Territori SEAM al Serrat Alt.

Via de petit format,estratègicament situada per acabar de sumar 80 metres quan baixem del sector.Com no podia ser d'una altre manera la via busca les debilitats de la paret en tot moment.
Hem escalat la via en dues tirades obviant la R2 però amb força fregament.

 Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets del Cap del Ras i segueix cap a la Font Freda.Passats la Xurulla i també el Trident trobarem un gran prat a ma dreta on estacionar.
Aproximació: Des del prat la via és perfectament visible.Nosaltres no hem trobat cap traça que dugués a peu de via i hem anat buscant el pas més net.Arribats a la base de la paret cal seguir pujant uns vuitanta metres més fins l'entrada de la feixa.El millor és aprofitar i fer-la baixant d'una altre via ja que la baixada passa pràcticament pel costat de la feixa on s'inicia la via.Peu de via en un díedre evident,deu metres abans del Díedre de la Llibertat.
Material: Si volem assegurar a ful el primer tram de V ens anirà de conya el Camalot del 4.Nosaltres l'anàvem guardant per més amunt i al final no l'hem possat.Així que hem passat amb unes setze cintes exprés ben llargues per enllaçar ( imprescindible doble corda ) i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.

Grau obligat: V+/A0.
Horari: 1 hora.
Orientació: Sud
Descens: Arribats a la feixa podem baixar per la mateixa cap a l'esquerra o bé escalar una darrera tirada que puja a la carena.Aquest llarg es troba a l'esquerra,amb l'accés senyalitzat per fites i ponts de roca visibles des de la feixa.Es tracta de 40 metres de 6a ( V+ obligat ) on hi caldrà dur un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3. Feta aquesta tirada el més ràpid és rapelar-la i un cop a la feixa baixar cap a la pista.Sinó volem rapelar ( 2 bolts amb anelles ) podem carenar a l'esquerra fins a una canal que te una fita a l'entrada.

Trencalós al Serrat de la Corona.

El díedre d'entrada i la tirada de sortida són bons el tram del mig una mica rostoll.Poc equipada però es deixa protegir força bé.
La roca en general és bona però es tracta d'una via poc feta i cal anar amb compte.
Hi ha més ferro del que marca el croquis:L1 2 pitons i un pomt de roca,L2 pont de roca,L3 2 bolts,2 pitons i un pont de roca.

-Accés: La pista que va a Montrebei des d'Àger. Millor portar una foto de la paret amb la via.Més o menys a la vertical de la via hi ha un aparcament, que en realitat és un petit torrent ( compte si ha plogut ! ). Si anessim amb un turisme baix els últims 20 metres de baixada són els pitjors,podem mirar d'aparcar abans.
Aproximació: De moment no hi ha una traça definida que puji fins la paret.Passem.primer per dins de la pineda ( net ) i després per una zona de tarteres més incómodes fins la base de la paret.Iniçi evident i marcat amb una sageta.

Orientació: Sud.
Material: 12 cintes exprés amb alguna de desplegable i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4.Si es va just de grau poden ajudar les repeticions de l'1,2 i 3.Si es vol entra el del 5.

Grau obligat: V+/A1.
Horari: Aproximació 30',via i ràpels 3 hores 15' i retorn al cotxe 30'.

Descens: Nosaltres hem rapelat per la via,compte amb algún bloc: 25,35 i 50.Roles d'anella i maillón.
Ressenya: Del blog Desventuras y Milagros i de Rocaineu.Gràcies!!.

Siempre negatifo al Serrat de la Corona.

Inici de la tercera tirada.

-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Accés/Aproximació: Molt ben explicat a Lanochedelloro.com . Afegir que la via és la segona que hi ha a la paret tal i com arribes i que no cal grimpar cap sócol, comença arran de terra. La fletxa que hi ha picada a la base està molt alta.

Que bé que s'hi deu estar allà abaix!.

-Orientació: Sud, te sol des de cap a les deu fins a la posta.
-Material: Pràcticament equipada amb espits i pitons, hem possat un C 0.5 al primer llarg i un Alien verd a l'últim.

Ressenya de l'aperturista, ja funciona.

-Via: Veient la paret i la ressenya ja saps a que vas, hi ha molta feixa i el que escales no deixen de ser ressalts. De totes maneres te segell d'autor i la via és entretinguda, no te herba. Compte amb la roca en algún punt i sobretot en entrar a les feixes. Els espits de la darrera tirada són xapes d'espeleo, no hi entenc res però diria que el mosquetó treballa malament. Em vàren agradar més la Correr és de Cobardes i Nunca Positifo.

Espeleoxapes.

-Dificultat Obligada: V+/A1e.
-Descens: Molt curt, del final de la via carenem a la dreta i de seguida tornem a ser al Coll d'Ares.

Baixada d'oferta!.

Correr es de cobardes i No hase falta disir nada mas.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Ressenyes: Les dues estan a lanochedelloro.com, penjo la de No hase...

-Accés i Aproximació: Molt ben explicat a la webb d'en Luichy. Afegir que a l'aprox. que el que hem nosaltres ha sigut baixar fins a trobar una tartera i seguir per aquesta tartera fins a peu de paret. Grimpem un petit sócol per un díedre fàcil (II-III). La Correr... queda més a l'esquerra i la primera xapa és un espit, es veu la fissura diagonal de la segona tirada. La No hase... està més a la dreta, hi ha una sageta picada a la base i es veuen els espits del primer llarg.
-Material: Per la Correr... hem fet servir un joc de tascons i friends des de l'Alien verd al Camalot 0.75. Per la No hase... el mateix però afegim-hi un Camalot de l'1.

