Sur Directa a Peña Santa

 

Arribar de peu de via al cim ha estat el més senzill i menys costos de l'activitat. Si esteu buscant una aproximació llarga, una paret amb compromís i una baixada que en el millor dels casos només serà llarga no cal que busqueu més, ja podeu fer-hi cap.L'itinerari més senzill i clàssic d'aquesta paret,com us podeu imaginar és el que en diuen una via alpina: lògica,sempre a la recerca del pas més senzill i amb el toc de discontinuïtat que no podia faltar.Important evitar el descens de nit i/o amb mal temps.

Accés i Aproximació: El més habitual és pujar a fer un vivac a un prat que hi ha al peu de la paret sud i que s'anomena Vega Huerta. En aquest prat hi ha un refugi en bon estat on hi caben unes cinc persones i una font que costa que raji. Per arribar a Vega Huerta tenim dues opcions des de Oseja de Sajambre o des de Valdeón.Diria que pels dos llocs es triga el mateix però des de Valdeón es pot contractar un taxi 4x4 que ens escurçarà la caminada.

Des d'Oseja surt una pista senyalitzada cap al Refugi de Vega Baño i a sota del refugi hi surt el corriol que mena a Vega Huerta.Al refugi ens podran dir si raja aigua de la font de Vega Huerta.

Des de Vega Huerta l'aproximació a la via és evident.Nosaltres hem escalat el sòcol desencordats,no hi ha R0 equipada i és millor equipar-se a sota.

Horaris: Oseja de Sajambre-Vega Huerta 6 hores,Vega Huerta-Peu de via 45 minuts,via 6 hores,del cim a Vega Huerta 3'5 hores i de Vega Huerta a Oseja 5 hores.

Orientació: Sud.

Grau obligat: V+.

Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Les canaleres de dalt són fàcils però exposades, potser repetint 2 i 3 es poden assegurar millor.

Descens: Des del final de la via crestejar uns cinqunta metres fins al cim o bé fer un ràpel. Un cop al cim tornem enrrera per unes desgrimpades molt aeries seguint fites. Sobrepassem el punt per on hem sortit a la cresta i anem descendint per l'aresta oest, trobarem marques de pintura groga i un parell de desgrimpades o ràpels. Acabarem espetegant a la Canal Estrecha que la baixarem amb ràpels i desgrimpades.Al final de la mateixa hem de saltar al vessant sud per la Forcadona. Arraibar a aquest evident pas ens ha semblat exposat per lo inestable del terreny, la neu s'ha retirat i ha quedat un pendent de terra dura i gravilla molt mal parit. Un cop saltrem al vessant sud queda tel.la però ja no és tant exposat, amb desgrimpades,camí i tarteres tornem a arribar a Vega Huerta.

Ressenyes: Xabigaton,moltes gràcies!.

Escalada al Valle de Lago: Sector Peña Blanca ( Somiedo ).

Pel que hem investigat al Valle de Lago hi ha els tres sectors que surten a la fotografia: Peña Roja amb només quatre vies, el sector fuente amb poques vies que no semblaben massa bones i que arrencaven del mateix carrer del poble i finalment el sector de Peña Blanca que creiem que és el més interessant de tots. L'Accés és molt ràpid i evident des de el poble ja que es veu el sector des del mateix poble i queda just darrera de les cases. Convé pujar-hi des des Pola de Somiedo molt aviat al matí o molt tard al vespre ja que la carretera que puja al poble així com els carrers del mateix són molt estrets i hi ha sidral. L'Orientació exacte de les parets no la se, ja que hi vàrem anar un dia de núbol, però diria que pot ser Sudest?. Les vies ens vàren agradar molt, són llargues ( imprescindible corda de 70 ? ), des de baix semblen miralls i a la que vas escalant et van sortint cantos a dojo. Plaques que no acaben d'arribar per poc als 90 graus.L'escola crec que ha estat equipada per fer promoció turísitica i potser per aixó s'ha aplicat el binomi triomfador de: equipament generós + grau regalat. Peu de via cómode i optim per anar amb nens i gossos.

Rabadá Navarro a l'Urriellu.

-Cordada: Salip i Busquets.
-Material: Un joc de fissurers i un joc de friends de l'Alien verd al Camalot del 3.

