Promio Moreno a Roca Regina.

Una clàssica de la paret molt guapa i variada: fissures atlètiques, plaques d’adherència, diedres... Totes les tirades valen molt la pena!!! potser L9 no tant com les altres per la roca crostosa i el terreny indefinit, però la resta són una delícia!!!

Accés: deixem el cotxe a Terradets (pujant de Camarasa cap a Tremp), passada la paret de les Bagasses, just abans d’entrar al túnel, a mà dreta al costat de l’antiga carretera.

Aproximació: travessem la carretera, retrocedim creuant el pont que creua el Barranc del Bosc i prenem un camí (indicació cap a Cellers) a la dreta. És important prendre el camí que queda a l’esquerra del riu, ja que hi ha camins a les dues bandes amb indicacions similars. Passem per davant de la Roca Regina a l’altra banda del riu, fins que el camí el creua i remunta l’altra vessant. Arribarem a un collet i ens desviarem a la dreta cap al peu de paret. Un xic més a l’esquerra de la feixa trobarem l’inici de la via, pont de roca i parabolt visible. Crec que també hi ha una inscripció.

Per nosaltres aquest camí a priori ens va semblar més segur i còmode que tot el flanqueig per la feixa.

Orientació: sud

Material: cordinos o bagues savineres, joc de tascons, d’aliens i friends fins al C2 (nosaltres hem col·locat el C3 perquè ja que el carregàvem volíem posar-lo), estrep útil, unes 15 cintes. La via està semiequipada amb parabolts, ponts de roca i claus. Queden alguns dels burins originals.

Nosaltres dúiem la ressenya del Romàntic Guerrer i ens ha semblat molt correcta i entenedora. Pot ser que falti alguna assegurança, però no ens va suposar cap problema, excepte a la setena tirada. http://romanticguerrer.blogspot.com.es/2011/03/la-promio-moreno-roca-regina.html

Atenció amb l’A2 del setè llarg!!! la cinta del pont de roca que hi ha després del parabolt està tallada i ha quedat encastada a la fissura; no hem pogut substituir-la. D’aquesta manera queda un pas força llarg. Nosaltres hem col·locat un tascó (microfriend també serviria) un xic per sota i enfilant-nos ben amunt a l’estrep hem pogut caçar el clau de sobre. Potser un clau allà on hi havia en pont de roca entraria i deixaria el pas com estava abans.

A l’ultima tirada hem seguit el que diu la ressenya: un diedre vermell fissurat en diagonal a la dreta, la sortida original va més a la dreta, té algun pas d’Ae i no sembla tan guapa.

Grau obligat: V+/ 6a. En  general el grau està apretat^.

Descens: optem per seguir el camí del cim cap a l’esquerra, que ens durà a un coll, girant altre cop a l’esquerra enllaçant així amb el camí d’aproximació. No seguir el riu avall encara que estigui sec, perquè un tros més endavant hi ha algun gorg profund infranquejable. Ens ha semblat més còmode que les canals i ràpels que descriuen en altres blogs o publicacions, tot i que no els hem fet mai.