-Orientació: Deu ser S, però nosaltres hem començat per la Correr... i ha estat a l'ombra fins a quarts de dotze, la xemeneia una estona més.
-Correr...: El segon llarg és ben parit i sostingut, el tercer i el quart són ressalts i el primer te mala roca. Sortint de R2 ens ha semblat que hi ha un tram de V/V+ difícil de protegir ( Alien blau no gaire bo ? ) Ens ha semblat que obliga més a 6a/A1 que al V+/A1 d'en Luichy, potser és que no dominem massa l'artifo.

-No hase falta...: Aquesta ens ha agradat més, llàstima de la feixa. Variada i amb roca bastant bona, a part de la famosa xemeneia les plaques de les dues primeres tirades ens han agradat molt. El llarg més obligat segurament sigui el primer, ho hem vist més de 6a que de V+ i un xic difícil de trampejar. Hem enllaçat els llargs 2 i 3. Cal reforçar R2,R3 i R4. La R2 ens la hem saltat, la R3 no l'hem reforçat i a la R3 hi hem posat un Camalot 0.75. La roca està força sanejada però cal anar amb compte amb algun bloc.
-Descens: Carenar a la dreta i en pocs minuts tornem a ser al Coll d'Ares.

Somiatruites al Serrat de la Corona.

-Ressenya: De moment penjo la que duiem que em sembla que és del mateix aperturista, nosaltres anàvem amb aquesta i costava peró s'anava trobant...En tinc una de feta quan tingui temps l'escanejo i la penjo.

-Accés: La pista que va a Montrebei des d'Àger. Millor portar una foto de la paret amb la via.
-Aproximació: A la vertical de la via hi ha un aparcament, que en realitat és un petit torrent ( compte si ha plogut ! ). Aquest torrent es troba a la dreta d'un llom caracterísitc. Podem pujar al llom o seguir per la seva dreta i pujar després. Anem més o menys rectes per la pineda ( neta ). Fins que anem a sortir a la base de la paret. Segurament anirem a parar a l'esquerra de la via i ens caldrà grimpar una miqueta i seguir una feixa fins a peu de via. Sageta picada i primer espit vermell visible.

-Orientació: L'hi ha començat a tocar el sol cap a les 11.
-Material: Joc de friends des de l'Alien verd al Camalot número 3. Millor doble corda i cintes llargues.

-Via: Ens ha agradat força, en general va per díedres i xemeneies guapes però cal anar una miqueta al lloro amb la roca. Amb V-V+/A0-A1 es deu passar. A darrera portàvem uns lolos que han enllaçat les dues darreres tirades, anàven amb simple i només amb un joc de tascons.

-Descens: Sense acabar de pujar el ronyó rocós que tenim al damunt seguim una traça prou marcada cap a la dreta, fins que veiem que el cingle que tenim a sota desapareix. Aquí baixem pel vessant, amb zones de tarteres i bosc, amb tendència a l'esquerra per evitar unes penyes que hi ha sota nostre. Quan hem passat aquestes penyes, continuem baixant per dins la pineda ( neta ) però ara amb tendència a la dreta fins a topar amb la base del llom pel que hem aproximat. Seguim per sota al llom i anem a espetegar a l'aparcament. Més o menys 45 minuts.

Via del Silenci + Homes i Dones del cap dret ( Serrat de la Corona ).

-Cordades: Manel, Salip, Laia i Busquets.
-Ressenyes:
http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_ager2.html#

http://antxpavil.blogspot.com/2009/12/ager-serrat-de-corones-via-silenci.html

-Material: Per la Via del Silenci només calen cintes exprés ( si volem enllaçar tirades millor dur-ne algunes de llargues ). Per la Homes i dones del cap dret hem utilitzat el semàfor i joc de Camalots fins al 3.

-Accés: D'Àger agafar la carretera que puja al Coll d'Ares, deixar-la per agafar la pista que porta a la Paret de Catalunya. Al cap d'un quilometre hem d'aparcar. Si pHortem la foto de la via ja es veu des de la pista, és per la zona on hi ha el primer escorranc malparit de la pista per passar.
-Aproximació: Pujem per una zona de dunes àrides amb algunes fites, el tros final el fem per dins del bosc ( pineda sense sotabosc, cómode ), sortim a una tartera ( dreta ) i pujem a una feixa que seguim a l'esquerra. Els primers bolts que trobem són els de la Homes i Dones... i els segons els de la Via del Silenci. A l'esquerra d'aquesta hi ha una altre linea de bolts.

-Via del Silenci: Plaques guapes separades per una zona més callo de feixa. Ben equipada amb parabolts per no passar por ( a l'últim llarg s'ha descalar una miqueta més ), V+ obligat. Hem enllaçat: Ll1+Ll2 i Ll3+Ll4, la primera empalmada sense fregament ( cintes llargues ) i la segona amb massa fregament... A la darrera tirada ens hem embossat i una de les dues cordades ha passat per la via de l'esquerra, semblava de dificultat similar a la Via del Silenci. Una de les dues cordades ha baixat rapelant i ha estat una mala idea...millor baixar caminant: pedres a les feixes.
-Homes i dones...: No te cap llarg de placa tant guapo com els de la via anterior peró és més variada ( fisures i díedres ). La roca és un pèl més dolenta peró es passa bé. 6a obligat.
-Descèns: Caminant a la dreta a buscar una canal-tartera que acaba confluint amb el camí de l'aproximació. Cómode.