 

-Ressenya: Com sempre lanochedelloro.com, compte que el croquis te els seus anys i el tema claus varia, a vegades per més i altres per menys. Els llargs d'entrada i sortida als Tiros de la Torca no els hem sabut interpretar, després ja ho explico. Mola combinar el croquis amb aquest text. Encara que a la part de dalt, seguiem els llargs que deia el text i vàrem fer alguna reunió incómode a uns metres d'altres de més bones.

-Accés: Hem d'anar al poble d'Arenas de Cabrales ( Astúries ) i pujar en direcció a Sotres. Una miqueta abans d'arribar a Sotres prenem una pista a ma dreta en direcció al Puerto de Àliva. De seguida la deixem per agafar una pista que baixa a la dreta als Invernales de Urriellu, pujem per la pista i on aquesta acaba aprquem en uns corrals. Cartell que indica Refugi d'Urriellu.
El camí de pujada al refugi està senyalitzat, la pujada és d'anar fent ( nosaltres crec que vàrem trigar 2 hores i mitja ) i no hi ha aigua fins al refugi. A la Vega Urriellu podem acampar ( no se si demanen que desparis la tenda ) o aprofitar els nombrosos vivacs que hi ha.

-Aproximació: Deu minuts des de la Vega Urriellu. Atac damunt d'un bloc amb parabolts visibles.
-Via: Magnífica escalada. Llarga, sostinguda, variada , amb ambient, en un entorn únic i que mostra l'increïble nivell i audàcia d'aquest parell d'escaladors que vàren saber enllaçar tots els punts febles de la paret.

La paret te orientació Oest i el sol triga a tocar-li peró com que la via és llarga si som lents, com nosaltres, hem de matinar i escalar els llargs inicials que són els més laboriosos a l'ombra. Nosaltres vàrem entrar a la paret a les 7.30 i no vàrem passar gens de fred, tot i aixó crec que aquest principi de Juliol està fent molta calor per aquella zona.

Tenim dos escapatóries possibles: als Tiros de la Torca o rapelant per la Murciana.
Per sortir de la paret pels Tiros de la Torca cal anar a la dreta, pujar a un collet i baixar a l'altre costat. A ma dreta en una mena de cubeta localitzem les instal.lacions de ràpel de la Sagitario que rapidament ens tornen a la Vega Urriellu.Diria que en cas de forta pluja aquest escàpol no és massa recomanable perquè s'hi canalitza l'aigua, en tal cas convindria saber l'escapatória dels Tiros cap a la cara Sud ( grimpada de III-IV i ràpel volat ? ).  Per escapar per la Murciana, la R.N. hi coincideix a la darrera reunió de la Travessia i crec que des d'aquest punt podem baixar en quatre o cinc ràpels.

Nosaltres vàrem fer la via en gurri-libre i el llarg més laboriós va ser el tercer, algunes resenyes l'hi posen A2 peró és més aviat un A1 de feina, on totes les peçes queden bé peró força desequipat ( dos claus, un friend abandonat i un parell de tascons ).A la travessia hi ha un pas obligat de 6a, tot i que hi havia forats i a males amb algún invent tipus Alien/gantxo ho podriem solucionar, la resta de la via es va trampejant amb V+/A1.

 La roca boníssima o sanejada per les mútliples repeticions que te la via. El díedre del tercer llarg està pulit.
L'únic tram on ens vàrem perdre va ser per sortir dels Tiros de la Torca i encarar la Travesia. A la tirada de després de La Cicatriz hem d'anar flanqueijant a la dreta fins a un fàcil díedre que ens deixa a l'extrem esquerra dels Tiros de la Torca. Muntem la reunió sobre dos o tres ponts de roca equipats. Nosaltres hem seguit uns cinc metres pel díedre que domina la reunió i aquí hem agafat una mena de vira cap a l'esquerra amb roca més cutrilla. Al mig de la vira hi ha un pitó i al final de la vira n'hi ha una altre. A sobre d'aquest segón clau hi ha un díedre que ens portarà a la següent reunió on iniciarem la Travesia. En aquesta reunió hem vist un clau que arribava de la dreta, d'una vira més alta de la que hem utilitzat nosaltres.Per la baixada mireu la Murciana.

Schulze-Pidal/Cainejo a l'Urriellu.

-Cordada: Salip i Busquets.
-Material: Joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3 i algún tascó.

-Aproximació: Des de el refugi de Vega Urriellu cal agafar la Canal de la Celada. La seguim pràcticament fins al coll de la cara Sud. La llastra en forma d'Y per la que comença la via és perfectament visble. La Schulze entra pel díedre de l'esquerra de l'esmentada llastra. Hi ha una placa metàlica a la base.

