hi ha una inscripció.

Per nosaltres aquest camí a priori ens va semblar més segur i còmode que tot el flanqueig per la feixa.

Orientació: sud

Material: cordinos o bagues savineres, joc de tascons, d’aliens i friends fins al C2 (nosaltres hem col·locat el C3 perquè ja que el carregàvem volíem posar-lo), estrep útil, unes 15 cintes. La via està semiequipada amb parabolts, ponts de roca i claus. Queden alguns dels burins originals.

Nosaltres dúiem la ressenya del Romàntic Guerrer i ens ha semblat molt correcta i entenedora. Pot ser que falti alguna assegurança, però no ens va suposar cap problema, excepte a la setena tirada. http://romanticguerrer.blogspot.com.es/2011/03/la-promio-moreno-roca-regina.html

Atenció amb l’A2 del setè llarg!!! la cinta del pont de roca que hi ha després del parabolt està tallada i ha quedat encastada a la fissura; no hem pogut substituir-la. D’aquesta manera queda un pas força llarg. Nosaltres hem col·locat un tascó (microfriend també serviria) un xic per sota i enfilant-nos ben amunt a l’estrep hem pogut caçar el clau de sobre. Potser un clau allà on hi havia en pont de roca entraria i deixaria el pas com estava abans.

A l’ultima tirada hem seguit el que diu la ressenya: un diedre vermell fissurat en diagonal a la dreta, la sortida original va més a la dreta, té algun pas d’Ae i no sembla tan guapa.

Grau obligat: V+/ 6a. En  general el grau està apretat^.

Descens: optem per seguir el camí del cim cap a l’esquerra, que ens durà a un coll, girant altre cop a l’esquerra enllaçant així amb el camí d’aproximació. No seguir el riu avall encara que estigui sec, perquè un tros més endavant hi ha algun gorg profund infranquejable. Ens ha semblat més còmode que les canals i ràpels que descriuen en altres blogs o publicacions, tot i que no els hem fet mai.

Genollets de Vellut als Picons del Pla d'Auberó.

 

Avui no costarà creuar el riu...

-Aproximació: Ens va anar molt bé combinar el croquis de Lanochedelloro.com i l'explicació que penjo d'en Romanticguerrer "aparcar entre l'Alzina i Beniure (direcció St. Esteve de la Sarga) en un cobert que hi ha al peu de la carretera asfaltada. Travessar els camps recte a sac en baixada fins trobar una pista horitzontal, seguir-la a l'est fins trobar un pal d'una ruta senderista (marques vermelles), deixar la pista i seguir el corriol fins uns camps abandonats, aquí el corriol fa un gir a l'oest i nosaltres hem de deixar-lo direcció als camps citats (ruïnes d'una barraca), travessar els camps i seguir pel costat del torrent (tot aquest tram segueix la fondalada del torrent). Prestar atenció a les fites, travessar el torrent i guanyar alçada d'una manera molt lleugera, traces de corriol i fites, estar molt alerta aquest és el punt més delicat. El corriol es va marcant cada vegada més (ja enmig del bosc) i guanyant alçada d'una manera progressiva fins un fals coll i després un coll (creus gravades a la roca). Seguir el corriol sense pèrdua fins veure la paret i ja evident. Nota important: tota l'estona hi ha camí més o menys marcat, si heu de fer un tram de senglar us heu equivocat. Màxim una horeta."

Bona via!.

-Orientació: Sud, potser la muntanya que hi ha al davant l'hi fa ombra i costa una miqueta que l'hi entri el sol. Nosaltres hi vàrem entrar a les onze i a peu de via just hi començava a tocar.
-Material: Cintes exprés, via totalment equipada amb parabolts.

Ressenya d'en Parce.

-Via: Bonica escalada esportiva, ben homogènia i sostinguda. La roca és un bon grès, nosaltres que som una mica destralers vàrem trencar un parell de presses. Equipada per rapelar amb dos anelles per reunió.
-Dificultat obligada: Nosaltres ho vàrem veure més de 6a/A0 obligat que de V+, feia fred i som uns tirilles. Si aneu en plan trampejador us pot servir un pedal.

Per fi veiem la paret!.

-Descens: Un altre cop ens va anar molt bé combinar el croquis de lanochedelloro.com i l'explicació d'en Romanticguerrer de la qual faig un talla i enganxa: " el cim de la muntanya queda dominat per una característica proa rocosa que mira a l'est (visible des de Moror i Alzina). Des de la bonica cresta somital de la paret hem d'anar a buscar la base de dita proa, per tant, travessar el bosc amb tendència a l'est (únic tram on cal fer una mica el porc fe) i de mica en mica va definint-se la franja rocosa. Donar la volta a la proa (des del vessant sud al vessant nord) i gaudir de l'impresionant balmat, de mica en mica va definint-se un corriol que va reseguint la franja rocosa i va baixant cada vegada d'una manera més decidida (enmig del bosc) fins a trobar el camí de l'aproximació. Si ho hem fet bé ens hem de trobar molt a prop del fals coll de l'aproximació. i ja desfer el camí fet aquest cop costa amunt. Màxim una horeta també. "