-Via: Es tracta d'una ruta amb un elevat interés históric ja que fou la utilitzada pels primers ascensionistes a principie del segle XX. Des del punta de vista estrictament escalatori el més interessant és el díedre d'entrada, la resta és més alpí amb roca i ambient tipus Nord del Pedraforca, la xemeneia te alguns passatges prou interessants. Nosaltres hem entrat per la Schulze perquè ens ha semblat més fàcil de trobar el peu de via. De totes maneres un company que ha fet la Pidal-Cainejo per l'entrada original comenta que també val molt la pena.També podem allargar la ruta entran per la Regil.

 El díedre de la Y l'hem fet amb un ensamble d'uns 80 metres ( bona roca i gens pulida ). Reunió damunt de la Y comuna amb la Cepeda ( 2 pitons ). Un cop aquí desgrimpem fins al coll de la Y i remontem a la següent punta, baixem lleugerament i tombem l'esperó. Podem fer reunió en aquest punt o acabar de remontar per un díedre xemeneia fins a una amplia feixa. Seguim aquesta feixa amb bambes i desencordats fins que s'acaba, a la vertical de la xemeneia per on continua la Pidal-Cainejo ( reunió equipada amb tres pitons i un tac de fusta). Sortim recte fins a una placa fissurada que podem fer rectes, més dificil i desequipada, o bé per la dreta, més fàcil i amb pitons. Aquí hem fet una tirada curta (20-30 ) fins a un ninxol amb un o dos pitons on hem fet reunió. D'aquesta reunió hem seguit canal amunt amb 60 metres clavats fins a una cómode reunió de dos U's. Una tirada curta i llavors hem sortit a l'ensamble uns 100 metres per una evident canal a l'esquerra. La via original crec que segueix la canal fins al cim, nosaltres com que ja haviem fet el cim hem sortit per l'esquerra i hem anat a parar a la carena cimera. Suposo que amb IV-V/A0 es deu solucionar la via.

-Descens: Com a la Murciana. Si hem anat a parar a la carena haurem de fer menys tros.

Espolón Sud al Cueto Agero.

 

-Cordada: Salip i Busquets.
-Ressenya: Anàvem amb una de "100 clásicas de España",suficient. Ara mirant per internet n'he vist diverses, aixó si totes sobre fotografia. El tema és trobar l'inici de la via i un cop aquí la via es va seguint bé.

 

-Accés i Aproximació: A nosaltres ens va costar una miqueta de trobar peró ara veig a lanochedelloro.com que hi ha un molt bon croquis de com arribar a la base del Resquilón. Un cop aquí hem de buscar el cable que assegura l'escalada d'aquest contrafort o bé buscar alguna via que ens interessi per escalar aquest contrafort a la mateixa web d'en Luichy. Sigui com sigui un cop arribem a la feixa de sobre el Resquilón hem d'anar cap a l'esquerra sense pujar massa a buscar la base de l'esperó. El peu de via no el vàrem trobar lo fressat que ens esperàvem per ser una gran clàssica. Un cop a la base de l'esperó grimpem uns metres fàcils ( II-III) fins a una repissa amb una alzina on muntem R0.
-Material: Possem algún tascó i friends des de l'Alien verd al Camalot del 2.

-Via: No ens ha acabat de fer el pes, l'hem trobada discontinua, amb vegetació i un pèl sobada. Mirant per internet la gent la deixa bé i surt a les guies com la gran clàssica, m'imagino que serà bona i nosaltres entre que ens vàrem enciglar a l'aproximació i que veniem amb el llistó alt de l'Urriellu no la vàrem acabar de gaudir. En tot cas te alguns trams que si que ens vàren agradar i està oberta sense cap tipus d'expansió. Hem enllaçat les tirades tercera i quarta.V+ obligat.
-Descens: Del final de la via acabem de pujar al cim. Baixem cap a l'esquerra seguint algunes fites per anar a buscar un coll amb una casa abandonada visibles des de el cim. A les proximitats del coll hem de pendre la Canal de l'Agero a l'esquerra que sense pèrdua ens retorna a la pista per la que hem aproximat.

Sagitario a l'Uriellu

-Company: Marc Sureda.
-Ressenya: Duiem la del blog d'en Korkuerica.
-Material: Semàfor d'Aliens,joc de Camalots fins al 3 i un de tascons.
-Aproximació: Evident des de el refugi. Hem d'anar a la dreta de la paret, a la dreta d'una boveda taronja. La via comença just a l'esquerra d'un esperó tombat a la dreta del qual hi entra la Leiva.El primer pont de roca està alt i costa de veure.
-Via: Guapa. M'imagino que deu ser de les més assequibles de la cara Oest. Ràpida ( nosaltres vàrem anar lents ) .Bona roca i prou variada,amb bona ambient. Grau obligat V+/A1.

Consideracions a la ressenya:

1)       No hem empalmat cap llarg ( per empalmar els dos darrers deu arribar just )

2)       Segona tirada:  No hem sabut veure el clau, la bavaresa s’assegura molt bé i no és gens obligada.

3)       Quart llarg: Hi ha més parabolts dels que marca. Després de l’últim ens posem drets a sobre d’una petita repissa, aquí tenim dues opcions. Anar a la dreta per una canalera ( sembla exposat ) o anar a l’esquerra per un díedre. Nosaltres hem fet aquesta darrera, de bon assegurar només hi ha un clau dels que marca la ressenya i no es veu des d’abaix.

4)       Cinquena tirada: Al tram inicial hi ha assegurances: clau, parabolt i pont de roca.

-Descèns: Ràpels per la mateixa via ( cordes de 60 ).

Murciana a l'Urriellu.

-Company: Marc Sureda.
-Ressenya: Nosaltres duiem una de l'Adrados del 80 que es pot trobar a internet i la veritat és que una miqueta justeta,mola rematar-la amb una bona descripció o una altre croquis.
-Material: Joc de Camalots fins al 3,joc de tascons,semàfor d'aliens i estreps. Pot ser útil un gantxo.
-Aproximació: Evident des de el refugi de Vega Urriellu ( 10 minuts ).
-Via: Al.lucinant...ambient de collons,cap tirada fàcil,lógica,variada...una via 10. Semiequipada amb parabolts ( majoritariament als llargs d'artificial ), bona roca ( menys a la zona de la Laja España ) i bastant concorreguda. Reunions equipades per rapelar. Dificultat obligada 6a/A2.
-Descèns: Un cop al cim carenem i al final de la cresta baixem a la dreta amb una desgrimpada que es fa més bé del que diuen. Localitzem les instal.laciuons de ràpel,amb 60's crec que es poden fer tres ràpels. Caminem deixant la paret a la nostre esquena i arribem a un coll. A l'esquerra hi comença la Canal de la Celada ( traça que no baixa ben bé a la canal sinó per una vora ) que la seguirem fins a les inmediacions del refugi.

Fresnidiello: La Conjura...i Vía de los Buitres

La Conjura de los Fatos feta amb en Marc Sureda i la Vía de los Buitres amb en Salip.
-Ressenyes: Les d'en Luichy

-Material: Per  La Conjura... hem fet servir un joc de friends entre l'Alien groc i el Camalot  del 0.75 per protegir la segona part de la quarta tirada i algún pas puntual. Mentre que a la Vía de los Buitres hem possat de l'Alien blau al Camalot del 2.
-Orientació: Sud Est.

-Aproximació: Evident des de l'aparcament. Baixem,creuem el riu i remontem la vessant oposada. Amb el croquis es troba bé. A La Conjura... el primer parabolt queda alt peró es veu mentre que a la Vía de los Buitres hem d'escalar unes tombades plaques amb canaleres sense assegurançes.

-La Conjura de los Fatos:  Molt guapa,vertical amb bona roca i força variada. A la segona tirada vàrem anar a l'esquerra a buscar una reunió o pujar directament recte a buscar la reunió. Si vas a la dreta ( amb un sol bolt segons lanochedelloro.com ) et fots a la reunió de la Via de los Buitres. Si tires ben bé recte i vas a la reunió que hi ha just per sobre ho compliques més ( 6a+ obligat i amb fregament ),en canvi per l'esquerra es fa millor. Com a dificultat obligada 6a ( al darrer llarg ).

-Via de los Buitres: També molt guapa, segurament un pèl més fàcil que l'anterior. Roca molt bona. També ens hem perdut una miqueta peró la via es va trobant. V+ obligat, la R8 no l'hem trobat.

-Descèns: Amb rapels per la Vía de los Buitres. Amb dues cordes de 60 es poden empalmar ràpels, crec que n'hem fet quatres.